Bé, com dèiem, ja fa uns moments que ens acompanyen aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Xavier Terres, Víctor Roca, molt bon dia.
Bon dia.
Bon dia.
Iniciem aquest temps setmanal al matí de Tarragona Ràdio.
Coneixer alguns aspectes que envolten la pràctica jurídica,
però en allò que té a veure amb els ciutadans.
Les qüestions, diguem-ne, més especialitzades i més tècniques,
ja ells les coneixen i intenten traduir-les cada setmana aquí al matí de Tarragona Ràdio
en temes que pensem que poden ser d'interès i d'utilitat perquè sovint ens hi trobem.
I el cas que parlarem avui ens hi trobem, ens han trobat o ens hi trobarem alguna vegada a la vida
perquè poc o molt verbalment per escrit, de la manera que sigui, tots hem estat a part d'un contracte.
I els contractes, com tot en aquesta vida, es poden extingir, es poden acabar, es poden trencar
i justament és d'això del que parlem avui, dels contractes
i de quina manera perden la seva validesa, la seva vigència.
Un contracte que és una font normativa molt important.
Quan dic font normativa vol dir que és un acord entre voluntats, un pacte,
entre dues persones que té efectes jurídics
i que per tal té un efecte que com a mínim directe sobre aquelles dues persones indiscutiblement
que alguna vegada fins i tot amb certs aspectes ja és més complicat pot o podria tenir alguna,
més que afectar alguna repercussió amb un tercer.
I potser contractes n'hi ha moltíssims.
És que si hem de fer una enumeració, una llista, des de compra-venta, lloguers,
una hipoteca, és un contracte, n'hi ha moltíssims.
Un matrimoni és un contracte.
Un matrimoni no deixa de ser un contracte.
Parlem potser de contractes civils, encara que amb altres matèries, laboral i administratiu,
les causes d'extinció, que és una miqueta el que parlarem avui per damunt.
Clar, perquè això del contracte està molt sacralitzat davant de qualsevol...
Escolti, que jo tinc un contracte bé, però un contracte també es pot extingir, no?
Un contracte és un acord entre dues parts, per definició,
amb efecte jurídic vinculant per amb dues.
És a dir, que aquelles dues persones tenen una voluntat,
sempre té el caire inicial i propi d'aquest tipus de norma.
Dic norma perquè ja ho hem dit, té efectes jurídics
i es considera dintre de l'ordenament jurídic com una font del dret.
Aleshores, té un efecte vinculant
i comporta una sèrie de drets i obligacions per amb dues parts.
Normalment es té una finalitat, doncs comprar, vendre, llogar,
constituir una hipoteca, demanar un préstec, un dret real...
Però un contracte verbal té les mateixes propietats jurídiques que deies ara?
Pot tenir-les.
Efectes legals, em refereixo.
És a dir, una hipoteca verbalment no la faria ningú avui en dia, lògicament.
Però potser hi ha casos, determinat tipus de contractes,
que verbalment hi hauria prou i després a l'hora de reclamar,
que és quan hauríem d'anar a parar en un jutjat,
tindria vigència tot allò que contemplés?
En l'ordenament jurídic espanyol,
és a dir, el món del dret en l'estat espanyol,
parlo per tot l'estat,
el contracte està sotmès en un principi
i enumeraré aquest principi i anunciaré aquest principi
perquè crec que s'entendrà que és la llibertat de forma.
Existeix una llibertat total i absoluta per entablar un vincle contractual
de la manera que es vulgui, inclosa la verbal.
Imaginem una trobada entre dos empresaris,
els quals arriben a una sèrie d'acords.
Tenen o poden tenir validesa jurídica,
com si ara aquí amb vosaltres fem una sèrie de manifestacions
i d'intencions i tanquem un acord.
Partint de la llibertat de forma,
s'ha de dir, efecte jurídic clar,
el problema, com dius tu,
és després anar en cas de discrepància, per exemple,
anar a un jutjat i demostrar,
provar la problemàtica que pot comportar aquest pacte verbal,
és de prova,
és a dir, demostrar que allò s'ha fet
i que es contenen unes clàusules.
Per això, òbviament, com a requisit mínim,
és aconsellable fer-ho per escrit.
Pràcticament, segons quines relacions contractuals,
no em passa pel cap que no sigui per escrit.
I brevíssimament, per també cedir-li la paraula al Javi,
un exemple.
Si jo un dia li dic a en Javi,
escolta'm, mira, deixes que estigui a casa teva,
t'allogo el pis.
Ah, molt bé, ja hi pots anar.
Aquí hi ha un contracte.
Si passa el temps,
si passa el temps i Javi m'hi diu,
escolta'm, doncs mira, no m'has pagat el mes,
oh, doncs fes-me fora.
Has de marxar, per exemple.
I ell me posa un desnonament.
Òbviament, ell té que demostrar
que hi ha un contracte de lloguer.
No està escrit.
Poden haver proves
que portin a pensar o a concloure amb un jutge
que efectivament ha existit un lloguer.
Per exemple,
els rebuts
o les quantitats econòmiques.
si, per exemple,
el Javi en treu un extracte del banc
i cada mes
l'he ingressat, doncs, 300 euros,
pot intentar demostrar
que efectivament hi ha hagut
un contracte de lloguer,
una relació contractual arrendatícia.
I seria un cas
de contracte no escrit,
una possibilitat de prova
evident davant dels tribunals, no?
Sí.
És que potser popularment
tenim la idea aquesta del paper,
del contracte amb el títol,
d'aquells contractes que fins i tot
un dels més presents
o el més habituals,
que són els de lloguers,
per exemple,
que es van a comprar
un tipus d'empresa
formalitzat als estancs, no?
No.
Durant molt de temps
i donada també
les circumstàncies materials,
els contractes verbals
es feien quasi cada dia.
En l'àmbit agrícola,
per exemple,
era molt habitual
la paraula
a l'hora de fer
els intercanvis
o els troetes.
Pactes de cavallers, no?
Exactament.
I això tenia
una transcendència enorme.
Ara bé,
no única i exclusivament,
encara que fos
molt respectable,
el pacte entre cavallers
que anomenàvem,
era l'única qüestió
que es feia valdre.
Normalment,
també s'envoltaven
de què?
Per exemple,
de testimonis.
O era en algun lloc
determinat
d'una fira,
d'un poble
o en una ciutat,
en una plaça determinada.
si,
per exemple,
ens anem
a altres
civilitzacions
que potser
el seu desenvolupament
no és com
el que nosaltres
avui en dia
coneixem
dintre del món occidental,
estic parlant,
per exemple,
al nord d'Àfrica,
estic parlant,
per exemple,
a l'extremorient i tal.
aquestes persones
encara tenen
un sistema
de contractació
verbal
que, a més a més,
s'encadena.
És a dir,
per exemple,
tenen un sistema
de finançament
i de deixar-se diners
on l'únic que val
és la paraula
d'una determinada
persona
que fa
aquesta mena
de transacció,
aquesta mena
de mediació.
És molt important
i no es pot trencar.
I ells veurem
que possiblement
en el nostre món
sigui molt difícil,
però en el seu,
trencar aquesta paraula,
no complir
aquelles clàusules
que s'havien estipulat
davant d'aquella persona,
d'una forma verbal,
doncs té una transcendència
jurídica
molt important
que fins i tot
poden arribar
a reclamar-se
de la manera més diversa
o en la seva
administració de justícia
o en la seva
impartició
de l'equitat
que treguin ells
dintre de la seva
civilització.
És molt important.
Clar,
però en quant a la forma
parlaves d'un contracte
estàndard
que podem comprar
i a fet,
però ara,
posem un exemple així,
una mica d'anar per casa
jo,
et dic que,
escolta,
et llogo el teu cotxe
com si diguéssim
me'l deixes al cotxe
tres dies a la setmana
cinc hores
i agafa un paper
d'aquests de llibret
a un full quadriculat
qualsevol,
redactem un document
aquí,
de qualsevol manera
i amb un bolígraf
dient que a Javier Terrés
li deixarà el cotxe
a tals dies
a canvi
de que tal cosa.
Signem tots dos.
Aquest contracte
té valor?
Sí, sí.
A veure,
és un...
En un paper quadriculat
i de qualsevol manera.
És un contracte
o és una obligació
de totes dues persones
a comprometre's
amb un objectiu.
És efectivament
el més evident
que s'identificar
les parts
les identifiquem
i mínimament
també definim
quin és l'objecte
del contracte
i finalment
hi ha un consentiment
entre dues parts
que és el que realment
demana
tota relació contractual
allò servirà
no només entre nosaltres
sinó
front
o front
a terceres persones.
Quin limit
hi ha en tot això?
Moltes vegades
ens pregunten
escolti'm
jo puc contractar
qualsevol cosa?
Bueno,
hi ha un article
en el nostre Codi Civil
que és la nostra norma
no normàrum
no superior
com diem els justistes
però déu-n'hi-do
l'important
i estructural
que és
que és l'article
1255
que parla
que es podrà
contractar tot
mentre no ofengui
l'ordre públic
establert
la moral
i l'ordre públic
establert
tot es pot fer
si realment
hi ha un acord
d'aquesta manera
està signat
per tots dos
potser
és un contracte
que queda
en el calaix
d'una còmode
de casa d'un
i en el calaix
d'un despatx d'un altre
no s'ha anat
a cap altra institució
perquè li donin
una validesa
erga omnes
que diem nosaltres
front a tota la societat
però ja estan allà
les signatures
seria qüestió
de portar aquell paper
aquesta signatura seva
aquesta altra seva
doncs de tal dia
a tal dia
vostès es van comprometre
en què es deixarien el cotxe
amb aquesta contraprestació econòmica
o sense cap
contraprestació econòmica
a finiquitat
aquest dia
vostè m'ha de tornar el cotxe
és molt vàlid
clar, lògicament
hi ha àmbits
on tot ha d'estar
regulat
al mil·límetre
si parlem de contractes laborals
el que dèiem abans
contractes matrimonials
tot aquest tipus de coses
però això
com dèiem
no ens ocuparem avui
perquè és un terreny
molt específic
i que oveix
a una sèrie de normativa
molt específica
també
contractes d'aquests
més generalitzats
vull dir
de quina manera
es poden estingir
per qui una part
ho decideixi
i ja està
per exemple
home
la decisió unilateral
és complicada
perquè ja hem dit
que si hi ha un acord
de voluntats
en principi
aquest contracte
a no ser que hi hagi
una data
estipulada
com a final
o una finalitat concreta
perquè pot ser
un contracte
sotmès
en un temps definit
en un temps indefinit
en un resultat
el que se'n diu
per exemple
un contracte
de resultat
o d'obra
un contracte
d'arrendament
de serveis
però
si no és
per aquesta circumstància
unilateralment
considero
que només es pot
rescindir
o resoldre
o extingir
un efecte
jurídic
en un contracte
si no hi ha hagut
a part
d'aquest compliment
precisament
un incompliment
per alguna de les parts
amb la qual
la part
que se senti
perjudicada
perquè l'altra
no ha complert
pot
extingir el contracte
això sí
normalment
si no
es fa
voluntàriament
doncs
es compleix
diguéssim
per part
i perdó
pel joc
de paraules
de l'incomplidor
aquesta rescissió
aquesta resolució
hauré d'anar
als tribunals
és a dir
si no es fa
voluntàriament
es signa
un finiquit
com ha dit
abans
el Javi
o un document
que digui
escolti
doncs
s'ha acabat
el contracte
no deixa
de tenir
efectes
etcètera
hauré d'anar
al tribunal
de justícia
a justificar
que l'altra part
ha pogut
incomplir
o que realment
ha arribat
al termini
i aquella persona
no m'ha marxat
de casa
aquell contracte
de lloguer
cada tipus
de contracte
acostuma a tenir
unes peculiaritats
tots sabem
en modus d'exemple
que per exemple
un contracte
de lloguer
té que tenir
un preavís
escolti
se li acaba
la data
amb la qual
vostè
hauré d'aquí
un mes
etcètera
però unilateralment
per essència
no
a no ser
que es donin
aquest tipus
de circumstàncies
de mutu acord
per deixar caure
més maneres
d'extingir
els efectes
un contracte
una d'elles
pot ser
una innovació
una innovació
vol dir
fer un contracte nou
que extingueixi
l'anterior
un altre
segons quin tipus
de contracte específic
pot ser
la mort
dels contractants
encara que normalment
pot passar
els hereus
però ja segons
quin tipus
de contractes
que si es
ja especifica
que es podria
canviar
o que s'extingirien
al seu post
un altre pot ser
per
el que se'n diu
condonació
és a dir
el perdó
per exemple
d'un deute
condonar un deute
és perdonar
un deute
un altre
una mica curiós
és la confusió
de drets
jo
per exemple
doncs
perquè sigui
entenidor
jo soc
jo tinc una empresa
A
i
signo un contracte
de compra-venta
d'uns productes
amb vosaltres
que sou l'empresa B
si
som dos societats
i arriba un moment
que jo
em menjo
compro
adquireixo
la vostra societat
jo pràcticament
allò
se fa una fusió
i em menjo
la vostra societat
pràcticament
el contracte
per defecte
hi ha una confusió
de drets
o de
o de persones
en aquell contracte
perquè passem a ser
la mateixa
jo potser
m'en deixo algun
però bàsicament
entre altres
són aquests
que se'n passa
una mica
també
el que és
la compensació
quan
dues parts
resulta que
tenen un deute
entre ells
estem parlant
en tipus
de
qüestions
econòmiques
en aquesta mena
de situacions
i resulta que
al mateix temps
es dona la situació
que cadascú
és deudor
d'ell mateix
llavors
es posen d'acord
intenten
doncs
arribar
a un punt
intermig
a veure
com
efectivament
es pot compensar
aquella deuda
que tenen
entre tots dos
llavors aquella relació contractual
que contemplava
aquelles obligacions
i que contemplaven
aquelles deudes econòmiques
queden compensades
llavors s'acaba
la relació contractual
i es rescindeix
clar
jo és que us comentava abans
el tema del paper
i la forma
diguem-ne material
d'aquell contracte
perquè a vegades
si algú vol
extingir un contracte
unilateralment
però l'altra part
no vol
a vegades
també pot apel·lar
a la forma
o no
podria ser
sí
és la forma
a veure
nosaltres
quan ens ve un client
i ens diu
que bueno
que vol rescindir
aquell contracte
normalment
el que primer
sondegem
és si s'ha produït
un incompliment
perquè efectivament
hi ha unes clàusules
unes clàusules normatives
en tot moment
unes clàusules
que obliguen
i si allò
s'ha complert
fil per randa
per cada una
de les dues parts
ens veurem
amb molta dificultat
per poder
trobar
una rescissió
bàsicament
venen per l'incompliment
o precisament
si veiem
en algun moment
que aquell contracte
ja ha passat
el seu temps
de compliment
és quan
dintre d'aquestes
formes
que el Víctor
llistava
tant sigui
per fer-lo complir
com per demanar
que no s'acompleixi
doncs efectivament
és el primer
que tenim
que veure
després està
l'apartat
de les obligacions
en si
moltes vegades
els contractes
el que recullen
són els diferents
tipus d'obligacions
contractuals
civils
els diferents
tipus d'estàndards
que la llei
recull
i que també
aquest tipus
d'obligacions
estàndards
demanen
una sèrie
de requisits
en dues parts
són un munt
són un munt
i que el Codi Civil
recull
en un gran nombre
d'articles
efectivament
doncs te pots fer fort
en que
aquella obligació
que tu vas reflexar
en un contracte
no s'acompleix
perquè alguna actuació
alguna activitat
d'una part
o de l'altra part
doncs
no s'està fent
d'aquesta manera
doncs llavors
a efectes de prova
tu ho tindries
en tot moment
que ha demostrat
Clar, és que ara penso
i em ve al cap
tot el tema dels contractes
de telefonia mòbil
quan l'usuari
ja els vol rescindir
Déu-n'hi-do
sí que és una decisió
unilateral
perquè òbviament
la companyia
no vol quedar-se
sense el client
però fins i tot
les mateixes clàusules
del contracte
contemplen
que aquella persona
pot rescindir-ho
i es fa pràcticament
no diré impossible
però sí molt difícil
de rescindir-ho
és un altre
dels aspectes
de contracte
últimament
que més se'n parla
et sembla que comença
a solucionar-se
mínimament el problema
s'està posant-se
a l'agulla
però Déu-n'hi-do
aquí a part
i perdona Víctor
aquí a part
de la rescissió
i d'aquest tipus
de contractes
que a part
crec que hi ha
una gestió
molt dolenta
inclús sense res
aspectes fraudulenta
per part d'algunes
companyies
que ofereixen
aquests productes
i que ha comportat
i em sembla que
en aquest programa
ho vam tractar
doncs una actuació
per part de l'administració
crec que va ser
l'administració autonòmica
de la Generalitat de Catalunya
en l'àmbit nostre
de Catalunya
important
bé
és una qüestió
que ha arribat
als diferents tribunals
de competència
i dels diferents estaments
i més que en si
doncs
el contingut
de la relació
contractual
que està bastant clara
que no és una figura
jurídica nova
que ens agafi
almenys
els operadors jurídics
de nou
és en quant
a la gestió
i a la tramitació
que bé
que realment
doncs
toca aspectes
que no es tindrien
que consentir
molt bé
doncs avui hem fet
digues Víctor
és que precisament
el que diu el Javi
té
boníssima raó
perquè
tot aquest tema
de la telefonia mòbil
com passa
en altres àmbits
a nivell
doncs
bancari
a nivell de moltes
dic bancari
per posar un exemple
de moltes ocasions
ja entrem
a parlar
del tema
de consumidors
i usuaris
amb els quals
adquireixes
contractes
un servei
i ja hi ha
el que se'n diuen
els formularis tipus
el que en dret
es diu
contractes d'adhesió
és a dir
pràcticament
o lo tomas
o lo dejas
i aquests contractes
a més
i tu no negocies
clàusules
en aquest contracte
i et ben fet
perquè és l'oferta
i la demanda
i si no t'interessa
te'n vas a un altre lloc
és aquest el tema
al final
sí senyora
i a més els signes
en un
com t'ho diria
en un àmbit
doncs jo vull comprar-me
un telèfon mòbil
firm i aquí
ni que siguis advocat
és que a vegades
hi ha gent que em ve
i m'hi diu
escolta m'han enredat
els de la telefonia mòbil
i
oh tindria que vostè
haver-me acompanyat
o escolti
vull comprar-me un mòbil
acompanyi'm
ja no es tracta d'això
perquè estic segur
que la majoria d'advocats
no es llegeixen
la lletra petita
quan van a comprar
un telèfon mòbil
preguntarem
no preguntarem
però són contractes
tan extensos
i tan densos
i aviam
potser dic una bajanada
però materialment
a vegades és impossible
llegir la lletra petita
de tan petita com és
jo ho dic seriosament
i entendre-la
perquè en molts contractes
precisament hi ha una llei
a Espanya
que és la llei
de defensa del consumidor
que si no recordo malament
en l'article 10
diu clarament
que està prohibit
o són nuls de ple dret
o poden ser nuls de ple dret
els contractes
que comportin
ambigüedat
allò
oscuritat
que perjudiquin
el consumidor
el que passa és que clar
per aquells que havetllant
pels consumidors
el primer que haurien de fer
preventivament
és impedir que aquests contractes
circulessin pel món
és un món molt complicat
jo per acabar ràpidament
voldria fer
una recomanació
i un comentari
la recomanació
és que és molt fàcil
fer un contracte
del tipus que sigui
un paper
un acord verbal
el que passa és que
en moltes ocasions
depèn del que jo vulgui
contractar
o de l'acord que vulgui prendre
és bo assessorar-se
amb un professional
per intentar previndre
no evitar
evitar no hi ha res
en aquest món
i aquesta és la recomanació
el comentari
és que
precisament
arrel del que ara comentava
si hi ha algun tipus
de problema
de discrepància
d'intent
o d'intenció
de resolució
unilateral
del contracte
etc
si l'altra part
no s'hi ve voluntàriament
no quedarà més remei
pràcticament
que anar
amb un arbitratge
en certs casos
però
el jutjat
és a dir
ningú pot agafar una pistola
i posar-li el pit
a l'altre
i dir
escolta'm
tinc que resoldre el contracte
serà el jutge
el que valori
aquell contracte
i sap greu dir-ho
segons com
perquè la gent diu
perquè hi tinc que anar
jo que soc el perjudicat
però
no hi ha
una manera
o sigui
trencar el contracte
que ningú el trenqui
perquè el tindrà que portar
el jutjat
i si l'altre no vol marxar
de casa
o no et vol pagar
serà el jutge
el que l'obligui
mitjançant
els medis coercitius
que dona la llei
la normativa
sí
molt bé
doncs
Javier Terres
Víctor Roca
gràcies per acompanyar-nos
el contracte continua vigent
no?
tornareu dimarts vinent
el revisarem
el revisarem
aviseu-lo
ja ens direu alguna cosa
és un exemple
de contracte verbal
i front
tota la societat tarragonina
o tots els oients
de Tarragona Ràdio
tenim molts testimonis
moltíssimes gràcies
adeu-siau
a vosaltres