Gràcies.
El Nàstic, amb l'equip de futbol de la ciutat,
amb el principal equip de futbol de la ciutat,
ha estat al seu costat a segona B,
ha estat al seu costat a segona A
i ho estarà ara també a primera divisió.
Han estat dues trajectòries gairebé paral·leles
i fa molts anys que aquesta casa fa els seus partits en directe
i dedica moltes hores de la seva programació.
Nosaltres, però, clar, era impossible poder concentrar
en aprenes tres quarts d'hora la relació entre Tarragona Radio i el Nàstic
i ho hem volgut concentrar avui en una data
i en una temporada.
Josep Maria Nogués, bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
Si li dic 24 de juny de 2001, vostè què li ve al cap?
La veritat és que molts bons records, un ascens històric
i realment una fita molt important pel Nàstic
perquè a partir d'aleshores possiblement s'ha creat
o es va crear aquesta Nàstic mania que afortunadament encara continua.
Josep Maria Nogués va ser l'entrenador, un dels artífecs d'aquella fita
i un altre dels artífecs, un altre dels herois,
d'aquell 24 de juny del 2000, d'aquell dia de Sant Joan,
és José Antonio Gordillo.
Gordillo, què tal? Béos dies.
Hola, béos dies.
D'dónde estem?
Pues mira, en casa, terminant de fer un informe per a mi d'entrenador.
Que ara estàs més en els despachos i en els llanquillos
després de colgar les botes, no?
Sí, ara estem un poco haciendo otra faena dentro de lo que ens gusta
i, bé, que potser també és bastant important.
Quan te hablamos de la fecha del 24 de juny del 2001,
què és lo primero que te viene a la cabeza?
Pues quizá el día más bonito en mi vida, fútbol, dentro del fútbol, ¿no?
El día que... una experiencia inolvidable y el día que más disfrute después del partido.
Un dia, un partit que aquesta casa, Tarragona Ràdio, narrava així.
La pilota per banda dreta, a uns 15 metres a la frontal,
dos homes a tanca defensiva del Nàstic,
tot el Samora dins l'àrea del Nàstic,
tot el Nàstic també defenent-la,
compte que ja som fora del descompte,
la centrada, la toca Sergio Lera, final!
Final! Final! Final! Final! Final!
Final!
Tarragona torna a la segona divisió A!
Sabra Sánchez de Mariano Gués i Robert Elvira!
Ho explicaven Albert Ullés i Joan Andreu Pérez,
Sabra Sánchez de Mariano Gués i Robert Elvira,
després de la consecució d'un partit,
tenim temps per repassar tot el que va ser tota la temporada,
amb aquell punt d'inflexió, amb aquella ratxa impressionant,
aquell canvi social,
però concentrem-nos primer en aquell partit davant del Samora.
es va patir moltíssim,
era un partit que a priori no s'havia de patir tant,
el Nàstic ho tenia tot de cara,
però tenim aquesta tendència a complicar-nos la vida
i al final vam acabar demanant l'hora gairebé.
Sí, la veritat és que es va patir,
nosaltres necessitàvem només un punt per aconseguir l'ascens,
però jugàvem a casa amb 13.000 persones al camp
i tothom pensava que aquest partit el trauríem endavant amb una victòria.
La veritat és que recordo que el porter va tindre una actuació brutal,
va treure boles pràcticament increïbles
i al final, quan els minuts anàvem passant,
una mica conservadors sabent que aquell puntet ens donava l'ascens
i el que no podíem fer mai era anar a buscar la victòria
i encaixar un gol que sabíem, a més,
que el Cadis estava guanyant
i que amb aquest resultat nosaltres no consumaríem la fita.
i la veritat és que al final,
sobretot amb aquesta falta que hem escoltat ara,
ja passant del temps,
on ells penjaven la pilota dintre de la nostra àrea
i sabíem perfectament que si la rebutjàvem al partit
arribava a la fe i aconseguíem nosaltres l'objectiu
i així va ser.
I a partir d'allí va esclatar tota la immensa alegria.
José Antonio, en algun moment penses que al Nàstic
se les escaparía el ascenso?
No, nosotros quizás ese partido,
yo por las sensaciones mías dentro del campo
era que estaba controlado.
sabía que, bueno, salimos muy fuerte,
los primeros 20 minutos tuvimos ocasiones clarísimas,
pero Rubén, lo recuerdo todavía, ¿no?
El portero del Zamora hizo un partido impresionante
y, bueno, quizás en la segunda parte
controlamos el partido,
pero si nosotros hubiésemos necesitado ganar ese partido,
seguro que lo hubiésemos ganado.
A partir d'aquell moment es va desencadenar l'eufòria,
l'ològica eufòria de l'ascens.
Com recordes totes aquelles celebracions,
l'arribada d'una plaça de la Font plena de gom a gom.
Què recordes, Josep Maria?
Jo sempre ho he manifestat
quan m'heu fet aquesta pregunta, no?
La imatge que més retinc al cap
és la de quan arribem a la plaça de la Font
i veiem aquells tret passadís
que ens van deixar nosaltres al mig
per arribar fins a l'Ajuntament,
amb tot l'Ajuntament il·luminat
i 12.000 persones que estaven aplegades,
esperant-se.
Va ser alguna cosa que mai se t'oblidarà.
Jo penso que semblava
que havíem fet alguna cosa més important
inclús del que havíem aconseguit
i vam veure que tota la ciutat
estava recolzant aquella fita
i que a partir d'aquí
la gent va començar a viure nàstic,
a sentir nàstic
i, com t'he dit abans també,
fins ara això no ha deixat de passar.
I està clar que estem davant d'una ciutat
que ho ha demostrat moltíssimes vegades,
que està pel futbol
i que ara mateix que estem a primera divisió
a la millor lliga d'Europa
hauríem de mirar de consolidar-nos
perquè, repeteixo,
la ciutat i l'afició de Tarragona
vol el futbol.
José Antonio,
tu te acuerdas què dijiste
des del balcón de l'Ajuntament
o des de la plaça de la Font?
No, no me...
No recuerdo ahora mismo.
No sé.
Yo soy poco dado a este tipo de celebración
y estaba quizás en un segundo plano.
Cuando me tocó salir a decir algo
pues no lo recuerdo.
Era...
Yo quizás llevábamos tanto tiempo sufriendo
intentando conseguir esto
que fue como un descanso, ¿no?
Y bueno, estaba con mis compañeros
y con la familia y eso
y yo no fui de los que celebré mucho.
Eres más tranquilo.
Sí, no, ya te digo.
Llevábamos una temporada
de mucho sufrimiento,
de...
Bueno, se habían dado circunstancias
que, bueno, un poco rara.
En el mes de diciembre
el equipo entró en una dinámica muy buena,
conseguimos muchos partidos
y cada semana pues era una final
y fue como...
Como bueno,
como cuando ya consigue el objetivo
y ya te quedas tranquilo,
te quedas descansado
y bueno,
y yo en ese tipo de celebraciones
no soy tampoco muy dado
a celebrar mucho,
así que por supuesto,
pero bueno,
eran otros compañeros
que se encarregaban más
de llevar, digamos,
en estas celebraciones.
Era molt tranquil,
Míster,
el Gordillo.
Sí,
Gordillo contrasta
a la tranquil·litat
que té fora del terreny de joc
amb lo competitiu
i agressiu
que ho és
tant entrenant
com jugant, ¿no?
Això, possiblement,
és el que fa que el Gordillo
sigui una persona
molt especial.
Jo tinc la sort
de tindre'l com un gran amic,
l'he tingut
com a jugador
i a més l'he tingut
com a company
fent tasques
de segon entrenador
i com he dit abans
també com un bon amic
i realment
una persona molt especial
que quan la coneixes a fons
és meravellosa,
impregnen els companys
quan està al terreny de joc
un caràcter competitiu
que avui en dia
és pràcticament indispensable
per aconseguir les coses.
Qui eren els més fiesteros,
entre cometes,
d'aquella plantilla?
Qui li anava més
la marxa a la gresca?
Bé,
segons
el que es va veure
per les celebracions
Sergio Lara,
Barilla,
Leo,
eren jugadors
que possiblement
van agafar
una mica la batuta
a l'hora
de les celebracions
però sempre
en una plantilla
hi ha caràcters diferents,
hi ha molts jugadors
i realment
aquest paper
a vegades
el agafa
almenys inesperat
o gent
que no ho diries mai
en aquests moments
es deixa anar
i és capaç
de fomentar
moltíssima festa.
José Antonio Gordillo,
muchas gracias
por acompañarnos
estos minutos
para recordar
ese ascenso
tan importante
i celebramos
que las cosas
se vayan bien,
d'acord?
Muchas gracias a vosotros
y nada,
saludos desde Tarragona.
Hem pogut conversar
amb el José Antonio Gordillo
per ser jodomí.
Vols recordar
com es va vivir
aquests instants
a la plaça de la Font?
Sempre, sempre.
També ho recuperem.
Sempre és agradable.
A veure si et reconeixes.
És el segon cop
que venim aquí.
Us varen prometre
que el dia 24
estaríem tots aquí.
Això s'ha fet patir
i torno a repetir.
Tarragona
està segona!
Visca el nàstic
i visca a Tarragona!
Visca el nàstic
i visca a Tarragona!
Visca el nàstic
i visca a Tarragona!
Visca el nàstic
i visca a Tarragona!
Bona nit a tothom!
Tarragonins!
Estem a la segona divisió!
Vosaltres heu fet possible!
Vosaltres ens heu ajudat a aconseguir-ho!
Sant Joan
és una nit màgica!
Avui
és una altra nit màgica!
La nit
la nit del nàstic!
El primer
era en Jordi Masnou,
el segon
t'has reconegut?
Sí, m'has reconegut.
T'has reconegut, t'has reconegut.
A mi no em passa que m'ho recordi,
jo ja me'n recordo.
Sí, ho estava premeditat,
això,
o surt espontani?
La veritat és que no crec que hi hagi ningú
que tingui un discurs
premeditat en aquests moments.
Està clar que
quan arribes allí
i veus
tanta gent
esperant que tu diguis qualsevol cosa,
no saps el que et sortirà
i sempre surt alguna cosa
bé o bé o no mal dit,
està clar que expressa els teus sentiments.
Ara intentarem parlar
amb algun altre dels herois
d'aquest ascens.
Volem parlar, per exemple,
amb en Santi Casteller,
jo amb en Lluís Codina,
però ara volem
aprofitar aquests minuts
per preguntar-li,
per fer una...
recordar com va ser tot aquell
desenvolupament de la temporada?
Va ser una temporada
força complicada.
A començaments,
en aquests moments,
en aquestes dates de sal,
com es trobem ara,
tu creies,
Josep Maria,
que aquest equip,
que aquell nàstic
estava capacitat
per pujar,
tenia plantilla suficient?
Sí,
la veritat és que jo sí.
Jo estava totalment convençut.
Nosaltres,
en aquest cas,
jo havia arribat al nàstic
després d'on l'equip
havia estat dos anys
salvant la categoria
a l'última jornada,
una en l'últim partit de Lliga
i l'altra amb una promoció
de descens.
Dramàtic.
Dramàtic contra,
sembla que va ser
el Caudal de Mieres
i l'altra contra l'Hospitalet.
I aleshores,
el president
José Luis García
que li quedaven dos anys,
dels quatre
que s'havia compromès
en un principi,
em va demanar
que el primer any
fos un any de transició
on no es patís
i intentar preparar
l'any següent
per fer alguna cosa important.
Així va ser,
el primer any
va ser un any
bastant bo
on vam estar
pràcticament fins al final
amb possibilitats
d'aconseguir
entrar a playoff.
Al final
no ho vam poder aconseguir.
I l'altre any
va ser un any
on es va planificar
ja per aconseguir
com t'he dit fites importants.
La temporada no va començar bé,
no acabàvem de donar
la mida de les nostres possibilitats
i la primera volta
va ser una mica
desabadora
sobretot
en quant a resultats.
Jo sabia perfectament
el que tenia el vestidor
i estava totalment convençut
que no s'ajustava
al que podíem donar
en quant a rendiment
i en quant a classificació.
Però això són complicats,
no?
Suposo aquests moments
en què un s'ha convençut
del potencial de la plantilla,
està convençut
que aquell equip
està capacitat
per fer grans coses,
però clar,
els resultats acompanyen,
les pressions arriben
des de tots costats
i vaja,
el Nàssic va tenir
gairebé tota una primera volta
força irregular
o per sota
de les expectatives.
Per tant,
la temporada
cada vegada
anava avançant.
És gairebé inevitable
que sorgeixi
el nerviosisme
per algun lloc.
Sí,
la veritat és que sí.
No vam crear
les expectatives.
El que passa
és que jo vaig tenir
la gran sort
de trobar-me
a José Luis García
com a president,
un president
que lluny
de perdre la confiança
el que va fer
va ser
recolzar-me
el meu treball
en tot moment.
Inclús me'n recordo
que els vols
de Nadal
va posar
a la meva disposició
la possibilitat
d'incorporar
gent nova,
de fer fitxatges
una mica
perquè la gent
es tranquil·lissés
i també
per reforçar
l'equip
de cara
a la segona volta
i intentar
arreglar una mica
la classificació
que no era
la que tots volíem.
I me'n recordo
passatament
que li vaig comentar
que no feia falta,
que si ell
tenia confiança
en mi
com m'havia demostrat
i com m'havia dit,
que aquell equip
no necessitava
portar cap jugador
ni fer fora
cap del vestidor,
que els 22
que havíem començat
a Castellón de Sos
a la pretemporada
teníem que ser
els que teníem
que aconseguir
la fita
que ens havíem proposat,
va creure en mi,
em va fer cas,
no va sortir
ningú del vestidor
per Nadal,
no va entrar
evidentment
tampoc ningú,
i es va entrar
en una dinàmica
guanyadora,
cosa que no havia passat
a la primera volta,
on realment
va ser extraordinària
a nivell d'ambient,
vam començar
a connectar
amb la gent,
vam començar
a guanyar partits,
a sumar punts
acostants
a les places
de playoff
i realment
recordo
sobretot
el final
de temporada,
els últims partits
de Lliga
ja contra
la Gramaneta
a l'última casa
i després
un playoff
realment fantàstic
on també
me'n recordo
amb el sorteig,
una vegada
ens va tocar
el Cádiz
que era un equip
cridat
a pujar de categoria
que només
li havien fet
sis gols
en tota la segona volta
en la Lliga regular
del grup
andalús
i que nosaltres
li vam fer tres
aquí
en un partit
la veritat
és que allí
va començar
una cosa molt maco
i realment
es va consolidar
jo penso que
en aquell partit
un ascens brutal
que feia moltíssims anys
que Tarragona
perseguia
ara parlarem
d'aquella fase final
però hi ha
un partit
que segurament
s'ha considerat
com el punt d'inflexió
en aquella temporada
és aquell desplaçament
marcat també
per la mort
de l'Ales Hores
de la Gat
però el partit
aquell davant
del Conquense
doncs marca
una mica
l'abans i el després
del Nascik
en aquella temporada
passa alguna cosa especial
aquell dia
o és simplement
que a partir d'aquí
comencen a confluir
un seguit de factors
més o menys estranys
o a partir d'aquell dia
la plantilla
es conjura al vestidor
o què passa?
Són coses
que ningú pot saber
el que sí que és veritat
és que aquell partit
va ser molt important
nosaltres a la mitja part
perdíem
perdíem 2 a 0
inclús
jo en el Robert del Vira
li vaig comentar
abans d'entrar al vestidor
que tenia que fer
alguna cosa extraordinària
que amb aquell quart d'hora
de descans
que l'equip
no m'agradava
i que no hi havia manera
de fer-ho reaccionar
realment
me'n recordo
que possiblement
la bronca
més gran
i una mica
fingida
i espectacular
que he fet jo
com a entrenador
va ser
amb aquella mitja part
al camp del Conquense
va servir
perquè els jugadors
d'alguna manera
es traguessin
les seves vergonyes
i la seva responsabilitat
la posessin
a disposició del Nàstic
es va fer una gran
segona part
es va aconseguir
empat al partit
i no el vam guanyar
per aquella miqueta de sort
que a vegades fa falta
per aconseguir resultats
per desgràcia
com tu has comentat
al final del partit
un partit amb molts nervis
amb molt patiment
vam perdre
el delegat
en uns moments
que mai se'm oblidaran
perquè la veritat
és que
van estar moments
molt durs
i vam tornar cap a casa
sense ell
amb el seient buit
i d'alguna manera
possiblement
aquell viatge de tornada
que es va fer llarguíssim
i on ningú
va poder conciliar el son
vam veure
del que érem capaços
i allò possiblement
va fer una mica més
de pinya
allò ens va obrir
els ulls a tots
i allò
realment
va ser una ajuda
una ajuda important
perquè a partir d'aquell moment
el Nàstic aconseguís
començar a guanyar partits
i al final
poder dedicar-li a ell
un ascens
que tanta il·lusió
ens feia a tots
Santi Casillejo
bon dia i bona hora
Santi?
Sí?
Santi, què tal?
Com estem?
Què tal?
Molt bé
tot perfecte
Santi, què tal?
Porreus, per cert?
Sí, molt bé
de moment
entrenant
fent la pretemporada
i bé
amb ganes de que empiece la Liga
la posibilitat
de poder venir
por aquestes terres
supongo que ha sido
atractiva
no?
Sí, jo estuve tres anys
aquí
lo pasé muy bien
luego mantuve
mi piso
y bueno
yo creo que
era una situación
idónea
venir aquí
al Reus
a jugar
en tercera
e intentar subir
a segunda vez
Estamos repasando
con el míster
con Josep Mariano Gués
lo que fue
ese ascenso
de la temporada
2000-2001
a la segunda división
A
ahora estábamos
hablando del partido
de Conquense
de la primera vuelta
un partido
de contrastes
y nos hablaba
por ejemplo
de la bronca
que os metió
en la media parte
tan fuerte
este
la recuerdas
especialmente
Santi?
Sí, la recuerdo
porque era un partido
que íbamos perdiendo
2-0
estamos en una situación
crítica
él como entrenador
pues también
estaba en una situación
difícil
y la verdad
que mira
conseguimos empatar
pues en el 85
o así
me parece que marqué
yo el 2-2
y bueno
la partida ahí
fue todo
todo al revés
el equipo
fue hacia arriba
con la mala suerte
de que allí murió
el delegado
¿no Joaquín?
el equipo reaccionó
y mira
conseguimos el ascenso
¿Qué pasó a partir
de ese día?
que el equipo
hizo ese cambio
de actitud
los resultados
también acompañaron
el juego
fluyó de otra manera
¿pasó algo en especial
o simplemente fue
fruto de un cúmulo
de casualidades?
hombre
cuando hay un cambio así
pues no solamente
es por una cosa
son por muchas circunstancias
un cambio de actitud
los resultados llegaron
un cambio de sistema
empezamos a jugar
con tres defensas
nada más
entonces el equipo
creyó en el sistema
creyó que así
podíamos ascender
y de hecho
hicimos una segunda vuelta
espectacular
ahora
ahora
Miserra
Santi comentaba
aquest canvi
de sistema
una lesión
d'un jugador
important
va propiciar
aquest canvi
el Nascic
va acabar jugant
amb tres homes
de darrere
amb Gordillo
amb un deig
Bernalos
a l'esquerra
a Leo
a la dreta
i a partir d'aquí
el sistema
va canviar
es va fer una reformulació
per complet
sí
és com diu Santi
no només és una cosa
jo penso que van ser
un cúmul de circumstàncies
està clar
que nosaltres vam fer
una aposta
quan un entrenador
veu que les coses
no van
i no funcionen
jo penso que el que ha de fer
sempre és moure fitxa
és canviar coses
és que trobes
el camí correcte
en aquest cas
jo penso
com t'he dit abans
una mica
que el partit
de Conquense
va ser important
el canvi de sistema
va ser important
les xerrades
que vam tindre
al vestidor
cos tècnic
i jugadors
van ser importants
el recolzament
de la directiva
i del president
sobretot
van ser molt importants
i tot aquest cúmul
de circumstàncies
per què no també dir-ho
en el futbol
fa falta sort
i a vegades
tota la que no vam tindre
la primera volta
la vam tindre la segona
perquè jo me'n recordo
inclús també
amb el Conquense
em sembla que va ser
el partit de tornada
on l'àrbit
dona un gol
que toca amb un pal
fora del camp
torna a entrar
es rematen
dona el gol
un partit que se es va posar
realment molt complicat
i nosaltres anàvem
contra rellotge
teníem que guanyar
tots els partits
i Santi Castellé
que va marcar
em sembla que el 92
o el 93
va marcar
el gol de la victòria
que ens donava els 3 punts
aquí al nou estadi
i totes aquelles cosetes
aquella sort
que s'ha de tindre
quan les coses
les necessites
i et van bé
i que no tens
moltes vegades
quan a la classificació
no estàs al lloc
on tu desitges
Santi


m'ha de tindre
un gol de l'español
que José María
ha estado
en una situació
crítica
i metí
també el 1-0
esa foi
la primera vuelta
i luego
els dos del Conquense
els que hem parlat
en partit
de casa
el Conquense
i el de Vuelta
que ha dit
també no ves
i sobretot
els del dia
el Cadiz
que marcaron
el play-off
Esa falta
¿no?
Por ejemplo
Sí, esa falta
que yo nunca tiraba faltas
y aquel día
el viste me dijo
llevamos todo el año
y no hemos metido
ni un gol de falta
y esa falta
la tiras tú
así, claro
De todas maneras
yo me quedo
con el de la vaselina
al final
el control y la vaselina
es de los que
no se me olvidarán
nunca tampoco
No, ese fue bonito
es la verdad
pero siempre el primero
es el que digamos
marca diferencias
Ese abre el partido
Santi
¿qué recuerdas?
Ahora cuando echas
la viste atrás
de todo ese año
de toda esa temporada
¿qué recuerdas especialmente?
Nada, yo hombre
cuando recuerdas
recuerdas todo
¿no?
El primero
pues la muerte
del Gau
¿no?
De Joaquín
que estuvo con nosotros
pues siempre
¿no?
Entonces eso fue muy duro
y luego la piña
que había en el
el vestuario
¿no?
Yo creo que
fue un grupo de amigos
que seguimos siendo
hoy en día
son locos la gente
que hablo prácticamente
todas las semanas
a ver cómo va
y eso lo que hizo
que de estar
los catorceavos
los quinceavos
es una situación
difícil
sin retocar la plantilla
cosa que hay que destacar
también
por parte
del misterio
y de la directiva
¿no?
que siempre confió
pues estuvimos arriba
luego también
una cosa especial
que fue el presidente
José Luis García
yo creo que
los pocos presidentes
que creyó
tanto en un equipo
en un cuerpo técnico
y en unos jugadores
yendo tan mal
eso también
es muy importante
¿tan importante
es el hecho
de que el vestuario
sea una piña?
que haya este buen rollo
entre todos los jugadores
que os llaméis
entre semana
que quedéis juntos
que quedéis con vuestras parejas
¿todo eso
influye después
en el terreno de juego
Santi?
hombre
influye muchísimo
porque te digo
nosotros éramos los mismos jugadores
cuando íbamos
catorceavos
o quinceavos
y con la misma plantilla
fuimos capaces
y el mismo cuerpo técnico
fuimos capaces
de subir ¿no?
y eso se nota
y ahora por ejemplo
me he venido aquí a Reus
y mi piso estaba ocupado
hasta que lo desalojen
y eso pues
y estoy en el piso
de Lluís Codina
y no he tenido que
le he dicho
Lluís oye que me meto en tu piso
y no había ningún problema
y con Gordo pues hablo todos los días
y con
y con Fran
y con
yo la verdad es que
mi relación
y con Félix ¿no?
y eso es una cosa
que se lleva para siempre
¿Santi optimista
para esta nueva etapa
en el Reus?
sí optimista
porque primero
el equipo
yo creo que es un equipo
muy bueno
un equipo joven
con muchas ganas
es un equipo
que me ha recibido muy bien
y bueno
yo pondré mi granito
de la adena
entre la experiencia
y los goles
pues intentar que el Reus
suba a segunda B
que la verdad
que el año pasado
pues no tenía que haber bajado
¿no?
Santi César Llejo
moltes gràcies
i molta sort
aquesta temporada
muchas gracias a vosotros
y un saludo a Jose Maria
una buena suerte
que hagas muchos goles
gracias Jose Maria
hasta luego
necessita recordant
aquest punt d'inflexió
aquella segona volta
van arribant
els moments importants
de la segona volta
jo recordo
aquell desplaçament
a Premià
en què hi havia
molts més aficionats
del Nàstic
que no pas a Premià
en aquell camp
petitíssim
el Nàstic
va acabar imposant-se
el partit
davant del Conquense
i arriba
un dels moments claus
un dels desplaçaments
èpics del Nàstic
aquell desplaçament
a Terrassa
què recordes
es marca
aquell gol
precisament
en el gol
on hi ha 2.500
aficionats del Nàstic
sí
aquell partit
va ser molt important
i molt maco
perquè em sembla
que van ser
2.500 persones
que van anar
a l'estadi olímpic
de Terrassa
un equip
on jo també
havia entrenat
i havia estat
molt molt a punt
d'aconseguir
l'ascens
també
a segona divisió
on van ubicar
tots els seguidors
del Nàstic
en el gol
sur
i allí precisament
va ser on
Manolo Herrero
sense adonar-se'n
va fer aquell gol
de cap
que fins que no va
caure a terra
i va veure
que la gent
saltava
quasi pràcticament
al camp
a abraçar-lo
no se'n va adonar
que havia aconseguit
el gol
va ser tres punts
també molt importants
amb un bon partit
i que seguien
consolidant
aquest Nàstic
que anava
contra rellotge
guanyant partits
un darrere l'altre
per al final
poder disputar
aquest playoff
i l'últim partit
endavant de la grama
3 a 1
i el que semblava
impossible
només unes setmanes
enrere
es va aconseguir
sí, era un partit
definitiu
sabíem nosaltres
que no
que no podíem fallar
a més
la gran maneta
estava allà classificada
sabíem que ells
tampoc vindrien aquí
a donar molta guerra
perquè el que interessava
era evidentment
el diumenge següent
començar amb força
el playoff
i ho teníem tot a favor
jo penso que
el camp
per primera vegada
ja
es va omplir
de gom a gom
i no hi cabia
pràcticament ningú
i amb aquella afició
és la veritat
totalment entregada
amb l'equip
i sabent que depeníem
de nosaltres mateixos
si guanyàvem el partit
nosaltres
quedaríem segons
i jugaríem el playoff
doncs no podíem fallar
i a partir d'aquí
va vindre aquest
famós playoff
la veritat
que va ser
impressionant
es fa el sorteig
i es fa anar
a l'enquadrament
i abans ho comentàvem
dius
home
amb Úrrio
encara
l'equip basc
amb tots els problemes
i totes
les virtuts que tenen
el fa mora
factible
però quan et cau
l'os del Cadis
aquell equipàs
amb un pressupost
impressionant
tenien
com es deia
Brasile
Dudas
que ha estat
la primera divisió
Escarra
jo vaig viatjar
amb l'Àngel Fernández
aleshores
vicepresident
a Madrid
i la veritat
és que anava
moltíssima il·lusió
a gaudir
de tota la parafernàlia
del sorteig
i de més
i estàvem tranquils
i quan va arribar l'hora
realment
i ens va tocar
en el grup
al Cadis
inclús
vam vindre
saludant-nos
presidents
i directius
del Cadis
ja d'una forma
on es donaven
pràcticament
per pujats
el Nàstic
en aquells moments
la Murrio
al Zamora
no eren equips
el Nàstic sonava
ventafocs
sí
sonava un equip
de segona B
amb història
evidentment
però que en aquells moments
no era un rival
pel Cadis
i molt menys
ho era
al Zamora
i la Murrio
però bé
el futbol
afortunadament
no és tot
història
ni poder econòmic
sinó
hi ha més coses
i nosaltres veníem
d'un moment
molt dolç
teníem
l'afició entregada
moltíssima il·lusió
i l'equip
era molt compacte
i sabíem
que treballant
el Cadis
ho tindria molt complicat
els vam estudiar bé
vam rebre
molts bons informes
sabíem perfectament
com ho podíem fer mal
i està clar
que el partit
aquí primer
va ser crucial
el fet
d'aconseguir
un 3-0
inimaginable
a més
en un
penso com
un molt bon partit
el Josep Mariano
hagués sap perfectament
que classificar-se
pel playoff
és complicadíssim
però que dins del playoff
allò és una autèntica loteria
perquè toquin
els rivals que toquin
toqui el Cadis
la Murrio
el Conquensi
el Borriana
qui sigui
hi ha equips que ho han intentat
un munt de vegades
la Gramenet és l'exemple paradigmàtic
i s'han quedat en l'intent
tantes i tantes vegades
per què era tan complicat
aquell sistema de playoff
que ara per cert
ja s'ha deixat de banda
què tenia tan particular
i tan emocionant
al mateix temps?
Bé, jo penso que han acertat
ara moltíssim
amb el canvi de sistema
a l'hora de jugar
a l'hora de jugar al playoff
de manera antiga
sistema de lligueta
la veritat és que donava
donava per moltes especulacions
a l'equip que el primer partit
el perdia
i el segon
l'empatava
d'alguna manera
estava predisposat
a escoltar una mica
ofertes
dels rivals
amb possibilitats
per apretar més
les dents o no
i això
desvirtuava bastant
el propi playoff
ara per eliminatòries
realment
jo penso que
com he dit abans
ho han acertat
depens tu
tu mateix
i és
per dir-ho d'alguna manera
i clarament
és més net
però és molt complicat
és molt complicat
perquè són 4 grups
són 80 equips
només els 4 primers
els 16
i dels 16
al final només en puja en 4
i tens equips ara mateix
com l'Alacant
que és un equip
que fa unes plantilles
impressionants
i porta dos anys
quedant-se fent una lliga
i quedant primer
sense poder pujar
i la veritat és que
és molt complicat
fa falta també
aquella miqueta de sort
que s'ha de tindre amb el futbol
sempre que jo dic
per aconseguir les coses
el Jordi Blanc
el nostre company
sempre diu que és més difícil
pujar de segona B a segona A
que de segona A a primera
ja saps d'acord?
jo crec que sí
evidentment les categories
estan per alguna cosa
i el potencial futbolístic
de la segona A
és més fort
que el de la segona B
però jo crec que sí
que pujar de segona B a segona A
és el més complicat
que ara mateix
ja en el món del futbol espanyol
el partit aquell davant del Cádiz
l'anada
aquella victòria 3 a 0
amb aquell partit brillant
de Santi Castillejo
doncs va ser un bon pressagi
després va haver-hi
aquella tornada a Cádiz
es van a capellir
i ja l'error d'Oliva
que malauradament molts
recordem aquell partit
per aquell fet
què recordes Josep Maria?
doncs recordes que
arribes a un camp
on realment
darrere de la graderia
de la porteria
on va jugar la primera part
l'Oliva
només hi ha
8.000 persones
embogides
donant suport a l'equip
d'una manera
impressionant
tots coneixem
l'afició del Cádiz
i
que comença el partit
i l'Oliva
té la mala sort
que una sessió
de Sergio Lara
em sembla que era
li bota malament
i xuta l'aire
i la pilota passa
per sota les cames
i entra a la porteria
veus el món
el món que se't ve a sobre
però
vam estar
molt tranquils
els jugadors
sabien
que el Cádiz
tenia que fer les coses
molt bé
per poder igualar
aquest resultat
que havíem aconseguit
aquí de 3 a 0
i jo penso que
l'equip es va sobreposar
amb aquesta errada
i va saber
fer un partit
molt intel·ligent
a camp contrari
davant d'un potencial
importantíssim
com tenia aquest Cádiz
i perdre el final
per la mínima 1 a 0
que ja va ser una mica
el que ens va donar
aquest avantatge
de cara al playoff
per aguantar els resultats
que ens interessaven fins al final
tenint en compte
que nosaltres també tenim
que penso
que anomenar
el desplaçament a Zamora
que va ser
on aquell gol
de Gordillo
ha ensejat
durant tot l'any
i que t'han criticat
el primer pal
amb pentinada de Serrano
no ens havia sortit
en tota la lliga
ni una sola vegada
realment va arribar
en el moment més dolç
abans ho hem comentat
durant el Nadal
el Nàssic va descartar
fer fitxatges
però el playoff
sí que va fer una incorporació
a més a més a la defensa
en ocasió
hi va venir un francès
un lateral
de Stéphane Rondeler
Stéphane Rondeler
per què veu optar
per fer aquesta incorporació?
teníem
la plaça
lliure
i Stéphane era un
personatge curiós
que quan jo hi arribava
a l'entreno
el primer de tots
com és habitual
m'esperava
amb un vídeo
sota el braç
i em deia
que em mirés el vídeo
que ell volia jugar
al Nàssic
i que estava capacitat
per fer-ho
i bueno
l'entrenador
en aquests moments
on tu estàs centrat
en la teva feina
tu agafes una mica
com el típic
que ve
i que tothom
és bastant habitual
que passi això
però donada la insistència
doncs realment
et vaig mirar el vídeo
un dia
i vaig veure
que era un jugador
que feia coses
interessants
i que a més
tenia una qualitat
i que si realment
el que veia
és el vídeo
era el que ell
podia fer
doncs que per nosaltres
podria vindre bé
a partir de veure els vídeos
li vaig proposar
la possibilitat
d'entrenar amb nosaltres
i veure'l una mica
en viu i en directe
i
les expectatives
les complia perfectament
i
es va incorporar
es va incorporar
en unes condicions econòmiques
evidentment
molt favorables
pel Nàstic
i realment
va ser un jugador
que va
complir la perfecció
el paper
que en aquell moment
li tocava
que era
el de reforçar
la defensa
quan fes falta
i donar aquella experiència
aquella fortalesa
i aquella agressivitat
que sempre va bé
jo crec que tots
ens podríem recordar
d'aquell 11 titular
amb Oliva la porteria
aquella defensa de 3
a la qual fèiem referència
amb Gordillo
Leo
i Marc Barnaus
amb Sergio Lara
Jordi Masnou
Jordi Masnou
Manolo Herrero
Serrano
Serrano
jo he l'utilitzat
com ara últimament
l'està utilitzant
Luis César
de lateral dret
moltes vegades
perquè té arribada
per la defensa B
a l'esquerra
a l'esquerra
a jugar a Barila
Barila per l'esquerra
i a davant
Codina i Castillejo
però en canvi
també molta gent
ens recordem de la gent
Félix Prieto
molt important
Fran
molt important
gent que va jugar
molts minuts
i que també
moltes vegades
va ser titular
tenies possiblement
15 homes
16 homes
que podien considerar-se
titulars
i això també
era molt important
per l'equip
tan bon rotllo
hi havia en aquella
plantilla
Josep Maria
perquè els jugadors
ho saben
però l'entrenador
òbviament
no n'és alier
amb aquestes coses
es veu ràpidament
si hi ha bones vibracions
en un grup
o no n'hi ha
realment
es respirava
aquest bon ambient
molt bon ambient
i hi havia una persona
sobretot
que va ser molt important
per això
que era Cali Garrido
Cali Garrido
va ser un jugador
extraordinari
i que a més
s'ho deixava tot
absolutament tot el camp
no marcava gols a casa
era el seu principal handicap
els feia fora
i era un jugador
molt honrat
i una gran persona
que va ser
possiblement
un dels principals
artífics
d'aquest bon rotllo
i de la famosa
traïnera
que en aquell moment
es va posar de moda
i que va portar
tants bons moments
i tants somriures
abans i després dels partits
i fomentant
sobretot aquest bon ambient
entre els jugadors
Abans ho hem comentat
una mica de passar
d'aquell canvi social
que ha mantingut
el Nàstic
en tots aquells anys
aquells
1.200 socis
aproximadament
que tenia el Nàstic
a començar
la temporada
aquelles 2.000
2.500 persones
que anaven
aquella mateixa temporada
de descens
en els primers compromisos
de Lliga
a casa
i després
aquell nou estadi
ple de gom a gom
en els últims partits
de la Lliga regular
en el playoff
no cal dir-ho
on tot i que
pel playoff
es va anar bé
de comprar
els nous abonaments
a preus força popular
fins i tot
però la gent
s'hi va volcar
al 100%
i a partir d'aquestes
s'ha mantingut
aquella passió
veu posar de moda
el Nàstic
Josep Maria
Sí
això es comenta
i penso
que és així
nosaltres
vam omplir l'estadi
com t'he dit abans
vam arribar
em sembla
que eren 1.200 socis
aproximadament
i una assistència
de gent al camp
d'unes 2.000
2.500 persones
com a molt
i a partir de la segona volta
vam anar enganxant
amb la gent
vam aconseguir
ja posar 6, 7.000
8.000 persones
dintre del nou estadi
i al final
vam acabar
omplint-lo de gom a molt
amb 13.000
perquè abans els gols
no tenien seients
i realment
es va crear
aquesta nasticmania
va començar
a fomentar-se
aquesta nasticmania
com sempre
hem comentat també
els nanos petits
ja van començar
a portar les samarretes
vermelles pel carrer
i no la del Barça
de l'Espanyol
em sembla que es van passar
ja a prop de 6.000 socis
a la temporada
de segona A
i afortunadament
després aquest nastic
ha continuat creixent
ha continuat tirant
tirant cap a davant
i ara estem gaudint
d'una ciutat
que té l'equip
on sempre ha desitjat
i on penso
que s'ha guanyat a pols
perquè
el nastic
no solament
l'afició ha recolzat
a l'equip
en els moments difícils
i en els moments bons
sinó en tot moment
quan el nastic
ha necessitat la gent
la gent s'ha desplaçat
la gent necessita el camp
la gent ha estat darrere
i tindre una massa social
que vol futbol
i una ciutat
i unes comarques
que estan
darrere del nastic
és per aprofitar-ho
i ara mateix
com t'he dit abans
tindríem
com a objectiu principal
intentar
consolidar aquest any
a primera divisió
com sigui
per fer que el nastic
es pugui ser
en un futur
un equip
tranquil·lament
i es pugui moure
per la primera divisió
abans del nou estadi
tenia alguna d'aquestes coses
estranyes
quan plovia
com que hi havia poca gent
tothom es podia ficar
sota la tribuna
els espectadors
de preferent
corrien sempre
darrere l'àrbitre assistent
els aficionats
de gol
es canviaven de gol
per emprenyar
sempre el porter
contra l'í
clar
són coses d'aquestes
molt característiques
d'aquell nastic
d'aquell nou estadi
però s'han hagut de perdre
s'han hagut de perdre
afortunadament
i ara
si hi ha pluja
sempre serà pluja
de primera
i això
sempre serà bo
i veure l'estadi
com l'estem veient
últimament
la veritat
és que fa goig
i com t'he dit
esperem
que per molts anys
Què va passar
la temporada
següent
Josep Maria?
El naci
que aconsegueix
aquesta
aconsegueix
finalment
aquest ascens
d'aquell partit
s'empat a zero
el naci
que aconsegueix
celebració
impressionant
aquell esclat
de joia
el naci
doncs
aquesta esclat
social
es manté
després es fa
una aposta
important
per mantenir-se
a la segona divisió
però les coses
en aquell moment
no van funcionar
Què va passar
Josep Maria?
Perquè al bloc
si ve cert
que van haver-hi
moltes incorporacions
la columna vertebral
d'aquell equip
de la segona ves
va mantenir
Sí
però
jo penso
que es va apagar
una mica
d'experiència
nosaltres feia
molts anys
que no
estàvem a segona A
érem tots novells
realment
les condicions
econòmiques
que s'havien plantejat
per afrontar
la segona divisió A
tampoc eren
les que et permetien
fer grans
reforços
vam haver d'apostar
bastant per la columna
vertebral
la categoria de segona
ve segona A
canvia moltíssim
com ho canvia
en totes les categories
i es va començar
la lliga
amb un empat
aquí amb el Santander
amb el Racing
amb possibilitats
de guanyar el partit
penso que es va jugar
molt bé a futbol
es va tindre
bastanta mala sort
entre resultats
més adversos
vam tindre
el de Salamanca
on a Cucula
ens va fer un gol
molt afortunat
guanyàvem-ho tres
faltaven dos minuts
i en aquests dos minuts
més al descompte
ens van empatar tres
vaig tindre jo també
la mala sort
a Cucula
pensem-ho
aquell home
que estava al Salamanca
que ens va marcar
uns golaços
que també
jo recordo
aquell partit
en Papà Ximèndres
després va marcar
els dos gols
de la seva vida
a la tornada
després
bueno
realment
les jornades
anaven passant
nosaltres estàvem
en una situació
a nivell de classificació
molt difícil
i aleshores
en Josep Maria Andreu
que era el president
que acabava d'entrar
possiblement
també amb alguna
experiència
van apostar
com per
fer-me fora
només a la jornada
de 13
sense comentar-me
pràcticament res
de com veia l'equip
ni si pensava
que es podia fer
alguna cosa
o deixar de fer
i sense n'adonar-me
ni sense poder gaudir
pràcticament
de la segona divisió
em vaig trobar cessat
i res
a l'equipat
aleshores
va entrar en una dinàmica
on
van vindre
dos entrenadors més
aleshores
es van
es van
fer
vuit
fitxatges
que sempre
he lamentat
jo
que aquest esforç
econòmic
no s'hagués fet
una mica
al principi
i m'hagués
imposat a mi
per començar
algun jugador més
dels que vaig poder
incorporar
i
inclús
amb
tot això
l'equip
no va poder
tirar endavant
i va acabar
amb un descens
molt
trist
amb un final
realment també
molt trist
però
és la història
del futbol
al futbol
passen aquestes coses
jo estic convençut
que m'hagués agradat
tindre
el Josep
Andreu
d'ara
un president
amb l'experiència
com ha demostrat
a l'última temporada
on quan han hagut
moments difícils
ha sortit sempre
en recolzament
de la plantilla
del cos tècnic
i ha sabut
mantindre la calma
tant la d'ell
com la del Consell d'Administració
i fer les coses
de diferent manera
en aquell moment
realment
a mi em va saber
molt greu
perquè jo venia
d'una línia
de resultats
i una trajectòria
futbolística important
penso que
s'han batallat
a Cuajo
i la veritat
és que
costa
perquè
és molt difícil
que un equip
et vingui a buscar
per una categoria
si tu no te l'has aconseguit
pujant l'equip
això ho veiem
que és com un cercle
tancat
dels entrenadors
i bé
la veritat
és que a mi
em va saber molt greu
perquè jo estava
molt il·lusionat
i d'alguna manera
Tarragona
la portava bastant a dins
de fet
estic aquí
i va saber greu
però és futbol
s'ha d'acceptar
en aquells moments
tothom
i d'això
estic convençut
quan pren una decisió
és pensant
que fa el millor
per l'equip
d'això
no en tinc cap dubte
i afortunadament
després d'aquell descens
el nàstic
va tornar a aconseguir
pujar de categoria
i no solament
pujar
a la segona divisió
sinó que
l'equip
ha anat madurant
amb tots els aspectes
i amb totes les àrees
de club
i ara mateix
ens trobem
a primera divisió
i s'ha de gaudir d'això
Ja per acabar
Josep Maria
optimista
quines creus
que són les claus
què ha de fer
aquest nàstic
per mantenir-se
a la primera divisió
Jo penso que tenim
un entrenador
ara mateix
que té les idees
molt clares
i que sap perfectament
que la primera divisió
és molt complicada
que l'equip
tindrà
com a base principal
per aconseguir objectius
és
defendre
molt molt bé
pressionar
el contrari
perquè no es trobi a gust
perquè
és lògic
que els equips
normalment tinguin
més qualitat individual
que el nàstic
i aprofitar
les ocasions
intentar aprofitar
les ocasions
que es tinguin
i sobretot
l'estratègia
que està donant
tants excel·lents resultats
en l'equip
pugui decantar
molts partits
que et donin
els punts suficients
com per salvar la categoria
és un any de transició
és un any
on
el nàstic està construint
o construirà
un camp nou
construirà
una ciutat esportiva
i el nàstic està creixent
en totes les àrees
i en tots els àmbits
i seria molt important
que es tingués confiança
en l'entrenador
que es tingués confiança
en la plantilla
al final penso
que s'ha confeccionat
una plantilla
que pot donar garanties
de lluitar
entre aquests sis o set equips
que es veuran implicats
segurament
en aquesta lluita
per salvar la categoria
i que el nàstic
perfectament ho pot aconseguir
si té el recolzament
de l'afició
que no tinc cap dubte
que el tindrà
i sobretot
de la gent que mana
que es faci una pinya
entre tots
i que realment
es treballi
a l'uníson
tots en la mateixa direcció
Josep Mariano
hagués
exentrenat l'enacic
moltes gràcies
esperem que aquests pronòstics
es compleixin
i que l'enacic patin molt
perquè patirà
segur patiríem tots aquí
no aconsegueix res
sense patir
pugui aconseguir
aquesta permanència
l'ascens
el va aconseguir
aquell ascens històric
a la segona divisió
a aquell 24 de juny
de 2001
una data sobre
la qual avui
hem volgut parlar
i molt
teníem previst
parlar amb Lluís Codina
no ha pogut ser
també havíem anunciat
la presència
del delegat
del nàstic
Josep Maria Grau
però s'ha quedat
literalment tirat
amb la moto
ha tingut un problema
amb el transport
i li ha estat impossible
en qualsevol cas
queda excusada
la seva presència
i crec que hem pogut
aportar diferents elements
amunt de la taula
com per recordar
aquell ascens del 2001
Josep Maria
gràcies de nou
i fins la propera
gràcies a vosaltres
i fins la propera

Gràcies.