.
Aquesta és la sintonia de Tarragona Ràdio,
Temps Tertúlia.
Saludem avui els nostres convidats.
Ens acompanya el director de l'IS Torrefort,
en Rafa El Muñoz. Bon dia, Rafa.
Hola, bon dia. També ens acompanya el tinent d'alcalde d'Urbanisme,
en Jordi Sendra. Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia. També el president de la comarcal
d'Esquerra Republicana, Salvi Guinard. Bon dia, Salvi.
Bona tarda. Bon dia. Bon dia. Bon dia, encara.
I després, esperem que arribi de seguida també
Maria Mercè Martorell, la quarta convidada a la Tertúlia,
tinent d'alcalde de Patrimoni. En fi,
amb aquests quatre convidats avui comentarem
algunes de les informacions de la jornada.
Avui, gairebé de manera unànima,
els mitjans d'informació local destaquem,
la ràdio i també la premsa,
doncs que hi ha hagut, finalment,
un acord entre el Ministeri de Foment
i la concessionària a FESA
per ampliar l'autopista AP7
en el tram que va del Vendrell
a Vilaseca-Salou.
Un acord pendent de ratificació
pel Consell de Ministres,
que contempla la construcció d'aquest tercer carril
i també la supressió dels peatges troncals
del Vendrell, Tarragona i l'Hospitalet de l'Infant.
Segurament els oients recordaran,
si han escoltat els informatius ja els hem donat les dades,
però, en fi, recordaran que aquesta era
una vella reivindicació
dels sectors polítics i econòmics
del camp de Tarragona,
que les negociacions sembla que fa temps
que es portaven entre l'empresa,
entre la concessionària de l'autopista i el Ministeri,
i que finalment hi ha un acord,
un acord que permetrà que, en fi,
segurament entre aquest any i el proper
comenci les obres i que potser d'aquí dos anys
tinguem aquesta ampliació de l'autopista
i la supressió dels peatges troncals.
Senyors, què els sembla la notícia?
Positiva?
Esperada?
Com ho veuen?
Vinga, aquí comença, Jordi.
Va, començo jo.
No, evidentment, no es pot negar l'evidència.
No, és una bona notícia.
És una bona notícia.
De fet, probablement el més negatiu de tot plegat
és que arriba massa tard,
perquè, de fet, el tercer carril de l'autopista
ja ho s'hauria d'haver fet fa anys,
i, de fet, el troncal de Tarragona,
d'aquesta mateixa autopista,
doncs ja fa molts i molts anys
que provoca col·lapses importantíssims.
Abans de l'estiu.
Ara, estiu i hivern,
en caps de setmana, bàsicament,
i, per tant, com que fa molts anys
que aquesta infraestructura estava mancada
de modernització i d'ampliació i tal,
doncs celebro molt i molt que això s'hagi acordat,
però insisteixo que arriba tard.
De fet, l'Ajuntament,
que està elaborant les al·legacions
en el Pla Director d'Infraestructures del Transport
de la Generalitat de Catalunya,
que és el pla director on s'han de recollir
totes les infraestructures del transport
que necessita el territori,
l'Ajuntament ja tenia previst presentar al·legació
en el sentit aquest,
de dir, escolti,
en tres sentits,
que jo crec que ens en falta un,
en tres sentits,
un, eliminar el troncal central aquest,
que creiem que era importantíssim,
segona, l'ampliació del tercer carril
i que es considerés absolutament prioritari,
i tercera, que s'estudia sèriament
la possibilitat d'una sortida de l'autopista,
si no a la Mora,
si a l'alçada de Boscos,
perquè entenem que des de Torredambarra
fins a Tarragona,
amb la concentració de població que hi ha
i amb la concentració de vehicles
que volen anar a aquesta zona,
doncs potser hauria sigut interessant
que s'estudiés aquesta tercera possibilitat.
És a dir,
nosaltres aquestes al·legacions
les presentarem igual,
a l'espera que se'ns valori tot plegat,
i en resum,
i al final,
jo només desitjo
que no ens costi massa diners,
tampoc,
perquè a mi m'ha semblat llegir
que en principi no costarà
un augment del peatge,
espero que això sigui així,
o espero que no sigui
d'aquella manera,
d'allargar el peatge,
no?
No d'allargar la concessió,
però que d'alguna manera
a CESA s'ho acabi cobrant.
En fi,
la informació a dia d'avui
és que a CES invertirà
500 milions d'euros
en aquestes obres,
que és aquest tram
i també tram de Girona,
i que preveu recuperar
la concessionària,
preveu recuperar aquests diners
amb l'augment de vehicles.
Rafa,
com ho veus?
Que et veig amb cara de sèptic.
No,
el que passa és que
els designis de CESA
són com els de 10,
són inescrutables,
i per tant,
ve si sàpiga què faran.
D'entrada,
com a usuari
que sóc de l'autopista,
tu i gairebé tothom.
Doncs mira,
no sé si hi ha gent
que l'utilitza més o menys,
jo l'utilitzo molt sovint,
i com que l'utilitzo molt sovint,
només que entreguin
els peatges troncals,
jo estic content.
Si m'emplien un carril
encara estic més content,
i si em baixessin el peatge
seria feliç del tot.
I que pagui a CESA
la inversió.
Què pagui a CESA la inversió?
El que passa és que
com que d'això
no estic massa segur,
doncs inclús
en el supòsit
que haguessin de pagar
una miqueta més del peatge,
més val tard que mai.
Més opinió, en Salvi.
A veure,
aquí hi ha
tota una sèrie d'històries,
entre elles hi ha ara
un senyor
que és president
del Parlament Europeu,
que va ser ministre
en el seu moment socialista,
i va ser qui va allargar
la concessió
durant 25 anys més.
També li han dut,
també diguem-ne
que això és una cosa també
que els que han patit
aquests,
i els que patirem segurament
encara d'anys
també li han d'agraria amb ell,
o sigui,
partim ja d'una base
ja errònia,
vull dir que és el fet
que ara,
em sembla que era
el 2007 o 2008,
els peatges
havien de desaparèixer tots.
Mellor dit,
la concessió de CESA
ja s'acabava
i llavors aquest senyor
va ampliar
per 25 anys més,
o sigui,
ja partint d'una base
ja per mi malament.
Dit això,
a veure,
considero que és una mesura
diguem-ne intermitja,
nosaltres estem
per lliurament
de tot el de les autopistes
perquè penseu
que és una d'aquelles coses
que encara arrosseguem
des de temps immemorials
en el qual
doncs
el que no ha pogut
o el que no,
o millor dit,
el que no ha volgut fer l'Estat
en aquestes comarques
ho ha hagut de fer
l'iniciativa privada.
Per tant,
considero que
sí,
és una bona mesura,
però
segueixen insuficient
per, diguem-ne,
les necessitats
d'aquest país.
perquè, clar,
si ens fixem
en el mapa
de l'Estat espanyol
segurament trobarem
que aquí hi ha
una proliferació
important d'autopistes,
cosa que a altres llocs
no passa.
Vull dir-me això
que sí,
que me n'alegro
que tinguem
aquesta gratuïtat,
però considero
que és insuficient
tenint en compte
repeteixo el mapa
del reste de l'Estat.
Mercè Barturí,
la saludem,
bon dia.
Hola, bon dia.
Com veu la notícia
de l'ampliació
del carril
de l'autopista
i la supressió
dels piatges troncals?
Bé, jo crec
que és una notícia
molt positiva
perquè, en definitiva,
és una demanda
que a nivell
tant de les institucions
com de la societat
feia molt de temps
que es venia demanant.
Tot i amb això,
encara ens deixa
bastant lluny
d'altres llocs
de l'Estat
que la veritat
és que en pic passes
a partir de cert punt,
en pic passes,
per exemple,
del piatge de València,
pots anar on vulguis,
que no pagues
absolutament res
i la veritat
és que això
sempre dona
una situació
una mica estranya
quan tornes,
bé, ara ja em torna
a trucar
a partir de València
a pagar peatges,
però, en qualsevol cas,
bo és el que suposi
caminar cap a aquest sentit,
per tant,
almenys
el que són
aquests piatges troncals
jo crec que és molt important
i, de fet,
també l'ampliació
perquè suposa
una descongestió
d'altres vies
com poden ser
les nacionals,
etcètera,
i, per tant,
és molt positiu.
Jo el que també espero
és el que ha dit
el Jordi
abans, no?
Bueno, d'acord
amb tot el que han dit
tots els companys,
no cal dir dir-ho,
tant el Rafa
com el Salvi,
però el que ha dit el Jordi
que al final
el que no acabem pagant
amb diners
ho acabem pagant
amb dinades.
Esperem que
aquest acord...
Perquè això seria
gairebé decisiu, no?
És a dir,
que no s'allargués
la concessió
a canvi d'aquestes obres,
d'aquestes inversions.
En qualsevol cas,
el fet
que no s'hagi de pagar
ja suposa
que almenys
en aquest moment,
en aquest moment,
aquesta gratuïtat
i aquesta ampliació,
etcètera,
ja beneficia
el que és
la població actual
i el que és
la comunicació
a nivell
de la ciutat de Tarragona
i de tot el que és
la zona de la província
i de la demarcació.
Ara,
en qualquer cas,
qualsevol
prolongació
de la concessió
suposa
com totes les concessions
una hipoteca
una sèrie d'anys més.
La situació
que hi ha
en aquest moment
per tant,
esperem que no sigui així
i que per tant,
realment,
això sigui una notícia
bona de manera completa
amb la gratuïtat,
amb l'ampliació
i sense que això suposi
una ampliació
de la concessió.
Ampliació sí
dels carrils
però no de la concessió.
Per cert,
que ara mateix
hi ha retencions
a l'autopista,
el Servei Català de Trànsit
explica que hi ha
4 quilòmetres de retencions
ara mateix
en direcció sud
a l'alçada
de Tarragona.
No sabem la raó
però sí que s'estaven
produint
aquestes retencions.
És que només
que punjo un camió
hi ha retencions.
Torredembarra-Salou
suposo que,
en fi,
vostès que són usuaris
de l'autopista
hauran notat
un increment
del trànsit
que fa que aquests dos carrils
siguin a l'alçada
de Tarragona
justament insuficients,
no?
Evidentment.
Tot i que continuem
passant excessius
masses camions
encara per la 340
per una raó...
L'accident de la setmana passada
ho ha demostrat,
no?
Sí.
Van tenir un altre accident
amb ferits.
Perquè la...
És a dir,
ells,
el camión
ha de sortir
en el peatge
de la sortida
de Torredembarra,
ha d'anar fins a la rotonda,
ha d'agafar tota la curva
i tornar a agafar l'autopista
i a més a més
es troba amb el Gurugú
que és una pujada
en la qual
l'estalvi de gasolina
és zero.
És a dir,
que li ha de fotre la primera,
no?
Com aquell que diu.
I llavors prefereixen continuar
i a que han de sortir
a Torredembarra
doncs surten del tot
i se'n van per la 340.
Totes maneres,
jo retornant una mica
al que deia abans el Salvi.
Home,
jo també soc partidari
que les autopistes
siguin gratuïtes
tal com tu deies.
És a dir,
que hi havia
una alcaldessa
d'un municipi
que es diu
Mollet del Vallès,
líder de la plataforma
de gelida,
d'aquelles que paraven
a l'autopista
i tocaven els clàxons
i tal,
reclamant
l'alliberament dels peatges,
que avui és consellera
d'interior?
Consellera d'interior.
Consellera d'interior.
M'equivoco,
és d'interior, oi?
És d'interior.
L'Atura.
L'Atura, l'Atura.
La consellera Atura.
Consellera d'interior.
Doncs ell era líder
de la plataforma de gelida
i una de les primeres coses
que va fer el govern tripartit
va ser desbloquejar
la congelació
dels augments d'IPC
que havia bloquejat
el govern anterior
d'augments
en els preus
de l'autopista.
És a dir,
dir,
nosaltres som partidaris
que les autopistes
siguin gratuïtes
però després
lluitar poc
o molt poc
o gens
perquè això sigui així...
Aquí s'haurà demostrat
que cap partit polític
ha pogut a Catalunya
acabar amb els peatges
tot i que era una reivindicació
que fa uns anys
es presentava.
S'ha de reconèixer
que els partits
i les institucions
no han pogut acabar
amb el tema dels peatges?
Hi ha partits
que van d'un pal
i en que van d'un altre,
saps?
A mi els...
Estava molt bé.
Estava molt atípicat, eh?
Estava molt atípicat.
No, però...
A veure,
se'n fan una mica de debat
sinó la tertulia
serà molt avorrida.
No, però és que...
A veure,
aquí hi ha diverses coses.
Jo he anat
quan altres estàveu al sofà
tranquil·lament
els diumenges
o si no anàveu al nàstic
diumenge sí, diumenge no.
Jo
jo estava tanyant la gretera
a la 340
a l'alçada de la Mora,
el 99.
Jo no vaig veure
cap regidor convergent
per allà, saps?
De bon rotllo.
En altres...
A veure,
jo dic perquè a vegades
queda molt bé
i segons què,
però a mi
em valen els fets.
A mi,
que em diguis ara
que la consellera Tura,
que era alcaldessa de Mollet,
la plataforma,
no sé què,
i ara que és interior,
no sé què,
va ser-me molt bé.
A cab i després
no n'hi havia cap d'esquerra
amb la seguret allà
de la 340
reclamant la variant.
A cab i després no n'hi havia cap
ni d'esquerra ni de iniciativa
ni socialista.
És curiós, això.
Els motius són uns altres.
No, bàsicament el mateix.
Sí, no, no,
són uns altres.
Bàsicament era el mateix.
Molt diferent.
Bàsicament era el mateix.
La variant de la 340.
La variant de la 340.
No, jo en tot cas
de lo que ha dit el Jordi,
l'únic que dedueixo
és que la senyora Tura,
que no és que
em caigui especialment bé,
però la senyora Tura,
no, vull dir,
ni venir malament.
No, vull dir,
no, no,
també l'ha parellat aquí,
però no hi tinc massa relació amb ella, no?
Però vull dir,
el que dedueixo
és que quan era alcaldessa
lluitava pels interessos del municipi
i ara ha sabut lluitar
pels interessos de govern.
Per tant,
té una visió política
que en cada moment
adopta el que ha d'adoptar,
que és la visió del govern
i per tant,
hòstia, xapó, no?
O és que no evolucionem?
Hi ha una cosa que es diu coherència,
és a dir,
si tu estàs reclamant una cosa
no pots deixar de reclamar-la l'endemà.
Home,
a més que veig
que hagin canviat
circumstàncies,
perquè d'això
estàs parlant fa anys,
no, d'això?
No,
fa 2002 o 2003.
Fa quatre anys.
A mans d'aquí
hagués canviat
fa quatre anys.
Davant l'altre partit
la legislatura
era alcaldessa.
Evidentment,
per tant,
hauríem de saber
què és el que va passar
en aquests quatre anys,
no?
Perquè potser van passar
altres coses
amb el govern anterior,
dic,
jo no ho sé,
tampoc ho conec tant,
però...
Es va bloquejar
l'aument d'IPC
o l'aument dels PHC.
Sí,
però hauríem de saber
per què, home,
perquè si no,
clar,
ho diien,
altres coses,
també,
no?
Vull dir,
ara,
ara ho comentaven,
no?
Al 23-F hi havia companys
que ara estan
als partits d'esquerra
que estaven a la Bruneta
i que potser en aquell moment
que s'hi fotut un 3 de mi
que estava per allà de civil,
jo què sé,
tu,
i què?
I hi han de la Bruneta
i ara...
Sí, però aquests companys
eren d'anplaçament.
Sí, sí,
però ara no en va regir.
No hi van anar voluntàriament.
No hi van anar voluntàriament.
Què se fa d'un de les autopistes, eh?
No, escolteu,
però, a veure,
hi anaven, no?
Hi anaven.
En aquells anys
hi havia companys
que eren objectors de consciència
i que estaven empresonats
per negar-se a agafar les armes.
Molt bé.
Doncs molt bé.
Doncs ja està, escolteu.
La gent evoluciona
i la gent fa el que ha de fer.
I, per tant,
si al final
hem de treure coses del passat
per defensar coses del present
que no tindrem massa defensar,
Jordi,
em sembla que aquest no és el camí.
Però en dos mesos...
El camí és...
Home, una cosa és que...
Perdona.
No, a veure,
és que al final
acabo de passar a l'atura.
Tots evolucionem personalment.
Tots evolucionen personalment.
Naturalment que evolucionem.
Però l'atura no pot evolucionar.
Però el que no es pot fer...
Per què és d'Esquerra o perquè...
El que no es pot fer
és canviar...
No, no, no.
Per què és d'Esquerra o per què?
En tres dies
canviar d'una postura
amb una altra d'alcaldessa.
Escolta, jo crec...
Perdona, Rafael,
però a mi em sembla
que un alcalde,
una persona que ha sigut alcalde
ha de saber continuar defensant
en qualsevol...
En qualsevol...
En qualsevol...
No, no, perdona.
No, no, jo no et parlo del mètode.
Et parlo de la filosofia del tema.
T'estic dient.
La conselleratura
a la mesa de govern
de la Generalitat
hauria d'haver defensat
el mateix que defensava.
D'una altra manera.
No anant a tallar la cartera.
Com que toco historiador,
un dia, si voleu,
farem una relació
del que deien els polítics
de tots els partits
fa X anys
i el que diuen ara.
Ens sorprendrem.
No, i a més a més...
Si em deixen parlar el Salvi
ja la veré, Mercè.
Prenc nota del tema
de la coherència.
Era per tornar ànima
a la tertúlia, no?
No, no, o sigui,
a mi ja està molt animada,
però la Maria Mercè no hi intervé.
Jo prenc nota perquè...
Vol dir alguna cosa o no, eh?
Sí, sí, sí, sí, sí, sí.
No, no, no,
si m'adon és això,
vull dir el fet del Jordi Sandra,
vull dir que ara parlem de coherència,
vull dir, molt bé,
doncs prenc nota
i quan es torni a tocar
la tertúlia,
doncs segurament
ja li portaré
totes o altres coses
de coherència
del seu partit polític.
A veure, Mària Mercè,
jo el que plantejava era
que amb el govern
que sigui,
amb diferents governs
i amb canvis, en fi,
de color polític,
els piatges continuen
i aquesta és la realitat
i això és el que veuen els ciutadans
i els que ens estan escoltant.
I això era el que jo anava a contestar,
que a veure,
jo sempre dic que l'oposició
de fàcil
no en té absolutament res,
l'oposició és molt ingrata,
però bueno,
sí que el que té l'oposició
és que quan un està a l'oposició,
sigui qui sigui,
siguin els uns,
siguin els altres,
evidentment la seva posició,
a part del que pugui ser
l'oposició positiva,
també té una part de desgast
o també té una part
del que sigui,
del que és el govern.
Per tant,
l'important és que
quan un està a l'oposició
es dedica a dir
que el que està al govern
no ho està fent
el suficientment bé,
sigui qui sigui,
i sigui qui sigui
qui hi ha a l'oposició,
i en aquest cas,
per exemple,
el de les autopistes,
i el que estem veient
és que hi hagi qui hi hagi
al govern,
hi hagi qui hi hagi a l'oposició,
els que segueixen guanyant
són els de les autopistes.
Per tant,
jo crec que potser
el que valdria la pena
és que el pròxim
tall de carreteres...
És deixar la política
i anar-se d'accionista.
Això també és una bona posició.
Ja n'hi ha.
Això també és una bona posició.
Del partit senyor Centre,
ja n'hi ha.
Però si no,
el correcte seria
que la pròxima tallada
que sigui absolutament de tothom,
home,
quedarà una miqueta malament
que el que sigui conseller o consellera
també hi hagi que anar,
però que sigui de tots els polítics,
llavors possiblement
d'autopistes
se n'enteressin
o les concessions
se n'enteressin més.
La César està copada
bàsicament per exemple
de Convergència,
entre d'altres.
Vull dir que segurament
em deixen canviar de tema.
Jordi, volies...
Només per acabar.
Jo sempre he pensat
que l'autopista gratuïta,
és a dir,
rescatada
i inventariada
com a Generalitat de Catalunya,
que entenc que hauria de ser
la titular de l'autopista,
això vol dir
que també estàs a expenses
que vulguin mantenir
aquesta autopista.
És a dir,
què vull dir amb això?
Quan tu pagues
tens la certesa,
almenys jo la tinc,
que circulo per una autopista
que és segura.
Tinc més retenció
amb tot el que vulguis,
però és molt més segura
que qualsevol carretera
N340,
240,
420,
el que vulguis.
És a dir,
el deixar de pagar,
l'estat depenent
del pressupost general
de l'estat
d'inversions
de manteniment
de carreteres,
pot ser que et trobis
que l'autopista
es degradi,
per tant que segons com
jo no sé si és convenient o no.
És a dir,
pagant garanteixes
el manteniment,
perquè és evident
que estan ben mantingudes
les autopistes,
a diferència
de les carreteres estatals.
Deixi'm canviar de tema,
tot i que geogràficament
seguim pràcticament
al costat
de l'autopista.
Tenim la Pedrera del Mèdul,
que és un altre dels temes
d'actualitat
de la setmana.
Ja saben
que l'Ajuntament
va demanar
dilluns
el suport
de l'UNESCO
i del Ministeri Espanyol
de Cultura
perquè
no es concedeixi
la llicència
d'explotació
d'una pedrera,
que hi ha al costat
del monument
del Mèdul
i ahir
el delegat
del Govern
a Tarragona,
Xavier Sabater,
deia,
avançava
que serà difícil
denegar
aquesta llicència
d'explotació
i ha dit
que hagués estat
fàcil
rebutjar-la
si en el seu dia
l'Ajuntament
hagués contemplat
la zona
com a protegida.
Em sembla que d'això
també tindran ganes
de parlar.
Començo
per la Maria Mercè.
Jo no diré res,
que ho digui tot
la Maria Mercè,
que té arguments
més que suficients.
Maria Mercè,
però que parlin els altres
també.
Evidentment,
evidentment.
Té raó la Generalitat
o no té raó
amb això que diu?
Jo crec que en absolut
no té raó,
en absolut
i amb tot l'efecte
cap al Javi Sabater,
però en absolut
té raó
perquè és que clar,
arriba un moment
que sembla
que l'Ajuntament
de Tarragona
ho tingui que fer tot.
L'Ajuntament de Tarragona
va tindre
que tramitar
la declaració
de patrimoni
i ens vam tindre
que partir la cara
amb tothom
perquè així fos.
L'Ajuntament de Tarragona
té que protegir
no sé quantes coses.
O sigui,
sembla primer
que no hi ha hagut
ajuntaments de Tarragona
abans de l'Ajuntament actual.
Sembla que no n'hi ha hagut cap.
Sembla que ningú
hagi participat
en els plans...
L'agulla del Mèdol
va créixer.
Va créixer.
El dia que va entrar
Nadal d'alcalde
va créixer en aquell lloc.
Va créixer de repente.
El 90 dia
de protegir anteriorment.
No, no.
Amb el que són
els plans generals anteriors
sembla que no hi hagués ningú.
Això, per exemple,
quan parlem
del nou catàleg,
del que és la protecció
de les cases del 19,
de les cases de la Rambla...
Sembla que
als plans generals anteriors
no hi havia ningú.
sembla que
amb les proteccions anteriors
tampoc hi n'hi havia ningú.
És tot ara, no?
Bé, és clar,
si els únics
que ho hem de fer tot
és a l'Ajuntament de Tarragona,
doncs, bueno,
ja que ens arribi
la dotació
del pressupost
directament de l'Estat
només a l'Ajuntament de Tarragona
no necessitem a ningú més.
Nosaltres hem de protegir,
nosaltres hem de defensar,
nosaltres hem de portar
les declaracions de patrimoni,
nosaltres hem de posar
les dotacions
a nivell arqueològic
perquè tenim paral·litzades
al pont del diable,
per una banda,
l'amfiteatre,
per l'altra.
Bueno, quantes coses més
hem de fer?
Ja arriba un moment
que no té sentit.
Llavors, que es digui
que és difícil protegir,
a veure,
és una zona
que realment
és un disbarat
amb mayúscules.
Qualquer declaració
a patrimoni mundial
té unes àrees
de protecció
d'impacte visual,
d'impacte de conservació,
perquè les té,
perquè si no,
no té sentit.
O sigui,
i aquí tenim una zona
que tenim una espècie de creu,
tenim dues declaracions
a patrimoni mundial,
una al nord
que és part
de la rupestre
del Mediterrani,
una declaració
del 98
que afecta
tot el que és
província de Tarragona,
tot el que és
Castelló,
València
i Alicant,
una declaració
molt àmplia
amb la que hi ha
el llaciment
de l'apotecari.
Al sud,
això queda
a un quilòmetre
de la possible cantera.
Al sud,
a un quilòmetre i mig
d'aquesta possible cantera,
tenim la pedrera
del Medo,
aquesta pedrera
protegida
com a patrimoni mundial
en l'any 2000
amb la declaració
de Tàrraco
com a conjunt
arqueològic.
A més a més,
tenim dos vecins,
o sigui,
que aquests dos
que hem dit
també són vecins,
també són
béns culturals
d'interès nacional,
però a més a més
són a nivell internacional
a través de la llista
d'UNESCO.
I a damunt tenim
dos vecins,
que és el Mas Cosidor
i la Torre
de Sant Suplici.
A veure,
és com si fos
una concentració
de patrimoni
i a més a més
de la concentració
de patrimoni
la importància
a nivell natural
de la pròpia pedrera
com a zona
de protecció
de reserva natural,
de protecció
d'espècies,
perquè és una zona
on hi ha gran anidament,
etcètera.
I a partir d'aquí
es busca aquest espai
i allà es diu
la cantera.
A veure,
per exemple,
a Castella-Lleó
hi ha una cantera
a 10 quilòmetres
al costat
del que és
el llaciment
de Tapuerca
i ho dic,
bé,
nosaltres ens hem recolzat
amb Castella-Lleó
precisament per part
dels informes,
etcètera,
i la llicència
s'ha acabat
i no es renovarà.
I en canvi
hi havia un precedent
d'una llicència
durant molts anys.
Aquí passa el mateix.
O sigui,
el disparat...
I n'hi ha no sé
quants metres...
10 quilòmetres.
10 quilòmetres.
I s'ha protegit ara,
no abans,
ara,
s'han protegit
4 quilòmetres
i 100 quilòmetres
de perímetre
a la Rodona.
O sigui,
que ara de dir
que això no es pot protegir,
el que no es pot consentir
és que s'instal·li
perquè és hipotecar-ho
durant 30 anys.
Durant 30 anys,
vibracions.
L'agulla es partirà.
Penseu que els nivells
de la roca,
de les falles
del terreny
i de la pedrera,
segur que tindrà eroció,
però l'agulla es partirà
i després
la posa en suspensió,
les vibracions,
oblidem-se
de la reserva natural.
I que Medi Ambient
digui
que no ho pot denegar
i que nosaltres som allà
de crimes de cocodrilú,
tenim una declaració
de l'any 2000
que hem de protegir abans,
tenim una declaració
del 98
que hem de protegir,
tampoc ho sabíem,
que eren zones
que serien patrimoni mundial.
A veure,
més opinions.
Rafa
i Jordi.
Jo, com que fa molts anys
que tinc la sort,
perquè si no,
tinc la sort
d'haver escrit
algun article
sobre el Mèdol,
per tant,
el que vaig dir
fa més de 20 anys,
fa més de 20 anys,
eh?
Ho continuo mantenint?
El Mèdol,
abans que fos...
A mi m'agrada.
No, perdona,
és que sou vosaltres
els que polititzeu els temes.
I han passat a Tarragona?
No, no, no dic la Maria Mercè.
Són temes,
a Tarragona,
que fa molts i molts anys,
molts i molts anys,
que els historiadors
ja diem el que s'havia d'haver fet.
I no és que tinguem la raó
perquè els historiadors,
ojo.
Però,
el Mèdol
era una cantera romana,
però igual
que podíem dir
de la necròpoli
o podíem dir
de la muralla mèdia
de Tarragona
o de la muralla
del segle XVIII.
S'havien d'estar protegits
ja fa molts i molts anys.
I, per tant,
si Medi Ambient
no trobeu una solució
en el tema,
escolta,
doncs el govern ha de trobar.
Però algú ha de trobar
un argument
per aquest tema.
I a més a més,
les coses que
si no han donat arguments
no en vulguis més.
Perquè si perdem el Mèdol,
si perdem el Mèdol,
perdrem una part important
del patrimoni.
Hi havia un informe,
bueno,
n'hi ha en 23.000
perquè a l'expedient
hi ha tingut accés
amb l'expedient
del director general
de patrimoni
de la Generalitat,
el senyor Terrats,
i obvia que allí
hi ha l'agulla del Mèdol.
Amb la qual dius,
a veure,
ha estat aquí
i sap el que hi ha aquí.
Llavors,
ja sé que ara
estic tirant pedres
sobre el govern nostre.
Ja està bé.
Però trobo que...
No,
però a veure,
crec que també
s'ha de ser,
en segons com,
s'ha de ser curós
i considero
que una persona
que ha estat aquí
de director,
en aquest cas
del Generalitat,
del Museu Arqueològic,
home,
que quan li toca
fer amb ell un informe,
obvi que aquí
hi ha una cosa
que es diu el Mèdol,
doncs home,
o una de dos,
o és que no...
I a l'Arropestre també?
Només es nombra
el que ens suplici.
Per descomptadíssim.
Per descomptadíssim.
I això no deixa de saber greu,
no?
Dius,
bueno,
a veure,
no sé,
tampoc entenc
a què estem jugant,
no?
Vull dir,
esclar,
que a veure,
que evidentment,
si no hi ha una solució
per part de Medi Ambient,
doncs hi ha d'haver una altra
o ja ens la inventarem.
Ja ens la inventarem.
Però,
vaja,
considero que són aquelles coses
que a vegades dius,
no entenc com això està passant
perquè una persona
que més a més...
Repeteixo,
si fos de Diagonal enllà,
dius,
mira,
xec,
vull dir,
sempre que ells,
segurament,
naveguen amb aigües
no massa...
Subirem des del despatx.
Però,
clar,
vull dir,
a veure,
la persona que ha estat aquí,
que ha tapisat terreny,
que s'ha pigut,
s'ha barallat,
ha tingut...
Bueno,
en fi,
vull dir...
És que ni de Diagonal enllà,
ni de Diagonal enllà,
perquè no estem parlant
d'un bé local.
No,
no,
el bé de l'humanitat.
A més a més,
a més a més,
tu dèies de patrimoni cultural,
però és que,
a més a més,
l'Ajuntament va demanar un informe
a la Direcció General d'Urbanisme,
un informe que,
escolta,
que va ser demolidor,
que el van obviar,
és a dir,
no menten en cap moment
en la proposta de resolució.
L'informe aquest venia a dir,
entre altres coses,
que allà es produiria
una deforestació brutal
i que els efectes
serien irreversibles.
Escolta,
doncs això no ho deia l'Ajuntament,
això ho deia
la Direcció General d'Urbanisme.
Hi havia informes municipals
que deien,
escolta,
i pensin que d'aquí sortiran
entre 80 i 90 camions
diaris
per un camí,
que a més a més,
un camí que l'Ajuntament
té la voluntat
que continuï sent un camí,
que allò no es converteixi
en una carretera, no?
Doncs 90 camions diaris.
Escolta,
no serà
que no hàgim donat arguments.
No sols de tipus patrimonial,
sinó d'altre estipus.
Sí, sí, sí.
També ho he llegit, això.
La conclusió, doncs,
és que caldria fer el que calgués
per, en fi,
per reservar això
i que no es donés la licència.
Amb això estarien d'acord
o els quatre...
I tant, penseu que, per exemple,
mentre...
I això, jo crec que
tots els que estem a la taula
i tots ho hem fet sempre
i ho hem parlat moltes vegades
i tots ho hem defensat
exactament igual,
per tant,
cadascú des de la seva vessant
i el seu partit,
vull dir, per damunt de tot,
som tarragonins
i Tarragona
és el més important
i el patrimoni de la ciutat
i el patrimoni natural
de la ciutat
és el més important.
A veure,
mentre s'està promocionant
la visita a la muralla,
la visita a l'amfiteatre,
la visita aquí,
la visita al mèdul
és una visita
que, en certa manera,
la retenim.
És a dir,
que no en fem
una excessiva promoció,
fixeu-vos-hi.
Per què?
Perquè és una zona
que si comença a entrar
la gent a Riada,
per la banda del que és
de caire natural,
no tan patrimonial,
es veuria afectada.
Doncs imagineu-vos
30 anys d'explotació
sortint-hi.
30 anys,
que és en principi
la planificació
que hi hauria.
Sortint tots aquests camions,
avent-hi les barranades,
avent-hi l'extracció.
Jo crec que hi ha molts llocs
on poden haver-hi canteres
i, a veure,
només hi ha un lloc
on tinguem
quatre vecins
i que d'aquests quatre vecins,
dos en un estiguin
a la llista
de patrimoni mundial.
Jo crec que, al final,
si això tirés endavant,
sortiríem,
seria,
absolutament,
a nivell internacional,
bastant malament.
i, perdona, Ricard,
només un segon.
A més a més,
les coses són com que són.
És com, per exemple,
amb el tema de Cala Garça,
amb el Càl Jueu.
Passa exactament el mateix.
Vull dir,
hi ha moments
en què apareixen restes
que fan que es prenguin
unes determinades alternatives
per part de l'Ajuntament.
Es va perdre una decisió
amb tots els partits d'acord
i amb tots els grups municipals d'acord
que va ser l'expropiació
de Cala Garça.
Bé,
si en aquella casa
no se sabien
que hi havia aquelles restes
a dintre,
a partir d'aquí que es troben,
el primer és protegir uns béns
que és que si no es perden
per sempre.
I s'ha de fer,
com deia el Salvi,
com deia el Rafa
i com deia el Jordi,
tot el que sigui possible
per protegir-vos.
Tot.
Vull dir,
mesures legals,
tots sabem que sempre n'hi ha.
Veurem com evoluciona el tema.
En aquesta tola
estan d'acord
els quatre contartulis.
Deixi'm acabar per fer una broma.
Estava pensant
que estàvem parlant
d'un monument patrimoni mundial.
Gairebé tenim un patrimoni local
que són els ànecs
de la plaça Imperial Tarragó
que els hem retirat.
Deixi'm fer aquesta broma
perquè n'hi ha per tant
hem de retirar-los
com a mesura preventiva
pel tema de la gripe aviària.
Els troben a faltar
com a tarragonins
els ànecs o no?
Home, jo una pregunta només
al senyor Mallor.
I què fem amb els coloms?
Perquè també són aus, no?
Si la gripe aviària
no afectés a les persones
t'asseguro que jo deixaria
unes quantes cepes sueltes per aquí.
Unes quantes?
Quants plançons
de la gripe aviar.
Perquè es corregessin els colors.
És evident que és una broma.
Els coloms animals.
L'Àngel Colom aquell ja no
era un parent d'aquell no, ara.
Aquell afortunadament va volar.
Va volar.
Els trobaran a faltar o no?
Els coloms.
Ai, els coloms.
Els ànecs.
Home, sí.
Jo crec que és una imatge
com a molt, molt típica
però, bueno,
previndre no sempre és important.
És una imatge molt típica
anar amb el cotxe
a la plaça Imperial
i haver de frenar
perquè se t'ha fotut
un ànec sota la roda.
I haver de frenar
però no atropellar.
Sempre és una imatge típica
de Tarragona.
I menys amb pollastre igualment
i ànec i tot això?
En el mercat hi ha molta gent
ja comença a estar preocupada.
Home, amb el sopar
de Tarragona Ràdio
dels 20 anys
nosaltres vam fer pàtria
i vam menjar ànec.
I de moment no hi ha cap intoxicat
que sàpiguem, no?
Que sàpiguem, que sàpiguem.
Home, vam menjar vedella
quan les vaques boges.
Creuem els dits.
Sí, noi.
Vam menjar vedella
quan les vaques boges
doncs menjarem pollastre.
En fi, trobem a faltar
els ànecs a la plaça Imperial Tarragona
però, en fi,
esperem que tornin de seguida
al seu habitat,
al seu lloc habitual.
Amb aquesta broma
podríem dir que acabem
aquesta estona de tertúlia
que avui hem compartit
amb el Salvi Guinart,
la Maria Mercè Martorell,
el Rafael Muñoz
i el Jordi Sendra.
A tots quatre, moltes gràcies.
Que vagi molt bé la jornada.
I diumenge tots el nàstic.
I diumenge tots el nàstic.
I diumenge tots el nàstic.
Que vagi a la llorca, eh?
Sí, tant.
Vinga, doncs.
34 i punts el nàstic.
34, ja els he comptat.
Vinga, gràcies, que vagi bé.
Bon dia.
Adéu.
Fins demà.