Bona nit
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Si la passada setmana en aquest espai parlàvem del corpus,
d'aquesta festa des d'una perspectiva més aviat històrica,
avui no podia ser d'una altra manera.
El tema que ens ocupa jo crec que molts oients ho poden endevinar.
Avui parlem d'una festa emblemàtica i que més enguany
se celebra en el marc d'un reconeixement,
perquè aquesta festa és la primera que es fa
sota el reconeixement de patrimoni de la humanitat.
No sé si els oients l'han endevinat, et cedeixo els honors.
La patum.
La patum de verga.
És el que és aquest el tema.
Abans que fos declarada d'interès nacional,
abans que fos declarada patrimoni de la humanitat,
jo crec que aquí a la ràdio ja en parlàvem,
i és una festa que l'any passat, malauradament,
vam haver de parlar per un fet luctuós que va passar,
d'uns incidents d'ordre públic,
que no van succeir pròpiament en el context adicional de la festa,
però sí que van, doncs,
haguéssim a entervolir la percepció que podia haver sobre aquest tema.
En tot cas, jo crec que aprofitant aquest reconeixement,
és molt bo, sobretot de cara a la gent que...
Catalunya és un país molt divers,
i jo a vegades, els que vivim fora de Barcelona,
em sento una mica jo els indígenes,
i jo crec una mica que és el que es deuen de sentir els de verga a vegades.
Els indígenes en el bon sentit de la paraula,
és a dir, que la patum estigui reconeguda d'interès nacional
és prou lògic, que estigui reconeguda per la Unesco
ja ens dona, a més a més, una percepció
que hi ha un contingut molt potent
que segurament des de la urbanitat de Barcelona
no es deu d'entendre massa.
Cosa que ens hem de congratular
perquè ens permet tenir un país ric i divers
i no uniforme i pla.
Llavors, crec que és una qüestió de tenir en compte.
Bé, en tot cas, aquest reconeixement d'aquesta festa
sonen coses com aquesta, que avui el llum es treballaran.
Vinga, hi ha algú que ja s'esbolota per aquí, eh?
És d'aquelles festes que sempre, jo sempre he sentit dir
que alguna vegada a la vida s'hi ha d'anar, no?
Hi ha un altre nivell, és com diuen los sanfermines,
a la resta de l'estat, la patum de verga,
saldrà la distància que és moltíssima,
és d'aquelles festes que, home, com a mínim una vegada a la vida
has d'anar-hi.
El que passa que has de demanar lloc, pràcticament,
per un centímetre quadrat de plaça.
Has de demanar festa dimecres i dijous,
i te demanes festa i llavors no tens problemes,
que, precisament, això dels urbanites té aquest problema,
que la gent va fer turisme els caps de setmana.
El cap de setmana és impossible, ja segur.
No, exacte, jo recomano això,
que, home, qui treballi a les nits o a la tarda nit,
és difícil, no?, però qui treballi sobre, no sé,
plegi a les set o a les vuit de la tarda,
se'n pot anar un dimecres, demà, per entendre'ns...
Que és quan comencen.
Els actes centrals són sempre la vigília dimecres i dijous,
tot i que hi ha actes abans que han passat
i hi ha, per exemple, de malvisdia hi ha una cosa molt important,
que és un petit tomb que es fa per la població,
però diguéssim que veien dimecres a partir de les 9 de la nit
i dijous complet, doncs molt millor que no dissabte i domenja.
Però vaja, això que estem sentint són els Turs i Cavallets,
hem triat una mica els temes musicals que el Lluís farà aquí,
la seva punxada, una mica en funció de l'explicació
de com s'ha va anar organitzant aquesta festa, no?,
així amb unes pinzellades, doncs, si vols, molt ràpides
i amb aquesta sintonia de la música de la Patum de l'any 2002,
que va gravar la banda del Memorial,
que és una banda d'homenatge a un músic molt famós
que va haver-hi a Berga amb el seu dia.
En tot cas, aquests Turs i Cavallets ens expliquen una mica,
tot i que les notícies històriques no són d'aquesta època,
però ens expliquen una mica l'origen real d'una part de la Patum,
que és aquesta lluita medieval que es va establir en molts llocs de Catalunya
a mesura que s'anava recuperant per les topes cristianes el territori.
els Turs i Cavallets, els moros i cristians catalans,
i aquesta tonada que sentiu no és una tonada ni molt menys molt antiga.
Té un centenar d'anys, però no en té més,
perquè antigament els Turs i els Cavallets a la Patum
només s'acompanyaven amb un tabal.
Però és una festa molt antiga, la Patum.
Sí, el que passa és que jo penso que hi ha hagut una tendència
els darrers anys de superar una mica l'anàlisi romàntica
que es va fer a finals del XIX,
en què es veien interpretacions de tot tipus,
però realment les notícies històriques no van tan enllà.
És a dir, evidentment podem rastrejar que aquests Turs i Cavallets
són medievals per diferents raons,
tant estètiques com d'ubicació a la plaça,
com de moviments, hi ha coses molt sintomàtiques,
però, i per context de països catalans,
però segurament les notícies històriques de la Patum
no és el més important d'aquesta festa,
tot i que, evidentment, hi ha moltíssimes,
sobretot a partir del 1600 i pico.
Això ho deu-n'hi-do, són 400 anys,
i l'avantatge d'aquest element o d'aquesta festa
ha estat que s'ha pervingut fins a l'actualitat,
cosa que altres festes no van fer.
En tot cas, aquests Turs i Cavallets
expliquen una mica l'essència de la festa,
que és aquest enfrontament continu
que hi ha entre cristians i turcs
i també entre el bé i el mal.
Per exemple, una de les altres tonades que sona habitualment,
que tampoc és molt antiga,
perquè també sonaven només amb entabal,
amb això desmitifiquem una mica allò
que les festes no renoven.
Al contrari, hi ha moltes coses que tothom hem vist
des que som infants, i a millor no són...
Oh, i han crescut d'una manera espectacular.
Ara s'han afegit elements molt ben sintonitzats
amb l'esperit de la festa,
que s'han adaptat a la perfecció.
Exacte. Les músiques es van sonar a les reformes
que a partir de finals del segle XIX
es van introduir precisament per modernitzar la festa.
Avui en dia són insubstituïbles
i el que també s'ha produït
és un procés de renovació d'aquestes músiques
a la qual s'hi afegi més diversitat,
com veurem en algun moment.
En tot cas, avui en dia,
els Dimonis o Diables i el Sant Miquel i l'Àngel
a la Petum de Berga ballen aquest so.
A veure...
a la Petum de Berga ballen aquest so.
a la Petum de Berga ballen aquest so.
A la Petum de Berga ballen aquest so.
a la Petum de Berga ballen aquest so.
A la Petum de Berga ballen aquest so.
a la Petum de Berga ballen aquest so.
a la Petum de Berga ballen aquest so.
a la Petum de Berga ballen aquest so
na lek ballen aquest so,
a la Petum de Berga ballen aquest so.
Ara dèiem que les músiques
estan molt ben triades,
no podríem concebre aquesta festa
només ara amb el so d'altabal.
Tot i que en aquesta gravació
no se nota tant,
però les peces
són acompanyades sempre pel tabal
de fons, perquè realment la percussió
forma part
de la part indistriable
d'aquesta festa més històrica.
Però és curiós que en aquest cas
les masses, que són els diables,
ballin amb el so d'una música,
però normalment sempre han estat acompanyades
per un tabal.
Aquesta lluita també és de les més antigues,
estem parlant en aquest cas,
l'explicació la farem una mica
a mesura de com van incorporar els elements.
Igual que els turcs i cavallets,
les masses, el samiquel contra els diables,
és del grup inicial dels elements
constitutius de la Patum.
Són, sens dubte,
dels més antics.
Igual que un altre,
que només s'ha acompanyat a bal,
per tant no sentirem,
que és la mula guita,
que és una mula,
però amb una estructura molt primitiva.
Es diu mula guita,
precisament per destacar el seu caràcter ferotge.
Mula guita vol dir
la mula que dona guites,
la mula que dona cops.
I són en aquest nucli estructural.
Això sembla que va ser la Patum
durant molts anys.
Al cap d'un cert temps,
es va incorporar una de les àligues
més importants de Catalunya.
Ja veureu que en aquest cas
ja la música canvia.
Té un altre aspecte
gens a veure amb el món guerrer,
ja sigui de lluites cristianes,
ja sigui de lluites eclesiàstiques,
sinó amb un tema més simbòlic.
D'aquesta música que sentirem,
que és la que correspon al ball de l'àliga,
s'ha dit que,
no se sap ben bé
si primer va ser verga
o primer va ser Barcelona.
El que és cert és que
hi ha una partitura molt simila
a la Barcelona,
que segur que avui en dia
no té la solemnitat
que té a verga,
però és una peça,
jo diria,
d'aquestes que són
absolutament emblemàtiques.
Tu destacaves que totes són molt boniques,
però aquesta té un to especial
i té un to cerimonial
que segur que respon
a una voluntat
ja molt posterior
de donar-li un to
molt, molt, molt diferent
a la festa,
sobretot en sentit cerimonial.
Aquí no hi ha cap lluita,
sinó hi ha un fet
de sentiment
d'expressió ciutadana,
d'expressió de comunitat,
que té un element distintiu
que en aquest cas és l'àliga.
Doncs l'escoltem.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
És completament diferent
i diferent també
l'entorn que es crea
al voltant d'aquesta peça, no?
Sí, és una peça
que normalment s'escolta en silenci,
tot i que comença molt tranquil·la
i acaba accelerant-se, no?
realment és una manera de fer
i d'entendre molt diferent
respecte als que escoltàvem abans, no?
Compatible, totalment,
però jo crec que explica molt bé
com la Patum va anar evolucionant
a base d'anys, no?
Ens trobem a més a més amb un valor
afegit amb aquesta àliga
que juntament amb l'àliga de la Bisbal d'Empordà
i la de Girona
són segurament les tres peces
que podem certificar que tenen...
Són les més antigues?
No en quant a història
perquè hi ha altres peces
que històricament són anteriors
però aquestes són les que amb reformes
l'estructura s'ha mantingut fins avui en dia, eh?
Hi ha altres llocs que, doncs, es va perdre
que s'ha recuperat
doncs, no sé, l'àliga és una de les més importants
és la de Barcelona
com deies, del 1399
és una peça que al segle XIX
va caure en desús
i per tant ara surt una peça diferent, no?
Però jo crec que és important
enfatitzar aquest aspecte, no?
L'àliga ja configura, doncs,
aquesta dimensió més ciutadana
més de superació de l'etapa medieval
de la festa de la Patum, no?
Crec que és una de les reformes importants
que es va introduir
i segurament, doncs, diuen les croneques
que segurament es va fer imitació
d'altres poblacions que havien mantingut l'àliga
per exemple a Tarragona
o a Barcelona en aquella època
però això no treu que
la solemnitat que se li va donar
sí que realment és, penso, molt especial
L'altre grup d'elements que ve
ja és molt posterior
és uns elements que s'afegeixen al segle
a mitjans del segle XIX
si no m'equivoco
perquè ja tinc aquí un cert liu d'ordre
que són els nans
els nans, si no m'equivoco
els que tenim el tema musical preparat
és una peça, doncs, molt més alegre
i és una peça que ens respon
sobretot a una incorporació
d'una nova manera absolutament diferent
d'entendre els elements festius
els nans s'incorporen a mitjans del segle XIX
a tot Catalunya
abans havien existit molt comptadament
i com a personatges aïllats
però en aquestes mitjans del XIX
hi ha com una extensió de tot el fenomen
a les principals places
festeres d'aquell moment
Tarragona entre altres
i s'incorporen, diguéssim, per mimetisme
d'uns llocs a l'altre
s'ha volgut donar moltes interpretacions
amb aquest tema
el que sí que és cert
és que van aparèixer contraposats
els gegants
per una obvietat molt clara
és cert que ja feia dos segles
que sortien al País Valencià
i aquí sembla que hi havia
una transferència d'elements
del País Valencià a Catalunya
com en d'altres casos
i també n'hi ha hagut de Catalunya
al País Valencià
però en aquest cas sembla
que va ser un element
que va vindre del País Valencià
i després sembla
que en aquella època, a principi
molts d'aquests elements
portaven una mena de llances
una mica també
sembla per fer espai
en alguns moments
i per fer aquesta funció d'espai
quan després venien els gegants
doncs ells portaven aquestes llances
que una mena de llances
entre cometes
no d'armaments
sinó simulades
però que una mica
juguen aquest paper
de fer l'espai
una mica com passa
per exemple
amb un personatge
aquí Tarragona
al Vall de Bastons
que és el Massé
que quan fa la mort del Dimoni
fa una mica d'espai
juntament amb el Dimoni
però és una situació d'aquestes
una mica particulars
aquest personatge
curiosament són dels que més
es van popularitzar
i jo diria que avui en dia
hi ha molts elements en sèrie
fabricats sobretot en el segle XX
però els grups
que van ser creats
a mitjans del segle XIX
van tenir una gran importància
hi ha qui diu
que també representen
l'entrada del nou ordre
burgès
que imperen el XIX
o sigui
els elements dels nanos
són totalment oposats
a allò que havien portat
els gremis
a el que representaria
l'antic
és medieval
sí
els diables
els turcs i cavallets
són uns elements
molt medievals
l'àliga té un terme
intermig
és un element medieval
però a Verga
ja té
l'apatum
té una dimensió ciutadana
molt diferent
i això ja té una dimensió
molt popular
com jo m'ha liat una mica
és el tema
és el tema 19
que el Lluís va controlant
però és que
a vegades
massa informació
per sintetitzar-la
massa informació
sona així això
que el Lluís va controlant
i els turcs
visualitzem aquests nanos
són uns nanos que ballen
cosa que els tarragonis
estem un peu acostumats
són com els nostres
que van desfilant
tots sabiosos i formals
sí
bé
és una cosa curiosa
això també
és mai probable
En general ballen els nanos, són els nostres, que són més austers, més sobris.
Jo crec que...
Són raros, diu.
No, antigament ballaven a Tarragona també, aquests nanos no,
però els nanos primers, els que corresponen precisament amb aquestes dates de l'Apatum, són...
Els de Corpus, com si diguéssim.
I de Sant Adé, clar, el Pini Soler descriu un paràgraf que sempre recordo una frase que és extraordinària,
que diu, els nanos fan gambades, i vol dir que salten ballant, no?
I cosa que els nanos d'avui en dia no fan gambades.
No, no, ara són com els monarques, van caminant i saluden una miqueta amb la mà.
És un procés que suposo que va motivar la dimensió dels nanos de Tarragona,
que són molt més grans realment que els altres, i jo suposo que l'extensió urbana de la ciutat.
És a dir, Tarragona, tot i que és una població molt més petita en el segle XIX,
tu te mires el nucli antic de Berga i és molt més petit, és normal que hi hagués una altra predisposició.
I de totes formes, això hi ha coses d'aquelles que a vegades responen a coses inanalitzables avui en dia.
Sí, coses que són casuals i que no tenen res més a veure.
Parlem dels gegants?
Sí, els gegants són... Mira, els gegants sonen també en una música de ballet, podem dir, de ball, no?
Els gegants tenen una particularitat molt important a Berga.
Hi ha uns que són també de mitjans del XIX, però hi ha uns que van ser creats a finals del segle XIX
i que són uns dels més impactants, són els gegants negres, no?
Per què té importància aquest fet dels finals del XIX?
Igual que les seves músiques, que també les anirem sentint així de fondo,
els gegants a l'apatum del final del XIX representen el gran canvi estructural.
Gegants i músiques s'incorporen d'una manera molt més gran.
Què vull dir? Hi ha hagut uns gegants anteriors que es fan molt més grans,
és a dir, es mantenen els que havien existit, són més baixets,
però després hi ha un creixement d'alçades molt important, no?
S'incorporen les músiques, sembla que s'incorporen tota una sèrie de valls.
En el fons el que es detecta és que ja a finals del XIX els ajuntaments,
l'ajuntament de l'època va veure que la festa es podia revaloritzar molt
i va fer una inversió econòmica molt important, que ha estat ben estudiada
i li va donar un caràcter modern a la festa.
Evidentment, respectant l'aspecte patrimonial,
però totes aquestes peces que m'ha anat escoltant majoritàriament
comencen a néixer a partir d'aquell moment.
Se li dona una ambientació musical, no?
La festa, cosa que no tenia banda sonora pràcticament la Patum.
Avui en dia, bueno, es veu en aquest programa, no?
Tenim una banda sonora que sona.
Déu-n'hi-do, molt rica, eh?
I se milloren totes les figures existents.
També s'incorpora en un segon grup de nans nous.
És a dir, hi ha un procés de creixement i de millora, jo diria, estètica, artística
i de disseny d'un espectacle.
És a dir, en el fons, a finals del segle XIX a Catalunya hi ha un gran procés,
que és el procés de la renaixença.
La renaixença és el moment que es basa en la revitalització
de tots els símbols d'inspiració antiga,
sobretot de les que Catalunya es configura com a espai medieval
i espai polític autònom.
Llavors, els romàntics això ho agafen, no?
Des del punt de vista romàntic, però també té una sèrie d'implicacions artístiques,
com una és aquesta, no?
Llavors, s'ajunten dues coses, que són la voluntat institucional
i l'esperit, diguéssim, romàntic de recuperar els orígens, no?
Amb la qual cosa que es aconsegueix és transformar la festa,
modernitzar-la i generar-li tota una dinàmica absolutament nova, no?
Vull dir, crec que és un dels fenòmens més interessants
que no va passar en altres llocs, aquí va passar
i possiblement aquest gran fenomen del final del XIX
ja és el que permet que hi hagi una evolució
molt, molt assentada i assolida durant tot el segle XX, no?
No és l'únic cas, hi ha un cas també que sembla paradigmàtic,
molt més reduït i molt menys conegut,
que és el cas dels Diables de l'Arbós,
a l'Arbós a finals del segle XIX
hi ha una intervenció municipal molt clara
sobre la tècnica dels Diables
i s'inventen o modernitzen l'espectacle
amb el que ells anomenen la carretillada
que és aquest cercle de foc de 20 minuts continuats
que els periodistes de l'època
destaquen d'una manera molt important
perquè hi ha hagut una inversió econòmica també molt gran
i es va donar una particularitat
de modernització de l'espectacle molt àmplia.
Segurament hi ha un problema respecte a una festa o a l'altra, no?
És a dir, la plaça de l'Ajuntament de l'Arbós
no és la plaça de Sant Pere de Berga,
que té una estètica medieval extraordinària, no?
I això és el que va permetre, doncs, també ajudar aquest entorn, no?
Crec que és un dels elements, doncs, molt potents, no?
Ara ja acabem.
Sí, no sé, n'anaríem.
Però hem de posar un fi de festa.
S'ha posat amb alguns dels finals.
Hi ha una sèrie de peces que van tocant al final.
Hi ha un que és el batjot, el vals...
Bueno, el tirabol, per exemple,
que és un que sona molt al final,
que són quan tots els elements roden junts, no?
Bueno, això és un tirabol, vol dir precisament això,
donar, doncs, voltes, no?
I llavors és un element en què, curiosament,
es barregen la majoria d'elements
que ballen juntament amb la gent, no?
Això és una cosa molt important
perquè moltes vegades, fins i tot la gent,
doncs, a nivell d'estudis,
s'ha defensat que en l'espectacle d'arrel medieval,
com aquest, Cas de la Patum,
hi ha una diferenciació entre el públic i els espectadors, no?
Això segurament amb el seu origen era així, no?
Però la Patum demostra que això ja ha passat a la història, no?
I això és una cosa que segurament, doncs,
en aquest moment que roden tots junts,
és una cosa que ja té fa uns quants anys, eh?
No és de fa quatre dies,
però el que sí que està clar
és que s'ha produït, doncs,
tota una imbricació
i que espectadors i actors, no?
Són els mateixos, no?
S'engatxa el tirabol amb el batjota
i van sumant les peces,
però en tot cas, en aquest moment,
és la suma final de tots els elements.
Hem parlat en alguns programes de la Patum
quan s'acostava a la festivitat de Corpus.
Sempre es pot fer una mirada diferent
a cadascuna de les festes.
Avui hem fet la mirada musical.
Avui és d'homenatge, també.
D'homenatge i mirada musical,
perquè avui és...
Aquesta setmana, aquests dies,
és la primera Patum
sota aquesta denominació de Patrimoni de la Humanitat.
Només hi ha dues festes en tot l'estat espanyol,
les dues dins de l'àmbit dels països catalans,
que són el misteri d'Els,
del qual hi hem parlat alguna vegada,
i la Patum, en aquest cas,
dins del Principat de Catalunya.
Per tant, ni que sigui per la història,
amb aquest tema també anem per davant que d'altres.
Jordi Bertran, moltíssimes gràcies.
Fins la propera setmana.
Vinga.
Fins la propera setmana.
Fins la propera setmana.
Fins la propera,