Les 12 del migdia i gairebé 12 minuts,
és dilluns, després del parèntesi de la setmana passada,
que era el festiu de Sant Esteve,
aquí amb el nou any tenim a tres de les quatre,
perquè ens falta una de les bandes.
La quatre bandes avui serà a tres bandes
perquè ens falla per qüestions de salut la Laura Roman.
Però tenim l'altra Laura, la Laura Picó.
Laura, bon dia i bon any.
Hola, bon dia, bon any.
La Rosa Gairal també, bon dia i bon any.
Bon dia.
I la Carme Pedrol també, bon dia i bon any.
Bon dia.
I la Laura Roman ens està escoltant des del llit,
perquè té febre, no, Laura?
Molta febre, molta febre.
Té febre, està malaltona, en fi, doncs la saludem especialment,
que es cuidi i que estigui a punt ja pel proper dilluns.
En fi, avui comencem el nou any
i avui el convidat és un farandolero,
ho podríem definir així,
ell és escriptor, actor, director de teatre,
es dedica al món artístic i cultural,
podríem dir, de la ciutat de Tarragona,
és el Vicenç Canyón.
Vicenç, també, bon dia.
Bon dia, bon any.
Bon dia, bon any.
Bon any.
Bona definició la de farandolero?
Sí.
Ho engloba una mica tot, no?
Tot, tot, tot.
A punt pel judici a tres bandes,
que no a quatre que tindràs a partir d'ara?
A punt.
Doncs vinga, aquí comença.
Començo jo, normalment començarà la Laura Roman,
fent una pregunta...
Però com que està de baixa...
Com que està de baixa em toca a mi.
Vicenç,
tu ets farandolero, com ha dit el Ricard,
com va començar això?
Des de molt petit, més gran...
Bueno, sempre he sigut una miqueta pallasset a classe.
Jo era el típic que, quan la senyoreta...
Jo, diguéssim, imitava els professors.
Jo me fixava en el professor i l'imitava.
Aleshores, quan sempre la festa de fi de curs,
el que sigui,
hola Vicenç,
i el canyón, el canyón,
perquè si m'era el canyón,
el canyón,
i el canyón,
doncs bueno,
deia al professor,
et fico un punt més i m'imites.
I jo, bueno...
I així va ser.
I sempre feia...
Sempre tenia, diguéssim,
la idea a punt, no?
Per dir la gràcia de tu.
Que ara que soc professor,
penso, mare meva,
quina bona bufeta a vegades.
No et vas plantejar fer una feina de les serioses?
No, no.
Jo, per exemple,
jo agafava llibres de text
i quan estava a Colón allà,
jo ficava uns còmics,
ficava bocates d'aquests que fan
i ficava coses...
Què? De rebajes?
Feia coses de conya
que no tenien res a veure
amb la...
Amb el descobriment d'Amèrica.
Exacte.
I vaig veure que teníem
una vena còmica
que s'havia d'explotar.
Però després ho vaig deixar passar,
vaig començar...
Vaig estudiar administratiu
i que tot és molt normal.
Vaig treballar amb altra cosa
i un any vaig anar
al poble dels meus pares,
al poble de Badajoz,
que és un trimbajo,
que és tan petit
que no n'hi surten els mapes.
I n'hi havia un grup de teatre
i estava...
Un grup que es formava nou.
i jo vaig anar a mirar
perquè jo era
com era un convidat d'allà
perquè jo per aquell any d'allà
sóc el català
i per aquí sóc el tornego,
vull dir que estava
entre Valdemoro,
doncs jo mirava només.
I tant de mirar, tant de mirar,
em diu,
què vols fer, alguna coseta?
Jo dic, home,
si em deixeu...
Assajava en un trosset d'una obra
i jo només mirava
i mirava i mirava.
I un dia va venir un home,
el director,
i diu,
escolta,
prova-t'ho a veure.
Màgica,
botàgia i protagonista.
Vaig passar de ser no res
al protagonista de l'obra.
I vaig dir,
no,
aleshores vaig dir,
això és el meu.
Aleshores vaig anar a l'Emili,
que estic parlant ja de...
I després de l'Emili
vaig apuntar a l'escola de teatre
d'aquí a Tarragona
i a partir d'aquí
vaig començar
amb un grup de teatre
que es deia Espai de Troc,
que vaig estar 10 anys
i així.
Després Pol Aventura
i més coses,
moltes més coses.
La Rosa sap moltes coses de tu,
em sembla, no?
Sí,
s'ha de ser molts secrets.
No,
que se'ls aguarda molt, eh?
Ets alumna, no?
Sí,
sóc alumna, sí.
Bueno,
alumna,
amiga.
Alumna i amiga
perquè ara ja fa molts anys
que estem juntets
i les coses han anat d'això.
Amb els nens i nenes
hi tens les mans
així com una mica
trencades, no?
Treballant amb els nens.
Quants anys fa
i si han canviat els nens i nenes?
A veure,
ja fa des de l'any 88,
89,
vaig començar
amb el grup Zalata,
que vaig fer un curset
per a monitors de teatre infantil
i em van cridar per fer aquest
i després vaig començar
a treballar directament a les escoles.
Home,
m'agrada molt.
Penso que
per a ensenyar
s'ha de tenir un don.
Vull dir,
és així de clar,
no tothom sap ensenyar.
Pot tenir la carrera de mestre
però no pot saber ensenyar.
Hi ha gent que no sap,
jo,
a veure,
amb meus respectes,
però bé,
hi ha gent que no,
no sé.
Sí,
diu les coses
però a vegades
el nen
el que ha de saber
és entendre les coses,
no aprendre-les,
entendre-les,
que és el més difícil,
no?
Ell m'agrada molt,
molt,
molt,
crido molt,
soc molt,
però en el fons
faig teatre,
per dir-me,
estic pixant moltes vegades
perquè penso que jo també
feia el mateix que ell.
Però,
clar,
de jugar una miqueta
de llonces,
no?
Els nens d'abans,
no,
són molt igual que ara.
A mi,
el que m'agradava molt
és quan anava als pobles
a fer classes de teatre.
Anava a Torre de l'Espanyol,
un poble que està...
Sí,
també.
I recordo que per mi
era una hora de cotxe anar
però un cop que arribava a ballar
s'oblidava tot.
Eren tan,
tan,
no sé,
tan macos.
Lo mestre,
que ve lo mestre!
Era una cosa tan agraïts,
tan...
Jo deia,
és que,
li deia a les professors,
és que estic parlant
i m'escolten tots
i no estic acostumat.
És que el teatre,
jo penso que té una màgia
que als nens els...
Sí,
però no tots,
no tots,
no tots,
perquè teatre vol dir
molta gent,
pallasso,
i no és això.
M'entens?
Moltes mamas,
ai,
el meu nen és molt pallaset,
és que no és el mateix
fer pallasso que fer teatre,
és que això s'ha d'entendre molt,
m'entens?
Però,
entenent-te també amb la canalla
i a més a més
amb la gent gran també,
no t'has plantejat mai
si, per exemple,
fer magisteri?
Ai,
perquè la canalla...
Sí,
però...
És el que dius tu,
no?,
que els crius,
el que va és l'atenció,
no?,
que els...
Sí que m'ho he plantejat
moltes vegades,
el que passa que en guany
m'he aputat anglès,
per exemple,
i entre,
i en dos cofres a la setmana,
fer anglès,
és fer deures,
dirigir un grup de teatre
amb quimbra dones,
portar classes,
escriure guions,
no,
no,
no dono per més,
soc un home,
no,
no dono per més.
Aquestes 15 dones
s'aporten bé,
són alumnes bones?
Sí,
Bueno,
encara que en tenis algun
al davant tampoc,
vull dir,
no,
no,
a veure,
la Rosa em pertany
a el grup 45 RPM,
que,
bueno,
fa 12 anys,
és el grup
que més alegries
m'ha donat,
sí,
sí,
de veritat,
mira que ja,
jo vaig començar
l'any 80 i pico,
amb col·lectius de dones,
vaig començar la part alta
perquè els socialistes
quan van arribar
al govern
van voler treure
les dones de casa
i van fer,
sí,
sí,
així de clar,
sí,
van fer els centres cívics,
n'hi havia moltes coses
per les dones,
que si cuina,
que si macramé,
que si pintura,
que si manualitats
i van demanar teatre
i vaig anar allò,
jo la primera vegada
que donava classes
i vaig anar amb la Tonyeta
que la conéixem,
no,
amb la Téria,
d'aquesta gent d'allà
i vaig aprendre molt,
molt d'elles
i a partir d'aquí
m'han cridat
per Riuclar,
l'any Regidor,
també la coneixeu,
suposo,
i a partir de les d'Otraforte
i vaig començar
a treballar només per dones,
va ser una miqueta
un almodóvar
de Tarragona.
I què t'agrada més,
utilitzar obres
d'altres autors
o fer tu els guions?
Ai,
ai,
a veure,
jo,
quan era petit,
què passava?
jo sempre he tingut
un problema
ara de llegir
en veu alta,
tinc un trauma,
és a dir,
a mi em fas llegir
un tros,
ara en veu alta
i em cago
a les patres de baix.
Sí, sí,
si jo no,
no puc llegir.
Ningú diria,
eh?
T'ho juro,
t'ho juro,
jo m'ho he de mirar,
m'ho he d'estudiar
i t'ho faré,
però deixa'm un gra.
Aleshores què passava?
Que quan era a classe
la senyoreta de llenguatge
feia vinga, va,
doncs jo,
fora,
d'arbre,
de pedra,
de no res,
i deia,
oi,
jo m'he de fer teatre.
De flor.
De flor,
que sigui,
de pastoreta
i al fons,
al fons,
al fons,
al fons a la dreta,
no?
Aleshores què va passar?
Que com jo vaig començar
a fer teatre,
vaig dir,
no,
tothom ha de tenir
la mateixa oportunitat.
Aleshores què passa?
Jo agafo una obra de teatre
que me la invento jo
i començo inclús
a comptar les frases
que tenen els nens.
És a dir,
la nena Esther,
que té 12 frases
i el nen Oriol,
que té 12, 13,
més o menys.
I així tothom
té la mateixa oportunitat
perquè penso que
la nena,
si volen aprendre,
han d'aprendre.
O sigui,
jo per mi seria més fàcil,
la nena que ho fa més bé,
la protagonista,
que bufonet,
i els altres,
com tu,
feia meva,
és tan tímida,
però es queda,
continua sent tímida.
Doncs no,
és una tasca una miqueta
de pedagogia.
El nen s'ho deuen valorar molt,
això,
perquè per ell és important,
no?
I els nens se'n donen
compte després, eh?
No,
és que són una miqueta egoistes.
Clar,
i potser el que li agrada
molt fer una cosa,
diu,
home,
jo per què no he de tindre
més protagonisme?
Perquè a mi jo ho faig molt bé.
I aquest és una miqueta més socio.
Li passava,
vaig ser protagonista,
però en guany no,
ja,
jo vull ser protagonista,
nena,
però en guany no,
no pots ser protagonista sempre,
tu,
una miqueta dels demés.
Això sí que,
els nens,
això hem de parlar
una miqueta més de...
De tot el que fas,
què és el que t'agrada més,
fer d'actor,
fer de director?
Home,
m'agrada més fer d'actor,
sí,
però el que passa és que tinc
una miqueta xungo.
Per què?
Mira,
és un món molt competitiu,
no?
Sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
sí,
una màfia.
Jo és el que anava a dir,
jo crec que més aviat
el que diu l'error,
és una màfia.
Mira.
No són una miqueta tan...
Digues la veritat.
Mira.
Que no sé si...
Ui, no,
jo parlo en clar.
No contractarà la vida,
si diuen la veritat.
Avui puc dir...
Jo tinc la meva opinió,
pot ser tan bona com dolenta
i pot ser tan malament
el que digui,
però és la meva opinió,
no?
Només faltaria.
A Tarragona
ho tinc complicat,
una.
A Barcelona
només m'he cridat
per fer publicitat,
càsting de publicitat.
T'hem vist amb algun anunci,
no?
Sí,
sí,
sí,
he fet quasi 15 anuncios.
I per aquí,
per l'estranger,
vull dir que sí,
sí,
ja tinc experiència i tal.
Penso que el que és
menys,
així,
menys enxufre
és la publicitat
perquè busquen una imatge,
un gest,
qualsevol cosa.
En canvi,
per exemple,
el càsting més cutre
que he fet a la meva vida
va ser el de TV3.
Em vaig quedar,
dic,
això és el càsting de TV3?
Perquè estàs acostumat
a anar a càsting
en un lloc molt xulo,
en focus,
en micros,
amb una marca al terra,
vull dir que ja
estàs acostumat
a fer perfiles,
però saps perfiles,
fas la monoteleta,
fas la gràcia i tal.
I allà
et fan preparar un monòleg.
Molt bé,
jo vaig dir,
va anar.
I tens un minut.
Doncs en un minut
vaig fer un monòleg
que parlava
d'una persona
que estava trist,
enfadat
i molt content al final.
Vull dir,
perquè vegin
diferents registres meus.
Arribo allà
amb una sala
de maquillatge,
me'n fan seure
en una cadira,
diu,
mira aquest puntet
a la càmera,
miro aquí,
ara,
deixa anar el teu.
I jo,
eh, ja?
I clar,
jo m'havia preparat
una cosa
d'estar aixecat
i amb els moviments.
No, no, no.
Em va quedar tan tallat
que jo suposo que...
I sí, sí,
he fet dues coses
pel cor de la ciutat,
sí?
Dos coses.
Vaig fer primer de cambrer,
va ser molt divertit
perquè no m'entendria
una frase només.
I jo deia,
ostres, si se'n veu molt,
no em cridaran més.
I jo deia la frase
i m'amagava.
Quina frase era,
te recorda?
Un sol i sombra
per la senyora.
I jo m'amagava,
punt,
i el director,
és que,
molt bé, molt bé,
m'ha agradat molt,
però t'has de quedar
una miqueta més?
Jo tornava a deixar
el cafè
i marxava
una altra vegada.
I, aleshores,
n'hi havia figuració,
que eren
la gent que fa...
I em demanaven coses,
nen, un cubate.
Jo deia,
no sé,
i jo d'esquena,
l'home,
que no,
jo feia que,
amb una caixa registradora,
feia que apuntava coses,
però jo sempre d'esquenes
a la càmera,
sempre d'esquenes.
I l'home demanava coses,
jo, senyor,
que no sóc cambrer,
home,
quan tallàvem,
clar.
Aleshores,
després ja,
després d'un any,
em van cridar per fer,
a la Cil·lors de la Ciutat,
vam fer un metge forense,
allà,
anaven a buscar
algun cadàver,
el regit,
o un que era hindú,
o...
És que no la segueixo,
amb la sèrie.
Aleshores anaven a...
Jo, bueno,
li tenia dos primers plans així,
d'estàs segura, senyora?
D'això no em saps?
I dic,
ja està,
mai més i mai més.
Quan se veu molt la teva cara,
ja...
Doncs ja està.
Algú diria,
no,
aquell era el policia,
aquest era el policia.
Sí, sí, sí,
no,
de policia també he fet,
ja tres vegades de policia.
O sigui,
també per la Mari,
la pel·lícula,
la sèrie que estava...
La Mari.
La Mari vaig fer de policia,
i també ara per una pel·lícula de TV3,
que encara no es diu pel·lícula,
es diu un telemovie.
Telemovie, sí.
Telemovie, sí.
Que es diu Els perduts,
que es va gravar en català,
però el director era alemán.
És una coproducció alemano-catalana,
va ser molt bo,
perquè el primer...
Jo feia del portaveu dels Mossos d'Esquadra.
Sembla una mica encasillat, eh?
Sí,
és veritat, eh?
Veu només la vena dolenta.
Va ser molt bo,
perquè...
Jo et posaria més de dolent que de policia.
Bueno,
jo també l'he fet,
també l'he fet.
Aleshores,
què passa?
Que em diu el director alemán,
va ser molt bo,
diu,
action, eh?
I jo,
en aquest moment,
em vaig quedar en blanc.
Saps això que tot...
I m'ho vaig inventar tot,
tot,
i la noia que feia que m'entrevistava
anava fent cares,
dient si això no és.
Tallen,
i el director,
good,
good,
very good,
si ho sàpigués que...
Bueno,
com una arceta de cuina,
quasi hi vaig dir,
perquè com se'n tirava de res l'home,
ho van repetir i ja està,
dues o tres vegades i punto.
I això que els actors
sou una mica tímids,
és un tòpic o és així?
Home,
jo ara mateix,
el cor em va sent per hora,
vull dir que...
Ara?
Sí,
sí,
sí,
sí.
Pues està sent tan tricol,
tan tranquil·la i tots estem naltros.
És molt difícil guanyar la vida amb un actor?
Sí,
sí,
jo vaig,
quan vaig estar treballant a Port Aventura,
vaig estar tres temporades,
només a l'estiu,
a l'hivern donava classes als nens,
continuava i a l'estiu,
jo d'anar amb el paro,
anava a Port Aventura
i vaig aprendre molt,
vaig aprendre el que és la convivència,
era un gran hermano,
t'ho juro,
el Camerino és un gran hermano,
de veritat,
jo deia sempre,
jo estic nominado.
Sense càmeres.
Sí,
t'ho juro,
perquè clar,
estem moltes hores allà.
Moltes hores junts
i gent de fora,
que no tenia...
Jo ara d'aquí,
doncs convivia amb la gent d'aquí,
vull dir que...
i Port Aventura,
doncs molta gent va marxar
a fer los madriles,
que es diu,
anar a fer Madrid a triomfar,
no?
I jo no,
no,
no,
no vaig tenir...
vaig dir,
jo estic ja,
amb 33 anys...
Ui sí,
cabell.
Però està hipotecada ja,
vull dir que vaig dir,
no sé...
Sí,
la hipoteca marca més que el...
Marca molt,
marca molt,
amb 20 anys no millor,
dic,
mira,
anem...
Però per fer de cambrer a Madrid
prefereixo quedar-me a Tarragona.
Suposo que estàs content
per la feina que fas.
Sí,
estic molt content.
A veure,
què m'agradaria actuar més?
Bueno,
a més,
també és veritat que
durant dos anys
vaig estar amb una companyia de Barcelona,
amb el carro de Baco,
que és de Santa Coloma,
una companyia que vaig fer
molts festivals internacionals,
vull dir,
vaig estar actuant,
no sé si molts actors de Tarragona
poden dir que tenen una crítica seva
del Washington Post,
com jo tinc.
Ostres!
I parla molt bé de mi,
els obres,
imagina't,
no?
Doncs vaig fer festivals internacionals
des de Washington,
Xile,
Venezuela,
República Dominicana,
República Checa,
vull dir,
vam estar...
I inclús,
vaig ser jo el que vaig dir
que no volia actuar més
a l'obra que estan fent ara,
no?
Perquè vaig dir,
és que...
és que no puc compaginar...
No recordo que tenen una actuació,
te'n recordes que vaig tornar
abans de...
de Venezuela,
va ser?
Vaig tornar abans...
Actuava en Metropol.
Actuava en una actuació
de 45 RPM
i els meus companys
anaven a fer turisme
per a les illes,
no sé què,
i jo vaig venir a fer
un bolo aquí a Tarragona
i, però bueno,
és el meu deure,
però és clar,
és que potser et permet
fer el que t'agrada,
que a part de fer de teatre,
o sigui,
de ser actor,
d'ensenyar,
i això potser en un altre lloc
no ho podries fer.
Home,
clar,
vull dir que...
No em queixo,
no em queixo de res,
que m'agradaria actuar més,
sí,
que...
Mira,
hi ha dos tipus d'actors,
el problema és aquest,
els que treballem,
anem fent la nostra tasca,
tal,
i els que fan passillos,
passadissos.
Bueno,
això passa a moltes feines,
eh,
Vicens?
I que truquen a la porta
i que escolti...
I el polític de torn,
doncs moltes vegades
jo penso que
és que si jo fos el polític,
jo sóc el que hauria d'anar
a veure
què és
i no esperar que em portin.
I aquesta gent
està esperant que em portin
el material
i ells,
bueno,
doncs,
aleshores,
clar,
jo,
jo que sóc el polític,
jo m'he d'interessar
pel que fan els altres.
O sigui,
a veure,
tu què em portes,
tu què em portes,
però no esperar que jo vinc,
que vinc,
per a ella,
no sé què.
I una subvenció per aquí
i una subvenció per allà.
Jo no,
mai he fet això
i per tant,
per això suposo
que no sóc tan conegut
o no tinc tanta sort
a Tarragona
perquè inclús
quan actuàvem
amb la companyia
Carro de Baco,
aquesta que era de Santa Coloma,
doncs jo sempre definia
que jo era de Tarragona,
no?
Inclús a les rodes de premsa
perquè he fet rodes de premsa
hem anat a embajades,
hem anat,
ens ha rebut
a l'enbaixador de Xili,
no sé,
he anat a un lloc
i sempre deia
Tarragona,
i deien què?
Dónde?
Dónde,
m'han de,
i jo deia,
i clar,
inclús vaig anar a parlar
amb la gent,
amb el Baivell,
vaig dir,
escolta,
quan surto per fora
és que se m'acaba
la cara de vergonya
que la gent de Santa Coloma
porta llibres de Santa Coloma,
mira que es llegeixen
amb Santa Coloma,
eh?
Sí, comparat amb Tarragona,
una mica.
Però de cojones,
eh?
Vull dir que,
i jo que sóc de Tarragona,
una ciutat tan bonica,
no puc portar mai res,
és que no puc portar res,
és a dir,
què he de portar de Tarragona
si no tenia cap llibre?
I m'ho van donar un llibre,
una gent així primeta,
en català,
dic,
home,
i en fotos de la petroquímica,
dic,
és que,
no,
no,
no,
no,
eh?
És que és un delit,
o...
Home,
és que,
jo entenc que estava subvencionat
per la petroquímica,
d'aí,
quan la revista,
però és que no era,
i vaig dir,
no, no,
prefereixo no portar res,
amb el que portar això,
i dic que,
i quan,
t'ho juro,
i quan la gent de fora
li deia jo que era de Tarragona
i explicava que era una ciutat molt bonica
i tal,
els quedàvem dient,
doncs,
ni idea,
projecció de Tarragona cap a fora,
res,
ningú.
Jo entenc que Barcelona,
evidentment,
és Barcelona,
no,
però,
coi,
també...
A vegades a mi em dóna la impressió
que ens mirem molt,
que quan estem aquí parlant
amb gent de Tarragona,
tots som,
ens encanta Tarragona,
la coneixem molt,
però em sembla que no fem cap projecte.
No, no,
cap ni una.
I quan vaig a fer un càsting a Barcelona,
fa una gràcia,
estàvem creuant un anunci
per la Generalitat
d'una cosa informàtica,
no sé què,
i jo feia de pare,
no sé què,
i la dona que feia de ma mare,
està parlant i diu,
i això és de Tarragona,
ja has vingut fins aquí?
Jo sí.
Per la selva i la jungla.
Senyora,
que no estem les antípodes,
eh?
Ai, quina gràcia.
A més,
la frase següent és,
Tarragona és molt tranquil·la,
eh?
Sempre,
sempre diu la mateixa.
Molt tranquil·la,
Tarragona,
sí,
massa,
massa.
Escolta,
Vicenç,
una pregunta,
hi ha públic,
creus que hi ha públic,
suficient públic a Tarragona
per teatre?
Sí,
jo penso que Tarragona
té el teatre que es mereix,
així de,
si parlen dur,
però és clar,
sí,
sí,
penso que el teatre...
Però què vols dir que té
el teatre que es mereix?
Perquè...
Perquè no es mereix més?
No n'hi ha per dir
el que pensis.
A veure...
No el contractaran mai més,
així que...
No,
no,
a veure,
parlo,
a veure,
el programador que tenim a Tarragona
ho fa molt bé,
perquè ell busca,
diguéssim,
una programació
per ajustar tothom.
Per exemple,
el que volen fer
el teatre d'Aragona,
jo penso que és,
no sé,
una miqueta més gran
que el Metropol,
jo,
què vols que et digui?
Clar,
no faran una aposta de veritat.
O fas a lo grande
o no facis res,
és la meva opinió.
Però hi ha públic
per un teatre gran?
Sí.
Jo penso que sí.
Hi ha molta gent
que va a Barcelona.
Hi ha molta gent
que va a Barcelona, eh?
És que no cal omplir,
és que la cultura
no és...
A veure,
saps què passa?
Que moltes vegades
la cultura està al servei del poble,
i el que no pot ser
és que la cultura sigui un negoci.
En el moment que la cultura
sigui un negoci,
pleguem.
M'entens?
I aleshores,
el polític vol,
a veure,
o porta marbles de teatre
que jo guanyi,
que no perdi.
A vegades s'ha de perdre.
És que,
és que clar,
jo puc portar
un grup de teatre famós,
però també he de portar
un grup que no sigui tan famós
i la seva obra sigui bona.
Ja m'encarregaré jo
de fer una bona programació
i una bona propaganda.
I si només hi ha 300 persones,
pues 300 persones.
però és que només pensar
en la mentalitat
de la cultura
igual a diners,
no pot ser,
no pot ser.
El nacional no l'omplem cada dia.
No passa res.
Estic segur,
i clar,
seguríssim,
però és el nacional.
Estem parlant de Barcelona.
I això que a Barcelona
s'estan tancant sales,
eh?
Així,
d'aquestes alternatives.
Mira,
per exemple,
jo que vaig estar tuant a Madrid
un mes sencer,
és al·lucinant,
és al·lucinant
com a Madrid
se li ha passat la cara
a Barcelona
en l'aspecte cultural.
Per què?
Perquè potser
no s'ha dormit
los laureles
com a Barcelona
que són molt les mellores,
que no sé què,
que aquí...
I ells anem fent
com uns formiguetes,
piqui, piqui, piqui, piqui,
i ara tot està allà,
els musicals,
hi ha un...
Hi ha un boom de musicals,
sí.
I no,
i és que hi ha
un ambient teatral
al·lucinant.
És que els actors
de catalans
estan allà tots,
quasi tots,
treballant.
Però també pot ser un cicle.
Pot ser.
Vull dir,
per aquí.
Pot ser,
però creu-me
que això ho estan fent molt bé,
vull dir que nosaltres
que quan estàvem,
per exemple,
estàvem a una sala petita,
ens van programar
una setmana més
i tampoc tenien
un públic
de 400 persones,
vull dir que
era una sala petita
i jo tenia
50 persones,
60, 100.
I ens van arriscar
a programar-nos
una setmana més
sense un grup
no conegut
i tal,
no?
I el boc
és que la gent deia,
quan m'esperàvem fora,
és com a les pel·lícules,
no?
La gent deia,
és que com eres català
i són bons,
deien.
Mira que no sabies
de qui va l'obra,
no sabem res,
però com s'acaba...
Sí, sí, sí.
Podríem dir que en teatre
no hi ha boicot.
No, no.
Jo penso que
això és tot un...
Tu t'has sentit
ben tractat
amb els polítics
o amb les classes polítiques?
És que no he tingut
molt de contacte.
L'altre dia em vaig trobar
el senyor Baixbé
pel carrer...
Home!
Va saludar,
molt amable.
I em va confondre
amb el Joan Pasqual
de Zàlata.
Que, que...
Jo,
què vols que et digui?
Ja estava al costat
de la Marta Grau.
Com que no?
Ja estava al costat
de la Marta Grau
i diu...
Home,
el seu marit.
El Ricard s'està bonit
de riure.
Bueno,
però és això
que vaig estar
parlant amb ell
quan vaig anar...
Sembla que va ser
l'última actuació
que vaig fer
a la República Checa
li vaig dir
sisplau,
deixa'm port...
Dona'm alguna cosa
a Tarragona
perquè de veritat
que fem rodes de premsa,
que fem coses
i tothom porta presents
de la seva ciutat
i no porta mai res.
Jo entenc que la companya
no fos de...
Jo ho entenc,
això, no?
Però jo volia fer
el meu granet de sorra
ja que jo era d'aquí, no?
És el regidor de Cultura
i te confon.
Ah.
Té molta feina.
No, no, sí, escolta...
Últimament se li ha girat feina.
Jo sé que es veu
que potser serà
el nou alcalde, no?
Diuen, diuen.
Però no ho sabem.
Correm-ho amb el partit de...
No, jo dic que jo...
Vull dir...
El que deia abans,
no soc una persona
a Tarragona
que he estat
trucant a portes
de polítics
perquè no és la meva...
És que no és la meva feina.
A mi no em surt.
No és fer la pilota
ni fer...
No em surt, no em surt,
no em surt.
No em surt demanar.
No em surt demanar.
Penso que jo
la meva tasca la fa
i penso que molt bé
perquè així no tindria
tota la meva...
Incluso premis
guanyars de teatre
amb nens.
Primer, premis de Catalunya.
Vull dir que no sé
quanta gent aquí a Tarragona
pot dir això.
Però, clar...
Això no ha de preguntar.
No, no surto...
No soc una persona
famosa
ni vull ser-ho.
No?
Però a vegades
reconeguda la meva ciutat, sí.
Home, però a vegades
també val la pena
promocionar-nos una miqueta.
I què he de fer?
Digue'm, digue'm, digue'm,
què faig?
Un escript i serà al carrer?
Home, estiria bé.
Mira, mira.
Digues aquí, l'hora.
Ara no, creu-me.
L'any passat
em van cridar
per fer jurat
al Carnaval de Tarragona.
Per mi va ser un...
Ostres, que bé, no?
I anava encantat de la vida
fer jurat de Tarragona
i pensava, ostres,
ja era hora, no?
Vull dir que...
És que no soc una persona...
No sé, abans...
Penso que soc una persona
de Tarragona.
A veure, he nascut aquí.
A més, molt orgullós de Tarragona, no?
Jo sí.
Però a vegades
de veritat
se'm treuen les ganes
quan passen aquestes coses, no?
Que hi ha gent molt més...
Bé, és normal, no?
No que estigui farint
ni tinguin veixa,
però moltes vegades
ostres,
penses així,
em criden
per coses...
Però penso que...
Però potser un altre
no ho vol fer.
També és que la teva feina
és molt, això,
molt competitiva
i suposo que inclús
a Barcelona o a Madrid
molta gent boníssima
s'està morint de gana.
Home, estic...
Bueno, estic...
De veritat que...
Jo, si hagués estat
com aquesta gent
que deixa tot...
Bé, no, jo no.
Ja no, ja no tinc edat,
de veritat que no.
Jo quan vaig a fer un...
I això que...
Abans sí que feia molts càstings
per publicitat.
Durant un any
em sembla que anava molt,
però ara només...
Un any, l'any 2005,
què he fet?
10 càstings.
Això ho fan cada...
Durant una setmana
ho fan els actors
que surten al càsting
durant una setmana
ho fan.
Van cada dia
a tres càstings.
I has de tenir representants
del sector o no?
Sí, clar.
Per nassos.
Oh, clar, sí.
Escolta, sí,
truquen...
Escolta, Vicent,
que tens un càsting.
Sí, sí.
Hola.
Saps?
Aleshores truquen
per dir que s'has opcionado.
Què vol dir?
Que s'has...
Estàs nominado?
Que s'has seleccionado.
Perquè, clar,
i després truquen per dir
que sí o que no.
I punto.
I has de pagar
un tant en tres.
No, no,
només faltaria.
Es queda el 20%
de la...
El 20%?
De la meva feina, sí.
A vegades diuen
truquen, truquen tu,
guapa,
que et quedes el 20%.
Sí, sí.
I pensa que he guanyat,
per exemple,
per un anunci,
millor he guanyat
40.000 peles
per dos segons
que surt a la imatge, no?
Sí.
Però també he guanyat
molts diners.
A vegades he estat
a punt de guanyar
quasi 800.000 peles
per dos dies de rodatge
per una anuncia a Amèrica.
La clàusula era
que havia de sortir
a la teva cara
a Amèrica,
als Estats Units.
Si sortia,
guanyaves molt.
Si no,
només 200.000 peles.
I bueno,
jo semblava
la niña de sorcista.
Girant el cap allà.
Jo girava el cap
que no veia.
Sí, sí, sí.
Si no,
que us compro una tele més gran.
Jo sortia,
feia de monjo,
imagina.
I va ser un càsting
d'aquests
que se'm van presentar
a 400 persones
i se'm van agafat
a vuit persones només.
Saps el que 400 persones
quan arribes allà,
veus,
sí, sí,
home, oi?
I càstings per pel·lis has fet?
Per pel·lis no.
Per l'única pel·lis
que he gravat
no vaig fer càsting.
Va ser directament així
perquè també el paper
era molt curtet,
però bueno.
Però no.
És que el que deia,
és una miqueta màfia.
Sí.
És a dir,
jo, per exemple,
surto als càstings
a fora
per fumar un cigarro,
per exemple,
perquè has d'estar
una hora o dues
esperant, no?
I entre ells,
escolta,
que hi ha un càsting
en tant lloc,
no sé què,
no sé quant,
no sé què,
no sé què.
I ells mateixos parlen
i millor estar al costat tu
i la conversa se calla.
Ara que els deia
deixa't de fumar,
deixa't de fumar,
no fumis.
Fas un cigarro
que fuma el dia 3,
no deixarà de fumar, no?
Rosa.
Digues.
L'àmbit de Tarragona,
si ara et diguessin
organitzat
tot l'aspecte teatral
a Tarragona,
aquest és el primer
que faries.
Ai, ai, ai,
doncs suposo que...
Vols que faci de política,
ara?
No, no.
Home,
jo penso que a Tarragona
hi ha molts...
A part de poder despatxar
l'Albert Vallveig.
No, no.
Ai, estimadíssima,
ai, estimadíssima,
Rosa,
amb els petons
que fan sempre,
que fan petons.
Amb el que m'estima.
És broma, és broma.
Albert,
t'estimem,
t'estimem molt.
Ai,
l'Albert Vallveig va ser
el primer entrevistat
a quatre bandes.
I tant, i tant.
És broma, és broma.
És l'anfitrió.
A veure,
no sé què diria,
doncs que hi ha un grup de...
hi ha molts grups
d'amateurs de Tarragona
que penso que es podien,
com una espècie de
make in Tarragona
i projectar aquests grups
que són dos o tres grups
de Tarragona
que més o menys funcionen
i projectar-los
cap a altres ciutats,
cap a...
No sé,
per què no?
És que hi ha grups de Tarragona
que ho fan molt bé
i encara que siguin aficionats,
perquè aficionat
no vol dir cutre.
És que aquí s'ha de canviar
i no sé,
jo he sigut professional
i no hem menjat un rosco
de diners
perquè he actuat a molts llocs
però, ostres,
els pressuposts
són molt baixos.
Sí,
vaig de professional
però de diners poc.
I el teatre
a Tarragona
és necessari?
Sí,
home,
quina pregunta.
Sí,
sí,
sí,
a més,
penso que
amb el que estan fent
portant nens
de públic
estan creant...
Escola.
Escola.
També és veritat
que
la gent
últimament
va molt
per la comèdia
que no té ganes
de sentir penes
ni veure drames
i...
perquè la gent
té ganes de riure.
potser ha de ser un drama
ja de fa molts anys,
no?
i t'ha d'escoltar aquests drames.
No, a veure, la gent s'aixeca
de la butaca
per dos.
O perquè surt Pepita
que és veïceu
o perquè surt a la tele.
Això està claríssim.
Has de sortir a la tele
avui en dia
per ser famós.
exacte.
Has de tenir un ganxo.
Vull dir,
anem a veure
a Fulanito
que surt a la tal sèrie.
O ser molt bo
i el boca a boca funciona.
No?
Jo començo
com els llibres
passa això una mica.
Però
no sé,
Tarragona,
no sé si és així.
Jo, per exemple,
et puc dir
ara mateix
que el dia 17 de febrer,
el dia abans que nosaltres,
Rosa actua en un grup
que es diu Atalaya
que els vaig conèixer jo
a la Quinta Forca
en poble de Xile.
Els vaig conèixer.
i em van encantar
i no es coneixia de res
i no són gent
que surt a la tele.
Són gent que,
ostres,
fan un tipus de teatre
molt gestual
o molta,
bueno,
molta creativitat.
I xapó.
Però no són coneguts.
Però com aquest,
un,
m'entens?
Després,
vas a veure
al Metropol,
vas a veure
que aquesta surt a tal sèrie,
aquesta surt a tal sèrie,
si no,
mira la programació
i veuràs.
I són actors
que, clar,
estan aprofitant el moment
que treballen a la sèrie
i a sobre
treballen al teatre.
S'aprofiten.
A veure,
jo parlant amb això
que dius
de les sèries
i aquestes coses,
està bé
que, per exemple,
un actor
que està fent una sèrie
i el damunt
el cridin per una altra
i està fent una pel·lícula
i treballa a la ràdio?
Oh,
què he de fer?
Ell no té cap culpa.
El moment.
Ell aprofita el moment.
El moment pot ser
la fama dura,
és efímera,
no?
Pot durar un dia...
Però és que llavors
també penses,
home,
uns tant i els altres
menys.
Ja que me ho penso,
i jo, Carme.
Jo, per exemple,
hi ha actors
que els veus
que estan fent una sèrie
per la televisió
i llavors
ens estan fent
una obra de teatre
i a més fan publicitat
a vegades.
I fan publicitat.
I clar,
i penses,
home,
escolta'm,
no ho sé,
tampoc no n'hi ha per tant,
no?
Ell,
creu-me,
que ell pot dir que no,
però suposo
que els diners
no li fan mal a ningú.
Tindrà una altra època
que no treballarà a ningú.
Clar,
és que s'ha d'aprofitar
el moment.
No ho sé,
jo dic...
T'ho faries,
no, Vicent,
això?
Uita.
La pela és la pela.
Home,
jo et dic
això, no?
El altre dia
a la televisió
va sortir un del Cor de la Ciutat
que deia que no...
L'única persona
que hi visca
parlava una mica
és en realitat,
que a TV3
no es treballava
amb el rigor,
la serietat
i la professionalitat
que es treballava,
per exemple,
a Telecinco
perquè ell havia fet
un tros
de Cor de la Ciutat
i després
l'havien cridat a Telecinco
i diu que no tenia
absolutament res a veure.
Home,
jo vaig anar
al Cor de la Ciutat
arribo allà
als estudios
i diu,
escolta,
que no t'han dit
que avui no gravem?
Dic,
no.
Doncs vinc de Tarragona,
xato.
Sí,
bueno,
te paguem el dia.
Dic,
bueno,
aprofito i anava
a l'Ikea
que està davant.
Bueno,
bueno,
així de clar.
Sí,
no sé,
a més,
normalment,
s'assàgia,
no sé,
jo també ho vaig trobar
una miqueta,
és molt així,
tot molt,
molt,
no sé,
vaig pensar,
també és veritat,
no sé,
jo penso que a TV3
els culebrons
moltes vegades
no reflecteixen
la realitat,
no?
Penso que és com un món
a part,
no?
Com que tothom,
al Cor de la Ciutat
tothom pateix tant,
tothom així,
no?
No sé.
A veure,
si algun dia fan
a Tarragona una sèrie,
Tarragona,
el Cor de Tarragona.
Tarragona romana.
Tarragona romana.
Segurament el faran d'època
i serà un...
On situaries,
perdona,
on situaries tu
a una sèrie,
un serial tarragoní,
on,
en algun lloc en concret?
És que Tarragona...
Estic pensant
al Cor de la Ciutat,
que està ubicada,
primer va ser a Sant Andreu,
no?
I ara saps.
Sant Andreu ja està saps.
Dent del Pla està situat
en un poble
de la Catalunya interior.
Si fos a Tarragona,
ho situaries
en algun lloc en concret?
A la Rambla segur que no.
I ves viu el que dius, eh?
No.
No digues el Serrallo.
No digues el Serrallo.
No digues el Serrallo.
I per què la Peralta?
I per què no Camp Pla?
que també són gent de Tarragona
o una vista.
Però podria ser tota,
jo penso.
Perquè podria ser tot.
S'han perixent pau.
S'han perixent pau.
Clar que sí.
No, ja la gent que hi ha estat...
No, no, no.
No, no, no.
Rosa,
era una sèrie urbana.
Era urbana.
Jo ficaria
el que ha dit la Laura.
La realitat de veritat
de Tarragona,
que hi ha gent
que viu al Serrallo,
hi ha gent que viu a Camp Pla
o hi ha gent que viu
a la Peralta
o al centre.
Per què no és...
No, no, Tarragona.
I jo el Prota, clar.
Jo el Dolé.
La Carme hauria de sortir
pel Serrallo, eh?
Això que dèiem de...
Que és clar que les coses...
Si va Agustina d'Aragona,
allà,
amb una barca.
Defendient de...
Defendient de...
Xica.
Voleu fer el favor?
Això és seriosos.
Jo ja et veig,
jo ja et veig.
Ara perquè hem passat Nadal
i Camp Pla.
Amb una reta,
allò?
Amb una sarxa.
Amb una sarxa a la mà.
Sí.
Mira.
Un moment.
Sí, exacte.
Ara m'ho heu d'estar al tant.
A veure,
això que dèieu,
i a més és veritat,
no?
Que les coses omplen
quan aquest ha sortit
per la televisió,
o no sé què.
Aquí,
en aquesta casa,
es van fer un...
unes xerrades
quan se fan el...
La Semana de la Comunicació.
Que van parlar
dels serials de televisió.
Sí.
I llavors,
evidentment,
també servien per crèdits
per la canalla aquesta
de la universitat.
Però,
ni punt de comparació
amb el dels altres anys.
vull dir,
en guany,
si es van fer tres dies,
no?
Tres...
Van omplir cada dia.
Per què?
Perquè parlava aquest senyor
el Jornet aquest,
el Jornet,
i perquè parlava...
La Montserrat Carulla va venir.
La Montserrat Carulla
i que parlava en aquesta
i llavors,
vull dir,
va omplir igual de...
Hi havia molt de jovent,
però doncs també hi havia gent gran
que anava a lli,
doncs a casa del Montserrat
perquè sabien que sortia aquesta.
La fama és la fama.
Quan jo vaig fer un anunci del Plus,
és que és al·lucinant
que s'ho s'ha de la tele
i vaig a...
obro la porta per donar classes
com cada dilluns allà,
a les 9 del matí
i els nens cridaven
i jo de xat,
què us passa?
T'hem vist?
Que sóc el mateix?
Que no res?
Pensa l'anunci.
Ves a pasturar.
Vull dir que és la fama.
La tele avui en dia
és la que mana.
Això està claríssim.
No es pot evitar.
Però tant els impressiona això.
Però també amb uns fills
quan em senten per la ràdio
ja com si em respectessin més.
Dura dos minuts, però...
Espanya no se'n recorden?
No.
Ja ho oblidem.
Tu i jo
hem cantat junts.
Sí, tu i jo hem cantat junts.
Tu vol dir Carme Pedrol.
Ah, sí, perdona, perdona.
Ho dic perquè els oients no...
Ens veuen.
Ara només te falta una cosa
fer amb la Laura.
Què?
Has fet amb la Laura?
No ho sé.
Qualsevol cosa.
Has fet amb la...
Sortim de marxa, no?
Fa teatre.
Vinga, sortim de marxa.
Puxa, eh?
Per quinta...
Som de la mateixa quinta, més o menys.
Ui, no t'ho pensis.
Sí, que jo m'he entrat de la teva edat i més o menys, sí.
Ah, sí.
M'ho ha fet xerrar, m'ho ha fet xerrar, eh?
M'ho ha preguntat.
Bueno, tenim ara una sèrie de preguntetes, no?
Cortetes.
Ara ja van la sèrie corta, no?
Sí.
No, no, jo ja anava a fer l'avís, però...
Ja s'ha passat ja.
Com que no estic acostumat a fer aquest espai...
Ara ja el cor et va més a poc a poc, no?
Com?
El cor ja no et va tan poc.
No el de la ciutat, el de Vicenç.
Quin títol hi posaries a un serial tarragoní?
Ostres!
Ja hi ha posats a...
Sí.
Primera pregunta curta, la del Ricard.
Aquesta és molt difícil.
Tarragona més borrona no li ficaria, això segur.
No ho sé.
Tampoc li hem de ficar el nom de Tarragona,
perquè no el nom d'una persona o perquè el nom d'un...
Això?
Sí.
Serrallo, my love.
Va, qui comença la sèrie de preguntes curtes?
Carme, la Carme.
Carme, ja m'és més contenta ara.
Bombardiu.
Aquesta pregunta, no sé si...
No, la meitat...
Has vist alguna pel·lícula porno?
Sencera?
Clar, perquè és que tothom diu
Només hi ha vist un pocil,
només hi ha vist quan fei zàping,
només...
Però sencera.
Sí, ahi mateix.
Ah, veus?
Per això està tan contenta?
No!
Quan la veus, no.
Sí, sí, sí.
És molt bona, eh?
Molt bona baixada d'internet.
Sí, sí, sí.
Una ciutat, un actor-actriu i una cançó.
Ai, ai, ai.
Una ciutat?
Vinga, una ciutat.
Que t'agradi.
Ai, m'ha fascinat molt New York.
M'encanta molt.
Va ser una passada.
Un qui més?
Un actor-actriu.
Mmm, mmm, mmm, mmm, mmm, mmm, mmm.
Va, diré el tòpic.
El Gary Oldman.
I una cançó.
Me cuesta tanto olvidarte de mi cano.
Molt bé.
Eh, mmm, t'agrada de llegir?
No molt.
Tens algun llibre que puguis recomanar?
Mira, un llibre que em va canviar una miqueta el xip d'aquí del cap va ser El alquimista de Coelho.
Va ser un llibre que no sé per què em va agradar molt i sempre que puc el recomano.
Jo, aquest senyor que has dit, a mi també no m'agrada llegir i també és el que llegeixo.
Perquè suposo que és molt fàcil, no?
Saps què passa?
Bueno, és que pensava, dic, mira, és com jo.
A més, ho vaig devorar, bueno, en el tren, no podia parar, no podia parar.
Quin muntatge teatral t'agradaria fer?
Dirigir o actuar o com?
Muntar-ho.
Com a director.
Com a director.
Demana, eh? Que venen al reix, pots demanar al canyol.
Ai, no ho sé, ara heu agafat una miqueta...
Un musical, a mi m'agraden molt els musicals.
M'agraden molt, molt, molt, molt.
Quan he estat a l'estranger, a Londres, a Nova York, sempre he anat a veure musicals.
I el de Madrid, el mecan, és una passada, eh?
Aquí a Tarragona no se'n poden fer de musicals.
I tant, que es fan.
En quin teatre? Ara, t'estic dient ara, eh?
Ah, a Metropolis. Podríem fer en petit format o...
Musicalet.
Musicalet, sí, sí.
No sé, musical.
Ara mateix, no sé...
M'agafes una mica d'així...
Clar, aquest de Mecano, és una mica la teva època, no?
Sí, sí, clar.
En teníem vint anys, i així...
I a més, van dir...
Està gravant el CD original del musical, poden vostès cantar?
I, bueno, van cantar, van...
Bueno, vam estar un quart d'hora més del conte allà aplaudint i cantant tots.
Va ser una passada.
Clar, però perquè tenim la nostra edat i no està ben fet.
També està molt fet del Mamma Mia, del Fantasma, vull dir, he vist molts, molts, molts musicals.
N'has fet cap?
Bueno, van fer, amb l'espai de troc, van fer un simulacro que es deia Provocame, que començava i acabava musical, amb un parell de cançons molt xules, també.
Bueno, sí, no canto molt bé, però m'agrada cantar.
Però és l'oïda, diuen sempre.
El cantar és l'oïda.
No, no, tinc bona oïda, això sí.
És que fem els guions, però també fem les cançons, no?
També, també, sí, sí, sí, sí.
També fa cançons, eh?
45 RPM sempre comença amb una cançó.
A veure com ordenaries els grups aquests que et diré de teatre.
Els Joglars, els Comedians, el Tricicle, el Terrat i de Goyagón.
L'he de tornar a repetir.
Ordenar?
Sí, de primer.
O digues algun d'anxectiu.
No.
T'agradaria més, t'agrada més, vaja.
Mira, Comedians, la màgia.
Els Joglars, transgressors.
Provocar.
La canya.
Canya, sí, m'agraden també.
El Tricicle.
El Tricicle.
Ai, el Tricicle m'agrada, però ja no tant.
Va ser el moment de...
Suposo que als 80 van tenir...
Ara ja els veig d'una altra manera, el Tricicle.
Ja tenen els cabells blancs, també.
El Terrat.
El negoci.
I de Goyagón?
Home, de Goyagón m'agrada molt,
perquè també fan uns musicals molt xulos.
Ara estan fent una mica d'una altra vegada
i penso que també el director aquest ho fan molt bé.
El Boig.
El Boig m'agradaria ser...
I també la Cubana, te falta.
Falta, ja me'n falta molt.
Els primers que hem de sortir.
Ara me'n pregunta una mica seriosa.
O no.
Has de posar dos adjectius en les següents persones.
El Boig.
O un adjectiu.
Inepto.
Aznar.
O Ànsar.
Ànsar.
Mejor fuera.
Sabatero.
La ilusió.
Maragall.
Estic una miqueta així...
Desabutament.
Mas.
Más guapo.
Ballesteros.
Más guapo.
Ballesteros.
El Nadal es posarà gelò si dins això, eh, Carme?
Així t'estima.
Així t'estima.
No sé, Ballesteros, ara què dir.
Però penso que...
No sé.
També penso que...
No sé.
El Nadal, el Nadal.
Vinga, per acabar.
El Nadal.
Home, per si no dir res.
A veure, Ballesteros.
Ballesteros, suposo que...
té ganes.
Té ganes.
però no sé si...
Serà seu el puesto, eh?
No ho tinc clar.
El Nadal.
Adiós, amigo.
Good time, my friend.
Ja està?
Ja està.
Senyores, ja s'ha acabat el...
La pregunta que fa la Laura.
La pregunta que fa la Laura, que la faig jo.
Com t'has sentit entre tres senyores i un senyor?
Ah.
Bueno, el senyor pobre està allà una miqueta.
De decorat.
És el paper que em toca.
Sí, sí, sí.
Bueno, ja està bé, no?
Que els homes a vegades.
Bé, perquè...
Bueno, a vegades estic nerviós,
perquè moltes vegades quan parles a la ràdio
és molt important el que dius,
perquè tothom t'escolta
i a mida de les teves paraules
surten pels altaveus,
doncs és una miqueta com un judici,
entre cometes, m'enteneu, no?
Sí.
Jo soc una persona més de fet que de paraules.
O sigui, no...
Ens passa a nosaltres una mica el mateix, també, eh?
Una cosa que sempre diuen
és que a mi no me sé vendre.
I clar, però això suposo que...
políticament correcta del tot, no ho ets.
No, és que jo em sembla que no...
Per què?
És que no te saps vendre.
Ai, la Carme...
Perquè la tieta Carme parla...
Jo n'hi has de fer un recet.
No, no, no, perquè tu...
Què hauria de dir ara mateix?
Perquè no fa passadissus,
perquè no fa...
perquè et saps molt
i no et saps vendre.
Però torno a dir,
penso que una persona que està a un càrrec
és ell que ha de baixar a informar-se
de realment qui treballa, qui no treballa
i no esperar que li vinguin,
que li portin la carta dels Reis.
Jo penso que és així,
és la meva manera de pensar, eh?
Avui s'ha venut una miqueta de totes maneres.
S'ha tingut tres quarts d'hora per vendre's.
Compte'm, compte'm.
No, comprem, comprem, eh?
Digues una pregunta que no t'han fet
i que t'hagués agradat que te l'hagués fet.
Això ja està fora de guió, no, Carme?
Sí.
Fora de guió i fora de temps.
Una pregunta que he de dir,
mira, m'hauria agradat que m'hagués fet aquest...
O allò que fan,
m'agrada que mai...
Què penso de la ciutat de Tarragona?
Què penso de la ciutat de Tarragona?
Que no està neta.
Ai, el ballou.
Ho sento molt,
però avui venia cap aquí
i venia emprenyat com una mona
perquè que sigui així
de comprar escombres de plata
i de platina i d'or
i que els coloms també fora de Tarragona
que estic de coloms ja fins a...
Això és mig broma,
però és veritat que penso que
tenim una ciutat molt bonica
i que a vegades no la sabem vendre.
L'hem de cuidar més.
I sí.
Penso que sí.
Doncs amb aquest desitj ens quedem.
Avui hem compartit aquest a quatre bandes
amb el Farandolero,
li deiem així,
el Vicenç Canyón,
escriptor, actor, director de teatre.
Gràcies per haver estat una estona amb vosaltres.
Gràcies a vosaltres.
Amb els soients i sobretot amb elles,
a les tres de les quatre bandes
que avui ens han acompanyat,
la Carme Pedró,
la Rosa Guairal,
la Laura Picó,
amb l'absència de la Laura Romana,
totes tres també moltes gràcies.
Fins el proper dilluns,
que ja estarà la Yolanda conduint el programa
i a més a més tindrem com a convidat
amb un personatge que no té res a veure,
amb Vicenç Canyón.
El proper dilluns ens acompanyarà
el president de l'autoritat portuària,
Josep Antó Burgessé.
Gràcies a totes.
Estàu també, Vicenç?
Gràcies.
I fins la propera. Bon dia.
Bon dia.