Dos minuts i mig, serà un quart de dotze del migdia.
Sembla que no hagi passat el temps, però sí.
De fet, ha passat l'estiu, però nosaltres recuperem aquest espai.
Hi ha un dels veterans del matí de Tarragona Ràdio
dedicats a la salut i des d'una perspectiva molt propera,
perquè és un espai que continuem fent en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens acompanya el seu director gerent, el doctor Joan Marietzerà.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya el doctor Josep Mercader,
és el director de l'Hospital de Santa Tecla.
Doctor Mercader, bon dia.
Sembla que no hagi passat el temps,
però Déu-n'hi-do, en aquests mesos han passat moltes coses
a la xarxa, al centre de Llevant
i en el que és, diguem-ne, els equipaments
de la xarxa hospitalària i de diagnosi.
I justament d'això en parlarem avui, entre altres coses, no?
Molt bé, primer donar l'agraïment de la nostra organització
i de la meva persona a Tarragona Ràdio,
perquè per setè any comencem aquest espai de salut
que pretén no res, és un espai poc ambiciós,
però el que pretén és fer una mica de conversa i de pedagogia
intentant que la ciutadania en general pugui contrastar
i tindre la seva pròpia coneixement sobre la seva salut
i pugui defensar-se de moltes influències avui que hi ha externes
sobre les quatre coses bàsiques, que és el manteniment de salut,
sobretot que és el gran actiu patrimonial que nosaltres creiem que tenim, no?
Al final les coses, els diners volen,
moltíssimes coses desapareixen
i l'únic actiu que ens queda per passar per la vida
és viure-la bé i amb salut.
Però el manteniment de la salut és molt important.
Per tant, creiem que aquest és un espai important per nosaltres
i agraïm a Tarragona Ràdio que segueixi confiant en nosaltres
una convocatòria més.
L'agraïment és mutu, ja ho sabem tots plegats
i fins i tot els oients.
Pensem que aquest espai sobretot està adreçat a la prevenció
i la prevenció només la podem fer si tenim la informació necessària
i com bé deia el doctor Azzerà,
són uns temps complicats fins i tot també per la salut,
justament per aquestes influències.
A l'estiu, que sembla que tots anem amb una miqueta més sobrats de temps,
et sent molt bombardejata per solucions magistrals
a les patologies més inversemblants
i clar, hi ha moltes persones que dins la desesperació
de determinades afeccions o les pors
doncs cau i aquesta informació creiem que és molt necessària.
I a vegades tot el contrari, no?
Hem vist moltes vegades aquesta situació de por alarmista
amb una determinada cosa que realment s'ha de relativitzar en el seu context
i aquesta acció informativa jo crec que fa a Tarragona Ràdio
i ens sembla molt important.
O se'n recorda vostè de la grip del Pollastres?
Ja en van parlar.
Per exemple...
Ja veu, al final...
Coses d'aquestes que van sortir...
Semblava que fos la fi del món, allò, eh?
Sí, sí.
I que és important poder-les contextualitzar sense minimitzar-les,
però sí posar-les en el seu context.
El que passa és que avui justament els equipaments
del Complec Sanitari Social de Santa Tegla,
concretament Llevant, és protagonista.
Parlem de temes molt genèrics,
però avui justament volem començar aquest espai
parlant d'aquesta qüestió
perquè justament és una incorporació flamant,
important i molt transcendent per als usuaris,
aquesta que han fet en les últimes setmanes.
Sí, nosaltres creiem que sí per dos motius.
Un, perquè és, com diem, nou, és diferent,
és fer d'una manera més diferent
sobretot la pràctica de la cirurgia ambulatòria,
que és amb un component absolutament ambulatori.
Per tant, després de molts anys,
nosaltres vam començar l'any 90 fent cirurgia ambulatòria,
per tant, avui hi ha una llarga tradició
i una llarga experiència a casa nostra
i arreu del món
amb el que és les tècniques de cirurgia ambulatòria,
que són molt més agraïdes pel pacient,
molt més agraïdes perquè la morbilitat,
per tant, les complicacions
i l'agressió que es fa a l'hora d'operar
és molt menor.
Clar, si la cirurgia ambulatòria
té un principi fonamental,
si tu fas poc mal, cures més ràpid.
La cirurgia, al final, talla.
Agafa un gabinet i talla,
i obre i fa una petita destrossa
per arreglar un problema.
Com menys és aquesta destrossa,
més ràpida és la recuperació.
A partir de la cirurgia ambulatòria
i d'aquesta experiència,
hem dissenyat un equipament
que és exclusivament per la cirurgia ambulatòria,
dotat de dos quiròfans
i una àrea d'entrada i sortida de pacients,
on amb molta més comoditat
que anar a un hospital
es faran amb les mateixes garanties
que als hospitals
totes aquestes intervencions
que són intervencions complexes,
no són intervencions d'una petita cirurgia.
Aquestes també hi són
i també hi tenen dos quiròfans més,
però són intervencions complexes.
Com ara, per posar un exemple...
Una cataracta, un galindó,
un túnel carpià,
una extracció de material protèsic,
un atòmic d'electomia,
un...
Els cordals.
L'intervenció dels cordals,
tot un seguit d'intervencions
que avui,
més o menys,
la gent considera
que poden acabar sumant
entre un 30 i un 40%
de les intervencions
que es fan en un hospital.
Del total?
Del total.
Home, doncs déu-n'hi-ho.
Es poden fer amb cirurgia major ambulatòria.
I aquest percentatge
que és elevat
del nombre d'intervencions,
doncs el que fem
el primer assaig
de fer-ho fora
del marc físic de l'hospital,
evidentment amb un equipament
que té els mateixos requeriments
que un hospital,
però que té la confortabilitat
d'acostar
aquest equipament
més a la ciutadania,
augmentant els nivells
de resolució
d'aquests centres ambulatoris,
que pensem tots
que aquest serà el futur.
També pensem
que,
darrere d'aquesta experiència,
anirà a exportar-lo
en algun altre lloc
de la nostra zona d'influència,
on pel creixement poblacional
també serà bo
que posem
un complement
en el centre de salut
que sigui
l'atenció especialitzada
i la cirurgia ambulatòria.
Parlava de cirurgia
major ambulatòria,
aquest tipus de patologies
que es poden intervenir
amb anestèsia general.
Sí, sí.
Aquesta menor ambulatòria
és amb anestèsia local
i també ho contempla,
no?
Com deia,
hi ha dos quiròfans.
Allà n'hi ha quatre de quiròfans.
Hi ha dos quiròfans
que serien menors,
que és, per exemple,
treu una pica
perquè ens en tanquem,
o una correcció
d'una patologia
molt senzilla
que fa amb anestèsia local,
cirurgià,
sense necessitat
de l'anestesista.
I quan es tracta
d'una cirurgia
molt més complexa
que necessita l'anestesista,
en alguns casos
com la cataracta,
es fa una mica
de sedació
i és amb anestèsia local,
no cal dormir la persona,
i amb altres
sí que s'ha de dormir la persona,
però se la dorm
com se la dorm
exacte
amb qualsevol quiròfan.
Que tota aquesta revolució
tecnològica,
a més dels instruments
que a vegades són
l'aparoscòpia,
a vegades són
l'artroscòpia,
que són tubos
que a través dels tubos
sobre la pell
pots operar
dins de la persona,
allò que jo li deia abans,
la clau de l'èxit
ha estat
de tota aquesta revolució
ha sigut
dues coses.
L'anestèsia,
que hem aconseguit
uns fàrmacs
molt ràpids
a l'hora d'induir
la son
i redespertar,
amb una gran fiabilitat,
per un costat,
i el segon
és
no fer mal.
O sigui,
el principi fonamental
és tan senzill com això.
Si tu fas poc mal,
és molt ràpid
la recuperació,
i si fas molt de mal,
la recuperació
és molt lenta.
Si jo tinc
d'obrir una panxa
dalt al baix
i obrir una panxa
vol dir
obrir la pell,
obrir la capa muscular,
la capa muscular
de la panxa
si cal dir
que a veure
el concurs de castell,
si ens fixem
en les faixes castelleres
són quatre dits
de faixa castellera
d'una musculatura
potentíssima
que és la musculatura
de l'abdomen
que és la que ens aguanta
el que el tòrax
són les costelles.
Per tant,
són una musculatura
que quan s'acontrau
és quatre faixes castelleres
juntes
aguantant la panxa.
Clar,
quan jo tinc
d'obrir la panxa
la tinc que tallar,
l'obro,
li faig un trau allí,
aquest tall
després
quan s'enganxi
aquesta amulassa muscular
tan potent
i tan dura
costa,
fa mal
i és lent.
Si això ho substitueixo
per fer dos o tres foradets
on hi entrem
tres o quatre tubos
i entre els tubos
en un miro
i en l'altre
tinc les pinces
per treballar,
la recuperació
és molt més ràpida.
Quin és inconvenient?
És més lent
en el temps.
Operar
amb cirurgia
ambulatoria
i laparoscòpica,
tot això
de fer amb unes pinzetes,
jo no té la velocitat
d'agafar,
crac,
obro la panxa,
separo
i poso les mans
i treballo.
És més lent.
Per tant,
el temps
i despesa
de quiròfano
és més alt,
cada una
d'aquestes intervencions.
Si només comptem
el temps de quiròfano
són més cares
per tot,
despesa de gent,
despesa de material,
hores de quiròfano,
però després
a canvi de tot això
la morbilitat,
el mal
que li hem fet
a la persona
és molt menor
i es recupera
molt ràpidament.
I es poden fer
més intervencions?
Sí, clar,
es poden fer
més intervencions.
La durada que pot tenir
una intervenció
d'aquestes, diguem-ne,
tradicionals entre cometes,
aquestes que es poden fer
amb les noves tècniques
quirúrgiques?
El tipus d'anestèsia,
quan referiu
al tipus d'anestèsia,
també és important
que es fan
molt poques
anestèsies generals.
La majoria
són bloquejos
que se n'hi diuen
regionals,
quan són intervencions
que afecten
una extremitat,
l'únic que es fa
és bloquejar
neurològicament
aquella extremitat
i anestesiar
aquella extremitat,
amb la qual cosa
també redueix molt
aquest postoperatori
i amb la qual cosa
és molt més fàcil
fer més pacients.
No és l'objectiu
però a l'hospital
també ho noten,
això, no?
El fet que es puguin
fer aquestes intervencions,
que el pacient
es recuperi
al seu domicili,
el que és el tema
hospitalari,
ho noten
i bastant,
esclar, no?
Perquè poden reservar
a l'hospital
a patologies
que requereixin
l'ingrés.
A veure,
el principal beneficiat
de la cirurgia
major amulatòria
és el pacient.
Això ja ho heu dit
el d'ho tot zarà,
que el principal beneficiat
perquè hi ha
menys complicacions,
perquè s'escurça
el temps de recuperació,
es pot incorporar
més aviat
a la seva vida normal
i per tant
el beneficiat és ell.
Però per l'hospital
també
és una millora
en el sentit
que tenim
més llits disponibles
per altres patologies
que el requereixen.
La diferència
és que
l'equilibri
entre el nombre de llits
i el nombre de quiròfors
perquè ens entenguem
i ara parlem només
dels pacients quirúrgics
tenia la limitació
del nombre de llits
per als quiròfors.
Dius, escolta,
és que ho pedi matí,
tarda i nit?
Dius, sí, però on te'l poso?
Clar, o tinc un
un monstru
de nombre d'habitacions
per uns quants quiròfors
i dius
encara que tinguis
ni que tinguessis
disponibilitat
de personal facultatiu
després no tens els llits
per cura
d'aquestes persones
i no, no, no.
Aquest binomi
es trencava.
Llavors, històricament
es feien grans hospitals
es feien grans hospitals
als grans
distribuïtades
sanitàries.
Això, avui,
arreu del món,
en les grans,
sobretot en les grans ciutats
ho vas veient,
es van tancant llits.
O sigui,
i és el contrari,
necessito més quiròfans.
Si en tenia cinc,
en necessito vuit.
I si tenia
dos-cents llits,
doncs a lo millor
en 160
en tindré prou.
Per què?
Perquè
el temps de quiròfano
és més lent,
per tant,
necessito més
temps de quiròfan
per les mateixes intervencions.
I si en un matí
em feies sis,
ara en faig quatre.
Per què?
Perquè cada un d'ells
gasta més temps.
Però, a canvi,
no caldrà el llit.
I
el que és l'hoteleria
pot ser molt més reduïda
que no pas
la tecnificació.
Llavors, avui,
els centres hospitalaris
s'estan
tecnificant
molt més
i estan reduint
molt
el que seria
la necessitat
de llits d'internament.
Anar al postoperatòria
es contempla
la visita domiciliària
dins del que és...
Bé, hi ha
una sèrie de requisits
per entrar
en un programa
de cirurgia major ambulatòria
hi ha una sèrie de requisits.
Entre ells
hi ha
el que el pacient
estigui en un domicili
en teléfono,
o sigui,
que hi hagi un teléfono
disponible
i que hi hagi una persona
major d'edat
que es pugui fer càrrec
de l'assistència
i amb el que puguem contactar.
Visites a domicili,
no,
però contacte telefònic
per,
d'alguna manera,
comentar algun tema,
doncs això sí.
Després, doncs...
Després es fan
les visites
ambulatòries
que va...
El pacient
ve al centre
a visitar-se.
Però...
I els pacients,
la mentalitat...
Aviam,
hi ha determinats
sectors de la població
que segur que estan
encantats de la vida
de no quedar-se a l'hospital
perquè allò típic
com a casa enlloc,
etcètera, etcètera.
hi ha alguns pacients
que encara poden ser
una miqueta reticents
que si no obres,
ingresses,
t'estàs 15 dies
a l'hospital
no ho veuen clar?
No, no, no.
Jo crec que molt poc ja, eh?
Sí.
Però al començament
sí que hi havia
una certa recança, no?
Quan es va començar a parlar
fins i tot
de la menor ambulatòria, no?
No, no,
però no només
amb els pacients, eh?
Buf,
la inèrcia del personal facultatiu
d'enfermeria,
d'anestèsia,
et vols dir,
vols dir,
vols dir,
i anem allà a mirar-ho,
com totes les tècniques,
eh?
Vull dir que
el risc del professional sanitari
és estar-ne molt segur
que d'una cosa que funciona
passar-ne amb una altra
que teòricament és millor,
però, bueno,
has d'estar segur
i contrastat
i després,
des del punt de vista
dels professionals,
les habilitats quirúrgiques
no tenen res a veure,
per tant,
agafar el que jo deia
i tallar i obrir la massa muscular
i entrar amb les mans allà dins
a treballar
és una habilitat quirúrgica
i treballar des de fora
amb uns tubos
i amb una pantalla d'ordenador
i amb una pantalla de vídeo
i sobre el vídeo
estar veient què fas
i interpretant això
és com qui toca el piano, eh?
Vull dir que estàs tocant unes tecles
i sona per un altre lloc.
Per tant,
hi ha hagut un reciclatge
total i absolut
de tot aquest personal
quirúrgic
que per la mateixa intervenció
una litiacis biliar
una bufeta de la fel
que abans es treia
doncs amb cirurgia oberta
avui en alguns casos
també s'ha de fer
i amb els altres
es fa per cirurgia laparoscòpica
aquest professional
està per la mateixa intervenció
utilitzant
dues tècniques
radicalment diferents
és com si vas amb cotxe
o amb avió
i estàs fent
el mateix viatge
parlàvem de
dues incorporacions
importants i transcendents
dins del que és
la xarxa
i en particular
del centre Llevant
perquè s'ubica
en aquest espai
que és tota una àrea
de diagnosi per la imatge
que també contempla
diferents aspectes, no?
Sí, el diagnòstic per la imatge
lliga molt
amb el que estàvem dient
o sigui
el tancar el cercle
de les
tractaments ambulatoris
que vol dir
arribar
que ho puguin fer
amb una certa rapidesz
i marxar
passa per una cosa
que estem dient
molt important
que és el diagnòstic ràpid
hi ha una sèrie
de patologies prevalents
en aquest moment
d'una
prevalents
per la seva gravetat
diguem-ne
i per la seva complexitat
que s'han d'anar
introduint circuits
de diagnòstic ràpid
aquest circuit
de diagnòstic ràpid
vol dir que
davant d'una sospita
de càncer
nosaltres no podem perdre
el temps
no el podem perdre
nosaltres com a professionals
i menys
per fer-li perdre
el ciutadà
que té
un risc
d'una patologia
que dia que passa
dia que perd
per tant
davant d'aquesta sospita
en aquests centres
ambulatoris
s'han de tindre
tots els requeriments
perquè es puguin fer
totes aquestes coses
des de la visita
de l'especialista
que és el que ha conduït
pel metge de família
pot començar
a veure
què està passant
a les tècniques
de diagnòstic
diagnòstic per la imatge
fonamentalment
que es puguin fer
immediatament
o aquestes petites tècniques
de cirurgia
que com dèiem
les majors
que hem dit abans
però dins d'aquelles menors
en molts casos
estan la presa
de mostres
per biòpsia
per prendre
un estudiant
automopatològic
sigui per endoscòpia
la endoscòpia digestiva
i respiratòria
aquests tubuls flexibles
que també estan alli llevant
siguin les proves
amb rayo
radiologia
sigui amb ecografia
sigui amb endoscòpia
o sigui amb resonància nuclear magnètica
llavors el complex
de llevant
pretén tenir
una àrea de diagnòstic
que té tot això
tot el que acabo d'explicar
la endoscòpia
més
la diagnòstic per la imatge
més
la consulta externa
que pugui facilitar
crear aquests protocols
de diagnòstic ràpid
no només amb alcances
sinó amb moltes més altres coses
i quan no és això
i simplement és
perquè un s'ha torçat el turmell
doncs que pugui anar
al mateix lloc
doncs la facilitat
i l'accessibilitat
de tindre-ho tot a la vora
ara penso
el que és
des del punt de vista
d'infraestructura llevant
diguem-ne que
ja ha cobert
tot allò
que hi havia projectat
o encara s'han d'incorporar
altres serveis de la xarxa
dins del que és
l'espai de llevant
ara en aquest moment
està tot ja inaugurat
està complert
i el que és el servei
que dona
a l'edifici
de la Rambla Vella
també ja està
completament reestructurat
sí, sí
nosaltres baixem allà
a l'hospital de dia
baixem allà
a l'endoscòpia
baixem
la cirurgia
ambulatòria
pràcticament
en tota la seva totalitat
i amb aquesta inauguració
de la setmana passada
llevant
té tots els seus objectius
complerts en equipament
jo no sé
si d'aquí 10 anys
s'haurà inventat
una nova tècnica
que farà
que a més
hi hàgim d'afegir
alguna altra cosa
que no
que no està
en aquest moment
segur que sí
amb això segur
però l'objectiu
que pretenia això
tindre tots els equipaments
des de la consulta
a les proves diagnòstiques
i el tractament
d'aquell que es pot fer
amb volatori
doncs en aquest moment
està tot complet
ara
avui
quan se va dissenyar això
que es va dissenyar
lògicament
fa 4 anys
5 anys
i durant tot aquest procés
hem anat obrint
progressivament
això
que no és un invent
sinó que en molts llocs
del món
s'està fent
i d'alguna manera
ha estat
nosaltres
que ho hem copiat
o hem importat
adaptant-li una mica
el nostre copyright
això
s'està anunciant
com a
el que en diuen
hospitals de proximitat
o hospital ambulatori
en el fons
és el mateix
nosaltres pensem
que probablement
el futur de Torredambarra
per dir-ho d'alguna manera
en una ciutat
que està creixent enormement
passa perquè
aquests centres de salut
gràcies a la tecnologia
pugui
quan toqui
afegir en aquest centre de salut
un equipament ambulatori
d'aquest estil
que donarà resposta
a quasi el 50-60%
de tota la demanda quirúrgica
i diagnòstica
que necessiti
aquella vila
el futur
de la sanitat
i dels equipaments sanitaris
en plantejament
de planificació
sanitària
passa per fer
molts resolutius
o sigui
anar afegint
tecnologia
resolutiva
diagnòstica
i terapèutica
en els centres de salut
quan parlava de canvis
òbviament
és una societat
molt dinàmica
que canvia
esmentava un exemple ben clar
que és el de Torre d'en Barra
en el que cada cop
s'incorporan més veïns
més nouvinguts
i també s'ha hagut d'ampliar
de forma important
el que és el servei
en principi
no de forma oficial
ni de bon tros
però de forma oficiosa
la valoració dels usuaris
de la zona de Llevant
és altament positiva
no?
Tinc entès
Oficiosament
oficialment
no sé si vostès
han fet algun estudi
de manera oficial
i de fa poc temps
tenim una
una enquesta
que sols valora
el que és
el servei d'urgències
de l'Hospital de Santa Tecla
però que
comparativament
amb les mitjanes
de Catalunya
doncs
ens deixa
en un molt bon lloc
i la valoració
doncs és positiva
tot i que hi ha
un marge de millora
en determinats aspectes
com serien
els aspectes
de comoditat
i els aspectes
de temps d'espera
encara que els hem millorat molt
però
la valoració
és molt positiva
i està entre
les millors
de Catalunya
Home, el temps d'espera
és molt reduït
urgències de Santa Tecla
el temps d'espera
aquest any
l'hem reduït moltíssim
però molt
a més s'ha guanyat molt
amb el tema
de la imatge
han desaparegut
les queixes
per temps d'espera
o sigui
tenim aïllades
i això
en part és degut
que hem instaurat
des d'aquest estiu
un sistema de triatge
que el que fem
és veure
de manera immediata
una professional
d'infermeria
valora
amb aquell pacient
i el distribueix
en tres categories
diferents
en funció
de la gravetat
que presenta
amb això
hem creat
una àrea
d'atenció continuada
que són aquells pacients
que no són
d'una urgència vital
i això
ha fet
que
crear dos espais
separats
els metges
treballin
amb més comoditat
els pacients
també se sentin
més còmodos
i hem reduït
els temps d'espera
amb els dos àmbits
per cert
per acabar
ja tall d'anècdota
no sé si està
en el cas
d'aquest projecte
que planteja
el govern italià
de cobrar
aquells usuaris
que utilitzin
el servei d'urgència
en els hospitals públics
i es vegi
que no tenien res
no
imagines
perquè a mi em va sorprendre
moltíssim
aquesta informació
es projecta
el govern italià
que vostè va estar a Itàlia
és un usuari
de la sanitat pública
i diu
ai
no sé què tinc
me'n vaig a urgència
realment no tinc gaire cosa
i segons el que valorin
que Déu-n'hi-do
també el que els hi cal
els professionals
segons valorin
aquells professionals
doncs et cobrarien
la visita
que rondaria uns 40 euros
jo si no hem sigut
ho dic per allò
de les barbes dels veïns
a mi em fa por
quan altres països
prenen aquestes iniciatives
jo crec que si no hem sigut
capaços de posar
allò de l'euro
per visita
a determinada complexitat
quan per exemple
amb la medicació
sí
o sigui
hi ha unes incongruències
que en algun moment
que hi hagi un cert
govern estable
que espero
que algun dia
el tinguem
perquè si no
totes aquestes iniciatives
les que siguin
no es poden prendre
per manca
de fortalesa política
però hi ha una cartera
de serveis
que en diem nosaltres
a la sanitat pública
que està absolutament
descompensada
perquè com hem dit abans
les tecnologies
van canviant
la vida
va canviant
les prestacions sanitàries
van canviant
i en canvi
tenim una cartera
de serveis
anclada
a fa 15, 20, 25 anys
i que avui
és obsoleta
totalment
no té gaire sentit
que per una prestació
de l'assegut
com és la farmàcia
es medeixi
per un reser
de si un es jubilat
o no
i no es mesuri
segons els seus ingressos
econòmics
que és el que en tot cas
s'hauria de mesurar
que és per les rentes
com ara es mesurarà
la dependència
i això no té cap sentit
que tothom accepti
que sí que la farmàcia
és de poder pagar
el 25 o el 35%
i això
doncs és normal
i en canvi
doncs si aquella persona
és un disminuït
amb greus problemes
etcètera
no es contempli
simplement perquè no li toca
i en canvi va a càrrec
del familiar
etcètera
tot això
és una barbaritat
racionalitzant
tota sencera
i després altres prestacions
algunes necessàries
o no
moderant tot això
doncs amb l'ús
de la sanitat quotidiana
doncs no es valori
aquest d'això
i s'haig d'anar a penalitzar
com diu vostè
jo crec que és una gran barbaritat
anar a penalitzar
el que una persona
davant d'una sospita
d'alguna cosa
que ella té dubtes
seriosos
va a un servei d'urgències
que el que s'ha de fer
és això que ha dit
el doctor Mercader
triar
seleccionar
i si no cal que siguis atès
d'alguna manera
simplement
se't dona aquest consell
i ja ho has aclarit
però
jo que porto molts anys
en aquest negoci
per dir-ho d'alguna manera
per les meves mans
han passat
persones que han vingut
a urgències
amb sospites lleus
de petites coses
i et diuen
no sé si calia que vingués
i han acabat
tenint problemes
molt seriosos
de salut
com quadros
d'un petit mal de cap
que ha acabat
sent una morratge cerebral
que gràcies a haver vingut
ha pogut resoldre
per tant
jo tota la meva vida
he dit
que jo no diré mai
a ningú
que no vagi
amb un servei
d'urgències
mai
l'altra cosa
és que els professionals
i els serveis
s'han d'organitzar
perquè els professionals
i tots plegats
és quan accedeix a una persona
fer aquest procés

el proper programa
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres