This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Saludem ja Enric Garriga, tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Benvingut. Comencem amb dades absolutament pràctiques,
parlant de la matrícula del mes de febrer dels cursos de català del centre.
Sí, tenim un primer bloc més o menys...
L'esposta contundent i concisat.
Sí, és ja. Ipso facto començarà tot això.
I a més, el primer bloc, el que parlarem avui al primer bloc,
tot és de qüestió de llengües i cursos.
És curiós, ara en parlarem de llengües, docència i cursos.
Però comencem pel principi.
El principi és els cursos que fem al...
Però tots aquests, tots.
El Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
i concretament el Servei Local de Català de Tarragona,
ara estem fent...
Estem a punt de començar la matriculació pel segon quadrimestre.
Els que són alumnes ja ho saben
i els que encara que no ho han estat o ens coneixen també ho saben
que fem els cursos quadrimestrals d'octubre a gener i de febrer a juny,
més o menys, per entendre'ns.
Llavors, ara, aquests dies, la setmana passada,
han acabat de fer exàmens els del primer quadrimestre,
han estat donant notes als professors
i aquest divendres totes aquella gent que és antiga alumna
i vol dir que ha sigut alumna nostra durant els últims dos anys
es pot matricular pels cursos que començaran a finals de febrer
o a partir de dilluns, la setmana que ve,
durant la setmana que ve, només durant la setmana que ve,
de dilluns a divendres, només de dilluns a divendres,
ho dic tot dues vegades, dues vegades, perquè quedi clar.
Del 10 al 17.
Del 10 al 17.
Ni més ni menys.
No, del 13 al 17.
No m'enredis.
Del 13 al 17.
El 10 pels antics alumnes.
Els nous, aquells que no són alumnes ara
i no ho han estat en els últims dos anys,
si un va ser alumne fa 10 anys...
Per tant, hi ha dos períodes de matriculació.
Sí.
Pels antics alumnes i pels nous.
El reservat el dia 10 pels antics alumnes.
Vol dir això que el dilluns un antic alumne no es pot matricular?
No.
Però un que no és antic alumne no es pot matricular el dia 10.
Exacte.
Molt bé.
El dia 10 és només pels antics alumnes.
A partir del dilluns 13 i del 13 al 17,
qualsevol persona, sigui o no sigui antics alumne.
Tots els cursos.
Tots els cursos, tots els nivells.
Presencials i a distància.
I també intensius, semipresencials i semiintensius.
La injecció aquella econòmica magnífica que esmentaves l'altre dia
encara no afecta en l'oferta, no?
En aquesta oferta, sí, en certa manera sí,
perquè ja comença a haver-hi més grups d'alguns nivells
i comença a haver-hi més modalitats, per exemple.
Modalitats que fins ara no existia, no?
que estem estrenant aquest curs.
La dels cursos semipresencials intensius de nivell bàsic.
I això és una mica complicat d'entendre, però ho explico.
El nivell bàsic és el nivell de la gent que acaba d'arribar,
que no l'entén i que comença.
Aquests cursos, normalment, són tres mòduls,
el bàsic 1, el 2 i el 3.
Aquests mòduls són gratuïts,
i qualsevol persona que s'hi apunta ho pot fer gratuït.
Llavors, amb aquests nivells tenim una modalitat nova,
que és la modalitat intensiva, presencial, a l'aula,
un sol dia a la setmana, classes de 3 hores, en divendres.
En divendres tarda.
Aquest és nou.
Aquest és nou, i aquest és un horari que sorgeix
perquè precisament hi ha una demanda en aquest sentit
de poder fer les classes a un sol dia.
Hi ha gent que a dos dies li costa.
Ara estem fent aquesta nova modalitat,
que és, per exemple, el bàsic 1 i el bàsic 2,
hi ha un curs intensiu de 3 hores que es fa en divendres.
El bàsic 1, de 3 a 6 de la tarda, el divendres,
i de 6 a 9 del vespre, el bàsic 2.
Això són 3 hores.
En lloc de fer dos dies a la setmana, una hora i tres quarts,
que en total són 3 hores i mitja,
aquesta modalitat intensiva presencial
són 3 hores un sol dia a la setmana, en divendres tarda.
Evidentment, ja preveiem que aquests s'obligan de seguida.
És una mica com els dissabtes al matí intensius que fem,
també hi ha previstos intensius...
Quins nivells?
Doncs l'intermèdic, que és el que abans en dèiem B,
i el de suficiència, que és el que abans en dèiem C.
Aquests continuen fent-se els dissabtes al matí, de 9 a 2,
però això ja és una cosa que ja fa uns quants anyats que ho fem
i ja no té res de nou.
El que és nou és això que dèiem ara,
o també el que he dit abans,
els cursos semipresencials intensius.
que són cursos que venen a ser dos en un,
perquè ens entenguem, dos en un.
Per exemple, tenim el curs bàsic,
que és el bàsic 1 més el bàsic 2.
On està la diferència?
He dit semipresencial i intensiu.
Vol dir que és un curs que equivala a dos,
equivala a un curs de 90 hores,
però la meitat del curs el fas a casa,
amb un CD-ROM corresponent a aquell nivell
que te l'has de comprar.
Per tant, quan diem que els cursos del nivell bàsic són gratuïts,
són gratuïts,
però si hi ha un llibre o hi ha un CD-ROM que cal adquirir,
evidentment això...
Gratis la matrícula.
El que és gratis la matrícula, però sí.
Per exemple, en aquests semipresencials,
hi ha la qüestió aquesta.
Hi ha un CD-ROM que s'han de comprar els alumnes
per poder fer la meitat del curs a casa seva
amb aquest CD-ROM que després s'ha d'anar presentant
suposos resultats a la tutoria del curs, etcètera.
Aquestes són una mica modalitats noves.
Per què serveixen aquests semipresencials intensius?
Doncs bé, en un quadrimestre fas dos cursos,
perquè la meitat la fas anar a classe,
la meitat la fas a casa,
treballes més,
però és una manera de fer dos cursos ràpidament.
I després la resta són els cursos estàndard,
dos dies a la setmana, una hora i tres quarts,
també hi ha els cursos a distància de tots els nivells,
etcètera, etcètera.
I tot això, insisteixo, del 13 al 17.
Molt bé, el 13 al 17,
els nous alumnes, el dia 10,
els antics alumnes, els professors d'universitat
que no tinguin el nivell C,
si poden matricular, si volen,
i en altres llocs,
òbviament també al servei lingüístic de la universitat,
perquè els professors hauran d'acreditar
un nivell C de català a partir de quan i per què?
A partir de quan no ho sé.
Perquè estem parlant d'un decret
que està preparant el govern de la Generalitat
sobre aquesta matèria,
que és que el decret el que regularà
és que dirà que els professors
de les universitats catalanes,
siguin d'on siguin els professors,
si la universitat està en territori català,
hauran d'acreditar,
acreditar, atenció,
estem parlant d'acreditar
coneixements suficients de català.
Acreditar vol dir amb un títol oficial?
Sí, i acreditar coneixements suficients
sembla una cosa esponjosa i etèria,
però quan es diu acreditar
en coneixements suficients de català
en funció de la seva feina,
s'està parlant que han de tenir un nivell C.
On està la novetat?
Doncs que fins ara,
si no m'equivoco i no ho dic malament,
la qüestió de la llei de política lingüística
arribava només a l'ensenyament obligatori,
però no a l'universitari.
Per tant, per això ara s'està fent un decret en aquest sentit.
Fins ara les universitats s'autoregulaven.
La qüestió lingüística,
la majoria d'universitats
tenen uns reglaments d'usos lingüístics,
en la qual la majoria d'universitats
tenen com a llengua pròpia el català, etcètera, etcètera.
Sí, però hi ha hagut molts places de fora
que venen temporalment.
Amb els reglaments de les universitats,
quan estava de moda la impugnació
de la llei de política lingüística
amb col·lectius, diguem-ne així,
com ara Cadèca i Convivència Cívica,
i gent d'aquesta i els del Foroel
que impugnaven tot el que podien,
a part d'impugnar articles de la llei de política lingüística,
també es dedicaven a impugnar reglaments lingüístics
de les universitats, i concretament la de Tarragona,
la Rovira i Virgili,
i una altra que em sembla que va ser víctima
d'aquestes entitats o organitzacions,
va ser la Pompeu Fabra també, el reglament.
Doncs bé, a partir d'aquest decret
hi haurà una regulació que anirà més per damunt
de les universitats, que és un decret,
i el que preveu és això,
s'haurà d'acreditar,
i això afectarà a tot el professorat,
siguin funcionaris o siguin contractats,
siguin permanents o siguin temporals.
Aquí els únics que queden una mica
al marge d'això són els professors visitants
i equivalents.
Professors visitants són els que venen
per un període curtíssim que no és ni d'un curs,
sinó a vegades és per un mòdul concret, etcètera,
o per uns crèdits concrets i tal.
Una altra cosa que també diu el decret
és que una cosa és que s'hagi d'acreditar
però després continua existint la llibertat de càtedra
de manera que el professor podrà triar la llengua que vulgui.
A l'hora de fer la classe.
Sí, segons quines carreres...
Alguns que es fan en anglès...
Les classes es fan en anglès o es poden fer en altres idiomes.
No hi ha problema en aquest sentit.
Un altre aspecte que té a veure amb això
és que què passa amb els professors
que al moment de ser contractats
no tinguin aquesta aglomeració.
Tindran un període transitori.
Els professors contractats, atenció.
Tenen una moratòria.
Hi haurà una moratòria, però de màxim d'un any.
Màxim d'un any.
Després, per exemple,
coses que no diu aquí,
o sigui, coses que no estan solucionades encara, etcètera, etcètera,
són, per exemple, el dubte de tot.
Ostres, però jo fa 15 anys que estic contractat a la universitat.
A mi m'afecta?
No, no té efectes retroactius.
Tindrà efecte a partir del moment que estigui aprovat.
És a dir, que a ningú li tocarà el seu contracte...
Els que ja estan treballant, doncs ja s'aclariran en cada universitat,
les seves normes internes a la universitat.
Però, en principi, aquest decret que es prepara no afectarà a aquests professors.
No, els que ja hi estan, que és la preocupació dels que hi són,
sempre la preocupació,
oh, però aquest decret a mi, jo que fa 15 anys que hi soc, m'afectarà.
Això passa als hospitals, passa a les universitats,
passa als ajuntaments, el tema aquest.
No té efectes retroactius, això.
Molt bé.
I això, el que dèiem, s'aplicarà
tant a ciutadans de la Unió Europea
com de l'Europa no comunitària
com de qualsevol lloc del món,
igual que si vinguessin de qualsevol lloc de l'estat espanyol.
I això, no hi haurà discriminació positiva ni negativa,
vinguin d'on vinguin.
El que es té en compte és on és la universitat,
que és en territori, on el català és oficial.
Fem referència a una altra llei,
la llei estatal sobre llengua de signes,
que sembla ser que pot perjudicar
els sorts de Catalunya.
I aquí, parèntesi.
Primer, aquesta qüestió ja apuntàvem a alguna cosa,
en altres programes.
I és una qüestió que, a banda de què és important
per a les persones que li puguin afectar,
és important també per a aquells que vulguin aconseguir,
Enric, la ràdio.
Ah, si se'n recorda el prèmie.
És veritat.
Clar, estaves fent una al·lusió directa.
Una al·lusió directa al concurs.
El que passa és que no m'has fet els signes
que hi ha ni jo no l'heu.
Ah, clar, és veritat, és veritat.
Vam parlar de la llengua de signes al gener,
perquè el gener va ser quan, concretament,
el 13 de gener es va aprovar l'avantprojecte.
Un avantprojecte de llei sobre el tema de què?
De...
És a dir, que les persones sordes
tindran dret a disposar d'intèrprets
en la llengua de signes.
Fins aquí no passa bé.
la llengua de signes.
En les instàncies públiques
de l'administració pública.
Per tant, doncs, això,
davant de qualsevol oficina
de l'administració pública
hi haurà d'haver això,
hi haurà d'haver intèrprets.
I també...
Sí, això.
I fins i tot en alguns espais privats
dedicats a la cultura i a l'oci,
que clar, en aquests casos,
com que són privats,
s'haurà de demanar previament,
però aquest tipus de llocs,
llocs d'espectacles, d'esport, etcètera,
hauran de tenir previsió,
hauran de prever que en un moment
pot anar a tenir un client
que demani això
i hauran de tenir a mà intèrprets.
La llengua de signes
s'haurà d'utilitzar
en tots els serveis públics,
per exemple, hospitals, administracions,
aeroports, etcètera.
Fins aquí no hi ha problema.
A més, en aquest sentit,
és una llei pionera a tot Europa.
Però el problema sorgeix
quan resulta que
en el debat d'aquest avantprojecte
hi havia una estira i al·lència
perquè l'avantprojecte
no concretava
quina llengua de signes.
Per això jo he dit
fins aquí llengua de signes.
Però el Consell d'Estat
va recomanar
que quan s'estava terminant
el avantprojecte
que s'especificés més a això
perquè no hi hagués ambigüitat
i van especificar
que sigui la llengua de signes espanyola.
Perquè quantes llengües de signes n'hi ha?
Llavors, el problema apareix aquí.
Resulta que
la llengua de signes espanyola
és una
i després n'hi ha una altra
que és la llengua de signes catalana
que és diferent.
Per tant, n'hi ha dos.
A l'Estat espanyol
hi ha dues llengües de signes diferents
reconegudes i vàlides internacionalment, etcètera.
Que són la espanyola i la catalana.
La catalana només existeix a Catalunya.
Per què?
Doncs això té a veure
amb quan van néixer aquests llengües.
Aquestes llengües de signes
es van començar a ensenyar.
per a Europa
a partir de l'any 1800.
Estem parlant dels principis del segle XIX.
Al principi del segle XIX
es van establir escoles
de llengua de signes
a Barcelona i a Madrid.
Què va passar?
Evidentment, a Barcelona es va crear
que les llengües de signes
es van inventar
durant el segle XIX.
Llavors, a les escoles de Barcelona
es va crear o difondre
una llengua de signes catalana
i a les de Madrid
una llengua de signes espanyola.
A més a més, perquè això...
llengua de signes catalana
no és una novetat.
És bo que m'expliquis això, no?
No, no.
Parlem de...
Estic parlant de l'any 1800.
Estem al 2000 no sé què ja.
Parlem de més de 200 anys.
Doncs això,
durant aquest temps,
la gent que ha anat aprenent
les llengües de signes a Catalunya
ha après les llengües de signes catalana
que, evidentment,
té coses en comú amb la castellana,
com les pot tenir segurament
amb la francesa,
però hi ha un 50% de diferències.
Difereixen en un 50% les dues.
Sí, sí.
Que això és molt més,
si ho comparéssim, per exemple,
amb les llengües i els seus dialectes,
el grau de diferència
entre els diferents dialectes del català
no és mai ni molt menys tan elevat.
Per tant,
hi ha un 50% de diferències
i, a més a més,
això,
com que durant molt de temps
les escoles només eren en aquests llocs,
doncs la gent que anava per som
aprenia la catalana
i la gent que anava a Madrid
aprenia la castellana.
Avui dia això ja no és ben bé així,
però això sí que fa
que la resta dels països catalans
on parlem català,
per exemple,
les Illes Balears
i el País Valencià
no tenen la llengua de signes catalana,
tenen l'espanyola,
perquè quan s'hi han creat escoles
durant el segle XIX o això,
la que aprenien allà era l'espanyola
o bé és gent que anava a Madrid
i aprenien la castellana
i, per tant,
la resta de països catalans
utilitzen l'espanyola
de llengua de signes.
El problema serà, doncs,
si s'aprova la llei
passarà que, clar,
la llei garanteix
l'obligatorietat d'aquella...
De la llengua de signes,
però no especifica.
No, sí,
especifica la castellana
i, per tant,
en un lloc com és Catalunya,
si aquí tu vas a l'administració
i ets sota
i saps la llengua de signes catalana,
vas a l'administració
i tu trobes un internet
de llengua de signes espanyoles,
serà com si tu,
parlant en català,
no t'haguessis entendre en un alemany.
No s'entendran.
Llavors, aquí,
ara ja l'estit deia Ronça,
ja ha d'haver
una fase de debat parlamentari
en la qual, doncs,
alguns pendits
com Esquerra i Convergència
ja tenen preparades
una sèrie d'esmenes, etcètera,
de manera que això
es pugui arreglar
i, en qualsevol cas,
si acaba aprovant
i així la llei,
la Generalitat tindrà facultats
per poder regular
el que fa la llengua de signes catalana
en el territori català.
Seguirem atentament
aquesta qüestió
que afecta un nombre
important de persones
al col·lectiu de Sorts
de Catalunya.
Fem ara una petita pausa,
però abans la pregunta.
La qüestió d'avui,
la persona que l'encerti
a través del 977-24-4767
guanya la ràdio
petiteta d'auriculars
de la queta
que només pot aconseguir
a través d'aquest programa
i participar en aquest congrús
en cap lloc més del món...
De l'àrea de Tarragona.
Ja per aquí.
Aquí segur que no.
A Barcelona es deu poder aconseguir,
però no sé on.
A Barcelona buscar la ràdio
si pots tocar a Tarragona ràdio.
La queta,
per donar acord al català
i encara ens queden
calendaris magnífics,
aquests mida llençol.
Llençol de matrimoni, quasi.
Pui, de nòrdic.
És un calendari de nòrdic
més que de llençol.
En fi, tot això
per vostès,
per una persona
que contesti
la qüestió d'avui.
Enric, fes els honors.
La pregunta.
El Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
ofereix els seus serveis
als ciutadans,
a les empreses,
a les entitats
i a les associacions.
Cursos de català per adults,
assessorament lingüístic
i correcció de textos,
plans a mida
per a organitzacions i empreses.
Trobareu el Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona
a l'edifici
de l'antiga audiència
a la plaça del Pallol
número 3
a la part alta
de la ciutat.
De dilluns a divendres
de dos quarts de 10
a dos quarts de 2
i de 4 a 6 de la tarda.
El telèfon
977-24-35-27
o el fax
977-24-82-38
També podeu visitar
el nostre web
a través de la pàgina
del Consorci
per la Normalització
Lingüística
les3bdobles
punt cpnl
punt org
o enviar-nos missatges
a la nostra adreça electrònica
tarragona
arroba
cpnl
punt org
Ha estat una maniobra
per despistar
Enric
per dir
calla
que tenien la resposta
ara que s'oblidin
de la resposta
no
perquè la resposta
és molt concreta
molt concisa
com la pregunta
La pregunta
la qüestió és
quines llengües
de signes
existeixen
a l'estat espanyol
repeteixo
quines llengües
de signes
existeixen
a l'estat espanyol
Avui sense pista
No hi ha pistes
perquè és una resposta
molt simple
Quantes i quines?
Quantes i quines
Quantes i quines
llengües
de signes
existeixen
a l'estat espanyol
Aviam
l'Enric
ho ha dit
fa uns minuts
i saben la resposta
ja poden trucar
ara
al 977 24 47 67
i aconseguir
la ràdio
la queta
el calendari
enorme
Mentrestant
molt ràpidament
parlem
fem referència
a un parell
de publicacions
alguna que altra
novetat informàtica
Enric?
No
Sí, no
novetats
informàtiques
però principalment
són novetats
en matèria
de diccionaris
alguns
visitables
informàticament
en línia
i altres
en paper
novetat en paper
dels de col·lecció
de diccionaris
del Temcat
ha aparegut
no fa massa
el diccionari
de Fusteria
de Fusteria
diccionari
que inclou
més de 1.800
termes catalans
com sempre
en el cas
d'aquests
diccionaris
del Temcat
amb les seves
corresponents
equivalències
al castellà
anglès
francès
i alemany
si no m'equivoco
i a banda
d'això
castellà
francès
i anglès
també
amb notes
explicatives
i a part
de la terminologia
també hi ha
unes 220
il·lustracions
allò
amb l'èxit
de coses
concretes
no cal dir
gran cosa més
del diccionari
de Fusteria
com tots els diccionaris
d'aquest tipus
que s'ha dit
al Temcat
que són molt complets
molt exhaustius
molt ben organitzats
amb moltes equivalències
molt ben fets
i amb el valor afegit
que a més a més
és consultable
a través de la web
del Temcat
anant a l'apartat
biblioteca
es pot consultar
no el diccionari
amb les definicions
però sí el lèxic
corresponent
per tant
les equivalències
entre idiomes
sense anar a buscar
definicions
és consultable
a la web
del Temcat
hi ha més diccionaris
i després
el que dèiem
diccionaris accessibles
en línia
serien
que no truquen
no truquen
no truquen
jo crec que no
jo crec que no estaven atents
no han pres apunts avui
potser
quines llengües de signes
existeixen a l'estat espanyol
quines
i quantes
o quantes i quines
quantes i quines
tot és una
quantes i quines
que estranya
aquesta pregunta
quines quantes són
quines quantes llengües
són de signes
llengües de signes
l'Enric ho ha explicat
ben àmpliament
guanyaran la ràdio
la queta
i el calendari
mentrestant
jo continuo explicant
això dels diccionaris
un parell de cosetes
i marxem ja
i ja està
i si no han trucat
me'ls quedo jo
ah
ens quedem la ràdio
per la setmana vinent
l'altra cosa
de diccionaris
és
he dit
accessibles en línia
són dos diccionaris
que pertanyen al grup
en psicològic catalana
que és un grup
que inclou
moltes editorials
i diccionaris
etc
i concretament
posen a l'abast
lliure
dos diccionaris
que fins ara
eren d'ús
accessibles
només pels usuaris
registrats
que són
per una banda
el diccionari
de la llengua catalana
multilingüe
i un altre
és el Didac
que és un diccionari
escolar
tots dos són accessibles
des de la web
del grup
que és
www.grec
tal com sona
grec
g-r-e-c
que és grup
en psicològic catalana
punt net
i aquí
a la part
de l'esquerra
hi ha la columna
i hi ha els enllaços
hi ha un
d'enllaços
que diu
diccionari
llengua multilingüe
punt cliques allà
i vas a parar
la pàgina d'això
i l'altre
que posa Didac
i vas a parar
la pàgina del Didac
el multilingüe
és com diu
la definició
un diccionari
per dues parts
una
tu pots buscar
una paraula
en català
hi haurà definicions
explicacions
frases fetes
sobre aquella paraula
etc
i la segona part
és que pots trobar
l'equivalència
d'aquesta paraula
en castellà
anglès
frances i alemany
però és que a més a més
si tu tens una paraula
en anglès
en francès
en alemany
que no saps què vol dir
l'escrius
a la finestra
i poses
cliques
i te sortirà
la traducció
del català
amb la novetat
que en aquests casos
també de traducció
multilingüe
també hi apareixen
frases fetes
i coses d'aquestes
més o menys
20.000 entrades
30.000 definicions
i més o menys
no han trucat
no hi ha prèiem
si han trucat
mira què és
esclar que han trucat
el que passa
que tenim oients educats
i esperen
que acabis la teva intervenció
bon dia
bon dia
amb qui parlem?
Montse Escoda
què tal Montse?
mira jo estava escoltant
això
m'ha semblat
m'ha semblat
que he dit
que només hi havia dos
en català i en castellà
que la resta d'Espanya
només se feia en castellà
i aquí ho feien en català
home no només la ràdio
sinó una nota
una nota alta
ha dit això
perfectament
que has pres apunts
Montse
no però ho he escoltat
gairebé
perquè no ho sabia això
jo tampoc
és que amb l'Enric
s'aprenen coses
no ho sabia
i he segut una curiositat
que m'ha agradat
sapiguero
doncs ja veus
és del 1800
la llengua catalana
des del 1800
que s'ensenya
sí
doncs veus
jo sabia
que hi havia els signes
en castellà
però no sabia
que hi haguessin en català
doncs sí
estupendo
doncs sí senyora
i ens encanta
que ens hagis trucat
i tens la ràdio
d'auriculars
de la queta
la queta
per donar corda al català
i el calendari
no et pensis que és un calendari
de butxaca
no
és per penjar-la a la paret
és enorme
el puc penjar
el puc lluir
i tant
i tant que el pots lluir
de que el trobo
i allò saps
maco perquè si tens canalla
per casa o a prop
els agradarà moltíssim
perquè està la queta
tota disfressada
és un calendari enorme
i molt divertit
estupendo
Montse gràcies per trucar-nos
i tens els teus premis
aquí a la ràdio
molt bé
adeus i ja
bon dia
adeu
veus Enric
que si és útil
la informació que dones
és cert
això de la llengua catalana
de signes
és ben curiós
en fi
ha estat l'argument
de la pregunta
i tot parlant amb la Montse
posem el punt i final
un quart de català
d'aquesta setmana
dimecres vinent
em penso que no
que no hi ha res extraordinari
farem el programa
com sempre
esperem que vinguis
no Enric?
jo crec que sí
si no hi ha un cataclisme
i tot i jo
no, no, que ha d'haver-hi
fins la propera setmana
dimecres més
adeu-siau
que no hi ha un cataclisme