.
Com cada dilluns, a aquesta hora obrim un temps
per l'entrevista. Ens atreveríem a dir
diferent, en distès i relaxat,
una entrevista que ens realitzen
cada setmana, cada dilluns, aquí al matí
de Tarragona Ràdio. Laura Picó, bon dia.
Hola, bon dia. Benvinguda, Rosa Gairal,
molt bon dia. Bon dia. Benvinguda.
Carme Pedrol, què tal? Bon dia.
Contenta, contenta amb el seu nàstic, ella, eh?
Ai, ai, que contenta que està.
Això s'ha d'anar
un païne a poc a poc.
Quin tema hi ha tocat jo ara.
Laura Roman, molt bon dia. Bon dia. Benvinguda.
i naturalment saludem al convidat d'avui,
que li agraïm molt que ens hagi acompanyat
i la veritat és que ens fa molta il·lusió
que estigui entre nosaltres. Santi Castellà
és el degà de la Facultat de Ciències Jurídiques
de la Universitat Roviera i Virgili. Molt bon dia.
Molt bon dia. També em fa molta il·lusió a mi.
Doncs prepara't, que no és a sol que t'espera.
Senyores, quan vulguin.
Doncs a mi també em fa especial il·lusió
prenecció. És el jefe.
És el jefe. El boss.
Començar aquesta entrevista.
No tant perquè sigui el jefe, que també ho és,
perquè és degà de la Facultat,
sinó perquè fa molts anys que ens coneixem
i que treballem junts i per tant
per mi també és un motiu.
Jugues amb avantatge respecte a les teves companyes.
Sí, és veritat, però no faré servir l'avantatge.
Només si cal.
Santi, començarem amb...
Bé, li dic Santi.
Senyor de Gà.
Amb Santi, què?
Comencem fent sempre una pregunta
que és la que fem a tothom
i és saber per què un jove,
en el teu cas amb 18 anys,
quan comences la carrera,
una mica més gran,
quan decideixes començar a la universitat
com a professor,
per què optes per la universitat,
per què decideixes dedicar la teva vida
en això tan bonic que és la universitat,
la investigació, la docència sobretot.
És un professor molt, molt, molt ben valorat
a la facultat, el Santi,
pels alumnes,
que això té especial importància.
Per què decideixes dedicar-te a la universitat
i, en concret, jo aniria una mica més enllà
per què decideixes dedicar-te al dret internacional
i és professor de dret internacional públic,
que és una rama del dret.
Primer de tot, si em permet,
s'aclariria això del del jefe,
perquè, com tu bé saps,
però la gent que no coneix la universitat
a vegades no ho sap.
Qualsevol càrrec de la universitat
vana molt poc.
Si algun àmbit és amb persones especialment caòtiques
i amb personalitats complexes,
és la universitat.
Llavors, quan estàs en algun càrrec,
suposadament directiu,
pots canviar tendències,
intentar canviar algunes cultures
i alguns hàbits de comportament.
No pots donar ordres.
Si intentes fer de director d'aquell círcul,
acabes fent de pallasso i no de director.
Per tant, el que pots fer és incidir una mica,
però és molt difícil poder canviar dràsticament les coses.
Jo, quan tenia 18 anys,
jo havia, per raons familiars,
havia canviat molt de població.
La meva família, el meu pare,
venia de Sant Carles de la Ràpita,
però havíem nascut a Barcelona
i havíem anat a viure de seguida a Madrid,
després a Lleida,
havíem tornat a Barcelona.
I havia tingut un batxillerat
i una educació general
canviant molt d'institut.
I sempre havia estat una persona molt activa.
Des dels vuit anys,
a mi m'agradava molt això del periodisme.
I jo el que feia era fer revistes.
Llavors feia una mena de fanzins,
que tinc guardats tot,
Revista Estela para la Poesia,
o Vértices 7,
o tot de revistes d'aquesta,
que sempre aconseguia enganyar tres o quatre amics.
Fèiem una revista
i ens gastaven la paga setmanal
amb fotocòpies i amb fer fotomuntatges i tal,
sempre amb la idea que les vendríem
i recuperaríem els diners.
El qual algun dia venia amb algun familiar despistat,
però era molt excepcional.
Molt complicat.
Llavors jo la primera idea
quan volia accedir a la universitat
era o fer periodisme o fer filologia.
A mi m'agrada molt la poesia.
I en aquells moments jo escrivia molta poesia
i llavors pensava que on havia d'anar a fer filologia hispànica.
I una de les meves il·lucions
era el periodisme o la filologia.
i al final amb un estrany nivell de sensatesa
vaig decidir fer dret,
que era una cosa que pensava que m'obria més portes.
I la veritat és que la carrera
em va decebre molt al principi,
fins a tal punt que quan feia segon de dret
vaig començar a estudiar ciències polítiques
i jo deia que era el camp on podia respirar.
Allà on s'acabava el dret
i podia començar a parlar de política,
de partits polítics i de les coses que a mi més m'agradaven,
doncs eren ciències polítiques.
I vaig estudiar a distància ciències polítiques
mentre continuava estudiant presencialment el dret.
I jo penso que poder fer les dues coses
em va ajudar perquè el dret
em vaig sentir molt encursetat.
i vaig començar a disfrutar del dret
quan vaig poder començar a fer recerca en el dret.
I la meva recerca anava orientada
o al dret constitucional o al dret internacional.
I al final t'acabes ubicant on pots a la universitat
i jo penso que en qualsevol àmbit
en què comences a investigar i a fer recerca
t'acaba apassionant.
A mi el dret internacional,
jo diria, em sembla clau per entendre què passa al món.
I entendre què passa al món
em sembla clau per entendre com som els homes
i al final com ets tu mateix.
Però clar, suposo que ho podria dir
qualsevol persona en el seu àmbit de recerca.
I si tinguéssim un neurocirurgent
diria que és bàsic per entendre
la persona i el món el que ella està estudiant.
En quant a...
Has dit que has estudiat polítiques
i alguna vegada has estat afiliat
o treballat per algun partit polític?
Et va cridar tant al món com per...
Sí, jo a més he tingut una trajectòria política
molt complicada.
El meu pare era una persona molt vinculada
a el que es deia el moviment nacional.
I llavors jo, bueno, una certa intransigència
des del principi, que havia vist a casa
tota la simbologia franquista i tal,
doncs em va treure molt tota la tradició
del que es deia el republicanisme falangista,
l'edillisme i tota aquesta tradició,
que em va acabar portant a estar a prop
dels partits més d'esquerres.
Jo quan tenia 14 anys,
doncs anava a parlar a les Rambles de Barcelona,
anava anent al de verdats socialista.
Era una cosa que feia un grup precis a més maoïsta,
que ell deia la Unificació Comunista d'Espanya.
I d'allí vaig, per la crítica als dos blocs,
vaig descobrir una figura que em va treure
a intel·lectual món, que era l'Adolfo Suárez.
Llavors, s'estava muntant en aquell moment
una escritió de l'OCDE,
Centre Democràtic i Social,
i amb 17 anys vaig anar a veure el Fernández Teixidor,
que era qui portava el partit,
i em va dir, home,
doncs podries mirar d'organitzar unes joventuts i tal,
i al cap d'un temps,
a cap de dos anys em vaig poder afiliar
i vaig muntar el que es deien
les joventuts centristes de Catalunya,
que de seguida ens van passar a denominar
joves liberals i progressistes,
i vaig connectar amb alguna gent molt interessant,
el Raül Morodo,
i algunes persones que vaig descobrir
el que jo anomeno el liberalisme progressista,
que és la tradició intel·lectual política
amb la que més en centro.
Llavors, això va provocar que els tenia 20 anys
quan em vaig presentar com a candidat al Senat
per Barcelona,
i he participat en diverses contestes electorals,
potser a més sonada va ser
quan el partit va decidir presentar la Teresa Sandoval,
una persona, una primera dona
que es va presentar a la Generalitat de Catalunya
com a presidenta,
i vam fer una campanya molt divertida
i molt especial,
jo anava d'un brodol de la llista
i recordo amb molt carinyo aquella campanya.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
Parla d'una adolescència fent fanzill,
fent poesia,
militar en partits polítics als 16 anys,
la resta dels seus companys a què dedicaven el temps?
Perquè vostè, que es feia,
anava a discoteca,
sortien noies també,
o no tenia temps per això?
La Laura i jo podem explicar que ens feia que vam amb el temps.
Estudiaven matí, tarda i nit.
Estudiaven matí, tarda i nit.
No, no, no, és que clar...
És que amb 16 anys és una vida molt plena, no?
Per això, no?
Molt intensa ja.
A veure, jo penso que quan ets jove tens molt de temps,
ara ens falta temps per tot.
Jo en aquell moment,
inclús m'agradava quan sortia del col·legi,
anar passejant fins a casa,
que era quasi mitja hora,
i poder veure...
Passava per una llibreria,
mirava discos...
I tenia molt de temps,
o sigui, no tenia aquest neguit amb el que visc ara.
Però era un noi raret en el seu entorn,
era un noi raret en el seu entorn,
perquè li agradava llegir, fer poesia,
militava políticament o no?
Sempre hi havia alguns més rarets.
Jo suposo que també la sensació de ser...
O sigui, que no era l'únic, no?
No era el bitxo raro.
Ara series una mica friqui, eh?
Depèn com t'ho prenguis.
O sigui, tu pots prendre com una cosa,
que et diferencia molt de la resta...
No, no, per mi friqui és un adjectiu bo, eh?
No, però també pots tenir una actitud
de viure-ho amb molta normalitat,
de no pensar que estàs fent una cosa rara
i de viure-ho amb molta normalitat,
i si un dia hi ha una festa,
doncs més o menys partirí passant la festa i tal.
Ara, segurament per més d'uns seria bastant friqui.
I intel·lectual...
Ideològicament t'ha passat com el Piqué,
que va començar comunisme,
va passar per tots els colors
i ara Milet al PP,
o d'esperar en algun moment?
Jo penso que quan tenia 16 anys,
que és quan ja més o menys has llegit
les coses que més et poden influenciar
i que ja comences a tenir algunes coses clares.
Vaig tenir la sort de conèixer
l'equip de gent del CDS
que estaven com a eurodiputats,
el Raül Moródo,
la Carmen Díez de Rivera,
el Rafael Calvortega,
l'Eduard Ponset,
i en aquell moment el partit
va fer una cosa relativament rara,
que va ser entrar en la Internacional Liberal.
i va haver-hi un debat interessantíssim.
La Internacional Liberal
estava sota la influència molt d'un pensador,
que era el Raül Darendorf,
i en aquell moment vaig descobrir
tota la tradició del pensament liberal,
el pensament que anteposa la llibertat de la persona
com a un valor ètic màxim,
i em va apassionar.
I darrere d'això,
jo penso que sí que estratègicament
et vas movent i vas veient
els partits polítics en cada moment,
però que queda situat
en una nínia de pensament ja molt clara.
Sobretot, a mi m'apassiona
el que és el liberalisme italià,
Goveti, Rosselli,
tota aquesta tradició.
Bé, ara potser com em canviaran una miqueta.
Jo visc el món rural
i tinc amics que són pagesos.
I l'altre dia un pagès així,
com amb molt de senderi,
em deia que la societat actual
s'aguanta en tres pilans.
Que un era l'ensenyament,
que funcionava mitjanament bé,
l'altre era sanitat,
que anava fent,
i que l'altre era justícia,
i que per ell era la pota
del timoret que fallava més.
Com a ell hi ha bastanta gent,
que ho pensem.
Què diries tu sobre això?
Sí, pot ser un bon diagnòstic.
La part social,
la part que els ciutadans
considerem que l'estat ha d'intervenir
garantint-nos,
segurament són aquestes tres potes,
principalment.
Potser hi hauria una quarta,
que és la que estem parlant,
del tractament de les persones
en dependència.
I és veritat que la justícia
és la signatura pendent
de la democràcia.
Quan es va fer la Constitució,
jo penso que ja hi havia
una certa imprecisió
sobre els models,
i no s'ha aconseguit
establir un model de justícia
constitucional propi a Espanya
que funcioni,
i això acaba portant molts problemes.
Però el que percep el ciutadà,
principalment,
és que si té un problema,
arribar a l'administració de justícia
li genera un segon problema.
I des de tot,
des que habitualment
es ha de renunciar a la llengua pròpia
per estar davant de l'administració de justícia,
fins a que els terminis
són incontrolables
i la situació d'incertesa
i d'inseguretat
sobre el resultat
és altíssima.
La imatge de la justícia
és molt negativa
i, finalment,
darrere de tot això,
el que hi ha és
una falta de mitjans,
però una falta de mitjans
que es podria solucionar,
perquè és una prioritat important
per a una societat cohesionada
i per a la convivència
que funcioni la justícia.
Si feia l'administració de justícia
acaba feien la convivència,
acaba feien tot.
La justícia és un cachondeo,
com deia aquell senyor alcalde, famós?
Jo penso que bastant.
Jo penso que bastant.
Hi ha jutges i magistrats
que estan fent una tasca excel·lent.
Hi ha una xarxa d'advocats
que treballen
com una autèntica xarxa
de defensors de les persones,
dels drets humans
i de les llibertats,
però tenim un model
que ha polititzat moltíssim la justícia.
Llavors, a determinats nivells,
aquesta politització
i que els jutges
del Consell General del Poder Judicial,
però finalment també
d'algunes instàncies
judicials importants,
portant sapiguem de quin color són
i que mai ens opti
quina presa de postura tenen
davant d'un assumpte
que arriba polititzat,
doncs no ens hem de posicionar.
Clar, és que jo em referia, per exemple,
a un senyor jutge, no?,
que ell pugui decidir,
ell sol pugui decidir,
sobre la culpabilitat o no d'alguna persona,
inclús està...
Depèn del criteri que tingui de religions
o d'aquests criteris,
llavors que una persona sola
pugui decidir
quin grau de culpabilitat té,
no sé, trobo que això...
No és tan així.
Vist des de fora,
evidentment.
Hi ha un procediment contradictori
on el fiscal actua
defensant l'interès públic,
les parts poden defensar-se
aportant els seus arguments,
pot haver inclús una acció
pública
per part d'associacions
o de ciutadans,
i gran part de la justícia penal
es pot fer mitjançant el jurat,
que és una institució
precisament democratitzadora
de la justícia,
però sí que de vegades
jo penso que
haurien de prendre decisions
amb certa rapidesa
i amb pocs mitjans
pot incidir en la injustícia
d'aquesta decisió.
I els futurs jutges,
aquests que preparem a la facultat,
aquests joves que
quan acabin la licenciatura
alguns d'ells decidiran
preparar les oposicions
a la judicatura.
Tu penses que es preparem bé?
Estan ben preparats?
Les oposicions a la judicatura
tant com estan previstes ara
són un mecanisme...
Jo tinc la percepció
que les darreres generacions
i surten molt més preparades
que les anteriors.
O sigui que la formació
que estem fent ara
a les universitats
és de molta més qualitat
de la que vam rebre nosaltres.
I la percepció que tinc
quan parlo amb gent
de generacions anteriors
insisteixen en això,
que encara és molt millor
la que rebíem nosaltres
de la que havien rebut ells.
Jo penso que nosaltres
hem fet un esforç important
des de la facultat
de la Rovira i Virgili
per pensar quina formació
havien de tenir les persones
que treballaran com a advocats,
com a jutges.
I amb el tema dels jutges
tenim una dada
que per mi sempre
és molt satisfactòria.
Tots els estudiants
de les facultats
de dret de Catalunya
fan unes pràctiques
a l'oficina judicial,
uns quants de cada facultat,
de la nostra normalment
van 20 o 25,
i estan treballant
en un jutge
que els avalua
i finalment
hi ha una nota
de cada facultat
de Catalunya
quina és la mitjana
dels seus alumnes.
La Rovira i Virgili
sempre és de les notes
més altes.
Estrany és l'any
que no tenim la nota més alta,
per tant la percepció
és que estem formant bé.
Una altra cosa és
l'examen,
la prova que hi ha
per judicatures
és una prova bona
per seleccionar
els millors jutges
o és una prova bona
per seleccionar
les persones
que tenen més memòria,
més capacitat
de retenció
i més capacitat
de repetir.
Em sembla que
és més el segon.
Per sort,
després,
estan un any
a l'escola judicial,
a més,
una de les poques
institucions estatals
que està a Catalunya,
amb seu a Barcelona,
i a l'escola judicial
poden aprendre
habilitats
que no han manifestat
tenir durant l'examen.
Jo estic d'acord
amb això
perquè
quan la Laura
i estudiàvem
als anys 80,
no?
I ells,
perquè som
de la mateixa promoció.
Doncs,
pràcticament
no hi havia
pràctiques,
tot era
absolutament
de memòria
i me'n recordo
perfectament
que jo intentava
fer pràctiques
en un despatx
i no distingia
entre el que era
el civil i el penal
i això és
l'ABC
del dret,
no?
Llavors,
em sembla que ara
al nostre despatx
han estat gent
fent pràctiques
de la facultat vostra
i són gent
molt millor preparats,
molt millor preparats.
hi ha un element
que a mi
em preocupa
que és el de
maduresa personal.
Jo penso que tenim
gent molt preparada
intel·lectualment
però el grau
de maduresa personal,
d'assumir responsabilitats,
no és tan alt
com el que teníem
nosaltres
i que per tant
està baixant
aquest nivell
de responsabilitat,
d'autoexigència,
de compromís
amb els altres,
el temps que està pujant
el nivell de coneixement.
El que fa és que
aquest coneixement
al final sigui
un coneixement
molt més pràctic,
sigui un coneixement
que la gent
sap aplicar molt bé
les lleis
però és molt poc crítica
davant de les lleis,
no es planteja
canviar-les,
no es planteja
quins interessos
darrere d'aquestes normes
i finalment
acabem tenint
una societat
més feble
encara que tenim
gent més formada
perquè la gent
el que vol
és anar a la seva feina
i després
em deixa de problemes.
I en canvi
aquest compromís personal
que hi havia
abans amb gent,
per exemple
la figura de l'autodidacta
és una figura
que quasi ha desaparegut.
Abans hi havia gent
amb molt interès
per formar-se,
per aprendre,
no sé què,
això ha desaparegut.
La gent estudia
el que ha d'estudiar,
el que ha d'estudiar,
si la demana
ho sabrà molt bé
però simplement allò.
Tu t'encanta,
ens has dit abans
que t'agrada molt
el dret internacional.
Aquestes últimes setmanes
s'han estat discutint molt
i també han passat coses
molt grosses
amb respecte
a les caricatures
de Mahoma.
Quina opinió
tens al respecte?
Hi ha dos
plànols diferents
per analitzar-ho.
Un és el que ha passat
a l'Orient mitjany
i en els països àrabs.
Són societats tancades
on no hi ha llibertat,
on no hi ha democràcia
i on la gent
és fàcilment manipulable.
Per tant,
jo d'això
responsabilitzo
els seus governs
que han deixat
que es puguin cremar
els seus consolars,
es puguin cremar
ambaixades
quan és una de les garanties
últimas
que el dret internacional
funcioni,
la protecció diplomàtica
i consular.
I els estats
davant d'una manifestació
tenen que posar
tots els mitjans
per protegir
les ambaixades
o els consolars
perquè és la representació
de les relacions
i del respecte
que tens
davant d'un altre estat.
A mi el que em preocupa més
és el que està passant
amb l'Islam a Europa,
amb la gent
que ha vingut
fruit d'un trajecte migratori
molt complicat
i amb moltes
implicacions personals,
arriba aquí
i es troba
davant les caricatures
de Mahoma
i es troba
que els nostres polítics
fan una defensa
de la llibertat
d'expressió
i ells
es poden arribar
a plantejar
i per què no defensen
altres llibertats
i per què
quan jo arribo aquí
i em diuen
que Europa és llibertat,
és pensament il·lustrat,
que Europa és democràcia,
a mi no em donen
drets polítics,
jo no puc votar,
jo he d'estar,
a no ser que sigui futbolista,
molts anys
fins tenint una nacionalitat
jo no tinc dret
a ressar
perquè em fan anar
a un garatge
per poder orar
i mentre amb els impostos
de tothom
es poden pagar
grans catedrals
però la meva religió
és una religió de segona
que no pot entrar a les escoles,
que no es pot manifestar
a la via pública,
que ha de quedar amagada
en polígons industrials
i em diuen
que tot això
es fa en nom
de la llibertat,
de la democràcia,
quan a mi
se m'està tractant
com un esclau
simplement interessa
que dediqui
moltes hores
a treballar,
que dediqui
moltes hores
per un salari
molt baix
i el discurs
que es fa
és que sóc interessant
en la mesura
que pago impostos
i contribueixo
a mantenir
la seguretat social
no en quant a persona.
Sí,
a veure,
jo amb això
que dèiem,
això que deies
d'aquests
xistes
del Mahoma,
que es diu
molt de la llibertat
d'expressió,
però és clar
que jo trobo
que la llibertat
d'expressió
on t'acabi
on comença,
perquè de la mateixa
manera que hi pot
haver una llibertat
d'expressió
de fer una vinyeta
qualsevol,
també hi pot haver
la llibertat d'expressió
de la persona
que no li agrada
de dir,
home,
a veure,
s'ha de saber
fins on s'ha d'arribar.
Totes les llibertats
tenen límits.
El que passa és que
jo amb això
defensaria
la llibertat d'expressió
inclús la llibertat
de no ser reverent
davant d'una religió.
Jo no tinc la percepció
que els sentiments
religiosos
siguin més importants
que altres sentiments.
Penso que per algunes
persones ho són.
No, però és que
no em refereixo jo.
No, però no em refereixo
inclús en la religió.
En tot.
Pots veure vinyetes
moltíssimes
de la família real
d'Inglaterra
i en canvi
aquí de Mosanguar
que s'hi posessin, no?
Home,
no es n'ha dit el jueves?
Perquè de la família real
té la, eh?
A veure, és el que n'ha de dir.
I a mi...
Ja ho he dit,
que diu la monarquia
sobre el jueves
que té la...
Doncs mira,
massa greu no llegir-les
perquè és que a mi
la família real
m'ha...
Ja t'ho portem a la serra que ve.
Pumplina i clar,
i penso,
home,
sembla que siguin intocables
i en canvi
doncs hi ha altres llocs
que n'ha fet mofa.
Clar, això de la llibertat
i tot
m'ho diuen
sobre la llibertat d'expressió.
Home, la llibertat d'expressió
jo trobo que
segons qui
també se la posa
a la seva manera
perquè ja dic
en aquest cas
del família real
clar, aquí
la majoria periodista
és cuidada
no ho toquem
perquè és la família d'aquí, no?
I llavors,
és una llibertat d'expressió
molt relativa
per mi, no?
Totes les llibertats
tenen llímit.
Jo penso que la llibertat d'expressió
el límit final
està en la intimitat personal
i en el dret
a la pròpia imatge
i per tant
en l'espai públic
i quan les coses són públiques
totes són criticables.
Ja em penso
ser en fotre'n sant de tot
inclús
de les religions
i penso
i en relació
no amb el que deia
sinó
amb el tema general
de les vinyetes
que no té que haver
una protecció especial
dels sentiments religiosos
perquè per algunes persones
són molt importants
els sentiments religiosos
per altres són importants
determinades idees filosòfiques
i per altres són importants
determinats conceptes estètics
i no entenc
per què s'ha de protegir més
l'ofensa religiosa
que les ofenses estètiques
o que les ofenses filosòfiques.
Per tant
jo no donaria
una protecció especial
sinó que
vigilaria
la intromissió
a la vida privada
i familiar
i punt.
Però dic
jo el que cridava
l'atenció
és aquest contrast
amb bèstia
que volent
que els mateixos
que estem maltractant
després surtin
a defensar
les nostres llibertats.
Feies una mirada
a l'aplicació
de la justícia
al sistema judicial
al nostre país.
Quin diagnòstic faries
del dret internacional?
Està ferit de mort
o com està?
No, el dret internacional
és un dret relativament...
Compte els esdeveniments
de l'ERAC i tot plegat.
És un dret incipient
i els drets
a vegades
cobren més força
quan s'incompleixen.
El dret penal
és un dret
que el coneixem
perquè hi ha incompliments.
Si no hi haguessin assassinats
o no hi haguessin robatoris
i tal
segurament
no faria falta
tipificar
determinades conductes.
El dret internacional
té un grau
d'incompliment
i alguns espais
de molta incertesa
que no qüestionen
l'existència
del propi dret.
Jo inclús diria
que estem vivint
un bon moment
pel dret internacional
perquè
la creació
per exemple
del Tribunal
Penal Internacional
o el tancament
de determinats convenis
en temes ambientals
en temes
d'energia atòmica
en tots els àmbits
estan tenint
una aplicació
molt bona.
Però hi ha guantant
per exemple?
Podríem posar-ne
altres exemples?
Sí, sí, sí.
Hi ha molts espais
d'impunitat
i el dret internacional
no arriba a tot
sobretot
perquè és un dret
fet entre estats
i que per tant
simplement es fa
allò que els estats
volen
no hi ha cap instància
internacional
que pugui
imposar una norma
als estats
no tenim un Parlament
Mundial
sinó que és un dret
consensuat
entre estats
i a més
que l'apliquen
els propis estats
i que no hi ha previst
sí que hi ha previst
però molts cops
és impossible
reaccionar
davant d'un incompliment
si l'incompliment
ens fa un estat
molt fort
doncs ningú
pot fer-hi res
però com a mínim
tenim la consciència
per exemple
hi ha importants
tribunals
importants sentències
dels tribunals
americans
que diuen
que Guantànamo
és il·legal
i estan obligant
a desmuntar
el concepte
Guantànamo
o sigui
a posar les persones
a disposició
del tribunal
i això es fa
en base
a alegacions
del dret internacional
ha estat possible
Guantànamo
però també
està sent possible
guanyar la batalla
els defensors de Guantànamo
i com a mínim
podem dir
que d'acord amb el dret
Guantànamo
és una barbaritat
el qual ja és molt
hi ha una certa por
a la indefensió personal
en el món global
que vivim ara
a nivell internacional
sí
sobretot
per part del ciutadà
corrent com nosaltres
sí
per això
tantes crides
a defensar la llibertat
pels mateixos
que ens han retallat
totes les llibertats
o sigui
que en nom del
del terrorisme islàmic
hem vist una retallada
de llibertat
conceptual
i en alguns casos
pràctica
importantíssima
per traslladar-te
algun altre país
passa el de
un gran calvari
quan tens que viajar
a Amèrica Central
prefereixes no passar
per Estats Units
perquè no saps
què pot passar
o també crida l'atenció
a aquesta gran defensa
ara de la llibertat
d'expressió
pels mateixos
que han fet lleis patriòtiques
per retallar
totes les llibertats
les religions
marquen molt
en la vida quotidiana
de la gent
en algunes persones
més que en altres
jo m'he adonat
que en la població
per exemple
immigrada
de religió islàmica
és molt important
els seus sentiments
religiosos
per construir
la seva identitat
la percepció
que jo tenia
és que
amb la gent
autòctona
a Europa
aquesta
la religió
ja no era tan important
per articular
la seva
identitat
i reconec
que
conèixer la realitat
immigrada
i estudiar-la
m'ha fet replantejar
aquesta idea
i ara
és més fàcil
entendre
que per algunes persones
és molt important
la seva identitat religiosa
amb la conformació
general
de la seva identitat
el món
no ho sé
si estic
encertada
però em sembla
que tens alguna
vinculació
amb el món
de la masoneria
sí
bastanta
explica'ns
una mica
això
podríem entendre
finalment
què és la masoneria
perquè em penso
que encara no ho sabem
és complicadíssim
en deu minuts
no
és complicadíssim
però efectivament
sóc seraníssim
gran mestre
de la Gran Loja
sempre que d'Espanya
a veure
torno a dir
torno a dir
jo m'he quedat
amb seraníssim
seraníssim
el títol és molt maco
que vol dir
com a president
adjunt
que és seraníssim
gran mestre
llavors
la masoneria
és molt difícil
d'explicar
per això
el teu que és secret
no és secret
perquè es vulgui
guardar un secret
sinó perquè és
una experiència
molt vivencial
la masoneria
és una escola
d'iniciàtica
una escola
de pensament
que més o menys
és una proposta
perquè
que la persona
reflexioni
sobre quin és
el seu sentit
profund
això que era
molt habitual
durant l'edat mitja
i al principi
de l'edat moderna
ara és una cosa
una mica
descontextualitzada
que costa més
d'explicar
però
es tracta
de tenir
una institució
que es dediqui
que ofereix a les persones
la possibilitat
la possibilitat de pensar
sobre si mateixes
i de voler
construir-se
no des d'uns dogmes
no des d'unes realitats
revelades
sinó simplement
del que ja coneixen
de si mateixos
descobrir l'home
des de l'home
és com si un grup de gent
ens reuníssim
per parlar
del sentit
de la vida
de la nostra vida
podria ser-ho
simplement
que es fa
d'acord
amb uns rituals
i unes tradicions
que tenen molt de segles
que algunes són molt antigues
una mica
com la religió catòlica
exacte
i la gent
es disfraça
era una de les coses
que quina relació
hi pot haver
amb el cristianisme
o amb la religió catòlica
que amb la masoneria
però m'ha faltat
que no gaire
mentre t'anaves parlant
jo la tenia apuntada
la pregunta
però
m'assembla que
una relació complicada
però bueno
acabant
el que em deies Laura
el que es fa
és com una mena
de psicodrama
o sigui
tu amb uns disfraços
hi ha ritualitat
hi ha molta ritualitat
tu vas amb un mandil
amb uns guants
amb uns càrrecs
la loixa
o el taller
que és l'espai
on reuneixes
està molt decorat
imitant el temple
de Salomó
i
tot
hi ha moltíssims
elements simbòlics
que reconstrueixen
la metàfora
de la construcció
d'un temple
de la construcció
del temple
del Salomón
i s'intenta
que tu
trenquis
l'espai
temps habitual
i estiguis
amb una mentalitat
constructora
de voler construir-te
a ti
i al mateix temps
el que diem
és
quan construeixes
el teu temple
personal
estàs construint
un temple
capaç de donar
això ploc
a tothom
però quan esteu allà
què feu?
doncs
seguint un ritual
es parla d'uns temes
i normalment
les obediències
liberals
europees
tenen dos temes
de debat
un que és sempre
tema maçònic
que és parlar
sobre la pròpia institució
interpretació dels símbols
la història
de la maçonaria
i tal
i un altre tema
que és un tema
de tipus social
per exemple
en la meva loja
actualment
aquest tema
és
les implicacions
ètiques
a l'estat
del benestar
i bueno
hi ha diferents temes
socials
que es poden
anar tractant
i llavors
hi ha un debat
on gent
de procedències
molt diferents
es posa en contacte
tothom pot ser maçònic
ha quedat una pregunta
és que aquí jo veig
que ara us voleu apuntar
a vosaltres
us veig la cara
d'apuntar
m'ha quedat una pregunta
pendent
amb la Iglesia Catòlica
sempre hi ha hagut
una tradició
molt complicada
la Iglesia Catòlica
sempre ha acusat
a la maçonaria
de ser una organització
en contra de la Iglesia Catòlica
segurament
perquè la maçonaria
va tenir moltes implicacions
en la construcció
d'Itàlia
i posant-se molt
a l'estat vaticà
i treballant molt
per la pèrdua
de poder polític
del papat
i és veritat
que les idees
maçòniques
s'han identificat
sempre en les idees
il·lustrades
revolucionàries
la triada
llibertat
igualtat
fraternitat
que és la que es crida
per obrir tots els treballs
a la maçonaria
la va assumir
també la revolució
francesa
i hi ha hagut
moltes encícliques
papals
prohibint
els catòlics
ser maçons
actualment
el catecisme
de l'Eglésia
ja no ho diu expressament
amb això
Pedro Álvarez
un jesuïta
que porta
l'Institut de
Creucisme
Lliberalisme
i Masoneria
de la Universitat
de Comilla
hem tingut
moltes converses
inclús
alguns dels papers
que han fet arribar
quan a Ratzinger
portava la doctrina
de la fe
els havíem treballat
i actualment
ja no es diu
expressament
que pertany a la
maçonaria
sigui contrari
a la Iglesia
Catòlica
però sí que
la Iglesia Catòlica
considera
que
com nosaltres
parlem de gran
arquitecte
de l'univers
i que deixem
llibertat
per interpretar
aquest concepte
i hi ha qui
pensa que és
el déu dels catòlics
i hi ha qui
pensa que és
el déu islàmic
o hi ha qui
pensa que són
les forces
de la natura
o la solidaritat
doncs que això
és excessivament
relativista
o sigui
podríem dir
per exemple
que aquest sant
és una miqueta
més a prop
de comprendre
la maçoneria
que ho podia ser
l'altre
sí
el Consell i Vaticà
va estar molt a prop
i jo penso
que en Boitila
i en Ratzinger
hi ha hagut
un cert pas enrere
perquè ja s'ha canviat
el catecisme
però no s'han fet
gestos
evidència
en aquest sentit
però el cert
és que hi ha
moltes persones
que són catòlics
i que formen
part de la maçoneria
arreu del món
sobretot
a Amèrica Latina
estem parlant
que en el món
actualment
hi ha uns 8 milions
de maçons
i pot ser
qui vulgui
maçó
sí
pot ser
home o dona
tantso
hi ha dues grans tradicions
hi ha la tradició
anglesa
de la maçoneria
anglesa
que és una tradició
més conservadora
que és una tradició
que simplement
admet homes
i que obliga
a creure
en algun déu
el que sigui
però a creure
en algun déu
després hi ha
la tradició
que anomenem
liberal o francesa
en la que jo estic
que és mixta
o sigui
poden haver-hi
homes i dona
l'actual presidenta
jo soc el president
d'en Junts
l'actual presidenta
és l'ascensió
en Tangerina
una senyora
de Sevilla
i a més
el concepte
de gran arquitecta
de l'univers
és lliure
pot ser un déu
o pot ser
qualsevol
altra interpretació
que se li vulgui donar
pot ser qualsevol persona
l'únic requisit
que es diu
és que sigui
una persona lliure
i de bones costums
això en cada moment
o cada loja
ho interpreta diferent
nosaltres ser lliure
un bon padre de família
per tant és la loja
una mica
la que selecciona
els candidats
hi ha un procés
de selecció
molt complicat
amb una iniciació
que més o menys
és el que reprodueix
la flauta màgica
de Mozart
és una iniciació
masònica
per nosaltres
ser un home lliure
i de bones costums
és tenir autonomia moral
o sigui
prendre tu les teves decisions
les que siguin
però prendre-les lliurement
no perquè siguin dictades
per ningú
i les bones costums
és tenir un comportament
ètic adequat
als temps que corren
abans s'amagava la gent
avui en dia
ningú no s'amaga
de dir que és masò
o masòmen
hi ha gent que prefereix
i per això tenim
un compromís
de no revelar qui ho és
un compromís
de certa discreció
perquè encara
genera
en l'imaginari espanyol
encara hi ha una idea
que és una cosa
perversa i dolenta
és el rojo masón
anava junts sempre
així com a França
hi ha moltíssims
i no s'entén
cap govern progressista
o cap ajuntament progressista
sense masons
aquí a Espanya
ha quedat molt la idea
que és una cosa
molt conspirativa
i ens costarà
encara molt
és que potser
ho hauríeu d'explicar
una miqueta més
perquè si se suposa
que de qualsevol religió
jornades de portes obertes
si de qualsevol religió
es pot ser masón
i no t'ha de respirar
una cosa amb l'altra
ha explicat
s'ha intentat explicar
i s'ha sortit molt
inclús el Parlament de Catalunya
ha aprovat una resolució
de reconeixement
i de recuperació
de la memòria
de la masoneria
però no és fàcil
perquè són molts anys
on s'ha explicat
això
i no és fàcil
sortir explicant
una cosa tan complicada
no és una cosa fàcil
d'explicar
per tant
no pots dir
en dos o tres paraules
és una cosa
difícil de comprendre
en els temps actuals
Vicent Degar
professor de la facultat
tindràs la teva vida privada
et dóna temps
de fer tot això?
Això potser explica
que no tingui fills
això potser explica
que no tingui fills
i això és una
de les reiterades
que el dia
que vaig començar a parlar
i a més va ser
després d'una conversa
amb la Laura
i amb alguns altres companys
de la possibilitat
de presentar-me a Degar
quan vaig arribar a casa
la meva dona em va dir
el que estàs escollint
és que no tinguem fills
i vaig dir
no té res a veure
però de moment
ha tingut raó
hem de començar
a fer aquelles preguntes
com a més
si està passant
no m'estranya
que els alumnes
que els alumnes
estiguin encantats
de la vida
i no volen
que s'acabi la classe
perquè són
realment lliçons
de la legislació
de les prostitutes
doncs pregunta
algú Rosa
i després fem les preguntes
va
alguna cosa
sobre les prostitutes
què opines tu
que cau que tenim muntat
és complicat
però jo no estaria
per reprimir
jo penso que estem carregant
sobre les prostitutes
a part de tot el patiment
un patiment més
que puguin perdre
a part del sou
que tal
si costa guanyar
en forma de sanció
em sembla que
hem d'anar a buscar
espais
de regulació
que no són fàcils
i que sempre
tindrem aquesta
contradicció
que si la persona
està
actuant en llibertat
i per la seva decisió
o darrere
hi ha unes implicacions
econòmiques
o inclús de màfies
que l'obliguen
i que sempre pensarem
que és preferible
una societat
on no hi hagi prostitutes
i que ningú
tingui que vendre
el seu cos
però és tan complicat
i al final
ens prostituïm
tots
en tants temes
que jo no estaria
per penalitzar
qui prostitueix
el seu cos
doncs ara ja sí
comencem
amb aquest
aquest tor
de preguntes
més bé
o sigui Carme
aquesta és la part
que fa més por
no
més relaxada
has vist mai
una pel·lícula porno?
sí
sí
més d'un cop
ui que bé
tot així
com que
que ho ha dit
Carme
perquè tots fan
perinyotes
i tots fan
que sí
que sí
i més d'una
doncs perfecte
et diré també
no he arribat
fins al final
no l'he vist sencera
i al final
el segon que l'explicarem
naltros
tots som igual
se casen
se casen
jo
tres coses
que demanaries
als reis
ui
si poguessis
fer una carta
complicat
demanaria
tenir més temps
cada dia
demanaria també
viure més anys
i segurament
avui en dia
demanaria
tenir fills
tenir un prei de fills
molt bé
dos adjectius
pels següents personatges
de la vida pública
política
Rajoy
Rajoy
ultraconservador
Zapatero
Zapatero
em sembla
amb moltes possibilitats
i em genera confiança
Mas
Mas
novetat
i
està per descobrir
Maragall
Maragall
aquest és molt complicat
no em genera
no em genera la confiança
que em genera
en Zapatero
però en canvi
li veig
moltes capacitats
de relació humana
d'ajuntar gent
no per ideologies
sinó per projectes
Ballesteros
Ballesteros
també veig
moltes possibilitats
i molta il·lusió
i el senyor
alcalde
alcalde
Nadal
ha estat un bon
un bon alcalde
segurament
i ha estat
també una persona
que sàpigut
catalitzar
la Tarragona
democràtica
molt bé
d'entre els personatges
públics de Tarragona
per tant
universitat
ajuntament
etc
a qui triaries
per endur-te
amb una boda
amb una illa deserta
i amb una mani
ui
és molt
molt
complicat
home
una boda
potser
m'enduria
l'Oriol Grau
podria ser
molt complicat
a una illa
deserta
si
tingués
que escollir
simplement
m'enduria
la meva dona
em sembla
i per una manifestació
l'ideal
seria endur-me
les persones
que protagonitzen
el moment polític
o sigui
el Ballesteros
i el Nadal
un de cada maneta
ai
ara em va
què vols ser
quan siguis gran
rector de la universitat
observador
de les Nacions Unides
o conseller universitari
el que més m'agradaria
seria observador
de les Nacions Unides
en algun conflicte
no estic segur
que m'agrada
ser rector
de la universitat
ni conseller
d'universitats
segurament no m'agradaria
si fessis un tomet
per Tarragona
per quins llocs
t'agradaria passar?
m'agrada molt
el Serrallo
però perquè tinc
una vinculació especial
el meu savi
la Carme
la Carme
el senyal de victòria
està a punt de morir
els meus avis
i la meva família
tenen vaixells
de pesca
i a la Ràpita
llavors sempre
el món del Serrallo
encara el meu oncle
que és molt gran
que té 90 anys
sempre em diu
si vas pel Serrallo
hi ha un senyor
que li dec 50 pessetes
dels anys 40 o 45
llavors
hi ha alguns restaurants
i alguns espais
que m'agraden molt
que em tranquil·litzen molt
a més
quin llibre tens
a la tauleta de nit?
bueno
això no es quadrarà massa
però és que
tinc una bíblia
que m'agrada molt
i així la bíblia
i
la Carme també està intenta
i després
sempre tinc
algun llibre de poesia
i
darrerament
tinc molt
a Gilde Vierna
per mi
Gilde Vierna
m'apassiona molt
i
tinc una antologia
poètica
que ha tret
Alianza Editorial
i quin llibre
recomanaries
per TG?
una mica en general
cadascú
té que
descobrir
els seus llibres
però
a mi
quan
a una persona
jove
de 17 anys
jo li recomanaria
un llibre
d'un amuno
que era
Sant Manuel Bonomàrtir
que t'explica
moltíssimes coses
i després
i així
poesia
jo penso
i així
recitant-la
tu mateix
és una experiència
molt
gratificant
aquesta ja és poca poesia
no?
sí
i és una llàstima
perquè la gent va buscant poesia
i anem buscant poesia
en altres àmbits
en la publicitat
en les cançons
en altres temes
i la capacitat
metafòrica
que té un poema
és impressionant
la concentració
d'idees
de sentiments
de sensibilitats
és impressionant
és una mica potser
per l'escola
que ens han posat la poesia
d'una manera
que crec que no és
com ens arriba
no ho facis parar
tota l'escola
que protestaria
però la poesia
és veritat
que jo també
jo penso que és una cosa
que la gent
no coneixem
no coneixem
sí, sí, exacte
jo penso que
a mi m'agrada molt
Gloria Fuertes
però a vegades
presentar als nens
la poesia
com un joc
i no sé què
i tal
al final
van detriments
de la poesia
i com una matèria
molt acadèmica
també van detriments
de la poesia
la poesia
s'ha de descobrir
quan t'enamores
i necessites
poder dir algunes coses
que no saps com dir
i descobreixes
que algú l'es deia
millor que tu
Santi, jo tenia preparada
una altra pregunta
però et faré passar
una mica de vergonya
a veure si ens pots recitar
a veure si ens pots
tant parlar de poesia
a veure si ens pots recitar
un poema curt
això és molt complicat
hi ha un poema
que a mi m'agrada molt
de Machado
que sé que no està de moda
que és
Espanya joven
i que és un poema
on catalitza
les seves idees
regeneracionistes
i m'agrada molt
perquè quan arribes
a una determinada edat
i ja quasi tinc 40 anys
comences a veure-ho
tot en passat
i diu
alguna cosa així
com
Fueyer
éramos casi adolescentes
era
con tiempo lúgubre
de lúgubres presagios
cuando montar quisimos
en pelo una quimera
mientras la mar dormía
a ita de naufragios
Escolta
això és un final
la puti
oi què
per això s'ha de llegir poesia
per això s'ha de llegir poesia
i tant que sí
i ara l'última pregunta
i abans a l'última
jo no em puc quedar
sense fer-hi una pregunta
perquè ara
que trenca una mica
en la dinàmica
aquestes preguntes curtes
ara a la universitat
hi haurà canvis
properament tindrem eleccions
al rector
vull dir que
dos minutets
ens fessis
sobre la teva opinió
una valoració
del mandat
de l'actual rector
i també que ens diguessis
quins són els reptes
que possiblement
haurà d'afrontar
el nou equip rectorat
a nivell universitari
Penso que
la Universitat de Rubí
i Virgili
és la universitat
de fora
de les grans universitats
de Barcelona
que millor ha funcionat
totes les dades
s'ho demostren
algú ha dit
que és l'única
universitat territorial
que ha funcionat
de veritat
i jo penso que
està a prop
de dir-se una veritat
quan el diu això
i la gran aposta
de Rubí
i Virgili
ha estat
per ser una universitat
molt europea
o sigui
per el model
de convergència
universitària europea
portar-ho aquí
i aplicar-ho
amb totes les garanties
i això s'ha aconseguit
i ja dic
tenim totes les dades
que ens demostren
que som una universitat
equiparable
a qualsevol
centre universitari
petit i mitjà
del continent europeu
penso que tenim
dos rectes
importantíssims
un és continuar
la internacionalització
i especialment
des de jurídica
o sigui
tenim que tenir
molts més estudiants
estrangers
avui ens arriba
el poix grau
que fem de gestió
de la immigració
un estudiant
que ve de Moldàvia
i que a més
és campiona olímpica
d'Ellgrima
no fa falta
que siguin
campions olímpics
no trobarem massa
però que vinguin
estudiants
de fora
és un repte
molt important
i l'altre repte
és seguir apostant
com s'està fent
per la recerca
una universitat
sense recerca
és una acadèmia
és una escola
de formació professional
per tant
la recerca
és el gran repte
i tenim àmbits
encara
per explorar
entre d'altres
per exemple
tot l'àmbit
de l'empresa
que jo penso
que aquí
hem de fer
una aposta
molt més forta
per tenir
un institut
d'empresa
un institut
que formi
els dirigents
empresarials
de la Tarragona
del segle XXI
hem tancat una mica
la màgia
de l'últim poema
però la Rosa
l'ha posat
ara la última pregunta
és com t'has sentit
entre nosaltres
ha estat còmode
ha estat molt a gust
molt relaxant
heu intentat
assustar-me una mica
al principi
i jo soc una persona
que tinc moltes pors
i per tant
sempre m'assusto molt
però la veritat
és que ha estat
molt a gust
ha estat molt agradable
i la prova
és que a mi
se m'ha passat
el temps volant
la sensació
que hem estat
deu minuts
potser hem estat
una hora
doncs dilluns
i que vinent
tornem a obrir
aquí la paradeta
vull dir que
tu mateix
Santi Castellà
moltíssimes gràcies
de veritat
que per nosaltres
i esperem que pels oients
n'estem segurs també
Carme Padró
Laura Roman
Rosa Gairal
Laura Pico
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
adeu-siau
adeu-siau