Com cada dimarts aproximadament a aquesta hora donem pas al punt de lectura.
Per tant, saludem en Jordi Tinyena. Bon dia, Jordi.
Hola, bon dia.
Benvingut. És un espai, recordem, que fem en col·laboració
amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona.
Parlem d'escriptors i d'escriptores habitualment,
no ens marquem un criteri cronològic.
Parlem d'escriptors de casa nostra,
que prou falta fa de parlar-ne i de fer-ne difusió.
I avui, precisament, parlem d'una institució
que, entre altres coses, jo m'imagino que vetlla per això,
per fer-ne difusió de les lletres catalanes.
Sí, és l'encarregada parlamentàriament,
per una llei del Parlament de Catalunya de 1987,
és l'encarregada de promocionar i de donar una empenta.
És la institució de les lletres catalanes?
Una institució que té una certa història?
Sí, des del 87.
Sí que té una certa història.
A més, és una institució que està presidida
pel conseller o consellera de Cultura de Torn.
Té un caràcter institucional des de l'inici.
I, per tant, un pressupost també és suficient.
Parlem primer de quina és l'estructura d'aquesta institució,
si et sembla, per saber qui hi ha darrere,
qui mana, qui deixa de manar,
i després parlem del que fa,
o dels plantejaments que té, quins són els seus objectius.
N'importa poc, de fet, l'organigrama de la institució,
perquè és una cosa molt tècnica de la interna.
A nosaltres el que ens interessa és saber qui la presideix,
que és el conseller o consellera de Cultura,
i qui la dirigeix, en realitat,
que és el director,
i que ara mateix acostuma a ser un escriptor.
Han passat per allí, doncs, escriptors,
el parcerí, s'han passat diversos escriptors,
i ara ocupa el càrrec el Jaume Sobirana,
que també és un escriptor natiu,
i, per tant, se suposa coneixedor de l'àmbit en què es mou
i, a més, a més, persona interessada en que allò funcioni,
m'ho imagino.
Clar, és que a vegades això de les institucions, no?,
sembla que sigui una cosa tan llunyana.
Sí, el que passa és que en temes culturals,
suposo que en tots, no?,
estem en una solidaritat en què cada vegada
li demanem més coses a l'administració
i demanem suport, no?,
qualsevol sector econòmic demana suport a l'administració
en forma de subvencions, en forma d'ajudes.
La cultura, encara més,
perquè, de vegades, el mercat no és necessàriament cultural
i, per tant, el mercat pot deixar de banda manifestacions culturals
que la societat sí que necessita,
encara que no siguin econòmicament rendibles pel mercat.
La presidència, diguem-ne,
que és un tema més aviat protocolari,
tot i que marca la línia política del govern del moment.
I geràrquic i, sobretot, de voluntat de tenir aquest organisme,
aquesta institució, com a element clau
de promoció cultural.
Promoció cultural.
De quina manera promociona la cultura?
Doncs mira, fan moltes coses.
La veritat és que, independentment de la valoració
que això pugui tenir,
perquè aquí hi haurà tantes opinions com els caps
que es posin a pensar, com amb tot,
però el que sí que no es pot negar
és que hi ha un catàleg d'accions
que és prou complet
i que, doncs, efectivament, fa una feina.
Déu vol dir destacar-ne alguns,
perquè tot serà molt complicat.
El primer de tot,
que és una de les iniciatives primeres que va tenir,
és la confecció del Qui és Qui
de literatura catalana,
que és una mena de catàleg o de repertori
que reuneix tota la informació disponible
de tots els escriptors en actiu i no
de literatura catalana.
Al principi, el primer,
es va publicar en volum,
ara, a partir del segon,
i ja fa molts anys que no es publica
i que és accessible a través de la web,
de la pàgina web de l'institució,
que està com a subpàgina dintre de la Generalitat.
I bé, aquest és un repertori
extraordinàment útil
perquè hi ha la informació mínima
sempre de comú a cor amb l'autor,
és a dir, és l'autor el que autoritza
quin tipus d'informació pot donar
el Qui és Qui, no?
Però, doncs, hi ha les dades mínimes personals.
És un llistat molt llarg, eh?
És un llistat enorme, sí.
És un banc de dades molt important
perquè hi ha pràcticament
tota la producció literària
amb tots els autors.
Té un apartat, a més a més,
perquè es vagin...
Ells la van actualitzant,
amb auto pròpia la van actualitzant,
però té també la possibilitat,
ho faré, la possibilitat,
que els visitants de la pàgina
actualitzin la pàgina,
és a dir, donin informació sobre autors,
bé el mateix autor o bé qualsevol altre,
perquè la trobin incompleta o errònia,
o bé, doncs, proporcionin a la pàgina
la possibilitat d'incorporar un nou autor
que no hi és.
De fet, constitueix una baseada,
és important.
Aquesta és una vessant?
Sí, aquest és un vessant.
És un vessant informatiu,
per entendre's, no?
Tot i que no suposa encara
una acció directa de cara al lector
o de cara al públic,
és important.
En canvi, hi ha de cara als lectors,
diferents tipus de lectors,
hi ha un parell d'activitats
que jo sí que vull destacar,
perquè em semblen les més interessants.
Una es diu itineraris de lectura.
Aquests itineraris de lectura és,
el fet que la institució
proporciona tot un catàleg d'autors
per anar a les escoles,
d'autors i de llibres per anar a les escoles.
Llavors, aquest catàleg està obert,
en principi,
a tots els centres educatius de Catalunya
i a tots els autors.
De manera que el fet
que un autor no estigui al catàleg
només vol dir
que ell no s'hi ha incorporat
o que no hi ha hagut una escola
que l'hagi demanat.
Sinó, clar,
és un catàleg que va creixent,
perquè no té més límit
que el de pressupost.
És una bona ira pels professors.
Sí, sí.
És clar,
tu a l'hora de triar una lectura
d'un autor viu
pots mirar quins autors
estan disponibles
en els mesos
en què tu vols planificar l'activitat,
quins llibres pots d'aquest autor
i llavors demanes a l'institució
que te l'enviï.
Efectivament,
l'institució corre a càrrec
de les despeses
que genera aquesta activitat
i tu pots llegir aquest llibre,
portar l'autor al centre educatiu,
parlar amb ell,
fer que els nois gestiguin.
I et gestionen també tot aquest catàleg.
Sí, sí, ets ho fan tot.
El dia adequat bé
i ja està, no?
Bé, aquesta és una activitat important.
I després l'altra activitat
que volia destacar
és una que es titula
El vostre gust,
que és més àmplia
i que ja no està adreçada
directament a centres educatius,
sinó que està adreçada
a tot tipus d'associacions,
entitats o institucions
que volen organitzar
algun tipus d'activitat literària,
sigui conferència, debat,
doncs, no sé,
fent qualsevol activitat relacionada
amb la literatura, no?
I aquí també entren tots els autors.
És l'entitat
la que decideix l'activitat
i una vegada decidida l'activitat,
que pot ser, doncs,
la conferència d'un escriptor
o el debat entre dos o tres
sobre un tema
o bé, doncs,
un club de lectura
que ha llegit un llibre
i vol parlar amb l'autor.
Qualsevol d'aquestes coses,
doncs, llavors,
s'adreça a la institució
demanant el seu suport
i, efectivament...
Des d'un centre cívic,
una associació de veïns,
un club de lectura...
Qualsevol tipus d'entitat.
I llavors,
mentre el pressupost funcioni,
encara n'hi hagi...
Clar, perquè això té unes despeses.
Sí, sí, clar,
la institució de les llibres catalanes
paga totes aquestes activitats.
Vol dir que si un club de lectura
sol·licita la presència d'un autor
perquè han llegit el seu llibre
i el volen comentar,
la institució,
si aprova l'activitat,
doncs pagarà la...
o el que costi a l'autor.
I vols dir que això se sap?
Que és coneguda,
aquesta opció que tenen les entitats?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí,
les entitats...
Si potser el públic en general
no ho coneix
i potser la gent
que participa dintre
d'aquestes activitats
i que es beneficia
d'aquestes presències d'autors
potser no sap
que les està pagant la Generalitat.
Però les institucions
sí que, a baixar,
em consta.
Em consta perquè, home,
jo hi he participat com a autor
i conec companys meus
que també han participat
i les entitats sí,
des de la universitat mateixa.
És a dir,
és tot tipus d'entitats.
Ja, ja, ja.
La universitat,
la biblioteca pública,
una associació de qualsevol mena.
Sí, però hi ha un centre cívic,
una associació de veïns,
vull dir que no són persones
que estan vinculades
amb el món acadèmic
però que evidentment
tenen també inquietuds
a lectores, no?
Sí, l'únic límit
és el pressupost.
És a dir,
si arribes a temps
doncs sempre entres.
Fas la sol·licitud.
Sí,
si arriba justet, justet,
doncs no.
De totes maneres,
com que aquestes activitats
no són especialment cares,
perquè, en fi,
pagar-li amb un autor
una conferència
i un desplaçament
no suposa una despesa gran,
doncs en general
entren,
jo em consta
que entren
quasi totes les que es demanen.
Això vol dir
que hi ha una relació
més o menys dinàmica
i continuada
entre la institució
i els autors de casa nostra.
Sí,
sí,
la institució,
sí,
ara hi ha hagut,
no recordo les xifres,
no em sap greu,
no recordo les xifres
però el director,
el Sobiran,
ha adreçat una carta
a tots els autors,
suposo,
en els quals
els agraïa
la col·laboració
amb el d'això
i donava la xifra
d'autors col·laborant
però era molt alta,
o sigui,
passava del miler llarg
o potser s'acostava
els dos milers
en una xifra llarga
d'activitats.
La cultura
i en aquest cas
el món de les lletres
no es pot fer
una valoració
purament estadística
però ha estat fins ara
una eina útil
sota el teu punt de vista.
Jo crec que sí,
jo crec que sí,
de totes maneres
penso que
amb aquest tipus
d'activitats
els falta
un pas més,
els falta el control
posterior de qualitat
per entendre'ns
perquè està molt bé
que ells
promocionen
i en aquest sentit
subvencionant
i pagant les despeses
perquè els autors
puguin acostar-se
a l'actors
a través de les entitats
que els demanen.
Això està molt bé
però després
hi hauria d'haver
un control de qualitat
assegurar-se
que efectivament
aquella activitat
ha sigut útil,
assegurar-se
que aquella activitat
ha tingut públic
i que funciona
perquè
correm el risc
que no dic que passi
però em consta
que passa alguna vegada
perquè m'ha passat a mi
ho he vist jo
per tant
corre el risc
que hi hagi uns diners invertits
que són diners públics
per una activitat
que no ha tingut
ni promoció
ni ha tingut
que simplement
acabarà sent
una referència
dintre d'un butlletí
intern d'una associació
per dir
hem fet tantíssimes coses
i a l'hora de la veritat
aquelles tantíssimes coses
són el president
el secretari
i dos més
i tu
que has anat allí
a perdre el temps
dius home
si no hi ha demanda
no ho munteu
o si ho munteu
doneu promoció
i feu que això funcioni
em consta que això també passa
perquè el que no hi ha
és un control de qualitat
una vegada donada la sopa
això és necessari
clar
això compli
de totes maneres
jo entenc que això és molt complicat
perquè
imagina't
en una gran quantitat d'actes
com són aquests
que estem parlant
tenir una manera
per veure si efectivament
aquells actes es fan
per començar
si es fan
i dos
com han anat
home
requereix una infraestructura
que la millor econòmicament
és una ruïna
és molt difícil de fer
però sí que em trobo a faltar
però la pròpia entitat
que convoca l'acte
no hauria d'estar
obligada
entre cometes
amb un informe
dossier de premsa
allò
jo vull pensar
que això és minoritari
que quedi clar
i
la meva experiència personal
això només m'ha passat una vegada
en canvi
sempre les altres
han funcionat molt bé
i hi ha hagut molt d'interès
per part de l'entitat
convocant
i una bona resposta
i han funcionat de meravella
hi ha hagut algun cas
però que no
és efectivament
una responsabilitat
de l'entitat
que ho fa
i per què ho demana
però una mica
hauríem de treure
de les entitats
aquesta idea
que demana
demana
demana
per si no en queda
encara que jo no tingui previst fer res
però d'entrada
jo ja ho demano
ja veurem si després
després allò s'oblida
t'ho donen
resulta que ho tens subvencionat
t'oblides d'això
i ara què faig
ah
mira a mi m'ha passat
ara explico una neuta
a mi m'ha passat
en una
no diré on
en una localitat
del camp de Tarragona
d'haver de fer una conferència pagada
d'aquestes
de la institució de les lletres
i arribar a la localitat
i trobar-me el lloc tancat
trobar-me el lloc tancat
i haver d'anar
en un bar
i preguntar
qui se n'encarrega d'això
enviar-me a casa
de l'alcalde
i l'alcalde
portar-me
a tota pastilla
a tota pastilla
a tota pastilla
portar-me
cinc o sis homes
agafats del bar
perquè
hi hagués algú a la sala
o sigui
venir
obrir
col·locar-te
a una mica de públic
improvisar un públic
Clar, i tu dius
no, no, escolta, perdona
jo me'n vaig
home, aquests senyors
estan fent la partida
i això els tranquils
aquests senyors
no, doncs
clar, aquestes coses
és una anècdota, d'acord
però passa
Sí, això també passa
Home, doncs
quasi que sí
que s'ho facin
mira, clar, un control
més exhaustí
que després la pròpia entitat
hagués de justificar
i donar
fer com una mena d'informe
de com ha anat
l'acte
No sé si ho fan
a la millor sí que ho fan
no sé si ho fan
però comprendràs
que un informe
per escrit
el pot fer qualsevol
Això, podies fer un conte
tipus Pere Caldi
és alguna cosa així
que et posen un públic
uns senyors
que estan al bar
són aquelles anècdotes
m'imagino que també
doncs queden a la memòria
de l'escriptor
no com una rebenja
sinó com una font d'inspiració
Anant pel món d'aquesta manera
t'entraves més
d'una anècdota
va haver-hi un altre lloc
una altra població
que vaig anar també
a fer una conferència
i com em vaig adonar
em van posar a la biblioteca
amb un munt de nens
de 4 o 5 anys
I què li havies de explicar?
I què li havies de explicar?
I dius
i que això no era
què m'heu fet aquí
et passa de tot
Home, doncs sí
una miqueta més de rigorositat
són anècdotes
insistim
la majoria d'actes
com tu ve deies
doncs deuen funcionar bé
i home
jo m'atreviria a dir
que en determinats casos
doncs molt bé
però jo imagino
que autors
no només tu
sinó autors i autores
sí que els agrada
fer conferències
d'acord
que com a mínim
tens les despeses pagades
i un mínim
de remuneració
però anar també
pels puestos
i pels pobles
és un esforç
i saps que
serà un auditori
restringit
molt agraït
moltes vegades
que això és fantàstic
també
però clar
potser cuidar
una miqueta més
aquestes coses
aquesta activitat
jo vull que quedi clar
aquesta activitat
està molt bé
funciona raonablement
molt bé
també
i hi ha
doncs
esclar
algunes
excepcions
que són responsabilitat
de les entitats
que les fan
i res més
no?
i que trobo
que serà difícil
si no s'autocontrola
en elles mateixes
serà difícil
que es pugui fer
l'única cosa
que vols ser
explicar-ho després
trucar i dir
escolta m'ha passat això
amb aquests paios
quan ens ho torni a demanar
feu algun seguiment
perquè aquesta gent
se'n puc defiar
i ara penso també Jordi
que la institució
de les lletres catalanes
no és el seu objectiu
però també potser
actua una miqueta
com a segell
de garantia
o de qualitat
en determinades
actuacions culturals
no?
allò que sent sempre
i amb el suport
de la institució
de les lletres catalanes
sembla que li doni
doncs un cert prestigi
a aquella activitat
també s'utilitza
aquesta imatge
de la institució
per això la qual cosa
vol dir que probablement
doncs està prou valorada
socialment
en el món de la cultura
jo crec que en general
sé
una altra cosa és
que la seva
que el seu funcionament
satisfaci a tothom
o que per exemple
mira
aquest és un món
el de la literatura
com tots
en el qual
doncs hi ha grups
hi ha gent
que per ella mateixa
va sola
i hi ha doncs
capelletes
garretes
i del que vulgueu
i per tant
hi haurà gent
que trobarà
que la llista
d'escriptors
que fan activitats
coi
sempre hi surten els mateixos
i ell no hi surt
per exemple
i llavors creurà
que és que tal
o pensarà
doncs que
que a ell
no li han donat cap subvenció
i n'ha demanat tres
i a ell en canvi
no li han donat
bé
aquestes coses
segur que es produeixen
i segur que hi ha gent
que té queixes
sobre la institució
de les lletres catalanes
amb tota seguretat
perquè n'hi ha tots els col·lectius
per tant
no m'estrany
ara
independentment
que el funcionament
sigui millor o pitjor
jo el que vull salvar
és la institució
la institució és necessària
si no funciona
i efectivament
hi ha coses
que no funcionen
jo no ho sé
la meva experiència
sí que ha anat bé
però
és evident que
si estàs més a prop
doncs
pot ser que no
ara hi ha hagut
una polèmica
que s'ha traspliat
als diaris
amb un creuament
de cartes
entre
un membre
de la Junta
fins fa quatre dies
i el president
i el director
del Sobirana
en el qual
doncs
el Bufill
ha acusat el Sobirana
de tot
absolutament de tot
en fi
està a les demanoteques
i es pot consultar
vull dir
problema segur que n'hi ha
perquè han saltat
la llei en pública
ara des del punt de vista
de la institució
que és el que importa
una institució així
sí que fa falta
perquè programes
com aquest
dels itineraris
de lectura
per a les escoles
estan molt bé
programes com
el vostre ús
de subvenció
d'activitats
d'aquest tipus
estan molt bé
o per exemple
les subvencions directes
a la creació
també té un programa
de subvencions
una mena de beques
si ho vols dir
de subvenció
a la creació literària
de manera que un autor
doncs
pot sol·licitar
pot sol·licitar
una ajuda
per fer una novel·la
o per fer qualsevol
altre tipus
de text literari
i llavors
el pressupost
que tenen
doncs
donen tantes beques
tantes subvencions
que s'han de justificar
aquestes sí
que s'han de justificar
això sí que ho dic
perquè
no només s'ha de presentar
un projecte
del que vols fer
currículum
i totes aquestes coses
dels mèrits
que alegues
sinó a més a més
un pressupost
del que necessites
i llavors
sí que
estàs obligat
a presentar
la novel·la
o el text
pel qual has rebut
la subvenció
en un terminet
el que és una beca
sí sí
és una beca
i si el text
finalment es publica
que això ja és
cosa teva
i és cosa comercial
l'institució no hi entra
doncs
el llibre ha de sortir
publicat
amb l'expecificació
que ha estat
subvencionada
per l'institució
i aquesta també
és una activitat
interessant
que dona
l'activitat literària
no és una activitat
que en aquest país
doni
massa rendiment econòmic
i per tant
una ajuda
en determinats moments
pot venir
la mar de bé
sobretot
si has d'escriure
i has de deixar
la feina per escriure
o si has de viatjar
o has de fer alguna cosa
que tu tinguis coneixement
Jordi
hi ha altres països
altres llocs
que hi hagi institucions similars
no ho sé
la veritat
és que no
no ho conec
no he sentit
parlar
que tinguin
aquesta funció
així en principi
imagino que és
per la situació
també de la literatura
del país
que es va fer necessària
sí
però jo penso
que fins i tot
en un país més normalitzat
ignoro si és
amb altres cultures
però també estaria bé
que hi fos
sí
sí
jo crec que sí
perquè
això centralitza
no és només una qüestió econòmica
perquè també
la qüestió econòmica
també
això fa que determinades entitats
que no tindrien pressupost
perquè aquests actes
puguin tenir aquestes coses
perquè estem parlant
perquè estem parlant de pressupostos
modestos
perquè esclar
una conferència
i un viatge
de Barcelona aquí
posant per cas
no és cap despesa
però
tot i no ser cap despesa
hi ha moltes entitats
que no la farien
que no la podrien fer
o moltes escoles
o moltes
que no ho podrien fer
perquè esclar
jo sí que ho sé això
per un centre educatiu
fer una activitat
que costi
no ho sé
doncs
30
no
200 euros
o una cosa així
doncs
hi ha pic als dits
i hi ha pic als dits
perquè
sí
perquè els pressupostos
no són massa
i que
esclar
estem parlant
d'una lectura
d'un llibre
en tot un curs
clar
si això ho sumem
per tots els cursos
i tal
és evident que
cau fora
de les possibilitats
dels centres
per tant
econòmicament
ja és important
que això existeixi
però
ho és també
des del punt de vista
organitzatiu
és a dir
centralitzar un punt
de trobada
un punt
jo soc una entitat
i vull un autor
i tal
sé que puc trucar
a la institució
de les lletres catalanes
no m'he de buscar
la vida
intentant localitzar
l'autor
o parlant amb l'editorial
també es pot fer
i és un camí més llarg
però aquest és un camí
fàcil
directe
i que s'encarrega
de tot
Jordi Tinyena
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
si no hi ha novetat
ens retrobem la propera setmana