Un minut i mig serà un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim amb tots vostès i ens cobrem en salut com cada dimecres
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Avui ens volem fer ressò d'una iniciativa que es posarà en marxa d'aquí poc temps
al que és la cara adreçada a la població de la zona d'influència del CAP Llevant.
Es tracta d'un programa d'ajuda al fumador per parlar-ne.
Ens acompanya Cinta Daufí, epidemiòloga. Cinta, bon dia.
Bon dia.
Azucena Bravo, bon dia.
Bon dia.
La Azucena és infermera, precisament, del CAP Llevant
i ella, juntament amb la doctora Rosa López, seran una miqueta
les cares visibles d'aquest programa d'ajuda al fumador, no, Azucena?
Sí, així és.
De fet, el programa d'ajuda al fumador ja fa molts anys que el treballem.
El que iniciaríem ara a partir del 2 de febrer, dijous,
ja seria una consulta específica de tabaquisme,
la doctora Rosa López i jo, al CAP Llevant.
A veure, des que es van començar fa temps les campanyes de tabac,
amb l'aplicació de la llei diuen que s'ha incrementat la venda de substitutius del tabac,
de substàncies i productes que poden ajudar a abandonar aquest hàbit.
Han augmentat les consultes també els metges d'atenció primària.
Sembla que amb aquesta mesura legislativa és com si s'hagués disparat una mena de dispositiu
que estimula els fumadors i fumadores a plantejar-se la necessitat d'abandonar l'hàbit, no?
Deu partir d'aquí, aquesta demanda, no?
Sí, és cert. De fet, que ara no hem fet encara cap avaluació objectiva del número,
però sí que s'està veient que hi ha molt més pacients que demana informació respecte als tractaments
o al procés de deixar de fumar i inclús ajuda, no?
Tant el metge com l'infermera, al CAP, ja ha augmentat, ja.
Digues, digues, Cinta.
No, que això és una percepció de tots els companys,
més o menys amb els que parlem de les sis àrees bàsiques de la tecla,
que ja abans, és a dir, abans del famós 1 de gener del 2006,
la gent ja diia, clar, és que la meva empresa no es podrà fumar
i vol dir que els efectes ja es notaven abans, no?
Vol dir, la gent ja es preocupava per deixar de fumar,
que era un dels efectes buscats per la llei.
Vull dir, la llei, això, és una de les coses que pretenia.
Vull dir, tota aquesta gent que potser d'una altra manera,
mira, m'ho hagués dissert per a més endavant, eh?
Això és un tema que, sí, tothom ho vol deixar per a més endavant,
hagués dit, bueno, m'ho he de plantejar ja, no?
Llavors, hem parlat molt de la llei,
avui no es tracta de parlar de la llei, que ja ho hem tocat,
sinó de dir, bueno, realment, d'una manera pràctica,
què és el que pot fer la gent que vol deixar de fumar?
I dir que, de fet, avui en dia, a les consultes d'atenció primària,
tant els metges com les infermeres,
són els professionals que ens haurien d'adreçar
als pacients, als fumadors, que vulguen deixar de fumar.
Evidentment que tothom vol dir, bueno, jo no necessito cap ajuda,
ho puc fer jo sol, a la Brava,
doncs bé, sabem que hi ha un 5% de fumadors
que ells sols, sense cap ajuda, són capaços de deixar de fumar.
Felicitats.
Vull dir, de fet, sabem que hi ha gent que ho pot fer.
Però hi ha un grup important de fumadors
que necessiten ajuda, necessiten suport.
Aquí volem deixar molt clar que el que fan els professionals...
És orientar, però...
Sí, sí, a veure...
És tu qui ho deixes.
Orientar, valorar i...
I un seguiment, no?
I això en parlament, donar suport, aconsellar i prescriure,
en el cas que sigui necessari,
quin tipus de tractament farmacològic es pot fer.
Ara ho comentarem amb l'Azu,
vull dir, comentarem una miqueta quan una persona s'adreça i diu,
bueno, vull deixar de fumar, m'apunto al PAF,
al programa d'ajuda al fumador,
que és el que exactament se li pot oferir.
Però, clar, això sí que ho hem de dir,
el que encara no s'ha inventat
és la pastilleta o el pegat que et motive.
Vull dir, això sí que és una cosa que un ha de venir amb la motivació.
Tot i que, ara ens ho comentarà l'Azucena,
tot el tema de la motivació és molt important
i és un dels aspectes que es treballa més
amb tot el programa d'ajuda al fumador.
Perquè sabem que com més motivada està una persona,
quan comença, més probabilitats d'èxit hi ha.
Hi ha una cosa que deies, allò de la llei,
un dels aspectes que,
quan un es planteja deixar de fumar,
el primer que et diuen és
has de posar-te una data.
La data ens l'ha posat el govern, en aquest cas,
o molts els hi ha posat, vaja.
Bé, doncs els ha fet un favor.
Potser d'altra manera...
Aquesta ja és un punt de partida.
Tothom ho hagués dissat ajornat.
Un altre punt que és important
és el tema de l'ajuda o no ajuda.
D'això de deixar de fumar,
i perdoneu que jo soc exfumadora,
és com les dietes d'aprimament.
A la veïna li ha anat molt bé,
però a mi no sé, cadascú és diferent
i cadascú ha de mirar.
I sobretot s'ha de reconèixer amb humilitat
la capacitat que tens de fer-ho sola o no.
I no passa res per demanar ajuda.
El que passa és que les dades
el que certificen és que el tant percent d'èxits
en aquest tema augmenta molt
en teràpia substitutòria.
Però per això és important la valoració,
perquè tothom ni té la mateixa dependència,
no té la mateixa motivació,
no està en una fase tan activa
de dir ja marcaré una data,
però està vist que ajuda i ajuda molt.
Però no vol dir que s'hagi de fer el tractament.
No, una persona pot fer-ho perfectament sola.
Tots coneixem casos.
A vegades els tractaments no funcionen
perquè el pacient no està en el moment adequat,
no està realment motivat.
Llavors ho prova i clar, vull dir,
el tractament ajuda,
però el més important és haver-se decidit
i dir, bueno, doncs deixaré de fumar
i llavors tot el que ens pugui ajudar amb el procés
i per una mica aliviar el que és la síndrome de abstinència,
que és el més negatiu del procés,
doncs tot és...
Jo no sé la doctora López,
la docena, si m'ho permet dir,
que ella no només parla des de la formació professional
que té com a infermera,
sinó també com a exfumadora.
Sí, sí.
Aviam, és un valor afegit
a l'hora d'estar en contacte
amb persones que han decidit deixar de fumar.
També comença a ser una exfumadora veterana ja,
amb una certa veterania.
Sí, sí, ja quasi fa cinc anys.
Déu-n'hi-do.
Doncs si us sembla, entrem en matèria,
agafem, diguem-ne, un perfil allò molt característic,
molt tòpic,
una persona que té una addicció important al tabac,
que porta més de 10 anys de la seva vida
amb aquest hàbit,
paquet, paquet i mig diari,
que imagino que quan parlem de fumadors
és aquest el perfil més generalitzat.
O un paquet diari seria?
Un paquet, dos paquets,
10, 15 cigarrets...
La feina de mentalització ja l'ha fet a casa seva,
realment vol deixar de fumar,
independentment de les motivacions,
que són variades i absolutament personals.
A partir d'aquell moment,
arriba el PAF,
el programa d'ajudar al fumador,
entra allà i diu,
vull deixar de fumar.
A partir d'aquí, què feu?
Què li dieu?
Bé, doncs donem...
Sobretot aquesta visita és molt informativa
i molt de valorar la dependència que té,
què és el que ens volia entrar més
per decidir-nos d'oferir-li tractament substitutiu.
I realment,
per el que tu has comentat,
estaríem ja en una fase activa,
de decidir-se,
de buscar una data ja
i llavors donem consells positius
de tots els beneficis que tindrà el deixar de fumar,
des de les dues hores que ha deixat de fumar
fins a ja cinc anys.
Traceu un perfil,
una mica per situar-lo dins dels diferents nivells
de fumadors que pot haver-hi,
o mireu quin és el seu estat...
Home, hi ha fumadors que no fumen...
I que em fan bufar,
a vegades diuen...
Sí, amb una coximetria,
amb una coximetria per veure una miqueta el nivell
i això,
el test de Fraggenstrom,
que valora la dependència que hi ha
i la motivació,
és el que valorem al principi.
Això del test aquest és molt disuasoni,
perquè buf, com estàs?
Sí.
Això va fantàstic.
I la coximetria també,
perquè quan veus a vegades el que ha sortit,
dius mare beva.
Sí, perquè clar, és una manera de veure,
vulguem que no,
hi ha coses que és important visualitzar-les.
A tu te poden dir un fumador,
ah, fumar es vol dolent, no sé què, no sé quant.
Bé, bufa.
I et dona un valor
que et diu en quina mesura
la teva sang està contaminada de CO,
que és coximetria, de monòxid de carboni.
És a dir,
hi ha una part de la teva sang
que està bloquejada pel monòxid de carboni
i és absolutament monòxid.
És monòxid de carboni.
El CO, no és CO.
És monòxid.
Monòxid.
Sempre fem...
Si us ho dius coximetria,
que és CO2,
te mesura quina part de la teva sang,
de la teva hemoglobina,
és inútil.
Vull dir, no serveix per a res
i la tens contaminada, no?
Llavors, clar,
això és una manera
que la gent diu,
ostres, és veritat.
Estimular deixar-ho.
Sí.
A més,
segon el resultat,
hi ha una classificació
que classifica el fumador.
Amb un fumador important,
amb heavy smoker,
un fumador important,
un fumador,
un fumador,
un fumador més light
i un no fumador.
ocasional.
Llavors, clar,
la xifra,
a vegades,
fa una miqueta
que la gent tingui consciència
del seu nivell de dependència.
Llavors,
el que es fa a la primera visita
és el que diem fer
una història clínica,
com en qualsevol malaltia.
Però del fumador.
Se li fa una història clínica
de la seva addicció.
Llavors,
se li passa,
se li fa el test de Fagenstrom,
que ens dona una idea
del nivell de...
Determina el perfil com a fumador.
Sí.
La dependència.
La dependència.
La dependència a la nicotina.
Llavors,
el test de Fagenstrom,
que el Fagenstrom,
vol dir,
l'Azu i jo el coneixem.
Hi havia a ser fumador,
aquest senyor,
no?
O no era fumador?
No ho sabem.
No era com l'Azu
i nosaltres que parlem
amb coneixement de causa.
És un senyor suec
que ha sigut pioner,
vol dir,
de les primeres persones
que es van preocupar
per abordar d'una manera seriosa
i científica
el tema del tabaquisme,
va ser el senyor Fagenstrom,
que és un metge suec
que és pioner
en investigació...
Això fa molt els suecs,
aquestes coses.
Sí, sí.
Però fa cara de suec divertit,
no?
Perquè sí, sí.
De suec divertit.
No, a més un senyor...
És el que més es fa servir,
eh?
Sí, el Fagenstrom.
Però que, de fet,
bàsicament se pot resumir
en dues preguntes.
Perquè hi ha el Fagenstrom ampliat,
que és el que es passa
a la consulta,
i després hi ha el Fagenstrom resumit,
que es pot resumir en dir,
bueno,
quant temps tardes
en fumar-te la primera cigarreta
en quant aixecis de dormir?
Hi ha gent que et diu,
no,
jo ha passat dues hores,
hi ha gent que et diu,
no,
jo és que només aixecar-me
als cinc minuts,
el primer que he de fer
és fumar-me una cigarreta.
Perquè, clar,
després de tota la nit
amb nivells baixos de nicotina,
el cos ho necessita.
Quan una persona et diu
que dins dels primers quart d'hora,
quan s'aixec de dormir,
necessita fumar...
En d'ajun i tot, eh?
Sí, sí, sí.
Dius, ui, ui, ui,
dependència alta, eh?
Vull dir, això ja és un indicador
de que la cosa...
I després dir,
quants cigarros fumés al dia?
Normalment,
amb aquestes dues preguntes,
ja et fas una idea
molt, molt aproximada
de quin és el nivell de dependència
d'aquella persona.
Llavors, se li fa el Fagenstrom,
el test de Richmond,
que és un test de motivació,
que et diu en quina mesura...
Que, bàsicament,
li pot dir,
bueno, escolta,
tu, amb els propers cinc mesos,
et veus a tu mateix
deixant de fumar?
I hi ha gent que et diu,
sí, sí,
jo veig que d'aquí sis mesos.
I hi ha gent que et diu,
bueno, no ho sé,
ja veurem...
Clar, això també t'hi dona idea.
Després se li fa una coximetria,
que també t'ajuda,
a més a més,
a valorar la...
És una altra manera
de valorar la dependència.
I després també es valora
en quins moments
a aquella persona
també se li fa fer una llisteta
dels motius.
Se li fa fer una llista
de en quins moments
realment hi ha cigarrets
dels que li costa molt renunciar.
Hi ha gent que associa més el tabac
a tot el que és relax,
passar-ho bé,
després de dinar,
després del cafè,
i hi ha gent...
Que està vinculat a la feina.
A la feina,
vull dir, no, no,
ui, és que jo,
quan m'he de posar a fer una feina,
jo m'he de posar a treballar...
Clar, també és diferent, no?
I hi ha d'altres que és a tota hora.
Clar, bueno,
en lleure i en feina i en tot.
Perquè fumar dos paquets...
Clar, podeu entendre
que la manera d'abordar...
Perdona, cinta,
dos paquets i mig
ja dona temps de fumar-se
a tres paquets?
Sí, la gent diu que, clar,
que no se'ls acaba de fumar...
Cada cigarreta que són
quatre minuts.
Sí, no, però hi ha gent
que fuma dos paquets
o dos paquets llarguets.
Inclús, clar,
no és el mateix un dia normal
que un dia que se surti
a sopar
i llavors, a més temps
s'està, doncs, despert,
més, més número de cigarrets.
Clar, després, també se valora
quines patologies
és associada a una persona.
No és la mateixa una persona
que et vingui a deixar de fumar
dient, mira, jo estic bé de salut,
però tal, una persona
que, per exemple,
ja tingui una bronquitis,
hagui tingut un infart...
Clar, tot això
és el que es valora
en aquesta primera consulta
i fa que és el que diem
no hi ha dos fumadors iguals.
Clar, però mira,
que dius patologies,
ara penso que és de les preguntes
que segur que us fan,
sobretot les dones,
els homes també,
que és el tema del pes.
Clar, una persona
que té un pes normal
o una miqueta de sobrepes,
aquell quilet tonto,
a una persona
que tingui un problema
seriós d'obesitat.
Clar, la tendència natural
és augmentar sensiblement
de pes si fas exercici.
Si menges bé
és un augment
molt poquet, segurament.
Si comences a menjar,
doncs, òbviament,
engreixa tot el que es menja.
Sí, perquè canvia
una miqueta el metabolismo,
però després
se pot perdre
aquest guany de pes.
Però si hi ha un problema
d'obesitat real
que no és allò del sobrepes,
també, clar,
és un tema
que cal tenir en compte.
Home, és que també es valora
i també es aconsella
i es tracta el tema
a la part.
Però, clar,
prioritzant
és molt més important
deixar de fumar
i després,
en tot cas,
ja,
el que sí,
clar,
l'objectiu seria
que guanyés
el menor número
de quilos possible,
clar,
en el procés.
Després de tot això,
se suposa que
quan jo surto
de la consulta
encendré una cigarreta
perquè encara
no he deixat de fumar.
La cosa va per aquí.
no he deixat de fumar encara.
M'ajudeu,
m'assessoreu.
Un cop ja hem vist tot això
i jo he dit que sí,
que deixaré de fumar,
m'oferiu alternativa.
Escolta,
vols algun substitutiu,
necessito,
no necessito,
es preveu abans
d'iniciar el procés
de deixar de fumar,
si aquella persona
prendrà algun tipus
de medicació
o un pagat
o un xiclet.
Això ho determineu abans
quan aquest primer contacte
o ja quan comença
el procés?
Depèn,
si la persona
ja està decidida,
inclús vol buscar una data,
llavors ja es parla
del tema del tractament.
La data és importantíssima.
Molt important,
sí.
Perquè s'han de fer
una sèrie de coses
abans d'aquesta data.
T'has d'acomiadar del tabac.
Amb els fumadors
que no estan tan decidits,
també és molt important
donar-los informació
i treballar una miqueta
la motivació,
perquè estan en procés
i dintre dos mesos
potser ja fixaran la data.
Vull dir que
la informació és bona
per a tot tipus de fumador.
Deixes de fumar.
Hi ha molta llegenda urbana
del síndrome d'abstinència.
El síndrome d'abstinència
és real, existeix,
però hi ha qui ho allarga
un mes.
Hi ha qui diu
que són 24 hores.
Hi ha qui diu
que amb 48 hores
i 3 saunes
treus tot allò que...
Clar, és que hi ha molta
llegenda urbana
amb això de deixar de fumar,
no?
El síndrome d'abstinència...
Científicament parlant.
Científicament parlant,
pot durar...
A veure,
l'abstinència
és més important
els primers dies,
la primera setmana,
però s'allarga
dos i tres mesos,
que és el que dura
el tractament,
quan se fa tractament
de suport
per la dependència
del tabac.
Però físicament,
allò de tenir
simptomatologia física...
Dos o tres mesos.
Si el fumador
és molt important,
pot durar dos i tres mesos
l'abstinència,
però, insisteixo,
els primers dies
els síndomes
són més...
la primera setmana
són més intensos,
però sí,
dos o tres mesos.
Com es manifesta,
en general?
En general,
amb irritabilitat,
ansietat,
moltes ganes de fumar,
moltes vegades
insomni,
a vegades
restrenyiment,
també,
relacionat,
dificultats
per la concentració,
diferents símptomes
que el que fem
també després
a les visites
de seguiment,
anem valorant,
quan ja ha deixat
el pacient
de fumar,
valorem
com porta
aquesta abstinència.
Li anem donant
consells,
depèn del que aparegui,
si apareix
restrenyiment,
respecte al restrenyiment,
si apareix insomni,
respecte a l'insomni.
Clar,
tot això
no és possible
si no hi ha
un esforç personal
important.
No.
És lògic.
A veure,
sense això
no hi ha res a pelar.
Els fàrmacs,
vull dir,
perquè, clar,
tampoc volem assostar
la gent,
vol dir,
insomni.
Clar,
perquè es donen
els substituts,
perquè es dona
el bupropion,
se dona tot això
per a pal·liar
i per a fer
molt més lleuger
el síndrome
d'abstinència.
Però això diu,
clar,
si tu preveus,
veus un fumador
que és molt important,
que és molt dependent
i preveus que pot tenir
un síndrome d'abstinència
important,
doncs ja se li comença
a pautar
o bé
substituts de nicotina
o bé
que llavors
s'han de començar
i llavors
el pacient
se li explica
perquè els substituts
de nicotina
normalment
es comencen a prendre
un cop
el pacient
ja ha deixat de fumar.
això és molt important
com deia l'Azu
pactar el dia D.
El problema també
amb això
és que potser
tu valores
com a professional
que hi ha
una dependència
molt forta
i que l'abstinència
serà important
i el pacient
no vol fer
tractament substitutiu
o tractament de suport.
Llavors,
bé,
clar,
ell és el que mana
però
nosaltres
estaríem molt més,
ens agradaria més
que el fes
perquè així,
a veure,
la primera causa
de recaiguda
amb el tema
de la cessació
del tabac
és la síndrome
d'extinència
llavors ens trobem
una miqueta
el que passa
de vegades
que hi ha una recaiguda
i després torna
i a lo millor
s'ho tornem a plantejar
però clar,
és que el que decideix
si fa el tractament
o no
és el pacient
a vegades hi ha por
perquè diuen
que clar,
que és nicotina
vull dir,
tot això
se'ls ha de...
clar,
és un tractament
per deixar de fumar
a veure,
disseny una cosa
un cigarret
a part de nicotina
porta al voltant
de 400 substàncies
que això ja no ho prenem
amb els pegats
no, no
la majoria d'elles
és cancerígens
i a part
el monòxid de carboni
clar,
amb els pegats
és nicotina
i prou
vull dir que
tot l'altre
d'una manera ja
molt controlada
les dosis molt controlades
vull dir que traiem
una miqueta la por
traiem una miqueta la por
els pegats
els cicles
i tot això
els tractaments
que ajuden
amb dependències
molt importants
ajuden molt
amb quina periodicitat
es va visitant
o es va fent
el seguiment
del fumador
una mica
depèn
hi ha un protocol
però depèn
de cada pacient
les primeres visites
són setmanals
o cada dues setmanes
per valorar l'abstenència
que és molt important
aquest tema
i quan es dona
per acabat
el procés
quan passen tres mesos
que l'abstenència
ja està més o menys
però
hauria una visita
de seguiment
als sis mesos
i es consideraria
que l'exfumador
ja es consolida
una miqueta
a partir de l'any
que ha deixat de fumar
però sempre alerta
alerta
perquè la recaiguda
aquest tòpic
que una cigarreta
ara com que no es podrà fumar
a les bodes
tampoc
cap problema
però és molt
sí que hem de tenir
molt clar
que el que ha fumat
temps
el que ha tingut
una dependència
molt important
a la nicotina
no es pot permetre
en cap ocasió
un cigaret
perquè
i tots coneixem gent
que porta molt de temps
sense fumar
i fumar un cigaret
i altra vegada comença
home
una de les coses
que més costa
aquella persona
que ha deixat de fumar
és imaginar-se
la seva vida
sense una cigarreta
a la mà
perquè qualsevol activitat
està associada
a tenir la cigarreta
a la mà
i sentir el gust
l'olor del tabac
probablement això
sigui de les coses
que més cosa dir
però què serà de mi
sense això
i bé
tothom sobreviu
i sobreviu molt bé
el que s'ha de fer
és un plantejament
més a curt termini
de dir
un dia
el dia viure
el dia a dia
en comptes de pensar
mai tornaré a fumar
ni en cap ocasió
és el que angoixa més
pensar que mai més
tornaré a fumar
o el dia que em jubili
tornaré a fumar
que això ja ho he sentit
moltes vegades
sí
doncs es tracta una mica
d'un treball de dia a dia
i d'anar fent
aquest és un programa
hi ha uns protocols
que se segueixen
lògicament
però cada persona
és diferent
en aquest sentit
abans d'iniciar l'espai
la Cinda
ens comentava
que cada persona
metabolitza
i experimenta
el tabac físicament
en funció
del seu sexe
raça
en fi
segons les seves característiques físiques
això és una cosa
avui en dia
hi ha una literatura
importantíssima
sobre tot el tema
del tabac
de com la nicotina
com a substància
com a fàrmac
actua sobre el servei
de les persones
i això potser
ara aquí no és el moment
però és apassionant
tant de curiositat
és apassionant
tot el que s'ha anat
descobrint
el que sabem
és que al nostre servei
hi ha uns receptors
que es diuen receptors
nicotínics
que en una persona
no fumadora
és a dir
que no ha fumat mai
nicotina
estan inactius
estan bloquejats
vol dir
tots
els fumadors
i els no fumadors
tenim uns receptors
amb les nostres cèl·lules
nervioses
que a més
estan connectats
en el que se'n diu
els centres de plaer
i de la recompensa
és a dir
que tenen capacitats
de generar
addiccions
molt fortes
és on va la xocolata
també
és on va la cocaïna
jo deia la xocolata
normal
de cacau
la cocaïna
vol dir
diríem que funciona
la nicotina
com a substància química
activa els mateixos mecanismes
de recompensa
plaer
i addicció
que activa
per exemple
la cocaïna
per això té
aquesta capacitat
de deixar la gent
tan enganxada
llavors
aquests receptors
que els no fumadors
els tenim
adormits
amb un primer contacte
amb la nicotina
la primera
la primera
és a dir
estem programats
per a rebutjar-ho
és a dir
no hi ha ningú
a qui li hagi agradat
la primera cigarreta
ningú
la primera cigarreta
la primera sensació
això
i el que digui
que
oi si a mi la primera
em va agradar
miente com un bellaco
perquè estem programats
per a això
què passa?
que la pressió social
fa
que
tu continues fumant
i llavors
una vegada
ja se t'han activat
vull dir
aquells receptors
nicotínics
al cervell
que està ben adormits
una vegada
allò
ja se t'ha activat
vull dir
ja se t'han destapat
clac
i estàs perdut
cada vegada
n'hi necessites més
llavors clar
un fumador
ha tingut
durant anys i anys
tots els receptors
nicotínics
del cervell
completament actius
i d'alguna manera
aquests receptors
són hipersensibles
això vol dir
que una persona
que ha deixat de fumar
que porta 4 anys
sense fumar
la primera molècula
de nicotina
que va parar
al seu cervell
ja està
ja està
altra vegada
tot el sistema
en alerta
llavors
aquesta és una de les raons
per les quals
una persona
però si jo porto 4 anys
sense fumar
i només per fumar
una cigarreta
o és que tu tens
sota el sistema
tots els receptors
nicotínics
al teu cervell
estan hipersensibles
vull dir
tu tota la vida
seràs un ex fumador
te posarem l'etiqueteta
per això
a la història clínica
d'un pacient
una vegada
porta un any
vull dir
mentre porta 6 mesos
7 mesos
continua tenint
l'etiqueteta de fumador
quan porta un any
sense fumar
és ex fumador
mai li posarem
l'etiqueteta
de no fumador
així
és que no
ets un no fumador
no fumador mai
sempre ets ex fumador
ets un fumador
desactivat
podria ser un fumador
desactivat
que no estàs en actiu
fumador
que no estàs en actiu
una altra cosa
que també últimament
s'està estudiant molt
perquè clar
el que si tothom
té experiència
és això
que persones que diuen
doncs és que jo
vaig deixar de fumar
d'un dia per a l'altre
a la brava
i no em va passar res
perfecte
estupendo
i gent que realment
té síndromes d'abstinència
molt durs
i se sap
que a les dones
els costa més
deixar de fumar
que als homes
clar que a vegades
s'està estudiant més
el que és el metabolismo
de la nicotina
com evoluciona la nicotina
des que la fumem
des que entra el nostre cos
fins que l'eliminem
la nicotina
normalment
s'elimina per l'orina
se metabolisa
en forma d'uns
se va degradant
i forma una substància
que es diu
cotinina
que s'elimina per l'orina
i això és una de les maneres
que es tenen
de saber si una persona
et diu
no, no he fumat
una manera és fer-hi la coximetria
i l'altra cosa
és fer-hi una analisi d'orina
si hi ha metabolits
de la nicotina
vol dir que
això també
tot això s'ha fet servir
per estudiar el tabaquisme passiu
una persona no fumadora
que viu en un ambient
contaminat pel fum
tu li fas una coximetria
i et donarà
uns nivells
de CO en sang
li fas una anàlisi
de cotinina en orina
i et donarà
metabolits
és una de les maneres
que s'ha tingut
d'estudiar el tabaquisme passiu
i clar
cada vegada s'ha vist
que de fet
la manera com metabolitzem
la nicotina
és diferent
entre races
vol dir
això s'ha estudiat
als Estats Units
sempre que fan estudis
han de fer estudis
però els blancs
i hem vist
que realment
la gent de raça negra
i la gent de raça blanca
metabolitzen
la nicotina
de manera diferent
la gent de raça negra
la metabolitzen
més lentament
això ja se n'havien donat
compte de manera empírica
que els fumadors
que normalment
els negres
no eren grans fumadors
rarament trobem
una persona
de raça negra
que fumés
més de 20 cigarretes
al dia
perquè com que
metabolitzen la nicotina
de manera més lenta
en poquetat
no tenen prou
la tenen més rato
circulant
i ara també
s'està estudiant
de quina manera
metabolitzen la nicotina
de manera diferent
els homes i les dones
Déu-n'hi-do
tot este món del tabac
a la que t'hi poses
i cada cop hi haurà
més literatura científica
perquè cada cop
hi haurà una
més gran demanda social
augmenta el nombre
de fumadors
no hi ha dubte
però també
per una altra banda
disminueix
els fumadors
en aquest sentit
i finalment
perquè no tenim gaire temps
n'haurem de tornar
a parlar
d'aquesta qüestió
el dia 2 de febrer
i per a totes les persones
de l'àrea d'influència
del CAP llevant
poden demanar
aquest servei
el programa d'ajuda
al fumador
al PAF
Aducena
des del punt de vista pràctic
com ho han de fer?
El que han de fer
és
el que estigui interessat
és que el programa
d'ajuda al fumador
ja el fem
ja fa temps
que el treballem
no la doctora Rosa López
i jo
tots els companys
de l'àrea bàsica
el que passa
és que
la consulta específica
és per a aquelles persones
que ja han decidit
deixar de fumar
llavors
ho poden fer
la persona interessada
adreçant-se al mostrador
i demanant visita
per a la consulta específica
o una altra manera
de derivar
els seran
els nostres mateixos companys
que quan el pacient
vagi a demanar informació
a la consulta
del metge
o la infermera
o el metge mateix
al fer-li la història
li recomani
vegin que estan en fase
ja en una fase activa
de decisió
de deixar de fumar
doncs en fi
que tingueu molta feina
que això us agrada
moltes gràcies
un bon sito
escolta
podríem comentar
l'hora que la feu
ah sí clar
en principi
l'hora està posada
per cada dijous
de 7 a 8 de la tarda
allà al cap llevant
el que el primer mes
precisament
fem un curs
molt interessant
pel tema del tabaquisme
d'entrevista motivacional
i s'irà
de 2 a 3
alguns dies
però a partir
ja del març
ja s'irà
cada dijous
de 7 a 8 a la tarda
al cap llevant
és que s'ha valorat
que clar
a l'àrea d'influència
del cap llevant
qui té més probabilitats
de voler deixar de fumar
doncs adults jovens
que és gent
que normalment treballa
i s'ha pensat
en oferir aquest espai
que són unes hores
i un moment
clar
que la gent
normalment
hi ha plegat
de treballar
i aprofitar
facilitar una miqueta
molt bé
Cinta Daufí
epidemiòloga
gràcies
per acompanyar-nos
a docena Bravo
infermera
que juntament
amb la doctora
Rosa López
seran una miqueta
els caps visibles
moltíssimes gràcies
i molta sort
moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau