.
Obrim el temps de tertúlia en aquest matí de Tarragona Ràdio,
en aquest matí de dijous, amb aquesta sintonia i aquesta hora,
l'habitual de cada matí.
Temps per comentar algunes de les notícies de la jornada.
Avui hem convidat tres persones, de moment en tenim dos,
a veure si el tercer s'incorpora i no ha tingut cap problema,
en fi, o cap incidència professional d'última hora,
però sí que tenim el Ramon Marrugat en llibret a te reunir.
Ramon, bon dia.
Bon dia, bon dia.
També ens acompanya Albert Vallbé, advocat, però sobretot conegut
perquè és tinent d'alcalde de Cultura de l'Ajuntament.
Bon dia.
Bon dia, Albert.
I perquè és magia de les timbales.
I perquè és magia de les timbales, segurament per això és el més conegut.
Probablement.
En fi, amb ells parlarem d'algunes de les qüestions de la jornada.
Avui tenim un parell de notícies relacionades amb temes de transports i de circulació.
La veritat és que aquestes qüestions moltes vegades, en fi,
omplen els temps de tertúlia i de debat.
Hi ha una notícia relacionada amb aquest projecte a mig i llarg termini
del tramvia del Camp de Tarragona.
El tramvia i el Eugé del Camp de Tarragona.
Avui hi ha una notícia que destaquem bastant els mitjans d'informació de Tarragona
i és que aquest projecte de tramvia del Camp de Tarragona
sembla que va per llarg.
Ahir, el secretari de Mobilitat de la Generalitat, Manel Nadal,
deia que el govern vol tirar endavant el projecte,
però que segurament això no tirarà endavant fins a una fase
que podria anar a partir del 2016.
És a dir, estem parlant de projectes de 10 anys.
En fi, la mobilitat del Camp de Tarragona,
ho hem comentat altres vegades en aquesta tertúlia.
Què us sembla?
Què us sembla, els contractuals a aquest projecte de tramvia i Eugé?
O de tren i Eugé? Ramon?
A veure, un dia, fa dos mesos aquí ja vam parlar d'aquest tema
i, evidentment, és un tema suggerent, atractiu,
el Camp de Tarragona.
Això li aniria bé perquè és absurd
que entre Reus i Tarragona no hi hagi contacte ferroviari
per la gent, de veritat.
No es fa servir perquè per raons d'emplaçament de les estacions
o el que sigui no es fa.
Això és absurd.
Entre Reus i Tarragona i diuen,
bé, allò que dius un tren cada 10 minuts,
és que és normal, això.
I qui diu Reus-Tarragona,
doncs parla de Cambril, Salou, Salou-Tarragona,
Tarragona-Salou-Reus.
Això està claríssim, no cal dir fins avall, no?
Això, me penso, que és lamentable.
Llavors, això és molt suggerent.
Ara,
la realitat és aquesta,
que això 10 anys vista,
és que un projecte d'aquest tipus,
jo penso que la realitat és aquesta,
que es compta per anys.
no...
Si no ho haguéssim pensat o no us havia suggerit,
ni pensaríem en això,
però al moment que t'ho diuen,
pensa,
ostres,
però això ho hem d'esperar de guanys,
perquè ja ho veus que és necessari.
Aleshores,
aquest és la...
Ara,
com se farà i tot plegat,
aquí hi ha els problemes,
que tothom té coses a dir,
aquí,
a la lletra petita,
hi ha problemes amb això.
Deixi'm saludar el Francesc Roig,
perquè sàpiga els ulls que ha arribat.
Francesc,
bon dia.
Bon dia,
bon dia.
Doncs,
Albert,
Francesc,
el tema d'això del tren lleuger.
Aquí,
partits polítics i entitats econòmiques
i socials al camp de Tarrana,
per cert,
alguns s'han mostrat a fora
i altres en contra,
recordo,
perquè segurament quan,
ara deia el Ramon fa dos mesos,
vam parlar en aquest temps de tertulia,
la Confederació d'Empresaris
va dir que,
en fi,
que era una autèntica barbaritat,
perquè era un projecte caríssim
amb uns pressupostos multimilionaris
i que això era inviable.
I, en canvi,
partits polítics que estan a favor
i partits polítics que estan en contra.
Sí.
M'agradaria dir allò
que s'acostuma a dir
d'una manera no frívola,
però m'agrada que facis aquesta pregunta.
No precisament perquè els que siguem aquí
siguem empresaris,
però em van sobtar moltíssim
aquestes expressions tan magnànimes
de dir,
com que aquest projecte no té guanys previstos,
ni té econòmicament
un benefici complementari
doncs suficient,
per tant,
desestimem el projecte.
Des del meu punt de vista,
com a ciutadà particular,
penso que una obra pública
no s'ha de fer mai,
perquè tingui beneficis.
És precisament perquè és pública
que segurament tindrà dèficit,
però s'ha de fer,
perquè el benefici del ciutadà
no mira si allò...
És a dir,
ha de ser sostenible,
evidentment,
però no mirar
si tindrà un benefici
de 3, 20 o 40.
Ho trobo desorbitadíssim
des d'un punt de vista
de màrqueting
mal planejat
i, a més a més,
econòmicament
desfassat.
Albert.
Home,
a mi,
jo com a doctor,
em va sorprendre moltíssim
aquesta declaració
del nostre veí,
els senyors de la CEPTA.
Jo se'n recordaria,
aquesta ja vam proposar,
i va costar
algunes pessetes
als capdals públics,
aquell projecte
esbojarrat
de fira internacional
a Tarragona,
no?
Llavors,
jo crec que,
com es deia a la taula,
coordinar...
És a dir,
que per anar de Tarragona a Reus
tinguis que agafar
un tren que ve de Barcelona
i que passa
cada no sé quant,
o que per anar a Valls
tinguis una combinació fatal,
això és realment impensable,
no?
I potser,
tots hem caigut una mica
amb aquesta màquina del diable,
que és el cotxe,
i llavors,
és a dir,
hem substituït una mica
el ferrocarril.
Jo crec que es ha de tornar
a recuperar la idea
del ferrocarril
perquè és un transport
molt més segur,
té moltíssimes avantatges,
no?
És a dir,
hi ha una tropa
de tarragonins
que treballen a Barcelona
que agafen un tren
cada dia pel dematí
que són un quart de vuit
o coses d'aquestes
i que realment
et canta les excel·lències
del que és el ferrocarril.
Jo crec que...
I són una penya, eh?
I són una penya important.
Per què?
Començant pel senyor Carot,
crec que...
No, no ho sé,
però fan la família ferroviària
dels terrenons
cap a Barcelona
el matí.
Que sí, que sí, que sí.
Però el que vull dir
que hauria de començar
a recuperar una mica
és a dir,
la idea
de circular amb el tren.
Quan el tren
es converteix
en un vehicle
còmodo
i puntual,
és molt millor que el cotxe.
Llavors jo crec que,
com deia el Ramon,
un tren-trenvia
que coordini el camp,
home, jo crec que és una idea,
digui el que digui,
a aquests senyors
que els agrada
de vegada en quant
ni per teleburgoar
i sortir al diari
amb una crítica,
amb una idea
d'aquestes revolucionàries.
Però si les previsions
ja del govern
d'ara mateix
són que això
fins al 2016
no ens ho podem plantejar,
clar,
estem parlant d'una dècada.
Però això no és nou.
Històricament,
aquest plantejament
d'un enllaç ferroviari
entre Reus i Tarragona,
a meitats del segle XIX
ja es va donar.
Després,
ara commemorarem
els 150 anys
de la línia
de ferrocarril
que uneix
Tarragona
que passa pel baixador
de la Canonga,
continua per l'estació
de Vilaseca
i arriba Reus,
no?
Però
un projecte,
ja hi havia un projecte,
jo l'he vist,
aquest projecte,
un projecte d'enllaç
ferroviari
de Reus
a Tarragona
passant per un traçat
diferent de l'actual
i va ser,
i va ser.
Per tant,
jo crec que és una qüestió
de plantejaments.
Ara,
una altra qüestió...
I de prioritats.
Sí,
de prioritats també.
Però una altra qüestió és
quin territori
disposem
per fer aquest traçat?
Perquè,
és clar,
pensem que
tenim un territori
molt trossejat,
eh?
Molt trossejat
amb mitjà
de traçat
tant d'autopista
com d'autovia
com de...
Que sí,
que sí,
que sí,
que sí.
No sé si queden massa racons.
A mi m'agradaria
si això fos un projecte
barceloní,
si tardaria 10 anys
on tardarien 3.
Aquesta és la gran,
la gran,
la gran reflexió,
no?
És a dir,
què passa?
Que és que aquí,
aquest és un tema secundari,
quan en definitiva,
quan va convindre
a fer qualsevol
cinturons a Barcelona,
allò va ser rapidíssim,
d'avui per demà.
Bueno,
aquestes reflexions.
Hauria de ser una prioritat, Ramon?
O més prioritat
de la que planteja actualment?
Jo crec que sí,
el que passa
que per ràpid que es vagi
projectes,
has parlat,
el terreny trossejat,
projectes
i un és responsable
i tu
coneixes molt bé el tema,
expropiacions,
no sé,
hi ha un procés legal
que jo abans de 10 anys
és impossible,
per molt ràpid que t'hi posis.
Bueno, però Ramon,
jo el que pregunto és
si
hem de esperar 10 anys
per començar a fer el primer tràmit
o es pot començar
a fer el primer tràmit
a partir de 10 anys.
Jo no,
com per bombar les utilitzacions.
I aprofitar les infraestructures actuals?
Si això fos veritat,
perquè
en parlen ara.
Entenc que el Ramon
vol dir que
començant ara
no començarà a veure
els primers
efectes
d'aquí 6 anys
o 7 anys.
Però el que diu el conseller
és diferent,
no començarà a passar amb la idea
fins aquí a 10 anys.
I entenc que es refereix
a començar a fer projectes
dintre de 10 anys.
No ho sé,
no ho sé,
caldria potser...
A veure,
jo crec que
ja ho hem fet clar.
Els alcaldes,
tots els alcaldes
prescindint
d'idea política,
estan tots d'acord?
Jo crec que
en definitiva
això dona
aquesta sintonia.
Home,
vol dir alguna cosa, no?
Si em permets,
m'agradaria matisar
aquest aspecte.
Perquè dius,
tots els alcaldes
estan tots d'acord?
Jo ho diria diferent.
Totes
les poblacions
hi estan d'acord.
però és que
el factor
personal,
tant el conseller
com els alcaldes,
a tants anys vista,
segur, eh?
Segur que han canviat tots.
No, home,
però és que
mentre no inventem
una fórmula diferent,
normalment l'alcalde
se la veu del seu municipi.
Sí, home,
és la cara visible.
No,
l'oja de la població
és que jo,
abans heu parlat
de la penya
de Terragona
que va a Barcelona,
que torna,
si és del plegat,
però és que
estem a 100 quilòmetres
a Barcelona,
però imagineu-vos
que estiguessin més a prop
com Reus i Tarragona,
és que agafa,
per exemple,
totes les poblacions
del Maresme,
vull dir,
el tren,
el tren
forma part de,
és com un cotxe privat,
la gent va i se situa
al mig de Barcelona,
i qui diu Barcelona
diu Granollers,
i Samadilla i Terrassa
amb el tren de Sarrià,
és que estan a casa,
és que forma part,
és un metro,
és un metro,
això és la paraula,
és un metro.
El tramvai.
El tramvai.
El tramvai.
Tampoc és ben bé
el tramvai.
Jo crec que és més aviat,
els famosos ferrocarils
de Catalunya
que et deixaven
pràcticament
a la plaça de Catalunya.
A veure,
Anglaterra,
que és un país civilitzat,
i des de fa molts i molts anys
la gent viuen
a 100 quilòmetres
de casa seva
i van a treballar
llegint el diari,
i les estacions,
si recordo,
estan al vell mig
del Londres capital.
Estava pensant
que a més serà curiós
que d'aquí uns mesos
tindrem la línia
d'alta velocitat
i estrenarem
la flamant estació
de Parafort
i tindrem un gran tren
d'alta velocitat
que ens comunicarà
molt ràpid
amb el centre de la península
i en canvi
tindrem dificultats
per anar de Tarragona a Valls,
per exemple,
o de Tarragona a Regnes.
És a dir,
tindrem un gran tren
per anar a Madrid.
O de Tarragona a Parafort.
Doncs també.
Doncs també.
Doncs també.
Jo,
fer una estació de tren
en un lloc rural
fora del centre
de les poblacions,
jo això no ho entenc.
Els trens
estan al centre
de les poblacions
o no serveixen per res?
Això és la meva opinió.
I si no el tens.
Doncs aquí...
Volem debatre aquest...
No,
necessites el doble enllaç.
Això,
Ramon,
això donaria molt
molt a parlar.
És a dir,
jo continuo dient
que la vida del Ferrocarril
passant per davant del mar
és una barrera
que no sol pateix Tarragona.
Pateix Tarragona,
pateix el Tafulla,
pateix Torra del Barri,
pateix fins a Cunit.
Però això és una cosa diferent.
D'acord,
amic meu.
D'acord,
d'acord,
vull que es podia...
Entens?
És a dir,
però bueno,
això és un tema
que ja està...
En fi,
seria el debat
sobre estació urbana
o estació fora del centre de la ciutat.
De totes maneres,
com que avui també hi ha
una altra notícia,
els hi volia comentar,
ja que parlàvem amans
també del projecte del Tramvia
i del que van dir
els empresaris fa un temps
sobre la viabilitat econòmica o no,
hi ha una altra gran empresa,
podríem parlar
d'un gran holding
com és Avertis,
que anunciava ahir
que aquestes obres
de l'autopista,
de l'ampliació del tercer carrel
i de treure els peatges troncals
començaran de seguida
i que tota l'ampliació
de l'autopista,
de fet començarà
per l'àrea de Tarragona
perquè és la més conflictiva
i la que ho necessita més.
Amb això estaríem d'acord
tenint en compte
que això ho paga Avertis,
que és la gran concessionària
d'autopistes d'aquest país
i fins i tot d'Europa
després de la unió
amb les autopistes italianes?
Tot el que sigui
eliminar Tarragona
com un punt negre
que fa 20 anys que ho som,
com un punt negre
a la circulació de Catalunya,
crec que val la pena.
El que passa que
aquí sempre hi ha hagut
és a dir,
aquestes autopistes
hi ha una concessió determinada,
crec que d'en 20 anys
i a mesura d'això,
d'anar enxamplant
petits trossets,
han anat prolongant
aquesta concessió.
Jo, si realment
el que té que servir
evitar aquests peatges puntuals
i l'empressió del tercer carril
es fa,
compta més ràpid millor
perquè ja dic,
crec que és un...
és a dir,
Tarragona,
entre altres coses,
sortim com un lloc de conflicte
a la circulació de Catalunya
i això realment crec que
ja era hora
que aquests senyors de fer
tants i tants bitllets
de beneficis
dels que pensin una mica
en què en definitiva
també tenen un toc de sèrie públic
malgrat que sigui una empresa privada.
Aquests sí que fan beneficis.
Sí, avui precisament
hi ha una notícia
relacionada amb aquest tema
de les autopistes,
de joves,
que és que aquest últim
fi de setmana
allà ha arquegut
en algunes comunitats,
és a dir,
s'ha produït
un fet
que és que
el gran nombre
d'accidents
i de morts
no en carreteres principals
sinó en carreteres secundàries.
Això
és extraordinari
perquè
jo penso que en aquest moment
el problema
no són les autopistes
ni les carreteres
de primer ordre
en aquest moment
són les carreteres,
però esclar,
el que s'ha dit
de l'autopista
perquè el dilluns de Pasqua
s'ompli,
has de fer una autopista
quatre vegades més ampla
perquè pugui donar abast,
això no ho pot pagar
la societat.
Aquell dia,
si tothom vol en cotxe,
que vagi a poc a poc.
Aquí,
l'autopista aquesta
s'ha d'exemplar
perquè és cada dia
que es va a poc a poc.
És que el problema
ja no és de dilluns de Pasqua.
S'ha de diferenciar,
però el problema
són carreteres petites,
esclar,
no podem convertir
totes les carreteres petites
en autopista,
però aquí hi ha un problema,
aquí hi ha un problema
i afecta
no solament
les carreteres estatals,
sinó que això
afecta les carreteres
de la Diputació,
els camins veïnals,
és que és un...
En aquest moment
hi ha hagut
un canvi
d'ordre amb això,
en aquest moment
els grans accidents...
Home,
les autopistes
teòricament també
són les vies més segures,
entre altres coses,
per això
es pagaria aquest peatge,
perquè són més segures
i més ràpides.
Francesc,
el tema de l'autopista,
et sembla bé
que comenci
amb les obres per aquí
de seguida,
el més aviat possible?
Els que som habitualment
usuaris
d'aquest
recorregut
tan denostat,
sobretot
pel que significa
les tres
aturades
en peatge,
doncs,
evidentment,
l'autopista...
L'autopista
és un enllaç necessari
i com molt bé deia el Ramon,
no és necessari
perquè hi hagi
uns dies més punta
que d'altres,
és perquè gairebé
s'utilitza
els 365 dies
de l'any.
Ara,
el que sí que és evident
és que
hi ha d'haver
un criteri
amb això
de les
carreteres secundàries
perquè
hi ha
més incultura
ciutadana
en el tema
de les
conduccions
també.
I hi ha gent que ara,
en general,
sempre hi ha existit,
però
hi ha una
relaxació,
malgrat
les imposicions
de
més restricció
punitiva
o de més amplitud
punitiva,
doncs,
hi continua a haver.
Jo
vaig ser testimoni
fa poc
de presencial
gairebé
perquè tenia
quatre cotxes davant
d'un accident
en una carretera
d'aquí
a la nostra demarcació
en què
els que van provocar
l'accident
van fugir.
Van deixar el cotxe
al mig de la carretera
i van fugir.
Vaja,
tots els que anem a dir
ho vam trobar
d'una
cosa
gairebé increïble.
Tenies un cotxe robat
o...
Bé,
després l'endemà
ens vam assabentar
el diari
que el propietari,
que no era un dels
que el portava,
se suposa que
a lo millor
l'hi havien agafat
o el que sé,
i una
de les víctimes
va ser víctima real
perquè va ser mortal.
I és
excruixidor
veure
aquestes situacions
d'una
irresponsabilitat
en aquest aspecte.
Per tant,
és irresponsabilitat
en la conducció
i després
de potser
marcar massa
aquesta mena
de fòbia
que
sembla que
quan connectes
la ràdio
o connectes
qualsevol mitjà
només sents
com estan els punts
del trànsit,
del tràfic
i si vas per
Sitges
o si vas per
Vilafranca
o...
No ho sé.
El que està clar
és que les víctimes
mortals
i els accidents
s'han pujat
i en fi
que és una
epidèmia
entre cometes
que no s'atura.
Això és un problema
que aquest cap
de setmana
és el que deia
el Ramon.
El pont
aquest de l'1 de maig
a nivell de tot Espanya
ha donat unes xifres
que superen
de llarg
per exemple
les mateixes
dates
de l'any passat
i que el tema
dels accidents
i víctimes
mortals
és un problema
jo m'imagino
que de la societat
en general
difícil
o impossible
de resoldre.
És que fa uns anys
s'atribuïen
bona part
dels accidents
i era cert
l'estat
de les carreteres.
fa 30 anys
això ja ha hagut
un canvi radical
però evidentment
avui ens n'adonem
que aquest és un dels factors
que es pot eliminar
però n'hi ha d'altres
que és la conducció
temerària
d'alguns
conductors
etc.
hi ha molts factors
i després hi ha factors
imprevisibles
jo vaig presentjar
perdona l'anècdota
però jo varia
encara la carretera
passava per l'aeroport
allà
i al moment d'entrar
varien d'arreus
abans d'arribar
ja
deixes l'aeroport
a l'esquerra
abans d'arribar
a l'aeroport
a l'esquerra
encara quedava
alguns arbres
allí
i dos cotxes
davant del meu
de cop i volta
fotí una gran mentada
i hi havia un dels arbres
de la carretera
es decant
xof
i va aixafat
totalment
un 4L
que anava
dos cotxes
davant del meu
allò va quedar
totalment
abonyolat
i per aquelles
el conductor
se va salvar
perquè dintre
de la abonyegadura
hi havia
com un buit
que sobressortia
quedava com una ximeneia
i ell va quedar
empresonat dintre
d'aquesta ximeneia
tota la resta del cotxe
tot fet a miques
i llavors
un arbre
al vent
això
és a dir
és l'imprevisible
els accidents
i el que tots sabem
tots sabem
per què ens ha passat
però
quan hi ha un accident
no saps el que ha passat
però una vella
un gos
que s'ha creuat
és a dir
hi ha factors
d'aquest tipus
que no els veus
i que han intervingut
amb l'accident
però la velocitat
influeix
però l'última instància
és que volem
que desdoblin l'autopista
d'una punyetera vegada
per córrer més
no no
per córrer més no
perquè sigui més fluida
l'adaptament
escolta'm
hi ha carreteres
que
per exemple
la famosa carretera
de Reus
al Cuber
aquesta cara
tornant a desdoblar
com més ampla és
i més ben adaptada
cada vegada
hi ha més accidents
perquè és clar
es córrer més
clar
llavors el que té que fer
és
malgrat que
em sap molt de dir
és posar uns quants
radars d'aquests mòbils
i amb el carnet per punts
i hauràs trucat
a l'autopista
actualment es corre
molt menys
del que es corria abans
la gent ara ja saben
que a partir de 120
tens el risc important
d'una multa
econòmicament sèria
i que després
te poden fotre el carnet
veurem si a partir
de l'1 de juliol
això del carnet per punts
també suposa
quan tu entres
a Barcelona
per l'autopista
i trobes
per allí
per
allà
allà la gent
treuen el peu del blanc
que són contento
per què?
perquè hi ha uns radars
que no sap on són
o per exemple
sortint a ball moll
anant cap avall
també hi ha un altre lloc
on hi ha un radar
que no sap on està
i per dir
la gent xiquet
afluixen
que és un contento
llavors mesures diverses
me sap molt de greu
per això tenia que sortir
del cap de la gent
però noi
els humans
no són perfectes
a vegades
la multa i la sanció
és el que val
però escolta
en definitiva
escolta
vinga
senyors de Bertis
aliats amb els italians
la companya més important d'Europa
en tema d'autopistes
vinga som-hi
però ràpid
que facin
que amplin l'autopista
deixem el cotxe
deixem el tren
que ens han ocupat
una part de la tertúlia
avui aprofitant
que tenim tres persones
vinculades al món
de la cultura
permeti'm recuperar
una d'aquelles qüestions
d'actualitat
no estrictament del dia
però que ja fa setmanes
i mesos que dura
que és el tema
de la xar 3
de l'escola d'idiomes
del centre d'art contemporani
ho dic perquè
fa uns dies
el delegat del govern
en Xavier Sabaté
va dir
en fi
va posar una mena d'ultimàtum
i va dir
que a finals d'abril
o com a molt
aquesta mateixa setmana
en fi
s'havia de prendre
una decisió ja definitiva
tot i que semblava
que definitivament això
l'escola d'idiomes
anava a la xar 3
després s'havia fet
marxa enrere
amb la possibilitat
que anés a Joan XXIII
el debat encara continua obert
és a dir
no s'ha tancat del tot
tot i que el més probable
sembla que és
que l'escola oficial d'idiomes
vagi finalment
a la xar 3
aquí tenim l'Albert Vallve
que ha estat un dels protagonistes
de la pel·lícula
si em permeten l'expressió
però a més a més
el Francesc i el Ramon
que estan vinculats
al món de la cultura
segon que tenen opinió
a veure
jo soc un protagonista
de rebot
perquè jo competencialment
no tinc res a veure
amb l'escola oficial d'idiomes
però Albert Vallve
s'ha implicat molt
amb la plataforma d'artistes
però no
perdona
jo el que vull que sàpig
que sàpiguen els ciutadans
és que
nosaltres
en un primer moment
volíem que l'EG3
la s'adís a Tarragona
i al final
hi ha un component econòmic
molt important
i al final
vam arribar a un pacte
amb la Conselleria de Cultura
de la Generalitat de Catalunya
dient que l'EG3
continuaria sent
propietat de la Generalitat de Catalunya
i que faríem un projecte conjunt
Generalitat i Ajuntament de Tarragona
per un centre de creació contemporània
diré més
diré més
la idea
que l'EG3
fos un centre de creació contemporània
ve de la Generalitat de Catalunya
perquè
la Generalitat de Catalunya
tenia
Departament de Cultura
tenia un projecte
de posar
a cada capital de demarcació
un lloc de creació contemporània
bé
i llavors vam arribar a l'acord
que l'EG3
ho podia ser
molt bé
i després
i ja dic
des de l'any 2000
i d'això hi ha papers
eh
papers abundants
i més papers oficials
des de l'any 2000
hi havia aquest
i hi havia projectes
tant d'idoneïtat
de l'edifici
com d'arquitectes
tenint en compte
una cosa molt important
que ara sembla ser
que això s'està oblidant
és a dir
la importància que té l'EG3
com un edifici
d'arqueologia industrial
és a dir
és l'única fàbrica
del 19-20
que queda a Tarragona
l'única
el més ens hem encarregat
de matxacau per fer pisos
molt bé
doncs a mi m'agrada veure
què dirà
el senyor director
del Museu de la Ciència de Terrassa
que està fent
una campanya importantíssima
respecte al patrimoni industrial
aquest és l'any
de patrimoni industrial
i què dirà
el departament de cultura
àrea de patrimoni
el senyor Jaume Costa
d'un projecte
que per dins
trossegi
l'EG3
que per altra banda
en canvi
per ser un centre
de conseqüència contemporània
es respectava
absolutament
el que hi ha
ja veurem com queda el tema
llavors
jo confiava
en els bons oficis
dels llavors
de Xavier Sánchez
confiava
confiava
l'altre dia
vaig preguntar
amb un il·lustre
bé
el portaveu
del PSC
de l'Ajuntament de Tarragona
el senyor Ballestre
va dir
Pep com està aquest tema
i m'a dit
noi
hi ha un 99%
que sigui escola d'idiomes
doncs bé
jo fins al moment
perquè entenia
que la ciutat
el que volia era
bon criteri
i seny
per la gent
que tenia capacitat
de decidir
jo crec que si
l'escola d'idiomes
se'n va a la J3
aquest seny
s'haurà perdut
això és un despropòsit
monstruós
i llavors
a mi
ningú m'impedirà
que jo expliqui
fil per randa
i en documents
aquest canvi
que fa la Generalitat
el Departament de Cultura
va per una banda
i el Departament d'Essenyament
va per una altra
i llavors
jo crec que és una cosa
que s'ha de posar
s'ha de fer evident
als uns dels ciutadans
a veure Ramon
Francesc
com ho veieu això
de la xar 3
jo és que el tema
així per dins
no ho conec
no però com opinions
personals de ciutadans
què hi posaríeu
què creieu que és més convenient
jo entenc que
bé
jo entenc
el problema
és l'Escola d'Iomes
i per mi
a l'Escola d'Iomes
hi havia el projecte
de ser salada
jo és que primer
la dispersió
dels centres
això fer la gent
tornem el tema
del transport
fer-los agafar cotxes
jo això no ho entenc
és a dir
han d'estar
al màxim possible
del màxim nombre
de la població
Tarragona
té un problema
començat als anys 60
que ens van fotre
una ciutat
totes les van destrossar
però Tarragona
especialment
el fer nuclis de població
com Sant Pere i Sant Pau
Sant Salvador
Torrefort
a Bona Vista
distanciats entre si
que avui
avui ho estem pagant
aleshores
aleshores què passa
que si
que si es comencen a fotre
centres universitaris
separats d'aquesta manera
és un cost per tothom
perquè també
encara que
per barat que siguin
els autobusos
la resta de la població
també
també ho ha de pagar
ha de pagar la diferència
vull dir que és un preu polític
i ho paguem entre tots
això
això què passa
llavors
si hi ha un centre
universitari
que arriba
a gent
al marge de la població
estrictament universitària
és l'escola d'idiomes
l'escola d'idiomes
hi pot anar aquell oficinista
que
que acaba
acaba les hores d'oficina
i se'n va a estudiar
un idioma
i tot plegat
si a aquesta persona
li fas agafar un autobús
li fas agafar la moto
o el cotxe
o no sé què
o algú que el porti
cada dia
de 3
3 vegades a la setmana
4 hores a la setmana
i perd l'altre
doncs senzillament
té algun acadèmia
d'idiomes
al pis de damunt
i anirà allí
i estudiarà l'anglès
o l'alemany
o l'italià
o el que vulgui
això
l'escola d'idiomes
no té sentit
no té sentit
si has d'agafar
un transport públic
a la població
de la mida
de Tarragona
crec jo
i aleshores
aquesta és la meva posició
és a dir
el màxim
cèntric possible
ha d'estar
ha d'estar
llavors quina disponibilitat
d'edifici hi ha
on d'estar ara
per exemple
on d'estar ara
jo on d'estar ara
és a dir
amb l'ambliació
el que passa
que hi ha
una mania universitària
de treure tot
per exemple
començant
per què
per quins set sous
aquest edifici
lleig
aquest casalot
que hi ha
a la Universitat
de la Plàssia Peria del Tarraco
que és lleig
i tot el que vulgueu
però per què
s'ha de tirar a terra
aquest edifici
jo no ho entenc
hi ha edificis
universitaris
de fa 600 anys
per tota Europa
i que s'hi ha gent
fent el seu servei
és a dir
per què
aquest edifici
s'ha de tirar a terra
per què
per què
és jo
el món universitari
no ho entenc
no ho entenc
per què pressiona
per treure aquestes coses
per què
jo dic una cosa
quants diners
s'han invertit
en aquest edifici
en aquests
25 anys
últims
s'ho pot permetre
a la societat
fer aquesta despesa
que s'ha fet
en aquests edificis
i ara no aprofitar-los
doncs mira
aquí podria
a l'escola
de idiomes
perquè ara
ja no hi ha química
ara s'obre espai
Ramon
jo crec que
el que dius tu
que dius tu
que dius tu
jo també hi estic d'acord
és la famosa teoria
del campus
aquí hi havia
això
això és com l'estació
estació urbana
o estació
de Rodalia
llavors aquí
és el mateix
aquí es va optar
pel tema del campus
però amb una particularitat
que va ser salades
i ja no hi ha cap res més
perquè a l'escola
no hi ha cap res
no no no
vull dir
però l'escola
ja es va oferir
portar-la al campus
que dius
bueno escolti
com a mínim
jo estic tocant
el que dius tu
és a dir
les coses
tenen que ser assequibles
a la gent
clar
però en el cas
que no sigui així
jo crec que
Sant Pérez de Salades
era un bon lloc
perquè com a mínim
una gran
una part important
de l'alumnat
de la URB
que poden ser
potencialment
usuaris
de l'escola de idiomes
quan hi ho tenien a prop
i podien aprofitar
una hora
d'entrar a classe
a la universitat
per anar
bé llavors
i aquí comença
tot un despropòsit
d'oferiment
de terrenys
rebuig
pim pam
i al final
arribem amb aquest
jo crec que això
ha sigut
una mica
de pataleta
de dir
perdó
com que no
no ens doneu
un lloc
que ens agradi
a on
a un mes
us dolgui
a la Jartres
ho hem aconseguit
Francesc
ràpid
tenim dos minuts
bé
dues qüestions
discrepo
que la ubicació
entesa
com a ubicació
sigui la idònia
és a dir
si entenem
el que deia el Ramon
la ubicació
dels estudis
universitaris
el lloc
més cèntric
perquè tothom
hi tingui abast
perfecte
correcte
però
l'estructura
que té actualment
l'escola oficial
d'idiomes
aquí
als caputxins
no és una estructura
educativa
ni funcional
idònia
cinc pisos
sense ascensor
no és correcte
això es pot arreglar
jo estic dient
el que hi ha ara
per tant
cal buscar solucions
ell n'ha apuntat una
només cal desplassar-se'ns
quants metres més avall
al plaça Imperial Tàraco
només calia anar
una mica més enllà
i arribar al Martí Franquès
que ja és un senyor
campus
se'ls he ofert
Martí Franquès
però el que passa
que diu que a això
de passa el regn major
i que tenen la sospita
d'aquí vull haver
restes romanes
però és ampli
és ampli
però s'ha ofert
t'estic dient
el que vull dir
és que
sense arribar
al desplaçament
de la chartres
que en últim terme
seria
el més proper
de tots els despropòsits
d'allunyament
perquè
aquesta situació
20 segons
Francesc
del Joan XXIII
és una situació
bé
que pot arribar
a ser cèntrica
ara
però que no dona
els metres adequats
sí que els dona
sí que els dona
el dia que vulguis
en parlem
en deteniment
els dona
amb suficiència
per posar-hi un IES
i per posar-hi
l'escola d'idiomes
i una llar d'infants
totes vegades ha sortit
ara la idea
que no l'havia sentit mai
d'en fi
aprofitar l'edifici
de la facultat de lletres
que en fi
deixarà de ser-ho
ben aviat
perquè hi haurà
un trasllat
al campus
de l'Avinguda Catalunya
senyors
em sap greu
però ho hem de deixar aquí
el debat era
era interessant
al voltant
de l'escola d'idiomes
de la chartres
del centre de creació
contemporània
però se'ns ha acabat
el temps
Albert Ballbé
Francesc Roig
Ramon Marrugat
moltes gràcies
per compartir aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
i fins la propera tertulia
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh
boh