Bona nit
Bona nit
De totes maneres, avui i aquest any, tenint en compte que l'espai de tradicions i de cultura popular ja fa unes quantes temporades que està en antena, mirarem de buscar una perspectiva un pèl diferent, o no la d'altres anys com a mínim?

D'aquelles tradicions, tenint en compte que a més Sant Magí ara ja fins i tot amb el seu títol genèric és la festa de l'aigua, i ara en aquest espai amb el Jordi Bertran mirarem de buscar la perspectiva d'un folclorista que no és d'aquí per cert, o que no va ser d'aquí, perquè ja és mort fa mig segle que va morir, un folclorista que va estudiar la figura i la llegenda de Sant Magí.
Sí, és un personatge dels que sempre queda una mica també en segon terme, potser per això també m'ha fet gràcia, és l'Aureli Campmany.
L'Aureli Campmany és un personatge que d'altres ocasions sí que hem fet referència en aquest programa, que seria l'equiparable al Joan Amades.
Joan Amades, a través del seu costumari sobretot, però té moltes altres obres, és un personatge que és molt conegut, si més no d'oïda, i doncs el costumari és una de les obres que, ni que sigui per la seva difusió posterior i reedició a partir dels anys 80, doncs molta gent també ha tingut.
El Campmany és una mica d'aquella generació, és un personatge que neix a l'últim terç del segle XIX i que mor a mitjans del segle XX, del segle passat, doncs, i que va ser un personatge que va fer una obra enciclopedista,
és a dir, un personatge que en un moment de greu crisi de la identitat nacional del país, no?, creu que la festa i els costums i les tradicions és una manera de fermar, doncs, la identitat del país, no?
Realment, si tant ell com l'Amades no haguéssim fet, també molts altres, però aquests dos són potser els que van fer més volum de feina, no?
Si aquesta gent no hagués fet una feina important en aquell període de la primera meitat del segle XX, segurament moltes de les coses, doncs, que avui en dia es canten a les escoles com a cançons tradicionals,
s'utilitzen pels grups de rock per reversionar temes suposadament, doncs, tradicionals, o que han servit, doncs, per restaurar des de l'arribada del règim democràtic, doncs, algunes de les festes que van ser,
algunes perdudes i d'altres prohibides, no?, en la postguerra espanyola, doncs, segurament, sense la feina d'aquests personatges, difícilment s'hauria pogut fer, no?
El Capmany és un personatge que, per la seva abscripció més progressista que el Joan Amades, el Joan Amades, diguéssim que no és que fos partidari del règim franquista, ni molt menys, al contrari,
però és un personatge que, bueno, va saber conviure bastant amb aquest règim. Aureli Capmany és un personatge que potser històricament va tenir un posicionament més progressista, no?,
el qual cosa va impedir que hi hagués una...
Una difusió més gran, potser.
Exacte, sí, sí, de la figura i de l'obra, no?
I, darrerament, doncs, és un personatge que, doncs, sobretot, amb motiu dels 50 anys de la seva mort, o sigui, als anys 2004 i 2005,
es va fer molta compilació d'articles i d'obra feta per aquest personatge.
Curiosament, doncs, aquí a Tarragona, a la Universitat de Lletres, a la Facultat de Lletres, a la Universitat de Roiglia Virgili,
hi ha, doncs, un llegat molt important, el llegat de la seva filla, la Maria Aurelia Capmany, personatge potser molt més conegut.
Sí, ara t'anava a dir que anéssim a situar aquest personatge en el sentit que és el pare d'una dona que ha estat després molt més coneguda per molta gent,
ja morta també, ja desapareguda, com és la Maria Aurelia Capmany.
Exacte, no? La Maria Aurelia Capmany, doncs, va viure molts anys a Tarragona,
i això, doncs, ha fet que el llegat, finalment, queda és aquí, en aquesta ciutat, no?
El té la URB, i, doncs, dins d'aquest llegat, doncs, hi ha una obra molt important de seu pare,
alguns treballs d'inèdits i d'altres de difícil localització, no?
Per això, precisament, l'any passat, citàveu per part de l'edició del Mèdol i d'autoria de la Montserrat Garric,
una bibliotecària de Barcelona, un llibre que es diu L'Obre d'Aurelia Capmany,
La mirada de Tarragona, no?, que és un recull de les obres del Capmany,
però té una part molt interessant, que és el fet que va facilitar que sortís aquí,
en la col·lecció de Tarragona, del Mèdol,
que és que reprodueix una sèrie d'articles referents a la ciutat de Tarragona,
de diferents temes, des dels Castells, Santa Tecla i d'altres, no?,
però hi ha un corpus important dedicat a Sant Magí, no?,
i és curiós perquè, vull dir, Capmany, doncs, era un personatge de Barcelona,
Aurelia Capmany, i, en canvi, Sant Magí, doncs, a priori,
tots ens ha semblat que era un sant com a molt tarragoní.
cert, no?, però també és molt cert,
i el Capmany em fa testimoniatge d'aquest tema,
que és que hi ha un primer article, que és l'any 1903,
que ell escriu sobre Sant Magí,
que diu que la devoció és general per tot Catalunya,
és a dir, fa un centenar d'anys,
doncs, aquest sant era un dels sants amb més prèdica a tot Catalunya,
fins i tot a alguns llocs de fora,
alguna vegada la gent d'aquí a Tarragona ens ha parlat de la devoció
que hi ha a Mallorca, no?,
correctament amb una església, que hi ha un gran retaule
que ens explica tota la història de Sant Magí,
però fa un centenar d'anys,
realment, és un dels sants amb més importància,
fins i tot a la ciutat de Barcelona,
és a dir, que el Capmany,
referència a Tarragona,
però també fa aquesta comparativa d'una cerimònia
que fa cent anys tenia molt a veure
amb l'arribada de l'aigua que encara tenim aquí a Tarragona,
és a dir, aquí ho hem mantingut,
igual que la població de Cervera,
però hi havia altres llocs que es feia,
una de les coses més interessants és veure que el ritual,
conservat a Tarragona i conservat a Cervera,
era pràcticament igual en un barri de Barcelona
i pràcticament igual a altres ciutats,
com per exemple Reus,
té un carrer anomenat a Sant Magí,
també es feia.
Però s'ha perdut en aquests casos.
S'ha perdut, sí, a Manresa,
algunes altres poblacions,
i té aquest...
Sobretot, les que destaca més al Capmany,
per volum,
són Barcelona,
com a important,
jo diria de les perdudes,
però molt important,
i de Reus,
on hi ha el ritual pràcticament calcat.
A Cervera, en canvi,
deies que sí que es manté.
Cervera es manté,
es va fer aquest ritual d'anar a l'aigua,
de la Brufeganya,
recollir la Brufeganya,
tot el líquid que es reparteix
per part dels portants,
els ciutadans,
doncs aquests són els dos poblacions
que s'han mantingut,
una a la zona lleidatana
i una altra a la zona de Reunia.
De fet,
tot i que el Capmany
situa aquesta devoció generalitzada
per tot el país,
ja parla d'aquesta gran importància
que també té a les comarques lleidatanes,
també al Sant,
i parla del Pla d'Utgell,
de la Sagarra,
com a comarques amb molta devoció,
i testimoni a una cosa curiosa,
que són els noms,
la gran quantitat de magíns,
persones que es diuen magí,
en aquestes comarques.
I això va una mica lligat
a aquest aspecte.
És curiós,
a mi una de les dades
que em va subtar
llegint aquests articles
que estan íntegrament reproduïts
en aquest llibre
de la Montserrat Garrigui,
és aquesta generalització
de l'extensió
d'aquest sant,
és a dir,
d'aquest nom
i de la pràctica real,
i que aquest quedes molt parat,
100 anys enrere,
doncs aquest és un dels sants
més importants del país.
Trencaria això d'alguna manera
també amb la idea
que podem tenir
la majoria de tarragonins
de circunscriure
la figura de Sant Magí
molt amb la nostra ciutat.
Totalment,
es hi trenca totalment
i de fet,
repescant alguna mica
d'informació
sobre això,
uns companys de Sitges
ens deien
és que molt a prop
de la zona
més emblemàtica
de Sitges,
que és la configurada
pel Cau Ferrat,
per la punta
on hi ha l'església,
hi ha encara
una petita capelleta
d'aquestes votives
dedicades a Sant Magí,
és a dir,
que realment
l'extensió
sembla que el Camp Magí
no serrava
i realment
és totalment certa
tant amb la devoció religiosa
com amb la pràctica festiva.
Quines altres aportacions
o detalls
ens aportes justament
l'Aureli Camp Magí?
Jo els he
agafat una mica així
etèriament,
tampoc
jo dius,
bueno,
anem a agafar
alguns noms
així,
dius,
bueno,
a veure,
algunes idees
quines ens agraden
més,
una de les coses
que més m'ha sobtat
és el
el fet
de la família
de Sant Magí,
Sant Magí
doncs tothom
tenim la idea
que és un personatge
vell
que viu en una cova,
això més o menys
per la iconografia
doncs ens arriba
bé,
curiosament
el Camp Magí
aporta
doncs tota una sèrie
de detalls
sobre la seva família,
no?
Un,
el fet de l'origen,
no?
Sembla que Sant Magí
no és un personatge
nascut
com a ermità
ni en aquest ambient pobre,
no?
Sinó que
és un personatge
del segle
tercer després de Cris,
no?
que neix
o segon
tercer després de Cris
a cavall
d'aquests dos segles
que neix a França
a la regió
de la Burgonya
i que precisament
prové,
hi ha dues tesis
el Camp Magí
aporta les dues
d'una,
per una banda
del que seria
el llinyatge
de la casa reial
de l'antiga
corona de la Burgonya
podríem dir,
és a dir,
descendent directe
d'aquesta casa reial
o bé
si no
si no arribava
a aquest grau màxim
de títol
ara el dic
podria haver
una vinculació
com a mínim
nobiliària
amb la Burgonya
francesa
cosa que és
absolutament
un detall
que a mi
em fa molta gràcia
perquè precisament
Sant Magí
va ser un gran
enemic dels francesos
perquè
en el 16 de Tarragona
que va ser terriba
per la ciutat
però el que està clar
és que quan s'abandona
la ciutat
Sant Magí
Sant
francès
doncs
molta gent
pensa que Sant Magí
és un Sant
nascut a Tarragona
això
el capmany
doncs ho deixa
molt clar que no
quan ja
s'abandona
la ciutat
per part dels francesos
i quan ja
diguéssim
estan en retirada
doncs
ells intenten
volar
els últims testimonis
que queden
d'una ciutat
absolutament destruïda
el setge francès
va trencar
Tarragona
absolutament
i col·loquen
detall
aquest més conegut
una mina
que podrien ser
unes càrregues
de pòlvora
en el portal
del carro
actual
l'armita
al portar del carro
i hi ha una metja
que encara es conserva
a la capella
que suposadament
doncs
va apagar
Sant Magí
o va impedir
que s'encengués
Sant Magí
clar
absolutament curiós
aquest detall
que realment
Sant Magí
s'enemista
s'enemista
s'enemista
s'enemista
s'enemista
s'enemista
s'enemista
s'enemista
s'enemista
s'enemista
s'enemista
en un amic absolut
dels seus
dels seus orígens
dels seus orígens
i fa un aliat
dels Tarragorins
és una cosa
un detall
també que sobta molt
és a dir
quan el penses
i després hi ha
una altra qüestió
també curiosa
que és que
Sant Magí
no arriba
a les nostres terres sols
sinó que té
dos germans més
detall també
sovint oblidat
per la tradició
que moren
aquests dos germans
moren
o sigui
arriben també
per fer d'ermitants
però
no he pogut aclarir
molt bé
l'entrellat encara
però moren
és a dir
Sant Magí
és un dels tres
que arriba aquí
i quan
succeeixen
els fets més coneguts
que anirem parlant
de la seva història
ells ja han mort
però realment
arriba aquí
com si fos
una mica
la zona
que acull
una família
nobiliària
que marxa
de la zona francesa
i ve cap
a la zona catalana
són detalls
que com a mínim
fan parar
una mica
l'atenció
en aquest discurs
de fet
tot aquest
món del francès
és el que realment
acaba
catapultant
la figura
de Sant Magí
cap al patronatge
o cap al copatronatge
és a dir
si no hagués succeït
tot aquest incident
tan greu
del setge
de Tarragona
i aquest
suposat miracle
de la
de la
de la metge
que mai va arribar
a encendres
o que va pagar
Sant Magí
doncs difícilment
Sant Magí
seria avui en dia
copatró
perquè
tots sabem
que hi ha notícies
durant molts segles
de devoció
no únicament aquí
com dèiem
altres llocs també
però que realment
l'impuls
com a Sant
és del segle XIX
a partir del setge
francès
a Tarragona
és quan creix
i realment
s'estructura la festa
ja a un nivell
molt
molt
fort
és a dir
el procés
entre
la fugida
dels francesos
1814
i
el patronatge
real
seria cap a
mitjans
de segle XIX
en aquests 30 anys
o 30-35 anys
és quan s'acaba
de configurar
la història
i la devoció
potent al Sant
és a dir
en aquest sentit
és una festa
molt més tardana
que l'altra festa
major gran
de Tarragona
Santa Tecla
o per suposat
que Sant Fructuós
que és l'altre copatró
que té la ciutat
i per tant
en aquest sentit
jo crec que
la història dels francesos
té molt a veure
amb aquest Sant
curiosament
d'origen francès
i analitzant
la feina de recerca
de l'Aureli Campany
sobre la vida
de Sant Magí
hem trobat
alguna altra curiositat
jo alguns d'aquells
que insisteixo
que possiblement
els devots
més
ferms
de Sant Magí
millor tenen
molt presents
però
a mi sempre
quan veus
alguns detalls
d'aquests
em criden
l'atenció
un dels altres
aspectes
curiosos
és
el fet
que
realment
Sant Magí
va ser perseguit
pels romans
això sabem
però sembla que
quan va
ell estava
a la seva cova
tranquil·lament
aquesta cova
té un nom
poc conegut
també
la cova
de la roca mora
l'Aureli Campany
el destapa
igual que també
és poc conegut
que
diguéssim
el cos
de Sant Magí
sembla que
les despulleres
de Sant Magí
van estar
enterrades
en l'ermita
de Sant Magí
és a dir
que
sembla que
la ubicació
del sant
realment final
va ser allà
en tot cas
la idea
fonamental
que
fa que Sant Magí
sigui perseguit
és
una necessitat
que té el governador
de l'època
el pretor de l'època
que és
que la seva filla
està malalta
el fet
que estigui
malalta
la filla
per una banda
fa
qüestionar
tot el sistema
religiós
del món
romà
perquè
clar
ells en principi
doncs
només
doncs
són debots
dels deus romans
però els deus romans
es veu que no funcionen
llavors
el
el pretor
doncs
arriba a tenir
notícies molt clares
d'aquesta
capacitat
miraclera
que té Sant Magí
i per això
l'envia a buscar
paradoxalment
es dona
per tant
un xoc de religions
el va a buscar
i
després
doncs
malgrat que
efectivament
cura la filla
del governador
i que la filla
doncs
li demana
doncs
que sigui agraït
el mateix governador
al contrari
el que fa és
empresonar
doncs
el Sant
i malgrat que
aparenta
que el deixa marxar
després
el fa perseguir
aquest detall
de la filla
és prou conegut
però és curiós
també
que quan
és perseguit
Sant Magí
es dona
una
una sèrie
de
de relacions
urbanístiques
amb el teixit
de la ciutat
de Tarraona
molt curioses
les tropes
que surten
a perseguir
Sant Magí
pel Portal del Carro
mai
tornen
a la seva
pròpia guarnició
de fet
aquesta guarnició
és una guarnició
que arriba
en el segle XX
és a dir
la zona del Portal del Carro
amb una caserna
anomenada
del Portal del Carro
la va veure
l'Aurèli Campmany
i hi ha fotografies
encara
doncs
properes
al segle XX
doncs que
testimonien
que va ser un indret
amb una guarnició
molt destacada
les tropes
que van sortir
pel Portal del Carro
o van morir
en l'intent
d'arribar
a la Brufeganya
o van quedar
secs
és a dir
quan tornaven
doncs
no
de cap de les maneres
doncs
podien ja continuar
la seva tasca militaritzada
podríem dir
en canvi
les que van sortir
per altres portals
de la ciutat
és a dir
aquestes sí que van
ser capaces
d'arribar
a la Brufeganya
aquest detall
de les portes
també és bastant curiós
i no apareix
potser tan clarament
en altres llegendes
el Campmany
em fa molt d'èmfasi
dient
el Portal del Carro
és que realment
estava com
protegit ja
pel Sant
o protegia el Sant
i després el Sant
el protegeix
es produeix
una relació
molt concreta
i de fet
és un dels pocs portals
que queden
de la ciutat antiga
encara avui en dia
perquè
pràcticament
transitables
entre cometes
evidentment
el Portal del Carro
no és transitable
però fa pocs anys
es va tornar
a obrir la porta
real
i només són
el Portal del Roser
el Portal de Sant Antoni
i el Portal del Carro
el Portal de Sant Magí
curiosament
per tant
aquest detall
no deixa d'incidir
més en aquesta vinculació
molt clara
després
una de les altres coses
també curioses
que té
són les propietats
que li dona
l'Aureli Campanyo
que li atribueix
n'hi ha moltíssimes
perquè aquí
recordo un any
que vam fer un programa
només sobre
les propietats
que té
de l'aigua
de Sant Magí
però
Campany
sobretot
diu
clar
l'aigua aquesta
era extraordinària
l'aigua
que hi havia
que sortia
de les fonts
de Sant Magí
fins i tot
quan els soldats
que persegueixen
el sant
proven l'aigua
diuen
expressen
que és una aigua
absolutament
extraordinàriament bona
molt de molt
bon gust
en canvi
quan el maten
que és una altra
de les coses
també paradoxals
que passa
en la història
de Sant Magí
si els soldats
el persegueixen
pràcticament
estan a punt
de morir
de set
Sant Magí
el salva
i després
els que són
salvats
es carreguen
el sant
però bé
en tot cas
el que està clar
és que
tots els que
proven
després
l'aigua
de Sant Magí
diuen
que sí
perquè
va ser
tacada
de sang
va ser
tanyida
d'un episodi
virulent
negre
que aquesta aigua
mai s'ha de fer servir
per cuinar
ni per netejar
perquè
no deixa
bon gust
als menjars
o
no neteja
el necessari
és a dir
perd aquell gust
exquisit
però en canvi
sí que manté
aquesta propietat
diguéssim
miraculosa
que té
encara avui en dia
de fet
a mi alguna vegada
recordant
alguna de les
informacions
que donen
persones grans
tothom diu
si l'aigua de Sant Magí
és molt bona
no és
per veure
però té
aquella
màgia especial
que a vegades
serveix
per fer
aquestes
curacions
i després
una cosa
que
això sí que
apareix
en més
llocs
però sí que
és interessant
de remarcar
és que
certifica
absolutament
doncs
el que
s'apunta
aquesta data
històrica
del 239
després de Cris
com a data
clara
dels episodis
que marquen
el final
de la vida
de Sant Magí
és a dir
l'episodi
també
que moltes vegades
en Magí
la gent no sap
ben bé
com va morir
va morir
d'agullat
és una de les
pràctiques
clares
que hi ha
en l'època
però és un sant
que en aquest cas
no té cap atribut
a diferència
d'altres
per exemple
els apòstols
que tots
porten
l'element
amb què van ser
martiritzats
Sant Magí
normalment
quan el veiem
apareix amb el
gallato
que l'únic que fa
és exemplificar
el gallato
aquesta relació
amb l'aigua
perquè realment
gallà
i gallato
tenen una
vinculació
molt clara
és a dir
el riu
gallà
és el que va
fer néixer
Sant Magí
realment
i avui en dia
doncs un riu
realment
amb franca
decadència
per circumstàncies
a la llar de la història
però el que és cert
és que
no apareix
cap estri tallant
que simbolitzi
el martiri
sinó que al contrari
se'ns presenta
sempre com
com una ermità
és a dir
que és la imatge
que ens ha quedat
i sembla que el martiri
queda en segona
en segona part
o en segon
plà no el vagi
diguéssim
però realment
va tenir molta importància
i això és un dels aspectes
que el Camp Mayn destaca
és a dir
la degullació
com a element fonamental
de la vida
i martiri
de Sant Magí
totes aquestes curiositats
i d'altres doncs
les podem trobar
com dèiem
en un llibre
del Mèdol
sí
del Mèdol
d'edicions del Mèdol
la sèrie els titans
es diu
l'obra d'Aureli Camp Mayn
la mirada de Tarragona
jo n'he destacat algunes
és de la Montserrat Carrí
que és un llibre editat
l'any passat
i el més bonic
és que et podran trobar
doncs
textos
del
del 1900
que pràcticament són introbables
si no van a una biblioteca
de Barcelona
en alguns casos
que ens donen la visió
d'una festa
i d'una tradició
fa cent anys
que són com a molt curioses
hi ha una cançoneta popular
i potser amb això acabem
que és
recollida pel Camp Mayn
que ens explica una mica
la història de Sant Magí
i que m'ha agradat
una mica
perquè és poc coneguda
també
i aporta alguns aspectes
diu
allí baix al pla
ja n'hi ha una dama
que era del Dimoni
molt atormentada
l'Udimoni
diu al cor de la dama
no em mouré d'aquí
que en Magí no ho mani
busquen a Magí
per aquelles muntanyes
ja el van trobar
a la cova santa
que pregava Déu
per la seva mare
que li alcancés
el que li demanava
la glòria del cel
que és glòria molt santa
ja el van lligar
amb cadenes llargues
ja el van rossegar
per aquelles muntanyes
cada gota de sang
un roser formava
quan som baix
al platja
ja el
resposaven
tu Magí que ets sant
obre'ns un miracle
que en tenim set
set que ens abrosava
ara bé
veuríem
si tinguéssim aigua
això són els soldats
que demanen l'aigua
Magí se'l genolla
amb les mans plegades
amb l'hogai a tet
tres cops n'hi pagava
ja en surten
tres fonts
fresques i gemades
veu-ne minyons
veu-ne de l'aigua
cura de dolor
febres
i quartanes
les que van de part
queden deslliurades
qui tinga algun mal
vagi a visitar-les
és una cançoneta
que ens explica
una mica
el fragment
concretament
que van a buscar
els soldats romans
a Sant Magí
a les muntanyes
el troben
pregant
i llavors
el lliguen
amb les cadenes
el rosseguen
cap a baix
quan són baix
al platja
aquest platja
que sembla
més al pla
però
sempre té una
doble lectura
entre pla i platja
doncs allà
el maten
fa brullar
l'aigua
però realment
aquest brullar
l'aigua
és el moment
abans
en què el mataran
doncs avui
hem repassat
algunes d'aquestes
curiositats
i aportacions
que un folclorista
un investigador
de la festa
com l'Aureli Campmany
va fer
en el seu moment
durant la primera part
del segle XX
de la figura
del copatró
de Tarragona
de Sant Magí
en un espai
que avui
el de tradicions
i de cultura popular
havia d'estar
dedicat
expressament
i obligadament
a la figura
de Sant Magí
en fi
Jordi Bertrand
moltes gràcies
i fins el proper dimecres
i bona festa
adeu-siau
i