.
Jordi Bertran, molt bon dia.
Benvingut, bon any, que encara no ens havíem saludat.
La semana passada tenim el Suri per aquí.
En aquest any, en 2006, avui fem una ullada breu al Sant Ural.
Dic breu perquè jo quan el Jordi diu
avui parlarem de Sant Concordi, és?
Sí.
Sant Concordi, dic home, tornem a explicar les vides dels sants.
Diu no, parlem de Sant Concordi però no parlem de Sant Concordi.
És un pretext.
Sí, és un pretext.
Sí?
És un pretext.
I per què?
Bé, avui és...
Avui, de fet, per entendre...
És un sant molt de germanor.
Sant Concordi, realment, la seva festa és el dia 1 de gener.
El que passa és que hem aprofitat avui, dia 10, perquè una de les poques poblacions,
com a mínim que jo tingui controlada, que fa festa avui, fa la seva festa,
és una festa votada, és una festa volguda, és a la població d'en Àlec, a...
On és?
A l'Urgell.
I, precisament, bueno, és un sant poc habitual, no?
Tu coneixes cap Concordi, jo no?
Jo no.
I Concordi a Poca.
És un sant... Sí, Concordi a Poca.
És un sant d'origen italià.
Realment se parla de Sant Concordi d'Espoleto,
que és una població que hi ha a Itàlia, la província, la regió d'Umbria,
i és un sant, doncs, que...
En el cas d'en Àlec, doncs, Déu-n'hi-do la història que té, no?
Perquè, bueno, de fet, aquesta petita població de l'Urgell és una població d'origen medieval, no?
I això, doncs, deu d'influenciar en que, doncs, tingui aquesta festa, doncs,
de clara procedència antiga, no?
I és una festa...
Aquestes que trien les poblacions, és una festa votada.
N'hi ha bastantes, eh?
En farem un algun apunt més, també, de festes votades en aquest mes.
Bàsicament, és una festa que es va triar per, precisament,
previndre's del que seria una epidèmia de pesta, no?
Un clàssic dins del món dels sants, eh?
Sí, sí, sí.
Sí, aquí el cert és que fins i tot va haver una votació popular
entre la població per veure quin...
Però això és com les eleccions, fan propostes de sants?
Sí, sí, van fer-ho.
I tu votes el sant que t'agrada més.
Van haver tres, i, precisament, tres que es van presentar,
per part, suposo, del rector de l'època,
i aquest sant, doncs, Sant Concordi, va ser el sant escollit del tema, no?
Sabem quins van ser els altres, no?
No, aquí ja no he arribat tant, ara, tardir-te exactament.
Qui tinc algun verset, diu, tenim vostre braç sagrat,
nàleg, poble afligit, us invoca molt contrit,
aclamam-us de bon grat, desvetlleu-nos l'alegria que inflama el vostre prec,
feu-nos sempre companyia Sant Concordi de nàleg.
nàleg, perdó, nàleg.
Bé, és una població d'aquestes que s'ha vinculat en aquesta festa,
que, de fet, és un sant d'aquestos que, així com a vegades no saps què explicar en aquest,
té, a banda de la votació, moltíssimes martiris, realment és un sant.
Un sant que s'ho va...
Primer va ser assotat.
És a dir, es mereix ser sant.
Després ho van intentar penjar, després ho van portar a la presó
i finalment l'hi van tallar el cap.
Vull dir que, déu-n'hi-do, si el voleu,
no sé si és cert o no, però es diuen que les seves despulles
o les que es donen com a canònicament bones
estan al monestir dels benedictins de Sant Pere de Besalú,
una població també d'origen medieval, en aquest cas a la zona gironina,
que té un cert interès.
Ah, i allà estan les despulles de Sant Concordi.
Sí, sí.
Bé, de fet, Besalú té unes rutes interessants també d'aquestes
amb moltes temes medievals, que són molt boniques.
Jo no sé la devoció popular d'aquest poble de l'Urgell
o altres localitats que el tinguin com a patró, com a sant,
doncs per què invoquen a Sant Concordi?
Parlaves d'una pesta que és l'origen de la seva santa edat,
però no sé si l'invoquen pels tractats de pau,
per aquest tipus d'enteniment entre les civilitzacions, no sé.
Bé, nosaltres el que hem pensat és que precisament avui,
i potser alguns dels oients ja ho han llegit,
ho han vist en els mitjans de comunicació,
avui se celebra una festa en la qual possiblement
els assistents a aquestes festes,
que veurem que és una àmplia,
no és un petit poblet de l'Urgell,
sinó que és en moltes poblacions i en molts països,
potser sentiran alguns temes musicals que poden tenir aquests aromes.
Podem començar a ambientar el tema que, de fet,
tractem avui aquest espai.
i de fet, de fet, de fet,
avui és la festa del Xai,
és una festa musulmana.
De fet, no sé si vostès han pogut llegir,
com deia el Jordi, els mitjans de comunicació,
la televisió de Catalunya retransmet la cerimònia que es feia,
que s'ha fet un poliesportiu del Raval de Barcelona,
i l'han retrasmets, l'han retrasmet en directe aquesta festa,
era la primera vegada que es feia, no?
Sí, sí, sembla que sí.
I què és la festa del Xai?
Perquè, clar, els que desconeixem aquest món
tenim tendència a posar-ho tot dins del mateix xac, no?
No, mira, la festa del sacrifici del Xai
està vinculada...
De fet, diem que és avui,
però penseu que en diferents parts del món...
El calendari musulmà és diferent.
Quan entra i surt l'any,
doncs hi ha unes hores de diferència,
i pot ser que algú per la festa la celebre demà,
possiblement encara.
Això recorda quan vam parlar del Ramadà?
Te'n recordes?
Exacte.
Explicàvem que les llunes...
Bueno, en aquest cas, clar,
el que tenim present és que el calendari musulmà
no és com el calendari que hi ha,
que cada dia de l'any, doncs és un dia, diguéssim, nostre.
Avui i Sant Concordi, doncs és Sant Concordi, punt.
Allà no.
Ells els compten d'una altra manera,
per tant, si els comparem amb el nostre calendari,
l'any que ve no diguin que el dia 10 de gener
és la festa del sacrifici.
Però pot ser qualsevol.
Perquè pot ser un altre dia, eh?
Vull dir que això ho tinc imprescindent.
Bé, aquesta festa és una mica...
Està vinculada amb un dels preceptes, podríem dir,
fonamentals que té l'Islam, no?
Un d'aquests preceptes, un dels més importants
és la peregrinació que tot musulmà ha de fer un cop a la vida
a la ciutat de la Meca, no?
Excepte, excepte, si hi ha algun dispendi, doncs,
que pot ser, doncs, diguéssim,
allò una causa molt greu que t'ho impedeixi.
Hi ha alguna excepció.
Hem vist també a la televisió aquestes imatges
de milions de persones concentrades en un mateix espai.
Sí, sí, sí, és una festa molt massiva
en el sentit que hi va gent de tot el món musulmà.
De fet, si cada vegada...
Bueno, cada any hi va, doncs, una part,
doncs, al final hi ha d'anar tot el món, no?
Però vull dir que van sumant-se any rere any, diguéssim,
i és una festa molt multitudinària.
Aquest precepte acaba, precisament,
amb una celebració que és el dia de la festa gran,
que ells anomenen Ahit el Kebir,
que vol dir gran festa, o bé Ahit el Ada,
que és la festa del sacrifici.
Però això tanca un període d'adoració, de reflexió?
Tanca, tanca, precisament, aquest període de peregrinatge.
De peregrinatge que inclou, doncs, aquesta oració, aquesta cosa...
Ah, exacte, que té una part, doncs, més religiosa,
o sigui, té una part de viatge,
de fet, les peregrinacions, els rumiatges,
és una cosa comuna a moltes civilitzacions.
A totes les cultures, sí.
Vull dir que tampoc és una cosa, en aquest cas,
una mica més exagerat, però vaja.
Després hi ha una part religiosa,
també, doncs, en aquest cas, vinculada...
Tot exagerat, aviam, salvant les distàncies,
no tan exagerat, però jo no sé ara,
però antigament els peregrinatges aquests a Lourdes o a Roma,
llocs d'aquests, Déu-n'hi-do també,
la quantitat de persones que movien.
No tant, probablement d'acord.
Només cal que recordis el programa,
un dels programes estrella del 2005 en aquest espai,
que va ser el que van fer de la Guàrdia Solísa.
Home, per favor,
qui pot oblidar aquell espai?
Per tant, aquest programa,
que vam parlar de la massiva peregrinació
que hi havia a Roma,
doncs, tampoc cal anar tan lluny, no?
En fi, en definitiva, aquest aspecte
de la cerimònia religiosa és un altre,
i el tercer, que és el que ens centrarem més avui,
que crec que és el més interessant,
també, és aquest,
si més no, des d'aquest programa que fem,
sobretot li donem la visió de la cultura popular,
més que no part, la visió canònica.
La part més visual i superficial de la festa.
Segurament, doncs,
qui sigui creient,
doncs, musulma...
O expert, o expert.
O expert, segurament el més interessant
serà el precepte aquest,
perquè de la peregrinació,
més que en si la festa del Xai,
que segurament no és una...
seria secundària, potser,
dins d'aquest...
O sigui, per entendre'ns,
un és obligat a peregrinar una vegada
a la vida a la beca,
per entendre'ns,
i la celebració, no,
doncs, de la festa del sacrifici del Xai
no es considera com un precepte.
Tot i així,
el que sí que és...
el que està clar és que es dona aquest fet
anualment en el calendari musulmà
i realment ells la celebren
el dia 10 de l'últim mes
del seu propi calendari, no?
És a dir,
per tant, podríem dir,
per situar-nos,
seria el dia 10 del nostre mes de desembre,
si fóssim nosaltres,
és el dia 10 del seu últim mes
del calendari concret d'islam.
Bàsicament,
és una festa que celebren
les comunitats musulmanes.
aquí, per situar-nos,
vol dir que tant pot ser
que estem parlant de països
de la zona magrebina,
és a dir,
del nord de l'Àfrica,
o, per exemple,
aquest tema que escoltàvem
és d'una comunitat
que també la celebra,
que és la comunitat paquistanesa.
Estàvem escoltant un tema
d'una persona de llarga tradició,
la seva família,
la vinculació amb l'islam
i amb les músiques islàmiques, no?
Que és una persona que es diu
Asif Ali Khan,
que és un músic paquistaní,
paquistanès,
o, per exemple,
al Senegal o a Gàmbia,
doncs també se celebra.
És a dir,
que podríem trobar
des de diferents zones
de l'Àsia,
diferents zones d'Àfrica,
vull dir,
gent amb,
diguéssim,
amb raça negra,
gent que no ho és,
podríem veure
diferents qüestions.
Bàsicament,
una cosa que sempre hem sobtat
d'aquesta festa
és,
d'entrada,
dic que és una festa
que nosaltres l'hem vist ja
o la rebem d'una manera
absolutament evolucionada.
Això no ho veuran
per les televisions,
no es veurà,
però la festa,
el sacrifici del xai,
realment,
aquí a Catalunya,
doncs,
ja s'ha adaptat
i el que es fa
no és el que passa
en altres comunitats del món,
en què es fa
el sacrifici d'aquest xai.
Entre altres coses,
per una sèrie de normatives
sanitàries,
no?
Exacte,
amb l'ambient,
podríem dir,
originari,
segurament,
doncs,
seria normal
circunscribir-se
en un àmbit,
doncs,
familiar,
com és el cas d'aquí,
també,
però també matar
aquest xai
en un àmbit familiar,
no?
Sobretot en les comunitats rurals,
que sempre es produeix
això,
doncs,
més que altres.
De totes formes,
pensem que
segurament
n'estem generalitzant.
Quan jo,
quan estic parlant
que es fa,
doncs,
això no es fa
en àmbit familiar,
sinó que es fa
amb un escorxador
reglet i tal,
moltes vegades
ens arriba
la informació
tergiversada,
perquè igual que
quan parlem
de les matances
del porc
que tenen lloc
entre el mes de novembre
i el carnaval,
segurament
les matances
del porc
en àmbits urbans
o en capitals
de comarca,
segurament també
es fan en escorxadors
o en la presència
d'aquests equipaments
sanitaris,
podríem dir.
Però en l'àmbit rural
no, no?
Però en l'àmbit rural
encara en podem veure
com de manera comunitària
i amb la preceptiva
assistència,
lògicament,
que hi assisteix
al veterinari
o veterinaris
que tenen cura
d'aquesta cerimònia,
doncs hi ha altres maneres,
no?
I es fa amb la mateixa
ritualitat
que es feia abans.
Exacte,
vull dir que per tant
segurament
algú podria dir
doncs mira,
jo conec
una comunitat islàmica
de Juneda,
per exemple,
algú podria dir,
perquè és un poble
que té una gran
presència
de persones
doncs magrebines
que a millor resulta
que a Juneda
el celebren
doncs exactament
igual que celebren
la matança del porc,
és a dir,
d'una manera
més normalitzada
i per tant amb això
el que sí que s'ha de tenir en compte
és que ve
tot aquest tema
de la tergiversació
que va haver
sobretot en els primers moments
en què en els àmbits urbans
la gent doncs
entenia
que la sang
de les bèsties
es podia tirar
per
doncs
el clavegaram directe,
no?
Cosa que evidentment
és una font
de conflictes sanitaris
importants, no?
Bé,
en tot cas
després d'aquesta
multidonària pregària
matinal, no?
Que en cada comunitat
doncs lidera
un líder espiritual
i tal
doncs
que pot ser
en una mesquita
però també pot ser
en un pavelló poliesportiu
com s'estava parlant
o fins i tot
en l'aire lliure
és a dir,
un espai de concentració
doncs
més o menys ampli
de fet
algunes de les textos
que he llegit
doncs
parlen
que fins i tot
és preferible, no?
que això
sigui una zona
molt gran
a l'aire lliure
perquè permet
aglutinar
una comunitat
molt més gran, no?
Bé,
en tot cas
el que després
hi ha
aquesta celebració
que
es produeix
doncs
amb ambidia
més extingit
i que es mata
aquest xai
o en aquest cas
es menja aquest xai
el xai
evidentment
és per consum
familiar
però també
hi ha un precept
bueno
una norma espiritual
important
que es fa referència
a la caritat
que diu
que evidentment
dins de la comunitat
islàmica
també hi ha gent
amb pocs recursos
i per tant
aquells
que no tenen
prou recursos
han de ser servits
o ajudats
per aquells altres
que el tenen
per tant
sí que és important
doncs
també
tenir aquest aspecte
caritatiu
en aquesta celebració
entre els més desvalguts
no?
Per què
se sacrifici
se fa aquest sacrifici
del xai
i no es fa
doncs
un altre animal?
Bé
això s'inspira
en aquest cas
en l'Al-Qurà
que és el text sagrat
dels musulmans
però
i aquí
podríem traçar
un pont
comú
amb la cultura nostra
també
aquest passatge
en el que s'inspiren
els musulmans
és un passatge
també
que està recollit
a la Bíblia
hi ha territoris comuns
entre tots dos
textos
sí
la Bíblia
i l'Al-Qurà
tenen moltes coses
profetes
etc
el que passa
que hi ha una perspectiva
però
podríem
trobar
molt de semblances
en tot cas
el que sí que és cert
per entendre's
jo diria
que expliquen
la mateixa
història
des de punts de vista
diferents
això seria
una cosa
si voleu
molt light
i molt poc
canònica
però
els experts
doncs
tant
teòlegs
com
experts
islàmics
sovint
he vist
i escoltat
xerrades
en què s'acaba
amb aquesta conclusió
d'intentar
trobar
ponts
d'acord
en tot cas
se'ls refereix
a un
passatge
en què apareix
Abram
que és un dels grans
personatges
de la Bíblia
de l'Antic Testament
en què
Abram
es presenta
com un personatge
que té dos fills
un
engendrat
i legítimament
amb una esclava
que és Isaac
perdó
Ismael
i l'altre
que és
engendrat
legítimament
amb la seva esposa
que és Isaac
Déu
se li apareix
i li demana
a Abram
que sacrifiqui
aquella prova
de gran duresa
que sacrifiqui
el seu primogenit
i
aquí
doncs
evidentment
doncs
Abram
doncs
es mostra disposat
a sacrificar
el seu fill
però llavors
Déu
misericordiós
al final
accepta
doncs
era una prova
era una prova
sí
accepta
perdonar la vida
del fill
a canvi
de la sacrifici
d'un xai
aquest és el moment
que inspira
aquesta festa
dels musulmans
tot i així
s'ha de dir
que hi ha una diferència
en la interpretació
perquè els musulmans
per als musulmans
s'entén
al quran
que qui anava a ser
sacrificat
és Ismael
és a dir
el que va ser
engendrat
amb l'esclava
mentre que
el món cristià
veu el fill
legal
Isaac
com a
primogenit
i el que s'anava
amb això
aquesta és la diferència
més important
podríem dir
en qual
la interpretació
bé
aquest
passatge
té una transcendència
molt clara
en una festa
molt concreta
en el món musulmà
i en canvi
no es trasllada
de manera
tan clara
amb una festa
concreta
del món cristià
tot i que
evidentment
sabeu que el món cristià
el xai també té un
evidentment
és l'anyell de Déu
té un pes importantíssim
també per tant
és un element
molt a tenir en compte
i que també apareix
aquest passatge
representat
actualment
encara avui en dia
es veu
representacions
de teatre
mut
de teatre
gestual
en l'esposa
del corpus
de València
per exemple
en què apareix
Abram
i els seus fills
és un passatge
que és acceptat
clarament
com un text
canònic
i real
d'Antic Testament
sense cap mena
de dubte
però pels musulmans
això és la base
argumental
podríem dir
d'aquesta celebració
del sacrifici
del xai
exacte
posteriorment
hi ha un àpat
comunitari
exacte
hi ha l'àpat
comunitari
en què hi ha
aquesta possibilitat
de misericòrdia
cap al d'això
i bàsicament
és això
consisteix
en aquest
i participa tothom
homes, dones, nens
en el que és
la festa
del sacrifici
si bé
jo tampoc he assistit
a cap festa
d'aquestes
però vaja
em consta
que hi ha
algunes comunitats
per exemple
aquesta que
estàvem parlant
del Raval de Barcelona
que hi ha convidats
i per aquí a prop
per exemple
alguna vegada
ni que sigui
amb l'agenda
hem apuntat
el fet
de la festa
que es fa
Rodavara
que també és
molt comunitària
i hi ha convidats
d'una sèrie
de gent de fora
per tant
en tot cas
constatar
que sí
que és una festa
doncs que
de nivell
podríem dir
universal
que també té
la seva
realització
i crec que és important
el mateix dia
aquí
als nostres territoris
on també hi ha
aquestes comunitats
immigrants
i són celebracions
que s'aniran
i es van generalitzant
i que tenen
la seva representació
també
en un entorn
més immediat
a nosaltres
no hi ha
un gran sens
d'aquest tipus
de festes
jo moltes vegades
crec que
s'ha de fer
una mica
aquí
de policia
perquè
a vegades
descobrir
alguna d'aquestes
informacions
doncs
encara és una mica
estrany
però bueno
el cert
és que
realment
es produeixen
i que
doncs
tenen un abast
important
tant
en comarques
com més rurals
com en ciutats
plenament urbanes
com és el cas
de Barcelona
per exemple
Molt bé Jordi
doncs escolta
molt interessant
avui ens has
hem traspassat
una miqueta
aquestes
fronteres
que ens posem
dins del que és
l'àmbit
de la cultura
poblar
que ens és pròpia
però ja ens agrada
fer incursions
a altres cultures
i altres països
ho hem fet
més d'una vegada
per cert
si no vaig equivocada
dimarts vinent
és Sant Antoni
sí
per no fer en boca
doncs
com a conne
quan fem recomanacions
doncs
avui acabarem
el programa
fent
un parell
de recomanacions
amb
textos nous
sobre Sant Antoni
que apareixeran
de diferents
territoris
dels països catalans
el primer
és un llibre
doncs
recent
del 2005
que és un
llibre
que parla
de la festa
de Sant Antoni
amb una població
tarragonina
en aquest cas
Escó
que el llibre es diu
Sant Antoni
Mosguardo
i és el
Via
el Pobill Soler
l'autor
llibre editat
per l'Associació
Cultural
L'Ollagut
aquest llibre
es pot comprar
per exemple
a través de la web
festes.org
que és una web
de tipus festiu
que hi ha
o un altre llibre
que encara no s'ha presentat
que es presenta
aquest cap de setmana
que els companys
de la vila
de Canals
ens han fet arribar
és un llibre
en aquest cas
del País Valencià
que es diu
Sant Antoni
Passatges d'un ritual
un llibre fotogràfic
sobretot
amb un gran fotògraf
que és el Mario Rabasco
i amb text
de dos especialistes
importants
un l'Antoni Arinyó
que és un estudiós
del qual
moltes vegades
sense informacions
que ell descobreix
o que ell dona
les dona en aquest programa
i el Col d'Otxa Morro
és un llibre
que edita
l'Ajuntament de Canals
i que es presenta
aquest cap de setmana
vull dir que
fem un aperitiu
de Sant Antoni
fixa't eh
si han passat anys
i continua
sent motiu de festa
després parlarem
de Sant Antoni
de Vilaseca
no també
sí
després de l'una del migdia
parlarem de les festes
de Sant Antoni
de Vilaseca
molt famoses
entre altres coses
per les seves curses de cavalls
conegudes mundialment
a Escola també
en hem parlat
i a les de Vilaseca
també en hem parlat
i que no sé
la setmana que ve
no sé què ens tocarà
amb el Sant Antoni
algun aspecte
home, haurem de fer
algun hor al Sant
com a mínim
amb alguna coseta
sí que caldrà fer
Jordi Bertral
moltíssimes gràcies
i ens retrobem
la propera setmana
que se'n concordi
i despobleto
ens acompanyi a tots
i ens guardi
adeu-siau