Un minuto.
Un quart d'una del migdia amb 20 anys de ràdio, 20 anys de ciutat.
És aquesta proposta setmanal que els oferim des del matí de Tarragona Ràdio,
tots els dilluns coincidint amb el 20è aniversari d'aquesta casa.
Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
Un espai que ens convida a fer memòria,
no a través tant de la memòria individual que tothom en té a esclar,
sinó també a través de la memòria col·lectiva,
recollint aquells fets a través de la mirada de persones
que van estar en la primera línia dels esdeveniments
i també recuperant algun que altre testimoni sonor enrescatat del nostre arxiu.
20 anys de ràdio, 20 anys de ciutat.
Si la setmana passada recordàvem el naixement de la Universitat Rovira i Virgili,
avui el que ens reuneix en aquesta taula van ser uns fets realment dramàtics.
Estem parlant dels aiguats del 10 d'octubre de 1994.
Han passat 12 anys.
Jo no sé si és perquè disposem de fotografies,
però la veritat és que, tot i que ha passat més d'una dècada,
les persones que aquí ens acompanyen,
i nosaltres mateixos, tenim aquelles imatges molt recents en la nostra memòria.
Saludem en Josep Maldonado,
en l'actualitat era el delegat de la Generalitat a Tarragona.
Senyor Maldonado, molt bon dia.
Bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
També ens acompanya Albert Magaroles.
Bon dia.
Hola, bon dia.
Aleshores, a veure, si jo no recordo malament,
era el cap del Gabinet de Protecció Civil de la Generalitat.
Sí.
Actualment és el responsable de la Regió d'Amergències.
Bon dia també.
Benvingut.
Carme Pedrol, bon dia.
Bon dia.
Presidenta de l'Associació de Veïns del Serrallo.
Ja ho eres fa 12 anys, vull dir que...
Sí, com que no hi havia ningú més.
Com que ja no hi havia ningú més, li va tocar a ella.
Va tocar a ella.
Aquesta és la seva teoria.
Gervasio Mojio, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvingut, aleshores, el president de Residencial Palau,
Torres Jordi, que era com es coneixia i es coneix,
doncs aquesta zona de la ciutat,
juntament amb el Serrallo, una part molt afectada.
El dilluns, dia 10, els aiguats van tornar.
I en van tornar perquè aquells dies plovia i força arreu de Catalunya.
Ja van ser notícia des de la matinada.
Pluges torrencials que descarregaven,
no només a Tarragona, sinó a tot el prelitoral,
i s'eixamplava cap a Cappallavant,
resseguint aquest eix marcat per la serralada prelitoral.
Si parlem a nivell de tot Catalunya,
ara centrarem la nostra mirada, òbviament, a Tarragona,
al final del dia es van comptar 8 víctimes mortals a tot Catalunya
i desperfectes ocasionats que s'avaluaven en uns 15.000 milions de pessetes de les de les hores.
Però centrem la nostra atenció en el que passava a la ciutat de Tarragona.
Primer que tot, si us sembla, recordem aquests titulars de l'informatiu matinal de Tarragona Ràdio
amb les veus de Teresa Ortega i Cristina Santellas.
Serrallo i César August s'han desal·lutjat de bon matí,
així com molts centres de treball de les zones més afectades,
el Serrallo, el Port i el Polígon Francolí.
L'aigua ha trencat també una canonada que hi ha a la terminal del Port
i que connectava amb una indústria química de Tarragona.
El trencament ha provocat el vessament d'un producte inflamable a la zona
i en aquests moments s'està treballant en la seva neteja.
D'altra banda, els aiguats s'han emportat al pont que hi ha a prop de la refineria
entre la carretera que enllaça el Morell amb Lleida.
Ja era greu sentir-ho així, però el que va venir després encara ens va fer veure
que era més greu encara, no?, les conseqüències d'aquestes pluges.
Qui recorda el primer moment, Carme i Gervasio, que vivíeu a la zona,
el primer moment, quan vau obrir els ulls,
vau veure que aquella pluja realment estava arribant a uns límits impensables.
Com recordeu aquell matí? O aquella nit, no? Perquè ja la cosa...
No plovia molt, però, eh?
No plovia molt.
Era conseqüència de totes aquelles pluges que quan ve de...
Sí, Albert, em penso que tens dades aquí.
No, és que exactament, no és la pluja que cau aquí la que fa el mal,
sinó que és tota la pluja que cau sobretot per la zona de les muntanyes de Prades.
Hi ha la zona de Correira, el Forge...
Sí, hi van haver com a tres zones, que eren la zona de les muntanyes de Prades,
que recull l'aigua al Francolí a través del Glorieta, no?
Després hi havia tot el que són les rieres al litoral,
la riera de Mas Pujol, la riera del riu de Canyes,
i després l'altra banda, que és la banda del Ciorana,
que és la que desemboca en l'Ebre.
Aquesta no va fer endat de mal, tot i que també en va fer, eh?
Però aquestes tres zones, clar, tot el que va ploure aquí dalt,
que aquí, doncs, quan he recollit una mica les dades,
van ploure fins a 400 litres per metre quadrat.
En 24 hores?
Sí.
A Correira?
A la zona de Prades, a Montblanc, 230, a la Mossara, 500 litres.
Clar, això, doncs, no hi ha aquí.
A Correira, 400.
I tot això, doncs, es va sumant,
i, clar, al final, doncs, el que rep és la part baixa del riu,
que és la que ho ha de transportar tot.
De tota forma, si això té, això, com diu la Bermagarola,
tot això té una motivació, no?
Plou molt a la zona de muntanya, eh?
I els rius, les rieres, no poden engullir tot el que va baixant.
I, sobretot, es produeix, l'efecte greu a Tarragona,
bé, si no m'equivoco, eh?
Al·laborador és molt més tècnic que jo,
i, per tant, hi pot parlar amb propietat,
però, bàsicament, bé perquè a la riba,
que recull aigua del Francolí i tota l'aigua que ve de Farena,
a la riba es produeix un tap amb el pont de la riba.
N'hi ha dos, però amb un inicial, que és baix,
baixa tronc, rellenya, fusta, fang, pedra, el que sigui.
S'acumula tot això.
Tapan el primer pont de la riba i va acumulant molta aigua.
Quan això trenca, a partir d'aquí ja produeix una onada
que va baixant l'aigua amb una força extraordinària,
que és la que acaba aquí a Tarragona emportant-se el pont.
Però a l'entrat del seu pas ja ho anava arrossegant i destrossant tot?
Tot, tot.
Quan va arribar aquí...
S'emportava tot, o sigui que a Tarragona, bàsicament,
és veritat el que diu l'Albert, era una suma, una confluència,
però jo crec que l'origen més fort es produeix a la riba
on, inclús, no sé si recordaràs, la riba va quedar aïllada
i vam haver de després portar aigua, llet, pa amb helicòpters
perquè va quedar totalment aïllada i no s'hi podia accedir per cap manera
i a l'helicòpter s'hi pujava grups d'atrogens i queviures bàsics
perquè la lliure de la riba no podia sortir de la riba.
La riba és un municipi que ha quedat aïllat moltes vegades
pel foc, per l'aigua, etcètera.
Allà és on se produeix el tap inicial que després l'aigua baixa ja desbordada
i s'emporta tot pel davant.
Clar, quan des d'aquí a Tarragona ciutat se sentia que estava plovent
tant per les zones de l'interior, al Priorat, al Baix Camp
i van de un i do, de un i do la pluja que cau,
poc podríem pensar amb aquesta mirada de fer la nostra vida quotidiana
que això podria tenir aquestes repercussions també a la ciutat de Tarragona, no?
No, además fue un breve momento, o sea, que tampoco tuvo mucho tiempo esto.
O sea, realmente sobre las nueve y media sin el río
iba casi, o sea, lo que es un metro, metro y pico, iba normal.
Eso fue en cuestión de media hora lo que hice Maldonado,
el tapón de la riba, el tapón del Morell también, del puente del Morell,
a romper todo, pues salió desprendido todo para abajo,
que fue la inundación y por eso rompió los muros,
porque llevaban troncos y llevaba de todo para abajo.
Eso fue en el caso de un cuarto d'hora o veinte minutos.
Nosaltres a les sis i pico, si no m'equivoco,
a mi em van avisar lògicament bombers,
i a les sis i escaig constituïen la taula d'emergència,
la taula de crisi.
I a partir d'aquí ho van anar seguint
i ja vèiem la dinàmica,
que va ser uns seguats tremendos,
vull dir, que Tarragona va ser duríssim,
però jo recordo un poble de Priorat
on es va inundar fins i tot el cementiri
i les caixes de morts suraven pel cementiri.
Vull dir, eren uns fets demàtics.
Margalef va quedar aïllat
i s'hi va haver d'anar amb helicòpter.
Molts municipis van quedar aïllats.
Va ser uns aiguats grans.
El que passa és que aquí Tarragona,
per la demografia,
no és el mateix que si no m'han dit,
amb tot el respecte,
el municipi de 300 habitants
que pots maniobrar més fàcilment
per intentar ajudar 300 persones,
que no passa aquí,
que viuen milers i milers, no?
Sí, sobre uns 5.000 o 100.000 persones estaríem.
En principi, les persones així afectades
eren unes 5.000, no?
Que eren els veïns del Serrallo
i de la residència al Palau.
Bueno, más que nada fue Torre Jordi.
En un principio,
el Serrallo s'ha afectat quizás más que a nosotros,
porque claro, si no entro todas las calles.
Pero bueno, una vez limpio el Serrallo,
a las 11, a las 12, ya quizás prácticamente.
Sí.
Luego, la feina vino con nosotros,
con Torre Jordi, claro,
inundarse los párquings,
los establecimientos,
claro, hubo una labor de limpieza
y de esto que fue terrible.
Fins i tot vàrem tenir que evacuar gent
i el vam instal·lar a la ciutat residencial,
amb autocars municipals.
Aquí tenim una portada
del diari de Tarragona de l'època,
d'on vamos a dormir?
I es veu com famílies senceres,
persones grans, criatures,
van accedint a la ciutat residencial
de repòs i vacances.
Tot això ho vaig corregir jo,
lògicament, perquè a mi aquí em tocava.
He de dir que aquí va haver una dualitat.
Aquí el posen com a Salvador Maldonado.
ho veu que em posa aquí el titular.
Clar, persones que estàvem...
La meva filla estudia la laboral,
ha passat res allà,
on està?
La gent demanava molta informació,
es queixaven que no tenien.
Jo crec que nosaltres el que vàrem fer
és sortir immediatament,
perquè ens vam assabentar prèviament,
i vàrem tenir dues sorts.
Van tenir dues sorts.
Primer que la gent,
salvo res excepcions,
va actuar amb molta serenor.
la gent estava nerviosa,
estant neguitosa,
però excepte algun
algun cafre,
perquè recordo que es va punxar
alguna roda d'algun vehicle,
no sé si t'acordes tu,
a ser residencial d'haver
algun cafre que va punxar
alguna roda d'algun vehicle,
no sé si de l'autocar o municipal,
però la immensa majoria,
el 99,9% de gent,
va actuar molt en aquesta línia
que hem de fer
i deixant-se portar amunt.
que va obrir portes de casa seva
per allotjar persones
que necessitava.
Fins i tot,
jo recordo que
a les llocs de línia
jo parlava amb una megafonia,
i després,
també he de dir,
perquè estiguin aquí,
les sotjones de veïns
van empivotar molt.
Hi ha un moment
en què les sotjones de veïns
estaven molt en la lluita
reivindicant infraestructures
i demés,
i per tant
hi havia un contacte permanent
amb l'administració,
amb les administracions,
i per tant ens coneixíem,
i jo crec que
aquesta dualitat
ens va ajudar molt,
perquè imagina't que
hi ha una actitud
d'enfrontament i tal,
en aquest moment
la gent és molt manipulable,
quan un se li ha inundat la casa
ha de treure l'àvia
de 80 i escaig d'anys,
els nens petits,
no sap com li quedarà a la casa,
si ve un senyor
que és un líder veïnal
i diu
escolta,
ara aquí hem de fer merder,
és molt manipulable la gent,
i en aquest cas
no va ser així.
Parlarem del que van fer els veïns,
però si us sembla
escoltem un altre testimoni
del moment,
justament el tenim aquí,
és Albert Magaroles,
que d'aquesta manera
alertava de les conseqüències
de la riuada
al barri del Serrallo.
Efectivament,
el mur de contenció
de la part esquerra del riu
sembla que
en alguna hi ha alguna esquerda,
s'ha produït alguna fissura,
l'últim pont també
sobre el pont,
sobre el Francolí,
sembla que té problemes
i podria arribar a cedir
i fer d'etap,
per la qual cosa
hem de preveure
que el riu
es nordbordaria
i que inondaria
tota la part del Serrallo.
Albert Magaroles,
vivim en l'era
dels plans d'emergència.
sempre és previsible?
Sempre ho podem tenir
tot a punt realment
davant
d'una brutalitat
com la que va ocasionar
l'aigua
en aquella època?
O hi ha coses impredecives?
No, no, no es pot preveure això.
El que sí que s'ha de dir
és que les situacions d'emergència
justament es caracteritzen
perquè els mitjans
que necessites
per resoldre aquella emergència
són inferiors
als disponibles.
Això és el que
quan classifiques
una situació d'emergència.
Necessita unes coses,
no les tens,
doncs tens una situació d'emergència.
Si realment
tens tot el que necessites
per gestionar aquella emergència,
és una emergència
per una emergència minúscula,
diríem.
Bé, doncs situacions
imprevistes
en què no pots preveure
què és el que necessitaràs,
doncs sempre es produiran.
Això és imprevisible.
Ja ho diu la paraula,
és imprevisible.
No podem gestionar això.
Com va anar aquell moment
quan et vas veure
davant d'aquesta situació
tot l'equip
de persones de protecció civil?
Clar, és que nosaltres això,
la competència
en aquells moments
en temes d'inundacions
estàvem en una etapa
en què els traspassos
de competències
en matèria de protecció civil
de l'Estat a la Generalitat
estaven encara,
doncs hi havia algunes coses
que havien passat,
altres que no,
no estava d'altur.
Clar, de fet,
hi va haver,
doncs, bueno,
hi havia molt bon contacte
entre el governador civil
d'aleshores
que no recordo ara.
Que devia ser Ramon Sánchez.
Ramon Sánchez.
Ramon Sánchez, sí.
I nosaltres...
No hi havia res
que veure amb l'anterior
Vicente Valero
amb el que ens desfraïàvem
dia a dia a dia també.
Doncs estàvem
amb força bones relacions
i anàvem gestionant,
diguem-ho,
a la Limón,
no?
Poc o molt.
El que, doncs,
bueno,
hi havia una informació
que potser
doncs disposaven ells,
tot i que donat
que era una cosa
que passava
a la demarcació
de Tarragona,
doncs, clar,
la Generalitat
agafava una mica
el que era la batuta
i anava endavant.
I el governador
això també ho veia
i deixava bastant
demanar amb el senyor Maldonado,
no?
Sí, curiosament.
Per això nosaltres
una miqueta, diguem-ne...
Curiosament...
No, no, no,
la paraula a la Carme
i al Gervàcio
que me l'han demanat
fa un estonet,
Josep, per exemple.
A mi m'agrada
que tots tres recordin,
perquè ells ja recorden,
jo també ja recordaré.
jo no sé si recordo
el senyor Maldonado
que en aquell moment...
En aquell moment no.
O sigui, havien passat
almenys tres hores
ben bones
perquè no podia baixar
ningú ni al Serrallo
ni a Palau
podia vindre ningú
perquè estava ben comunicats.
Ja ho sabíem,
ho vam saber després,
que des de les sis del matí
estaven avisats.
Jo no sé fins a quin punt
des dels dos barris
que es van perjudicar més
no teníem cap notícia de res,
ni hi havia cap vigilància
de res,
ni hi havia res de res.
Jo en aquell moment
amb el senyor Maldonado
m'hi vaig enfadar molt
perquè vaig pensar
que jo no entenia
que la desembocadura d'un riu
es pogués desbordar
de la manera
que es va desbordar
a la desembocadura.
Per tant,
el riu és un riu llarg
i que es desbordi
la desembocadura
no ho entenia
i continuo sense entendre-ho.
Que es desbordi, sí,
però sense que ningú
sapigués
que el Gervàcio
sabrà el seu barri
i jo sé que el Serrallo
perquè en aquell moment
jo no estava treballant.
La gent anava pel carrer
a comprar
perquè ho hem dit al començament,
no plovia o ploviscava.
la gent anava amb els cistells,
gent gran o comprar,
la canalla tot al col·legi.
Home,
a mi em sembla
que si hi ha,
per remota que sigui
una idea,
la gent fent festa
per fer festa,
fem un pont fent...
La canalla al col·legi?
Sort dels veïns de Palau
que van treure la canalla
al col·legi,
sinó que la canalla
s'ofega.
Jo estic molt contenta
que posin aquí al diari
que el senyor Maldonado
és el Salvador,
però per mi
en aquell moment
els veïns de Palau,
dic de Palau
perquè clar,
el col·legi
per donar el Serrallo
perquè estava
antigament al Serrallo
i va continuar
a portar el mateix nom.
Però aquella gent
són els que van salvar
la canalla dels col·legis.
Van estar més d'un mes,
ho dic perquè a mi
m'ho van ensenyar,
gent de Palau
amb laus al coll
de la canalla
que se'ls hi aferrava el coll
anant pujant els crius
als pisos
de l'esgarrifament
d'aquells crius.
A mi m'agrada molt
recordar-ho,
tot el que va passar
a l'època van passar,
però jo
tinc, no sé,
bastanta recança
contra l'administració.
Van ser lents
en actuar
segons el teu punt
de vista.
Potser van actuar
molt,
però d'alguna manera
amb por
al començament
de dir
què passarà,
no alertem,
no ho sé,
perquè si des de les 6
del dematí
tenien el gabinet
ja fet
per por.
El caudal
del Francolí
no té res que veure
amb l'Ebre,
però tothom sap
que el Francolí
quan se'n fa des dolent,
que té uns quilòmetres
de baixada enorme,
cosa que un altre riu
com que és més plano.
Doncs home,
fa 10 anys,
sí que són 10 anys,
però tampoc no és tan...
No, 20.
20.
No, 12 anys.
I ens donen
una certa perspectiva
per poder analitzar
i ser autocrítics.
Jo, en aquest moment,
com que jo vaig veure
que la gent
estaven tan espantats,
jo, la veritat,
me vaig espantar molt
perquè vaig posar
del riu,
i com ha dit
l'Albert Magaroles,
allò no sabia
si aguantaria
la força de l'aigua
perquè a mi al començament
quan me feien les preguntes
jo sempre deia
jo el que recordo més
és
el soroll de l'aigua.
O sigui,
estaves a no sé
quants metres
i no veies el riu
i senties el soroll de l'aigua.
Allò t'impressionava molt
i pensaves
aquest mur
fins quan aguantarà?
A part que en altres
no sabies
el que hi havia dintre el mur,
vull veure
si hi havia unes canonades
enganxades,
tot això no ho saps,
vull dir,
no ho sé.
I tenies aquella cosa
de dir
petarà o no petarà?
Clar,
si allò pata,
peta,
el serrallo
se'l va,
bueno,
a Ferran Dupor.
No ho sé.
El mur va aguantar.
El mur va aguantar.
No, no, no,
és que si no aguanta...
No, no,
l'aigua
va anar sortint
per una espècie,
per un camí
que hi havia d'accés,
una entrada
que havien rebaixat
justament
el que era
la part alta del mur
i clar,
per allí anava vessant tot
cap a fora
i la quantitat d'aigua
que passava
doncs va anar sortint per allí.
posen un do el pàrquing
perquè, bueno,
rebent una nave
per detrás també,
però que les naves
que estaven
s'opereu la nave
i fue directo
al pàrquing nuestro
al barrio nuestro,
clar.
És que justament coincidia
amb la curva.
Hi ha una cosa que és,
la Carme diu,
lògicament,
jo estava molt enfadada,
home,
és lògic
i no és lògic.
Per falta d'avís,
no per res, eh?
Perquè a l'aigua
no podem fer res.
L'escola Carme
se la va avisar immediatament
i els professors
van decidir
no evacuar
per no desperdigar els nanos.
Amb els responsables
de l'escola,
des de l'Ajuntament,
que hi havia contacte permanent,
se la va avisar.
Els autocars municipals
tombaven traient gent,
com tu molt bé saps,
des de molt abans
de que s'inundés.
No, molt abans
de que s'inundés,
no, perdoni,
senyor Maldonado.
Molt abans
de que s'inundés,
no.
I tant.
I tant.
No, ja li dic jo que no.
L'Ajuntament...
Perquè se'm va mentarar,
no,
perquè jo en aquells moments
estava al barri
i se'm va mentarar
perquè hi havia gent
que havien passat per darr
i deien
el riu està a punt
de desbordar-se
i la gent del barri
s'ho prenen amb xunga
perquè pensaven
home,
ara vindrà a desbordar-se
i no.
I quan se va a desbordar
la gent estava al barri.
I els autobusos,
això sí que puc dir
que després
d'haver passat tot això
la cosa va anar fantàstica.
Vull dir,
es van poder col·locar la gent,
uns a casa les famílies,
uns altres allà baix,
però que abans
d'aquest desbordar,
ni molt menys,
ni molt menys abans.
Quan el riu està a punt
de desbordar-se,
l'Ajuntament tenia
tots els autocars preparats
per si es tenia
que evacuar,
perquè això
no pot ser que
l'aigua entri
i després vagi tot molt bé.
Carme,
està molt bé
l'autocrítica
però no
dir coses
que no es coneixen.
A mi m'he sigut
perquè aquí
no tinc per què
defensar la cosa
fa 12 anys.
És molt difícil
que un barri
s'inundi
i als pocs minuts
tot vagi de conya.
Això és molt difícil
si no hi ha
una previsió
i els autocars,
l'Ajuntament
estaria tots preparats,
estaven tots al seu lloc.
Es va avisar a l'escola,
l'escola va decidir
no treure els nanos corrents
per evitar un caos
a partir que l'aigua
comença a entrar,
que va ser,
com tu ja saps,
una inundació lenta,
perquè no va ser
una tromba.
No va ser una tromba.
Bum,
que entrés l'aigua de cop.
No,
van entrar l'aigua,
com diu molt bé
el Magaroles.
Però no podíeu fer
una previsió
que arribaria a aquest punt
la inundació?
Sí, sí.
Moltes persones
es deuen estar preguntant.
En l'últim moment
entró una tromba.
O sea,
se vio como una ola
de prácticamente un metro,
que fue el último,
debe ser cuando se rompió
el puente del Morell.
Pero ya había aigua
de sobre.
Fue cuando rompió la nave.
No que se han pogut sortir
els autobusos,
sí que se han pogut
els autobusos allí.
Ya hauría.
No que se han pogut sortir.
Els autobusos van sortir.
Ara,
sí,
rápido sí que vinieron después,
sí que hay que decirlo la verdad.
Sí, sí, sí.
O sea,
a las once y pico,
quizá a las doce,
ya estaba la gente
casi prácticamente
fuera del barri.
Sí,
quizá al lado suyo
cuando quedó del puente
que se había la grieta,
que si no había la grieta,
la gente ya estaba subiendo
los autobuses.
Me acuerdo yo perfectamente.
No,
pero ahora,
abans m'has preguntado
lo que diuen
els plans de protecció civil
amb això,
amb el tema dels avisos.
Clar,
això,
cada uno té
les seves competències,
no?
Sempre estem al final
parlant de competències.
En aquest cas,
si passés,
no, no,
ha d'estar tot pautat.
Si passés ara,
com aniria?
Ara hi ha uns sistemes
d'informació
del que és el cabal del riu
que abans no existia.
Si heu vingut allà al centre,
haureu vist una pantalla
que tenim exactament
on estan els nivells del riu
en cadascun dels llocs
on hi ha l'indicador
que és en Montblanc,
és a la riba,
i és aquí a l'alçada de...
Bueno,
aquí una mica més
en Montblanc,
aquí.
Aquí davant nostre,
molt a prop nostre,
hi ha un lloc
o una sonda
on ens marca
quin és el nivell del riu.
En el moment
en què això supera
una determinada cota,
dona un avís.
Llavors,
aquest avís,
que el reba la Generalitat,
el passa
als ajuntaments afectats
i aquests són els que han d'avisar
a la seva població.
No és la Generalitat
que ha d'estar avisant
barri per barri,
cada municipi
fa el que diu
el seu propi pla
i això,
en aquell moment,
doncs no ho teníem
i ara ja es disposa
i Tarragona
té un pla municipal.
En aquell moment
no teníem cap competència
i vam actuar
de motu propi
sense correspondre.
És el que he comentat abans.
No es corresponia
perquè no teníem
res de la Constitució Civil.
El passa que la Guardia Civil
de Tarragona
era persona
que políticament
era molt correcta
i quan veia que actuàvem
no...
Així com l'anterior,
el Vicente Valero
no ens deixava actuar,
aquest ens deixava actuar.
Però normalment
era el Govern Civil
que tenia que
agafar la directria
i actuar.
l'ordre d'evacuació,
etcètera,
etcètera,
corresponia
el Govern Civil.
No teníem competències
en protecció civil.
Això ha millorat
en el tema
de les competències
d'unificar criteris.
Però no teníem
protecció civil
i per tant,
com que hi havia
una amalgama
de responsabilitats,
sotosament
amb el Ramon Sánchez Ramon
ens entriien molt bé
i tiraven milles
i ell no
no s'hi posava en contra.
Així com,
per exemple,
amb el tema
de l'atemptat
del RAC.
Allà va més mort.
Aleshores era Vicente Valero
qui estava de Governador Civil.
Hi havia molts problemes,
molts,
de tal manera
que ell no va voler
dir públicament
que no ha atemptat
i nosaltres ho sabíem
i el barri meu
ha tingut que trucar
per obligar-li
que ho digués
perquè tot era un problema
de picabarall
amb la Generalitat.
Això no passava.
Volem ser optimistes
des del punt de vista ciutadà
i aquestes paraules
d'Albert Magaroles
les podem donar
com a bones
en el sentit
que avui no passaria això.
Vull dir,
davant d'un risc símil...
No, a veure,
li faig la pregunta
d'una altra manera.
la gestió d'una situació
que seria més fàcil.
El risc zero no existeix,
ja ho sabem,
ja ho sabem.
Exacte,
seria més fàcil
i per exemple
l'avís a la població
d'evacuació
hagués funcionat
d'una altra manera
tal com està
tot l'organigrama
de les competències,
tal com estan elaborats
els plans
de prevenció
d'emergència,
de seguretat.
Amb tots els dubtes
que puguem tenir
però en aquests moments
la situació
o tal com està
planificat tot
i tal com està
en concret
el que és el municipi
de Tarragona
hauria de funcionar
molt millor.
De fet,
una de les crítiques
que jo accepto
en la part que em toca
és que la informació
podria ser millorable
respecte
amb el que va passar.
Bé,
jo crec que ara sí,
ara crec que podríem
arribar relativament fàcil
i tothom sap
el que hauria de fer.
És que a vegades
i obro un molt breu parèntesi
perquè el tema
d'unidòsidonaria
per...
Ho estem experimentant
parlant d'emergències
de seguretat
no per aquesta qüestió
si d'altres
però a vegades
el que ha faltat
és aquesta informació
pensant que la ciutadania
davant de determinades informacions
es pot alarmar
i moltes vegades
és la falta d'informació
el que fa
que la ciutadania
especuli
i no sàpiga
amb qui compta.
És com...
Perdó,
no es pot menys tenir
els ciutadans
en el sentit de...
No, no,
vostès diguin-nos
que passa realment
perquè som capaços
d'entendre-ho
i actuar
d'una manera coherent.
A vegades
la falta d'emergència
crea aquesta especulació
i en conseqüència
el pànic, no?
No sé,
és un tema de reflexió
que deixem els experts, eh?
Quan s'ha volgut
fer imprevist
catastròfic
és molt difícil
de vehicular, no?
Perquè Tarragona
malauradament
n'ha tingut experiències
amb els temes
del RAC,
d'enpatrol,
els dos atemptats,
etcètera.
El que passa
que també és cert
que malauradament
a mida que passen coses
la gent agafa
una certa cultura, no?
I el pla secta
que era un tema
que ningú sabia
a principi
de què aniria
amb el pas del temps
la gent sap
que ha d'escoltar la ràdio
i que li diran
si ha de confinar
o no ha de confinar
i s'agafa una certa cultura
que també ajuda
a que la gent
sàpiga què ha de fer, no?
I evitar el pànic.
A vegades la gent
no sap què ha de fer
quan té pànic.
A mi m'agradaria
anar avançant.
Ha quedat claríssim
i la postura
i el punt de vista
de si es va actuar
d'una manera o una altra.
M'agradaria anar avançant
i sobretot
que no ens passi desapercebuda
l'actuació
immediatament després
i sobretot
la part més ciutadana
més humana
de les associacions
de veïns
de les entitats.
Després
com es va
anar administrant
i gestionant
el després de
com es va fer
hem parlat
del Serrallo
Residencial Palau
però no oblidem
que el polígon francolí
va ser terrible
també l'afectació
que va tenir
a les empreses
als treballadors
jo no sé
quants automòbils
a Tarragona
tenint en compte
que primer són
la vida de les persones
però un cop
s'ha superat
aquesta part
després
han estat tots
els danys materials
que va provocar
no només a empreses
sinó a particulars
i famílies
Gervasio parlava
dels pàrquings
dels edificis
Déu-n'hi-do
de persones
que es van quedar
sense automòbil
d'anys materials
Déu-n'hi-do
Nosaltres teníem
sobre 250 vehicles
me parece que
que acaben el pàrquing
mas los de fuera
sobre unos 300 vehicles
muchos se quedaron
por las coberturas
de la aseguranza
que no estaban bien hechos
sin vehículos
pero aparte
tuvimos que estructurar
lo que es la parte
de los bloques
quedó todo dañada
tuvimos que arreglar
las escarelas
todo el pàrquing
o sea tuvimos
como prácticamente
casi un año
casi un año
sin utilizar el pàrquing
y sin utilizar
parte de las viviendas
nuestras
porque claro
los locales
se quedaron destrozados
tuvimos que revertir
los locales
y todo
tuvimos muchísima faena
y los vecinos
pues en este momento
pues fuimos prácticamente
los que llevamos
todo el movimiento
de los bloques
del pàrquing
y demás
por nosotros
vinieron
el consorcio
de aseguranza
nos valoró
más o menos
los daños
del pàrquing
de los bloques
de las escaleras
y de todo
prácticamente
y fuimos los vecinos
una comisión de vecinos
que hicimos todas las obras
o sea
por parte del ayuntamiento
nos ayudó
lo que eran
los arquitectos
ingenieros
pero todo el tema
del económico
lo llevamos nosotros
los vecinos
se arregló el parque
no sé si me acuerdo
ahora si costó
50 millones
quizás
las escaleras también
quizás
4 o 5 millones
por escalera
no sé
lo fuimos repartiendo
y haciendo lo mejor
que pudimos
pero eso lo hicimos
los vecinos
los vecinos tirando
muchas noches
que ya lo sabe
con billares
con muchos compañeros
pues incluso
por la noche
con términos de tramitar
contando las
las papeleras
contando los florecentes
contando todo lo que había
tornillo a tornillo
para valorarlo todo
al serrallu
hi ha molts habitatges
a peu de carrer
gent que viu
amb plantes baixes
allà devia fer
destrosses importants
en els béns
de les persones
o no?
no
jo crec que allí
un va fer més destrossa
va ser a Palau
al serrallu
a veure
algunes plantes baixes
més que res
de
magatzems
de botigues
doncs
de cara al públic
no?
que potser
doncs
algun congelador
o algun electrodomèstic
d'aquestes
que se'ls pogués
sortir danyat
perquè com a viviendes
en plantes baixes
no és que n'hi hagin
baires
ara queden poques ja
en queden poques
l'únic que hi va haver
és que
les cases aquelles
que en diuen
els ràlons diuen
de la verge del Carme
que són aquelles cases
que fan mitja lluna
allí va haver
un parell
de plantes baixes
clar
allò està fet
damunt del riu
i molts fonaments
d'aquests
deuen ser
de
bastanta terra
bastanta arena
eh?
no millor
no haver pràcticament
sí
Albert si no et sap
que va acostar-te
una miqueta
el microfón
hi ha molt poca cimentació
i clar llavors va passar
que quan hi va haver
la riuada
va treure
bastanta cosa
i llavors resulta
que des de l'embar
de la paret
al terra
hi passaven bé
les mans
o sigui que se'ls va
enfonsar
vaja jo vaig anar
amb dues o tres viviendes
que els hi havia passat
eren
eren
de viviendes
aquelles sí que eren viviendes
són les plantes baixes
que hi ha al carrer
Lepanto
llavors allà
com diu l'Albert
allà hi ha molt poca
fonamentació
potser també perquè
només hi ha un pis
i llavors segurament
que el riu
el passar per sota
va estirar bastant
ja dic
quedava de l'embar
de les parets
fins al terra
que era el terra
evidentment
que s'havia enfonsat
una miqueta
et passava ben bé la mà
i perdona
i llavors
en quant a efectes
personals
doncs ja et dic
molt poca cosa
abans
ara
ara també ho tenen
però no tant
hi ha barquetes
d'aquestes petites
que tenien
els estris de pesca
i tot allí a la vora
de l'aigua
clar tot això
se'n va anar cap a l'aigua
no cal dir
però en quant a l'altre
no
és que és normal
perquè en la zona
de Torres Jordi
doncs l'aigua
es anava envassant
i anava envassant
i anava buscant
els forats
que trobava per desaiguar
i anava tirant
cap a dintre
els pàrquings
i fins que no els va tenir
plens
llavors no va començar
a buidar
en canvi
doncs el serrallo
l'aigua que anava arribant
bueno tenim el mar
allí mateix
per tant
doncs podia anar
no quedava envassada
l'aigua
l'aigua anava corrent
en canvi a l'altre costat
no allí quedava envassada
a veure
jo no sé
això de la memòria
perquè és bé
la sensació
que
primera que és una sensació
d'impotència
no cal dir
però l'aigua va pujant
i no saps
fins on t'arribarà
jo me'n recordo
que estàvem a casa
i deies
mira ara arriba
casa de fulà
ara arriba
i penses
fins quan
i llavors deies
que allà ja no puja més
que allà
que sembla que vagi baixant
i en aquell moment
hi havia un camión
que venia a botar
no cal dir
que les botelles de Botano
anaven sorant
per tot arreu
hi havia
algun bot
que estava allí
a dalt del
del moll
el bot aquell
anava per allí
per Susaires
vull dir
i després
el dels cotxes
un cotxe damunt de l'altre
vull dir
va ser una cosa
hem estat mirant fotografies
que vosaltres en teniu moltes
també
a les associacions de veïns
hem estat mirant fotografies
i algú que no hagués vingut mai
a Tarragona
li ensenyes aquestes fotografies
i dius que això és Tarragona
i no s'ho hagués cregut
per unes imatges
de desolació
això
cotxes abandonats
fang per tot arreu
per cert
que ara parlant
de les persones
quant de temps
van dormir fora de casa?
us recordeu?
una nit només
però van ser moltes
no?
va haver-hi alguna família
que en algun hotel
es va quedar
algunes nits més
en el que és
en Torres Jordi
en Residencia Palau
por lo menos
estuvimos una semana
no, algunes
bastantes
que no podían entrar
en los pisos
la mayoría
en cada escalera
o sea que no podían entrar
y estuvieron en el hotel
en Estival Park
estuvieron una semana
en l'estival
la mayoría una nit
però va haver uns quants
que se van haver de quedar
en Torres Jordi
y prácticamente
las ciento y pico
doscientas personas
de Torres
cinco o seis noches
sí
o una semana o más
estuvieron en el Estival Park
porque no podían
dejar entrar
hasta que se vació
el parking
yo me acuerdo
que fue hasta que
se vació el parking
por parte de los bomberos
y no pudieron salir
o sea
era preventivament
porque claro
l'aigua es molt
erosiona molt
que hubiese algún
movimiento
abajo de columna
entonces
hasta que no se vació
completamente el parking
hasta que no se vació
completamente el parking
por parte de los bomberos
entonces sacamos los coches
y al sacar los coches
se comprobó
los ingenieros
y el arquitecto
del ayuntamiento
comprobaron
que no había ningún
movimiento de columna
y nada
entonces empezaron
bueno
se tuvo que reestructurar
un poco aquello
y todo empezaron
a venir
es que mal parking
y donde
dejar las personas
que vinguessin
hallarán un riesgo
yo recuerdo mal
por lo menos
siete ocho días
estuvieron fuera
en el Estival Park
hasta dejaron pasar
el que tenia relació
amb el donador
era que
el que era
la ciutat residencial
allí sí que va ser
només un dia o dos
llavors el que passa
és que
igual hagués quedat
més gent
allà
en la ciutat residencial
perquè doncs
eren
d'altres familiars
i aquests van demanar
de poder anar
amb els altres
que estaven
a l'hotel aquest
allà
que estaven
molt millor
i es van poder
concentrar tots
en aquell altre hotel
jo estava en casa
de mis padres
exacte
hi havia part de tota la gent
que van anar
a casa de familiars
la Carme
recordava
aquestes bombones
de botar
que anaven
pel carrer
al Gerbacio
aquests pàrquings
inundats
quines imatges
tenen
en Josep
Albert
d'aquella jornada
d'aquells dies
home
les imatges
d'angoixa
de la gent
que parlaves
amb gent
i que veies
que hi havia gent
que clar
que tot el que tenia
era la seva casa
i que estava malmesa
i que no sabien
que els hi passia
el futur
una mica
l'angoixa
en general
de la gent
la gent
estava
angoixada
pel seu patrimoni
hi ha molta gent
que tota la vida
la dediquen
a tenir una casa
i a consolidar-la
inclús
les oratoris Jordi
eren
així com el Serratio
ja som viviendes
de més anys
Torres Jordi
era més nou
i per tant
doncs
hi havia gent
que no t'ho deia
però t'expressava
amb la cara
que escolta
tota la vida
estalviant
i hi ha la casa
inundada
l'angoixa de la gent
bàsicament
hi havia molta preocupació
perquè el tema econòmic
realment al final
materialment
vau poder recuperar
sí
econòmicament
se reconstruyó
tot també
no passa nada
però
el que dice
Josep
és veritat que jo me recordo
que iba pràcticament
cada dia
dos o tres veces
a la cilàres residencial
ahí me desplazaba
i deia a la cilàres
com va iban
les coses
perquè clar
tots te preguntava
com està el parc
i si pot baixar
a casa
no se pot baixar
no, no se pot baixar
el parc està inundat
todavía
estamos vaciando
estamos sacando
els coches
perquè jo era
un dels que estava
por ahí en medio
sempre
i jo me recordo
que por las mañanas
el que claro
estava preocupat
si se va a mover
ara això
a veure què passarà
no, no
doncs hizo un estudio
molt concisut
i dijeron que no
que no pasaban
absolutamente nada
estaban todavía
en los pilares
y empezaron a volver
la gente
home, d'aquest fet
catastròfic
també cal dir
que els junts
varen aprofitar
per seguir
la indicació històrica
d'arreglar
el riu
francolí
sí que aquest és
un altre episodi
i a partir d'aquí
doncs
es van desplaçar
amb una monovolum
que es posava
l'Ajuntament
de Tarragona
i anaven quasi
cada setmana
semblava que anessin
al futbol
i anava l'alcalde
i anava regidor
i se'n anaven a Madrid
i home
jo crec que
malauradament
aquell accident
i la pressió
ciutadana
és la que va fer
la que va assolir
el francolí
d'avui
però va costar anys
sí
i vau aprendre
del protocol
ministerial
el que probablement
no sabem cap
de nosaltres
i us van tractar
molt bé
jo recordo
que quan tornavo
feia la ronda
pels mitjans
home
nosaltres devíem
anar aquí
almenys
amb tres
de la Generalitat
amb tres o quatre
sí
vam
de
Roma
el primer
va començar
el Collei
va començar
el Collei
després el Roma
Roma
i després
devia ser
el Mas
i una altra abans
no sé si hi ha
alguno en el medi
tot allà
sí
en el versió
quatre
jo recordo
que anàveu a Madrid
de tornada
fèieu la ronda
pels mitjans
de comunicació
que us trucaven
perquè vinguésseu
a explicar
com estaven les coses
i bé
doncs al final
ja era un anecdotari
perquè les coses
durant molt de temps
estaven sempre igual
només es podien explicar
anècdotes
i coses molt particulars
però en principi
semblava que estava
tot bastant
paralitzat
nosaltres sempre
sempre havíem dit
que serien molt
tossuts
sí
encara que al riu
no hi hagués aigua
baixés sec
que anàtros
dali
dali
dali
home
també és una constància
després
que en aquell moment
també es va dir
i anàtros
a veure
molta part
de sort
la vam tindre
amb els mitjans
de comunicació
que gràcies
als mitjans
de comunicació
també es va fer
el que es va fer
perquè és que si no
si no hi ha una veu
que es faci ressonar
i els mitjans
de comunicació
o sigui
es van portar
molt bé
molt bé
i
quan vau fer
el primer viatge
a Madrid
quant de temps
havia passat
del 10 d'octubre
més o menys
tampoc no cal
per a final d'any
primer
no
primer vam anar a Barcelona
primer vam anar a Barcelona
el culer
me parece
que fue
per a final d'any
cuando fuimos
la primera vez
vam anar a Barcelona
tuvimos prácticamente
un año
dando vueltas
casi un año
tuvimos
o un año
de Madrid a Barcelona
Barcelona a Madrid
amb una carpeta
plena de fotografies
que sempre les portàveu
gaire bé a sobre
disposats a ensenyar-les
allà on calgués
per una mica
reformar
i fonamentar
aquella reivindicació
home i des d'aquí
al final s'ha fet
però es van portar
tots molt bé
igual des de la Generalitat
que des del Govern Central
hi hagués qui hi hagués
vull dir que de fet
es van portar molt bé
i ens costa
que ens van veure
coses
i vam anar en llocs
alguna vegada
no tomaron el pelo Carme
no el pelo siempre
no el pelo siempre
nos lo ha tomado
no no
el pelo siempre
però nosaltres
d'Alequia
els han dit ben tractats
en aquest sentit
del tracte
no nos preocupava
ir a Madrid
com a Barcelona
si igual
si hi havia que ir a Madrid
si hi va a Madrid
i a Barcelona
vull dir que
que vam allà en llocs
i es van ensenyar coses
que sabíem segur
que no estaven
a l'abast de tothom
i en canvi
sigui perquè
pel taranà que teníem
com ha dit abans
el Josep Maldonado
que tampoc
no vam ser pesats
ni vam dir
doncs bueno
ara
fem una miqueta de fullon
no
perquè
nosaltres som del paret
que les coses
es poden arreglar bones
més val
segur que entreus més
que no passi
vas amb amenaces
i vas malament
i vas així
amb una miqueta
d'axineria
però vosaltres ja ho contàveu
i això el senyor Maldonado
ho sap perfectament
que tot el que és
el capítol d'infraestructura
són procediments lentíssims
eh
això és a vegades
el ciutadà en sorprèn
de la lentitud
que tenen aquest tipus
de coses
Albert
a mi m'agradaria
també que
comentessis alguna imatge
que encara et quedes moltes
perquè a més tens fotografies
professionalment
doncs ho has de tenir
molt al cap
però des del punt de vista
més personal
quines imatges
podries aportar
jo desviaria una miqueta
cap a la zona de la Riba
també que li déu-n'hi-do
el que es va patir
també tenim el tema
de Cambrils
i li va haver un mort
de què no n'hem parlat
sí, efectivament
el senyor que estava al pont
fent fotografies
és un fuster
sí, sí
que per cert
doncs hi va haver un radioaficionat
que ho va filmar
i no fa gaire
es va donar un premi
amb aquesta filmació
aquesta casa va donar un premi
a aquest treball periodístic
als premis de comunicació
no d'aquesta edició
sinó de l'anterior
després teníem la zona de Porrera
que allí també van patir força
el ventí inundat
exacte
sí, sí, sí
per això
hi ha altres situacions
també que realment
no van ser lamentables
ha sigut a tota la província
gran part de municipis
diguéssim
uns de la zona de costa
altres de l'interior
que havia un autèntic caos
vam tindre que desplegar-nos
tant bombers
com polítics
entre cometes
vam tindre que fer
una feinada brutal
perquè teníem
moltíssima gent
jo recordo
que l'helicòpter
no paraven de veure alcaldes
i més alcaldes
i molta gent preocupada
i de gran complexitat
després la reconstrucció
Gerbos
hi apuntava
el tema
dels automòbils
que afectaven els veïns
de Residencial Palau
però si parlem
des d'aquesta perspectiva
més general
del camp de Tarragona
de les comarques
la reconstrucció
és d'una complexitat
extraordinària
per les administracions
per les assegurances
pel territori
hi va haver uns dies
que a Cornudella
aquella zona
no podien baixar
cap a Tarragona
fins que no es va poder
arreglar poc o molt
la carretera
al Coll del Forge
que se'l va emportar
un parell de curbes
d'aquelles
se les va emportar
i llavors es va haver
de gestionar
amb la pedrera aquella
que es deixessin
passar per dintre
de la pedrera
perquè la gent
de Cornudella
poguessin baixar
cap a la zona
de Mas Pujols
que també va patir molt
jo recordo
que l'alcalde
de Margalef
que curiosament
em deia el seu germà gran
que ell és molt més gran
que jo
va convocar al poble
a un lloc
on va poder
i va dir
escolti
segur que
el seu Valdele
vindrà volant
i
bueno
i vaig arribar
amb l'hicòpter
i em va posar a plorar
se'm va abraçar
i em va posar a plorar
i em va dir
escolti
a més a més casualment
aquell dia
si no m'equivoco
al matí
la ràdio
havia
anunciat
que s'havia
aprovat
una ajuda
del govern central
de la Generalitat
i de l'Ajuntament
de Barcelona
de molts mils de milions
per refer
el Liceu
i em recordo
que
en un poble
d'aquests
del camp
també
aïllat
una dona
se'm va acostar
i em va dir
escolti
avui a Barcelona
s'han aprovat
mils de milions
de pessetes
per refer
el Liceu
a nosaltres
se'ns donarà alguna cosa
aquest sentiment
de dir
Barcelona
sí
el meu poblet
no
o sigui
que la gent
estava
en una situació
d'angoixa
i de dir
què passarà demà
fins i tot
jo recordo
que com que
l'emergència
era tan àmplia
jo vaig enviar
al gremi
de constructors
un fax
i a les cambres
de comerç
un fax
demanant
constructors
que poguessin
refer
les emergències
més emergències
i
curiosament
ho vaig fer
de molt
propi
pensant
bueno
després
ja
ja
m'encomanaré
adéu i el diable
per pagar-ho
no
i va venir
algun constructor
que se'ns va anar
a fer
algun pont
d'aquests
de fusta
no sé què
perquè
clar
és que era
situació
de drama
total
una altra
que a mi te'n recordaràs
molt
era una altra
emergència
que una
no s'hi pensa
és bé
la refineria
necessita
entrada i sortida
de productes
el pont
s'havia ensorrat
i totes les camions
cisterna
havien de passar
per a algun lloc
per anar cap a la refineria
i les reunions
que teniu
amb els representants
de l'EQT
fins a altres hores
per mirar
de trobar una solució
a veure
quina via alternativa
se'ls podia donar
que no suposés
més risc
encara
bé
també era un dels temes
diguem
i que cal gestionar
una situació d'aquesta
no hi havia molts forons
clar
és que després
un cop ha passat
aquesta tensió
primera
de l'ensenyament
quan els nanos
podien tornar a l'escola
m'han trigat molt
a tornar a l'escola
del Serrallo
tu recordes Carme
si m'han trigat molt
a tornar els nanos
a l'escola
no
jo no
tu Gerba
si t'acordes
me parece que
estuvieron
como nosotros
prácticamente
una semana
una semana y pico
porque claro
nada más que tuvieron
que limpiar
lo que es la primera planta
que donde se había inundado más
porque los niños
según iba lloviendo
iba subido para arribar
a la otra planta
que tiene
lo que es limpiar
la primera planta
y arreglar un poco
me parece que
una semana o así
clar
després el que dèiem
el polígon
francolí
totes les petites indústries
tallers
va ser terrible
per molt petits empresaris
jo recordo imatges
que preguntes
treballadors
o empresaris
el sostre
de les naus
si us recordes
un lloc nostre
que anava traient
gent des de les naus
portant-les cap
al parc de bombers
una amb pales
aquelles excavadores
que amb el que era
la cullera
a dintre i posaven gent
per treure'ls també
i portar-los cap a la zona seca
imatges d'aquestes
això de la zòdia
que has dit ara
jo me'n recordo
els més joves
que volem
una zòdia
sí sí
una zòdia
realment
l'aigua va arribar
a uns nivells impensables
i més és el que deia abans
l'Albert
que com que al serrallo
hi ha mar
l'aigua
va pintre de seguida
però després també
va marxar de seguida
vull dir
no va quedar
clar
en aquests altres llocs
va quedar
un mar
un mar
un va quedar molt mal més
en fi
hem volgut recordar
aquests moments
el que sí que és cert
és que no s'obliden
aquestes coses
és allò que ja
els més grans
l'aigua de Santa Tecla
determinades generacions
recorden els aigua
del 10 d'octubre
del 94
es recorda
no Gerbácio
quan plou una mica
més del compte
segur que ve al cap
jo ara
me recuerdo
y aún me emociono
de todo aquello que pasó
pasamos muy mal
però bueno
ara no me'n recordo
ara pasamos por el río
y quizás pues me alegro mucho
de lo que está hecho
veiem aquest río
amb gent que gaudeix
no?
i que ara no me'n recordo
ara falta aigua
quizás te ves un poquito
contento y alegre
de ver a aquella gente
pero mira
para algo sirvió
todo lo que sufrim
y todo lo que trabajamos
Carme
estem ja al final
jo us demanaria
una intervenció breu
de cadascú
si desitgeu fer-la
esclar
no?
bueno
no
jo des d'aquí
després de tot el que he dit abans
agrair també
la col·laboració
que després hi va haver
vull dir que va ser fantàstica
que quedi bon gust de boca
per tothom
no no vull dir que és veritat
vull dir que va ser fantàstica
de tot
des que la Guàrdia Urbana
que va vigilar
i la Policia Nacional
que va vigilar
perquè clar
evidentment
després van estar
els dos barris
tota la nit
amb vigilància
però com que no hi va quedar ningú
llavors van estar tota la nit
amb gent vigilant
no?
igual de
no hi haguessin
actes de vandalisme
ni saquejos
i des dels equips de neteja
de l'Ajuntament
que va fer una tasca espectacular
perquè és de veritat
que els barris van quedar
fets un asco
perquè
amb trossos d'arbres
després aquell fang
és un fang
molt consistent
treure tot allò
vull dir
des del més amunt
fins al més avall
vull dir agrair
perquè tothom
es va portar molt bé
Albert
els afegir alguna cosa més
mig minutet
treure alguna conclusió
i veure què és el que es podia millorar
del tal com es va
del que va succeir aquests dies
que era el tema
dels avisos
hem de tenir la informació
el més aviat possible
per poder transmetre-la
en aquells que
doncs
bueno
poden resultar afectats
jo crec que amb això
s'ha millorat bastant
i segur
segur que
doncs encara
podem millorar més
d'això es tracta
en Josep
mig minutet
conèixer 5 segons
em sembla que s'ha dit tot
agrair que
Calagona Ràdio
vulgui recordar
perquè jo crec que aquestes coses
formen part de la història
d'una ciutat
o d'un país
i per tant
doncs
home va bé
jo quan em vau trucar
vaig quedar parat
vaig dir
i ara que els hi veia aquests
no?
fa pocs dies
un
un
un noi
d'Arbia Virgili
que estava fent un treball
i em va
voler gravar
per parlar
del accident
de bandellós
de nuclear
i aquest noi
em gravava de coses
de quan ell era un infant
i sonava tota
música celestial
per tant avui
segur que joves
i
no tan joves
doncs
hauran assabentat
o s'hauran recordat
de coses
que ja són història
però
que millor que no haguessin passat
però que van passar
la història local
que és allò
que aquell paper
que ens pertoca a nosaltres
a la ràdio local
que celebra 20 anys
i per això
està recollint
testimonis
i recordant
grans esdeveniments
la propera setmana
parlarem
de patrimoni
que també va ser
un moment
bastant més dolç
que no pas aquest
que ens ha ocupat avui
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
de veritat
ho agraï moltíssim
aquesta interrupció
en l'estiu
de ser avui
al matí de Tarragona Ràdio
moltes gràcies
molt bon dia
és la una
les notícies