This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
...
Aquesta és una sintonia que poden reconèixer fàcilment,
si són oyents fidels d'aquesta sintonia.
És la música que fem servir per introduir l'espai
que cada dilluns, des de ja fa una pila d'anys,
fem en col·laboració amb la Biblioteca Pública de Tarragona
per acostar-los, per difondre els seus serveis,
la seva activitat, per recordar quin és el seu fons.
Avui ens visita la Núria Gondolbeu.
Núria, què tal? Bon dia, bona hora.
Hola, bon dia.
No et deixen fer pont, no et deixen fer vacances?
No em deixen fer vacances.
Ja saben que quan ve la Núria al cinema
és el protagonista d'aquests minuts.
Obrim el record del cinema de la Biblioteca,
el traslladem cap a la ràdio.
I avui, molt d'acord amb les dates,
no tan amb el temps, perquè avui el temps, entre cometes,
ens està jugant una mala passada.
Avui, viatges, ciutats...
Aquesta vessant més viatgera
és el protagonista del nostre espai, Núria.
Exactament, sí.
Aprofitant que estem a l'estiu
i que es presta molt a viatjar,
hem fet una selecció d'unes quantes pel·lícules
que estan relacionades no només amb els viatges,
sinó amb les ciutats
i ben definitiva en les vacances.
Pel·lícules, insistim, que es poden trobar
en el fons de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Sí, totes les que anirem comentant
doncs els podeu trobar a la Biblioteca.
Us recomanem que abans mireu a catàleg
si estan disponibles o no,
perquè la veritat és que l'estiu també
ha molts préstecs de...
Ve de gust veure una pel·lícula, no?
Llegir un bon llibre, també,
i està molt sol·licitat.
Però bé...
Per on comencen, Núria?
Doncs mireu, començarem
per el que són les pel·lícules de viatgers, no?
D'aquelles persones que s'endinsen,
doncs, pujant, ja sigui amb cotxe, amb autobús
o amb patinet, no?
Ja veurem que hi ha algun viatger molt interessant aquí
i s'endinsen, doncs, a viatjar, no?
Molts deixen coses enrere,
d'altres en plan, doncs, de recerca,
buscant, doncs, buscant-se a si mateixos
en alguna ocasió.
I bé, doncs, dintre d'aquest àmbit
hem seleccionat unes quantes pel·lícules, no?
Són viatgers, no ens imaginem tots
el Mickey Moto amb la motxilla recorrent, no?
Exacte.
No tots són viatges per plaer, en aquesta vida.
Exacte, sí, hem volgut començar per aquí
perquè és una mica, potser, el més diferent, no?
Que s'allunya una mica més del viatge
tal qual nosaltres, doncs,
l'interpretem en aquestes dates.
Llavors, un dels primers títols
que us volia comentar
és el diari Os de Motocicleta.
És una pel·lícula força interessant.
Molt interessant, m'atreviria a dir.
Sí, molt peculiar, no?
Que ens explica, doncs, la història
de l'Ernesto Che Guevara
i Alberto Granado
que un bon dia eren, bé,
dos joves de l'any 52
en aquest cas, doncs,
pugen a la moto
i se'n van a descobrir,
ells volien redescobrir
el que era l'autèntica Amèrica Llatina.
Llavors, és tot un viatge, doncs,
ple també de peripècies
i realment és un viatge
que no els deixarà indiferents.
És més, doncs, Ernesto Guevara...
Ernesto...
Bueno, el Che, com si diguéssim,
en aquest viatge
inicia ja el que serà
un canvi de vida, no?
Un canvi a favor, doncs,
de la gent,
a favor, doncs,
de la justícia
i que realment
canvia una mica
el que serà la seva vida.
A mesura que es va trobar
en diferents situacions,
doncs,
comprèn, per exemple,
la situació d'uns obrers explotats,
d'unes famílies
que tenen problemes
i això comença a ser
el punt de partida
del seu canvi de mentalitat.
El Viatge és una audició
impressionant
amb una motocicleta
en la qual no hi ha ni tu ni jo
ara no posaríem pas.
No hi posaríem posar-hi els peus
una motocicleta
amb sidecar,
una cosa, vaja,
esparpèntica,
però és un reatge real.
Exacte.
L'Alberto Granado
està viu encara,
va venir a Barcelona
fins i tot
a presentar aquesta pel·lícula
i va donar
total veracitat
a tots aquests fets.
A més,
insicint,
més elements a favor,
la banda sonera fantàstica
i la cançó
del Jorge Drexler
va guanyar l'Òscar.
Molt bé.
Ja, completament presentada.
Ja hem fet el pack.
Aquesta és...
Comencem força,
comencem força.
Què més tenim, Maria?
Molt bé.
Canviem d'àmbit.
El verano de Kikuhiro.
Aquesta és una pel·lícula...
Completament diferent, eh?
Exacte,
totalment un altre ambient.
És una pel·lícula japonesa
de l'any 99
dirigida per Takei Shikitano
i bé,
aquí sí que se'ns planteja
una situació molt diferent
també de dos personatges.
En aquest cas,
Masau,
que és un nen petitet
que viu amb la seva àvia
i que ve
durant l'estiu
doncs s'avorreix.
viu amb la seva àvia,
els amics
s'han anat a la platja,
s'han acabat
els partits de futbol
i clar,
viu amb la seva àvia
doncs és una mica avorrit,
no?
Llavors,
el que fa és decidir
començar una recerca
de la seva mare.
La seva mare
que més en té una fotografia
i té una adreça
i res més.
Llavors,
el noi
doncs està
il·lusionat
doncs en trobar-la.
Però clar,
la seva àvia
no el pot deixar,
ni el pot acompanyar
ni el pot deixar
a viatjar sol.
Llavors,
doncs busquen
diguem-ne
un monitor
per dir-ho d'alguna manera
que és en Kiko Hiro.
En Kiko Hiro
és un personatge
també molt peculiar,
gens ha basat
a tractar amb nens,
més aviat
a buscar el diner fàcil
i bé,
doncs,
ells dos
s'ajunten,
el destí una mica
els ajunta
i comencen
aquest viatge,
no?
A la recerca
de la mare
d'aquest nen.
I bé,
la veritat també
és una història
molt curiosa
i molt entranyable,
molt interessant.
Aquesta no l'he vist,
no hi podem posar
més cullerada personal,
però vaja,
té molt bona pinta,
la veritat.
Molt bé,
sí.
Doncs,
una altra pel·lícula
dintre d'aquest primer pack,
una història verdadera,
aquesta també és
ja de l'any 99,
del director David Lynch,
i anava una mica
també en la idea
de quan viatgem
al metge de transport,
no?
I amb un altre mitjà
de transport
no convencional.
Una gent convencional,
també és verídica,
aquesta història,
i tracta
de l'Irvin Stratt,
és un avi
de 73 anys,
una persona gran,
que viu amb la seva filla
a Iowa,
als Estats Units,
i bé,
resulta que un bon dia
li comuniquen
que el seu germà
està malalt,
el seu germà
que viu a Wisconsin.
Llavors,
ell,
que sempre havia tingut
com una petita
en amistat,
amb el seu germà
decideix que és el moment
d'anar-lo a veure
i de fer les paus,
no?
Però clar,
com que és un senyor gran,
també amb forces
dificultats,
tan econòmiques
com de tot tipus,
decideix viatjar
ni més ni menys
que amb la seva màquina
de tallar gespa.
Llavors,
se la prepara,
se la posa a punt
per emprendre
aquest viatge
que realment
és força peculiar
i també
molt interessant.
Totes les persones
que es va trobant
al llarg d'un viatge
que, evidentment,
crida l'atenció
a veure una persona
viatjant en aquest mitjà,
no?
Altament recomanable,
també,
pel·lícula
amb diferents nominacions
als Òscars,
amb la firma
de David Lynch,
més propera,
també,
no,
el cine d'aquest autor
de vegades
és molt més complicat,
aquesta és molt més
planera
per l'espectador
i una pel·lícula
fantàstica,
sense cap mena de dubte.
Molt bé.
Doncs sí,
aquests serien potser
els tres títols
que vindrien a ser
pel·lícules d'aquests viatgers,
moltes vegades forçats,
però que, doncs,
en el seu viatge,
doncs,
hi busquen
i recerquen,
doncs,
quelcom més,
no?,
que el fet més
d'oci,
no?,
i l'údic.
Són pel·lícules
de viatgers,
parlem, ara,
si et sembla,
de pel·lícules
de vacances
més tal com
les entenem nosaltres,
tampoc no és exactament així,
però sí que les vacances
més quotidianes
hi tenen un pes preponderant.
Exacte.
I per aquest apartat
us hem seleccionat
dos clàssics,
dues pel·lícules,
així més en plan,
doncs,
familiar,
per veure amb família,
que també ve molt de gust.
Clàssics en majúscules,
d'aquests imprescindibles
per a qualsevol filmoteca.
Sí,
i també ben diferents
un de l'altre.
El primer
és Vacaciones en Roma,
del William Wyler,
de l'any 53,
que està, doncs,
protagonitzada
pel Gregory Peck
i l'Audrey Hepburn,
i bé, doncs,
ens explica també
una història una mica curiosa
a la ciutat de Roma.
Una princesa s'escapa,
durant un viatge
d'aquests així,
oficials,
i un periodista,
que en aquest cas
és el Gregory Peck,
la reconeix
i es fa de manera,
doncs,
de fer-se el seu amic
per tal, doncs,
d'aconseguir-ne
una exclusiva.
Llavors,
és una pel·lícula
molt divertida
i, bueno,
amb uns protagonistes
de cine,
no?,
mai millor dit.
amb un rerafons,
amb un rerafons,
amb un teledó de rerafons
d'una Roma
més maca que mai,
amb unes interpretacions magnifiques,
vaja,
tot un clàssic,
com diem abans.
I l'altre clàssic
que us hem seleccionat,
aquest cas francès,
del Jacques Tati,
són les vacances
del Mister Hulot,
que també,
bé,
és una peripècia divertidíssima
i que també
us recomanem
molt intensivament,
eh?
Doncs es tracta,
doncs,
d'un senyor,
del Mister Hulot,
que se'n va
en un complex termal
a la costa atlàntica,
aquests típics espais,
no?,
doncs,
que també molt familiars,
que hi va tota la família,
doncs,
en plan,
doncs,
de descans,
i bé,
doncs,
em sembla que aquest,
bueno,
el senyor Hulot,
direm que el trobo
una mica avorrit
i ja s'ho fa de manera
per engrescar
una mica el personal,
no?,
i la veritat és
que és molt divertit
i tot de peripècies
també molt entretingudes.
Vacances,
més o menys,
a l'ús.
Exacte.
I tenim un tercer bloc
en què ens fixem més,
centrem la nostra mirada
en ciutats concretes,
de cints,
alguns d'aquests més clàssics,
més convencionals,
en el qual al cinema
sempre li ha intentat
donar la volta.
Exacte.
Sí,
doncs,
en aquest sentit,
hi ha pel·lícules
en què la ciutat
pràcticament podem dir
que és un protagonista
més de la pel·lícula
i començarem per aquest,
també és un clàssic
bastant antic,
però jo crec que és
molt interessant
i per això també
l'hem seleccionat,
que es diu
Berlín,
Sinfonia d'una ciutat.
És una pel·lícula
doncs de l'any 27
de l'Elsa Rudman
i és una mica
cinema documental
i la veritat
és que és molt curiós
perquè, bé,
retratar la història,
bé,
diguem-ne,
un dia,
les 24 hores
d'aquestes,
un dia qualsevol
en aquesta ciutat
i és realment
molt interessant
i molt curiosa,
perquè tot tant
el muntatge
com va explicant
els diferents ambients
de la ciutat,
les persones,
la tasca quotidiana,
clar,
penseu que estem
al 1927,
doncs és un document
fins i tot històric
també molt interessant.
Una ciutat berlín
que a finals de la década
dels anys 20
movia en una situació
política absolutament convulsa,
amb una eclosió cultural
enorme,
amb un xoc
de tendències,
el nazisme
accedeix al poder
pocs anys després
i inicia en aquells moments
la seva gran expansió
des de Baviera
per tot el territori alemany,
per tant,
un territori
especialment conflictiu
al moment d'aquests anys.
Sí, sí,
i a més una ciutat
totalment diferent
de la que si avui
comprem un billet
per anar cap allà
ens trobarem, no?
Llavors és com un contrast
que pot ser interessant
per la gent
que viatgi aquí.
Berlín,
una pel·lícula
d'any 1927,
tenim coses
més properes,
més llunyanes,
més modernes...
Sí,
una miqueta
amb aquest mateix plan,
fins i tot
de cinema documental
o bé
de ciutats,
és Suite Habana,
que també
és bastant coneguda,
és una pel·lícula
cubana
de l'any 2003
de Fernando Pérez
i també
en aquest mateix plan
de Berlín,
Sinfonia d'una Ciutat,
doncs el director
ens explica
el que és la quotidianitat
d'una capital
tan interessant
com és l'Habana
i llavors
també us la recomanem,
és una mica diferent,
és cinema,
ja et dic,
en plan documental,
no hi ha diàlegs,
no hi ha protagonistes,
així en primera persona,
però és força interessant
també.
Aquests dies
precisament
es sembra bé
moltes cròniques
d'enviar des de l'Habana
per altres motius,
un apunt certament curiós,
el cronista
que està aquests dies
enviant cròniques
des de l'avantguàrdia
resideix a Tarragona,
l'Esteva Giral,
que estava de vacances
i de moment
s'està quedant allà,
algun dia intentarem
posar-nos en contacte amb ell.
Què més, Núria?
En tenim alguna més,
a veure,
per exemple,
un altre clàssic,
aquesta sí,
perquè és els que ens quedem
per aquí a prop,
un títol català
que és en la ciutat
de Sesgai
del 2003,
i bé,
en aquest cas,
Barcelona és la ciutat
en la qual es mou
en un grup d'amics
i tot l'entrallaç
que hi ha d'històries,
de secrets,
de mentides
i de relacions ocultes,
però bé,
en el marc d'una ciutat
tan coneguda
com és Barcelona
i que es presta tant
també a ser plató cinematogràfic.
I de fet ho és.
I ho és.
I de fet ho és.
Diuen a causa
del baix preu
o del preu raonable
que costa fer
un rodatge.
Es veu que en d'altres ciutats
són simplement prohibitius.
Sí,
Déu-n'hi-do.
Molt bé.
Un altre clàssic
també en aquest cas
del musical
que crec que amb el títol
també es mereixia un raconet
en aquesta llista
és un dia
en Nueva York.
Que bé,
malgrat potser
és una mica de cartòpedra
el Nueva York
que ens ensenyen
és un clàssic
del cinema musical
també molt divertit.
És el musical
de l'esplendor
de Hollywood
una mica per excel·lència
aquell en què la gent
comença a cantar
i ballar al carrer
tothom somriure
d'orella a orella
s'afegeix la gent
els vianants
s'afegeixen a les cançons
és el musical
per excel·lència.
Sí, sí.
També trobem
que és divertit
és una pel·lícula
així estiuenca
i bé
molt divertida.
Després
en una altra
i acabant
la pel·lícula
en la ciutat blanca
d'Allen Turner
és l'any 83
i que ens acosta
a la ciutat de Lisboa
també és una ciutat
molt maca
i bé
la història
que ens explica
aquesta pel·lícula
és la d'un home
que bé
visita Lisboa
i es queda
totalment fascinat
tant per la ciutat
com per la gent
i abans bé
hi ha tota una història
amorosa
amb una persona
d'allà
i bé
és tot un ambient
també molt interessant
i molt bonic
perquè Lisboa
és una ciutat
que realment
té molt d'encant.
I amb aquesta
aproximació
a la capital
de Lisboa
posem el punt final
aquest racó del cinema
hem fet un tast
per alguna
de les pel·lícules
en què el cinema
el viatge
els viatgers
són protagonistes
tots aquests films
estan disponibles
en el català
en el racó del cinema
més feina que mai
abans ho deies
la gent
té ganes
de veure
vídeos i DVDs
d'aquests dies
sí
es presta
es presta
a mirar
a mirar pel·lícules
i a disfrutar
d'una bona estona
i temps de vacances
i és que no en tenim
doncs sempre tenim
una estoneta
també per relaxar-nos
davant de la tele
i si és en bon cinema
doncs sempre ve de gust
perquè aquests dies
obres dels diaris
mirem les cartelleres
i ràpidament
segons com
tens ganes de tancar-los
Núria Guntoveu
moltes gràcies
un dilluns més
fins la propera
molt bé
gràcies a vosaltres
adeu