.
És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Comença l'aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio,
com cada divendres en directe el dissabte.
Ara, repetim, reproduïm aquest espai
que fem setmanalment en col·laboració
amb les àrees de serveis socials
i ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i amb el suport de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Un espai que ens agrada recordar-ho
està adreçat a prevenir en salut
als joves estudiants de primària,
als hàbits saludables
i també a facilitar la convivència entre les persones.
L'aventura de la vida és un espai
en què hi prenen part diferents centres educatius
de la ciutat de Tarragona,
nois i noies de primària,
que treballen diferents temes al centre educatiu
i que després venen aquí a la ràdio
i ens fan una petita mostra de tot allò
que treballen, no un dia esporàdicament,
sinó, de fet, són temes que van treballant
al llarg de tot el curs.
Per això, segurament, les persones que ens acompanyen
habitualment ja ho saben,
en tot cas ho afegíem perquè,
si algú s'incorporava a la nostra sintonia,
perquè qui sap, probablement avui,
tenim nous oients que són persones conegudes
i properes als alumnes de cinquè de primària
del Col·legi L'Estonac de Tarragona.
No ens acompanyen tots, fora impossible,
però sí una bona representació
d'aquests joves estudiants de primària.
Saludem la Lluïsa, que és la seva tutora.
Lluïsa, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda.
Quina llàstima que no puguin estar tots.
Des d'aquí, en tot cas,
els enviaríem una salutació i una abraçada ben forta, no?
Una abraçada ben forta,
que tots hem treballat aquest conte.
No sols els que són aquí, sinó que els que són aquí representen a tota la classe.
Sempre ho diem, és impossible, eh?
L'estudi és gran, l'estudi de Tarragona Ràdio,
però, clar, per encabir tantes persones fora impossible,
doncs venen una bona representació.
Diu, la Lluïsa han treballat tot el conte.
Heu treballat el conte, precisament, de contes, eh?
De crear o, en tot cas, incentivar l'hàbit de la lectura.
Sí.
És una aventura...
Ai, una aventura...
Una trampa fantàstica,
que és un conte en què un nen,
que no li agrada llegir,
doncs, una mica enganyat per la seva germana,
doncs, pren el gust per la lectura.
I és un conte molt bonic.
Això de llegir,
aviam, hi ha nens i nenes que els encanta
llegir que tenen l'hàbit més adquirit,
però hi ha d'altres que els costa una miqueta, no?
La cosa de la lectura,
hi ha adults que també els costa bastant, eh?
Però hi ha nois i noies que costa una miqueta
que llegeixin, no, Lluïsa?
En general, a la classe,
almenys aquest curs,
doncs, els agrada bastant llegir.
Molt bé.
En gaudeixin bastant.
Doncs així ja en podrem parlar,
i molt, en aquesta aventura de la vida.
Escoltarem el conte,
perquè els oients també sàpiguen una miqueta
quina és la base de la conversa,
que començarem d'aquí uns moments
amb la Jordina, la Laura, l'Anna Sancho,
l'Anna Oliveres, l'Arnau,
el Ricard, el Germán i el Javier,
que són els nois i noies que avui ens acompanyen.
I perquè ningú es pensi que estic només amb la Lluïsa,
també hi és la Marissa, la Patricia i el Francis,
però tots aquests nois i noies de cinquè de primària
podien dir hola, bon dia,
i saludar els companys de classe, no?
Hola!
Hola!
I que a Lluïsa, que potser es pensen
que estem tu i jo sols,
i que no hi ha ningú més,
i que això és diatrezo,
això de dir que tenim nois i noies de primària.
Bé, d'aquí un moment començarem a parlar
sobre la lectura, sobre els contes.
Compartirem aquest interès que diu la Lluïsa,
que teniu per la lectura i que està molt bé.
Però si us sembla,
escoltem primer aquest conte
de l'aventura de la vida
i després en parlem, d'acord?
Doncs vinga.
Avui és el meu torn.
Em dic Xavier
i us convido a escoltar un altre conte per xerrar.
Diu l'aventura de la vida.
Una trampa fantàstica.
Un dia qualsevol,
la meva germana em va començar
a explicar una història a l'hora de dinar.
quan l'home va entrar al castell,
no s'hi veia.
Va caminar una mica
i de sobte,
un quadre vell tapat per les taranyines
es va il·luminar
i tot seguit
es va sentir una veu misteriosa.
I què va passar?
Continua.
Qui hi havia en aquell quadre?
Ho sento, Xavier.
Ara no puc continuar.
Demà t'ho acabaré d'explicar.
Entesos?
Em va fer molta ràbia
que em deixés així tan intrigat.
Però no vaig tenir cap altre remei
que esperar-me.
Afortunadament,
l'endemà a l'hora d'esmorzar
em va continuar explicant la història.
Al quadre hi havia un ull gran.
Era un fantasma?
O quina mena de criatura estranya
era aquella?
Un sol ull?
Sí,
només un ull.
Però no puc continuar.
On vas?
Espera!
Ho sento, Xavier.
Si vols,
et continuaré explicant aquesta història
a l'hora de dinar.
Adeu!
Vaig tenir mala sort.
Aquell dia,
la Iolanda no va venir a dinar.
Em vaig haver d'esperar fins a la nit.
Vaig entrar a la seva habitació
i li vaig dir
que no ho aguantava més,
que no la deixaria tranquil·la
fins que no m'expliqués
el misteri d'aquell quadre.
No puc, Xavier.
Haig d'acabar aquests deures per demà
i mira quina hora és.
I aleshores?
Veus el llibre de tapes vermelles
que hi ha damunt
de la meva tauleta de nit?
Sí.
Doncs,
si vols saber
com s'acaba la història
en aquell castell,
llegeix aquest llibre.
Ara, sisplau,
deixa'm sola.
Per què em feia això
la Iolanda?
Ella sabia
que a mi no m'agradaven
els llibres.
Vaig estar donant voltes
al voltant del llibre
de tapes vermelles
durant una bona estona
fins que em vaig adonar
que no hi havia
cap altra sortida.
O me'l llegia
o em quedava
amb les ganes
de saber-ho tot.
Va ser increïble.
Vaig agafar el llibre
i els ulls
em volaven per damunt
d'una pila de lletres.
És tard, fill.
Tanca el llum
i vés-te'n a dormir.
Tota la setmana
me la vaig passar així.
Em passava molta estona
llegint a les nits
fins que se'm tancaven
els ulls.
Cinc dies després
vaig acabar de llegir
tot el llibre.
M'havien passat
més de cent pàgines.
Va ser tan emocionant
com els darrers segons
d'un partit de bàsquet.
Què t'ha semblat
el final de la història?
El final,
la part del mig,
el començament...
tot!
Quin llibre tan bo!
Iolanda,
no en tens cap altre
per deixar-me?
En tinc molts,
però em pensava
que no t'agradava llegir.
Amb aquesta trampa tan fantàstica
que em va posar la meva germana,
qualsevol no té ganes de llegir.
Una trampa fantàstica
és un conte per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Déu-n'hi-do, eh?
La protagonista,
quina estratègia més bona
perquè el seu germà
s'aficioni a la lectura.
Vosaltres alguna vegada
heu viscut una experiència similar
a la d'Algevier
o a la Iolanda?
Podria ser?
No.
Això és dels contes.
Jo us diria
que contestés igual la veu
perquè la ràdio amb imatge
de moment no la tenim inventada.
Tot arribarà.
Si us moueu al cap,
les persones que us estan escoltant
no sabran exactament
què és el que esteu dient.
Vosaltres creieu
que és un bon recurs
el que va trobar la Iolanda
per animar la lectura al Javier?
Sí.
Sí, no?
Segurament,
abans li havia dit
has de llegir
i al Javier li havia dit
a mi no m'interessa
llegir segurament, no?
Devia anar a la cosa així.
I aquesta noia
que es veu
que és bastant llesa
ha dit
que ja que veuràs tu
si acabaràs llegint
o no
i després no se'n penedeix
afortunadament.
Si vosaltres
us trobéssiu
en una situació
semblant,
per exemple,
a veure,
vosaltres ha dit la Lluïsa
que llegiu,
que us agrada llegir
però segur que teniu
amics i amigues
que no els agrada gaire
llegir.
Sí.
En el teu cas, Ricard,
tu tens amics o amigues
que no llegeixen?
No, a mi no m'agrada llegir.
A tu no t'agrada llegir?
Ui,
que es vagi preparant
que sortirà d'aquí
amb ganes de llegir,
ja ho veureu.
Digues, Arnau.
A mi sí que m'agrada llegir,
fico dins del llibre.
Molt bé.
I tens amics o amigues
que no els agrada?
No sé.
O no parleu d'això?
No, no gaire.
Bueno,
el Ricard,
que diu jo
que deu ser amic teu,
no li has dit mai, Ricard,
home,
agafa aquest llibre
i mira tal.
No?
No se t'ha acudit mai?
No, perquè a l'altra classe...
Ah, bé,
però us podeu veure
de tant en tant, eh?
Sí, del pati.
Germán, digues.
A mi m'agrada llegir,
el que passa
que als meus cosins
no els agrada gens,
que tenen sis anys i...
Encara són una miqueta
petitets, no?
I els agradarà més
potser que els llegeixin
els contes.
Sí.
Deu fer mandra,
allò deuen veure massa lletres,
no?,
de cop i volta.
A tu, Javier,
t'agrada?
Sí, m'agrada.
T'agrada llegir.
A la resta també,
he tret del Ricard,
que ja quan surti d'aquí
ja veureu,
sortiran molts llibres.
Jordina,
a tu t'agrada llegir?
Sí, a mi m'agrada
molt llegir,
però a la meva cosina
no li agrada gens
i jo li dic que sí,
que és molt xulo.
I com li diu
no hi ha manera?
No.
Llavors, està,
i li expliques...
Llegarem sempre llibres
pel comple i per tot,
però...
Home, dins de tot...
Si es va llegint...
Clar.
Té la mateixa edat que tu?
No, és un any més petit.
Clar, si no,
diria jo, doncs,
tu regala-li els que t'hi agraden
que si ella no es llegeix
els pots agafar i llegir-los tu, no?
Sí.
Dins de tot,
escolta, aquí farem.
Laura, a tu t'agrada llegir?
Sí, a mi m'agrada molt
perquè em fico dins el llibre
i em fico dins el personatge.
Em fico dins el personatge i...
I tu passes bé,
et penses que estàs dins del llibre.
Anna Sancho,
què t'agrada llegir?
Sí, a mi sí que m'agrada,
però a la meva germana
no li agrada gaire.
Que és més petita o més gran?
Sí, és més petita,
té 8 anys
i jo li dic que és molt guai això,
però ella no...
I li recomanes llibres
que tu ja has llegit
quan tenies la seva edat?
Sí.
I no hi ha manera?
No, a vegades sí, però...
I has provat mai l'estratègia
que fa servir la Iolanda amb el Javier?
No.
Escolta, no és una mala idea,
ara que ve el bon temps
i agafareu les vacances al col·le,
no estaria malament.
A més,
potser tu també et diverteixes, no?
Creant aquesta mena d'expectació.
L'Anna Vives,
que ja abans l'he batejat
i li he posat un altre cognom,
ara li dic bé,
Anna Vives,
a tu t'agrada llegir?
Sí, però la meva germana abans no, però...
Que també és més petita?
És més gran.
És més gran,
i no li agrada.
Però ara ja s'ha acostumat,
llegeix més llibres,
però ara va agafant els llibres
de la meva mare
i s'ho passa més bé.
Ah, clar,
aquesta és una altra,
és que a vegades
la lectura que ens cau
per primera vegada a les mans
no és la que ens agrada.
I un cop,
un dia de cop i volta
trobem un llibre
que diem,
doncs això de llegir
no està malament, no?
A vegades són els temes d'això,
també, si voleu,
en parlarem perquè a veure,
quins llibres us agraden així en general?
Comencem per aquí, Javier.
Què t'agrada llegir?
El del Harry Potter,
ara estic llegint
Harry Potter i el misteri del príncep, sí.
No diguis el final,
no l'has acabat encara.
Prohibit dir el final dels llibres
en aquest programa, eh?
Si algú diu el final,
li diré jo tots els finals del llibre
que vol llegir
al llarg de tota la seva vida.
Germán?
Estic llegint
el primer llibre de Harry Potter
i també
un que es diu
L'Estranyo Casa del Niño Insecto.
Ah, és curiós aquest
de L'Estranyo Casa del Niño Insecto,
de què va una miqueta?
D'un nen
que s'aficiona molt
s'aficiona molt
als insectes
i rep
una carta
i es converteix
en insecte
i passa aventures.
Va ser terrible, no?
El to què és?
Allò una mica com d'angoixa,
misteri
o més aviat és divertit?
Divertit.
Ara, tant el Javier
com el Germán,
després segur que
molts de vosaltres també,
dieu que llegiu
el Harry Potter.
Quan vau veure
per primera vegada
el Harry Potter,
no està malament,
és gruixudet el primer,
l'últim també,
Déu-n'hi-do,
si és gruixudet,
el que no ho és tant,
no sé si és el segon o el tercer,
no?
Que no és tan gruixut.
Tu quan vas veure
aquest llibre tan gruixut,
Germán,
et vas desanimar o no?
O us agraden els llibres
gruixuts?
Que així em dura més.
El primer
és primet,
però jo també
en les deixo el cinquè
que ja
té nocentes
preocupats i no sé.
Digues, Javier.
Jo no,
perquè és més llarg
i
és
que intriga,
doncs així
es fa llegir més i més
i no pots parar.
Ricard,
què estàs llegint?
Malgrat tot.
Bueno,
ja l'he acabat,
però
un que m'agrada
és el diari
de mi perro.
Me'l van regalar
per l'amica invisible,
però com que a mi m'agraden
molt els animals
i sobretot els gossos,
m'ha encantat.
Ja li hem trobat
el taló d'Aquiles
al Ricard,
li hem de regalar
llibres d'animals,
que segur que se'ls llegirà.
I aquest de què anava,
Ricard?
Més o menys?
De
si li vas fer una festa
al teu gos,
escriure coses
sobre el teu gos,
picar fotos...
Ah, molt bé.
Què en tens,
animals, tu, a casa?
Quatre.
Quatre?
Què tens?
Bueno,
quatre gossos...
Déu-n'hi-do,
quatre gossos.
Uns periquitos,
o no me'n recordo
com s'hi deuen,
i uns peixos.
I en tens cuixos?
Cucs de seda.
Cucs de seda, també.
I en tens cura de tots, o què?
Sí.
Tu sol, no?
Jo sol, no, eh?
Ah, ja m'ho penso, ja.
Arnau, què has llegit tu, recentment?
Jo vaig acabar el llibre
de les cròniques de Narnia,
el segon,
i ara m'estic llegint
un dels quatre fantàsticos,
que és un còmic.
Què tal les cròniques de Narnia?
Et van agradar?
Sí, molt.
Txules, eh?
Mai, i no vas provar
d'entrar a un armari, allò,
després de llegir
a veure si passava alguna cosa?
No.
Anna, què has llegit, recentment?
Jo ja me'l vaig acabar
Vicky sigue conmigo,
que m'agrada molt.
I de què anava una mica la història?
Te'n recordes?
Que són dues amigues
i, bueno,
i s'enfaden les dues
i una anava corrents
i l'atropella un cotxe.
I llavors, doncs,
l'altra la comença a veure,
com un fantasma,
i, bueno,
i continuen sent amigues,
però la Vicky li demana
que faci coses dolentes
a la Jane,
i la Jane no ho vol fer.
I al final, doncs...
No, no, no, no diem al final.
No diem al final?
No, no, no, a dir al final.
Perdona.
Doncs li diu
que es tiri per el tren,
però no ho fa.
Home, això,
espero que no, eh?
T'agraden les històries dramàtiques, eh, Anna?
I de sentiments,
i d'amigues,
i de coses...
T'agrada aquest tipus de llibres, oi?
Sí.
I els d'Aventures,
t'agraden tipus les cròniques de Narnia
o no tant?
No.
Més les coses d'amigues,
de joves, no?
Sí.
De coses així que passen molt bé.
Anna Sánchez,
o què has llegit tu recentment?
A mi m'agradar molt un llibre
que em va regalar la meva millor amiga,
que es diu
La secta de la fi del món,
que va,
que són un grup de malvats
que fan una secta
per acabar amb el món.
I n'hi ha un grup de nens
que van a cinquè,
com nosaltres,
que ho impedeixen.
i és molt guai.
A mi m'agrada molt.
Hi ha una mica de tot, no?
D'aventura,
de...
Laura,
què has llegit recentment?
Jo m'acabo d'acabar
un llibre de les Witch.
Ah, sí?
Déu-n'hi-do, eh?
Tenen molt d'èxit les Witch.
I llavors,
quan me l'acabo,
el deixo a una nena
que es diu Laia
i quan van sortint
li vaig deixant.
I feu així intercanvis
de llibres.
D'això també en parlarem.
I ara n'estic llegint
La penya dels tigres.
Què t'agrada,
La penya dels tigres?
És misteriós.
La sèrie negra?
Millor que l'altra?
Perquè saps que hi ha unes
que són així com a més...
com una miqueta més grans,
una miqueta més joves, no?
Hi ha més complexes,
menys complexes, eh?
Jordina,
què estàs llegint tu?
Jo a l'escola Estrambota,
que és d'uns nens
que no els agrada
l'escola que van,
que hi ha moltes normes
i es troben una professora
al súper
que porta un barret al cap
que és un congelador
i és molt divertit.
Té bona pinta, aquest, eh?
I van a aquesta escola
i és tot el contrari.
Tenen les taules
de llaminadures
i tot...
És molt divertit.
Déu-n'hi-do, eh?
Déu-n'hi-do.
I com et dius que es titula?
L'escola Estrambota.
Oh, té molt bona cara.
Màgia, com el Harry Potter.
Perdona?
Màgia, com el Harry Potter.
Sí, similar al Harry Potter.
Comentava la Laura
que li deixa
aquests llibres
a una amiga seva,
a la Laia.
En general, vosaltres,
la lectura que us arriba,
a banda que
els vostres professors
us puguin orientar
de dir
llegiu això,
que també hagueu de llegir
una miqueta
per treballar
les assignatures a classe,
els llibres que llegiu
més enllà
us els recomana
els amics,
aneu a la biblioteca,
intercanvieu els llibres,
estalvieu i compreu llibres,
els els regalen...
Hi ha moltes maneres
que arribi un llibre
a les nostres mans.
Jordina?
Jo vaig a la botiga
i li dic a la senyora
que m'agrada aquest tipus
de llibre
i m'ensenya els quants
i jo l'legeixo
i diu
quan acabis aquest
vens a agafar aquest altre.
I t'aconsella, no?
Una miqueta, molt bé.
Laura, tu com
com t'arriba
la informació
sobre els llibres
que has de llegir?
Jo, doncs,
primer em llegeixo
el primer llibre
de la col·lecció
i després,
si m'agrada molt,
doncs,
vaig continuant
la col·lecció
i...
I continues
fins que s'acaben, no?
Que és difícil
que s'acabin,
afortunadament.
Anna Sancho.
Jo abans
anava a la biblioteca
a agafar el llibre
que m'agradava
però ara
ja sol me'l regalen
per compra
i per sant.
Sempre esteu llegint
algun llibre?
Sí.
Constantment?
Sempre teniu algun llibre
al costat?
Sí, sí.
Per a les estones
que queden?
Bueno, jo a vegades
quan no en tinc ningun
començo algun
que té el meu germà
però no l'acabo.
És més gran que tu?
Sí.
I no l'acabes
perquè dius
com que no m'agrada gaire, no?
Sí.
Ho feu això
si un llibre
el comenceu
i no us agrada
o el deixeu?
O li doneu una oportunitat
i tireu una miqueta més enllà?
Jo tiro una mica més enllà
però si veig
que no m'agrada
el deixo
i m'enjeseixo un altre.
Clar, perquè en principi
llegia de ser un plaer, no?
Sí.
I si no ens proporciona aquest plaer
dius
home, doncs
havent-hi tants llibres
fantàstics pel món
doncs val la pena
insistir en altres.
Ricard,
com t'arriben els llibres?
Jo?
Te'ls regalen.
També.
També.
Però...
Si me deixen
vaig a la meva bola
a comprar anuals.
I vas allà
i dius
home, pel títol, no?
Per l'aspecte
que pot tenir la portada
també.
Això té bona cara.
segurament.
I tu, Germán,
com t'arriben els llibres
a les mans?
Me'ls regalen
pel compleans
i pel sant
i sobretot
quan faig alguna cosa bé
també me'ls regalen.
Heu parlat
de Harry Potter,
l'Arnau ha parlat
de les cròniques
de Nàrnia,
són llibres
que després
s'han fet
a pel·lícules.
No sé si us agrada
això que se'n facin
pel·lícules dels llibres
que heu llegit abans.
Jordina?
A mi m'agrada
jo vaig veure
la pel·lícula
de les cròniques
de Nàrnia
però el llibre
el trobo diferent.
I què et va agradar més?
La pel·lícula?
El llibre?
A mi la pel·lícula.
La pel·lícula.
Tu, Laura,
què en penses
d'això que facin pel·lis?
A vegades
un es queda decebut,
a vegades no.
A mi m'agrada més
la pel·lícula
perquè...
En general?
En general.
Sí,
perquè allí
quan els nens
entren a l'armari
m'ha donat impressió
perquè això és fantasia,
dins d'un armari
no pot estar un paraíso.
Ah, no?
Què dius ara?
Vaja,
jo que dic
que aquest cap de setmana
recorreré
tots els armaris de casa
a veure si surto
a algun lloc.
Quin disgust
que m'acaba de donar
la Laura.
És que Laura, eh?
Sembla mentida.
És a dir,
a tu més allò
visualment
que veiessis el moviment
molt més que el llibre,
que el relat
que pugui fer l'autor,
segurament.
Anna,
a tu què t'agrada més?
No de les cròniques
de Nàrnia, eh?
En general,
si vols parlar d'aquest
també,
però en general?
En general,
m'agraden més
les pel·lícules
perquè
m'acosta menys
d'entendre-ho
i els llibres
m'acosten una mica més.
Us costa un cert esforç
llegir un llibre?
Suposa un esforç?
No.
Depèn.
No?
No.
Depèn.
Germán?
A mi,
en general,
m'agraden més
les pel·lícules,
però quan les lleixo
i fan una pel·lícula
estic molt decebut
perquè quan estàs
per la meitat
ja
veure la pel·lícula.
I t'agrada el cinema
i una cosa
és veure una pel·li
i una altra cosa
és llegir un llibre, no?
Entenem una miqueta
que és això
el que vols expressar,
Javier.
Després li donarem
la paraula al Ricard.
Doncs jo
primer vaig llegir
el llibre
de Harry Potter
i m'imagina
personatges diferents
i després vaig veure
la pel·lícula
i em vaig adonar
que no era el que...
I et va agradar?
Sí.
Home,
és dels casos
que a tothom
hi ha unanimitat, eh?
Que tant els llibres
com la pel·lícula
estan molt ben resolts.
Ricard,
què t'agrada més a tu?
A mi,
el cinema.
El cinema.
T'agrada molt, molt?
Sí.
La veritat és que sí.
Per exemple,
la peria de Narnia
m'agrada molt
i la de...
Com s'ha dit?
I la de...
Harry Potter?
No, bueno,
el llibre de Narnia
no m'agrada.
No.
Vaig llegir una part
i no és que...
Sí,
veus,
amb les cròniques de Narnia
passa una miqueta diferent
amb Harry Potter
que hi ha moltes persones
que diuen
que el llibre
que a mi van veure la pel·lícula
van anar al llibre
i no els va agradar
i amb Harry Potter
diuen que primer van veure la pel·lícula
i quan van anar al llibre
encara els va agradar més, no?
Hi ha opinions,
lògicament
i afortunadament
això dels llibres
que és una activitat
que fa un sol,
us heu fixat?
Que per llegir
no necessites ningú
llum,
ja sigui natural o artificial
i el llibre.
Per tant,
allò de que un llibre
és un bon amic,
com valoreu aquesta frase?
Depèn,
si t'agrada llegir,
si t'agrada llegir o no.
Partim de la base
que t'agrada.
Sí, sí.
Compara't amb els amics normals,
és molt diferent.
Home,
però se'n pot tenir
més d'un amic, no?
Sí.
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Com el gos.
Anna Vives,
què dius?
Jo crec que un llibre
és per disfrutar
i un amic
és per ajudar-lo
si li passa alguna cosa
i ser amic.
i ser amics
i no sé,
fer alguna cosa.
Després,
teniu tendència,
no sempre,
allò de fer grans col·loquis,
però de comentar
amb els amics
o les amigues
la lectura d'algun llibre.
Si heu comentat,
per exemple,
a la Jordina
que li digui a la Laura,
escolta, Laura,
tu has llegit el llibre aquest
de l'escola,
de les llaminadures,
de no sé,
us agrada comentar
els llibres amb els amics?
Digues, Jordina.
Sí, una nena de meva classe,
la Mariona,
sempre m'explica els llibres
perquè és aficionada
de la lectura,
li agrada molt,
molt llegir,
se llegi tot
de Harry Potter,
té un munt de col·leccions
i ella de vegades
també me'ls recomana
i ens els expliquem.
Parlàveu del Harry Potter,
aquí han sortit llibres
que tenen temàtica
d'aventures
on la fantasia,
la màgia,
està present allò
que no és real
però que realment
són capaços
de crear mons
que ens els podríem
creure perfectament,
no?
Quan entres dins del llibre
tot és possible.
En la realitat
quan anem al col·li
al matí
no ens passarà
això de l'armari
que fèiem broma
amb la Laura
ni ens trobarem
que passa la senyora
maltrent
alguna cosa del carrito,
niños,
això no ho trobarem mai,
no?
Però dins del llibre
és normal,
no?
Penses que és normal,
que això pot passar?
No és aquesta
la sensació real
que teniu,
sigui el tipus d'aventura
que sigui.
L'Anna,
amb aquests drames
que llegeix
de l'amiga
que l'atropella
el cotxe
realment passes angoixa,
no?
Quan estàs llegint
i sents una miqueta
dins de la història,
home,
entén-me.
Home,
una mica de pena fa
però després penses...
després tanques al llibre
i a la teva vida,
no?
Sí.
Aquí està la gràcia,
segurament,
que podem viure altres vides
amb els llibres,
o no?
Què en penseu?
Penso que el Germán
té el braç aixecat.
El llibre,
sí,
és molt maco,
però el còmic
ja és diferent,
aunque sigui
mig llibre,
ja veus els dibuixos
com si fossin
les diapositives
i...
T'agrada el còmic,
a tu?
Quins còmics t'agraden?
Mortadell i Filemon.
Molt bé,
un clàssic, eh?
Anna?
A mi també m'agrada molt
el Mortadell i Filemon
i com que em fa molta gràcia
jo també em poso a riure.
Els agendre la tia, eh?
Sí.
Home,
aquests curiosament,
el Mortadell i Filemon
el que és singular
és que així com Harry Potter
i altres personatges
de la sonda ara,
Mortadell i Filemon
segur que els vostres pares
també els han llegit
i els vostres oncles
perquè són de quan nosaltres
aquesta generació
eren petits
i ja existien.
Mortadell i Filemon.
I escolta,
no es fan grans, eh?
Estan com el primer dia.
Arnau?
Que jo el llibre
de Mortadell i Filemon
a vegades
un que
a vegades
el tenia a la classe
i el Germán
venia a mirar-me'l
i un dia
li vaig dir
doncs mira,
agafa'l
i ja me'l tornaràs
que te'l deixo
que te'l llegeixis.
I te l'ha tornat?
No,
perquè se l'està llegint.
Ah, home,
si l'estàs llegint,
no.
Aquesta és una altra
i els llibres
s'han de deixar
però s'han de tornar, eh?
S'han de tornar els llibres.
Fa molta ràbia
que no tornin els llibres,
si o no?
Us ha passat?
Sí.
És que fas ràbia?
Bé,
fet aquest apunt,
continuem.
Seguim endavant,
digues, Ricard.
Que suposo que els pares
els agradava més la Heidi
perquè ara parla...
Estàs molt equivocat.
Ara trencaré una llança
a favor dels vostres pares.
Perquè la tele
sempre surt
i ara diuen...
Allò que va agradar tant
als teus pares, no?
Sí.
Però això és un vent a en Ricard.
La Heidi no ens agradava,
ens ho posaven
però no ens agradava.
Ens agradava això
a Mortadell i Filemon
i Astèrix i Obèlics.
Sí.
Ah, però no tenim la col·lecció.
Això és una llegenda urbana
això de que ens agradava
la Heidi i el Marco.
No és veritat.
No ens agraden mai.
Oi que no?
Mira, la Marici i la Patrícia
i la Lluïsa
no ens agraden mai la Heidi.
Això són les males llengües
que ho diuen.
Mortadello, mortadello.
Nosaltres.
Aviam,
continuem avançant una mica.
Quin tipus de lectures?
Parlàvem dels drames,
les aventures, tot això.
Quin tipus de lectures us agrada?
Em parlava el Germán del còmic.
Em penso que era la Jordina o la Laura.
heu parlat de la penya dels tigres?
Has parlat, Laura?
Clar, la penya dels tigres
et fa participar directament.
Amb aquelles targetetes
que porta i tot això.
Us agraden les lectures
així que us facin participar
d'alguna manera?
Xavier.
A mi m'agrada els llibres d'aventura
que el protagonista siguin nens
perquè així m'imagino que...
Que siguin nens.
Sí.
Arnau.
Que jo em vaig llegir un
que es deia,
ara no me'n recordo,
que es deia no sé què,
de Dragones.
Dragones i Mazmorras
o alguna cosa així, no?
No, no.
I t'ensenyaven els drags
d'Europa
i d'així
i anaves escrivint coses
i enganxines.
És a dir,
que us agrada participar
en els llibres.
Algú més vol parlar
d'aquest tipus de llibres,
la penya dels tigres
o aquest altre dels drags
que deia l'Arnau?
L'aventura de la vida
és com aquest del drag,
perquè s'enganxa en pagatines.
Sí, també és cert
que hi ha un material interactiu
que diuen, no?,
de què vas enganxant
i vas participant.
Us heu parat...
Véja, això a casa
a vegades hi ha algun pare,
una mare, un tiet
o un germà
bastant més gran
que pugui parlar
d'aquells llibres
de tota la vida,
vull dir que llegien
fins i tot
els nostres avis,
els de la meva edat,
els llibres clàssics
de l'Illa del Tresor,
els Robinsons,
tot aquest tipus
de llibres antics,
clàssics,
Frankenstein,
aquest ja és per més grandets,
però aquests llibres així clàssics
heu llegit cap
o us han parlat, Anna?
Jo m'he llegit
Los Cinco
de l'Eddie Blighton,
home, això no pot faltar, eh?
I què tal?
Què tal?
Estan bé.
Però ho trobes una mica antic
o...
Creus que aquells nois
la Jorge, el Julián,
tots aquests de Los Cinco,
no tenen res a veure
amb vosaltres?
Home,
no gaire,
però estan bé
per la nostra edat.
Molt bé.
Germán?
Jo m'he llegit
cinc llibres
que són del meu pare
quan tenia
deu anys
o dotze,
que es diuen
els nostres investigadores
que van
d'un nen
que es diu Júpiter,
l'altre que es diu
Pete
i l'altre que es diu Bob.
I que tenen d'investigar,
són investigadors.
T'han agradat?
Sí, clar.
Jo tinc un gos
que es diu Pepe.
Pepe?
Està molt bé, no?
Ho veus dir,
li deu així Pepe.
I no pel carrer
dieu Pepe
i quants Pepe's es giren?
Bueno, està
la passada.
A veure,
llibres que hagin llegit
els vostres pares,
en teniu algun
en la memòria?
Algú més, Javier?
El Quijote.
El Quijote.
No m'ho empasso
que t'hagis llegit
tot el Quijote.
No, jo no,
el teu pare.
El teu pare.
Ricard.
Que jo tinc la pèlida
de la isla del tesoro
de...
Però la de Disney
i de dibuixos.
Sí,
no,
de dibuixos no,
però és Disney.
Posa Disney.
Però que és el clàssic
de persones
i que van a la illa
i el pirata
i tot plegat.
I et va agradar?
Et va agradar?
No.
No gaire.
Així m'agrada,
que sigui sincer.
Digues que sí, Arnau.
Que la meva mare
es va llegir
al Código de Vinci.
Sí,
però aquest no és de nens
i aquest no és clàssic.
Jo me'l vull llegir.
Anna.
Ma mare fa poc,
quan va sortir la pel·li,
s'ha de comprar
el llibre
de Memòries d'una geixa.
Però aquests són llibres d'ara.
Jo us dic aquells llibres
d'abans,
dels antics.
Digues, Laura.
que la meva mare
ara s'està llegint
el Código de Vinci
i li agrada molt.
Algun títol més, no?
Jo és que sé
que hi ha algú aquí
que vol parlar del nàstic.
Bé, algú.
Alguns, no?
Alguns, quants?
A veure,
ens hem compromès
i ho farem.
Parlem del nàstic.
Què hem de dir del nàstic?
Que pujarà a primera.
Ai, que original,
que original el Ricard,
que pujarà a primera, Arnau.
Digues.
Que estan fent
una molt bona temporada
i jo crec que
si guanyem
bastants partits
pujarem.
Aneu al camp
de tant en tant.
Jo sí.
Sí?
Molt.
Aniràs a veure l'Almeria?
No ho sé.
Per dir-ne amb l'Almeria.
No ho saps tu, Anna?
Suposo.
Jo cada dissabte hi va
i el meu tiet és directiu.
I tu vas habitualment,
vas sovint.
I què tal?
Bé.
i anaves abans també,
abans que hi hagués
tota aquesta...
Aquesta...
I has notat molt
la diferència?
Doncs sí,
perquè ara tothom
fa l'ola
i està més animada
que abans.
Abans la cosa
era més sosa, no?
Sí.
Ara, clar,
tu imagina't,
amb tota l'emoció
que es concentra
cada jornada
allà al camp, no?
Déu-n'hi-do.
Vosaltres també sou
futboleres o no?
Jo no.
No gaire.
Digues, Arnau.
que el Barça també
que potser guanya
la Champions.
Aquest teu en guany
que sobrats, eh?
Però sobràs del tot.
Ja, bé.
Hombre,
he de guanyar París, no?
Així haurà guanyat
dos equips d'Espanyol
de UEFA i la Champions.
Parleu molt de futbol
a classe.
Lluís parlen molt,
fan la tertúlia els dilluns,
no?
Veus?
El pati, el pati.
El que si us agrada
és jugar a futbol.
Sí, a mi molt.
Això segur, eh?
El pati,
però jo d'esport
faig bàsquet.
Tu ets...
Jo tenis.
Tenis, bàsquet,
futbol,
vosaltres feu esport?
No, el pati.
Tu patines.
I tu, Anna?
Jo faig funky.
Tu funky.
Anna.
Jo faig gimnàstica rítmica
abans feia el nàstic.
Li diem la barba superflexible.
Ara no,
perquè m'han agafat
un centre de tecnificació.
Què dius ara?
Anna,
et veurem aquí
als campionats del món mundial, eh?
Déu-n'hi-do.
Tenim una futura gimnasta,
tenim una noia aquí
que acaba de fer els anys,
eh?
Pràcticament.
Que no sé si ho podem dir o no.
Podem dir?
Home, aquesta edat jo crec que es pot dir
els anys que tens, no?
La Laura hi va fer 11 anys,
eh?
Ho celebra avui,
per això ho diem, eh?
Per felicitar-la també des d'aquí.
Estava molt nerviosa
perquè quan vaig a...
Quan...
Jo vaig arribar dijous
i ningú se'n recordava,
però ningú...
Que era el teu aniversari.
Sí, ningú.
Però la meva millor amiga,
l'Helena...
Mira,
t'estan posant el cumpleany
es feliç en Lluís.
Digues, digues, Laura.
La meva millor amiga,
l'Helena,
quan ho va dir,
ho va dir la Laura,
ja ho va dir tothom.
I tu, bé.
Un puntet d'emoció, eh?
Jo estava molt nerviosa
i molta emoció,
molta emoció.
Molt bé.
Felicitats, eh, Laura?
Gràcies.
Mira, Lluís també t'ha posat
la cançó de l'aniversari.
Ricard.
Que a la nostra classe
hi ha cinc
que fan a tecnificació,
però ella,
l'Anna,
va de gimnàstica.
Jo sóc un,
la Laia López un altre
i dos de l'altra classe.
una nena que es diu Júlia
i l'altra que es diu Guillem
i és un nen.
Déu-n'hi-do, eh?
Teniu de tot,
teniu de tot
a cinquè de primària.
Digues, Germán.
Que jo esport,
practico trial
i karate.
I tu, Xavier,
futbol?
Sí,
anglès.
però allò per divertir-te.
Que és del que es tracta,
també, eh?
Des de,
també no oblidem
que la lectura,
l'esport,
tot això,
no tots serem estrelles,
afortunadament, eh?
I això ho hem de fer
per divertir-nos,
per xalar,
només faltaria.
Jo,
digues.
Jo feia esports
a l'estiu,
a entrecurs no em faig.
Molt bé.
Doncs escolteu
que ja hem acabat
pràcticament el temps.
Ha estat un plaer
compartir aquesta estona
amb vosaltres
al voltant dels llibres
de la lectura,
Jordina, Laura,
Anna Sancho,
Anna Vives,
ara sí que he dit
el teu cognom correctament,
Arnau, Ricard,
Germán,
Xavier,
moltíssimes gràcies
a vosaltres
i, en tot cas,
fem un aplaudiment fort
als companys
que us escolten
des de l'escola.
Vinga, va,
va per ells.
Llàstic!
Visca el Llàstic!
Adéu-siau,
fins aquí l'aventura de la vida.
Visca el Barça
i visca el Llàstic!
Gràcies, Lluïsa.
Adéu-siau.