Són dos quarts de deu del matí i tres minuts.
Iniciem el temps de la tertúlia aquí al matí de Tarragona Ràdio.
Us saludem, Xero Romano. Bon dia, Xero.
Hola, bon dia.
Cinta Daufí, bon dia. Benvinguda.
Bon dia.
Lourdes Guibernau, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal? Com esteu?
Es constata que el món és rodó, com una pilota.
No?
No, per favor, més pilotes.
Oi, que estem de pilotes una mica.
És el Nàstic, el Mundial i de més.
Això jo sospito que no us agrada gaire el futbol, que no sou futboleres.
Home, una mica per contrarrestar aquesta febre i aquesta gran afició que hi ha pertot arreu.
No a tothom li agrada el futbol.
Jo crec que podem constatar, no?, que no a tothom li agrada el futbol.
No, però sembla que sí, que se vallen de menjar...
O l'altre dia que va pujar al Nàstic, semblava que tot Tarragona estigués al carrer.
No, no, semblava, no.
Tot Tarragona al carrer, no.
No, perdoneu, tot no, eh?
No, hi havia...
N'hi havia algunes que no es calen.
A Tarragona hi ha com a 100.000 i escaig habitants, n'hi havia unes 40.000 persones, que són moltes persones,
però clar, hi havia 60.000 que probablement o bé no cabien o bé van optar per fer altres coses.
Per fer altres coses.
Se poden, encara que no ho sembla, encara que a partir de...
Bueno, no, però en tot el rotllo mundial i tot això, hi ha altres coses al món i a la vida, eh?
Tot i que...
Costa descobrir-les, eh?
Costa.
Acaba sent com una mena de manta espessa, que tot ho tapa i que tot ho amaga i ja està, no?
I amaga moltes coses, no?, com estàvem comentant, com tu ens havies sugerit ara, no?
Jo, a veure, el tema este del futbol, som de primera, tot això...
A mi m'agradaria tant que poguéssim ser com a ciutat de primera divisió en moltes altres coses,
que ara estem a tercera regional.
M'agradaria tant, perquè nosaltres som de primera divisió en fer feliços els ciutadans,
encara que sona molt utòpic, en cuidar la nostra gent,
en procurar que la gent més desvalguda tingui una bona qualitat de vida.
M'agradaria que fos un ajuntament que hagués estirat al màxim
tot el que pot fer en serveis socials, en atenció a les famílies,
en atenció als nens, en atenció a la gent gran, en atenció al medi ambient.
M'agradaria tant que en una lliga de ciutats poguéssim dir
Tarragona, som de primera divisió en tot això.
Afortunadament, aquests rànquings són molt més difícils de valorar
que només dir primera o segona,
perquè si realment poguéssim tenir les xifres a la mà,
jo crec, bueno, que ens posaríem a plorar, no?
Ens posaríem a plorar perquè estaríem a un nivell tan trist i tan pobre
que una ja intueix per indicis, per coses que t'expliquen,
perquè, bueno, perquè ets mare de família, tens nens
i ets molt sensible a tot el que serien serveis de suport a les famílies, no?
Però a mi m'he sap molt de greu pensar
que en les coses realment importants som de tercera regional.
Saps el més preocupant?
Que no sé si hi ha una lliga de primera en aquest sentit,
no només a Tarragona, sinó a tot arreu.
No sé si la lliga hi és, d'entrada.
Bueno, hi ha indicadors de qualitat de vida.
Hi ha els informes de l'OCD.
Sí, i realment no estem en la primera ni de bon tros.
Jo trobo una desmesura simptomàtica, és un símptoma i so.
O sigui, a veure, no vull parlar aquí com jo no soc psicòloga, eh?
Però clar, és que és una...
Estàs present, a veure, és que és una desmesura...
Estàs present el tipus de societat en què vivim, res més.
Una desmesura, és una cosa completament desproporcionada.
Bueno, a mi sabeu que me'n recorda el que passa a països com Brasil,
com Argentina, que el futbol és...
Dic, clar, a Finlàndia no necessiten muntar tots aquests follons.
Perquè suposo que...
Bueno, dic Finlàndia perquè a mi m'agradaria tenir el sistema educatiu finlandès, no?
Ja sabeu que amb la lliga, entre cometes,
de lo que són els sistemes educatius,
són, de primera, bueno, han guanyat la Champions League i tot, els finlandesos.
I jo què sé, qui coneix, però parlant de tot això,
que són favorits a guanyar el Mundial de Futbol els finlandesos.
No sé ni si deuen participar,
però la sensació és que els països que tenen ja tant...
Totes aquestes qüestions, no?,
de lo que és l'estat del benestar, lo que són...
Que realment la societat no necessita aquestes válvules d'escapa
ni aquesta mena d'eufòries col·lectives.
És que no ho necessiten.
Qui ho necessita?
Doncs països com Argentina, com Brasil,
que el futbol fa una funció social.
Bueno, jo no voldria dir òpio del Pueblo,
però és que quasi-casi, eh?
Cinta, és que és això.
Això que comentes ara, segur que hi ha molts països
que el futbol ho tenen com un espectacle, un esport, i punt.
I punt.
Aquí no.
I gaudeixen de l'esport i del futbol, eh?
I ja està, eh?
Es pot gaudir, es pot gaudir perfectament.
És molt important l'esport de base, és importantíssim.
Vol dir, jo, si has de dir, entretenir un equip de primera divisió.
Perquè, a més, sembla que no...
La gent que ho ha estudiat, diuen,
no, és que si tens un equip de primera divisió,
vol dir que també l'esport de base està...
No.
Això no és així.
Vol dir, gent que s'ha dedicat a estudiar temes de deport,
vol dir, una cosa és promocionar l'esport de base,
i l'altra cosa és promocionar l'esport d'alta competició.
I no és...
Tu optes per una cosa o optes per l'altra.
Jo, el que m'he quedat molt parada,
que la meva ignorància arriba a molts aspectes,
i el tema de futbol, perdoneu,
però m'he quedat paradíssima quan he descobert
que ho estem pagant la ciutadania de Tarragona,
el 60%, no?, de les accions,
una cosa, vull dir, més del 50%.
Jo, almenys això és el que jo vaig entendre.
No ho sabia, i em va quedar bastant l'atenció,
perquè, clar, ho trobo...
50% dels nostres impostos, eh?
Les accions del Nàstic, sí, són de totalitat...
No, al revés, al revés.
No, no, perdona, ho he dit malament.
Vol dir, tot això són diners...
No són d'ells, eh?
Vol dir, són diners dels ciutadans.
Sí, que es deixen de gastar en una altra cosa, evidentment.
Clar, jo només he de pensar en tot el que es deixa de gastar això,
i clar, en tot el que es podrien gastar,
jo penso d'una manera, clar, no tan espectacular.
No tan espectacular.
Evidentment, no podrien sortir els polítics al balcó de l'Ajuntament
amb un tastor numeret.
Però deixa'm dir una cosa, Cinta.
Parlem de responsabilitat o corresponsabilitat,
perquè, clar, per exemple,
ahir ens parlaven de tot aquest tema de la inflació
per aturar una miqueta el consum dels ciutadans,
sobretot espanyols,
que són els que estem, sembla ser,
més endobtats pel tema de les hipoteques.
Els polítics, les institucions, els que vulguis,
però també la ciutadania.
Aviam, vosaltres sabeu de quina manera
s'ha disparat la venda de televisors de plasma,
televisors que tenen un preu elevadíssim
aquests dies previs al Mundial.
No hi ha ningú que et digui que tu facis aquesta despesa, eh?
Aquesta despesa i aquest seguiment del futbol i dels campionats
ho fan les persones perquè volen.
Vull dir que aquesta responsabilitat individual i col·lectiva que tenim
tampoc l'hem de...
La responsabilitat ja és en tot,
el que passa és que hi ha moltes coses induïdes,
és evident que el negoci que tenim muntat aquí,
els clubs de futbol, les televisions...
Les televisions és una cosa.
Les televisions, doncs clar, s'ha de notar
i llavors ja és rodó perquè a més a més les venen.
Vull dir, a banda d'aquests...
Els anuncis, o la campanya aquesta d'aquest cas,
no vull dir el nom, però bueno, ja ho sabem.
Un dia anem a parlar.
De lo de les davanteres i les defenses.
Això és nefast, això ja és de vergonya.
No hi ha posat els peus, però és que s'hauria d'anar a fer alguna cosa.
Ho heu vist, aquest...
No, totes, els millors davanteres.
Ah, les filles de la pitrera.
Vull dir, sempre...
I un altre dia, un altre anuncio que s'ho deia,
és que els tenen així, una xica en una cara de picarona.
Ai, és horrorós, això també.
La tenen així.
La tenen així.
La tenen així.
No sé, bueno, és que jo, per favor, és la cosa més...
És que és un discurs tan carrenclo i tan...
T'utilització, i a més, tan...
Jugant així, és tan de xiste verd, però tan de xiste verd, de viejo verde...
Jo voldria sol dir una cosa, per mi és tan...
No moltes lourdes, per si totes les que vulguis.
No, no, no, és que aquest tema a mi, amb el futbol, m'agrada,
però veuré un partit amb tota la Lliga, per exemple, un Barça-Madrid,
és l'únic que veig perquè és que té tanta expectació
que el dia següent te'n vas a prendre cafè
i és que no saps de què parlar, perquè tothom parla del partit.
dius, bueno, almenys haver vist, res, la mitja part, o mig partit...
Bueno, per mi és tan sumament primari el futbol
i la gent al futbol treu els seus instints més primaris
i és tot tan sumament primari
que fa que la gent, amb coses com aquestes, com se desfogui,
és com una forma...
Com que no necessites tenir cap estudi per entendre de futbol,
no necessites estar preparat de cap manera, vull dir,
seguint el futbol, seguint els equips
i guiant-te pel que diu la gent
amb una taula d'un cafè,
amb això ja en tens prou per parlar de futbol.
I és com una mica la política.
Tu et deixes portar i vinga.
I tothom ja entén.
I tothom ja entén.
Doncs és el mateix, el futbol és el mateix.
I llavors, clar, m'assembla que tot això
és de tercer món.
És de tercer món.
És una mica de societat tercer mónista.
La veritat és que quan veus tot això
em feia pensar, clar, en l'utilització que fan d'això,
el que us diaven, no?
Sí, però qui construeix totes aquestes icones,
tots aquests mites als mitjans de comunicació?
Les empreses, millor dit.
Les empreses.
No parlem de mitjans, sinó d'empreses, probablement.
Perquè estem parlant de guanys, de diners.
Parlem de diners, al final.
Sí, al final, tot és purament...
Tot és purament...
A veure, al Madrid té un senyor que es diu Bécam,
que jo, de veritat,
jo no hi entenc de futbol,
però no sento parlar
que és un tio que juga bé a futbol.
El guapo que és i els diners que guanya.
És molt guapo i dona molts ingressos al club,
de forma mediàtica,
perquè fan un sis de no sé què.
Aquest tio es guanya la vida
no jugant a futbol.
No per allò bé que juga,
sinó per la seva imatge mediàtica.
I això a l'equip li va bé,
perquè ven.
Ara, comencem a l'anunci de Madrid.
Comentava la Charo
el tema de l'anunci
d'aquesta empresa
d'electrodomestis o no sé què,
d'aquesta cosa tan carrinclona i tan antiga.
Aviam, no és que nosaltres anem
de feministes per la vida,
però que sí que s'hi va del que convingui,
però fa un quant temps els diaris
i a més ho van expressar amb grans titulars
que s'havien portat fins a 50.000 prostitutes
expressament a Alemanya pel Mundial.
Cosa que s'havia denunciat des de tot arreu,
perquè dèiem, per l'amor de Déu,
i que prèviament s'havia estat fent una selecció
i els empresaris proxenetes,
perquè així se'ls ha de dir a aquests senyors,
havien fet una selecció per tot Europa
i havien muntat tota una xarxa de prostíbols
exclusivament pel Mundial,
que bé, que va sortir amb grans titulars,
per això s'ha oblidat.
Clar, jugar al futbol i gaudir de l'espectacle,
si t'agrada, ha de ser estupendo, no?
Però escolta, ara, totes aquestes coses sobren.
Escolta, Iolanda, és que tot això que tu comentes ara,
no sé si saps què també passa a Barcelona
quan fan el Construmat.
No, no, jo no ho sabia.
Doncs sí, quan fan la fira Construmat a Barcelona,
no sé si les van a buscar per tot Espanya,
però també, o per tot Catalunya,
però també, doncs, reforcen el negoci.
Vull dir que això...
Això és així.
De primària.
Ara s'està sentint per la...
Ara s'està sentint comparant el Margall amb la Porta,
el Nadal amb l'Andreu,
o sigui, damunt com a figures que ens salva pàtries,
o sigui, el futbol serà...
O sigui, és tot plegat d'una frivolitat.
El que és la religió pels països del tercer món
és el futbol per molts països del primer,
o anomenat primer món.
Vosaltres sabeu qui va estar ahir a Tarragona?
Vosaltres sabeu qui va estar ahir a Tarragona?
Qui va estar?
Pedro Alonso, un dels metges descobridors
d'una de les vacunes més importants de la malària dels últimos temps.
Va estar ahir a Tarragona fent una conferència.
Epidemiòleg.
Va estar ahir a Tarragona fent una conferència.
Jo, perdoneu, però jo davant d'aquests senyors em trec el barret.
Sí, sí.
A mi són personalitats que reconec que en això sí que soc una mica mitòmana.
A mi són personalitats que m'impressionen bastant, no?
Ara que parlaves dels víctimes.
Treballador de la unitat, potser la gent no ho sap,
el Clínic de Barcelona té una de les unitats d'epidemiologia
especialitzada en investigació sobre malalties d'estes tropicals,
o que a vegades se'n diuen malalties oblidades,
de les més importants d'Europa.
La unitat d'epidemiologia del Clínic treballa molt a l'Àfrica.
I aquest senyor és el que va treballar juntament amb el Patarroio,
perquè el Patarroio és el biòleg que la va fabricar al laboratori, diríem, no?
Però una vegada una vacuna s'ha fabricat al laboratori,
la pregunta és, això funciona o no funciona?
Llavors aquí hi ha la tasca dels epidemiòlegs,
que és dissenyar estudis per decidir,
sembla que han demostrat les primeres...
Bé, que llavors sí que va sortir tots els diaris i tothom l'entrevistava.
Doncs ahir va estar a Tarragona, us ho dic,
perquè és important saber que personatges com a quets passen sovint per la ciutat de Tarragona.
Desapercebuts, per cert.
I desapercebut moltes vegades.
No sóc donar tanta publicitat, ni pujar al balcó de l'Ajuntament a rebre'ls.
I mentre com tenim l'estatut?
Vosaltres heu rebut l'estatut a casa?
No.
Hi ha molta gent que diu que encara no l'he rebut,
perquè jo tampoc no l'he rebut.
Bé, però ho hem anat rebent, perquè els diaris, el mal periòdic...
No, però el text és íntegre perquè tu, si tens voluntat i vols votar de manera responsable
i tot allò, o no votar, o el que convingui, que tu puguis llegir tot plegat.
Això no s'ho llegeix ningú, no sé si no s'ho llegeix ningú.
Sí que hi haurà gent que s'ho llegeix.
Jo crec que sí que s'ho llegeix, perquè vol votar o no votar en consciència, no?
Encara queden d'aquests.
I sobretot s'ho llegeix...
Bé, jo no sé si tothom, però a casa meva, els que no són catalans.
Ah, sí?
Sí, sí, sí.
El meu marit no és d'aquí i se l'ha llegit.
Jo no.
A la contra, no?
No, però si de cas, però si de cas...
A veure qui pone aquí, que a mi me vaia perjudicar, perquè ell viu aquí.
Llavors diu, a veure, jo si vull votar...
A veure, jo crec que ell sí que farà un bon responsable.
S'haurà llegit l'estatut i avaluarà si és positiu
o no és positiu segons els seus interessos.
Però hi ha molta gent d'aquí que vot...
És que depèn de la vinculació ideològica amb algun partit que tinguis.
És evident que llegiràs o no llegiràs, eh?
Exacte, però a veure, i una altra cosa és llegir.
I l'altra és ja analitzar-ho, perquè ell de tant en tant em fa anàlisi.
Jo és que hi ha coses que em discuteixo i hi ha temes que no els vull tractar.
I el tema d'estatut a casa meva no es pot parlar,
perquè acabem sempre...
El bé de la pau familiar.
El bé de la família millor deixem l'estatut de Parcat i parlem dels funials.
S'ha convertit en un tema de tabú.
És un tema tabú.
És una altra particularitat segons quines taules la gent no es pronuncia.
No, no, és que jo crec que és millor.
És un tema molt fort, això, eh?
Per això, Xero, tu comentes amb companys de feina, què faràs?
Encara no ho sé.
No, no, és un tema...
I jo crec que al final ningú dirà la veritat públicament.
No s'expressa obertament, perquè realment està dividint, està dividint.
Per què no s'expressa obertament, Xero?
Per què?
No ho sé, vaja, jo crec que...
Ho sabeu, heu pensat? Per què no ens expresem obertament?
Jo crec que no ens expresem obertament, perquè si dius no...
Perquè et posiciona ideològicament, no?
Exactament.
No, però tampoc.
Però tampoc, perquè si dius no...
Pot ser del PP o pot ser d'Esquerra.
O pot ser de cap.
Exactament.
I votes en consciència.
O pots dir no, perquè no m'agrada.
Punto.
No soc ni de dretes, ni d'esquerres, ni del PP, ni de l'esquerra republicana,
però no m'agrada el contingut, o crec que anem enrere en lloc d'endavant.
O crec que és que no ens movem de lloc i per no moure'ns de lloc ja estem bé com estem.
No ho sé.
Però ideològicament no...
De pocs temes, jo el que capto és això, que tu ho preguntes i...
O en una...
Fins i tot amb gent que té relació, que té relació, que no es pronuncia.
És que més val, com tu has dit, més val no tocar-ho, no fos cas que ens barallem.
Perquè...
I no val la pena barallar-se.
I tenim una sort que hi ha al Mundial aquests dies, eh?
I l'Estatut ha quedat com una mica difuminat.
Quina sort que hi hagi al Mundial per l'Estatut?
Jo no sé si ha sigut casualitat.
Ha sigut casualitat.
Perquè podrien haver-ho posat al setembre també el referèndum.
Tal com estan les coses lourdes, no ho sé.
Abans d'ahir que venia en el tren de Barcelona,
que per cert, últimament hi ha un...
Bé, és que hi ha un...
20 minuts, mitja hora de tarragó de Barcelona de Reus-Barcelona.
Això no canvia.
És per les obres de l'AVE.
I bé, si vols anar a l'aeroport...
Això està relacionat amb...
Si vols anar a l'aeroport des d'aquí,
Déu-n'hi-do el recorregut que has de fer.
Això està relacionat amb l'Estatut, eh?
Déu-n'hi-do el recorregut que has de fer.
Perquè és patètic, eh?
És que has d'anar a Barcelona, de Barcelona al Prat...
Si has de fer un...
Estàs tres hores, eh?
Tres hores de Reus a l'aeroport,
amb transport públic i estàs tres hores.
Vull dir que...
Has d'anar a un cotxe particular.
En fi.
Doncs bé, venia en el tren, no?
Llavors em va quedar l'atenció
perquè al vagó
van entrar un grup d'orientals.
Els que jo no sé diferenciar un xino d'un japonès,
perdona, però també hi ha endurància aquí...
Un tailandès o jo tampoc no.
Ells tampoc mos diferencien a naltros.
No, però sembla...
Quan la gent que està allà,
evidentment, de seguida ho veus.
El mateix que saps diferenciar els colors del negre, no?
Quan portes una temporada allà, saps diferenciar-ho.
Bé, hi havia un grup d'orientals.
També hi havia dos que podien...
Bé, dos negres, que podien ser de Senegal o...
Bé, per la...
Sot-Sahariana.
Sí, Sot-Sahariana.
Sot-Sahariana.
Sí, Sot-Sahariana.
Algún magrebí.
I davant meu va ser un que era indi,
aquest o bolivià o peruà o...
De l'Amèrica.
De l'Amèrica llatina.
Multicultural, però en el...
Total.
Tu eres l'única d'aquí.
Aquest babó devia semblar els viva a la gent,
de la nostra època.
El que passa és que el transport públic cada vegada l'agafa i el metro igual.
I tant, i tant.
Bé, llavors van pujar sitges unes senyores,
com la senyora Teresina.
Les Teresines de la comuna.
Van pujar les Teresines.
I llavors una, molt militant de Convergència,
perquè és que era el discurs...
On va parar? On va parar?
El senyor durà en sèrio, allò endreçat,
allò un home de fiar...
Bé, va fer el discurs.
I clar, jo votaré a l'Estatut i aniré a votar que sí.
I les altres dues, jo deia,
a veure aquestes que es coneixien,
doncs anant tirant pilotes fora.
O sigui, no es van voler pronunciar.
Allò que dèiem, no?
I la gent que...
O sigui, la gent...
Perquè si tothom pren orella,
perquè tampoc és habitual sentir converses.
Sent les converses d'allò del mòbil,
que no t'importa, que això és un altre tema.
Estar escoltant la feina que fa la gent.
Ah, però si no t'has res més que fer,
doncs t'has de distreure el paisatge
i escoltant les converses d'allò del mòbil.
Però el callet cap a Madrid, els mòbils,
jo estic farta.
Sí, un altre tema, aquest.
Però bueno, és això que em va cridar l'atenció
que la gent no es pronuncia.
Vull dir que és bastant també...
Diu molt, això, eh?
Però jo crec que també,
almenys jo, amb gent que parlo,
és que hi ha molta gent que està molt dubtosa,
però tu ho dius, bo de bo,
és que no sé què fer.
Sí, sí, i tant.
També és de les vegades,
així com quan...
Diu, però sí, jo votaré els que he votat sempre.
Tinguis la ideologia política que tinguis.
Però tinguis la ideologia que tinguis,
és que tens molts dubtes, eh?
Perquè realment, bueno, jo,
és que vos ho dic publicament,
és que encara no sé què votaré, eh?
Jo encara m'ho estic barrontant.
Només hem sentit la interpretació
que fan els partits polítics,
però el text...
Jo encara no sé si votaré.
El text...
Jo encara no sé si votaré.
És que estàs una altra.
Val la pena anar a votar, este dia?
Perquè també és un plantejament
que mos fem molta gent,
que és allò que sempre no s'ha d'anar a votar...
Jo crec que hi haurà molt d'absentisme.
Molt.
N'hi ha d'haver molt.
Però molt d'absentisme, jo crec...
Però perquè la gent no sap què votar, eh?
No, no, però m'he ditat, eh?
Però jo crec que és que no allò de dir
no vaig perquè me'n vaig al platja.
La gent no passa a la política, eh?
No passa a la política, eh?
No passa a la política.
No sé què fer i voto el que voto i la cagaré.
O la cosa de dir no vaig perquè no s'ho vull.
Això m'emprenya molt.
Anar a votar en contra d'això és una cosa...
A mi el que em preocupa,
i afortunadament encara tenim intel·lectuals en aquest país,
en el bon sentit de la paraula,
que reflexionen i que parlen del propi sistema
i que diuen que bé,
perquè no està funcionant com caldria,
a mi el que m'espanta una mica,
i vosaltres ho deus saber,
i potser m'equivoco,
és que jo he sentit que diuen que
amb un 50% d'abstenció,
que a mi em sembla una barbaritat,
ja es considera bé que és una participació raonable.
Què dius?
Sí, sí.
Abans jo recordo que hi havia un 30% d'abstenció
i la gent s'escandalitzava fa uns anys.
Quan es parla,
ui, el dia que arribem al 30% d'abstenció,
el sistema...
El sistema, doncs ara s'està parlant
que amb un 50%,
en un referèndum no en unes eleccions generals.
Sí, és diferent el referèndum.
En un referèndum,
doncs ja...
Ja aniríem tirant.
Ja es consideren satisfets, no?,
de la participació ciutadana, clar.
Jo, que només la meitat d'un col·lectiu
es pronunciï davant del que,
al final, potser és que això no ho tenim claríssim,
regirà absolutament el transport,
el que vinguis de Barcelona,
les guarderies, el no sé què,
el sistema educatiu, la sanitat, tot això,
que només ens conformem
amb una participació tan baixa,
cal analitzar l'abstenció.
No és el que tu dius de no,
és que han anat a la platja, no.
No, no, és que no,
jo crec que l'abstenció no serà
per ideologia política,
és a dir, no perquè políticament
siguis de dretes o d'esquerres.
Per desencís?
Jo crec que en part pot ser
per desencís,
per desconeixement,
perquè dius,
jo no sé el que voto.
Per castigar
a la representació,
als representants.
Perquè castigar
a la classe política en general,
la classe política catalana.
L'últim, l'últim de Saramago,
que és la...
Sí, aquell de que tothom vota en blanc,
no?
Tothom va votar en blanc,
que és molt bo.
El de Saramago.
Sí, o el penúltim.
Inquietant, com tots els ells i aquest.
Sí, sí, però és que et posen el dit a la llaga
i ens...
Sí, sí.
No, no, qüestiona el sistema
de les votacions, sí.
Jo, és que una cosa que...
és que de les vegades que he vingut
no hem parlat de l'estatut.
Per mi hi ha una cosa que m'hi preocupa molt
i que no he sentit comentar a cap polític, no?
Que és que una miqueta en diuen
home, és que amb el nou estatut
com a mínim tindrem més diners.
I si tindrem més diners
podrem fer més coses que ara no fem, no?
Més diners, no ho sé.
Jo me temo que com a més diners
més possibilitat de despilfarro.
Vull dir, ningú te garanteix
que és el que...
A veure, en l'àrea que jo coneixo
dius
és que només que es gastessin
el que ja tenim ara
amb una miqueta més de sentit comú
guanyaríem tant.
És a dir, jo me temo
que ara mos estan dient
si amb el nou estatut, com que millorarem
el finançament, tot millorarà.
Doncs jo me temo que
amb més diners
més despilfarro i més...
Hi ha una altra cosa que he dit també
és el de les més competències.
Si volem més competències
comencem a ser competents.
En les que ja teníem.
En les que ja teníem.
Sí, perquè déu-n'hi-do
el desgavell, la descoordinació,
el...
Bueno, és que és un...
Intenta explicar a algú
com estem organitzats
des del punt de vista d'administració.
Que sigui ajuntament,
que sigui consell comarcal,
que sigui consorci,
que sigui diputació,
que sigui mancomunitat,
que sigui delegació territorial,
que sigui...
Begaries, que te les has oblidat.
Sí, bueno, al final
l'estudi que s'hauria de fer
és quants polítics i cohorte
suportem per cap els ciutadans de Patamòs.
Quants serveis es poden mancomunar?
Quantes institucions es poden...
Doncs mira, a mi m'agradaria...
M'agradaria...
Quins desgavells de competències.
És que és un desastre.
Comencem per gestionar les coses.
M'agradaria saber
per cada euro
que paguem en impostos
quan ens retorna
i quan se queda pel camí.
En sous, de...
De tot, de tota l'escala, eh?
D'assessors, d'informes,
de no sé què, no sé quantos.
I això seria un indicador...
D'administracions públiques
molt car, no?
Molt car.
I caòtic.
I caòtic, sí.
I ineficient.
Hi ha tants càrrecs
que s'han de mantenir.
El coordinador que descoordini
quin coordinador serà?
Vull dir, és que estàs tot el dia
fent programes que allò...
Perquè realment...
Llavors jo tinc la sensació
que per molt estatut
i per més més diners,
si no canviem el model
és que continuarem exactament igual
o pitjor,
perquè a més diners
més despilfarro.
És que jo ho veig claríssim.
Us veig contentíssimes, eh?
Ui, una cosa...
Us veig, però...
I això que s'acosta a l'estiu,
aquest període,
no sé si als quatre últims minuts
podem afegir alguna qüestió
així com a més, eh?
No sé, eh?
Si no, no cal.
Vols que te'n digue un altre
de lo del estiu?
Dona'ns motius per l'alegria.
Bueno,
doncs jo ja començo...
Sabo que abans diem,
clar, perquè abans la gent,
la vida dels pagesos
venia regida per les estacions
i havia el temps de sembrar...
Que antiga aquest, Cinta.
Que antiga que ets.
El temps de recollir
i diem, no, ara nosaltres no.
Bueno, doncs ara...
Jo és que sempre vaig amb...
Les mares de família,
la nostra vida
ve regida pel calendari escolar.
Escolar, evidentment.
Què ve ara?
Ara ve el temps
de tornar-se histèrica
buscant...
Places.
Casals, colònies...
Colònies, estades...
I què fer des d'aquí
fins al 12 de juny...
Ai, no, fins al 12 de setembre
Alto, aquest any
és el 12 de setembre,
no el 15, eh?
Sí, però escolta,
des del dia 1
que tenim la canalla
a la 1 a fora, eh?
A la 1 a casa.
Que Déu millor.
És del 1 de juny
que dius, però bueno,
això, quin cap-cap, això.
Doncs en cap-cap.
És que és una...
Això és un drama, eh?
I els que estan...
Si tens la secundària,
una a les dues,
l'altra a la una...
Bueno, és un tema...
Bueno, però això
són els problemes reals.
Són problemes de dones.
Això són problemes de dones i...
De dones,
perquè encara que...
De famílies.
De famílies.
Sempre acaba...
Són problemes de famílies.
Vol dir, ara que ve el temps,
ara ve el temps,
tu em l'enviaràs,
jo aquí vaig a fer cua
per a les colònies
de no sé què
perquè és que si no arribes
abans de no sé quina hora
s'acaben les places.
La xarxa informal
entre les mamás
aquí funciona.
I fem números.
Fem números.
A veure,
la despesa econòmica
que suposa això,
si tens dues o tres criatures,
és extraordinària.
No et surt més a compte
de demanar-te un mes
de permís sense sol, eh?
Les diferents xarxes públiques
oferten places
durant el mes de juliol,
com si a l'agost
o la primera quinzena de setembre...
Ah, sí?
Lo de la primera quinzena de setembre...
Ningú no treballés.
I l'agost,
fins i tot,
aleshores,
has de dubtar
per places privades
d'activitats
per als nens.
No perquè et vulguis
desempallegar ni de bon tros,
sinó que si has de treballar
vuit hores diàries,
vuit hores diàries,
les criatures han de ser
en algun lloc.
Per exemple,
això seria un bon servei
que podríem fer
els ajuntaments
a les famílies.
Un molt bon servei,
que seria,
jo crec que molt útil,
molt popular
i molt...
Alguns ja ho fan, eh?
No, no,
si es fa...
Alguns ajuntaments.
Sí,
i aquí a Tarragona també.
Al mes d'agost?
No, a l'agost no.
A l'agost...
A l'agost...
A la primera quinzena de setembre?
A l'agost i al setembre,
no.
A l'agost i al setembre,
a les ajuntaments també.
La primera quinzena de setembre
a Reus també s'estan penant.
A Reus també.
Molt amb ampes
i centres educatius
que s'han...
I a Tarragona,
per exemple,
ja des del mes de juny també,
des de l'última setmana de juny,
que ja no hi ha escola,
i també t'oferten places
d'estades esportives
i d'activitats.
Hi ha uns preus,
lògicament,
que són assequibles.
Però després quedes
el que diem,
tot el mes d'agost
i la primera quinzena de setembre,
que Déu-n'hi-do.
Bé,
és un tema que es va resolent,
no?
Sí.
Com es pot.
Però la sensació
és que ho resolem més
en recursos...
Personals.
Molt personals.
Aquí les àvies,
per exemple,
també juguen un paper
impressionant.
Quan hi són.
No tothom té àvies.
Però les que poden,
vull dir,
les àvies,
les tietes,
tot això,
vol dir...
És que era una xarxa,
més privada,
més de famílies
i d'amics.
Jo no sé si tenim...
Tenim un minut i mig.
Una cosa que...
A veure,
com un concurs de la tele.
Tic, tac, tac.
Que trobo molt...
A mi m'hororitza
que la gent celebi la mort.
Llavors,
per molt que aquest senyor
que van matar ahir
sigui...
Calla, calla.
Que sigui fotografia.
Que s'hagi fet...
Que se'n faci aquest...
O sigui,
que celebri això
com una victòria.
Això se'l passa a Yanquilàndia.
és...
Això hi ha Yanquilàndia.
Però que entrem,
tots plegats.
Allò es comença una...
Sents parlar un i l'altre
i l'altre i l'altre
i dius,
però què esteu dient?
Mira,
és que veiem això,
per favor.
Per favor,
això serà el que deia
en el teu lloc.
Això serà un icono més
per a l'altra gent.
Sabeu a qui em recorda
ara esta foto?
El Che Guevara.
Ah, que l'he vist així?
Sí, doncs res a veure.
No, no, no,
però sí.
Però el fet així
de demostrar
que on anem?
Celebrem la mort,
per favor.
Aquella foto també tan famosa
que és del Che Guevara mort.
Sí, sí, sí, sí.
I tant.
En fi, ja us veig
que afronteu el cap de setmana
amb una mica més d'alegria,
malgrat tot, eh?
Segur que trobem
motius per la felicitat, eh?
Que n'hi ha moltíssims.
Bueno, hi ha dies de tot.
Clar que sí, eh?
La vida és així.
Hi ha dies alegres,
hi ha dies més tristos,
hi ha dies més optimistes.
Bé.
Moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos.
Cinta Daufí,
Lurdès-Guibernau-Txaró-Romano.
Bon cap de setmana.
Són les 10,
les notícies després
al matí de Tarragona Ràdio.
Continua amb Jordi Sorinyac.