.
Aquesta és la sintonia de la tertúlia,
el temps que dediquem cada matí a la ràdio
a comentar l'actualitat de la jornada.
Avui ens acompanya l'escriptor i inspector d'ensenyament,
Francesc Roig. Francesc, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics,
Joan Besora. Joan, bon dia.
Bon dia.
Ens acompanya el portaveu del grup municipal socialista
a l'Ajuntament, Josep Feliç Ballesteros. Bon dia, també.
Molt bon dia.
Ens queda un quart contartúlia que esperem que s'incorpori,
que és el periodista del diari de Tarragona, Carlos Gossalvez.
En fi, avui volem comentar, tots plegats una mica,
en fi, el que és, ja no sé si dir-ne la notícia del dia,
de la setmana, de l'any o de la història.
En fi, potser ens passaríem gaire si diguéssim
què és la notícia de la història, però en fi,
la repercussió, l'impacte que està tenint
l'ascens del nàstic a primera divisió,
no sé si així per començar la tertúlia se l'esperava,
en aquest impacte amb milers de persones en les celebracions,
la tarda del partit a la plaça La Font,
la rua i l'arribada dels jugadors el diumenge,
en fi, la venda massiva de samarretes i de productes a la marca
i amb cues a la botiga i al club,
les entrades exauries pel partit el proper diumenge,
tota aquesta moguda, tot aquest impacte,
s'ho esperaven o no?
Es veia venir, jo diria que es veia venir,
per la trajectòria que es portava bastant bé en tots aquests temes,
no? Fins i tot avui he llegit un munt diari esportiu aquest matí,
que fins ara es veu que la màxima concentració de públic
amb un aconteixement local havia sigut,
era la processó del Sant Enterrament, del divendres Sant,
i que fins i tot la convocatòria de gent va superat
amb mascareix aquesta gent, no?
Bé, doncs, escolta,
potser ja ens hem omplert tots la boca
de paraules aquests dies i hem estat parlant
i de lo fantàstic, lo magnífic,
lo emocionant que és estar on hem estat,
però potser avui hem de passar pàgina
i avui hem de començar a treballar.
Avui ja?
Avui sí, i tant que sí.
Avui s'ha de començar a parlar de camps,
s'ha de començar a parlar de fitxatges,
s'ha de començar a parlar de ciutat
i s'ha de començar a parlar d'infraestructures
i beneficis per a la ciutat.
Carai, el Joan no ens deixa ni un dia de descans.
Són també...
Això, consideren que s'ha de passar pàgina ja
i començar a pensar com aprofitar-nos d'aquest impacte?
Home, el toc que té el gust de l'amèble
no és fàcil de passar pàgina
perquè se t'enganxen els dits.
Molt, molt, molt.
Per tant, és bo recrear-se una mica en la dolçó,
sobretot perquè és una ciutat que,
des de feia moltes dècades,
no havia viscut un impacte esportiu d'aquest estil
des d'aquella època històrica,
que el nàstic havia estat a primera.
Però jo crec que hi ha una repercussió indirecta
de mimetisme, de gran populisme, també, amb tot això.
És a dir, com deia aquí el nostre moderador radiofònic,
inicialment ningú preveia un allau humà
com el que es va produir
i un civisme també considerable,
tenint en compte que celebracions no gaire llunyanes,
pràcticament immediatament anteriors,
han deixat, han entredit el tema cívic.
En canvi, aquí, que jo sàpiga,
no s'ha produït,
pot haver alguna destrossa d'alguna paperera,
evidentment, però és minúscul,
no més que qualsevol acte vandàlic
d'un cap de setmana qualsevol.
El que vull dir amb això és que,
moltes vegades,
els elements petits, humans,
donen justificació de comportament
a altres situacions més grandiloquents.
Vol dir que en el mateix procés
que abans de la tertúlia comentàvem,
mimètic, que es produeix
que un encadenament contra
el procés de Catalunya,
per entendre'ns,
d'impacte negatiu
que va repercutir en cadena
fins a arribar a l'últim esgraó,
bé, per exemple, dèiem,
com és que a Xerès
tenen un aeroport
com el que tenen?
i, en canvi, nosaltres aquí
fins i tot ens estem ara
discutint sobre el tema
de Sibèria, marxa, torna i tal,
bé, d'aquí quatre dies
pot ser Reus, pot ser Girona,
per tant, jo crec que aquí,
a nivell esportiu,
ha estat al revés,
és a dir, la gent ha volgut
també tenir la festa
que ha vist i ha celebrat
alguns, perquè a més a més
les coincidències granes d'aquí,
que aquest tema del gran
n'hauríem de parlar,
és clar, és barbell,
el color.
Una altra qüestió és que
políticament abans
dir que eren els jugadors rojos
no quedés bé
i per això els deien els granes,
que quedava més dissimulat.
Bueno, aquesta és una altra història.
Sí, no ens has viet del tema.
No, no, no, però
hem de ser precisos amb això, no?
Per tant, jo crec que la gent
aquí el que ha volgut és
tenir també la seva participació
des de Tarragona,
des d'un àmbit modest,
però molt sentit
i molt petit, també, eh?
Molt petit.
Deixem constància que ha arribat
el Carlos Gossalvet,
que el saludem.
Carlos, bon dia.
Bon dia.
Pep, estàvem parlant d'això,
de l'impacte de, en fi, la ciutat.
Com han viscut aquestes 48 últimes
o 72 hores ja?
Jo crec que és el darrer mes i mig, no?
Jo sí, així com no m'esperava
a principi de temporada
i parlar que estaríem
com estem afortunadament
i, per tant,
molt feliços i contents,
encara que hi ha gent
que ara diu que sí,
que ja s'ho esperaven jo,
sincerament no,
no, la veritat.
Esperava fer un bon paper,
com el de l'any passat,
però la temporada passada,
però no un ascens
amb aquesta,
amb la lluentor
que s'ha fet aquest, no?
Fa un mes i mig
que ja es veia vindre, no?
Perquè els desplaçaments massius
sobretot a Lleida i Castelló
van ser, allò,
molt significatius
i perquè jo ahir la tarda
vaig estar a dos barris de Tarragona,
a l'Aranja i Camp Clar,
visitant unes entitats
i passejant pel carrer
i la gent jove,
i no la gent jove,
també la gent gran,
em deia,
diu,
ayer bajamos, eh?
Ayer bajamos a la plaça de la Font.
Diu,
i no bajamos per les fiestes.
És a dir,
no, no,
això és bastant indicatiu, no?
De que el nàstic,
en fi,
amb totes les prevencions del món,
evidentment,
és un element d'integració
i d'identificació col·lectiu
important, no?
Important,
com en un moment determinat
ho van ser fins i tot els castells.
I ahir m'ho deia
gent del país
i gent nouvinguts,
nouvinguts recents,
és a dir,
gent del Magreb,
bé,
fins ara,
ara us he explicat una anècdota
d'un xinès que passava per aquí davant
a l'Avinguda de Roma, no?
En fi,
són elements d'identificació
col·lectiva,
que jo no sé si són necessaris o no,
però en tot cas no són negatius,
jo crec que són bons.
Per mi,
el mèrit
d'aquesta temporada
no està
només
amb aquest ascens,
que és importantíssim
i és crucial
i és històric,
com aquí es deia,
sinó,
quan van baixar
de segona A a segona B,
mantenir la massa social
que es va mantenir.
És a dir,
en aquell moment,
que podia haver-hi
una depressió
important,
perquè era una pujada
de segona A
molt desitjada,
històricament també,
la directiva,
el cos tècnic,
la ciutat en el seu conjunt,
va saber mantenir
un bon to
d'esperança,
de treball,
de paciència,
i allò és molt important.
Jo, sincerament,
la veritat és que el símil
que s'ha fet aquí
de la Mel
és bastant
i va estar escaient
i encertat.
Jo no em resisteixo
encara a mig celebrar-ho
durant uns quants dies més.
Evidentment que s'ha de parlar
del camp
i t'ho que deia el Joan,
que té tota la raó del món,
però escolta'm,
esperant 50...
Avui encara tenim
la frena a ser magia.
El meu pare encara
m'explicava
allò del Madrid,
el Bernabéu,
el 3 a 1,
i tot això
em sonava a batalletes,
però, en fi,
allò,
hi ha llegendes.
Ara podem dir
que nosaltres ja tenim
batalletes per explicar
d'aquí uns anys,
explicarem les batalletes
aquest cap de setmana, no?
El meu fill no s'ho creia.
Tot això que jo li explicava
i que el meu pare
li explicava
no s'ho creia.
Va, us ho esteu inventant.
No, no, escolta'm,
és així, no?
Carles,
com ho portes?
Jo molt bé,
molt bé,
molta felicitat.
Com tothom, no?
Sí, com tothom.
Es nota, tu creus
que es nota a la ciutat?
El Carles ha vingut,
no el veieu,
però ha vingut
amb la bufanda del nàstic
enfondada al cap.
Sí, sí, sí.
I sobretot al cor,
la porto al cor, no?
Que és el més important, no?
Perquè jo aquests dies
ho comentava,
clar, és que amb 25 anys
em sembla que m'hauré perdut
a casa 15 partits del nàstic, no?
Llavors, clar,
doncs imagina't com vivim
aquests moments.
No jo, tothom, no?
Tothom que s'estima el nàstic,
inclús gent que no és
del món del futbol,
que no li agrada
aquest esport,
però bé,
el fet de sortir
a la Rambla
i veure el color vermell
aquell és que t'ha d'emocionar, no?
T'esperava tanta gent?
Incluso sent de fora de la ciutat,
no importa,
com comentaves tu,
encara que sigui una persona
que acaba d'arribar a Tarragona,
s'ha d'emocionar
o ha de...
Alguna cosa ha de sentir, no?
Al veure això, no?
No, et deies
si t'esperava tanta gent,
tu que ets periodista,
que a més havies seguit el nàstic,
en fi,
tens una perspectiva
fins i tot històrica.
Aquesta allà humana
dissabte i diumenge...
Ara ho veuràs molt fàcilment.
Jo m'esperava moltíssima gent,
moltíssima gent.
Jo vaig veure el partit des de casa,
visc a l'Avinguda d'Andorra,
veia les imatges de la plaça de la Font,
dic,
absolutament normal, no?
És el que m'esperava.
M'esperava gent a la Rambla,
però quan vaig sortir de casa
per la plaça de la Font,
vaig arribar a Imperial Tarracó
i ho vaig veure tot de color vermell,
em vaig emocionar molt,
perquè aquí no m'esperava que hi hagués.
O sigui que la Marea ja arribava
i arribava als ànecs, no?
A l'estany dels ànecs, no?
De la plaça Imperial Tarracó.
Va ser absolutament emocionant, no?
I a partir d'ara,
catarata d'informacions ens vindrà.
I això canvia tot radicalment,
a nivell informació.
Cada dia hi haurà notícia.
És l'impacte mediàtic més important
que podria tenir la ciutat?
O que tindrà la ciutat, segur?
És a dir,
que ens posarà en primera línia
de tots els mitjans
a partir d'avui pràcticament cada dia?
En positiu, sí.
En positiu, segur.
L'altre va ser històric
per dissortadament
l'atemptat d'ETA en el RAC,
que sembla que finalment
no es posiran mai més, no?
Però positiu, sí.
I a més, és molt important.
I és interessant
de veure com
el nomenament de la ciutat
com a patrimoni mundial,
humanitat,
amb aquest impacte mediàtic
que dèiem,
si els compares,
que comparativament
tenen una importància sòlida,
prou sòlida tots dos,
per tenir capçalera
i portada de diaris
de manera continuada,
en canvi,
històricament,
sempre passa
que punxa més
el tema cultural,
perquè té un curs
més prim,
que no
aquest tema esportiu
que arrossega
tota una massa intrínseca
des de baix,
que a més a més
mou passions
i mou,
com això que deia el Carles,
la fibra del cor.
Clar,
la fibra del cor
també la mou en les pedres,
perquè
amb el Buterreuní
que veu qualsevol atemptat
amb grafiti
sobre una pedra
de la muralla,
també se li excluixeix
el cor.
Però és molt diferent,
és molt diferent.
La setmana passada,
abans a l'Escens,
ja parlàvem d'això,
de l'àstic,
de l'Escens,
de l'impacte mediàtic,
del patrimoni,
de l'impacte que pot tenir
el sector de l'hostaleria,
de la restauració,
que poden haver-hi
més visitants,
que es pot donar
a conèixer la ciutat
com no s'havia donat
a conèixer.
Ho podem...
Ara hem de saber
aprofitar-ho.
El Joan que tenia
ja tantes ganes
de posar-se a treballar
avui mateix,
ja podem fer un plan.
Com deien els meus companys,
evidentment això
ha sigut un procés,
i si bé no estàvem
acostumats
a sentir el nom
de Tarragona
tan sovint,
doncs ara el fet
que el sentim,
doncs a veure,
passa això.
Si mirem enrere
i recordem aquells partits
que ens trobàvem
allà i que érem
sí, 800...
Uns quants més,
uns quants més, eh?
No ho sé,
jo l'he vist molt pelat
a vegades.
Anàvem partits mediocres,
uns 800, eh?
Anàvem a passar fred.
Uns quants més,
jo estic en contra d'això.
Mira, perquè,
no,
quan nosaltres
vèiem 800,
de fet...
Jo recordo un de la grama,
1.800, exactament.
Sí, però escolta,
jo abans que ens diguessin
quants havien anat,
jo estava molt acostumat
a calcular-ho
quan feia cròniques,
ja estava molt acostumat
a calcular-ho,
i jo us puc assegurar
que l'entrada segona B,
la normal,
fa molts anys
era d'unes 2.600 persones.
No li discutiré
al professional.
El que passa és que...
No, home, no.
El que passa és que penseu
una cosa,
que la capacitat
de l'estadi llavors
era per 16.000 persones.
I recordes,
ho comparem ara,
em sembla que eren menys.
Carles,
i el que sí que potser
és que el nombre de socis
era de 800.
Exacte.
I és que ara estem a 8.000,
i a més,
amb llista d'espera
de 2.000 persones més.
Aquest és un altre fenomen
que...
Jo em volia anar...
Perdona, eh?
No, en absolut.
És que era una cosa que volia...
Jo, a part del Nàstic,
o parlar del Nàstic,
m'agrada parlar de Tarragona,
no?
I la meva trajectòria,
més o més són de la mateixa generació
els que estem aquí,
doncs a mi em feia il·lusió
quan era petit
i sentia per primera vegada
per la televisió de Tarragona.
I fins i tot
quan sentíem
les notícies meteorològiques
i deien
segur a l'Osservatori d'Arreus,
calla,
que estem a prop,
i tot això.
I llavors hem pujat
la nostra generació
amb una mancança
d'aquest fet mediàtic
de Tarragona com a tal, no?
Llavors,
que ara ens trobem
amb aquesta situació...
Això vol dir en una paraula
que puja l'autoestima
de la ciutat?
Jo crec que sí.
Sí, l'estem tenint.
El Pep VIII abans,
vull dir,
es veia venir
6.000 persones a Lleida
no són fruit de no casualitat.
Quan va baixar el nàstic
de segona A a segona B
va haver-hi invasió de camp,
d'alegria.
I piropejant a la directiva.
Això no passa enlloc.
Jo estic d'acord
amb el que ha dit el Pep Félix
i tu també segur,
perquè jo aquell dia,
aquell dia recordo
que quan vaig veure
que la gent baixa al camp,
se'n va cap davant del palco
on estava el president,
la junta directiva,
i els va dir
escolta,
hem baixat però endavant
perquè ho esteu fent bé.
Les coses ens han faltat un puntet
però ho estem fent bé.
Endavant.
Aquell dia vaig dir
aquí hi ha futur.
Hi ha futur.
Per què?
Perquè dic,
mira,
almenys la massa social
que tenia avui,
havent baixat de categoria,
la mantenim.
I a partir d'aquí a créixer.
Estava convençudíssim.
No, i sobretot no s'ha perdut el cap.
És a dir,
la directiva actual,
encapçalada pel Josep Maria Andreu,
però suposo que com un treball col·lectiu important,
no han perdut el cap.
No han estirat més el bras que la màniga,
no han fet fitxatges,
han sabut mantenir caliu entre les penyes.
És a dir,
el president,
a mi em consta que ha invertit molt de temps
en estar amb les penyes,
en estar al costat de les penyes,
en mantenir aquest caliu social,
que és el substrat necessari
perquè això funcioni
i tingui futur.
Ara el que convé és dosificar l'èxit.
Ah, sí, sí.
No, ja es dosificarà sol
quan comencem a parlar del tema.
No, no, no.
Dosificar l'èxit en el sentit
que, clar,
la plantilla que tenim
és una plantilla
que cal reforçar
per, evidentment,
has d'ampliar-la aquesta plantilla
perquè les lesions,
les temporades són llargues
i, a més a més,
l'exigència que es demana a primera
és molt forta.
Per tant,
cal ser suficientment prou aptes,
intel·ligents i, sobretot,
mesurats en la dosificació d'això
perquè els reforços
estiguin acompanyats
sense perdre de vista
que no es pot estirar més el braç que la màniga
perquè, si no,
prenem el tomb de campana.
Podem invertir molts diners,
endeutar-nos,
després baixa de categoria
i podria ser...
L'han vist en altres llocs, això.
Però la Junta Directiva
sempre ha treballat
amb aquesta línia
i ahir mateix
el president
ho insistia, no?
Aviam,
el futbol de primera divisió,
el Galàctic,
que diuen,
és molt especial.
S'ha estat fracassat.
Sí.
El gimnàstic tindrà,
més o menys,
calculen,
un pressupost
de 15 milions d'euros.
Ahir,
l'Atlètic de Madrid
va fitxar un jugador
de 18 anys
per 25 milions d'euros.
És a dir,
que quasi un sol jugador
de 18 anys
quasi doblarà
el pressupost
del nàstic.
Per tant,
aviam,
el que s'ha de tenir
són les idees molt clares.
Possibilitats
de mantenir
la categoria
l'any que ve
per part del nàstic?
Poquíssimes,
però ho hem de saber
perquè és normal.
Normalment,
dels tres equips
que pugen,
dos baixen
a l'any següent.
Aquest any
han baixat
el Cádiz
i l'altre
que hi ha sigut
el Màlaga.
No,
el Màlaga
era del que ja hi era
i l'Alaves
que van pujar
l'any anterior.
Això és el més normal
que va.
Ara,
el meu pronòstic
és que el nàstic
perquè tinc molta...
Ja fas pronòstics,
Carles?
No, sí, sí, sí.
Els tres serà el que queda.
El nàstic està treballant
molt bé
i jo crec que
des de la modèstia
s'està aprofitant
molt bé
els pocs recursos
que tenim.
Per tant,
penso que lluitarà
i molt
però
tindrà opcions
de mantenir la categoria.
Un dels que baixarà,
estic convençut,
serà el racisme
de Santander
perquè ja li toca
i llavors quedaran
dos places
entre els tres...
Què vols dir,
que hi ha període
de cíclics?
Determinisme històric.
Carles,
això queda gravat
d'aquí un any
t'ho recordarem.
Grava-ho, grava-ho.
Grava-ho perquè,
quan tothom
ho veia tot malament
a la primera volta,
te'n recordes
el que vaig dir jo
en aquesta casa
que quedaria al nasti?
Com et vaig dir?
Segon, tercer o quart.
Doncs potser
m'equivoco
i ho quedem primers.
Sí, perquè ara tenim
fins i tot
aquestes opcions.
Avui el Carles
ha fet bona
el fetbol pronòstic
astronòmic
dels tres isos.
I per tant,
avui,
però a la inversa,
amb el tema
del 6-6-6,
doncs tu dius
6-6-6
però en positiu.
Abans parlàvem
de la massa social,
de la importància
de fa uns anys.
Hi ha una curiositat
també que valdria
potser la pena comentar.
En fi,
no és curiositat,
és un fet també
remarcable.
Avui,
per la portada del diari,
perquè nosaltres
ahir vam visitar
una escola,
vam voler justament
anar a una escola
i parlar amb els nens
i les nenes
i com tenen ara
de referents
jugadors del nasti
quan segurament
això és un cas
únic en les últimes
generacions a Tarragona.
Segurament sempre
havien tingut els nens
i les nenes
referents d'altres clubs,
bàsicament suposo
o del Barça o del Madrid
i ara vas a una escola
i van amb la samarreta
del nastic,
tenen de referent
el Pinilla
o el Diego Torres
o qualsevol altre jugador.
Això jo crec que
de projecció de futur
també és molt important,
no?
Home,
és important.
La meva filla,
el Pinilla,
fins que no es va fer
diumenge una foto
amb el Pinilla,
no vam parar,
corrents amunt i avall
i no dormia,
no parava,
vaja,
la vaig perdre dues vegades.
Mireu,
això a mi em fa molt feliç,
però no ho sabeu com,
perquè quan jo feia esports
juntament amb el Josep Maria Marçal...
Està al costat del Carlos Gossalves
al camp,
és tot un perill,
perquè em sap que està molt content
i li fot una bronca a l'àrbitre
als jugadors
o a l'entrenador,
terrible que ho viu,
però amb una intensitat...
No, perquè hem d'anar a futbol
a divertir-nos també,
no?
I formar part de l'espectacle,
eh?
No,
doncs,
el que deia a mi,
tot això
i veure la canelleta
vestida amb els colors del nastic
em fa moltíssima il·lusió
perquè quan Josep Maria Marçal i jo
fèiem esports
al diari de Traona,
fa uns quants anys ja d'això
i doncs els dissabtes
anàvem al cocodrulo,
als paps,
no?
Allà feia la copeta,
parlàvem,
fèiem l'abatmaig particular,
bueno,
i demà el partit tal
i la gent ens mirava
amb cara estranya,
deia,
aquesta gent...
De què?
Per a una de la nit
parlant del nastic,
parlant del nastic,
què fan, no?
Imagineu si ha canviat
surdosament les coses,
eh?
Sí, sí,
perquè Joan...
No llegava,
no llegava.
No, no, no.
No era un tema atractiu,
i no era un tema atractiu,
això,
encara.
Molt encertat.
Hi ha una part femenina
importantíssima
amb aquest tema
també del nastic.
El futbol sempre,
també a vegades,
les dones,
les que han sigut,
també han sigut molt forofes
del tema,
però ara,
escolta,
una candidata de jovent,
com la teva filla
amb les camisetes posades
i tot això,
i amb aquests ídols,
diguéssim,
que s'estan creant
i que és bo,
tindre aquesta.
Sí, però és curiós
perquè tampoc hi ha hagut
l'efervescència
dels ídols en singular,
eh?
ha estat una projecció,
jo fins i tot penso
que si compares
amb un vídeo
la projecció mediàtica
popular
del Barça
i del nastic,
la consistència
de col·lectiu,
de col·lectiu
entès
sense
un destacat
avarest
de figures,
és aquí.
Estic d'acord.
En canvi...
Està més repartit,
en canvi el Barça ja...
És un col·lectiu
més normalitzat,
vull dir,
tots són un
i uns són tots
aquí encara.
No, estic d'acord amb tu,
estic d'acord amb tu.
Sí, a més,
a mi que no m'agraden els mites
i no tinc cap mite
i penso que la societat
hauria de treballar
per no tenir mites.
Perdona,
i això que el Barça
també ho reconeix
que amb aquest aspecte
ha millorat molt,
des d'ençà
que hi ha aquest entrenador
que els hi ha rebaixat
els fums a tots.
És per del seu vege.
Sí.
Recuperant un moment
el que dèiem abans
sobre l'impacte que pot tenir,
com l'hem d'aprofitar?
El podrem aprofitar?
Creuen que tenim realment
oportunitats,
doncs això,
turístiques,
de promoció externa?
Jo el diumenge
vaig comprar
no sé quants diaris,
no sé,
vaig comprar nou
esportius
que no en compro mai,
ho reconec,
i no esportius,
no?
I vaig sumar
el número de planes
que es dedicaven
al Nàstic
i si no em vaig equivocar
eren 27 planes
de diaris
de tirada
nacional-estatal.
Bé,
no comptant,
evidentment,
no comptant l'extra
del diari de Tarragona
ni el d'ahir,
el diumenge.
Impressionant.
Això pagat
al que toca...
Pel patronat de turisme,
no?
Pel patronat de turisme,
no sé quina fortuna és,
però és una autèntica fortuna.
Ni els maletins de llevan.
Ni els maletins de llevan.
Per tant,
després en parlarem d'això,
per tant,
des d'aquest punt de vista,
perquè clar,
es parlava,
jo recordo,
quan has parlat d'això
que es deia
a l'Observatori de Reus,
recordo
quan al Nàstic
li deien
la gimnàstica
de Tarragona.
Emulant allò
o fent un paral·lisme
en la gimnàstica
de Torre la Vega.
I sortia a les quinienes
com gimnàstica.
Gimnàstica.
Vull dir que
ara ja tothom parla
no del gimnàstic,
del nàstic,
com a nàstic.
que a més es diu
que serà com un club
o és un club simpàtic
que cau bé.
A més,
es pronuncia
la pronúncia,
no?
Tothom l'associa
amb Tarragona.
Jo la setmana passada,
dilluns,
dimarts,
vaig estar al Parlament
de Catalunya
i em trobàvem
diferents diputats
de diferents comissions
i tothom,
abans de començar a parlar,
com està això
del nàstic?
Tothom,
des del Pirineu
fins a l'Ebre.
Des d'un punt de vista
filològic,
jo diré que
nosaltres estem molt més
a prop
del que és
la preocupació final
del nàstic
o el Barça
en la línia
de la normalització
del català.
L'acceptació
del nàstic
com a final de paraula
és la línia
autènticament
de la llengua catalana
i no la inicial
que pot ser
Barça.
Per entendre's,
el que són les coses.
En canvi,
els càntics dels aficionants
no estan en la línia
de la normalització.
Això ja fa temps,
però va millorant
el de campió
o no és campió.
Això costarà,
costarà,
però s'ha de gust
i aleshores,
amb la línia
de la pregunta
que feia el Ricard,
des del punt de vista
de ciutat,
evidentment,
això ja és molt emblemàtic
que la teva ciutat aparegui,
que a més a més
sigui agradable
i simpàtica
a tothom,
perquè em deia
la gent que va anar al camp
i jo no vaig poder anar,
que els aficionats
de Xerés,
els que van anar al camp
i els que no,
ens aplaudien
i oye,
muy bien,
palante,
sois cojonudos,
con tan poco dinero,
simpàticos,
i això que tu diguin
el des de Baix d'Andalusia
un equip català
té mèrit.
Això d'una banda
de l'altra,
nosaltres hem de pensar
aquesta oportunitat
com l'oportunitat
de la capitalitat.
Ara fugeixo
de batalletes estèrils
de campanar i tal,
però capitalitat real,
no imposada.
Per tant,
nosaltres hem de pensar
el nàstic
no per la ciutat de Tarragona
només,
que també,
sinó pel territori,
per la demarcació,
fins i tot allò
pel nord de Castelló
i pel sud de Barcelona
i per l'est
de la terra ferma.
Som el centre
dels països catalans.
Home,
jo us vull...
Si em parlava teu,
si em parlava teu,
hi ha un president
d'un club de futbol
que no diré,
de la ciutat de Reus,
que no és el Reus Deportiu,
que està boig,
està a la llista d'espera
per fer-se el social nàstic.
Digue-ho al Joan Sabaté,
eh?
No, no, no, no.
No, no, no.
És que sigui prudent.
No, és el club de futbol,
el club de futbol.
Ah, de futbol.
Sí.
I després,
també sé que
el partit del Castelló
va anar el president
d'un equip
que aquell diumenge
de regional,
d'un dels últims pobles
que hi ha en direcció
sur a la província de Tarragona,
molt a prop de Castelló,
ja,
de la província de Castelló,
que va anar a Castelló
a veure el partit del nàstic
quan el seu equip
s'estava jugant
la possibilitat
de classificar-se
per la promoció,
imagineu,
eh?
Al voltant del nàstic
hi haurien milers d'aspectes
per comentar.
Deixi'm en la recta final
un sobre el tema econòmic
i de patrocini
i d'aportació municipal,
que tot una mica
va junt en el mateix paquet.
Ho dic perquè ahir
el president,
Josep Maria Andreu,
en el 100 preenàstic
de Tarragona Ràdio,
va dir que hi ha
tres empreses interessades
en posar el seu nom,
el seu logo,
la Samarreta,
però també va dir
que seria bàsic
i important
que ell considera prioritari
mantenir el nom de Tarragona
a la Samarreta.
Aquí, aleshores,
barrejo,
aportació municipal,
l'aportació
de l'empresa privada,
Samarreta,
logos,
són partidaris
que hi hagi
aquí un pagano fort?
Joan.
Tarragona pot xuclar
tota aquesta fama
que ens vindrà a sobre
perquè evidentment
no som una ciutat pobra,
som un lloc amb moltes possibilitats,
no solament la part privada
sinó també la part institucional
i a més ja s'hi ha mullat
amb el tema aquest.
I tot això,
però bé,
jo em sembla que fins i tot
aniria més enllà
la part privada
que composa,
no oblidem que és
una societat anònima
d'esportiva,
composada
per grans empreses,
o representants
de grans empreses
que també suposo
que tindran alguna cosa a dir.
Fins i tot aquí a Tarragona,
escolta,
si sempre
ens ha lluït
al parlar
de la combinació
indústria, turisme,
tot això,
és perquè realment
tenim moltes possibilitats aquí.
Jo crec que en aquest sentit
no hem de patir.
Per ara s'haurien de mullar
més les empreses, no?
Que ho han fet fins ara.
És que ara és diferent també.
No és el mateix
esponsoritzar
un de segona
com de primera.
Jo m'imagino
que les empreses
que vindran
a esponsoritzar
el gimnàstic
no són de Tarragona.
Estic convençut
que seran...
Ahir deia que eren
d'àmbit estatal.
Cases d'apostes, etcètera.
Estic convençudíssim.
Jo crec que cal diferenciar
el que és la samarreta.
A mi, sincerament,
jo considero això
molt president
i suposo que en molts
que m'agrada
que segueixi apareixent
Tarragona
i el logo de Tarragona.
Suposo que al final
serà una qüestió econòmica
la que decidirà,
però a mi m'agradaria
que seguís
funcionant així.
Després hi ha altres llocs
per posar publicitat.
D'una banda,
d'això, de l'altra,
tindrem suficients ofertes,
m'imagino,
a primera,
encara que hi ha equips
que juguen sense publicitat
perquè no han trobat
esponsors a primera també,
però no parlo del Barça,
parlo d'altres.
Les empreses aquí,
jo crec que es poden trobar
solucions molt imaginatives
per fer-les participar
no només amb esponsoritzacions directes,
amb samarreta,
amb equipament.
Moltes formes.
Per exemple,
jo fa dos dies
que vaig llançar-li
al president
i penso proposant
a l'Ajuntament
que l'ampliació necessària
que s'ha de fer del CAM
a 4 o 5.000 espectadors més
amb una grada supletòria
que es financiei en part
dient-li
grada Repsol,
grada Dau,
grada no sé què,
és a dir,
sectors de la grada
que siguin esponsoritzats,
per exemple.
Les llotges aquestes,
entre cometes VIP,
que n'hi haurà molta demanda
el dia que vingui al Madrid,
al Barça,
aprofitar que hi ha grans empreses
que volen llogar-les
i tenir-les pels seus clients.
I finalment,
una cosa que ja sé
que em poso pedres
a la meva taulada,
però jo estic molt indignat
amb l'actitud de TV3,
amb el Màstic
i ho he de dir
amb tota la sinceritat del món.
Jo crec que TV3
ha de fer un esforç,
com el va fer amb el Barça
i com el va fer amb l'Espanyol.
I estic indignat
amb l'actitud de TV3 ara
i fa 15 anys.
És lamentable
que amb tota la història
de TV3
no s'hagi optat
per apostar directament
per un club com el Màstic.
Jo em consta
que s'estan fent esforços
per intentar aproximar
postures
i posicionaments
i xifres,
però no m'ho puc estar
a dir
que lamento profundament
l'actitud de TV3.
però no s'hi discrepi una miqueta.
Res, però menys un minut.
Vull dir, és hora d'aliances.
Vull dir, no busquem confrontaments
perquè hi ha tants factors
a jugar i jugaran la temporada que ve
que el tema de TV3 és que estic
en el fons d'acord amb tu
i tu com a polític
m'entendràs més que ningú.
Ara és un moment d'aliances
amb el món arbitral,
amb el món mediàtic,
amb la lliga professional
i amb qui convingui.
Alguna cosa sobre això?
Sí, que si ens diuen
que no hi ha diners
i ens volen tractar
de ciutadans de segona,
a l'octubre hi ha eleccions
i que els partits polítics
de Barcelona,
els de Barcelona,
que s'ho pensin.
Francesc,
algun comentari d'això?
TV3 és la televisió de Barcelona,
com diuen alguns?
A veure,
jo no entraré
en el tema econòmic.
Deu segons.
D'aliances, sí.
Simplement,
que si no hi ha hagut
aquesta tensió
és perquè sempre s'ha considerat
a nivell de segona.
Acabem així la tertulia.
En fi, avui ha estat monogràfica,
però és que em sembla
que ha durat molts dies
continuarem parlant
del nàstic i del tot
el que envolta
a la ciutat,
que és l'ascens
de l'equip grana
a la primera divisió.
Francesc Roig,
Joan Besora,
Josep Félix Ballesteros,
Carlos Gossalvez,
gràcies a tots quatre
i fins la propera tertulia.
Bon dia.
Bon dia.