Situem-nos a Reus.
Ja saben que l'Ajuntament de Reus ha llegit segurament en els mitjans de comunicacions últims
i es té la voluntat d'instal·lar cendres al costat de les papereres.
Segurament, doncs, vaja, per facilitar, doncs, que tota la gent que aquests dies fuma al carrer
i que abans fumava les seves empreses, doncs, que no embruti els carrers de la ciutat.
Coses de la llei antitabac.
Doncs bé, imaginin-se un pare de família imaginari, doncs, que volca les cendres
de la seva dona ja difunta en un d'aquests cendres.
Aquest és el punt de partida de l'acudit d'avui del Faró.
Un de tants i tants acudits que, com cada dia, en Faró ens porta des de la contraportada
del diària de Tarraona des de ja fa un grapet d'anys.
Andreu Faró, què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Deixa'ns saludar les seves quatre entrevistadores.
Laura Roman, bon dia, bona hora.
Bon dia.
Rosa...
Salut a la Laura Roman i a la Laura Picó, això és impressionant.
No, és que jo sóc la Laura Roman.
I jo sóc la Laura Roman.
Rosa Gairal, què tal? Bon dia.
Bon dia, molt bé.
Carme Padrol, bon dia també.
Bon dia.
Quatre saludades.
Comenceu. Teniu l'Andreu Faró, el vostre aniretaire, aquí al davant.
Te falta per saludar.
Laura Roman, et toca.
Crec que falta una Laura per saludar.
Gràcies, gràcies.
Laura Picó, bon dia.
Clar, saludo jo mateix. Com estàs, Laura?
Molt bé, molt bé, Andreu, què tal?
Encantat d'estar aquí.
Igualment, igualment.
Entonem per saludades, els dues.
Andreu, no? O Faró?
Com vulguis.
Andreu.
Fins i tot en pots dir entre cinc, si vols.
Entre cinc, que és com et deia quan eres petit.
Exactament.
Doncs d'això volia parlar de quan eres petit.
Que bé, que bé, que bé, que bé, que bé que ho llegueu.
Sí, sí, sí, sí.
Tu has posat rudo, que bonita.
És una bona forma per començar una entrevista, parlar de quan era petit.
Andreu, bueno, és que no és massa original.
Sempre comencem una mica pel mateix, preguntant una mica, en el teu cas,
quan comences a dibuixar?
Eres un nen que jo dibuixava amb paperets, guanyaves premis a l'escola, deien...
Tots els dibuixers que coneguis te diran el mateix que jo, que és que dibuixen des que recorden.
Se'n recorden de petits, s'embroten papers en blanc, s'embroten les parets.
Jo me'n recordo, amb el meu pare, que em donava les cartes que arribaven de Correus
perquè per l'altra banda estaven en blanc i hi podia pintar.
Em recordo que per mi un bloc de dibuix tot en blanc era fantàstic.
I si a més a més tenia les fulles de dobles, allò tipus cartulina, era un luxe, no?,
dibuixar sobre aquell paper d'ú.
Per tant, la història de qualsevol dibuixant que s'aprecie és que dibuixava des que tenia us de raó.
I la meva, evidentment, és aquesta també.
I llavors, quin és el moment, perquè normalment hi ha un moment que a vegades no podem establir el dia tal,
quin és el moment en què decideixes que això serà el teu futur professional i que et dedicaràs a això?
Sabem que has fet altres coses i en parlarem, eh?
Perdona, no és el meu futur professional ni em dic com això, desgraciadament.
El món de l'àril del dibuixant concret és un món que difícilment pots viure exclusivament d'això,
són pocs, molt pocs, estadísticament no existirien els dibuixants que poden viure del seu guard.
Pensa en els diaris que es publiquen, estem parlant de sis o set capçaleres,
on es pot viure bé o correctament bé del dibuix.
En el meu cas, com ho saps, com saps, ho comparteixo a més a més amb faig de professor a Vilaseca,
a Lies Vilaseca, i les dues coses me donen molta gratificació, t'ho haig de dir també, no?
Però tampoc hi ha un moment allò que dius, a partir d'ara em dedicaré,
la meva vida serà dedicada més o menys professionalment al dibuix, no?
Sí que hi ha fites, no?
Tu vas fent una clàssica història de dibuixant, aquest en què dibuixava la part darrere de les cartes que li dona el seu pare,
que comença a publicar dibuixos a la revista del col·legi, que li demana un dibuix per la revista local,
que li demana un anagrama, que rotuli un bar, és un procés que fa la pròpia revista amb els seus companys,
que comença a portar els seus dibuixos editorials a diaris, que un dia li obren la porta d'una,
en aquest cas va ser, en el meu cas, a nivell tarragoní, el nou diari,
però ja abans feia la revista local de Vilaseca.
Per tant, és una graduació que no pots dir, hòstia, en aquell moment sí que hi ha moments clau,
com que et truquen xing del diari tarragoní i diuen,
Faro, pots venir a parlar amb naltros? Dic, per què?
Perquè tenen aquesta veu al diari, tenen aquesta veu al diari.
És un símbol. De fet, no, tenen una altra veu.
Una veu greu de persona important.
Que vingui ja.
Però bé, és així, no? I sí, aquell dia, evidentment, dius,
hòstia, avui, dintre d'aquest pas gradual, que és el teu creixement com a dibuixant,
avui pot ser un pas clau.
I de fet, ho va ser, no? Va ser quan vaig començar el 97 a col·laborar amb el diari de Tarragona,
que si aquella trucada no s'hagués fet, potser jo ara seria un professor feliç
que dibuixa a ratos lliures, doncs no. Sóc un professor feliç que dibuixa cada dia
a la contra del diari de Tarragona.
Alguna vegada et vas plantejar viure només d'això? Només plantejar-t'ho?
Ah, bona pregunta.
Gràcies, gràcies.
Sí, perquè crec que el meu estatus actual,
i per conservar la meva delicada salut mental i equilibri personal i familiar,
seria una mala cosa. Mira el que et dic.
Saps per què?
perquè el dibuix, com qualsevol tipus d'art, arriba a ser molt obsessiu.
Extremadament obsessiu.
T'agafa el 100% del temps, de la nit, del dia, dels caps de setmana.
I jo conec molts dibuixants professionals,
i parlo amb ells, i veig com es mouen, i veig com és la seva vida,
i hi ha una certa psicòsis de dibuix.
Saps?
Per tant, és una opció arriscada.
I jo personalment, tal com estic, crec que m'agradaria mantenir aquesta aposta a dos números diferents,
saps?
En lloc d'apostar-ho tot al trece negro.
Perquè de vegades les apostes surten bé o surten malament.
I m'agrada el fet de tenir diferents àmbits en què sentir-me bé,
no parlo ja de l'àmbit personal, no?
I per tant, l'aposta de com a dibuixant professional,
crec que no la faria pel que significa d'obsessiu i d'agobiant.
Tenir parcel·les d'altra cosa que t'oxigenen,
anar a donar classes a terceres d'oxigena,
i crec que ho mantindré.
Em dóna un equilibri que m'agrada.
I l'acció de semestre, quan la vas prendre?
Jo és que sóc estudiant de Ciències Químiques, estimada meva.
Estudiant?
Bé, he estat estudiant, ara sóc llicenciat.
En algun moment de la meva vida vaig decidir anar aquí al costat,
a la Passemperial Tarragó, a aprendre química,
cosa poc original aquí a Tarragona, al Camp de Tarragona,
i vaig acabar els estudis i jo sóc fill de mestre, estimada Rosa,
un mestre molt vocacional també,
i era una opció que no em desagradava,
sí que tenia clar que no m'agradava anar a treballar a la indústria,
jo vaig fer especialitat d'enginyeria química, no?
I va haver un moment que vaig dir, sí,
m'agradaria aprovar a donar classes,
i l'experiència em va agradar tant que encara continuo i continuo amb vocació.
Així no ets proposor de dibuix?
No, cosa que molta vegada has perds.
I ara ve la pregunta.
No, ara ve la pregunta.
I com és possible que un dibuixi?
No, no, no.
No, guardem per més tard.
No, guardem per més tard.
Per ser dibuixant s'ha de tindre molt sentit de l'humor?
No.
Per ser dibuixant, com a tal, per dibuixant no.
Per ser dibuixant humorístic,
cal tenir una visió crítica del que et rodeja,
ser molt observador,
tenir desenvolupat aquest esperit de fer una segona lectura,
i no necessàriament sentit de l'humor.
I no necessàriament sentit de l'humor.
Si el tens, a més a més, és fantàstic, no?
Però, a mi personalment, els humoristes que més m'agraden
són els que, a més a més, tenen humor.
Fan riure i em fan pensar, això és fantàstic,
però això ja és la quintessència, no?
Pensem, per exemple, en el Roto,
un dibuixant de referència a la premsa espanyola,
que no és que destaqui pel seu excel·lent sentit de l'humor.
Més aviat fa una crítica social poc humorística, no?
El Roto del País.
I molts humoristes que continuen aquesta línia
de crítica social poc humorística,
tot i que ja et dic,
a mi m'agrada, i intento en el poc que puc,
aportar alguna cosa d'humor a una certa visió crítica
del que ens envolta.
Llavors, la gent esperen de tu,
inclús en el terreny normal de cada dia,
que expliquis algun acudit o...
Sí.
O et veus obligat una miqueta...
No, ja fa temps que no em veig obligat a res,
però sí que el fet de ser humorista,
moltes vegades som esclaus d'aquest adjectiu, no?
I sembla que hi ha una certa obligació
a ser...
a tenir una xispanda lusa
al mig de qualsevol conversació
i res més lluny de la realitat.
Jo tinc moltes reunions i sopars i jornades
situades amb humoristes gràfics
i són absolutament sèries, no?
Interessantíssimes,
però si us penseu que és allò
un bar d'andalusos picant acudits,
ho dic d'andalusos perquè tenen aquella xispa,
no ho és, al revés,
són molt cerebrals i molt espesses.
Fins que arriba l'alcohol.
Hi ha un altre Andreu que sempre ho diu el mateix,
Andreu Buenafuentes,
company del Camp de Tarragona,
que la gent diu, explica'm un acudit.
Diu, escolta, no puc explicar-ne un acudit.
És que hi ha la diferència,
per exemple, el meu humor,
i crec que el de molts companys meus,
és cerebral,
és a dir, molt racional,
molt d'introspecció, saps?
Comencen a funcionar els engranatges del cervell
fins que surt una idea més o menys encertada.
Però no és un humor espontànic,
és una altra qualitat.
Hi ha gent que té una gràcia...
Pepe Rubianes,
no és Pepe Rubianes.
Per exemple,
que ell ho té més desenvolupat,
però hi ha molta gent pel carrer,
jo disfruto moltíssim,
que tenen una explosió d'humor fantàstica,
i fas les fetes i tal,
que és un do,
que no necessàriament aquella persona
després faria bons acudits,
però té aquella gràcia
que s'encomana a tothom.
I els humoristes no acostumen a ser així.
I creus que es pot fer humor de tot?
Estic pensant potser en les...
Ara fa poc el problema
de les caricatures de Mahoma, etc.
O humor de certs temes
com la monarquia, l'església...
Bueno, aquesta també és una pregunta.
Estic creient nota avui, eh?
La de les caricatures d'Andreu,
aquesta.
Anem a veure.
Amb l'Aleu ho aprovaràs,
avui ho aprovaràs tot.
En un sentit d'objectiu
es pot fer humor de tot,
sí.
Sí, de tot.
Fins i tot d'un assassinat,
fins i tot d'una violació,
perquè hi ha un humor tendre
que no fa mal.
Per tant, de tot es pot fer
una visió irònica o humorística?
Sí, convé fer-la també.
Què passa?
Que tu no coneixes la realitat
d'altres persones
o d'altres cultures
o d'altres col·lectius.
Tampoc saps,
i això quedes unes grans gandeses
de l'acudit,
la lectura que farà cadascuna
de les persones.
Moltes vegades
te sumen el que tu dius
i moltes vegades
treuen coses que tu no has dit.
Exemple,
una vegada vaig fer
una referència indirecta
al tema de l'anorèxia
i va haver gent,
era un punt residual
de l'acudit,
no?
Era una dona
grassoneta
que feia ostentació
que li agradaven les curbes
i tal,
i que no era anorèxica
i tal,
no?
I molta gent no.
Alguna mare
que tenia aquest tema
a la seva família
li va sentar malament
que es tractés
aquell tema
des del seu punt de vista
sense delicadesa,
no?
Quan no era evidentment
la meva intenció,
no?
Per tant,
com tu no domines
la visió que farà algú d'això,
has d'anar,
has de ser molt curós
i intentar posar-te
en el lloc de l'altre.
El tema de les caricatures
és un altre tema
en el que tu creus
que hi ha un col·lectiu
de persones
que tenen els mateixos valors
que tu
i no els tenen.
Per tant,
has de ser molt curós
en certs aspectes,
no?
o la violència de gènere
ja no pots fer acudits
del marido
que le pega a la mujer
o aquells acudits
que s'expliquen
pues le doy dos tortas
i tal
que feia tanta gràcia
això ja no es pot dir.
Tot i que tu no tens
voluntat d'agredir
a través de la teva vinyeta
a aquelles persones
entens
que algú
pot sentir-se o fes
amb un tractament
diguem irònic
per tant,
ho evites.
En aquest cas
el sentit comú
és el que acostumem a anar
a l'hora de decidir
no tractar-se els temes.
Però a vegades
ens hauríem de riure
una mica
de nosaltres mateixos, no?
Tots els temes
el racisme
els maltractaments
hi ha molts temes
i insisteixo a l'Església
hi ha molta gent
que l'ofenen
segons aquests comentaris, no?
Una mica hauríem de
tenir una mica
gent d'humor
cap a nosaltres mateixos
riure de nosaltres mateixos.
Si això fos així
t'asseguro
que aquest món
seria moltíssim diferent.
Si algú
si tots els col·lectius
les persones
els polítics
els funcionaris
les dones
veiessin la seva situació
amb un cert sentit
de l'humor
t'ho puc assegurar
que tot
aniria millor
el que ocorreix
és precisament
el contrari
hi ha una frase
que sempre cito
que la vaig ficar
en el meu llibre
el Tanta Tinta Tunta
de Gorbachov
que deia
el poder
no té sentit
de l'humor
no, perdó
l'humor
és l'arma dels dèbils
contra el poder
el poder
no té sentit
de l'humor
perquè el poder
no accepta bromes
el poder
no accepta ironia
no accepta broma
i l'arma dels dèbils
és aquest sentit
de l'humor
si el poder
o els col·lectius
els professors de secundària
els musulmans
els polítics
o les dones agredides
veiessin
la seva realitat
amb una mica
de sentit
de l'humor
te puc assegurar
que les coses
que em miren
moltíssim
hi ha massa atenció
en tot
Rosa
sí
a veure
com pot ser
que cada dia
cada dia
se te plantegi
un acudit
o és que
en tens ja
de fet
amb una llibreta
i vas dient
guardats a la nevera
no perquè els temes
que toques
són actuals
hi ha una fórmula
molt fàcil
de fer
que és que
perquè et surti
un acudit
cada dia
i saps quina és
no tenir alternativa
que no et toca
altre remei
si no tens alternativa
et puc assegurar
que et sortiran
si t'han trucat
tres vegades
al diari
no acostumen a fer-ho
perquè
perquè
no és el cas
però
a veure
tots ens recordem
quan eren estudiants
si tu tens
una setmana vista
l'examen
te pots permetre
el luxe
d'estudiar
o no estudiar
en tres dies
t'ho pots permetre
també
el dia anterior
ja no t'ho pots permetre
no hi ha arguments
en compte
tu estudies
aquell dia
la nit anterior
l'acudit
és cada dia
el dia següent
hi ha un examen
no hi ha excusa
escolta
s'ha de fer
i es fa
amb més o menys brillantesa
però
brillantor
però
s'ha de fer
clar
t'han vetat mai
algun acudit?
sí
tots els humoristes
s'han vetat acudits
en el meu cas
jo puc dir
si em parles
del diari de Tarragona
que des de fa
moltíssims mesos
no tinc
absolutament
cap problema
però tots els humoristes
hem tingut
la setmana passada
parlàvem
el Fer
de l'avui
parlant
del que era
l'antic director
de l'avui
el Villatoro
el Villatoro
té
diguem
una certa
inclinació
per la qüestió
jueva
i de fet
és abanderat
d'aquesta qüestió
i m'explicava
el Fer
que li van censurar
que el sentia
parlar
per la tertúlia
i tal
de la llibertat
i a mi em van censurar
cinc de Palestina
tots els humoristes
li s'han censurat
me'n recordo
el Pèric
també en un acudit
que feia
avui he estat de sort
de vint
m'han passat dos
saps?
i es veia
ella amb la carpeta
en el meu cas
no
perquè en el meu cas
hi ha una entesa
bastant bona
amb el director
amb els diferents directors
i hi ha una marge
de confiança
alt
en concret
en l'actual
moltíssim
i en nosaltres també
també és cert
que
amb allò que deia
del sentit comú
tu saps
que hi ha certes qüestions
que convé
tocar-les d'una forma
més delicada
perquè el diari
o algunes persones
del diari
és susceptible
a aquells temes
per tant
tu també al final
encaixes
dintre de la maquinària
o sigui que no toquis
política
que no toquis religió
que no toquis
monarquia
política
han atocat
no no
política no
mira en el diari
t'ho diré
molt fàcilment
i tu ho sabràs
però la religió
i el sexe
són qüestions
que convindria
tocar-les discretament
i ja està
i a part d'algun conflicte
per algun acudit
no a nivell de diari
sinó a nivell
de algú particular
que s'hagi sentit ofès
acostumen a no arribar-me
acostumen a no arribar-me
ara amb el correu electrònic
sí que hi ha més facilitat
perquè algú em comenti coses
no hi ha conflictes extrems
molts d'ells
s'aturen
en la propi direcció
del diari
algun
lector emprenyat
truca al director
perquè no sap el telèfon
de l'humorista
i el director
fa de pagar focs
i acostumen a no arribar-me
o m'arriben després
o alguns
n'hi menter-ho
escolta
saps aquella
que vas fer?
doncs me van trucar
no sé què
em van emprenyar
i a tu no t'arriba
a través del correu electrònic
sí que t'arriben
algunes coses
de gent que està
disconforme
amb un tractament
que has fet
i ara amb el correu electrònic
estem parlant
de tota Espanya
i de tot el món
i m'arriben
amb el tema de l'Estatut
missatges de Madrid
o de no sé què
que no estan d'acord
amb el tractament
que li faig
del tema de l'Estatut
perquè no són els catalans
no sé quantos
però no són grans polèmiques
i són
en definitiva
bones
perquè
aquell home
t'està explicant
que està ferint
la seva sensibilitat
i tu no ho havies pensat
però bueno
t'ha d'un argument més
de fet jo el que intento
que en aquest aspecte
dono poc marge
o intento donar poc marge
a la polèmica
perquè intento
ser molt eclèctic
i dir
escolta
hi ha dolència allí
hi ha dolència aquí
i sempre que faig
dos o tres
o un acudit
carregant
amb una part
de les personatges interessats
intento buscar
l'altra banda
i l'altra
perquè de veritat
de dolents
i de bons
hi ha el tot arreu
i el meu humor
intenta això
ensenyar els calçotets
d'uns i d'altres
no només d'uns
i quina és la teva
font d'inspiració principal
o això depèn del dia?
jo
estimada meva
soc pare
d'un
si em permets
la confiança
a dos dies
vist
el dia de les dones
ha quedat molt bonic
actualment
estic una situació
que la meva inspiració
l'haig d'agafar
on pugui
on pugui
vol dir on pugui
al lavabo
al semàfor
caminant cap a casa
quan m'aixeco
quan me desperto
perquè
m'ha nascut una nena
fa tres setmanes
no d'hora
és la primera?
no
és la tercera
per tant te pots imaginar
és la tercera
tercer fill
la primera nena
i el més gran
és de tres anys
per tant
te pots imaginar
que el meu
o sigui
allò de
escolteu
que m'agafaré dues hores
per buscar la inspiració
això no existeix
digues que ara
a veure què passa aquí ara
estan dormitors
vinga
anem a pensar
anem a pensar
o venim al cotxe
o anem en tren
per exemple
el tren és una fantàstica font d'inspiració
per què?
perquè no tens telèfons
no tens llapis
no tens res
només tens el tren
i el viatge
i l'hora que et queda
per arribar fins a Barcelona
tant el cervell es relaxa
i aquest és l'estat d'inspiració
i llavors
deixes fluir les idees
arribes a casa
s'ha de dormir
has de passejar
el dinar
no sé què
has posat l'examen
és un mal moment
per inspirar-te
per tant la relaxació mental
és bona per la inspiració
i no te n'arriben així
per correu electrònic
algun xiste
alguna vegada m'ha arribat alguna cosa
clar
de fer-te una crida
d'escolteu-me
mireu que estic una miqueta
emboïnat
perquè tinc una miqueta
de feina
enviau-me un
no
de fet
és broma
però no
jo quan vaig veure la meva pàgina web
donat que hi havia gent
que m'explicava
escolta
podries fer això
vaig ficar
un link
un enllaç
que
invitava la gent
a que m'expliqués
allò
no?
allò
escolta faro
mira ha passat això
al nàstic
i seria bo
que tu em digui
que facis aquest
aquest gag
o aquesta situació
i la veritat és que no tenia gaire
i al final ho vaig treure
però sí que de tant en quant
però molt esporàdicament
algú m'arriba
habitualment gent que em coneix
escolta
se m'ha acudit a això
i si puc les aprofito
perquè a vegades són bastant bones
i també va ser el sentit de l'humor
el que t'aporta al món de la política?
no
no exactament
la política
el sentit de l'humor
jo diria que no és
un dels seus sentits més desenvolupats
és aviat
això ho dic
per enriquir el món de la política
no
la política és una altra història
també
però en essència
té la mateixa
la mateixa rel
que
que el fet que jo faci acudits
si una persona fa acudits
i té una visió crítica
del que el rodeja
en principi és perquè
hi ha coses
que li agradaria canviar
no és cert
i per tant les denuncia
i diu
hosti
això no està bé
o això és ridícul
o això no té sentit
i a mi
el 95
em va oferir la possibilitat
no de dir-ho
sinó de fer-ho
entens?
i em va venir
el Josep Poblà i dius
escolta
que t'agradaria fer coses
pel jovent de Vilaseca
jo visc a Vilaseca
des que vaig arribar a Catalunya
fa 39 anys
imagina't
o sigui
pràcticament
des que vam néixer
no?
dic hosti
què em dius ara?
sí
que jo dono classes
i estic molt involucrat
amb el món juvenil
raons òbvies
no?
i vaig dir que sí
clar
no es tractava
només d'estar
darrere de la barrera
sinó de
que me'n recordo
vaig fer un acudit
on està el dibuixant
aquest que estava
fent ninots aquí
a les grades
diu
ha saltat la barrera
i aquesta era la idea
vaig començar a torejar
i em va produir
moltes gratificacions
i allò que jo
considerava
que no estava ben fet
que criticava
doncs
van dir
xato
doncs ara fes
i ho vas poder fer?
vaig poder fer moltes coses
quin malans
tens positiu
tornaries?
no
per una raó
no per cap raó especial
perquè vaig tenir
perquè tens tres nets petits
ara en aquest moment
t'ho veiem complicat
però precisament
aquesta és una de les raons
essencials
clar
vaig tenir la sort
que em van deixar fer
el meu aire
vaig tenir la sort també
de treballar amb el Josep Poblet
que és un tio fenomenal
que m'hi puc entendre
em va donar carta blanca
i dius
escolta
tu mateix
fes el que vulguis
i vaig fer moltes coses
molt enricades
però sí que és cert
que
i això s'ha de reconèixer
que el cost
humà
i personal
va ser altíssim
si et prens la feina en sèrio
qualsevol feina
fiques moltes hores
i aquest any en concret
moltíssimes
estem parlant de
sortides
estem parlant d'organitzar activitats
i t'agradava que estiguéssim ben fetes
per tant
vaig pensar
mira només 4 anys
i en 4 anys vaig començar a fer coses
que vaig acabar
els altres 4 anys
i vaig dir prou
dic no
perquè
sacrificava coses importantíssimes
com era
no tenir cap setmana
així de simple
un divendres a les 7
per mi era
què faré aquest dissabte
feies gratificants
feies moniques
tenia una relació humana
fantàstica
però és cert
que la meva vida personal
havia deixat d'existir
i això era totalment incompatible
amb la voluntat de tenir fills
de fet va ser deixant la política
patapam
i cada dos anys
i no m'esperava
per tant
per aquest aspecte
sí
clar
no en tornaria
perquè és que
no podria fer
no vull sacrificar
coses de setmana
i traient-li a la gent
que estimo
clar
jo he vist auques
molt boniques
fetes per tu
en relació a salut
fantàstica paraula
eh
llavors són molt
és fàcil
coordinar un auque
m'estàs parlant
de les que vaig fer
per l'escola d'infermeria
sí
sí
les de salut
bueno aquestes són fantàstiques
perquè també tinc reunions divertidíssimes
amb un munt de dones
totes les que estan implicades
darrere d'aquells pòster
són dones
estan aquí al costat
dels estudis
i acostumem a
fer reunions
jo sí que és un brainstorming
no tenen clar
què han de fer
tenen clar la idea
i entre tots
donem forma
a un pòster
que parla de la salut
dels joves
de què és la salut
que en definitiva
què és la felicitat
no?
i elles fan una visió
molt
àmplia
del que és la salut
la salut
no és estar bé
físicament
i prendre pastilles
per curar
determinades coses
sinó la salut
és la salut
psicofísica
ja ho utilitzen
un palabre
no?
i per tant
m'encanta xerrar
amb elles
i donar forma
a aquell pòster
que després veig penjat
i si algú li serveix
doncs fantàstic
o sigui
elles te donen una idea
elles tenen una idea
i entre tots
anem allò moldejant
escolta
això
vols dir que
me'n recordo
l'últim pòster
ai
parlàvem de la salut genètica
dic
què vols dir
la salut genètica?
i de la gent gran
també n'hi ha
un
de la salut genètica
i jo dic
hosti
sí
i elles en el seu món
la salut genètica
és un terme
diguem
més o menys habitual
però què vols dir
la gent no ho entendrà
i la meva idea
és dir
escolta
no parles de salut genètica
salut genètica
vol dir
que si tu fas
activitats saludables
al final
això
repercuteix
en els teus gens
científicament
és complicat
que tu
impregnes
el teu ésser
de salut
t'entens?
perquè tens una activitat
positiva
però no digui
salut genètica
que la gent no t'entendrà
i la meva tasca
és una miqueta
fer de publicista
de les seves idees
i després
fer els innotets
clar
aquest
aquest agrada més
les vinyetes
o els acudits
o en què t'hi trobes
més a gust
vinyetes
què vols dir?
còmics?
aquestes historietes
sí, còmics
com a dibuixant
de 3 o 4
sí
bueno
com a dibuixant
i com a humorista
no?
aquí també
jo m'he acabat
trobant molt a gust
amb l'humor
de vinyeta
o sigui
l'humor gràfic
perquè
si parlem
un altre cop
del temps
que es disposa
fer un còmic
o una història llarga
implica
moltes hores
i molts dies
en canvi
és fantàstic
que en un termini
de 2-3 hores
puguis crear
un univers
i tancar-lo
saps?
tu te
fiques a les 6
a la teva taula
obres un univers
i el tanques
a les 9
i està tot allí
és fantàstic
la dificultat però
de tanca aquest univers
amb una sola vinyeta
també
bueno
hi està la gràcia
clar
també és la seva força
la brevetat
l'impacte
però com a autor
està molt bé
perquè et produeix
una gratificació
molt immediata
de vegades
he fet treballs
que m'han costat
2 o 3 mesos
són menys gratificant
en el sentit
que fins que no ho veus acabat
comences a l'agost
jo acabes el novembre
no?
però aquest és fantàstic
perquè tot està allí
condensat
i a mi aquell llenguatge
m'agrada molt
i a més a més
arribar molt bé
a la gent
al públic
és això
molt sintètic
i no perdràs un lector
perquè costi molt
de llegir
per tant
t'haig de reconèixer
jo que vinc
com la majoria
de dibuixants
del món del còmic
amb l'humor gràfic
d'una vinyeta
m'hi trobo molt a gust
i llavors per exemple
si un dia tens
molta inspiració
en fas 3 o 4
pones que siguin
i a la carpeta
i van sortint
o no?
sí
i per exemple
l'altre dia
vaig estar a Barcelona
vaig aprofitar
per anar
a una llibreria
i em vaig comprar
un llibre
d'un dibuixant
fantàstic
que es diu
Semper
que aquest porta molts anys
i segurament
ho veus dibuixos seus
però no és dels més populars
no l'identifiquem
però tot i que
de veritat
és
per derretir-se
fantàstic
bueno
torno cap a casa
i bueno
i va bé
vaig tenir aquell moment
de pau
degut a que
la família
la tenia de visita
i també vaig abusar
una mica
i dic
anem a començar
a mirar
i clar
aquell tio
em va fer entrar
en un estat
d'excitació
intel·lectual
i van sortir
6, 7, 8
fantàstic
perquè estava jo
pum pum pum
perquè estava jo
en l'estat adequat
què passa amb aquests
que els apunto
que la majoria
no els aprofito
i que alguns
queda passat de moda
aprofito dos o tres
és el que habitualment passa
tens dos o tres
que t'agraden moltíssim
pel dia següent
s'ha t'agradut un o dos més
i a mi
erróneament
m'acostuma a agradar més
l'últim
és una cosa
molt estúpida
i molt tonta
acostumo a agafar l'últim
i s'ha d'acord
que potser el que vaig deixar
d'ahir
era més bo
però com l'últim
és més fresc
no sé
tinc una qüestió
que algú hauria d'explicar
que m'agrada més
i per tant
molts d'aquests
es queden al calaix
sense ser aprofitats
o alguns
queden passats de moda
si ara parles
no sé
de les vinyetes
de mama
i tenies dos o tres
perquè la veritat
em va motivar molt
aquell tema
ara no té sentit
perquè ja estan fora
de l'actualitat
i a mi s'ha quedat
una reflexió boníssima
que ara no té sentit
perquè a ningú li preocupa
o li preocupa menys
que en el seu moment
i els còmics aquests
que no són humorístics
els típics còmics
com aquells
que van adaptar
al cine
com Sin City
i aquests
t'agraden o no?
m'he desconnectat
bastant
que som de violència
o de...
Capitant Trueno
per exemple
o jo parlo
per la meva edat
Capitant Trueno
et reconec
que jo que he estat
molt devorador
del món del còmic
ara estic bastant
desconnectat
i m'acosta
a trobar
aquells
que encaixen
que connecten
amb els meus gustos
no?
i de fet
fa temps
que no
que no
que no segueixo
i quan l'he seguit
m'ha costat
d'entrar
en aquests còmics
potser també
perquè no li donava
gaire oportunitat
no?
anava molt ràpid
no tinc aquella pau
per trobar-me
a gust
amb aquell autor
quan per exemple
fa 20 anys
al revés
tenia tot un món
que anava cultivant
ara com no el cultivo
me resulta
més difícil
trobar
aquells còmics
o autors
en canvi
sí que cultivo
molt
el món
del humor
gràfic
i de la il·lustració
hi ha gent
que em produeix
una satisfacció
brutal
i que vaig seguint
però del món
del còmic
en concret
m'he desconnectat
sí
i què em pensen
que els nanos
els petits
els hi ha reditant
el món del còmic
tipus
els mangas
tot això
m'agrada
la pregunta
una altra cosa
ja ho dic
jo
que havia de supernota
tu
sembla que t'he donat
un guió
per la nit
punt 1
els nanos
desgracidament
no lleixen còmics
home
alguns diuen
no
t'ho asseguro
el còmic
és una indústria
en crisi
tota indústria cultura
està en crisi
la del còmic
és de pena
fins i tot
editorials
de primer ordre
el jueves
etc
no poden pagar
sous correctes
els seus dibuixants
perquè no hi ha vendes
pensa
en la teva època
quan ens veies
amb mortadeles
de detes
jo compro
el jueves
ets una
ets una anècdota
dintre del món general
ja no es veuen
ni nanos
llegint
mortadelos
pulgarcitos
o teveos
pel carrer
no es veuen
gent jove
amb el jueves
al metro
o al tren
en general
com es veia abans
ni comprant víboras
ni címuls
i tal
el còmic
és una indústria
en crisi
i no es llegeix
còmic
l'última experiència
en què he tingut contacte
ha estat una revista
que es diu
Mister K
publicada a Predicions
el jueves
amb la voluntat
de recuperar
el nano
infantil
preadolescent
el que llegia
mortadelos
pulgarcitos
de detes
i no ha funcionat
potser la culpa
és dels pares
és nostre
dels pares
no sé
no sé
no sé
què dir-te
amb això
és com la lectura
si els meus fills
veuen que els llegeixo còmics
que jo sí que els llegeixo
doncs en vez d'agafar els meus
que són més adults
perquè no els hi deixo
potser agafen el mortadelo
i efectivament
els pares no llegeixen còmics
ni llegeixen en general
per tant el nano
difícilment té aquesta cultura
i a més a més
la competència
és molt dura
perquè els nanos
estan molt enganxats
a videojocs fantàstics
i hòstia
això és una passada
que difícilment
un còmic pot competir
per exemple
situacions diferents
amb aquesta
que va una miqueta
el que dius tu
Bèlgica
o França
Bèlgica sobretot
Bèlgica té una tradició
de lectura de còmics
pels carrers de Bèlgica
hi ha un carrer
on està el carrer
de la Borsa a Brussel·les
que cada mançana
d'edificis
et trobes una o dos
llibres de còmics
fantàstiques
brutals
increïbles
amb unes edicions
de luxe
amb gent de 30-40 anys
comprant còmics
et vas a les cases
a tu t'agrada dibuixar
mira
t'obren un armari
una dona gran
o un pare de família
i t'ensenyen
una col·lecció d'àlbums
brutal
que aquí
no la té ningú
tenen aquesta tradició
l'anant-ne de d'an
i Bèlgica
i França també
i altres països
tenen aquesta cultura
que els nanos van heredant
tenen la cultura
els nanos compren
hi ha volum de vendes
hi ha indústria
es poden pagar els autors
i tenen uns comis fantàstics
aquí a Espanya
és justament el contrari
de veritat
està en una crisi absoluta
és molt difícil
però no creus
que dins del món
de l'ensenyament
que tu també hi estàs
tot el que és
la plàstica
dibuixi
tot això
no està tractat
també com una maria
encara
vull dir no
de fet el món
de l'ensenyament
és molt particular
i sí
jo crec que l'alumne
percep
la plàstica
no la percep
amb el mateix
estatus
que per exemple
les matemàtiques
això ha estat sempre així
i jo crec que continua
jo no diria
que això influeix
en l'altre
són molts altres factors
de fet
tots els nanos
per exemple
tu dius que pintaves
i un paper
però a l'escola
la gent no valora
quan un nen
veus que fa
aquí passa una cosa
molt
curiosa
i és que
tots els nens
dibuixen
i els agrada dibuixar
i te trobes un munt de pares
que diuen
el meu nen dibuixa
i dibuixa molt bé
és que el meu nen
l'has de veure els dibuixes
a mi m'ho diuen
i jo li dic
ja
conec la història
la qüestió serà
si el teu nen
quan passi els 14 anys
continuarà dibuixant
i aquesta frontera
acostuma a
allò
és com el soldat
del rai
saps?
s'embarquen un munt
però es carreguen
a tots
i només
un, dos
molt poquets
passen
continuant amb aquesta passió
pel dibuix
i conec moltíssims casos
de fet els que dibuixen
no sé què hem superat
aquella frontera
per què passa això?
algú deia
que era per desenvolupament
del cervell
perquè el nano petit
com no té desenvolupat
la part del cervell
que pensa en paraules
o que llegeix
expressa molt bé
en dibuixos
perquè ell no pot
escriure o racionalitzar
en paraules
això
quan la part del cervell
de paraules
d'escriptura
està desenvolupada
l'altra queda raconada
una
dos
perquè dibuixar
significa
molt de treball
moltes hores
t'has de passar moltes
les dibuixes
per dibuixar bé
hores que als 14 anys
a lo millor
t'interessa dedicar-les
a altres coses
o a altres nens
o a altres nenes
i després també
en aquesta estupidesa
que de vegades
regna
en quant a clitxers
dels adolescents
en aquesta edat
dibuixar
és vist
com cosa
de nens petits
si sumes
tots aquests factors
fa que molts nanos
que els agrada dibuixar
deixin de dibuixar
la dedicació
el desoblament del cervell
i què?
Profe
és que dibuixar és de crios
però i a més socialment
tampoc no és un
és a dir
les habilitats
en general
manuals
dibuixar
i fins i tot
no estan valorades socialment
llavors potser
això també fa
és a dir
jo crec que es valora
molt poc
perquè et trobes
amb casos de nens
que per exemple
la millor intel·lectualment
amb lectura
i amb matemàtiques
a vegades
funcionen poc
i en canvi
et fan uns dibuixos
que quedes
i no sols potència
tampoc
no sols valora
perquè el que es valora
és aquesta àrea del coneixement
que tothom ha de ser savi
i en canvi
a nivell social
a nivell
en aquest país
Espanya o Catalunya
com vulgueu
qualsevol activitat
relacionada a la cultura
o l'art
és una activitat
destinada al fracàs econòmic
desgraciadament
és així
per tant
és un mal negoci
que el teu nen dibuixi
diguem-ho així
de fet
amics meus dibuixants
ara tinc
un fantàstic dibuixant
amb què
tinc molta relació
que ha vingut
d'Estats Units
com sabeu
la indústria del dibuix animat
ha entrat en crisi
ja no es fan pel·lícules
de dibuix animat
tot es fa
per ordinador
i per tant
milers
quan dic milers
vull dir milers
dos mil o tres mil
professionals
artistes
de primer ordre
gent que jo envejaria
a tots i cada un d'ells
estan
al bars
o venent llibres
o tal
perquè
no ha funcionat
i així estem parlant
d'Estats Units
aquí és encara pitjor
per tant
em deia
és que
els meus amics dibuixants
quan veu que el seu nano
agafa un llap i li treuen
de les mans
perquè
per exemple
els dibuixants
de l'última pel·lícula
del Tim Burton
de la nòvia cadàver
són barcelonins
sí
el Carlos Grangel
sí
el Carlos Grangel
i és a dir
jo penso que també
sí que és veritat
que
com que
la manera
de fer els dibuixos
i fer les pel·lícules
ha canviat
i ara és a través
de l'ordinador
però els que realment
es mantenen
són boníssims
i també són d'aquí
sí
no tens raó amb això
però dic una altra cosa
una estadística
per el Carlos Grangel
que està forrant-se
i vivint bé
i gaudint de la seva feina
te puc assegurar
que ja
per el Carlos Grangel
i els conec
hi ha gent que malviu
tenint un talent similar
o igual
aquesta és l'aposta
o sigui
tu decideixes
però això també passa
amb els actors
correcte
ja t'ho he dit
amb totes les professions
que tinguin el component
art o cultura
saps
que desembarquen
sent a la platja
i només passa un
és la teva opció personal
decidir
jo seré essa
el periodisme
passa el mateix
la quantitat
de nens i nenes
brillants
que en diuen
jo vull ser periodista
i jo li dic
ui xiquet
perquè conec
una mica
el món del periodisme
sàpigués ser això
i tots ells
arriben a la facultat
pensant que
un de cada cent
es guanya la vida
i un de cada mil
és famós
i surt a la tele
doncs jo seré aquest
i entre tots
amb aquesta
il·lusió
la realitat
els companys periodistes
ens ho diran
la realitat
és molt diferent
i ja sabem com evoluciona
un altre dia
parlem de la realitat
del periodisme
si voleu
que també podríem
dedicar-ne a quatre bandes
però si us sembla
podem anar
a la rafa
de preguntes curtes
tipus test
oh cielos
prepara
això és un pitjor
no que la faci gaire
bueno
la primera
la faràs curtíssima
però les altres
si et vols esplear
una miqueta
et pots esplear
no hi ha problema
a mi aquestes preguntes
me les apunten
elles
oh Carme
cada vegada
diu el mateix
bueno
no ara feia disc
que no ho havia dit
però això ho recalco
bueno
no aquesta
la realitat
aquesta pregunta
n'hi encanta
digue'l
has vist alguna
pel·lícula porno?
sí
sencera?
porno
se pots explicar al final
no
espera
pel·lícules eròtiques
senceres
sí
pel·lícules porno
dur
senceres
no
perquè són un avorriment
un rotllo patatero
i no duro
ni 30 segons
de fet
deixa'm ara
explayar-me
hi havia un amic
que com jo tenia dos vídeos
connectats
me demanava que li agravés
les pel·lis porno
dius
me la puedes copiar?
jo deia
sí
porta
i clar
evidentment li donava un cop d'ull
jo que rotllo
diu
què?
te les ves todas?
dius
hosti
el que no sé és com te les ves tu
perquè eren un rotllo
de veritat
te feien avorrir el sexe
clar
és que els propers plans
no funcionen nunca
sí
t'explicaria algunes escenaris cabroses
però no va ser el cas
en aquest horari
és la una
mengeu
calma i tranquil·litat
les coses que demanaries al rei
bueno
evidentment la primera seria temps
la segona seria
més sentit comú encara
i la tercera capacitat
de distanciar-me
de les petites coses
que tal tenen el dia a dia
un o dos adjectius
pels següents polítics
el Rajoy
és clau del seu passat
zapatero
il·lusió innocent
mas
mas a robocop
maragall
maragall
atípic forever
carot
carot
entre l'espasa i la paret
ballesteros
una cara con un fondo
i per acabar
l'alcalde Nadal
massa testosterona
i la mos
per conduir
aquesta moto tan gran
si no fossis
professor
dibuixant
pare de família
nombrosa
regidor
a temps parcial
aquestes coses
què t'agradaria ser?
hombre
descomptat
pilot d'avions
pilot d'avions
diguis línies comercials
si fos
si fos possible
seria
pilot de biplans
o d'avions d'èlix
seria fantàstic
algun dia potser
intenti fer alguna cosa semblant
com a mi
me'n compraré un simulador
de vol
el flight simulator
des de l'ordine
clar clar
a la punta del Jordi
però sense dubte
jo
te diré quatre polítics
perquè elles me n'han apuntat
quatre
però tu
pots dir algun altre
d'aquests polítics
del Nadal
del Ballesteros
de l'Arejo
Ballver
o etc
quin és més fàcil
fer caricatura?
em pots posar més?
jo no soc bon caricaturista
ja ho dic per a Nadal
o fer conya
o fer
Nadal és un xoio
s'ha de reconèixer
Nadal
el dia que ho deixi
l'humor gràfic
perdrà
un dels seus puntals
Nadal és
és
l'exabrupte
l'impuls
el nom mesura
les seves paraules
i això és fantàstic
a més a més
sent el polític de referència
sense dubte
és un personatge impegable
per sempre
pensem
quina seria la vida
de l'humorista gràfic
de la zona
si la realitat
de Tarragona
a ciutat
fos per exemple
com Reus
què passa Reus?
jo sempre que
Reus
truco i
què passa Reus?
Reus
però què passa?
i l'oéss de Reus
i tal
i ara sembla que està
una mica més així
a mi la Tarragona
és fantàstica
és la lucha contínua
no?
per lutar
el futur
està assegurat
a Maregio Ballesteros
es mantel
creus que se li pot treure
igual de suc
o
això solo se puede juzgar
quan estiguin
a la palestra
però des de luego
no serà el mateix
la vida
hay vida humorística
después de Nadal
jo ara l'obrigo
algo habrá
per lutar
ni haureu de pagar un plus
i haureu de pagar un plus
a l'alcalde
perquè si tu fa fàcil
jo el convidaria a dinar un dia
el que passa és que no sé
si ell m'acceptaria
la invitació
home si pagues tu segur
segur
exacte
no ho sé
home té una discussió
a provar-ho
queda dit a les zones
com això ho sent
algú de l'Ajuntament
espero
home
jo també
és la rodi municipal
escolta bastant
escolta
ha dit el faro
que et convida un dia a dinar
és com quan va menjar
a l'Apnard
hi havia humoristes
que deien
ostres quina pena
perquè
era impagable
són personatges impagables
està clar
per què no t'acceptaria
per què creus
que no t'acceptaria
el dinar de l'alcalde
quina hora és ara?
doncs mira
manquen sis minuts
per l'on
jo no sé
però diria
és que
amb un terreny
rediscós
jo entenc
ets pare de família nombrosa
segura't el que vas a dir
perquè de fet
això ho hauria de dir ell
si l'acceptaria o no
però no sé
si hi ha molt bones
vibracions de vegades
no per la meva part
però descomptat
alguns acudits
potser no han caigut bé
en algun moment
dos personatges
que t'agradaria fer
els de la caricatura
i que no els hi has fet
que siguin caracolades així
i fer bé
els meus nens
que no em surten mai
clara
se t'enmono
no
el problema dels nens
que tenen les faccions
diguem molt similars
i és complicat
de fer caricatures
i que et surti
ben de fet
he fet alguna cosa similar
per la felicitació
d'any nou
i no em surten
i conec molts caricaturistes
i hi ha un
que va cada any
a lleida
que fan una mostra
de caricatures
al carrer
i fica un cartell
i és portuguès
diu
no hago caricatures
de niños
i ho fico allí
perquè és impossible
que surti una cosa
ens has de fer
un menú ideal per tu
un primer plat
un segon
un postre
i acaba
o bé
ostres
vinga
un primer plat
doncs jo
m'agradaria
com a primer
no
entrant
me'l saltaria
perquè després
no et queda gana
per fer el primer plat
de primer plat
jo faria
un arròs negre
un arròs negre
com els que fan
al Delta
ja et diria
noms de restaurants
però no ho dic
el serrall
em fa molt bo
també
també
però s'ha de reconèixer
que jo
he tastat
arròs negre
per allí
s'ha de reconèixer
que aquest és
terrà d'arròs
tot i que
puntualment
trobes coses fantàstiques
al serrallo
al costat
de la platja llarga
i també
en un carrer
petitonet
que s'anuncia
per la
televisió de Tarragona
hi ha un restaurant
fantàstic
on ho fan molt bé
vinga
ja us ha reglat
dos
plat fort
és que
jo
te diria
una cosa
que queda molt poca
adequada
que és que
a mi
els plats forts
clàssics
de patates
perdó
d'ous ferrats
amb llonganissa
me xiflen
però no
encaixaria bé
amb el
arròs negre
el feig ha fotut
per tant
et diria
hòstia
després d'un arròs negre
és fotut
menjar-se alguna cosa
sobretot com ho faig jo
però et diria
que m'agafaria
de segon plat
un peix
i que m'agafaria
m'agafaria
ara s'està imaginant
el peix
no
m'estic imaginant
dos plats
que m'agafaria molt
va
ho deixaríem
amb medallons
de
de rap
que és un peix
que m'agrada molt
i que els serrallos
fan molt bé
per ser
perquè
si el delta de l'Ebre
és terra d'arròs
els serrallos
terra d'arròs
veus Carme
a tots context
un bon suquet
menys maco
correcto
el césar
el que és del césar
i de postres
qualsevol postre
que tingui
una xocolata
de qualitat
un amús de xocolata
o
me'n recordo
una vegada
que vaig menjar
ja que parlem del serrallo
deixem-me que parla
de la Pineda
un restaurant
de la Pineda
un postre que deia
pecado de xocolata
dic
pecado de xocolata
no puc resistir
hi ha una piràmide
amb quatre xocolates
diferents
fantàstica
jo recomanaria
un pecadito
de xocolata
per acabar
perquè la xocolata
sempre va bé
i cava o vi
i vi
evidentment agafaria
vi del Priorat
o de la Terra Alta
del Priorat
m'agrada bastant
vi del Seller de Cap Sants
per exemple
que fan un vi
molt maco
i amb els quals
he tingut una bona relació
i ara no la cultivo
i no soc molt de cava
t'ho haig de dir
però
però no passa res
però si
hauríem de triar
pots triar
un cava del serrallo
molt bé
molt bé
doncs
amb aquest menú
hem d'acabar
queda tot just un minut i mig
l'última tu
ens queda només un minut i mig
Rosa
i volem deixar escoltant
i que sigui
durant uns instants
aquesta música
de Forrest Gump
l'havia triat
no sé si volies
et referies a la partituda
d'Alan Silvestri
que és això el que són
o alguna de les músiques
excel·lents
d'an 60, 70 i 80
que ens proposa
la pel·lícula
Robert C.
a la partituda
d'Alan Silvestri
sense dubte
excel·lent
Andreu Faró
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
t'has sentit de gust
s'has sentit ben tractat
molt fantàstic
adéu Andreu
no em puc sentir bé
si 4 dones
se'n conviden
per parlar de mi
un homenatge
la Laura avui
la doctorem
a més a més
gràcies
ho agraeixo
per nota
Laura Román
Laura Picó
Rosa Gueral
Carme Pedrol
moltes gràcies també
ens retrobem dilluns vinent
molt bé
sí senyor
sí sí
sí vindrem
d'aquí uns instants
les notícies de la una
i després
encarem la recta final
del programa
vindrà aquí en Pons
i jugarem al futbol
i fins ara no s'ho perdin
a més a més
merci a menys
!
ag tea
Fins demà!