Sintonia de Tartulia, matí de Tarragona Ràdio, matí de dijous,
a punt els quatre convidats, els quatre contartulis,
que avui venen molt animats.
Fede Dan, bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
També ens acompanya Francesc Roig, bon dia.
Molt bon dia.
Josep Maria Sabatebós, bon dia, Josep Maria.
Bon dia, bona hora.
I Rosa Maria Rossell, també, Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Els quatre convidats participant avui en una tertulia,
per cert, també amb la presència de companys de TV3
que han vingut a filmar, agafar algunes imatges
amb motiu del 20è aniversari de Tarragona Ràdio.
Demà farem un programa especial, ja ho saben,
a l'antic mercat del Fòrum,
on havia estat els primers estudis de Ràdio Fòrum,
que després es vindria a Tarragona Ràdio.
Demà farem un programa especial
i parlarem ampliament del 20è aniversari.
A més, a la nit ens trobarem en un sopar
on, per cert, estan els quatre contartulis convidats
i, a més, han confirmat la seva presència.
Així que estem d'aniversari en uns dies
en què també es parla d'un altre aniversari,
del 25è aniversari
de la recuperació del Carnaval de Tarragona
i avui deien, abans d'entrar els contartulis,
que no tenien ganes de parlar de gaires temes profuns
i potser els hi ve més de gust parlar de Carnaval,
però, en fi, són carnavaleros els quatre contartulis
o no?
Gens ni mica.
Gens ni mica, així de clar.
Ja ho dic jo d'entrada.
El Josep Maria és de Setmana Santa.
Home, jo soc de Setmana Santa,
soc dels castells,
soc del seguici popular,
soc de tot un munt de coses
on no es cobra ni un duro.
Però del Carnaval no.
Entre altres raons,
perquè no tenim massa tradició.
De les altres coses hi ha molta tradició.
Però del Carnaval,
que jo sàpiga,
com a historiador t'ho puc dir,
no hi ha massa tradició.
No hi ha tanta cultura carnavalera.
Ja.
Bé, potser sí.
Potser sí.
Voleu que no hi té una tradició...
O hi hauria d'haver més cultura carnavalera.
Perquè de vegades
la cultura carnavalera,
entre cometes,
és molt poc cultural.
Hi ha hagut moments,
i tu ho saps perfectament...
No, entrem en els continguts.
Entrem en el disseny de la forma.
I el disseny de la forma
també ve condicionada
per una situació política anterior
que ho havia pràcticament ofegat.
Anterior i de segles.
Sí, però això és la presència...
Vull dir que...
A veure, entenem-nos.
Entenem-nos, entenem-nos.
Ara ja ens posarem senjos
i em dir que veníem contents.
A veure,
d'alguna forma,
el fet que el quilòmetre zero
de Tarragona
sigui el Pla de la Seu
marca la història de Tarragona
durant segles.
Tarragona és seu metropolitana
i primada.
I el quilòmetre zero de Tarragona
és el Pla de la Seu?
Sí, clar.
Estarien d'acord?
No ho sé, no ho sé.
Jo és la primera cosa que tinc.
Com a recinte de punta...
Tots els carrers de Tarragona
i mira el carrer Major.
El carrer Major comença
al número 1
a partir de les escales de la Seu.
Vull dir,
és el punt...
D'alguna manera
és allò de la Porta del Sol
a nivell estratal.
Bueno,
ell ho diu pel tema de la mitra.
Bueno, a veure,
centrem-nos en Carnaval
que aquest any se celebra
el 25 aniversari.
Tarragona és una ciutat
poc carnavalera, Rosa?
Poquíssim.
A veure,
jo sóc de les que
era molt carnavalera
i ara no sóc gens carnavalera.
I m'explico,
quan Tarragona va decidir
fa 25 anys
recuperar el Carnaval
eren quatre bojos.
i dic quatre bojos
que vam decidir
que s'havia de tirar
el Carnaval endavant
i durant uns anys,
a veure,
ens vam anar fent nostre
el Carnaval,
ens el vam anar inventant
perquè tampoc hi havia
una tradició carnavalera
a la ciutat de Tarragona.
El que passa
és que aquell Carnaval
que nosaltres
vam començar a fer
i que durant una sèrie d'anys
es van anar fent
no té res a veure
amb l'actual Carnaval.
i a mi a vegades
quan ho parlo
amb la gent de Tarragona
em diuen
bueno, va,
deixeu estar
perquè ara és molt lluït.
Jo no sé
si el Carnaval
ha de ser lluït.
Jo penso que no
ho ha de ser lluït
el Carnaval.
Vull dir,
estem parlant
de la carn,
dels cabronots
que van pel carrer,
de la gent disfressada,
destripar.
I ara ens trobem
amb una rua de Carnaval
i amb un Carnaval
que l'única cosa
que veiem
són plumes,
són grans carrosses,
amb unes grans...
Però això és una tradició brasilera,
home.
Però no hi estem pas al Brasil.
I fins i tot
la tradició
de Canàries.
I no estem a Canàries,
estem a Catalunya,
tu,
estem a la Mediterrània
i som d'una altra manera
els catalans
i els mediterrans.
Llavors,
vull dir,
convertir el Carnaval
de Tarragona
en una rèplica
del Carnaval de Rio
o del Carnaval
de Tenerife,
doncs penso que no.
Jo disfrutava
quan sorties al carrer
i et veies
quatre ximples
disfressats
de no sé què
que t'estaven muntant
una història
al mig de la rambla.
Més que ho trillo,
però més eficaç.
Amb més imaginació.
Amb més imaginació.
Però jo crec que això passa,
jo crec que traient
el dia específic de la rua,
que potser és més de lluï,
que hi ha més carrosses,
més plumes,
i jo crec que és el Carnaval
que tira en totes les ciutats,
no només Tarragona,
jo crec que és el que s'ha implantat
i la tradició
que s'està creant
i que tothom tira per aquí.
Però traient el dia del dissabte,
traient el dia de la rua,
jo crec que tot el de més
va per on dius tu.
Crec que la gent fa el ximple,
la gent es disfressa,
la gent té un sentiment d'alegria
que durant el mió
no ho té
durant la resta de la setmana
i fa la seva,
traient el que és més programat
de la rua.
Jo crec que tot el de més.
Està tot reglamentat.
Tot, massa.
Tot reglamentat.
Vull dir,
des del cartell,
amb tots els respectes
pels cartells
que també tenen molt que dir,
en quant a cultura,
i això d'estripar per destripar,
hi ha coses que es poden destripar
i coses que no,
perquè de vegades dius
Carnaval de Rio i llocs,
vull dir,
quantes morts hi ha
en el Carnaval de Rio?
Vull dir,
clar,
si no s'ha de reglamentar
es pot arribar
a una disbauxa
que és més que disbauxa.
La tradició de Carnaval,
en aquest sentit,
més a les Terres de l'Ebre,
estava més instaurat,
en segons quines poblacions,
aquesta tradició
de transgressió
per uns dies
d'aquella pauta
i aquell esquema tradicional,
i eren grups molt íntims,
eren fins i tot entitats
privades
que organitzaven
aquests valls de Carnaval
a baix a les Terres de l'Ebre.
Una mica que passa
com a Vilanova,
potser,
amb les comparses del Carnaval.
Però no,
sense comparses,
feien el vall de Carnaval,
es trobaven al casino,
al centre cultural,
no sé què,
de Sant Jaume d'en Veja
o de Baix a Santa Barbra.
Poso dos exemples,
que no vull que coincideixi.
Però,
més que aquí,
més que aquí,
en aquest aspecte,
perquè aquí
sempre s'ha anat una mica
en aquesta part epidèrmica
del Carnaval,
en el sentit extern,
no?
La imatge,
és com si féssim
una cavalcada de reis,
però traspassada
unes quantes setmanes.
Però véns a la meva.
L'ombra de la mitra
no arriba fins a Tortosa,
o Santa Bàrbara.
Tortosa,
potser sí,
a Santa Bàrba,
no.
I aleshores,
per molt que sigui allargada
aquesta ombra de la mitra,
no arriba.
Aquí l'ombra de la mitra
passa.
I ha passat.
de sempre.
I el que està clar
és que el Carnaval d'aquí,
i segurament de moltes altres ciutats,
sí que està molt reglamentat,
deia algú dels contrapolis.
És a dir,
tot està previst,
en fi,
el principal organitzador
és l'Ajuntament de Tarragona,
que acull les iniciatives
de les comparses
i dels col·lectius,
però...
Hi ha molts col·lectius
que no poden anar a la rua,
que no se'ls permet anar
a la rua d'alluïment
del diumenge.
I dius,
per què?
A veure,
per què s'ha de privar
el col·lectiu X,
no sé en quin,
que perquè no porta plou guarniment
no pugui anar
a la rua d'alluïment.
I per què?
El Carnaval
ha de tenir requisits.
No, per això és el que parlaves tu.
Per què?
Perquè s'ha arribat a establir
un protocol de la rua.
Per tant,
no és el meu Carnaval,
tu ho sento.
I moltes vegades...
I que consti
que vaig ser reina de Carnaval, eh?
I moltes vegades
el problema
de trencar
aquestes transagressions
voluntàries...
Una republicana...
Això és notícia, tu.
No, sí senyor,
precisament.
A veure,
per impositiu legal
suposo que seria,
però no.
A veure,
jo vaig tirar...
Acabem de conèixer
una primícia mundial,
no?
Clar,
vull dir,
això s'ha d'apuntar, eh?
Jo tinc la sort
de poder dir
que tota una republicana
va ser reina de Carnaval,
no concubina,
que és molt diferent.
A veure,
Francesc,
que t'havíem tallat
el discurs que estaves fet.
Anem per aquestes línies,
podem fer després
allò que se'n diu
Carnavalis.
En qualsevol cas,
la conclusió de tot plegat
seria que el Carnaval
ara ha de ser
una disbauxa controlada,
que les institucions,
com que tenen un dèficit
de seguretats
en moltes coses,
acaben volent-ho controlar tot
per evitar,
que ja s'escapa prou,
que el riu creï
alternatives de conducció
de la manifestació popular.
Aleshores,
trenquem una mica
el que seria
l'essència del Carnaval.
I, precisament,
en el moment que ho vols
començar a reglamentar,
arribarà un dia
que l'alternativa
del Carnaval
sortirà per un altre costat.
És com l'aigua
de les mines,
que quan hi ha
una obturació,
vulguis o no,
acaba fent-se pas
per un altre costat.
I aquí, doncs,
a veure,
hi ha col·lectius
que han estat molt combatius,
Trono Villegas,
per exemple,
i molts altres,
no?
Ara,
arriba un punt
que al reglamentar-ho tant,
la gent,
com que només té aquesta via,
no sap on té els límits,
també,
i es perd la gràcia.
I tant.
A veure,
per exemple,
jo hi ha un acte de Carnaval
que trobo a faltar moltíssim
perquè,
reiem com a beneits,
era el judici
del rei Carnestoltes,
que jo recordo
que el primer judici
del rei Carnestoltes
que es va fer
es va fer a la sala
de plens
de l'Ajuntament de Tarragona.
I s'hi van repartir sardines.
Agrapats, eh?
No amb paperines.
Vull dir,
que van fer coses...
Jo tinc una futura...
Fresques.
Fresques.
Regalades per l'emparo
de la plaça La Font.
Era una altra època.
Era una altra època.
Si em permeten,
em demarcaron
que era el principi
de l'etapa democràtica.
Bé,
però, vull dir,
es feien...
Després,
doncs,
vull dir,
vam fer judicis
del rei Carnestoltes
a la plaça El Pallol,
al pla de la catedral.
Cada any t'obligava,
doncs,
a crear un text nou.
Vull dir,
no ho sé,
havies de fer anar
al cervell.
Potser perquè,
també en aquella època
la gent volia participar més
i ara,
si els hi donen tot,
entre cometes,
mastegat,
doncs,
ja està bé,
anar a la rua,
anar a un concert,
anar a un ball de disfresses,
ja tot planifica.
Segur el que deia la Rosa,
ella deia que
el seu esperit
no lliga amb el carnaval
que hi ha actual.
Tota la gent
que forma part
d'aquest esperit
que tu deies,
possiblement,
tampoc té intenció
d'anar a la rua.
En el qual,
això que deies
que no els deixen anar,
doncs contents
d'estar a anar-hi.
Jo parlava d'uns altres.
Perquè tota aquesta gent
ja no hi participa
d'aquesta forma de carnaval,
per tant,
no crec que ningú
se senti discriminat,
perquè tothom,
si no està content
amb aquesta forma de carnaval,
no hi participa
i fa la seva forma de carnaval.
L'altra forma reglamentària,
jo crec que
tot el que sigui reglamentà
dintre d'un ordre
és coherent,
per això hi ha una comissió
de carnaval
creada en part
per vosaltres,
per l'Ajuntament
i creada
per persones
que formen part
d'entitats
i que representen
les entitats
i per tant
hem d'entendre
que el que diuen
aquestes persones
de carnaval
i jo crec que
dintre d'un ordre
la reglamentació,
no només la reglamentació,
sinó l'ajut,
la subvenció,
la participació,
la reglamentació
no ve per si sola,
sinó que la reglamentació
té altres condicionants
que suposa
una organització darrere
que pot ajudar
a la realització dels actes,
unes subvencions
que també segur que ajuden
a la realització
d'uns actes
que abans segur que no existirien.
Però, per exemple,
hi ha un detall divertit.
Abans,
el carnaval,
el rei de carnaval,
el rei Carnestoltes,
i hi havia hagut gent
de Tarragona
molt significada
que havia fet
de rei de Carnestoltes
perquè jo l'havia maquillat,
lo suficientment maquillat
perquè no se li vegés la cara
i ningú va saber
qui era aquell rei de carnaval.
I era una persona
que, doncs,
no vull dir noms,
però, doncs,
molt, molt, molt significada
i que ningú hagués pensat
que podia arribar
a ser el rei de carnaval
i ho va ser.
Com a la cavalcada de reis, també.
M'entens?
I llavors,
ningú va saber
qui era aquell rei de carnaval.
I llavors,
això trobo que també
té la seva gràcia.
En canvi, doncs, bé,
ara, no sé,
tenim un rei de carnaval
ple de plumes
que no sé si ha de portar
plumes al rei de carnaval.
Avui parlarem.
Avui vindrà.
Més tard,
d'aquí un parell d'hores,
vindrà el rei de carnaval.
Sí, benvolguda,
col·lega de Tertúlia.
Malgrat aquesta afirmació
tan dramàticament contundent
que has fet abans,
del qual, doncs,
algú s'ha esquinçat.
Les vestidures.
Les opinions.
només és una qüestió
bastant simple.
Bastant simple
en el sentit
que, com que avui dia
les alternatives
del carnaval permanent
són a l'abast
i només cal anar
a manifestacions
com Construmat
o aquestes altres històries
dels mòbils,
per exemple,
que acaben les fires
a les cinc de la matinada
amb unes tertúlies
interessantíssimes
de debat comercial
i, aleshores, doncs,
no necessita ningú
el carnaval
per fer aquella
vàlvula de sortida
que era
l'essència inicial.
Perquè, esclar, ara...
Què estàs dient?
Que estem vivint
en un permanent carnaval?
Sí.
Potser la gent
no té tantes necessitats
com abans.
A veure,
saltar-se la norma
és una cosa
que es porta a terme
durant tot l'any.
I, si no,
fixa't dir que...
Quina pèrdua
deu tindre
l'Ajuntament
en mobiliari urbà
al cap de l'any.
Uf!
Molt gran.
Això,
mentre hi ha
el que diríem
el període lectiu,
ara,
imagina't
si se salta la norma
en temps d'oci,
a on se pot arribar.
I jo et voldria recordar
que d'aquest carnaval
que tu parlaves
dels inicis,
hi havia una certa disbauxa,
hi havia tot això
que és molt bonic,
vull dir,
la possibilitat
de participar
des d'un aspecte cultural,
fins i tot,
perquè el judici
del Carnestolta
s'havia d'escriure.
Precisament.
allò era un guió,
no es pot improvisar.
I ha de ser un guió
que tingui una certa gràcia
i un cert nivell cultural.
Tot això està molt bé,
però en aquell temps
també hi va haver
la famosa guerra de la farina,
que tots sabem
com va acabar.
Va acabar
perquè la gent
en comptes de tirar farina
estava tirant farina de peix.
i guis.
I guis.
I guis.
I guis, clar.
Vull dir,
la norma ha d'existir
fins i tot
dins de la disbauxa,
perquè si no...
És que jo no he demanat
que no hi haguessin normes,
jo el que he demanat
és l'esperit del carnaval,
en què hem convertit
el carnaval de carnaval.
Una mica més d'espontaneïtat.
Efectivament.
I de frescura.
aquests anys
era tot espontani
i de comparses
no n'hi havia.
Veies riuades de gent
que cadascú
anava vestit
al seu aire,
però està clar,
arriba un moment
que dius,
vinga,
cofredia de no sé què,
gremi de no sé quantos
i real hermandat
de no sé què.
I allò és,
d'alguna forma,
amb una miqueta
de diferència.
És una processó.
Existeix a l'hora
del rei Carnost Altas.
El que passa
és que sí que s'ha guanyat
en participació.
Jo no sé
si la reglamentació
ha participat en això o no.
En ordre.
Però jo crec que abans
sí que la gent
que participava
en el Canal Sotres
era menys gent de Tarragona.
Ara jo crec que la gent
hi participa més.
Hi ha més tradició.
S'ha anat creant
poc a poc.
Evidentment,
són 25 anys.
Des del moment
que hi ha més anuncis,
més intervenció
per part vostra
de l'Ajuntament
i col·laboreu més,
hi ha hagut més difusió.
I a partir d'aquí
la gent hi participa més.
El primer any
el rei Carnost Altas
anava amb un carret.
Anava amb un carrit
estirat amb un calai.
Un carret que la mola era
amb una carrossa espectacular.
En fi, senyors i senyora,
deixem aquest tema
si els hi sembla.
Parlem d'altres qüestions.
Home,
parlar del carnaval
ja està bé.
Tindrem un tothom...
Hem consumit el 50%.
El 50% de la tertúlia.
Parlem d'altres coses.
Potser més
de l'actualitat estricta
de la jornada.
Ja saben aquests dies
que un dels temes
d'un cert debat
a la ciutat
és el tema de...
Torna a ser el tema
de la xar 3
per una qüestió
que no era la d'abans.
És a dir,
ara ja està decidit
que la xar 3
genera l'Escola Oficial d'Idiomes
però ja saben
que s'ha creat
una plataforma
d'artistes a la ciutat
que reclama
que el que queda
de l'edifici
de l'antiga fàbrica
de licor
s'estini a la creació
d'un centre
de creació contemporània.
Han tingut reunions
aquests dies
gairebé amb tothom
de responsables polítics.
Ahir l'última reunió
va ser amb el delegat
del govern de la Generalitat
a Tarragona
Javi Sabater.
Ara sembla que es donen
un termini de dues setmanes
per mirar d'arribar
a un acord
amb una entesa
sobre on es pot ubicar
aquest centre
de creació
contemporània.
Què els sembla?
S'hauria de fer marxar enrere
com alguns diuen
amb el tema
de l'Escola d'Idiomes
i destinar la xar 3
al centre de creació
artística contemporània
o el tema
de l'Escola d'Idiomes
el deixem tancat
i busquem
un altre seu
pel centre contemporani.
Fede.
Bueno, Fede,
o qui sigui.
Escolta'm,
perdona,
jo confesso
el meu desconeixement.
A què és un centre
de creació artística
contemporània?
Vull dir,
clar,
jo no sé
què redimonis és això.
I a banda d'això,
aquí a Tarragona
pregunto,
gent que està relacionada
amb l'autoritat,
competent,
aquí a la finca Sant Rafael,
aquí a la vora d'aquí
on som,
hi ha un edifici
molt maco.
Què hi ha allí?
Res.
No res.
Però no hi ha res,
però es va treure concurs
per fer diferents activitats
i no es va presentar ningú.
és que és molt petit.
No és que no hi hagi res
perquè no es vulgui fer.
Això va lligat amb l'altre,
vull dir...
És una caseta del Pini.
A veure,
un centre...
És molt bonic,
però per dintre és molt complicat
i té les habitacions
molt estretes.
I llavors això va fer
que ningú es presentés.
Un centre de creació artística contemporani.
A veure si també
la creació artística
la convertirem,
i ho lligo amb l'ho d'abans,
amb el carnaval reglamentat,
amb un ordre,
amb subvencions,
amb tot el que sigui.
Abans hi havia mecenes,
el mecenatge,
era una cosa
que des del Renaixement,
vull dir,
des de l'època romana,
els artistes necessitaven
un cert suport,
però ara,
això què vol dir?
L'escola d'art,
no ho acabo...
Jo ho confesso,
no ho acabo d'entendre.
Si m'ho expliqueu,
aleshores opinarem, no?
Però ho haurien d'explicar
els artistes,
en qualsevol cas.
Els artistes en qüestió, sí.
Però més enllà d'això,
si és compatible o no,
l'escola d'idiomes
amb un centre d'art,
com vulgui.
A veure,
jo crec que és perfectament compatible.
O sigui,
l'escola oficial d'idiomes
fa masses anys
que està amb les condicions que està,
no pot continuar estant així.
Si des de l'Ajuntament de Tarragona
no hi ha hagut una voluntat clara
de cedir uns terrenys adequats,
perquè fins i tot
els famosos terrenys
darrere de Joan XXIII,
que ha tornat a sortir a la premsa
com a possibilitat
perquè vagi a l'escola,
els que sabem on són,
i potser valdria la pena
que s'expliqués clarament on són.
Es parla de 22.000 metres,
però és que la realitat
només n'hi ha 10.000,
perquè els altres
són l'àrea de protecció
de la carretera.
Sabeu que no es pot construir
a menys de 50 metres
de la carretera,
per tant,
no podrem fer un pati
d'una escola
a 50,
vull dir,
dins el terreny de protecció,
per tant,
queden 10.000 metres,
que és el que es necessita
per construir
un centre escolar
i un allar d'infants.
Oblidem-se'n d'aquest terreny.
No cal que el tornem.
L'únic que durant molts anys
s'han ofert molts terrenys
i tots han sigut rebunjats.
Quins?
A veure,
jo no he de sortir
a defensar l'Escola Oficial d'Idiomes
com si jo fos d'ensenyament.
La meva pregunta
és si realment
l'Escola Oficial d'Idiomes
vol anar a la Xartres.
I tant que hi vol anar.
I tant que hi vol anar.
Almenys,
a veure,
jo he vist el projecte
i el que no he vist,
i ara doncs
em poso així,
allò en pla en solomònic,
el que no he vist
és el projecte
del Centre d'Art Contemporani.
Quan jo he preguntat
on és aquest projecte,
a mi,
des de Cultura de Tarragona,
m'han dit
que la cultura
no necessita projectes.
M'entens?
Llavors,
clar,
què he de respondre jo amb això?
Jo crec que la Xartres
té dues plantes
perfectament
per l'Escola Oficial d'Idiomes,
queda un altre espai
de mil llescats metres quadrats,
més la possibilitat
de fer un altell
d'uns 600 metres quadrats,
o sigui,
estaríem parlant
d'uns 1.600 metres quadrats.
L'Escola Oficial d'Idiomes
ja està fet?
Sí.
Es va fer en l'anterior govern.
Ja està fet?
Però a la Xartres.
A la Xartres.
A veure,
Francesc.
No,
sense entrar
en el terreny estrictament
professional,
que a mi,
com a tortulà,
no em pertoca
tenir ara
la responsabilitat
de contestar res,
perquè no és
el meu moment.
Simplement dic
que
la història
de l'Escola Oficial d'Idiomes
ja fa massa anys
que dura
i fa massa anys
que s'atura.
hi ha dues coses
que s'han de lligar.
Un,
la voluntat
de la situació
d'ubicar
una escola oficial d'idiomes
inserida en la ciutat
que no estigui desplaçada
en un extrem perifèric,
entre d'altres coses
perquè la majoria
dels usuaris
són de tarda
i tenen
o poden tenir
alguna limitació
en el tema
del transport
perquè les propostes
no implicaven
transport públic
perquè no hi ha
els que hi havia
i l'altre
és que
on està
no pot continuar
estant.
És una situació
diguem-ne
lamentablement
deficitària.
I per tant
pel Centre d'Art Contemporani
busquem una altra ubicació.
No, no, no.
Llavors,
si la realització
del projecte
que hi ha d'escola oficial d'idiomes
que deixava lliures
mil metres
o mil siscents
sembla que ara
doncs, bueno
doncs, els artistes
del col·lectiu
no els acaba d'agradar
perquè són insuficients
home, jo penso que
quan les activitats
demanin més espai
es pot plantejar
un altre lloc
però de moment
agafa el que tens
situa't on et donen
i treballa
i comença a demostrar
la possibilitat
que el col·lectiu
o el centre
d'art contemporani
doncs, és capaç
de poder treballar
amb mils i cincers metres
perquè, evidentment
la cultura
potser sí que no necessita
projectes
però, precisament
tots els que hem treballat
amb la cultura
amb dos pams quadrats
a vegades de pupitre
o de taula
en tenim suficient.
De totes maneres
que facis un muntatge
molt macro
creatiu.
Seguirem el que deia la Rosa.
Un punt només, un punt.
Hi ha una part
de tots els jardins
de la Jartres
que és terreny edificable.
No ens n'oblidem.
Per tant, allí
es pot edificar
el que es cregui convenient.
No, però, bueno,
jo crec que edificar
dintre la Jartres
no seria coherent
ni interessant.
És la banda del carrer.
És la banda del carrer.
El que passa és que dient el que parlaves
tu del tema
d'ubicacions.
El solar.
Saps que és difícil
l'ubicar?
Totes les entitats
i tots els centres
volen edificis
que estiguin
enmig de la ciutat
i que sigui
de còmoda accés
i de facilitat
d'arribada.
I això és impossible
perquè no hi ha
tants edificis
ni tants solars.
No, però aquest encara,
sense ser
un extrem perifèric,
queda a la part
del carrer Reial
per entendre la plaça...
Sí, no, però vull dir
que el que no compartís amb tu, Rosa,
és que no s'hagin ofert terrenys.
Tu saps que s'han ofert
edificis solars
i s'ha ofert
el que tu parles
de jo en 23,
es va oferir una
Sant Pere i Sant Pau,
es va oferir una
que està al xanfar
avinguda d'Andorra
a l'Avinguda de Catalunya.
Però si jo no era propietat.
Si jo no era propietat municipal.
S'haguessin fet...
Però tu saps que es fan...
Segurament que el que tenia els terrenys
ja esperava vendre'ls.
Això mateix, tu saps?
Això és...
i l'amo d'aquests terrenys...
No saps igual que jo
que una cosa
que no s'hagin ofert municipal
no pot arribar a ser.
Home, sí, però quan s'hagin fet...
I s'hagessin fet
les gestions necessàries per fer-ho
i es va oferir aquest terreny.
Aquest terreny estava ubicat
al centre de Tarragona,
a l'Avinguda de Catalunya.
Era un centre que de dimensiós...
Jo sé qui és l'amo.
Era molt gran.
Ara igual ho pot vendre
pel centre d'art contemporani
i encara li donarien més calerons.
Era molt gran
i aquí reunien les característiques
que esteu parlant.
Que esteu parlant tant
de fàcil accés
i de situació cèntrica
com de superfície.
Per tant, aquest era un bon...
Perquè no es va poder comprar
la part que no era municipal.
Es van fer gestions per fer-ho,
però directament
es va de dir per la Generalitat
que aniria a l'Escola Oficial
d'Idiomes a la xarxa 3.
Llavors, no hi havia
cap mena més de sentit
de treballar en aquest sentit
si la Generalitat
va enfocar els seus objectius
cap a un altre costat.
Però per part de l'Ajuntament
no s'ha ofert un,
ni dos, ni tres.
S'han ofert molts terrenys,
molts solars
i davant d'aquestes oferiments
sempre hi ha hagut un no per resposta
o ara altres institucions
com la Generalitat
ho han ubicat en un altre lloc.
En qualsevol cas estaríem d'acord
en que l'important és que
la decisió de l'Escola Oficial d'Idiomes
ja no es toqui,
no es faci marxa enrere
i que es faci a la xarxa 3.
Seria una conclusió
en la que estaríem d'acord, no?
Home, jo he vist el projecte
de l'arquitecte Oliver Serret
per col·locar a la xarxa 3
les dependències de la Generalitat.
Sí, senyor.
I parlo de molts anys enrere.
Vull dir que de projectes
ja n'hi ha en un parell, no?
Està clar, vull dir,
si volem gastar els diners
fent projectes
i no realitzant les obres,
tenim feina per estona, eh?
No, el que passa
és que la propietat d'aquest edifici
no ens en oblidem més de la Generalitat
i, per tant,
suposo que hi ha hagut
en un moment determinat
que la Generalitat ha dit
bueno, prou, tinc aquest edifici,
és meu
i amb ell hi poso
el que a mi em sembla convenient.
Vull dir, és que al final
ens hem de pensar
que la cosa ha anat per aquí.
Tenim un altre gran solar, eh?
Que és aquí al costat
dins el Martí Franquesa, eh?
Sí.
Que és un supergran solar
i l'Ajuntament sempre ha estat
molt reàssic.
Aquí hagués anat
l'Escola Oficial d'Idiomes
estava d'acord amb anar aquí.
I a veure, bueno,
tu ho has dit...
El francès seria partidari
de la porta d'aquí.
L'Ajuntament no va donar...
La proposta del Departament
d'Educació
era aquesta.
Era aquesta, sí, sí.
Tu ho has dit,
això depèn de la Generalitat
i a partir d'ara
que prengui decisions
i es decanti
per si vol
posar l'Escola Oficial d'Idiomes
i tancar la porta
al centre d'art contemporani.
És que no cal
que li tanti la porta.
O si, compatibilitzar
les dues coses,
si ell considera
que es pot fer,
potser per compatibilitzar
les coses
és petit a un lloc,
per això com és
depenent de la Generalitat
i s'han de prendre la decisió.
Jo crec que en un primer estadi
que faci falta més espai.
Escolta,
s'està intentant crear
un gran centre
de cultura mediterrània
als morrots de la Sabinosa,
a l'antic sanatori de la Sabinosa.
Sí, però saps que allò és molt complicat
perquè tot el sanatori
no a l'edifici
està en molt males condicions.
Però allò va tot a terra
i es fa una decisió.
Però hi ha un projecte
molt important.
Ahir va sortir en la tertúlia
el tema de la Sabinosa.
Arran de la xar 3
que també parlàvem
que una possibilitat
era que el centre d'art contemporani
o un centre
que aquestes característiques
es pogués aprofitar a la Sabinosa
per donar-li també ja
una destinació concreta
a aquest espai que tenim.
Perquè és que allà hi haurà
un edifici
amb uns espais preciosos.
A més,
el projecte de recuperació
de tot el morrot
és magnífic.
Vull dir,
la URB ha fet una feina
molt, molt maca
en aquest projecte.
Perquè ja posats a demanar
què demanarien vostès
com a ciutadans de Tarragona
a la Sabinosa?
Home, ja a mi em tocaria
demanar
una universitat d'estiu
internacional del mar
i tot el que hi va.
És el que hi va, és el que hi va.
És a dir,
que el Josep Maria
ja l'alegra del projecte previst.
És maquíssim,
és un projecte preciós,
de veritat.
I el Francesc
i el Fede,
també?
Sí, estic d'acord amb això.
El Fede,
que també està a la universitat
i el Francesc
com si ho estigués pràcticament.
No, a veure,
tot allò que sigui potenciar
la part educativa
i que a més a més
tingui una incidència directa
sobre la població,
no només una part educativa
de pantalla,
sinó real,
efectiva,
a més a més,
és que disposem d'un espai,
sorprenentment encara,
no malmès.
No malmès
en l'especulació urbanística.
Perquè, esclar,
i per tant...
Això tant la Diputació
com l'Ajuntament
ha conservat molt bé aquest espai.
Sí, sí.
Bé,
jo em sembla que
tornant al començament
i parlant de Carnaval,
el que s'ha de fer
és recuperar la xartrés
pel xartrés.
Ah, també.
Veu?
També, veus això?
Que tornin els freres cartuchants
i que deixem-nos
de desamortitzacions
eclesiàstiques
que han portat
molt mal el camí
històricament.
Llavors ho faríem
al revés.
Les dues plantes
per la xartrés,
la planta de dalt
per l'Escola Oficial
d'Idiomes
i entre classe i classe
una copeta d'Idiomes.
I això ja seria convenient
per anar a estudiar idiomes.
Llavors és quan realment
el domini lingüístic
seria espectacular.
A més, hi ha sales
que encara estan impregnades
del regustet d'aquell
que jo em sembla
que flipen, eh?
A més, segurament
Tarragona deu ser
de les ciutats
on es veu més xartrés,
no?
La que es veu
més xartrés del món.
O sigui,
això dit pels
gerents actuals
de l'empresa
diuen que
la província de Tarragona
és el consumidor
número 1 mundial
de xartrés.
I el segon,
ara no recordo
si van dir
que era Nova Zelanda
o Austràlia.
Algun d'aquests països...
Algun tarragoni
deu haver anat
a Nova Zelanda
o Austràlia
i es deu haver importat
els xartrés.
No, no, és que ho van comentar
i em va sobtar molt
perquè ara potser
estic posant allò
la gamba
però recordo
que era un país
que dius, bueno,
i allà,
qui els hi ha portat
els xartrés, no?
En fi,
ja que acabem parlant
de xartrés
els proposo fer un brindis
avui o demà
o quan sigui
pels 25 anys
de recuperació del Carnaval
o pels 20 anys
també del naixement
de Tarragona Ràdio
que demà celebrarem
siguem xartrés o no
gràcies també
per haver vingut
aquesta estona
aquest matí de dijous
a la cintoria
de Tarragona Ràdio
a tots quatre
ens veiem demà la nit
en el sopar
de commemoració
del 20è aniversari
i en fi
i un altre dia
ens veurem aquí
comentant l'actualitat
de Tarragona Ràdio
gràcies
i fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeus-i-au-siau
adeu-siau
adeu-siau
Khadtxartxartx,"
baut ani-siau
adeu-siau