Com cada dimarts, dediquem uns minuts a parlar d'alguns aspectes
relacionats amb el món del dret, de l'administració de justícia,
en col·laboració amb el grup de joves del Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Ens acompanya avui Javier Terres. Molt bon dia, Javi.
Bon dia de nou.
Benvingut. Avui abordem una qüestió que està relacionada
amb l'actualitat del dia.
Justament, ahir, el conseller de Treball i Indústria,
Josep Maria Ranyer, passava per la ciutat de Tarragona.
Entre altres coses, va explicar que el Departament de Treball
augmentarà les inspeccions i endurirà les sancions
a les empreses de la demarcació que no compleixin
les mesures de seguretat establertes.
De fet, Tarragona és la demarcació que ha registrat
un índex més elevat de sinistralitat laboral a Catalunya
des de l'any 2000.
El número d'accidents mortals s'ha situat en 9,11
per cada 100.000 treballadors.
Lligant amb aquesta notícia d'actualitat,
hem pensat que era interessant justament aquest espai
dedicar-lo a parlar de l'aspecte legal i fins i tot penal
que té aquesta dimensió social del món del treball.
Sí, darrerament molt.
És una iniciativa per als estaments públics
donant la gran incidència d'accidents laborals
i dels riscos que es poden donar a terme
en els diferents centres de treball
que ha promulgat una sèrie de normativa,
de lleis, de protecció,
que tenen una implantació ja des de fa uns anys
dintre del que és la vida laboral habitual en el nostre país
i que ve donat única i exclusivament,
com en un principi comentàvem,
perquè fins ara mateix aquesta sensibilitat
en tenir uns treballadors, l'empresari,
amb unes perfectes condicions higièniques
de el que són els estris i mitjans
per realitzar la seva feina,
no és de molt l'antic,
sinó que són unes obligacions
i una sensació d'ara.
El problema aquí és que
hi ha un problema,
hi ha un problema, i valgui la redundància,
molt, molt transcendent,
i és que aquestes persones
poden arribar-se a fer molt de mal,
poden arribar-se a tindre unes lesions molt considerables
i fins i tot, com hi ha hagut casos,
doncs...
A perdre la vida.
A perdre la vida.
Déu-n'hi-do.
Aviam, des d'aquesta perspectiva,
un accident és un accident,
pot obeir diferents causes,
fins i tot el risc zero,
ja sabem que no existeix,
en el cas que tant l'empresari
com el treballador
seguissin les normes,
complissin tota la normativa,
hi hagués un disortat accident,
clar, això tindria un tractament,
i un tractament diferent tindria
que en aquells accidents
no hi hagués hagut una prevenció.
Exactament.
A veure,
hauríem de distingir
els dos cossos jurídics
o els dos cossos legals
que tracten...
Estem fent una definició molt volar,
perquè després també trobaríem
normativa o subnormativa,
però les dos grans branques jurídiques
que tracten el tema dels riscos laborals,
que són la laboral,
com podem entendre,
amb una sèrie de lleis
que han sortit fa poc,
algunes molt especialitzades,
molt directament sobre algun tipus
de risc en concret,
sorolls,
prevenció, per exemple,
de riscos en obres
o en edificació,
prevenció d'un determinat tipus
d'utilització de maquinària,
etcètera, etcètera.
I després,
per altra banda,
està la normativa penal,
que sobretot ve presidida
per al nostre Codi Penal,
on en l'article 316
del Codi Penal,
dintre del que són
els delictes contra
els drets fonamentals
dels treballadors,
es recull el que són
les infraccions
de les normes
de prevenció
de riscos laborals
que tot empresari,
tota persona
que dona treball
a qualsevol ciutadà
del nostre país
ha de tindre previst.
És a dir,
la infracció
ja es pot adonar
no única i exclusivament
per la causació
d'aquell accident,
sinó per no haver pres
les mesures adequades
per prevenir
que aquell sinistre,
que aquell accident
mai s'hagués produït.
Què succeix?
Aquí hi ha una mena de batalla,
si es pot denominar així,
jurídica,
que aquest primer apartat
sobre si s'han recollit
per part dels empleadors
tota aquesta mena de normativa
o bé,
doncs prescripcions,
no hauria de ser mai enjutjada
mitjançant un jutjat
d'instrucció penal,
sinó precisament
pel jutjat
o per la normativa
escaient,
que és la normativa laboral,
els jutjats socials
o el que abans
es deia la magistratura.
Hi ha aquí una terra
de Nadie,
com dirien en castellà,
que s'influeix a vegades
doncs cap a una,
cap a una altra,
però el que sí que s'ha de deixar
ben clar
és que quan es produeix
un sinistre
amb un dany personal,
amb una lesió personal
o bé amb la pèrda de vida,
inevitablement,
la jurisdicció penal
té una prevalència
davant de les altres judicions
i ha d'entrar a conèixer.
Dintre de l'àmbit laboral...
Si parlem de danys,
perdona, Javi,
independentment del grau
de gravetat d'aquells danys,
pot entrar en la via penal?
Sí, sí.
És a dir,
des d'una petita ferida
fins a una lesió greu
podria entrar en la via penal?
No està en funció
de les conseqüències,
només?
No, no.
Una lesió,
per petita que sigui,
doncs també dintre
del cos normatiu
del codi penal,
doncs provocarà
que s'enjutgi
sota un tipus
de procediment
de menor entitat
o de major entitat.
Bé,
això serà
la pròpia
justificació penal
la que ho classificarà,
però d'entrada,
d'entrada un jutge
instructor,
un jutge de guàrdia
tindrà que conèixer
què succeï,
perquè són bé
les lesions,
les agressions,
els accidents
molt importants
que d'entrada
un jutge de guàrdia
està obligat a conèixer.
Posteriorment,
per les diferents
doncs al·legacions
o investigacions
que si creu
que ho ha d'arxivar
perquè no té
una relevància penal
important,
doncs el jutge
és plenipotenciari,
per dir-ho d'alguna manera,
per decidir-ho així.
Llavors això implicaria
que primer,
dintre d'una via administrativa,
que sobretot
ve encapçalada
per un famós departament
que suposo
que molts treballadors
i sobretot
molts empresaris
hauran tingut
que lidiar amb ell,
que és la inspecció de treball,
doncs faran
un seguiment
d'aquell accident.
És potser
els inspectors
de treball
d'aquesta unitat
que depèn
del Ministeri de Treball,
encara depèn
del Ministeri de Treball
perquè amb tot això
de l'Estatut
no sé com acabarà.
Ja ho veurem,
això encara sí que
és un dubte.
Exactament.
Doncs tenen
molt protagonisme.
En el moment
que es produeix
un accident
potser
siguin
els funcionaris
habilitats...
Són els primers
que van
al lloc dels fets?
Sí, després de vegades
el millor després
del que són
les forces
d'ordre públic.
Però
són un cos
bastant especialitzat
en una sèrie d'estudis,
tenen que realitzar
unes investigacions,
tenen que...
I al moment,
no?
Al moment.
És un recollir proves.
Al moment.
Moltes vegades
el problema és que
sobretot
per les persones
que volen reclamar,
que ja s'ha produït
alguna mena
d'insuficiència,
que a vegades
estan tan col·lapsats
que no han vingut en aquell dia.
I clar,
tots sabem el que és
no poder agafar in situ
un sinistre.
Però és molt important.
Al principi,
tan bon punt
té lloc aquell sinistre
després de
les forces de seguretat.
Com deies,
l'inspector de treball
ha d'estallar.
Ha d'estallar,
ha d'aixecar un acte.
I això qui
li comunica?
Hi ha un dispositiu
i el mateix
el mateix sistema
de les forces de seguretat?
A veure,
podria ser inclús
un company
treballador,
o sigui,
una trucada telefònica
d'algú que ho ha vist.
i si les coses
van com van,
hauria d'haver
una obligació
per part de l'empresari.
Ara bé,
si no és així,
qualsevol notícia
que tingui
sobre aquella situació,
almenys,
si no pot anar,
ha de conèixer-la
i ha de donar
tràmit
que apareixerà.
A partir d'allà,
constitueix un acte,
un acte
amb una sèrie
de dades
de parlar,
si és necessari,
amb tothom,
no només amb els empresaris
de torn,
sinó també amb els treballadors
o les persones
que hi havia allà.
Recull
el lloc,
fa planos,
els estris,
les màquines,
si per exemple
és una empresa,
si hi ha sigut,
per exemple,
una edificació
el lloc on estava,
quina mena
de medis de seguretat
hi havia,
demana
un munt de documentació
a l'empresari
perquè l'empresari
està obligat,
tal com mana la llei,
a promocionar
i fins i tot
a vegades
pagar una sèrie
de cursos
de prevenció
a aquests treballadors
com la normativa
estableix
i a més a més
moltes vegades
no pot contractar
a determinada persona
per determinat lloc
si no li habilita
o si no està
en tot moment
en posició
d'algun tipus
de certificat
o de títol
que digui
que aquell senyor
en aquella màquina
determinada
o en aquella vestida
en concret
estava qualificat
o no tenia la llicència
i bé,
doncs tot això
ho ha de demostrar.
Això es fa
un expedient
que la pròpia
inspecció de treball
dintre del que és
l'àmbit
del Ministeri de Treball
s'hi considera
que hi ha hagut
algunes irregularitats
perquè podria considerar
que no hi ha hagut cap
que ha sigut
una actitud
exclusiva
de la víctima
en què no ha après
bé
el que estava
habilitat
i ha sigut
una decisió
unilateral.
Però bueno,
en el cas
que considerés
que aquí
hi ha una responsabilitat
pot imposar allà
l'inspector de treball
una sanció
en via administrativa.
Estem parlant
sempre de la via administrativa.
Encara no hem arribat
als jutjats
que en tot moment
pot ser impugnada
per part d'aquella persona.
Que es tradueix
generalment
en una multa econòmica?
Important.
Una multa econòmica
important.
Sobretot és això.
Moltes vegades
els empresaris
no estan d'acord,
la impugnen,
fins i tot
podríem arribar
a la justificació social
arrel d'això,
sobretot si és
una consideració important
i ara ja
es podria derimir
també ja
en l'àmbit judicial.
Què succeeix
quan aquell accident
és important
com abans havíem dit?
Estem en l'àmbit penal
i en l'àmbit penal
el que succeeix
i torno a dir-ho
molt habitualment
és que aquest acte
d'inspecció de treball
és un dels elements
més importants
i estem utilitzant
mitjans
potser d'una altra branca
jurídica,
d'una altra branca
administrativa
per constituir
o per instruir
el que és
la causa penal.
Una mica són
aquestos elements.
En quant a la causa penal
i la instrucció penal
és molt diferent
perquè és una causa
com moltes vegades
des d'aquest programa
hem explicat
amb uns tràmits
i amb una transcendència
bastant important.
Però segueix
diguem-ne
la mateixa dinàmica
els mateixos passos
que segueix
una altra instrucció
dins de l'àmbit penal.
El que succeeix
i potser
ja no sé
si és una
pràctica
instructora
molt habitual
potser sigui
una crítica
és que moltes vegades
els llotjats
instructors
el que fan
és cridar
com a imputats
i en qualitat
imputats
gairebé
a tota la cadena
de persones
que han intervingut
en que aquella persona
estigués allà
aquell dia.
Però és que
a vegades
ens anem
com moltes vegades
ens ha succeït
a anar a cridar
com a imputat
un senyor
que havia fabricat
la roda
de la màquina
que potser
ni tan sols
en aquell moment
aquell senyor
estava pujat
amb ella.
És a dir,
que es pot imputar
des del propietari
de la fàbrica
si parlem d'una fàbrica
passant justament
pel fabricant
de la parella
amb la qual
aquella persona
s'ha accidentat
passant per l'encarregat
de planta
com si diguéssim
és a dir,
que allà
tothom
d'entrada
això
ho decideix
el jutge
si alguna de les parts
o fins i tot
el Ministeri Fiscal
que ara després
parlarem
de la part
que el Ministeri Fiscal
ha d'assumir
i bé,
a partir d'allà
en el que és la instrucció
anirà derimint
perquè
potser trobem
que molts dels personatges
que han sigut cridats
no tenen per què
estar ja
en qualitat d'imputats
sinó potser
com a testimonis.
I a partir d'allà
doncs
amb els advocats
que cadascú tingui
ja intentaran
fer
les diligències
d'instrucció
que tinguin convenient
i
en un moment donat
si creuen ells
que no tenen per què
estar cridats
on han sigut responsables
ho poden demanar
i el jutge
podrà decidir
que no.
Fins que un dia
doncs arribem
a la fase
que es diu
plenària
que diem nosaltres
a la fase
del judici
on el jutge
abans d'aquell judici
ja ha de tindre clar
les persones
que d'entrada
possiblement
puguin ser responsables
és a dir
com a imputats.
El Ministeri Fiscal
com moltes vegades
també
i sempre
des d'aquest programa
hem explicat
està personat
en aquestes causes
perquè
ell ha de vetllar
perquè tot es vagi
complint
i
també
puc dir
que en aquest aspecte
hi ha hagut una variació
i Holanda
perquè
el Ministeri Fiscal
que depèn
del Ministeri de Justícia
fa un temps
i precisament
recollint
aquestes
al·legacions
que fèiem
en un principi
no
tenia
directrius
expresses
per part
del que és
el Consell General
de la Fiscalia
a Madrid
de ser
molt curosos
amb aquest tipus
d'accidents
perquè
inevitablement
com podeu
hi havia una acusació
particular
que podien representar
la família
sindicats
efectivament
i normalment
no sempre
aquestes empreses
tenien
unes grans
companyies
d'assegurances
com tot quedava
i s'adrimien diners
aquell treballador
era
moltes vegades
doncs
indemnitzat
bastant ben
indemnitzat
això provocava
inevitablement
que el pacte
o la contrapartida
era retirar les denúncies
el Ministeri Fiscal
estic parlant
potser de fa
5-6 anys
veient que hi havia
hagut un acord
i que també
doncs
és una cosa
molt
acceptable
fins i tot
al nostre Codi Penal
molts acords
els recull
com una mena de to
anuant
o sigui que
no d'això
doncs
considerava
que com s'havia
produït un acord
entre el que era
l'empresari
i el treballador
doncs
lacionat
se l'havia indemnitzat
doncs que ell
retirava també
l'acusació
però
des de fa
des de fa
dos anys
i mig
hi ha una directiva
potser dintre
d'aquesta campanya
institucional
que hi ha
contra els riscos
laborals
per endur-hi
les sancions
tu ara
parlaves
del conseller
renyer
com
dintre d'aquesta
iniciativa
que la trobo
molt adequada
doncs
d'entrada
es va acordar
i com a directriu
per tots els fiscals
que actuen
en tots els jutjats
del país
que encara que hi hagués
un acord
entre l'empresari
indemnitzatori
i satisfactori
per al treballador
que el Ministeri Fiscal
continuaria
fins al final
portant l'acusació
és a dir
que si
hi arriben a un acord
el treballador
i l'empresari
amb un tema econòmic
que fonamentalment
és el que diu
és la manera
de quantificar
aquell dany
amb diners
no n'hi ha cap altre
ni que arriben a un acord
el procés
continua
per una altra banda
i ens estem trobant
últimament
i a banda
dels diners
amb els quals
haurà d'indemnitzar
l'empresari
i aquell treballador
també pot tenir
a més a més
una sanció
que li arribi
una sanció
des de la pròpia administració
exactament
a veure
aquí
hi ha un principi
sí
això és una bona pregunta
perquè moltes vegades
molts clients
ens la fan
i què em passarà
amb la via administrativa
que també m'havien incuat
perquè el fiscal
aquí tiraria
per la via administrativa
no penal
no
sempre sempre
el fiscal
demanaria la penal
la penal
i a més a més
no només
es quedaria
en demanar
el que són
els danys
per responsabilitat civil
és a dir
la indemnització
podem parlar de presó
fins i tot
parlar
perquè
si no recordo malament
l'article 316
del codi penal
diu que la pena
per no complir
doncs
aquesta legalitat
i dintre d'aquest delicte
va dels sis mesos
als tres anys
o sigui
que és considerable
fa també
una sèrie
la llei
de petites
definicions
depèn de qui sigui
la persona
que ha provocat això
per exemple
moltes vegades
no és una persona
sinó una empresa
una empresa
és una persona jurídica
una societat anònima
una societat limitada
llavors
la llei
el codi penal
en l'article 318
si no recordo malament
diu que serà
la persona responsable
d'aquella empresa
que tenia
a la seva cura
preveure
els riscos laborals
les situacions
que podien ser
una mica de rics
etc.
i que estiguin vinculades
diguéssim
amb la direcció
d'aquella empresa
doncs
el Ministeri Fiscal
continuarà
continuarà acusant
i bé
i moltes vegades
ens estem trobant
últimament
en aquests judicis
que ens hem posat
tothom d'acord
empresari, treballador
indemnització
inclús altres menes de pactes
però el Ministeri Fiscal
ha de continuar
clar
al veure que hi ha un pacte
doncs
el Ministeri Fiscal
serà molt més
atenuant
a l'hora
de demanar
la seva pena
però no, no
hi ha aquesta directriu
i a més a més
com moltes vegades
diem
aquí
la llei
o bé
l'aplicació
de la llei
està molt
molt vinculada
a la situació
en què vivim
cada dia
i a les influències
del que es fa
cada dia
i a les campanyes
doncs aquesta
per exemple
tenim una
juli
en el cas
en el cas
que no s'arribés
a un acord
el treballador
o l'empresa
el fiscal
continua
amb la seva línia
aquesta altra línia
si no hi ha acord
la representa
l'advocat
diguem-ne
del que fa la demanda
actuen una mica
en paral·lel
o actuen
de forma independent
moltes vegades
hi ha molta sintonia
perquè a l'hora
de fer acusacions
però també
és cert
que d'entrada
o en un gran percentatge
sempre
les penes
que des de l'acusació
particular
doncs es demanen
solen ser
una miqueta més grans
o una mica més
contundents
que no les que demana
el Ministeri Fiscal
no és així
moltes vegades
ens hem trobat
el contrari
però
en quan són
les diligències
d'instrucció
les proves
que es demanen
amb això
normalment
hi ha bastanta sintonia
i és molt habitual
que un fiscal
i un acusador particular
un advocat
que fa d'acusador particular
a vegades
doncs
facin les mateixes preguntes
demanin les mateixes
diligències d'instrucció
i fins i tot
no es molestin
diguin
com tu ja ho estàs fent
doncs jo me n'aprofito
i hi ha moltes adhesions
a moltes sèries
de delegacions
o d'informes finals
que dintre d'un judici
fan un i altre
però sí que es dona
més en l'àmbit penal
que a vegades
les acusacions particulars
ho hem viscut
no només en aquest tipus
de casos
sinó els més
els més famosos
des de terrorisme
i a més
sempre l'advocat
d'acusació particular
va més endavant
home
l'advocat
que fa aquesta tasca
com a acusador particular
diguéssim
jo no
a més això
no vull entrar
en cap mena
de crisi
amb el Ministeri Fiscal
perquè considero
que són uns bons professionals
i en l'àmbit penal
considero que són
un dels juristes
més bons
que més coneixen la matèria
però sí que és veritat
que l'advocat
que fa d'acusador particular
doncs
té una cura
doble o triple
sobre allò
i potser
el seu criteri
és no finalitzar en això
sinó
incidir i més
té un mandat
molt més directe
sobre la causa
considerem que
el Ministeri Fiscal
no potser sigui
la seva intenció
el Ministeri Fiscal
no és l'acusació
plena i pura
sinó
és la legalitat
existent
s'ha de complir
i potser aquest marge
els hi fa que
fins aquí sí
però potser més no
hi ha una sèrie de criteris
que t'han res que avalar
que el Ministeri Fiscal
pot entendre
que no es produeixen
i tu com a persona
que defenses
amb una persona afectada
doncs
consideres que sí
o sigui
hi ha un marge
hi ha un marge important
entre el que és
l'acció pública
i l'acció particular
per tant si no
hi ha un acord
previ econòmic
amb les parts
segueix el fiscal
la seva línia
l'acusació particular
i al final
si el jutge
considera
que és responsable
l'empresari
i el propietari
en aquell cas
pot tenir conseqüències
realment greus
greus
ha de delimitar
per exemple
agafem un exemple
a vegades són absols
i es considera
que va ser negligència
del propi treballador
hi ha tendències
també
algú pot pensar
home és que sempre
no no
no no
és molt
recordo una de Barcelona
fa dos anys
bastant famosa
i recordo per exemple
en l'àmbit
hi ha algunes
que han creat polèmica
fins i tot
concretament
per exemple
en el que són
els procediments
d'edificació
d'una casa
o de qualsevol
casa
els que tenen a veure
amb la construcció
són els més problemàtics
doncs aquí
per exemple
hi intervenen
un munt de professionals
des del que és
un arquitecte superior
un arquitecte tècnic
o parellador
que li diuen
estan els contractistes
estan els constructors
estan els promotors
els encarregats
i tal
aquí tot això
està delimitat
moltes vegades
ens hem trobat
que potser
sobre un cas en concret
l'arquitecte superior
no ha tingut
cap mena de responsabilitat
perquè no entrava
dintre les seves competències
a vegades sí
a vegades
podem arribar a trobar
per aquestes actes
d'inspecció
també és una mica
el criteri del jutge
al final
li has d'il·lustrar
li has d'il·lustrar
i bueno
has d'anar
amb les teves proves
i per exemple
si voleu conèixer un cas
jo vaig portar un
en què
vam poder acreditar
que un treballador
que havia de portar
un ernest
un ernest
per estar penjat
d'una vestida
i fer uns treballs
en el que és la façana exterior
i se li havia donat
aquell ernest
se li havien donat
les indicacions
que ho havia de fer
doncs vam poder
comprovar
que aquest noi
doncs
per una sèrie
de comoditat
per dir-ho d'alguna manera
a l'hora de fer
una altra tasca
doncs se'l va treure
allò va ser
doncs
el seu final
el seu final
perquè realment
d'allà va anar cap avall
doncs quatre pisos
veure
si no haguéssim pogut
demostrar allò
amb diferents proves
d'investigació
ho tindríem molt malament
tindríem molt malament
doncs tot el que és
una direcció facultativa
d'un edifici
que ha d'estar
amb cura
que allò es vagi complint
moltes vegades
trobem
que ni tan sols
els cinturons
de seguretat
estan per exemple
en les cassetes
o quan entren a peu d'obra
o en el material
les botes de seguretat
el casc
totes aquestes coses
doncs això
no només la inspecció de treball
ho ha de controlar
quan succeeix un sinistre
sinó pot fer
inspeccions rutinàries
i trobar que potser
aquella empresa
aquest edifici
en construcció
el que sigui
no comporta
ni té preparat res d'això
llavors la podria tancar
o sancionar
les culpes
se'n determinen
al jutjat
si s'arriba
al disortat
que hi hagi un accident
amb conseqüències greus
però el que són
les responsabilitats
és cosa de tots
els treballadors
els empresaris
els sindicats
és la millor manera
de prevenir
els accidents
i recordin
que estem parlant
d'un tema
greu
important
el nombre d'accidents
en general
a tot Catalunya
ha baixat
però la demarcació
de Tarragona
disortadament
s'ha incrementat
en els últims mesos
important i interessant
tractar aquest tema
també avui
des de l'avessant
dels juristes
des de l'avessant legal
i és el que hem fet
des d'aquest espai
que compartim
amb el grup de joves
del Col·legi d'Advocats
de Tarragona
Javier Terres
moltes gràcies
a vosaltres
i fins la propera setmana
gràcies