Tens sensacions d'ofec i falta d'aire?
Estàs trist i sense ganes de fer res?
Tens pors i no saps per quin motiu?
Si creus que necessites ajuda psicològica,
contacta amb la psicòloga Sònia Navarro.
Al seu gabinet, al carrer Pau Casals, número 10,
primer tercera de Tarragona,
o ve al telèfon 977 22 05 60.
La salut passa pel benestar psicològic.
Sònia Navarro, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Benvinguda. Avui iniciem un tema que segurament no l'acabarem avui,
que haurem de fer capítols com els serials.
Sí, uns guants.
És un tema molt ampli. Parlem dels trastorns de personalitat.
És una expressió que hem sentit moltes vegades,
però jo et confesso que si ara estigués en un examen
i hagués de dir que penso jo que és un trastorn de personalitat,
ho tindria difícil, eh?
Bueno, és una mica complicat.
Perquè d'entrada què és la personalitat, eh?
Sí, a veure, d'entrada intentarem definir, no?
La personalitat és un patró de conducta que cada persona té,
és a dir, perquè la veritat és que cada persona té un patró de conducta
que és relativament estable al llarg del temps
i que té variacions, perquè evidentment anem canviant al llarg del temps,
però que es mantenen dintre d'una mateixa tònica, diguem-ne.
Hi ha una base, com si diguéssim.
Sí, les persones, a més, tendim a actuar com a norma d'unes certes maneres,
en certes situacions.
Això no vol dir que no tinguem situacions que ens podem sortir,
però com a norma podem definir a una persona dient que bàsicament és tranquil·la,
o bàsicament és molt nerviosa, o bàsicament, no?
Per tant, té un patró de conducta, no?
Aquesta conducta és bastant predictible per les persones que l'envolten,
inclús, moltes vegades, per la mateixa persona que sap ben bé què és el que faria
o creu que més o menys té una idea del que faria.
Tot el que és la conducta es crea, o la personalitat,
es crea arrel de tota una base genètica, més tots els factors ambientals, socials,
i quan dic ambientals em refereixo socials, culturals, familiars...
Les experiències pròpies, no?
Exacte, no?
Llavors, tot l'entorn, perquè evidentment no tenim un mateix patró de conducta
si naixem en un país que si naixem en un altre,
o si naixem al primer món o al tercer, no?
Però la herència genètica també està allà i s'ha de tenir en compte, no?
Sí, sí, hi ha una part de genètica,
i hi ha una part molt més important de la que creiem
a nivell de factors ambientals o factors externs.
I dic molt més important de la que creiem perquè és molt típic dir
és que jo soc així, que és la frase aquesta d'això,
no soc així, no puc canviar.
És el meu caràcter.
Llavors, doncs, no és exactament això.
Sí que hi ha una base genètica, és veritat que ja els nens,
quan són petits, uns ploren més que uns altres...
Apunten formes, eh?
Exacte, vull dir, no tots són iguals,
uns, doncs, tenen més necessitat de plorar,
uns altres no ploren res, uns dormen molt, els altres no dormen...
Vull dir que ja hi ha petites diferències,
o grans, depèn de com ho miris,
a nivell ja genètic,
però, evidentment, depèn en quin ambient ens formem i creixem,
doncs també ens canviarà.
Llavors, la personalitat seria això, no?
El patró de conducta que tenim de forma habitual...
Allò que diem també, el caràcter, no?
Allò que ens caracteritza el nostre comportament,
la forma de relacionar-nos amb els altres...
Sí, el caràcter...
Però pensa que el caràcter,
normalment, quan es parla de caràcter,
que algú té caràcter,
se li posa una connotació negativa,
i no té tant...
No, tu, a més, el set de té un caràcter ensopit,
o té un caràcter alegre,
no tant com un tema d'imposició,
d'una persona que fos impositiva,
sinó això...
Sí, però, bueno, és que m'agrada més parlar de personalitat...
Parla més de personalitat que no pas de caràcter.
Perquè el caràcter, aquí, cadascú...
Ho interpreta a la seva manera.
Es pot interpretar.
Molt bé.
Llavors, com a trastorn de personalitat,
clar, quan hi ha un trastorn de personalitat,
quan hi ha una sèrie de conductes
que no són adequades
en el tipus de societat en què es viu,
clar, aquí hi ha un factor molt cultural,
dintre de tot el...
Hi ha un patró de conductes externes,
d'experiències internes
que té aquesta persona
que es desvia bastant
de la norma marcada social i culturalment
en aquell entorn,
de la norma que s'espera que tingui
en funció de l'edat
i del tipus de...
Clar, cadascú s'esperen coses diferents, no?
Llavors, solen ser persones
amb conductes molt inflexibles,
és a dir, tenen una forma de funcionar
molt desadaptada
amb aquest entorn.
Normalment comencen
els principis de l'adolescència,
és a dir, que ja a principis
de l'adolescència es comencen
a notar uns certs canvis,
és a dir, que la persona no està ben adaptada
al medi social en el que està
i és molt estable al llarg del temps.
Això vol dir que
la persona que pateix
un trastorn de personalitat,
per suposat,
no és conscient
que ell està
internalitzant
certes situacions
d'una manera no correcta,
o que les seves vivències
internes i externes
no són les correctes,
sinó tot el contrari,
que pensa que
les seves vivències
tan internes com externes
són les correctes
i que són els altres,
tots els altres,
els que estan equivocats.
Crea un món
absolutament a banda
i a més impermeable
el que pugui venir de fora.
És que com que no és conscient
que hi ha un trastorn,
doncs la manera
en què veu,
en què viu
la seva història,
evidentment,
tots els altres
són els culpables
de...
o tots els altres
són els que no actuen bé.
Parlarem de tipus
i allà ja segur que...
Però ens podries posar
algun breu exemple
abans de continuar endavant allò,
per acabar-ho de...
Sí, mira,
per exemple,
si parléssim del...
Ho poso un exemple concret
amb el trastorn de personalitat paranoïda,
que és un dels tipus...
Dels 10 que en parlarem.
Exacte.
Doncs,
per exemple,
si una persona té aquest trastorn,
doncs és una persona
que anirà absolutament vigilant
pel carrer,
que tindrà una...
valorarà
que l'estan espiant,
o que pot...
vull dir,
aquí cadascú pot posar-ne
en un àmbit diferent.
Perseguida,
vigilada...
Perseguida,
vigilada,
anirà pel carrer
amb nivells d'atenció
impressionants,
potser decideix no sortir
perquè l'estan espiant,
potser decideix,
clar,
depèn d'on sigui el grau
i en quin grau
i en quin nivell
el tinguem,
no?
Clar,
per aquesta persona,
aquesta vivència
és la realitat.
És a dir,
ell no és conscient...
No ho fa per cridar l'atenció,
és que realment sent
que algú el vigila,
que algú el persegueix...
Exacte.
I ho percep així,
tant interna
com externament.
És a dir,
internament ho viu així
perquè fa aquesta interpretació
de la realitat.
I s'hi pot passar
tota la vida
visquent així.
Per suposat,
per suposat.
I, a més a més,
veurà
aquestes persones
que el persegueixen
en aquell que l'ha mirat
mentre es creuava
el semàfor
i que un altre
no li donarà importància.
Per tant,
tant la vivència interna
com externa
la sent
com absolutament real.
frega l'esquizofrènia
o no tant?
No, no, no.
Un trastorn de personalitat
és diferent,
en aquest cas.
No té res a veure.
Ara, perquè t'he posat un
que és paranoide...
Sí, sí, que us podria relacionar.
I també hi ha
un tipus d'esquizofrènia
que és l'esquizofrènia paranoide.
Exacte.
Llavors,
ara m'ho pots haver relacionat
per aquí,
però no té res a veure.
Deixem el cas particular
que ja anirem
quan ens defineixis
els deu tipus
de trastorn de personalitat
perquè hi ha
una simptomatologia general
a tot plegat.
Sí, mira,
a veure,
hi ha de tots,
després com que parlarem
de cadascun
n'especificarem,
però una miqueta
sí que hem de tenir en compte
que totes aquestes persones
del tipus que siguin,
dels deu tipus que n'hi ha,
fan conductes desadaptades,
amb un inici molt precoç,
normalment,
a l'adolescència.
És a dir,
que no és que de cop
amb 40 anys
un es posi a fer...
No és l'habitual.
L'habitual és que ja
des de l'adolescència
la persona no acabi
d'adaptar-se
al seu medi social.
Que les conductes
que fan
afecten a totes les àrees,
tant de personalitat,
de motivació,
de processos cognitius,
a com es relacionen
amb les altres persones,
és a dir,
que afecten
a totes les àrees
de la seva vida.
Que tenen moltes dificultats
en controlant els impulsos,
en general,
i que si tenen
una necessitat
d'aconseguir
una gratificació,
doncs ha de ser
immediata.
Això en general
es dona a tots, eh?
I normalment,
el que deia,
no hem d'oblidar
que són comportaments
estables,
predictibles,
i que es mantenen
al llarg de la vida.
És a dir,
és una estructura
de personalitat.
Si et fixes,
és el mateix
que hem definit com a...
És un patró
de personalitat
incorrecte,
podríem dir.
Inadequat.
Inadequat, clar.
Exacte.
Inadequat
en la societat,
en el moment,
en l'època
i en el lloc
en què estigui vivint.
Quan parlaves
de la influència
dels factors ambientals
de les experiències personals
de l'entorn social
i cultural,
concretament,
aquestes...
A banda de...
Són causes
que una persona
pugui tenir
un trastorn de personalitat
o,
com passa
amb moltíssimes malalties
psicològiques,
emocionals,
mentals,
no estan clares
les causes
que la provoquen?
En el cas del trastorn
de personalitat,
és una incògnita.
No es coneixen ben bé.
Parlaves del trastorn
de personalitat paranoide,
que no hagués tingut
una experiència
que alguna vegada
l'hagués segrestat
aquesta persona a algú.
No està clar.
No sempre ho veig
a una causa
objectiva i directa.
No, en absolut.
De fet,
el que sí que és
aquesta barreja,
precisament perquè
és un patró de conducta
que és una personalitat,
és a dir,
la personalitat
d'aquesta persona
està barrejada
amb factors
molt genètics
i amb factors
molt ambientals,
amb tot el que implica
ambientals
en l'ampli terme
de la paraula.
Però no se saben
causes específiques.
De fet,
es pot acabar
amb diversos trastorns
de personalitat
d'aquest tipus
persones molt diferents,
amb vivències
molt diferents.
Generalment,
insistim,
es comença a manifestar
a l'adolescència.
Difícilment es manifesta
quan una persona
ja entra en el període
teòricament de la maduresa.
Difícilment.
Difícilment.
Normalment,
ja es va detectant,
moltes vegades
ja es va detectant
de petits,
però a vegades
de petits hi ha coses
que es passen
o que no es veuen
o que no se'ls dona
gaire importància.
Però ja de petits
hi ha nens
que ja són una mica excèntrics,
que ja són una mica
radillos,
per dir així una mica.
El que passa
és que sí que és
en l'adolescència
que és un moment
en què el grup
és molt important,
els amics,
les relacions socials.
A vegades és aquí
quan es nota més,
perquè, clar,
ha de crear
el seu propi jo,
ha de prendre decisions,
ha de relacionar-se
amb altres persones,
coneix gent nova
moltes vegades
perquè és una època
de la vida
en la que coneixem
moltes persones
noves,
que fins aquell moment
la nostra vida
de nens
ha sigut molt tancada
amb tres o quatre amigüets
i els pares
i els pares
i els avis.
Aquí l'autoritat,
aquí qui em dóna
de menjar,
aquí on estudio,
però a partir d'una certa edat.
Exacte.
Llavors és aquí
on normalment
es detecta més.
Si aquest adolescent,
com que l'edat de l'adolescència
és la que comença
a detectar-se més
i la persona
que ho pateix
no és conscient del mateix,
fora l'entorn familiar
més immediat,
qui hauria d'adonar-se
que passa alguna cosa estranya?
però com que justament
l'adolescència
té aquesta reputació,
dius,
calla,
que són coses de l'edat,
no?
Moltes vegades
els pares
es poden veure desorientats
en aquest sentit.
Si ve a un comportament
una mica singular,
no, calla,
és que està a l'edat tonta.
Hem de veure,
Iolanda,
si el meu fill
té conductes puntuals
una mica,
doncs,
que s'ha passat
i, bueno,
o és una conducta,
no ens oblidem
de la definició
que he fet,
és un patró
de conducta
estable en el temps
i predictible.
És a dir,
jo ja sé
que el meu fill
farà això.
No és que em sorprengui
un dia puntual
amb una conducta
que no me l'esperava.
Clar,
perquè moltes vegades
a aquesta edat
busquen ser excèntrics
i singulars
i diferents
a la resta del món,
que no es confongui,
no?
El meu fill
que fa això
segur que té
un trastorn de personalitat.
No, no.
Tranquilitat.
Això només ho pot
valorar el professional,
perquè és bastant complicat.
Vull dir,
perquè ara parlarem
de diferents trastorns,
parlarem de diferents coses
i tots podem tenir
algun símptoma
que ens apropi.
Amb aquesta tendència,
perdona, Sònia,
que tenim tots
d'identificar-nos
quan es parla de malaltia
sembla que a mi em fa mal
això que estan dient
o quan parlen d'aquesta cosa
tots ens hi sentim
en una part
parcialment identificats
amb algun d'aquests temes.
Partim d'aquesta base,
és un aclariment
potser innecessari
però que a vegades
ens veiem immersos
a fer aquest tipus de coses.
No, perquè a més
és que parlarem
d'alguns trastorns
de personalitat
que és molt fàcil
veure's identificats
o com a mínim
amb alguns dels símptomes.
I llavors,
doncs,
hem de vigilar
perquè tenir
algun símptoma
no vol dir tenir un trastorn.
Ni ens hem de quedar curts
ni passar-nos.
Intentem mantenir la calma.
Comencem a relatar
algun d'aquells
tipus de trastorns.
El gruix dels trastorns
els tractarem
la propera setmana
però potser
que apuntem algun.
Sí, mira,
jo voldria comentar
que dels 10
es divideixen
en 3 grans grups
diferents
perquè per grups
tenen alguna característica
en comú.
Els primers
serien
el trastorn
de personalitat
paranoide,
l'esquizoide
i l'esquizo típic.
Aquests 3
com a característiques
comunes
solen ser
persones
bastant aïllades
a nivell social,
solen ser
desconfiades,
bàsicament,
els 3.
Perdona.
Moltes dificultats
d'acceptar
la realitat
amb la que estan
vivint,
amb la que estan
col·locats,
no?
I moltes vegades
no diferencien
la informació
que els arriba
de l'exterior
amb la informació
que ells mateixos
generen.
És a dir,
que també no saben
si les coses
venen de fora
o de dintre
d'ells mateixos.
I aquestes
característiques
engloben
el paranoide,
l'esquizoide
i l'esquizo típic.
Són comunes
a totes
aquestes manifestacions.
Sí,
i encara que sigui
esquizoide i esquizo típic
no té res a veure
amb l'esquizofrènia,
encara que s'assemblin
així molt les paraules
no té res a veure.
Llavors hi ha un altre grup
que parlarem
del trastorn
de personalitat
més histriònic,
el narcisista,
els noms són una mica així,
però ja veureu
que encara que el nom
sigui una mica estrany
és fàcil d'identificar.
L'antisocial
i el trastorn
de personalitat
límit,
que poder
és un dels que més
es coneix,
fins i tot
perquè hi ha associacions
de trastorns
de personalitat límit,
hi ha pares
que s'han...
Sí,
i hi ha pares
que s'han ajuntat,
perquè és un trastorn
que quan el té
algun dels teus fills,
però realment
es pateix molt,
perquè és bastant
complexa, no?
És el que s'anomena
també personalitat
borderline,
que no és el mateix
que ser borderline
a nivell de coeficient
intel·lectual,
que aquí també
crea molta...
molta dispersió
entre el borderline
com a personalitat
i el borderline
com a coeficient
intel·lectual.
Clar,
és allò que hem dit
patologia,
psiquiatria,
psicologia,
són territoris
que es mouen
en el mateix escenari
però que tenen
el seu espai
molt delimitat
i molt concret,
no?
Sí, sí.
Llavors,
per això et dic
que a vegades també...
I poder és una miqueta
el més conegut
a nivell social,
poder també
és un dels més diagnosticats
o poder,
perquè s'han creat
associacions,
doncs, bueno,
s'han donat més...
Famílies afectades.
S'han donat una mica més
a conèixer.
Aquests quatre,
histriònic,
narcisista,
antisocial i límit,
som en general
persones que tendeixen
molt al dramatisme,
que solen ser
molt emotives
i amb conductes
molt...
de molta equivocació
constant,
no?
De molta...
molt erràtiques,
no?
Que constantment
s'estan equivocant
o estan fent...
S'equivoquen
o tenen la percepció
que s'equivoquen?
Les dues coses,
sí.
S'equivoquen
perquè
hi ha un trastor
de personalitat,
per tant,
estan actuant
d'una forma
que no és adaptada
dintre de la societat
i a més estan patint
perquè no saben
què els passa.
Però són persones
molt dramàtiques,
molt exagerades
en tota la conversa,
en tota la manera
d'expressar,
en el comportament...
Amb un tarannatrist
i...
No necessàriament.
No necessàriament.
No, no,
tot el contrari.
A vegades és
ser molt dramàtic
que no vol dir
ser...
Està...
No,
tot el contrari.
Hi ha persones
que són molt exagerades
en...
quan expliquen
les seves coses
i...
Exacte,
doncs,
bàsicament aquests quatre
tindrien
aquestes característiques.
I després parlaríem
d'una altra
que serien
el trastor
de personalitat
per evitació,
per dependència
i l'obsessió compulsiu,
que tampoc
és el mateix
que tenir
un trastor
obsessiu compulsiu.
Això n'hem parlat
alguna vegada.
Sí,
hem parlat
del trastor
obsessiu compulsiu
quan vam parlar
dels trastors
d'ansietat.
Efectivament.
I això és un tema,
és una cosa,
perquè en aquella persona
no hi ha un trastor
de personalitat
i després hi ha
el trastor
de personalitat
obsessiu compulsiu.
Aquell primer
era un episodi puntual
en la vida
d'una persona,
aquest diguem-ne
que és la manera
com aquesta persona
ja viu.
Des de l'adolescència
i és un trastor
de personalitat
perquè és estable
al llarg del temps,
perquè és molt més complex
de treballar
que no pas
el trastor
obsessiu compulsiu
que està dintre
dels trastors
d'angoixa.
Quan jo comentava
i et deia
si em preguntessis
que és un trastor
de personalitat
no t'ho sabria dir,
crec que estàvem encertats
perquè realment
és com les depressions
que tu també apuntaves
abans,
que parlem molt
alegrament
i veig que són manifestacions
molt complexes
i molt difícils
de viure amb elles.
Sí, molt.
L'única cosa
és que aquest,
igual que
quan vam parlar
dels trastors
d'angoixa
o de la depressió,
socialment
estan molt al carrer,
en la boca,
vull dir,
en boca de les persones,
la majoria de vegades
malutilitzades
però es parla,
doncs
dels trastors
de personalitat
no es parla,
i moltes persones
tenen trastors
de personalitat
en realitat
i viuen com si
inclús
es mediquen
com si
tinguessin
angoixa
o depressió.
I llavors
no és exactament
perquè has de treballar
tota una estructura
de personalitat,
no una cosa puntual
que li passa.
I clar,
és molt més complex
treballar
tota una estructura
de personalitat
i de comportament
habitual
que una situació
puntual
que m'ha passat
o que porto dos mesos
o que porto tres anys
és igual
però porto
un temps
de la meva vida
no porto tota.
Com altres problemes
quan més aviat
es diagnostica
més fàcil
és intentar
que aquella persona
pugui refer
la seva vida?
Per suposat.
El que passa
és que aquí
la persona
s'ha d'implicar
si amb totes
els trastors
s'han d'implicar
en aquest
és molt bàsic
perquè primer
hem d'intentar
que la persona
reconegui
que hi ha una malaltia.
que hi ha un trastorn
diguem
perquè no és conscient
precisament
perquè creu
que la forma
que actua
és la forma
correcta
d'actuar.
Per tant
el primer pas
és que
sigui conscient
que hi ha un trastorn
i a partir d'aquí
podrem treballar.
La primera feina
és
fer conscient.
Se'n surten
les persones
que tenen un trastorn
de personalitat
si entren
dins d'aquesta dinàmica
de tractament?
sorten
tard o d'hora.
Sí,
hi ha trastorns
de personalitat
més complexos
que altres
i també depèn
del moment
que vinguin
clar
quants anys
portem
amb el trastorn.
És a dir
com tot
no és el mateix
que enganxis
amb una persona
amb 18 anys
que l'enganxis
amb 48
perquè
porta molts més anys
amb una estructura
molt més rígida
i molt més aposentat
en què allò
és la forma
en què ha de funcionar.
De fet,
persones que tinguin
un trastorn de personalitat
que hagin arribat
a l'edat adulta
poden tenir perfectament
la seva vida
la seva família
la seva feina
i tenir aquest trastorn
de personalitat
i tirar endavant.
No són persones
que estiguin determinats
en un estat d'emarginació
perquè no són conscients
però és el seu caràcter
és la seva personalitat.
N'hi ha que no
que porten vides
totalment normalitzades
i n'hi ha que se'n surten
de la societat
evidentment
que queden fora
no perquè
no s'acaben d'adaptar
i queden fora
queden
en els límits
de la societat
i de tot.
Sònia,
si et sembla
ens prenem
el programa d'avui
com una mena
d'àmplia introducció
i la propera setmana
abordem
un cop fet
aquesta generalització
cadascun dels 10 tipus
de trastorn de la personalitat
perquè és un tema
prou important
com per encetar-lo
i deixar-lo una miqueta
així penjat
d'un fil.
Serà la propera setmana
el proper dijous
que esperem aquí
al matí de Tarragona
de Tarragona Ràdio
Sònia Navarro
psicòloga clínica
moltíssimes gràcies.
Vinga,
fins la setmana que ve.
Sents que no pots
controlar els teus impulsos
ni la teva conducta?
Creus que tens pensaments
molt obsessius
i repetitius
que et fan perdre
molt de temps?
Si creus que necessites
ajuda psicològica
contacta amb la psicòloga
Sònia Navarro
al seu gabinet
al carrer Pau Casals
número 10
primer tercera de Tarragona
o ve al telèfon
977-22-05-60
La salut passa
pel benestar psicològic.