.
Saludem ja David Serra
o el que queda de David Serra
aquestes hores en el dimendres.
David, bon dia.
Quan ha entrat per la porta
li hem dit
et trobes malament
i diu
és que ja he vist
tantes pel·lícules aquesta setmana,
tants curtmetratges,
he participat en tantes sessions
que realment no sé
si estic vist en una ficció
o la realitat en aquests moments.
En realitat
estic en una ficció
instal·lat plenament.
Amb el Festival de Cinema de Tarragona
amb el Rex Arucís.
Aquesta setmana no he vist
cap Presten al David.
S'ha passat els dies i les hores
els dies i les hores
al Rex
amb la qual cosa
té informació
de primeríssima mà
d'aquest festival
que està més que consolidat
que no només ha aportat
i continua aportant
projeccions de pel·lícules,
curtmetratges,
òperes primes
sinó també sessions
molt interessants,
seminaris
que estan compartint
amb més joves alumnes
d'ESO i batxillerat
de la ciutat de Tarragona
a banda d'universitària.
És que potser
això és el...
Ara mateix és
per mi
directament ho dic
i formen part del festival
el millor del festival.
O sigui,
la capacitat d'involucrar
un munt de gent
o una munió de persones
que normalment
tenen una aproximació
cap al cinema
doncs molt més lúdica.
Però l'aprendre,
o sigui,
l'aprendre a mirar
una pantalla,
després entrar en contacte
amb els actors,
amb els directors,
doncs no hi ha
aquestes oportunitats,
no és freqüent
a Tarragona,
evidentment no.
I el festival dona,
doncs,
va cap a aquesta direcció.
Jo penso que aquest any
la meva apreciació
i moltes vegades
faig una mena de...
Que encara no ha acabat,
quan estem a l'Equador
pràcticament.
Penso que
la crida que es podria fer
és de cara a que la gent
començés a entendre
que aquests festivals
necessiten de participació
del públic.
Estem tenint un bon públic,
però jo trobo
que encara falta
conèixer més
el que és el festival,
el que pot aportar
el festival a una ciutat.
Perquè això va passar a Sitges
i ha passat
a tots els grans festivals.
O sigui,
hi ha un període,
doncs,
d'aproximació
cap a la gent
del carrer,
per exemple a Sitges.
El festival estava fet
des que en la gent
de Sitges
fins que va començar
a participar
i la mateixa ciutat
participava en el festival,
que penso que potser
és l'assignatura pendent
que ara mateix,
la lectura que jo faria
del nostre festival.
Sí,
que no sigui un festival
només per persones
molt concretes
i que els agrada
un tipus de cinema
molt concret.
En concret,
aquesta és la gran aventura,
descobrir.
Penso que són sis anys
de festival,
comença a tindre
una personalitat
que es va definint
cada vegada més,
tirarà molt cap al tema
de les òperes Primes,
és a dir,
una connexió molt directa
a les persones joves
que es volen dedicar
al món del cinema
i a partir d'aquí
ja veurem.
Però és que festivals
per a directors consagrats
ja n'hi ha molt massa
i tot,
no?
No, no, no.
A més,
festivals d'aquests
potser no n'hi ha tants.
No n'hi ha ni a més,
diré una cosa,
jo penso que són necessaris
perquè es queden
tantes hores
sense estrenar.
No totes són...
O sigui,
jo m'he arribat a discutir
del rotllo
als festivals,
però aquest intent
de dur a terme
una història
i portar-la cap endavant
i que la gent
la pugui veure
i te la pugui criticar
i que la pugui patir
fins i tot
doncs jo penso
que és una experiència
molt gratificant
finalment.
Has vist coses
que t'han agradat
en curt matratge
alguna òpera Prima?
A veure,
penso que aquest any
el festival
ha estat molt equilibrat
en totes les seves línies.
Hi ha hagut de tot.
O sigui,
però la mitja
ha sigut mitja alta
i fins i tot
diria més,
ha millorat
respecte a altres
programacions
de l'any passat
i de l'altre
i això és bo.
Amb el tema
de les òperes Primes
tampoc hem vist gaires.
L'altre dia vam veure
una que era
Interior Noche
que era una història
molt divertida
i a més molt ben treballada
des del punt de vista
d'històries de personatges
molt fresca
molt òpera Prima
però molt
i allà vam veure
doncs directament
doncs
Un mojón en el camino
que és una història
que no sé si és el titular
que es diu FAC
que és això
de
fem òperes Primes
més ampuloses
del que realment
deurien ser.
Van tindre la cara
i la creu.
Aquesta la van patir
i l'altra la van gaudir
exactament.
tot i que el director
que ahir era present
ho va solir perfectament
i va dir
però jo l'he he fet
i prometo
que la pròxima
ja no anirà
per aquesta línia
que li van treure els colors
al pobre i tot.
Home
al final
a la festa
les festes
de la nit del rec
són homeopàtiques
o sigui
serveixen
perquè reequilibrar
una miqueta
qualsevol vena
de mal rotllo
història
doncs
clar
la ciutat
s'ofereix molt
i és un festival
molt participatiu
i aquesta vessant
que dèiem abans
educativa
jo penso que té
una
molt bé
molts joves
han estat
a l'Auditori de Caixa
a Tarragona
convertint taula
amb experts
en audiovisuals
en televisió
que els han explicat
l'altra realitat
el que hi ha darrere
de la càmera
i estan
per opinions
que han pogut recollir
de joves de la ciutat
estan realment encantats
2.500 persones
de moment
han comptabilitzat
amb els dits
comptant
amb el mètode tradicional
aquí
no se'ns escapa
aquí
no són apreciacions
exacte
no diria 2.534
però
més o menys
la xifra ha sigut alta
i això també està bé
després hi ha tot aquest atractiu
paral·lel
que s'ha donat al festival
que està molt bé
perquè és un reclam
i és una miqueta
l'embolcall
de tota la feina
quasi la terremoto
d'Alcorcón
quasi l'Elsa Anca
que si tota una sèrie
de personatges coneguts
un glamour controlat
que dic jo
que està bé
perquè té el costat canalla
la nit bizarra
no no
la nit bizarra
més aquest any l'he viscut
altres anys no
m'escapava
més que volia
que jo deia
aprofitava per bizarria
i què tal
bé molt d'èxit
molt bé
molt d'èxit
a més aprofitant
el que té la ciutat
vull dir
aquests espais
mítics de la nit
el cau
la sala cau
i precisament
la bizarria
que és inherent
a aquest tipus de gènere
estem parlant
de cinema jove
o sigui directament
però de veritat
o sigui no
no cinema jove
d'un altre
no no
cinema jove
i un cinema
que connecta
amb un sector públic
i les mostres
de les escoles
vull dir que
a mi és un festival
que m'agrada
que me'n sento
ben instal·lat
com a casa
que curiós
i realment
era l'alternativa
a la sala cinematogràfica
hi havia molta estrena
i no he fet
tots els deures
que havia de fer
però tu perdonem
perquè clar
has optat
pel festival de casa
i això escolta
val més que la noteta
que ens feia la mama
quan faltava
la casa
exactament
la meva capacitat
de reubicar-me
no és tan gran
però sí que tens notícies
d'aquestes estrenes
de les sales comercials
una d'elles
poques coses
podrem dir
perquè que no s'haurà dit
ja aquestes alçades
de Mission Impossible 3
doncs mira
és la que realment
t'ho posa molt fàcil
per un crític
perquè
aquestes pel·lícules
no l'he vist
però ja sé com anirà
i jo estic convençut
però ho dius
en el bon sentit
amb el millor dels sentits
perquè a mi
les Mission Impossible
m'agraden molt
perquè és un cinema
molt autèntic
dins del gènere d'acció
i el Tom Cruise
el Tom Cruise
ho fa molt bé
perquè
a mi
abans de ser productor
sap
que té una data
ara que és
el té que aprofitar
tota aquesta benentesa
i és una franquicia
intel·ligentment portada
amb uns canvis
de director
també molt controlats
i en aquest cas
tenim
un especialista
precisament
el JJ Abrams
que és
per les amants
de les sèries de televisió
mítiques com Alias
és el
bueno
és el creador
el guionista
una persona
que entén molt
el mitjà
que sap
cap a quin públic
vol portar
aquest tipus de pel·lícula
i el millor de tot
és que
l'acció està garantida
i és una acció
que és
inversemblant
totalment
però no importa
home
però d'això es tracta
per fer coses quotidianes
ja tenim la nostra vida
correcte
i a més
una pel·lícula
en la qual
humanitzen el personatge
doncs ja era hora
doncs
l'Ethan Hux
ara mateix
té nòvia
estima algú
i això fa mal
perquè la persona
que el mega enemic
o sigui l'arxenemic
que té
aquesta entrega
doncs
li troba el confeble
aquí
exactament
és la recerca
del taló d'Aquiles
escolta una cosa
jo és que
no tinc ni idea
d'aquesta franquícia
com dius tu
de Missió Impossible
podria haver-hi
una quarta
una cinquena
una sisena
o això té
diguem-ne
un cupo
ells mateixos
suposo que
Missió Impossible
hi ha personatges
pel·lícules
històries
que ja neixen
amb aquesta voluntat
de trilogia
i hi ha d'altres
que sempre deixen
la porta oberta
jo penso que és intel·ligent
i farà com el James Bond
o sigui
en aquest cas
Tom Cruise
no és una persona
que només visqui
del James Bond
ja ho sabem
és un bon actor
i cada vegada
sap escollir millor
els papers
i les pel·lícules
en les que participa
i Missió Impossible
doncs jo penso
que és com
anar a l'espaç
o sigui
aquello de dir
bueno
per ell és el balneari
és el moment
en el qual
trivialitza
totes les seves
històries personals
i té una pel·lícula
franquícia
que li dona
molts decalés
que té molt d'èxit
i mentre segueixi
donant èxit
tindrem Missió Impossible
en el moment
que el personatge
tingui un problema
doncs
deixarem de tenir
Missió Impossible
és la pel·lícula
de la setmana
per davant
per exemple
de Rosa Rojas
que és una pel·lícula anglesa
que també s'estrena
d'un drama
bueno
més aviat
és comèdia
entraria dins
d'aquell gènere
que nosaltres
hem batejat
molt casualament
com a pel·lícules boniques
sí
és el gènere
aquest britànic
de quatre bodas
i un funeral
ah doncs pel·lícules boniques
amb problemes
d'identitat de sexe
i tema d'intercanvi
de parelles
una boda propera
tots els ingredients
agraden molt
aquestes pel·lícules
i les fan molt bé
o sigui
jo ja vaig sense por
aquest tipus de cinema
i tenim
la nostra comèdia dramàtica
que és un franco
catorce pesetes
de Carlos Iglesias
potser per la temàtica
és una pel·lícula
que s'està parlant molt bé
jo no sé si per la pel·lícula
en si
sinó per aquest
el fenomen de la immigració
i aquesta cosa
de teràpia col·lectiva
que es vol fer
recordant que fa
unes quantes dècades
els nostres pares i avis
van anar a Suïssa
a Alemanya
molts d'ells sense papers
sí
una pel·lícula d'aquelles
que algú
o inclús jo
alguna vegada
he terminat necessàries
a vegades amb raó
a vegades sense raó
però bueno
que ja estimo
que és una aposta
del Carlos Iglesias
que a més de sortir
de la pel·lícula
doncs
és una aposta personal
a més a més
sí perquè a més
és història personal
ell va ser fill
d'immigrant
que van immigrar
quan ell era petit
amb el seu pare
i sense papers
com també explica
a Suïssa
en penso que va ser
i precisament
aquesta experiència
doncs bueno
que no hi ha
realment
si reflexionem
amb la memòria del gènere
no n'hi ha tantes
de pel·lícules
ara mateix
m'agradaria trobar un nom
segurament trobaríem
algun
que parlés
de l'immigració
des del punt de vista
que ho vol fer
o fa
o ha fet
el Carlos Iglesias
no ni s'han fet
gaire
des del punt de vista actual
n'hi ha un bon grapat
exactament
però des d'aquesta perspectiva
del cas
són acollidors
que en el sedució
ja van ser emigrants
d'aquestes
no n'hi ha gaires
mostres
vols que parlem
del que se'n va
i del que tindrien
que veure
de pressa
i dels que s'haurien d'anar
no
o no hi ha cap
que s'hauria d'anar
mira
dir la veritat
dir la cartellera
sí
estic bastant generós
estava mirant
precisament
que ara
el Volver
estem a la darrera setmana
ja del Volver
set setmanes
ha estat a cartellera
la pel·lícula de l'Almodóvar
jo la recomano
i tant
és una experiència
és una catarsis col·lectiva
està molt bé
és una pel·lícula
molt que madureix
i molt
molt acurada
molt continguda
del Pedro Almodóvar
i que és una pel·lícula
que set setmanes
podríem dir
que està francament
molt bé
per una pel·lícula espanyola
inclús de l'Almodóvar
set setmanes
és una bona marca
per mi una sorpresa
molt gratificant
segurament soc dels pocs crítics
que són feliços
amb aquesta bona notícia
que és que
el Bajo Cero
la pel·lícula de Disney
un Disney
de personatges
res a veure
amb els dibuixos animats
s'ha col·locat
gairebé
en el primer lloc
de la cartera
per davant de tot el que més
i no és una pel·lícula
per estar en un primer lloc
perquè és una pel·lícula
que parla
d'una història
basada en fets verídics
de gossos
de siberians
molt maca
una història humana
molt rei d'ardiges
també
però ben feta
ben estructurada
i que he comprovat
que apropa
als nens
aquest món
dels gossos
que no parlen
però viuen
experiències
dels gossos de veritat
exactament
experiències molt interessants
a mi m'ha fet content
perquè és una cosa rara
la pel·lícula
del nostre estimat
Banderas
ho ha aconseguit
ballant
ballant
t'ha agradat
sí
i a més
he trobat una persona
que és ballarina
que m'ho va acompanyar
l'altre dia
i escriptor
que és l'Alice Cor
gran ballador de claquer
sí, sí
i vam disfrutar
perquè té un costat
canalla total
la pel·lícula
és el que dèiem
la setmana passada
ni de bon tros
és una gran pel·lícula
però aquest apropament
al Baile del Saló
i precisament
el que deies tu
del tema social
és una barreja
una mica complicada
però té
certa gràcia
recomanable
i l'edat del gel
que de veritat
està molt bé
és una pel·lícula familiar
de les que val la pena
apostar per elles
i encara tenim
l'UV de Vendetta
que està fent
una bona taquilla
Déu-n'hi-do
porta un munt de setmanes
ja
i una recomanació
El triunfo
de Mireia Ross
una pel·lícula
que l'han dignificat
perquè l'han posat
a una abraçada
que jo ho vaig dir
és una pel·lícula
per sentir-la
en condicions
que té una banda sonora
envejable
i a més
és gratificada
totes les crítiques
són bones
cap a aquesta pel·lícula
de Mireia Ross
Mireia Ross
ha fet un pas endavant
com a directora
i a nivell personal
aquesta visió del Raval
a través d'aquesta
mena de batalla
entre llitanos
amb un món
molt ben retratat
i també molt equilibrada
és una pel·lícula
que jo penso
que té tots els números
per convertir-se
en una de les millors pel·lícules
de l'any
a nivell d'inguts de Goyes
jo ara mateix
és de les que faria
apostes segures
tant a nivell d'actors
com a nivell de guió
i realització
No, David
no ens podem queixar
entre el REC
que entrarà
en la recta final
aquest cap de setmana
i aquestes estrenes
algunes com a més relaxants
i més superficials
d'altres
diguem-ne
doncs
més profundes
la cartellera
està bastant equilibrada
en gaudirem
una cartellera
de preestiu
que està molt bé
que té cosetes
però
en aquest cas
guanyen les pel·lícules
honestes
Doncs David Serra
gràcies per acompanyar-nos
descansa si pots
fins la propera setmana
Bon cinema
i aneu al REC
Adéu-siau