Ho recordaran perfectament perquè vam parlar en diferents ocasions
al matí de Tarragona Ràdio.
El 19 de desembre van tenir lloc eleccions
al Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Es presentaven dos candidats,
el senyor Antoni Vives, el senyor Enric Balaguer
i el Víctor Roca i en Xavier Terrés
tenien el compromís de, després, amb calma i tranquil·litat,
portar aquí el guanyador d'aquests comissis
per parlar específicament de l'Age,
quins són els reptes de futur d'aquesta institució.
Com ja saben, el guanyador va ser el senyor Antoni Vives,
que repeteix mandat, i avui el tenim aquí.
Anem per part, saludem primer els nostres advocats particulars,
el Xavier Terrés i el Víctor Roca.
Què tal, senyors? Com estem?
Bon dia i bon any nou.
Molt bon dia, igualment.
Com prou, això?
S'aturats de festes o...?
Sí, sí, de moment sí,
però també està bé una mica viure-les, no?
I ara encara queden reis.
Encara queden reis, a veure què ens porten.
Esperem que moltes coses bones.
Heu estat bons o no?
Procurem.
O procureu?
Procurem, procurem, procurem.
Encara queden tres dies per una miqueta
eximir-nos de pecats que haguem comès durant aquest any,
però hem procurat ser bons.
Són màgics i ho saben tot, eh, els reis?
Ja ho sé.
Ja ho tenim en compte.
Ja ho tenim en compte.
I saludem també el senyor Antoni Vives,
d'Agatha del Col·legi de Bocats.
Molt, molt bon dia.
Gràcies per la invitació de Tarragona a ràdio
i de la invitació dels meus companys,
perquè sembla que aquest programa
és reservat pel grup d'abocats joves de Tarragona,
el qual és motiu de satisfacció
ser el seu convidat.
Gràcies.
Espero que hagin passat tots un bon any.
Els veig tots amb unes cares més llustroses,
després de menjar molt de torró...
Més plenes.
Més plenes.
Molt de gall, molt de sopa de galets, canelons
i totes aquestes coses la setmana que ve farem esport.
Tornarem a l'activitat.
Sí, són dies aquí...
Hi ha gent que té ganes...
Jo vull que sigui ja 9 de gener, eh?
Hi ha gent que...
Bueno, ja va bé, no?
Aquesta setmana és molt bonica encara.
Queden els reis, eh?
Senyor Vives, un programa de...
Un programa que vostè es va presentar,
òbviament amb un programa per endavant,
per encapçalar el seu nou mandat,
un programa que té 3 eixos bàsics.
Sí, és un programa amb 3 eixos bàsics.
Recull ells, em sent el si no recordo malament, 19 punts.
I els 3 els vam resumir amb 3 eixos
perquè arribés el missatge de manera clara a l'electorat, no?
Un primer eix, que és el col·legi com a institució,
un segon eix, que és el col·legi i els col·legiats,
i un tercer eix, que és el col·legi i la societat civil.
Jo, si vol, li parlaré de l'últim eix,
que és potser el que pot interessar més
a les persones que ens estan escoltant en aquests moments.
Després parlarem, si un cas, dels altres dos advocats
que ho gaudeixen o pateixen més directament.
Més directament, perquè jo em sembla
que les persones que ens escolten els interessarà més
què és el que el col·legi d'advocats pot fer per la societat,
que jo crec que pot fer molt.
Hem fet molt, estem fet molt, i volem fer més.
Jo penso que el missatge que m'agradaria donar,
i els meus companys crec que compartiran,
és que ens agradaria, han fet molt,
jo penso que el col·legi d'advocats és una institució
de caràcter públic que s'ha bolcat en temes socials.
Estem fent i ho voldrem fer.
Jo, a títol d'exemple, només li diré
que estem amb moltes entitats filantròpiques.
Són patrons del Centre de Paralisi Cerebral,
són patrons del Centre Laonada,
són patrons del Centre Tutelar de Catalunya.
Tenim convenis signats amb totes aquestes institucions
que advocats de Tarragona porten de manera gratuïta
tots els procediments d'aquestes persones
afectades per minuts valies.
Estem presents al Consell Social de la Facultat de Dret
i estem presents a moltíssims llocs.
I ens agradaria estar encara presents
a tots aquells llocs on sigui necessari
escoltar la veu de l'advocacia,
on sigui necessari escoltar la veu d'una persona
que pugui aconsellar els altres a actuar correctament
a fi d'aconseguir una societat millor.
Quins són els reptes que s'han marcat en aquest sentit?
Bé, dins del nostre programa electoral
i en aquest eix, ens agradaria potenciar encara més
la nostra relació amb totes les institucions públiques catalanes.
La nostra relació actualment és immillorable,
però encara ens agradaria que fos una mica millor.
Ens agradaria perquè, en definitiva,
el col·legi també està treballant per una societat millor
com treballen les institucions públiques catalanes.
Ens agradaria enfortir la presència del col·legi a la societat,
el que li deia abans,
ens agradaria estar present en tot aquest tipus d'institucions
i altre tipus d'institucions.
Allí on sigui necessària la presència d'un advocat,
allí estarà la institució,
d'una manera totalment desinteressada.
I els meus companys de junta i els meus companys del col·legi
són els que col·laboren, perquè el Degà no és omnipresent
ni pot estar a tot arreu,
sinó que estan els companys de junta.
Jo només li diria que al col·legi d'advocats hi ha 100 advocats
que treballen d'una manera totalment desinteressada
en comissions col·legials, en temes d'aquest tipus,
i dediquen part del seu temps desinteressadament
a fer totes aquestes tasques.
A mi m'agradaria això, que la societat ho sapigués,
perquè moltes vegades sembla que aquestes institucions
són institucions corporativistes,
que ens limitem a autodefensar-nos n'altres mateixos.
Res més lluny d'això.
Moltes vegades hi ha el problema que es pot fer una cosa
major o menor grau,
però tan important com fer-la és difondre-la.
Sí, difondre-la.
Que la gent en tingui consciència.
Jo sempre dic,
quan dono la benvinguda als advocats,
sempre els dic benvingut al despatx d'un advocat,
el col·legi d'advocats és una oficina de drets humans.
O sigui, a nosaltres ens agrada treballar
per tot allò que proclama la Declaració Universal
dels Drets de l'Home.
Si no recordo malament,
l'article primer diu que tots els homes
són igual, ni dignitat i drets,
i són lliures,
i dotats com estan de raó i consciència
tenen obligats de ser solidaris amb els altres.
A nosaltres ens agrada predicar aquest article primer
i el prediquem amb l'exemple.
i ens agradaria tenir l'exemple del tort d'ofici,
que durant molts anys, molts anys, molts anys,
l'abogacia ha estat suportant
d'una manera totalment desinteressada.
Jo vaig començar el tort d'ofici sense cobrar,
garantint aquest dret de defensa
que consagra l'article 24 a la Constitució.
O sigui, això és una prestació que garanteix l'Estat,
perquè la Constitució obliga que l'Estat garanteixi
a qualsevol ciutat el dret de defensa.
Però jo vull recordar
que això es fa a través moltes vegades del tort d'ofici,
i vull recordar que l'advocat està insuficientment retribuït.
O sigui, que fa aquesta tasca
amb una retribució totalment insuficient.
I que tot això n'és conscient l'administració,
no d'ara,
de fa...
Jo fa 30 anys que estic col·legiat,
i, bueno, hem anat avançant,
perquè jo no vull dir
que estiguem cobrant a nivells de fa 30 anys.
O sigui, hem avançat moltíssim,
sobretot els últims anys,
i avui dia estem en un nivell de retribució important.
Però, bueno,
que jo voldria dir el missatge
que voldria deixar molt clar
que aquest sacrifici l'ha fet l'abogací durant molts anys,
i això, d'alguna manera,
no volem que se'ns reconeixi,
però volem que se sàpiga.
Jo no espero cap agraïment,
esperem,
no esperem els advocats cap agraïment de ningú,
ni que ens facin un monument,
ni una vinguda, ni res,
però ens agrada que sàpiga,
que se sàpiga,
que la societat sàpiga
que hi ha aquesta entrega,
i que hi ha aquest sacrifici,
i que tota aquesta prestació del torn d'ofici,
insuficientment retribuïda,
es fa i es fa amb una dedicació plena.
A mi m'agradaria moltes vegades
que tindríem que organitzar
una jornada de portes obertes,
perquè la gent n'és amb un jutjat de guàrdia i veigés.
Bueno, la dedicació del funcionariat és...
Per descomptat.
Per descomptat,
aquesta no tinc res que dir,
al contrari,
l'hem d'aplaudir, no?
Però gent que surt a les dues
i a les tres de la matinada
d'assistències en temes judicis ràpids,
assistències de violències domèstiques,
assistències, etcètera, etcètera.
Que bé, que tot això és encomiable,
i s'ha de saber què,
perquè la gent...
Tothom té una visió molt estereotipada.
Molt estereotipada, no?
L'abogacia té una visió molt negativa,
i això ho comentàvem.
En general, la societat té una visió
molt negativa de la professió d'advocat.
No sé per què,
però el Consell General de l'Abogacia
a final d'any va fer una enquesta
a la Societat Civil de l'Estat,
de tot l'Estat espanyol,
i va resultar que la visió que tenia
la societat de l'advocat és negativa,
però la visió que el ciutadà té del seu advocat,
del seu advocat,
d'aquella persona que ha tractat pel seu assunto,
és positivíssima.
Ens van donar una nota de quasi un nou.
O sigui, som de les professions
més ben valorades de la societat,
és l'abogacia.
Per la gent,
quan ha tingut una relació amb un advocat,
l'experiència que en té és positiva.
Víctor Xavier,
vosaltres noteu aquesta desconfiança primer i després,
quan hi ha un tracte de tu a tu amb el client,
veieu que la relació, òbviament, flueix molt més?
Home, realment,
tal com diu l'Antoni,
quan tu tractes un assunto amb un client,
com relació client i advocat,
individualment,
sols o acostumes a percebre un tracte de confiança.
potser és com a col·lectiu que s'ha creat o s'ha generat en certes ocasions.
Jo crec que de manera injustificada aquest desprestigi.
Jo volia, per exemple, remarcar un detall,
un detall que potser ho deixarem amb anècdota,
però es parla, per exemple,
d'aquestes dades tan assenyalades,
Nadal, Cap d'Any,
que hi ha una sèrie de col·lectius
que realment fan una tasca de treure's el barret,
no els vull desmereixer en absolut,
bombers, hospitals, etcètera,
que estan de guàrdia.
També hi ha jutjats de guàrdia,
també hi ha advocats de guàrdia,
potser no amb la intensitat, no ens enganyem,
d'estar tota una nit desperts,
atenent ferits
i atenent qualsevol urgència que sorgeixi,
però també amb una tasca molt sacrificada,
amb dates tan assenyalades,
jo aquest dematí mateix,
al col·legi, m'he trobat una companya
que havia estat de guàrdia el dia 1 de gener
i havia tingut feina.
Vull dir que, en aquest sentit,
també voldria trencar una mica una llança
per al nostre col·lectiu,
incluent-hi, òbviament,
l'Administració de Justícia,
que, com ha dit l'Antoni,
també fa una tasca de treure's el barret,
que també amb aquestes dates,
també fem guàrdies
i també estem treballant com col·lectius,
també, Jordi, com suposo el vostre,
que tampoc teniu masses festes,
però realment a vegades subvia,
i insisteixo,
no per minusvalorar,
que tenen tot el valor del món,
altres col·lectius,
però una miqueta referint-se al nostre,
que també es pateix les guàrdies
i la tasca desenvolupada durant aquestes dates.
Però sí, Xavier,
que molta gent pot tenir de fora
la imatge que l'advocat és aquella persona
que treballa de 8 a 3,
que es pot escaparir quan vol,
i a més a més cobra moltíssims diners.
Bé, això són també situacions creades.
Però és la imatge,
que és la imatge que és des de fora.
No, no és l'actual.
A mi m'agradaria que també coneixessin
quina és la realitat d'un advocat en un despatx
amb tot el cos econòmic que ha de suportar
i, bé, els motius,
les maneres tan difícils que tenen molts d'ells per cobrar.
O sigui, no és ni molt menys una professió,
com a autònoma vull dir, tranquil·la.
Això és ja quasi una visió de ser monònica.
Estem dintre d'uns altres mecanismes actuals
amb una societat que també demana uns altres serveis
i també prestar-los d'una manera moderna i efectiva
i no és això.
El que passa és que, inevitablement,
formem part d'un puzzle, si se'm permet el mot,
que és la contingència.
Efectivament, hi ha una part de la nostra professió
que no és l'única,
perquè hauríem de parlar de la part de l'assessorament,
de la part de la previsió,
que també es fa i que volem que es facin en un moment,
que és la contingència que és el litigi.
I, inevitablement, et posen en un bàndol o en un altre.
I moltes vegades es confon la gent.
La gent et posa com la punta de l'iceberg, no?,
d'aquella qüestió que s'està demanant
i, bé, doncs, com tota persona que es dedica a fer una tasca,
diguéssim, de defensa o d'atac o d'acusació,
doncs se'ns confonen amb el client o amb el pleit
o amb l'acció o amb el propòsit que vols fer.
No és així.
En tot col·lectiu sempre hi ha persones
que t'agradaran, tindran una ètica o tindran menys.
Però jo crec que des del Col·legi d'Advocats de Tarragona
sempre intentem vetllar perquè aquestes situacions
i aquests companys que potser no estan dintre
del que ha de ser una bona actuació,
doncs siguin corregits.
És una de les altres funcions que té, per exemple,
el Col·legi d'Advocats de Tarragona
i en aquest aspecte nosaltres vet diem, com he dit abans,
perquè si així sempre es compleixi.
I la prova és precisament aquesta enquesta que el nostre adegà comentava,
com en el que és la relació personal i directa amb el professional,
la nota que treiem a nivell de tot el país és molt alta.
Això implica que potser la professió de l'advocacia té una visió superficial,
aliena, allunyada, però després en la persona, en el tracte, en el servei,
doncs traiem sobressalient.
Doncs, baudus, jo penso que sempre de l'un de més,
de la professió de l'altre, enveixes la part visible.
Jo als periodistes us enveixo, doncs, bueno,
encara una tertúlia, pam, no sé què,
però imagino que hi ha la part dura, no?
L'advocacia...
No la difondrem ara, però...
No, l'advocacia té una part...
A veure, advocats que les tres pleguin,
jo diria que a Tarragona no n'hi ha cap...
Pocs o pocs n'hi ha que pleguin les tres de la tarda.
Més aviat, més aviat, doncs, pleguen a les nou de la nit
i a les nou de la nit
te'n vas amb la cartera cap a casa
per preparar encara el judici del dia següent.
El mòbil endollat.
El mòbil endollat, eh?
I amb el mal de cap de no sé què...
O sigui que la imatge té una part...
La professió pot donar una imatge
molt idílica, eh?, d'aquell advocat,
doncs, bueno, que es guanya molt bé la vida
o que es guanya la vida molt bé, molt bé.
Tampoc que es guanya la vida.
Jo penso que avui en dia
els advocats estem en un nivell mig d'un professional
com qualsevol altre professional de la societat.
Dona la imatge, bueno, d'un senyor
que més o menys va ben arreglat sempre,
que té un cotxe més o menys bonet,
però jo penso que també tot això,
darrere de tot això hi ha moltes hores de feina,
hi ha moltes hores d'estudi,
moltes hores de sacrifici,
moltes hores de dedicació,
i molts dissabtes i molts domenys
és també de feina i moltes hores.
Per això dic que la imatge
no és tan dolça, no és tan dolç.
I molta responsabilitat també, eh?
És una feina que...
La gent quan ve al despatx
et deixa el problema damunt de la taula.
I se'n va.
I del carregues tu.
I del carregues tu.
Vini, escolti, jo vull, no sé què,
tinc un problema de l'herència amb el germà,
però amb te la boca i el damunt.
Ell se'n va i tu et quedes amb el problema
i te'n vas a dormir
amb el mal de cap d'aquell senyor, no?
I si això no hi sumes,
que te'n deixen cada dia un parell o tres,
doncs imagina't tu
que te'n vas a dormir
amb un parell o tres de problemes cada dia.
I si el sumes amb els teus, ja.
Amb els teus, o sigui que ja...
Busques tu, busques un advocat
per descarregar els teus, també.
Senyor Vigo,
és un altre punt del seu programa,
era la creació,
volen promoure la creació
de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà.
En què consistiria aquest organisme?
Bueno, ja durant l'últim mandat,
un dels punts del programa electoral
que teníem era la creació
de l'Oficina d'Atenció al Col·legià.
L'hem creat,
funciona a ple rendiment,
és una oficina que ten
tota aquella problemàtica
que pot tindre el col·legià,
totes aquelles interrogants,
o aquelles qüestions,
o aquelles preguntes,
o totes aquelles situacions
que no pot resoldre el col·legià,
els intentem resoldre
a través de l'Oficina d'Atenció al Col·legià.
Ara, en aquest segon mandat,
dins del nostre programa electoral,
està la creació
de l'Oficina d'Atenció al Ciutadà.
Qualsevol ciutadà
que tingui una queixa,
un suggeriment,
una felicitació,
qualsevol tipus de comunicació
que vulgui fer
al Col·legi d'Advocats,
o un problema que ha resoldre,
es podrà dirigir,
ara ja es pot dirigir al Col·legi,
o sigui que no és que
fins ara no s'hi pogués dirigir,
ara ja s'hi pot dirigir,
sempre s'ha pogut dirigir,
i tota persona
que ha anat al Col·legi d'Advocats,
tot ciutadà
que ha anat al Col·legi d'Advocats
ha sigut atès.
Però ara volem crear
una Oficina d'Atenció
en aquesta ciutadania,
perquè se'ls atengui ja directament,
i se'ls hi pugui donar
una solució
quasi immediata
a la problemàtica
que puguin plantejar.
Això és una cosa
que ara ho posarem en dansa,
vam resultar escollits
el dia 19 de desembre,
ara estem encara
una mica
amb la ressaca electoral
i amb la ressaca
de les festes de Nadal.
Massa ressaces aquí.
Massa ressaces,
però la setmana que ve
que estarem descansats,
ja estem pensant
en posar en pràctica
tots aquests punts
del nostre programa electoral,
i un dels primers
serà precisament aquest.
Solti'm,
curiosament avui surt publicada
una entrevista
al diari gratuït
més Tarragona,
i hi ha una de les seves frases
que m'ha cridat l'atenció,
diu,
també cada cop hi ha més conflictes,
de fet hi ha més advocats
a Espanya
que a la resta
de països d'Europa.
Per què?
Jo penso que això
a mi és una cosa
que em crida molt l'atenció,
que inclús pot ser problemàtic,
perquè s'han creat
moltes facultats de dret.
A Catalunya no sé
si hi ha 14 facultats de dret.
Sí, vaja,
gairebé cada universitat
té la seva.
Cada universitat té la seva,
a Catalunya n'hi ha 14,
això vol dir que cada any
només que en surtin
50 o 60 per facultat,
que ens deuen sortir molt més,
no tinc les estadístiques,
vol dir que surten
1.000 advocats a Catalunya.
Home,
1.000 advocats a Catalunya
jo penso que no es poden assimilar.
Bueno,
s'assimilen gràcies
a que l'advocacia
és una mica
una professió
d'aquestes
que et dona
possibilitat
d'acoplar-te
amb moltes activitats,
no?
I m'imagino
que dins del món de la premsa
hi haurà advocats,
potser.
L'abogacia
no molta gent
es dedica a l'abogacia,
jo diria que
cada any
al Col·legi d'Advocats
es donen d'altre
entre 15 o 20 persones.
Durant una època
es va donar d'altre
molta més gent,
ara han baixat
la proporció,
s'ha baixat.
Jo crec que la gent
que surt de les facultats
de dret
es deu dedicar,
bueno,
deu entrar molt
a la funció pública,
a l'empresa privada,
deuen fer altre tipus
d'activitats
que
nosaltres
no en tenim
coneixement.
però
el que és
amb exercici
professional
a Espanya
a nivell de l'Estat
jo diria
que estem
més del doble
que França
i França
té molts més habitants
i estem
més del doble
que Alemanya
i Alemanya
té molts més habitants
que l'Estat espanyol.
És una disfunció
que s'ha produït
jo crec
per la creació
de moltes facultats
de dret
que potser
no eren necessàries,
no ho sé,
no ho sé,
és un tema
que tampoc
m'agradaria opinar
perquè no en tinc
un criteri sentat.
El que és preocupant
és crear
titulats universitaris
que després
la societat
no els pugui acollir
per aplicar
aquells coneixements
que han estudiat,
o sigui,
potser els està acollint
amb activitats
que no aplicaran
els coneixements
que han estudiat
i això potser
no caldria
fer aquesta despesa
o potser
tindríem que reinvertir
aquestes despeses
en una altra qüestió.
No ho sé,
és un debat
jo crec que requereix
molta serenor,
que requereix
una meditació
i que requereix
potser
un coneixement
d'unes dades
que jo en aquest moment
no tinc
i desconec.
Jo recordo
una dada
anecdòticament
ara que Antoni
et referies
a França
i Alemanya,
si no recordo malament
no fa gaire,
hi havia més advocats
col·legiats a Madrid
que en tota França.
Sí, que en tota França, sí.
Era aquesta la dada.
Clar, això
Madrid, no ho sé,
Barcelona
amb unes dades
molt recients
diria que n'hi havia
uns 17.000,
només a Barcelona,
a Madrid
em sembla que és
algun més.
Madrid i Barcelona
molta gent
està col·legiada
que no ejerceix.
Per exemple,
molta gent
de l'Estat
està col·legiada
a Madrid
pel tema
aquell antic
d'anar al Tribunal Suprem.
Molta gent
vesteix molt
això d'estar col·legiat
a Madrid,
a Barcelona.
Però bé,
són dades
que al cap i a la fi
són molt desproporcionades
més del doble
encara que alguns
siguin
d'una manera testimonial
però més del doble
o més advocats
que a França.
França és un país
de 60 milions
d'habitants
gairebé,
Espanya
de 45
i realment
hi ha
desproporció.
Potser el més preocupant
de tot el tema
és el que deia
també l'Antoni
que la societat
hauria de ser
capaç
d'absorbir
tots els titulats
universitaris
o el màxim
número possible
perquè poguessin
aplicar
o desenvolupar
els seus coneixements
i fer un servei
a la societat.
Hi ha una qüestió
ara que parlem
del número d'advocats
això potser
tindreu vosaltres
millor les dades
del tema
actual
de dificultat
per l'advocat
en aquest cas espanyol
de poder exercir
a la Unió Europea.
Em sembla que hi havia
també un debat
en aquest sentit
que era una de les professions
amb més dificultats
de poder participar
o de poder desenvolupar
l'exercici de la professió
a nivell de la Unió Europea
i així em sembla, no?
Sí, bueno
ara ja tenim
el Consell de Ministres
del darrer
Consell de Ministres
de l'any
va aprovar
la llei d'accés
que enviarà ja al Parlament
érem l'únic
país europeu
que no tenia
una llei d'accés
a la professió d'advocat
sembla ser que la tindrem
que la tindrem
dins d'aquest any 2006
jo me n'alegro moltíssim
i bueno
jo crec que això
ens igualarà
una miqueta més
a Europa
l'exercici
de la professió
fora de l'Estat
home
sempre l'exercici
de la professió
d'advocat
sempre serà dificultosa
pel tema
de la diversitat
de legislacions
no és una professió
com per exemple
la medicina
que la grip
és la mateixa
a Espanya
que a Anglaterra
i que la prescripció
facultativa
o el diagnòstic
i la teràpia
serà la mateixa
aquí
que a Alemanya
aquí has de
tindre un coneixement
específic
de la legislació
del país
on exerceixes
que t'obliga també
a demanar l'ajuda
de professionals
d'aquest país
però així i tot
anem avançant
cap a una Europa
més unida
cap a una Europa
amb un dret
cada vegada
que també serà únic
jo crec que
serà una realitat
aquest dret
que ja tenim
de poder
exercir
en qualsevol
país europeu
serà una realitat
si no
per a nosaltres
almenys
per a les generacions
que vindran
com els fills
del Javi
i del Víctor
que són jovenets
doncs jo penso
que ells sí que arribaran
a veure això
Sí, jo
més que res
com a president
d'un grup d'advocats
joves del col·legi
efectivament
es donen aquestes
circumstàncies
i és molt important
en aquest any
que ja arriba
aquesta llei d'accés
per pal·liar
és una mica
una llei
que ha de pal·liar
una mena
d'arrencança
històrica
i és veritat
que les facultats
de drets
en el nostre país
de passada
ja haver-hi
dos o tres facultats
hem passat a tindre
doncs 14
això ha provocat
aquesta inflació
i efectivament
el que hem de fer
una mica
és acabar de regular-ho
però
tinguem en compte
que aquesta llei d'accés
també comportarà
no només un esforç
per als col·legis advocats
sinó també
per a l'altra institució
que són les universitats
ho hem de deslligar
i al mateix temps
no perdre-ho de vista
els plans europeus
que ara parlàvem
universitaris
ja formen
l'advocat
dintre del que és
l'àmbit universitari
nosaltres
no tenim
aquest sistema aquí
i llavors
clar
ens succeïa
que ens trobàvem
amb aquesta situació
que l'Antoni Vives
explicava
de la carrera comodí
que podia
doncs arribar
a un munt d'aspectes
bé
ja veurem
com
s'estructura
tots els col·legis advocats
els grups de joves advocats
de tot Espanya
han intentat
doncs participar
en aquesta nova lli d'accés
concretament
el col·legi d'advocats
de Tarragona
mitjançant
les diferents esmenes
que en aquest abans projecte
doncs
a Madrid s'aprovarà
i esperem que per fi
doncs tinguem
una mena de regulació
i una sèrie de sideros
on poder agafar-nos
ja per acabar
hem parlat bastant
de la projecció exterior
del col·legi
d'aquest apartat
d'entre el col·legi
i la societat civil
però Xavier Víctor
vosaltres que sou
usuaris dia a dia
del col·legi d'advocats
internament
com el veieu
al col·legi?
sí
ara que no ens escolta ningú
el col·legi és una institució
ara poden criticar
estem a l'abau
el col·legi és una institució
que cada dia
està més
imbricada
en la societat
és una institució
cada dia més moderna
ha patit
un procés
de canvi
important
de ser
unes dependències
amb unes limitacions
doncs molt notòries
dintre d'un palau de justícia
doncs s'ha dotat
no només de metres quadrats
sinó de personal
d'accés
a l'advocacia
un reclam
que era necessari
i sobretot
doncs està
dintre del que és
aquesta mena
de jerarquia
que les institucions
doncs tramen
per fer país
per fer ciutat
no?
és molt important
que un col·lectiu
com nosaltres
que cada dia
com deia l'Antonio
i agafen les seves paroles
al principi
tractem amb drets
i amb obligacions
tinguin les seves veus
i tinguin el seu pes històric
i si féssim ara un recull
i no vull fer
proselitisme
del meu col·legi
però si féssim un recull
d'aquest últim any
hem vist com actuacions
personals
del nostre Degà
com del col·legi d'advocats
han sigut puntuals
en aquesta activitat
i en aquesta acció
que és
jo crec que
un dels principis bàxis
que ha de tindre
aquesta societat
i això va per als il·lustrats
que jo sé que el meu Degà
és molt il·lustrat
dintre del que són
els tres poders
que constitueixen
a l'estat de dret
i bé
som uns operadors
que no volem
tindre una relevància plena
però entenc
que els col·legis d'advocats
on hi ha una llei
per allà
de col·legis professionals
que
als advocats
no ens agraden molt
potser
amb els retalls
que es podrien fer
o les modificacions
que es podien fer
a la nostra institució
creiem
que ens trobarien
a faltar
i realment
tal com tu
et referies
a nivell del funcionament intern
jo
ja que has
demanat
i no m'agrada particularitzar
però
ja que has demanat
una opinió particular
jo estic
molt content
i satisfet
del funcionament
del col·legi
sempre hi ha coses
a millorar
si no
no hi hauria programes
la perfecció absoluta
no existeix
però realment
tant a nivell
com ara deia l'Antoni
ja no més
de l'òrgan de govern
dels òrgans de govern
comissions etcètera
però també voldria
anomenar el personal
que hi ha administratiu
que realment
a part de la seva diligència
jo tinc
insisteixo
i perdoneu
el personalisme
la meva opinió particular
és que el tracte
és excel·lent en mi
crec que la majoria
de companys
jo no trobo
queixes
sempre n'hi ha
però en general
els companys advocats
doncs sempre tenen
una opinió molt positiva
de com funciona
el col·legi
i ja no diré
a nivell
d'instal·lacions
i de funcionament
doncs hi ha una biblioteca
un saló d'actes
unes institucions
obertes a qualsevol company
mai te diuen
que no pots utilitzar
qualsevol de les dependències
i sempre que tens
qualsevol queixa
t'atenen perfectament
insisteixo
tampoc vull fer aquí
com deia el Javier
proselitisme
però les coses com són
vull dir
el col·legi
et funciona
bé
hi ha coses a millorar
efectivament
amb tots els col·lectius
però el col·legi
té un funcionament
totalment satisfactori
i realment
crec que
també tenia que fer esment
amb el personal
administratiu
el senyor Vives està demanant la paraula
suposo per agrair
per agrair
però deixa'm que em tiri més floretes
ja que estem aquí en confiança
i no en sent ningú
jo diria que el col·legi d'advocats
és una institució
de caràcter professional
modèlica
i aquest mèrit
no és un mèrit
de l'ajuntament actual
ni de
ni meu
és un mèrit
en primer lloc
de les juntes
que ens han precedit
o sigui
aquí hi ha hagut
que hi ha hagut
tres de gans
davant meu
que han treballat
moltíssim
pel col·legi
que han sentat
les bases
del que actualment
és el col·legi d'advocats
que han fet molt
pel col·legi
hi ha moltes juntes
que han treballat
hi ha un personal administratiu
com dir el Víctor
que és un personal
dedicadíssim
al col·legi
hi ha una junta actual
que treballa moltíssim
i sobretot
hi ha
una gran quantitat
de col·legiats
que d'una manera
desinteressada
col·laboren
amb el col·legi
gràcies a tots ells
tenim avui en dia
una institució modèlica
que és millorable
nosaltres tenim aquí
19 reptes
que farem
durant els propers
3 anys
però que en podem fer
25.000
perquè ningú neix perfecte
senyor Vives
moltes gràcies
per acceptar avui
la nostra invitació
molta sort
amb aquest nou mandat
gràcies a vosaltres
i vaja
moltes gràcies
també a en Xavier
i al Víctor
per acompanyar-nos
una setmana més
a vosaltres
com sempre
i amb vosaltres
ens veiem dimarts vinent
bona acta
a tothom
l'obgen
getting