Ja el tenim entre nosaltres, en David Serra, molt bon dia.
Bon dia, m'he he de posar al dia.
Mig recuperat encara, mig recuperat, a mig gas, l'hem tingut molt mal al to i ja està entre nosaltres.
Diu, escolta, jo moltes pel·lis i totes les pel·lis no les he vist perquè estava jacienté, que diria aquell.
Sí, sí, no, no, estava jo en una fàcil.
Diu, per alguna que altre pel·lis sí que ja he pogut recuperar el temps perdut i veure.
Per tant, avui també la crònica no reflectirà totes les estrenes que es fan avui,
perquè el David Perraons de Salut no ha pogut anar a les pre-estrenes, que ja saben vostès qui ho fa,
i abans que nosaltres les veiem, ell ja les ha vistes abans.
Comentarem algunes, en tot cas, les que hagi vist.
Hi ha alguna que hagi vist i que tingui referència, no, David?
Sí, ara estàvem mirant La fiesta del Chivo, que no la veig veure en joc.
Suposo que l'estaran fent a Reus, potser, que és d'una de les estrenes potents,
que havien vist la pre-estrena en el seu moment.
Tu ja l'has vista?
Sí, però clar, és una pel·lícula d'aquelles que dius...
Jo no sé si l'aniré a veure, perquè és de les pel·lícules que el llibre sí que dius que no sé.
No és la cosa, ja n'estimo més el llibre.
No, hi ha pel·lis que superen el llibre moltes vegades i hi ha el d'altres que et fa com una mica de recansa.
Home, aquesta és una pel·lis feta amb poscalés i que els amants del llibre se trobaran bastant recompensats
perquè és bastant fidel.
60 pàgines tampoc es poden comprimir cinematogràficament.
Però l'essència la...
Sí, perquè a més, com que aquí el Vargas Llosa no pot dir que no m'ha agradat l'adaptació,
a pesar que he cobrat molta pasta,
clar, està treballant darrere i a més és el seu...
M'hi sembla que és el tiet del director, del Lluís Llosa.
Vargas Llosa, Lluís Llosa...
Però la pel·lícula, a veure, jo la puc recomanar des del punt de vista que ha llegit el llibre.
I està bé.
I està bé. Ara, això és veritat, no hi havia calés.
O sigui, es nota una mica amb el buc allà.
Però, vaja, és una pel·lícula que jo penso que és prou correcta.
Però, bueno, a trobar-la, perquè jo no s'ha picut veure-la a la cartellera
i en teoria és una de les estrenes.
Doncs, si et sembla, farem un repàs una mica...
De tota la cartellera estrenes i no estrenes.
Exacte.
Jo puc dir, a veure, del Tristana i Solda, que em fa por,
que és una de les estrenes de la Setmana Potents,
per una raó, perquè és el Kevin Reynolds,
que és el director d'aquella pel·lícula, que no estava gens malament,
que era del Robin Hood, Príncipe de los Ladrones, amb el Kevin Costner.
una pel·lícula d'aquelles entretingudes.
Exactament.
Que després va fer el Waterworld i de mica en mica
se'n va anar enfonsant, enfonsant, enfonsant.
Aquella de Waterworld, jo la recordo...
Una mica pesada.
No, quasi no la recordo perquè no la vaig poder acabar.
Era bastant pesada.
Que durava vuit hores.
Molt, molt, molt.
Era una pel·lícula que va enfonsar,
va portar gairebé la ruïna dels estudis,
perquè es va gastar molta...
I més, van tindre molts problemes, les coses com són.
Molt avorrida.
Sí, li faltava una mica de ritme
i la pel·lícula no acabava de quallar.
Era una pel·lícula interessant
des del punt de vista de la ciència-ficció.
El Kevin Costner estava bé
i a partir d'aquí, doncs, bueno,
aquesta pel·lícula d'El Tristan Isolde
s'entra una mica en el tema.
Doncs jo me fa por perquè...
A veure, jo penso que El Tristan Isolde
es mereix una adaptació cinematogràfica potent.
Que tenen aquestes històries
que al final el coneixes prèviament.
Sí, exacte.
Quan agafen els mites i...
I jo penso que aquesta té tota la pinta pel tràiler.
Només se visse el tràiler.
Tenint el Kevin Reynolds darrere
i no tenint grans estrelles davant de la pantalla.
Em fa una mica de por
i em fa pensar una mica en aquelles pel·lícules
una mica a l'antiga
i crec que és una mica per sota
del Reino de los Cielos.
O sigui, imagina't.
O sigui, va baixant el nivell
i això em fa por.
Però pel·lícula d'època
per amants de la història medieval,
un clàssic absolut,
doncs el Tristan Isolde
però poden sortir bastant decebuts.
Ja, ja.
No l'has vist...
No.
Pots rectificar que tu no tens mai cap recansa
en rectificar el que hem vist,
però vaja, que no.
Són pel·lícules que no s'escaparan.
El Tide Dragon,
aquesta tindria que dir que m'agrada
però perquè soc l'amant
de les arts marcials i tot això.
A veure, per Tony Ja,
jo l'aniria a veure segurament
perquè és la gran estrella
de les arts marcials.
Aquí l'han titulat Tide Dragon
i el títol original és Tom Jung-Gong.
Que al millor és el mateix.
És una història d'elefants que jo...
D'elefants.
Sí, perquè són, en aquest cas,
la primera pel·lícula que vam veure d'aquest senyor,
que estava molt bé,
doncs, bueno,
el tema era un Buda
que s'emporta en petit.
Aquí són dos elefants grans.
Llavors, això ja em va sorprendre una miqueta.
És el mateix, eh?
Se porten un objecte,
en aquest cas són els animals del poble,
són sagrats,
tinc d'anar a buscar aquests animals
i torno-los al poble.
O sigui, l'argument sempre repetirà,
és un esquema,
però el que sí que és fascinant
és l'artista marcià,
el Tony Ja,
que és...
És tailandès, no?
Sí, sí,
i és un tio que sorprèn més enllà del Jet Li,
per exemple.
Però és...
Ell has declarat mirador de Bruce Lee
i va en aquesta línia, eh?
Sí, sí,
però és increïble el que fa que tome amb el seu cos.
O sigui, aquí el tema és...
No s'oblidarem de l'argument...
La pel·li és igual.
És com veure tot un exercici de corbàcia
i d'arts marcià.
Exacte, a veure quina és la més gran,
la més grossa que són capaços de veure.
Per tant, exclusivament per amants del gènere.
Exclusivament.
Cargo, del Cliff Gordon.
A veure, aquí el que jo he de dir
és que és una pel·lícula que surt
a Luis Tosar com a secundari,
que és una coproducció espanyola,
que és una pel·lícula que,
llàstima, no l'he pogut veure,
però n'en tinc ganes
perquè parla precisament
d'un ambient opressiu al mig del mar.
Aquests vaixells
que porten mercancies humanes...
És una història fosca
que s'ha venut com una coproducció de nivell
a nivell de les coproduccions espanyoles americanes
i que pot estar bé
perquè el que he sentit dir
de la crítica que ha pogut anar a veure aquesta pel·lícula
és que, per ser una òpera Prima,
aconsegueix els seus resultats d'atmosfera.
És una barreja de cinema de terror
i cinema psicològic.
És un thriller.
Bé.
Cargo és una incògnita,
però pinta.
Almenys bé.
La que tinc moltes ganes de veure
i tu suposo que també és el Zatura.
Jo sí.
Tinc moltes ganes de veure aquesta.
Aquesta porta que s'obre
i causa el buit de l'espai.
És que és fascinant.
A mi jo soc un defensor de Jumanji,
m'ho vaig passar molt bé.
També.
Doncs és el mateix guionista
i la mateixa història.
Estem seguint l'estela de Jumanji.
És un altre joc,
en aquest cas un joc especial.
I aquests nens que troben aquest joc
sota les escales de casa seva
és verant deslladats
ser una aventura especial
en tota regla.
Pel·lícula que jo penso disfrutar directament.
No diré si és bona o dolenta.
Jo penso que serà bona i entretinguda.
El Tràiler pinta molt bé.
Jumanji era fantàstica
i el mateix guionista,
la mateixa trama.
Doncs no penso que m'enganyin,
en aquest cas.
Una pel·lícula d'aventures,
en aquest cas, especials.
Aquesta ens l'apuntem, David.
Sí, aquesta sí.
Després, la de les últimes vacaciones,
que l'estic buscant
perquè aquesta sí que seria bonica de veure,
que és la pel·lícula que surt
precisament
la Latoya,
la Quim Latifa,
que surt el Gerard Depardieu,
que és una història del Wayne Wang,
que és un director també xinès
que està fincat als Estats Units
i està fent unes pel·lícules delicioses.
Es parla de les tres setmanes de vida
d'una dona
que en un moment d'un altre
s'ha de fer un replantejament.
Les últimes vacaciones
té pinta de ser una pel·lícula
d'aquelles que...
Boniques.
Boniques.
El gènere boniques,
que diem nosaltres.
Exactament.
I tinc moltes ganes de veure-la pel tema.
I ara, si vols,
ja m'endinso
a les pel·lícules que he vist...
Això eren novetats.
Exactament.
Algunes estan per veure,
com diu el David.
Parlem del que encara tenim
a la cartellera
que moltes persones aniran a veure
o no.
Exactament.
Depèn de la fe que tinguin
en el nostre comentarista.
Jo faré recombinacions
del que m'ha agradat més
de la setmana.
El Castillo en Volante.
Ah.
El Castillo en Volante,
una pel·lícula de dibuixos animats
de l'autor de la ficció.
Home, és el mateix
de L'Hia de Chihiro
i ara magnífica.
Exactament.
Pel·lícula extraordinària,
màgica,
llarga...
L'Hia de Chihiro
també és llarga
i no es fa llarga.
I els que els va agradar
el viatge de Chihiro
no sortiran decebuts
perquè és una faula
de bruixots
de món en guerra.
La guerra es barreja en la màgia,
hi ha una història d'amor,
hi ha aquest Castillo en Volante
que és una màquina extraordinària.
Mira que et digui
que el viatge de Chihiro
no sigui de les pel·lícules
més maques d'animació
dels últims anys.
Ja t'ho dic ara
i aquesta sumarà directament.
És diferent,
és molt diferent
del viatge de Chihiro.
A més, la protagonista
pateix un encanteri
que la fa gran
i en certa manera
jo penso que és una
de les històries més logrades.
Clar, la protagonista
és una àvia,
una noia
que s'ha transformat en àvia
i a partir d'aquí
va parar aquest castell
amb volant
que a més és un castell
que camina
que és la casa-refugi
d'un mà
que té un foc meravellós
que és un diable,
diable foc.
No és una pel·lícula
que no es pot descriure
en paraules
sinó que es té que mirar
directament i disfrutar-la
que entra pels ulls
en una fascinació brutal.
És una pel·lícula diferent,
no és un Toy Story,
és una pel·lícula
que ens retorba
amb el món de les fades,
el món de la màgia,
dels burixots
i a més amb una història
amb una estètica
que és decimonònica,
que també és molt atractiu.
Home,
el part d'atraccions
del viatge de Shihiro
era una mica així també,
aquesta estètica.
Una pel·lícula
per adults,
per joves,
també?
Sí, mira,
la meva filla té
cinc anyets
i va a disfrutar
tota la pel·lícula.
Sí, perfectament,
aquesta pel·lícula.
I no és necessari
entendre totalment.
Jo també,
jo també,
que vaig al·lar.
La que no em va convèncer
és Manzing
i estic molt cabrejat
però no m'allargaré massa.
És una pel·lícula
que està basada
en la Cosa del Pantano,
un dels classes
dels còmics Marvel.
Un personatge
que el dibuixant
de còmics
Bernie Gratio
em va fer meravelles
és absolutament descafeinada.
No hi ha per on agafar-la.
Així que Manzing
millor la deixem de banda.
La que tinc que recomanar
és una pel·lícula
molt brillant
que és precisament
la de Miss Henderson
que és una pel·lícula
que va ser
una de les meves serrades
dins de la Quiniela
perquè jo pensava
que Judi Benz
podria portar-se
precisament a l'Òscar.
No va ser així
però jo li donaria
amb un boss hop
sincest ordinari
una història verídica.
Que és la del teatre.
La d'aquella dona
que munta un teatre
amb comèdies musicals
i que en un moment donat
és la primera
que va optar
per desnodar
les seves actrius
en temps de guerra
però clar
com que el codi victòria
és bastant sever
en aquest aspecte
no es podien moure
i va trobar un invent
per poder fer el mateix
sense que les figures
estiguessin en moviment.
És una pel·lícula deliciosa.
Jo vaig sortir
molt content
de veure-la
i penso que és
una bona recomanació.
Siriana
que molta gent
esperava aquesta crítica.
Siriana
és una pel·lícula
que molta gent esperava
i no només
pel seu protagonista
dels clonis
sinó per la temàtica
perquè era una pel·lícula
que s'anunciava
com a molt crítica
amb aquest sistema liberal
que en fi
Jo no l'he entès
o m'ha costat entendre
a veure
sé de què parlen
A mi m'han dit
que has d'anar
amb un llicenciat
en econòmiques
per entendre-la.
Probablement
és una pel·lícula
que jo penso
que en el seu moment
faré una adquisició en DVD
perquè clar
suposo que el que compta
és fascinant
I l'aniràs deixifrant
De mica en mica
perquè jo és que no vaig ser capaç
de ser-hi tota la
Doncs m'han dit
No me la puc imaginar
O sigui, directament
no me la puc imaginar
El Crash la defenso
perquè a més
ara aprofitarem
que és una de les sorpreses
d'en guany
Jo tampoc m'ho esperava
Jo tampoc m'ho esperava
directament que guanyés
però té una explicació
La sensibilitat
de la societat americana
Sí, sí
i està canviant
I això per mi és ben positiu
perquè de fet
Crash és una pel·lícula
que té una òptica
que parla d'una cosa molt fosca
però jo penso
que té la valentia
al Paul Anderson
de donar-li la volta
i llançar aquesta pel·lícula
cap a un territori
més amable
Parla de les causalitats
i fa una reflexió
que les coses
no són ni blanques
ni negres
Potser és una pel·lícula
molt cerebral
és una pel·lícula
tot molt quadrada
però bueno
Gràcies
s'ha de defensar
I sisplau
vagin a veure Múnich
que ha sigut
la gran perdedora
dels Oscars
Jo és una pel·lícula
que dic
a banda dels Capote
que és estupent
dels Brooklyn Mountain
que estarà a punt de sortida
que li donaran
una setmaneta i prou
i penso que és una pel·lícula
que s'ha de veure
per la gent
que no avisa
un Spielberg diferent
i compromès
Pel·lícula per debat
evidentment
però bueno
que jo la puc defensar
perfectament
Vas veure en el seu dia
Bones Noches
i Bona Suerte
És estupenda
Jo penso que és una pel·lícula
molt directa
Compte el que vol comptar
i és una pel·lícula
recomanable
Evidentment
és només
l'anècdota concreta
que és aquest espai
però penso que és una pel·lícula
que entra
i deixa prou clar
aquest moment
i aquesta valentia
per part d'aquests comunicadors
nord-americanos
En conjunt
la cartellera
està molt bé
Podem triar
amb diferents
històries
i de diferents estils
i per a tots els públics
com es diu
en l'àmbit de l'espectacle
i del cinema en particular
David Serrat
gràcies per venir
encantats que t'hagis recuperat
Sí, sí
aquí estic jo
i la propera setmana
continuem parlant
de més cinema
Gràcies
Bon cinema
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies