Com cada dimarts, iniciem el temps del punt de lectura
en companyia de Jordi Tinyena.
Recordem que aquest és un espai que fem en col·laboració
amb el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona.
Jordi Tinyena, bon dia.
Hola, bon dia.
Avui no parlem d'un autor ni d'una obra,
sinó que parlem de pràcticament tots els autors...
D'un col·lectiu.
D'un col·lectiu, que és el col·lectiu d'escriptors en llengua catalana
i que s'apleguen en una associació que avui volem conèixer una miqueta, no?
Sí, l'ELC, que és un nom una mica estrany per pronunciar,
però són coses d'aquest país,
que hem de distingir entre l'associació d'escriptors i l'associació d'escriptors en llengua catalana.
Ah, clar, que és diferent.
Sí.
Doncs mira, perquè...
Clar, hauria estat molt més còmode parlar d'escriptors,
simplement en associació d'escriptors catalans.
Hauria estat més...
Però, com que aquest país és com és,
i tot té dues llengües,
doncs hi ha dues associacions d'escriptors.
Clar, perquè això alguna vegada ho hem apuntat,
hi ha escriptors catalans que escriuen en castellà
i escriptors catalans que escriuen en català.
I, per tant, hi ha...
Ha d'haver-hi dues associacions.
Sí, perquè hi ha interessos, encara que sembli mentida,
i hi ha interessos que són diferents.
Avui parlem dels que escriuen en català,
que són una bona colla,
però no fem un inventari d'escriptors,
sinó que parlem del sentit de l'associació i el seu funcionament, no?
Sí.
En totes les literatures és important
que hi hagi associacions d'escriptors,
ja veurem per què serveixen,
però en totes n'hi ha, de fet.
N'hi ha totes.
Fins i tot hi ha organitzacions internacionals,
per exemple, el PEN Club,
que és una organització internacional que existeix a tot arreu,
també a Catalunya,
i molts dels escriptors que pertanyen a l'associació
són també membres del PEN internacional.
Però en el cas català,
l'associació quan neix,
que va néixer l'any 1977,
era una necessitat extraordinària,
perquè, clar,
si pensem en les dates
i pensem en el llarguíssim parèntisi
obforçat
per les conseqüències de la guerra
i el règim posterior,
doncs ens adorarem que la literatura catalana
es mou durant molts anys
en uns territoris de precarietat extraordinària, no?
Perquè és molt difícil publicar,
perquè el règim permet segons quines coses
i d'altres no les permet.
No hi havia indústria a les zones...
Clar, no hi ha una indústria tirada...
Bé, per tant,
a partir dels anys 70,
que és quan mor a Franco,
quan s'obre o es comença a obrir el règim
i fixeu-vos-hi la situació del 77,
la Constitució del 79,
és a dir, estem parlant d'aquell moment,
el moment de la transició,
doncs això era un instrument d'impuls molt important
en un mercat
i en un sistema català
que no funcionava,
en dient poc ni molt, no?
No funcionava a cap nivell,
és a dir, només hi havia...
Segurament hi havia molt poques editorials,
62, alguna més, Portic, etc.
No hi ha encara un nucli d'escriptors en català
prou coneguts
o en publicació permanent o constant.
No hi ha tampoc...
Coses que en altres literatures estan resolts
com els drets d'autor, els contractes...
Tot això està per fer.
És una mena d'entitat col·legial, podríem dir?
Bé, en el seu moment va començar a funcionar una mica així.
Avui dia té un caràcter una mica diferent,
perquè, esclar, les coses han canviat afortunadament.
I la situació de la literatura també ha millor.
I, per tant, hi ha coses que ja no són necessàries
i que llavors ho eren, no?
És a dir, per exemple, perquè ens entenguem,
avui dia, no diré el 100%,
perquè sempre hi pot haver algú que no,
però el 99% dels editors fan contractes d'edició,
s'estipula clarament a que té dret l'autor
i a que té dret l'editor.
Però això als anys 70 no es fa així,
es fa de paraula, bueno, et publico el llibre.
Ja en parlarem.
Ja en parlarem què? Què vol dir?
Ja en parlarem, no?
Quins drets tinc i quins drets trents.
Doncs bé, aquestes coses estan superades
fortosament en la majoria dels casos.
Per tant, ara, quina és la funció d'una entitat
que aplega, segons em comentaves abans,
pràcticament la totalitat de tots els escriptors, no?
No sé si la totalitat, però molts.
Però bona part, no?
Mira, ara mateix, amb dates d'avui,
hi ha 900 associats.
Clar, 900 associats són molts.
No sé quants catalans...
Un de cada pocs.
Sí, les dediquen a escriure, no?
Un de cada pocs.
O amb quants catalans compartim un escriptor?
Bé, l'associació és molt generosa en aquest sentit,
perquè els criteris d'admissió són molt amplis.
És a dir, n'hi ha prou...
És a dir, l'associació acull a tots aquells escriptors,
guionistes, dramaturgs, crítics, estudiosos de la literatura...
En fi, a tot aquell que hagi escrit un llibre,
que hagi publicat un llibre.
Independentment de la seva temàtica o contingut, no?
Sí, sí, independentment.
Per tant, amb un llibre publicat es té dret a pertanyar a l'associació.
Clar, això obre el ventall d'una manera extraordinària.
vol dir que no tots els escriptors d'aquests 900
són literats en el sentit d'escriptors de literatura
i pot haver-hi escriptors de molt variada.
Per exemple, l'Andre Guna ha fet desmembre de l'associació
o almenys té la web a l'associació.
I, en canvi, no el qualificaria ningú d'escriptor,
com és lògic, no?
Doncs bé, el criteri és molt ampli,
hi ha moltíssima gent, 900 són molt escriptors.
Fins i tot, algun llibre de cuina també podríem trobar?
Sí, sí, i tant, i tant, i tant.
Un autor de...
Qualsevol, qualsevol.
Amb un llibre publicat es pot accedir a l'associació.
Clar, és un criteri molt ampli, extraordinàriament ampli,
i, per tant, la nòmina és extensíssima.
Ja pot crear una certa confusió, també,
per a aquells que no són escriptors
i que en un moment determinat es vulguin adreçar a l'associació o no?
Bé, si volen ser membres i compleixen les condicions,
les condicions en haver publicat un llibre en català.
I ja està.
I ja està.
Per tant, a partir d'aquí, aquí hi ha gent molt diversa,
des de gent que ha publicat aquest llibre...
Un llibre.
Un llibre, fins a gent que ha publicat llibres de temes molt diversos,
fins a escriptors que publiquen...
Potser des d'una guia d'excursionisme, la penso...
Sí, sí, sí, qualsevol cosa, sí.
Déu-n'hi-do.
Però això no està malament, jo no crec que sigui malament en absolut.
No, no, ni bon ni dolent, és una circumstància...
Com més gran és l'associació,
més capacitat té de fer les seves activitats.
Són activitats que beneficien a tothom, en general.
Clar, perquè com a associació esteu inscrits,
pagueu unes quotes...
Sí, sí, una quota anual, com a tot arreu.
Com a qualsevol entitat o associació.
Sí, com a tot arreu. És una quota no gaire, a la vegada.
És una quota que es pot pagar bé.
Què és el que fa exactament aquesta entitat?
Doncs mira, aquesta entitat presta una sèrie de serveis.
Un dels serveis que té, per exemple,
és el més primari, que és el de la informació.
No només de cara als socis, sinó de cara a la solidaritat en general.
Abans parlàvem de la web dels escriptors,
que es diu www.escriptors.cat,
i que efectivament és una web molt completa.
Molt completa.
Llavors, allí hi ha informació, d'una banda,
dels actes, de l'agenda que es va produint,
dels llibres que es van publicant,
de les presentacions de llibres que es fan arreu de Catalunya.
Ben entès, de tot allò que els arriba,
perquè si tu no ho dius, ells difícilment ho recolliran.
Però tot allò que els escriptors, les editorials,
o el món de la literària en general els fa saber,
ells en fan publicitat a la web.
Aquesta és una faceta de la informació.
L'altre és la convocatòria d'uns premis,
l'associació com a tal.
Són més aviat premis honorífics,
en el sentit que no estan massa remonorats,
però entre ells té el Premi Cavall Ver,
per exemple, que premia una traducció poètica,
o un llibre de poesia en català.
Hi ha els Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians,
que funcionen com a secció dintre de l'associació.
Hi ha el Premi Aurora Díaz-Plaja,
que està destinat a un estudi sobre literatura infantil i juvenil.
O últimament, l'últim que es convoca,
que és el Jaume Fuster,
en memòria de l'escriptor que havia estat president de l'associació,
i que premia la trajectòria d'un autor,
no una obra en concret,
sinó tot el conjunt de l'obra d'un autor.
Per exemple, Premis.
També té informació sobre la propietat intel·lectual.
És a dir, com es garanteix la propietat intel·lectual
d'un manuscrit o d'un original,
el tema drets d'autor,
com són els contractes,
models de contractes estàndard,
durada del contracte, retribucions...
Això molt bé, sobretot els novells, els que comencen,
perquè com deies, els que ja són veterans
ja tenen el seu tracte amb la seva editorial,
però els que comencen una miqueta serveis d'orientació, no?
Té també un servei d'assessoria jurídica gratuït
pels socis,
que va bé sobretot de cara a les declaracions d'Hisenda
o problemes d'aquest tipus.
No em diràs que també tenia una assegurança mèdica.
No, no, però...
Mira, no, no, però...
No, ho dic perquè s'acosta molt a la figura aquella col·legia,
el que dèiem...
Sí, sí, és que ho és bastant, eh?
Té, per exemple, bonificacions.
Bonificacions.
Amb el carnet de soci, doncs hi ha uns convenis
amb determinats llibreries, teatres i tal,
perquè hi hagi uns descomptes pels escriptors.
I hi ha després també l'allotjament de pàgines web,
de manera que els escriptors puguin tenir la seva pàgina web
a llotjar d'allí si ho desitgen.
I després ja tramiten, ells tramiten, a través seu,
es tramita la pertinença i els drets a Cedro,
que és una entitat d'àmbit espanyol, d'àmbit estatal,
que gestiona la...
Em sembla que l'havien parlat alguna vegada aquí,
gestiona els drets per còpia privada,
és a dir, fotocòpies, vaja.
El cànon que les copisteries, universitats i tal,
han de pagar per les fotocòpies de llibres.
Una cosa així com la CGA de la música,
però molt més modesta, perquè el llibre no dona tant.
Llavors, a través de l'associació d'escriptors
es gestiona els drets de Cedro.
I aquí sí que entra allò que deies tu del col·legial,
perquè Cedro sí que té, per tots els socis de Cedro,
que en el cas de l'associació d'escriptors catalans
la majoria són alhora de les dues,
doncs sí que hi ha una sèrie de prestacions
per pròtesis, ulleres, vocals, etcètera.
Ja veus, no són tan divins els escriptors,
com diuen, també tenen les seves necessitats humanes.
Sí, a través de Cedro també hi ha algun tipus de...
no sé com dir-ho, no és una pensió,
perquè no és cap organisme estatal,
però sí d'ajudes per gent que està en situacions complicades.
Sí, no, no, una miqueta a cavall el que dèiem,
entre una entitat col·legial, una associació,
clar, doncs una mica cobrint aquelles demandes
que pot tenir un col·lectiu ampli, d'altra banda.
Això, de totes maneres, a través de Cedro,
no ben bé directament a través de l'associació.
Home, des del punt de vista dels lectors
i d'aquells que s'estimen els llibres,
l'associació té un paper important
en quant a difusió de l'obra i la vida dels autors,
perquè, com bé deies, la pàgina web és molt completa,
molt assequible,
i ja pots buscar qualsevol informació...
És un punt de referència,
és un punt de referència de la literatura catalana,
és evident.
Qualsevol que busqui informació,
doncs sap que allí trobarà informació històrica,
i d'informació de tots els autors,
o de la majoria dels autors que estan ara mateix en actiu,
a través de les seves pàgines web.
Després trobarà informació d'actualitat,
del que passa aquí i a fora,
d'aquí, relacionat amb el món de la literatura,
l'agenda dels actes del dia.
Efectivament, és un punt de referència obligat, no?
I després està organitzada també per seccions,
és a dir, de cara a fer-la més eficaç,
a part d'aquesta secció territorial,
que és la del País València,
que funciona, doncs, més o menys autònomament.
Té també una sèrie de seccions,
ja de caràcter més temàtic.
Per exemple, hi ha una secció de literatura científica,
o una altra de crítica literària,
o una altra de literatura infantil i juvenil,
o una altra de teatre, guionistes i dramatúrgia,
o una de traducció,
és a dir, seccions que permeten tractar
aspectes més concrets de la creació o de la literatura.
Com s'estableix una miqueta el que és,
els que estan al capdavant d'aquestes seccions,
els càrrecs, com...
Això funciona com una associació normal i correnta,
és a dir, hi ha uns estatuts que són aprovats,
i si s'han de modificar,
doncs les modificacions també són aprovades
per l'assemblea ordinària que celebra cada any,
o extraordinària, si convé,
i també amb aquestes, doncs els estatuts marquen
quants són els mandats,
qui són els membres de les juntes rectores de l'associació,
cada quant s'han de renovar,
i es renovarà en un procés electoral,
doncs de presentació de candidatures i d'eleccions
el dia que toca davant de l'assemblea general.
Parlaves d'una entitat que,
a nivell estatal, queda Cedro,
si parlem des del punt de vista de territori d'entitats,
diguem-ne, més limitades en l'espai,
com és el col·lectiu d'escriptors del Camp de Tarragona,
no sé si les altres demarcacions també tenen
les seves entitats i associacions que pleguen escriptors,
hi ha alguna relació,
o són, diguem-ne, entitats independents
una de les altres?
Bé, de fet, jo no conec que hi hagi cap altra entitat,
és a dir, l'única entitat legalment constituïda
és l'associació d'escriptors,
perquè, per exemple, en el cas de Tarragona,
dels escriptors del Camp de Tarragona,
que és única a Catalunya.
Sí, per això t'ho deia,
si hi ha altres demarcacions que tenen
com l'associació, com el col·lectiu d'aquí de Tarragona.
No hi ha res que s'hi assembli,
però en el cas de Tarragona, per exemple,
aquest col·lectiu que funciona i va treballant,
no està constituït com a associació,
nosaltres el col·lectiu és això.
Un moviment assembleari.
Sí, gent que es troba perquè té ganes de fer-ho
i té la sort de tenir un ajuntament
que en aquest terreny de literatura et dóna suport
i, per tant, a partir d'aquí anem funcionant,
però no estem constituïts com a...
No hi ha cap vincle...
No, no, llavors, amb l'associació
hi ha el vincle que tots els membres,
o gairebé tots els membres del col·lectiu
d'escriptors del Camp de Tarragona,
som socis de l'associació d'escriptors.
Però quan actuem aquí
no ho fem amb nom de l'associació,
sinó com a col·lectiu d'escriptors
de Tarragona i prou.
Doncs no sé per què l'entitat l'any que ves,
si deies que neixia l'any 77,
farà 30 anys...
Farà 30 anys, sí.
Algun fast o alguna cosa...
Alguna cosa faran, sí.
Faran, no?
Fa publicacions periòdiques també,
és a dir, l'associació, a més a més,
té les seves pròpies activitats,
publicita-les dels altres,
però, a més a més, té les seves activitats.
Entre elles hi ha la publicació
d'uns quaderns monogràfics
que van destinats una mica
en la línia dels opuscles que fem aquí,
destinats a autors,
que en fem tres l'any,
destinats a un autor.
Doncs l'associació, a nivell general de Catalunya,
en fa dedicats també a autors.
L'últim que s'ha fet ha estat
de la Maria Antonio Lémer, per exemple.
Monogràfics que es publicen.
Després hi ha una activitat
que es fa cada any des de fa alguns anys
que es diu Galeusca,
que són la primera cil·lola
de Galícia, Catalunya i Euskadi,
i que són trobades d'escriptors
de les tres comunitats
amb llengua diferenciada d'Espanya,
no castellà,
per intercanviar
a punts de vista,
experiències i tal.
Alguna vegada s'ha fet alguna acció
d'aquestes a Tarragona?
Sí, van canviant de territori.
És a dir, cada any es celebren
en un punt diferent
de les tres comunitats
i ja fa anys que es fan
amb molt d'èxit.
Bé, doncs si algú de vostès
mai escriu un llibre,
ja saben que una de les coses
que poden fer també
és associar-se
a l'Associació d'Escriptors
en Llengua Catalana.
Algú detall més d'importància, Jordi,
que ens haguem descuidat?
Sí, només un.
És que l'àmbit d'actuació
de l'Associació és lògicament
tot el de territori
de Parla Catalana,
independentment de la comunitat autònoma
o de l'estat en què estiguin.
Això vol dir que...
Podria ser algun escriptor de l'Alguer,
podria estar associat perfectament
o de la Catalunya Nord.
Sí, sí, és a dir,
allò que vehicula la pertinença
és la llengua
i no pas la pertinença
a un estat o a una comunitat.
Vol dir País Valencià,
Mallorca, Aragó, Catalunya,
Sardenya, Itàlia, França també.
Tots els territoris
de Parla Catalana
són d'acció de l'Associació.
Molt bé, Jordi Tinyena.
Gràcies.
La setmana vinent
no sé si ens retrobarem
en aquest període semivacacional.
Imagino que no,
perquè em penso que
t'aniràs fora uns dies.
Fins a la tornada.
Bones vacances.
Gràcies.
Adéu-siau.