Com cada dimecres, aquí al matí de Tarragona Ràdio,
ens curem en salut en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tegla.
Com cada setmana, saludem el seu director gerent, doctor Joan Mariet.
Serà molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut. Avui ens acompanya Anna Flores. Bon dia, Anna.
Bon dia.
És psicòloga amb una llarga experiència
en el que és la tasca de tot allò que té a veure
amb la selecció de personal de la xarxa.
Avui volem parlar dels diferents professionals
que treballen a la sanitat.
Podem centrar-ho, lògicament, en el nostre entorn més immediat,
però també podem mirar una mica més enllà.
I no és casual que abordem aquesta qüestió,
perquè el proper dia 8, el dissabte,
és el Dia Mundial de la Salut.
I com vostès saben, l'OMSA sempre dedica
a aquesta efemèride a posar l'accent en una qüestió.
En aquesta ocasió, les qüestions són tots aquells professionals
i, en tot cas, l'alerta de la manca de professionals que hi ha
no només els països desenvolupats,
sinó els que estan en vies de desenvolupament.
Hi ha una manca de professionals generalitzada, no?
Sí, són per molts motius.
En el cas de l'OMSA universal,
el que posa èmfasi és que els països,
la majoria dels governs,
siguin sensibles a que hi ha una realitat,
que és que la nostra feina,
la feina d'atendre la gent,
es fan persones,
i persones que han d'estar formades
i que això necessita dedicar-hi aquests esforços
i aquests recursos per part dels governs
a la foment, captació i, després,
a formació de les persones
perquè atenguin a les persones.
I que, realment, la qualitat de la salut
i de la qualitat de vida
passa directament proporcional
a la quantitat de persones que s'hi puguin dedicar, no?
Una mica com l'ensenyament i el nombre de mestres.
Sense mestres no hi ha ensenyament.
Sense ensenyants no hi ha ensenyament.
Doncs, sense professionals sanitaris no pot haver-hi salut.
En tot l'àmbit d'aspecte de la paraula, no?
Això té molts, molts, molts components
i fins i tot, darrerament,
en el nostre entorn,
hi ha hagut una vaga de metges
que ha sigut la setmana passada.
I, digant-ho tot,
com que ara que ens apartem de la prevenció,
que sigui el contínu d'aquest espai,
jo crec que era oportun
lligar la crida de l'Organització Mundial de la Salut
amb una mica comentar el que passa al nostre entorn,
com ha canviat en aquests darrers anys
la situació laboral
i la presència i la necessitat de professionals.
I, doncs, acompanyar-nos amb unes unitats
que les nostres organitzacions, a vegades,
passen una mica desapercebudes,
perquè no són els que estan a l'aparador,
perquè creiem que són molt importants.
Per allò que hem dit que la nostra feina
es tracta de persones que atenen a persones, no?
Llavors, en la captació d'aquests professionals
que han d'incorporar-se a les organitzacions,
com la nostra,
amb la necessitat de transparència,
que realment opti i guanyi,
o sigui, pugui incorporar-se a aquella persona
millor de les que estiguin en selecció,
i que realment després l'acollida d'aquesta persona
i com s'incorpora i que estigui en sintonia
amb els valors, amb la cultura de la teva organització,
i que a priori sigui una persona
que pugui entendre i estar en aquesta cultura
de la teva organització,
tots aquests elements són claus
per poder formar equips humans
que siguin després,
que tinguin aquesta empatia necessària
entre ells també,
per realment,
no només que un a un,
l'acció individual sigui correcta,
si no l'acció en equip sigui correcta.
Clar, amb una organització com la nostra,
que som al voltant de 2.000 persones,
amb PPS, que en diem n'antros,
que són persones físiques,
però que circulen 2.400, 2.600 persones,
entre contractes, substitucions, etcètera,
la unitat de contractació i selecció de personal
és molt important,
per allò que he dit abans,
perquè realment pugui fer aquesta tasca prèvia
de, no es tracta de rebuig,
sinó de poder incorporar amb garantia d'èxit,
dit d'aquesta manera,
a aquelles persones que per elles mateixes
tinguin garantia d'èxit dins
la seva taxa després,
perquè és molt frustrant,
el contrari, no?
El contrari que algú s'incorpora i no va bé
o passa qualsevol grandent
o que les seves expectatives
no són les que tu li pots donar,
tot això és molt frustrant en el món laboral.
Per tant, tot el que puguis prevenir també
dins el món laboral
també és una cosa que nosaltres
hem de tenir molt en compte.
Quan parlem que falten professionals de la salut,
parlem només de metges
o també parlem d'infermeres,
llevadores, auxiliars,
en fi, tot l'ampli espectre
de professionals de la sanitat
que hi ha en aquest moment?
Dintre del sector sanitari,
a nivell d'infermeria
hi ha un col·lectiu que són les llevadores,
que també tenim una gran carència
de llevadores.
El que és infermeres
i el sector d'auxiliars de clínica,
aquí a Tarragona encara
ens en sortim bé
perquè tenim dues escoles,
una aquí a Tarragona
i l'altra a Tortosa,
que ens garanteixen una mica
la cantera d'infermeria.
És el col·lectiu dels metges
el que està en una situació més precària
i dintre dels metges,
concretament,
una sèrie d'especialitats
com són la pediatria,
l'anestèsia,
els anestesistes,
també hi ha una gran mancança
des de fa bastants anys,
estic parlant
que fa uns
vuit o set anys
que ja tenim problemes
per trobar anestesistes,
pediatria,
radiòlegs,
també.
Són una sèrie d'especialistes
en les que,
bueno,
el problema
s'accentua.
Nosaltres ara,
recentment,
hem posat en marxa
un hospital,
al Baix Penedès,
i hem tingut l'oportunitat
de valorar la resta d'especialitats,
de prendre la temperatura
a totes les especialitats
i, de fet,
traumatologia,
medicina interna
són especialitats
que encara,
doncs,
en el mercat
hi ha oferta,
però d'altres especialitats
que al moment
és realment preocupant
i, bueno,
l'única opció que tenim
és anar a buscar-los fora.
Què fa que hi hagi
especialitats
on hi ha més demanda
que d'altres?
Bueno,
jo crec que és molt variada,
o sigui,
la formació d'especialistes
en aquest,
des de fa anys
en l'estat espanyol,
està,
no està liberalitzada,
diem-ne,
és una planificació estatal
pel programa Residència,
el programa Mir,
això té,
de bo,
que garanteix
un procés
de formació homogeni
per tots aquests professionals
i una,
diem-ne,
una escola
reconeguda
d'un gran prestigi
internacional,
és una imitació
dels programes americans
de Residència
en el seu moment,
però sí que és cert
que està pensat molt
en l'estil insalut
i una planificació
molt centralitzada.
Li poso un exemple
molt senzill.
La traumatologia,
tot i que,
és cert que en aquest moment
no hi ha tant el problema
amb traumatologia,
segons on vas,
perquè això,
quan estàs a l'entorn
de Barcelona
és una cosa,
quan estàs
a buscar professionals
a les zones més
de l'interior,
és molt més complicat
encara fins i tot
que a Tarragona
trobar professionals.
Però, clar,
la traumatologia,
a més de la sanitat pública,
el que seria
el seguro de malaltia,
perquè de tota la vida,
que ens entenguem,
hi ha un altre component
de demanda
i estem parlant
de necessitat pública,
també,
com són les mútues
d'accidents del treball,
la sinistrabilitat
en el treball,
hi ha tota una necessitat
de cobertura
de professionals
en un entorn tan públic
com pot ser
l'assegurança
del CAT Salut,
de la malaltia comú,
que és
l'accelerat
del treball
i que té
tot un desplegament
i uns dispositius,
totes les mutualitats,
que són gestores
de l'estat social,
són entitats públiques,
i només a vegades
més pensem
que la sanitat pública
són els hospitals
de la xarxa
d'utilització pública
o de l'ICS
o de l'Insalut,
les centres
que gestiona,
la propietat dels centres
que gestiona
les mutualitats
d'accidents de treball
són propietat
de la terçoreria
i de la societat social,
els propis centres,
el patrimoni
és patrimoni
de la terçoreria,
per tant,
són tan públics
com els altres
i una necessitat.
Clar,
quan des de Madrid
s'ha planificat
i s'ha planifica,
doncs les necessitats
se'n planificava
a les necessitats
bàsicament de l'Insalut,
de la seva pròpia xarxa
d'hospitals
i per extensió
una mica
a les altres comunitats.
La xarxa catalana
i el dispositiu
instal·lat a Catalunya
també
de centres privats
no està contemplat
en aquesta planificació.
Hi ha hagut
una distonia
molt important
en molts anys
i segueix existint,
jo crec,
al meu criteri,
entre les necessitats
i la planificació.
Al nostre entendre
hem reclamat
des de les organitzacions
sanitàries catalanes
durant molts anys
que es liberalitzi això
o que s'es deixi planificar
perquè al final
som els hospitals
els que formem
en aquests especialistes
i per tant
que es deixi
i no estem dient
en absolut
de modificar
el programa de formació
sinó que la cartera,
la quantitat
de persones
que es puguin incorporar
doncs que tinguem
nosaltres autonomia
per poder formar
en els especialistes
que convingui
a la nostra sanitat.
Hi ha uns altres elements
molt importants
com són,
per exemple,
això és una altra
regla d'or universal,
que la quantitat
de persones
depèn
de la demanda,
no?
Quan més gent demana
necessites més persones
i la gent demana més
conforme més qualitat
de vida té.
En llocs
on la qualitat de vida
el nivell de renta
és baixet,
pràcticament la sanitat
és sanitat de subsistència,
només és quan
ningú té una cama
trencada
que va en el professional.
En els llocs
on hi ha una bona
qualitat de vida
entra tot el món
de la prevenció
i tot un altre component
que és bo,
que és el Consell,
que és la prevenció,
etcètera.
Tot aquest component,
la medicina preventiva,
a més a més de la curativa,
demanda de molts
més professionals
i fins i tot
patologies,
problemes de salut
que en un entorn
de subsistència
no són rellevants,
no són transcendents,
unes verius,
petites,
per dir alguna qüestió
entenadora,
en un entorn
de més qualitat de vida
pot ser un problema
greu i psicològic
per a aquella persona
i evidentment
no es pot,
diem-ne,
no es pot minimitzar
el problema.
És universal
que a major renta
major necessitat
i agradi o no agradi
dir-ho,
no tot l'estat espanyol
és igual
ni tot l'estat espanyol.
Hi ha un desequilibri.
Hi ha un desequilibri
entre les exigències
i la demanda
sanitària
que tenim a Catalunya
i la que tenim
amb altres comunitats autònomes.
Per tant,
la situació
aquí a Catalunya
respecte
a la falta
de professionals
és diferent
a la que podríem trobar
a altres zones
de l'estat
o el problema
és generalitzat?
El problema és general,
però jo crec que està
el nostre
pensament
més accentuat
a Catalunya
també té una capacitat
d'atracció
venen professionals
d'altres entorns
perquè
d'alguna manera
Catalunya
té un encànt especial
des de molts punts
de vista
i hi ha uns grans
centres d'excel·lència
aquí
que no hi són
amb altres comunitats
que fan que
malalts
i professionals
tinguin interès
en venir aquí
perquè des de l'òptica
professional
doncs és prestigi
i des dels malalts
és una garantia
d'uns grans
centres d'excel·lència
perquè
la concentració
de recursos
fa que
puguis tindre
aquesta punta
d'excel·lència.
Segur que els nostres
oients
eren a l'hospital
a les visites
a Sant Vizca
els atenia
els visitava
metges o metgesses
d'origen sud-americà
d'altres països
allò que el primer dia
podia ser una anècdota
ara comença a estar
cada cop més generalitzat
es contracten
expressament
professionals
d'altres països
no Anna?
Sí
portem professionals
sobretot d'Argentina
i de països
d'Hispanoamèrica
Colòmbia
Ecuador
Venezuela
sobretot pel tema
de l'idioma
i també perquè Europa
no ens proporciona
aquest tipus
d'especialistes
vull dir
que no
no podem agafar
metges
de la comunitat
econòmica europea
que seria el que voldríem
nosaltres més que res
per el tema
de la facilitat
a l'hora de treballar
perquè amb el seu títol
poden treballar
sense cap problema
i perquè no necessiten
els permisos
de treball
i de residència
que és el problema
que tenen
els metges
que venen
d'Hispanoamèrica
o d'Argentina
que han de
prèviament
homologar
el seu títol
perquè sense homologar
el seu títol
no poden treballar
i després
han d'obtindre
els permisos
de treball
i residència
que això últimament
està sent
un gran problema
una gran trava
degut a la demanda
que hi ha
degut a l'entrada
d'estrangers
als nostres països
llavors
tot això
són traves
que no faciliten
gens
l'entrada
d'aquests especialistes
al nostre país
és molt complex
homologar
una titulació
potser la homologació
no és tan complexa
com obtindre els permisos
de residència
i treball
de residència
i treball
exacte
la homologació
bé
Déu-n'hi-do
de mínim sis mesos
un any
inclús
hi ha països
no sé el motiu
que els triguen
més a homologar
suposo que hi ha uns processos
per validar aquell títol
que m'imagino
que han de ser així
clar
si poguéssiu fer
la contractació
de professionals
de la mateixa Unió Europea
tot fora més dinàmic
i més ràpid
però no n'hi ha professionals
a la resta d'Europa
tampoc
no
en principi
que estiguin disponibles
per aquest moviment
de treballadors
inclús Gran Bretanya
té un mateix problema
que nosaltres
Gran Bretanya
també és tan important
exactament
té una gran carència
de metges
sobretot per les zones rurals
en principi
metges
de la comunitat
econòmica europea
d'Itàlia
potser
però poquíssima gent
de tota manera
jo
amb això
aquesta és la necessitat
però jo crec que és el fracàs
el fracàs
de la formació
perquè clar
estem parlant
no que
d'un intercanvi natural
en dir
a mi m'agradaria anar
a treballar a Anglaterra
i els anglesos que vinguin aquí
això seria absolutament natural
lògic
i a més a més
bo i simpàtic
és una cosa voluntària
és una cosa voluntària
i enriquidora
però no forçada
per la manca de feina
a més a més a més
a més a més
a més a més
això és pan per hoy
i hambre per amanyana
o sigui
els argentins
venen aquí
probablement
o sigui
en molts casos
perquè ara tenen un problema
econòmic greu
a Argentina
que si Déu vol
se solucionarà
i el dia que es resolgui
i que el seu país
s'ho tinguin bé
vindran aquí
els que vulguin
perquè els agradi
estar a Catalunya
i alguns catalans
perquè els agradi
anar a Argentina
que també és molt bonic
però
no necessàriament
perquè la fam
et porti a tindre
que emigrar
que aquest és el problema
i nosaltres
i aquí jo crec
que amb això
ho fem
perquè no tenim més remei
però no hi estic gens d'acord
el que estem fent
és una espoliació
i això em sembla
absolutament injust
injust
que un país
com nosaltres
ric
que pot perfectament
formar especialistes
que n'està formant
que només és el problema
que n'entrin més
a les escoles
no hi ha més problema
que aquest
i tenim capacitat docent
per formar-los
sense cap mena de problema
resulta
que no ho faci
no obri aquesta aixeta
i que estigui
tenint que incorporar
professionals
d'altres països
on la formació
l'han pagat
aquests països pobres
nosaltres estem expoliant
és una manera d'expoliació
com una altra qualsevol
perquè els anys
de formació
de medicina
costen molts diners
els 5 anys
6 anys
costen molts diners
al país
la formació
de les universitats
les paguen els estats
i els paguen els contribuents
i evidentment
la persona
té la llibertat
de passejar-se
pel món
amb la seva motxilla
de coneixements
de formació
com són els metges
o qualsevol altre
però
ho ha pagat
el ciutadà
del seu país
i nosaltres
estem
amb el talonari
a la mà
perquè podem donar
més diners
o amb els diners
que donem aquí
són més que els que els donarien
al seu país d'origen
perquè ells
són pobres
doncs aquests països
que són pobres
que gasten diners
en formació
després nosaltres
estem expoliant
els professionals
i això em sembla injust
és una idea
que bé
que aquests darrers dies
hi ha motiu
d'aquestes mobilitzacions
dels metges
des de la Conselleria
de Salut
des deia
no, no
si els diners
estem disposats
a pagar-los
el que passa
que aquí contractem
si no hi ha
prou metges
però tornem al mateix
hem de ser nosaltres
que formem
els nostres professionals
nosaltres
hem de dissenyar
i planificar
per joves
que volen estudiar
medicina
n'hi ha
però si la carrera
de medicina
és la carrera
més demandada
és la que té
una nota de tall
més alta
això a l'usuari
de la sanitat
li sobta molt
que hi hagi joves
que volen ser metges
que tinguem els mitjans
per formar-los
i que després
haguem de
aviam
no anem amb el lliri a la mà
entenem la situació
però que costa d'entendre
que no és diner
si vostè no ho entén
jo que ho pateixo
cada dia menys
i si al damunt
li posa
el que li estic dient
que la nota de tall
de les facultats
de medicina
que és el tall mig
de la nota
de la prova
de selectivitat
l'exigència
per entrar
que és
conseqüència
de la quantitat
de gent
que hi vol anar
una escola
que hi ha poca gent
amb un 5
entren
la segona
si no recordo malament
i a vegades la primera
i a vegades igualada
de tot Catalunya
i pràcticament
de tot Espanya
de nota més alta de tall
són les facultats
de medicina
estava
amb un 7,5
7,6
7,7
8,1
8,2
ha estat
per tant
de promig
això vol dir
que el promig
de la nota
del batxiller
més
el promig
de la nota
de selectivitat
al voltant del 8
que és la màxima
pràcticament
les màximes notes
són només aquests professionals
els que han pogut optar
a la petita
números clausos
que hi ha
de facultat
de medicina
vostè ho entén
jo tampoc
quant riga un jove estudiant
de medicina
a formar-se
6 anys
i està
després
amb la seva especialització
tot plegat
un alumne
que sigui brillant
que vagi aprovant
i
l'arreglada
de la facultat
són 5 anys
i el rotatori
són 6 anys
a partir de 6 anys
és metge
i sent metge
no
el dret
a l'assistència
comença
l'especialització
que comença
aquest programa
MIR
que li dèiem
programa residència
i que
en aquest moment
la residència
més curta
que seria
la de metge
de família
familiària comunitària
són 4 anys
eren 3 fins fa
molt poc
i l'any passat
el van allargar
4 anys
que són
les professionals
que estan
en els centres de salut
i normalment
en les especialitats
quirúrgiques
algunes mèdiques
i quirúrgiques
dels hospitals
5 anys
per tant
en el millor
dels casos
si ens poséssim
les piles ara
i comencessin
a obrir
i a flexibilitzar
el que és
la formació
d'onors professionals
encara tenim
a prop
de gairebé
una dècada
per intentar
anar parant
al cop
a base
d'aquesta fórmula
que d'una manera
com apuntava
el doctor
joan mariat
no és la que
hauria de ser
hem de continuar
per aquest camí
ofertant i contractant
professionals
que vinguin de fora
durant molt de temps
la solució
no la tinguem
aquí dintre
i com va això
vosaltres
a fer una prospecció
us poseu en contacte
amb organitzacions
internacionals
com funciona
tot aquest tema
nosaltres
hi ha col·legis
de metges
també
concretament
a Argentina
és el nostre punt
de contacte
els col·legis de metges
que com qualsevol
col·legi professional
doncs té una bossa
de treball
i oferta
als seus col·legiats
la possibilitat
d'anar a treballar
a fora
de fet són ells
els que ens proporcionen
la majoria
de professionals
els col·legis professionals
el que tenim
més contacte
és amb l'Argentina
i també
en Colòmbia
i doncs
bueno
també
utilitzem
el tema
de premsa
el tema
de
el tema
online
les webs
infojobs
vull dir
tot el que és
sistemes online
de contacte
i com feu
la selecció
de personal
la selecció
de personal
en principi
segur que
teniu un coneixement
de la medicina
argentina
i a Colòmbia
extraordinari
perquè clar
després de tant
de contacte
i tant de treballar
en el camp
sí
al final
ja acabes
sapient
els punts
d'origen
on s'ha format
aquella persona
ja coneixes
totes les universitats
exactament
i llavors
nosaltres
primer valorem
el seu currículum
on s'ha format
on ha treballat
l'experiència
que té
i després
nosaltres
parlem amb ell
per telèfon
tenim diversos
contactes
per e-mail
i llavors
després
comencem
a valorar
si és la persona
que necessitem
fem una oferta
una oferta
de treball
una oferta
econòmica
i comencem
a tramitar
el que són
els permisos
llavors
en principi
un professional
format argentina
doncs és un professional
completament
capaç
de treballar aquí
sense cap tipus
de problema
salvant
els canvis
culturals
en principi
a nivell assistencial
no hem tingut
cap problema
és el que t'anava
a preguntar
el procés
d'adaptació
als protocols
perquè clar
ja dins
de Catalunya
cada organització
sanitària
té els seus
protocols
tot i que hi hagi
temes molt
generalitzats
aquesta adaptació
és relativament
senzilla
per a aquests
professionals
jo crec que sí
salvant els temes
culturals
i concretant
protocols
maneres de fer
que potser a Colòmbia
fan d'una manera
i aquí
fem d'una altra
l'objectiu general
d'un metge a Colòmbia
d'un metge aquí
és el mateix
vull dir
que el fons
és el mateix
i nosaltres
a aquest nivell
no hem tingut
cap problema
vull dir
que és més
d'adaptació cultural
que aquella persona
s'acabi d'adaptar aquí
que no vulgui tornar
al seu país
és més aquest fet
que el fet en si
de treballar
com a metge
però sempre esteu
una mica
amb el lai al cor
d'aviam aquí estem més justos
aquí no
en el sentit
de la falta
de professionals
a dir mira
hem solucionat
el tema de pediatria
però sembla que ara
ens falten anestesistes
com abans deies
mai teniu allò
doncs equilibrat
el que és la demanda
de professionals
a la xarxa
sí perquè
a més a més
s'hi ha afegit
altres components
del que dèiem
per què en fan falta
una cosa és la planificació
no tirem
totes les pedres
només en aquest entorn
hi ha dos altres elements
claus
o sigui la població
ha crescut molt
recordin tots vostès
que fa uns anys
ara no recordo quants
hi va haver una campanya
que deia
a Catalunya som 6 milions
som 6 milions
i ens vam quedar aquí
mentalment
però la realitat
és una altra
avui en aquest moment
targes sanitàries
la targe aquesta
que es dona als residents
i no residents
per tant els ciutadans
o sigui
no necessàriament
catalans
sinó persones que estan
i no cal que tinguin
la seva situació regularitzada
exactament
són vora els 9 milions
estem als 8 milions llargs
i vora 9 milions
jo ara no recordo
el temps que fa
d'això del 6
però no ho sé
no fa tant eh
jo crec que 5 anys
10
no sé
però pensi que
si érem 6
i ara som 9
és el 50% més
això vol dir
un increment
de necessitats
de necessitat
d'assistència
de persones
que tinguin
a persones
tan gran
com el 50%
perquè
en el millor
dels casos
en què
donessin per bo
que el nivell
de renta
general
és el mateix
i no hi ha més exigència sanitària
que no és cert
ha pujat el nivell de vida
afortunadament
i la demanda sanitària
és més alta
que el que era fa 10 anys
i en canvi
som molta més gent
però
som molta més gent
en aquesta proporció
de 6 milions
a vora 9 milions
aquesta és una circumstància
una altra circumstància
important
en tot aquest entorn
ha estat també
el canvi
molt motivat
per la comunitat econòmica europea
sobretot
del rol dels professionals
hi havia un rol
dels professionals
on anys enrere
doncs
tot el temps
era bo
no hi havia
el temps
no tenia llímit
el metge
sobretot
el professional mèdic
metge
doncs
tot el
no tenia hores
no té hores
i qualsevol hora
era disponible
i això
avui culturalment
i jo crec
que en aquest cas
afortunadament
perquè també
hi ha una necessitat
de qualitat de vida
i de conciliació familiar
important
en aquests professionals
necessiten
tindre els seus espais
de formació
els seus espais
de lleure
els seus espais
de viure la vida
i els seus espais
d'ofici
i d'entrega
o sigui que
i això no és contradictori
amb una vocació
és que aquests
com un sacerdòs
i sempre està entregat
als demés
bé
està entregat als demés
és una cosa
i l'altra
és no viure la teva vida
per tant
en l'events del temps
i fins i tot
en un element
de protecció
pel ciutadà
que des d'instàncies
comunitàries
han anat dient
escolti
no és bon
i sa
de prevenció
de tothom
que aquest professional
acabi treballant
24-48 hores seguides
perquè no està
en condicions
de tindre
aquell rendiment
fa que
hi ha hagut
tota una normativa
laboral
que impedeixi
jornades extraordinàries
d'aquesta magnitud
això vol dir
més gent
sens dubte
més gent
a treballar
per les mateixes
hores de feina
tota la dinàmica
laboral
de millores
en reducció
de jornada anual
més
la limitació
del temps
de jornades
complementàries
de jornades
extraordinàries
per presència
per temps de guàrdia
etcètera
han sigut dos factors
que han anat junts
i fins i tot
la pròpia
clar
si tu tens poca feina
dius
jo estic de guàrdia
però
potser no ha vingut ningú
ha vingut un
o ha vingut dos
doncs això sí que realment
és estar de guàrdia
per si hi ha una
si em criden
si hi ha alguna situació
això no té res a veure
amb la realitat
de molta més demanda
i on
aquesta assistència
és permanent
estàs treballant
contínuament
per tant
els rols han canviat
perquè la demanda
ha pujat
perquè
a l'haver-hi
molta més demanda
les condicions de treball
s'han diut que revisar
i al revisar
les condicions de treball
necessita molts més professionals
per tant
no és només
el component
de la planificació
és
l'altre pota
de tots aquests equilibris
que sempre hi ha
l'oferta
i la demanda
el creixement
de la demanda
ha fet
acabat
provocant
tots aquests canvis
que necessiten
aquest pont
de reordenació
amb una certa urgència
per formar
nous professionals
són múltiples
les causes
com hem intentat
analitzar avui
en aquest espai
dedicat a la salut
que reflecteixen
una situació
de manca
de professionals
al nostre país
en el nostre entorn
més immediat
pensem tots
que la situació
que acabem d'exposar
és una situació complexa
i que al final
cap d'aquestes persones
acaba fent
dejación de responsabilidades
cap
està
deix de fer l'assistència
i afortunadament
la consciència
la vocació
estem en un entorn
on les ganes
de servir
els altres
prima
moltes vegades
per damunt
de tot el que he explicat
i avui
i durant molt de temps
la manca
la manca
en general
està suplida
per la vocació
i per l'entrega
de la nostra gent
jo els hi diria
amb totes aquestes persones
que moltes vegades
estan neguitoses
perquè tothom vol
les coses
per abans d'ahir
que pensin
en aquesta altra realitat
i pensin
que hi ha persones
al servei
de les persones
que fan
un sobresforç
molt important
i ho fan amb carinyo
i tinguem nosaltres
també carinyo amb ells
doncs ens afegim
a aquesta demanda
doctor Atzerà
moltes gràcies
per acompanyar-nos
Anna Flores
psicòloga
responsable de selecció
de personal de la xarxa
moltíssimes gràcies
per venir avui a la ràdio
gràcies a vosaltres
adeu-siau