Com cada dimarts, al matí de Tarragona Ràdio,
dediquem uns minuts a parlar d'alguns aspectes relacionats
amb el món judicial en col·laboració
amb el Col·legi d'Advocats de Tarragona.
Saludem aquesta setmana, Javier Terres.
Bon dia, Javier.
Bon dia.
Benvingut.
Sempre intentem vincular aquest espai amb l'actualitat,
i l'actualitat passa, òbviament,
per aquests episodis de robatoris d'inseguretat ciutadana,
i més cap aquí, el fet de la detenció dels sis romanesos
acusats de perpetrar fins a 25 robatoris amb força.
Ahir van declarar davant de la jutgesa de Gandesa.
Han passat la primera nit a la presó de Tarragona,
i davant dels esdeveniments i d'aquest fet,
determinats grups i col·lectius demanen l'enduriment de les penes,
perquè ja s'ha comentat molt que sembla que el nostre país
té un atractiu especial pel món delictiu,
perquè s'apunta que des del punt de vista de l'aplicació de penes,
des del punt de vista judicial, és tou.
Diuen que aquí no passa res.
Vine a robar a Espanya, que no passa res.
No sé si és tan així, però és el que es comenta,
i s'apunta aquesta possibilitat d'endurir alguns aspectes del Codi Penal.
No és tan fàcil com això.
I d'això volem parlar avui, precisament.
Doncs sí, sí, efectivament, i precisament el que comentes
és una de les gravacions que em sembla que les forces de seguretat,
no me'n recordo exactament quin cost...
La Guàrdia Civil, sí, ho explicava.
Va gravar amb una conversa telefònica entre mòbils,
entre aquesta colla de romanesos,
no sé si són aquests mateixos o uns altres,
com precisament un d'ells es posava en comunicació
amb un altre a Romania, concretament,
i li deia, t'has de vindre aquí a Espanya,
perquè la justícia és molt feble,
i la policia fins i tot no ens toca.
És veritat, la policia ni et toca,
i a més a més no compleixes ni la pena, no?
Això és el que es comunicaven entre ells.
Doncs bé, no sé fins a quin punt aquesta conversa
doncs es va trobar en el context que pertoca,
però efectivament sí que nosaltres,
arrel de l'experiència forense,
si em permet dir-ho així,
de cada dia doncs ens trobem
que donada aquesta mena d'esquerdes que hi ha,
o d'aquest tractament,
molt garantista,
perquè efectivament podem presumir
que les garanties en el nostre país,
encara que xoqui una miqueta, no?,
perquè sempre quan es parlava d'Espanya
doncs semblava que sortíem d'una cova, no?,
doncs és un estat,
un estat de dret,
amb una sèrie de drets
per les persones que han sigut detingudes,
amb un alt nivell de garanties,
de garanties constitucionals que respecten,
i que això ha comportat
que a l'hora d'enjutjar
alguna persona possiblement delinqüent,
doncs estigui sempre molt rodejat
i farcit d'aquestes garanties.
Això ha provocat un debat,
un debat que si voleu parlem ara
respecte a que si ens estem o no
passant en aquesta circumstància,
i si això és massa, massa favorable
a aquest tipus de delinqüència,
que en aquests dies s'està donant
concretament a les nostres contrades,
i si efectivament això ha sigut
un pol d'atracció.
Es tractaria, com reclamen
alguns sectors de la societat,
d'endurir les penes,
o en tot cas intentar que s'acompleixin
i s'ajustin les que ja contemplen
en aquests moments el Codi Penal?
Sí, el debat,
durant totes aquestes setmanes,
s'ha dividit en dues vessants,
per dir-ho d'alguna manera,
per part de diferents opinadors,
des de jutges, jutges amb certa responsabilitat,
així com altres operadors de la justícia.
Per una part,
està la ideologia o la tendència
de les persones que segueixen pensant
que s'han d'endurir,
s'han d'endurir el càstig,
la pena en sí.
I d'altra banda,
estan els professionals
i diferents persones del nostre món,
que no cal seu parer,
és que ja n'hi ha unes penes
suficientment dures
a l'hora de complir i a l'hora de castigar-les,
el que passa és que la seva execució,
el seu compliment és el que potser s'ha de vetllar
i és el que potser s'ha de controlar.
Si aquest compliment efectiu
es portés d'una manera correcta i adequada
i amb tots els mitjans,
doncs moltes de les queixes i crítiques
que avui en dia s'estan fent
respecte a aquesta feblesa,
no se n'adonaríem.
No anirem a l'exactitud,
no tenim el codi penal a la mà,
però, per exemple,
hi agafem qualsevol...
Imaginem una persona
que està acusada de diferents robatoris amb força,
una miqueta delictes similars
d'aquestes bandes detingudes.
Quina pena li pot caure?
Parlem molt en genèric,
perquè depenen moltes circumstàncies,
cada procés judicial és diferent,
ja ho sabem,
però, per exemple,
quina pena podria caure?
Ens trobem dintre d'un cas molt excepcional
perquè són 25 delictes.
Cada delicte, doncs imagina't,
si són robatoris amb força,
que la pena pot anar des dels dos anys
fins gairebé als tres o quatre,
si anem sumant, imagineu.
El que passa és que moltes vegades
hem de veure no únic i exclusivament
el delicte en si,
sinó si són delictes conèxos.
Però posem per cas que el jutge
determina quatre anys de presó.
Aquella persona compleix els quatre anys
en la seva totalitat?
A veure, podria complir-los o no?
Podria complir-los en tot moment.
I ara, amb la nova normativa i legislació,
no només del Codi Penal,
sinó penitenciària,
que es va aprovar arrel del govern,
del Partit Popular,
s'ha de complir integralment.
No hi ha redenció pel treball com abans?
No, això era una qüestió
que amb l'últim govern socialista
encara era vigent.
I bé, no sé si ho coneixen els sovients,
però abans tot pres
dintre del que és un objectiu
del dret penitenciari,
que és la redenció,
doncs pel fet de treballar
en diferents tasques,
no únicas i exclusivament les pròpies,
que es poden donar a terme
dintre d'un centre penitenciari,
sinó a lo millor en diferents tagers
o fins i tot en algun contracte laboral
que podien trobar fora de la pressió,
si treballaven durant un temps efectiu,
per cada dos dies de treball
podien reduir, em sembla que era,
un dia de presó.
Això que provocava, evidentment,
sota un control,
sota un control de l'equip tècnic penitenciari,
un equip que està composat
per psicòlegs,
per educadors i per funcionaris
del Departament de Justícia,
feien un informe final
i si a més a més tenia
tots aquests dies de feina,
reduïen efectivament la pena
i sí,
com a més podeu entendre,
doncs al poc temps
aquella persona
podia sortir de la pressió.
Ara no.
Ara no existeix aquesta possibilitat.
Ara es demana en tot moment
que es compleixi efectivament.
El que sí que pot canviar
és la condició
de l'intern
en funció
de diferents avantatges,
de la classificació,
que estigui en règim obert,
etcètera, etcètera.
Això pot canviar.
Per tant,
si la llei no preveu
cap manera
de reduir la pena,
compleix la pena
que dicta el jutge.
Per tant,
el que podem entendre
quan es diu
no, no,
és que no estan a la presó,
és que en tot cas
on reu la dificultat
és en aprovar el delicte
i en el procés judicial
i que el jutge
no pugui sentenciar
aquella condemna,
que tanqui aquella persona.
Tot i que n'hi hagi evidències,
s'han de tenir...
Però vas fer afens,
no?
Exactament.
La primera barrera
que tenim que trobar
és precisament
el judici.
Moltes vegades,
doncs, bueno,
veiem que una persona
ha tingut
una pena determinada
o veiem que una persona
al cap de poc temps
ja està pel carrer.
Però és que
anem a veure la sentència,
a veure què és el que ha dictat.
Desconeixem exactament
l'abast de la pena
que li han posat.
Aquesta és la primera.
Però encara que tinguem
una pena considerable
i d'un compliment durader
i molt llarg.
Després tindrem a veure
com s'ha complert
el centre penitenciari
i de quina manera.
Parlaves fa un moment
de la classificació.
Efectivament,
la classificació,
si estàs en un tercer grau,
vol dir que pots entrar
i sortir de la presó
i pots tindre les teves feines,
la teva vida familiar,
la teva vida particular
i després,
per les nits,
doncs,
tornar a entrar.
Això, bueno,
implica
que dones
un marge de confiança
molt important
en una persona
que en un principi
se li va privar de llibertat
i que està tancat.
I dintre d'aquest marge,
per molt controlat que sigui,
per molta obligació
que tingui de presentar-se,
per molt seguiment
que hi hagi
de les forces de seguretat,
doncs,
tens unes hores
molt importants
per si vols cometre
alguna activitat delictiva,
doncs,
fer-la.
Clar que
aquestes persones
han passat per un filtre
jo crec que bastant estudiat,
com són
aquests responsables
penitenciaris,
però, bueno,
poden fer-ho
i ens trobem cada dia
en els diaris
moltes circumstàncies
d'aquestes,
no?
Bé,
doncs,
entenem
aquesta circumstància,
com també hem d'entendre,
i això potser
a molts ciutadans
i a moltes persones
que no estan dintre
del nostre món,
doncs,
els hi produeix
un seri impacte,
com tot
el sistema penitenciari
en el nostre país
i gairebé
en tot l'àmbit europeu,
no m'atreveixo
a dir-ho
respecte,
doncs,
a altres països
o altres cultures
com la nord-americana
o potser,
d'altres
que no coneixem
com estan
els drets fonamentals
considerats,
però en el que és
el nostre àmbit,
el món penitenciari,
les penes de presó
estan enfocades
a la reinserció.
Que després
reinsertin o no
perquè les condicions
en determinats centres
són difícils,
ja és una altra.
Aquí ve la crítica,
aquí ve la crítica.
25 delictes,
deies,
de dos a quatre
anys de presó
per delicte comès,
clar,
no és qüestió
de fer broma
però és treure
la calculadora.
Dos anys
i pico anys,
podries creure.
Aleshores,
això és real?
Vull dir,
es va amb la calculadora
o el jutge diu
home,
fem preu per preu
i per donar la broma,
clar,
és que...
Sí, sí,
no,
a veure,
i sobretot
no solament
el còmput
que es pugui fer
amb una calculadora
que realment surt
aquesta gran quantitat
d'anys,
sinó que...
Però el màxim
són 30 anys
que complien el nostre país.
Sinó que a més a més
hi ha un límit
dintre del Codi Penal
en el que única
i exclusivament
pots estar privada
de llibertat
durant aquesta quantitat
d'anys.
Llavors,
diuen,
bueno,
i llavors per què
sorgeix la condemna
aquesta de tants anys?
Doncs precisament
perquè et quedi
la quantitat màxima.
És un càlcul
no real
sinó garantista
i diguéssim
dintre del que és
la normativa penitenciària.
Tenint en compte
que el màxim
d'anys de 30 anys
és gaire...
Bueno,
ja 5 anys en una presó
és totalment
trencadís
d'un munt de coses.
Ara bé,
també dintre de la pròpia
circumstància personal
de cada pres.
Moltes vegades
i dient
moltes de les qüestions
que es tenen que dir
quan parles
del món de les presons
que crec que aquí
en aquesta casa
ja heu visitat
per exemple
la de Tarragona
vam fer un programa
en directe.
Doncs efectivament
hem de dir
en tot moment
que moltes vegades
la presó
per molt que hi hagi
aquests grans
i amb certa virtut
de principis
que coneixem
de la reinserció
serveix per tot
el contrari
serveix per
acabar
d'aprofundir
en les tècniques
de robatori
i d'electives
que podem conèixer
d'una manera
d'arguera.
És com un màster.
Doncs
què és el que realment
s'ha de fer?
Una persona
que estigui
més de 5 anys
6 anys
més d'un any
a d'estar en unes condicions
de presó
dignes
per molt delinqüent
i criminal que sigui.
Per què?
Perquè efectivament
si hi ha un principi
que és la seva
recuperació
perquè pugui estar
dintre de la societat
fent i desfent
com qualsevol persona
normal i corrent
el que no pots fer
és en condicions
d'assinament.
El que no ho pot fer
és en condicions
on no hi ha
mòduls
ni tallers
ni possibilitat
de reunir-se
amb educadors.
Això no pot ser.
Això produirà
tot el contrari.
En nous centres
per l'intenciaris
en nous locals
on puguin haver-hi
totes aquestes dependències
possiblement
sí que arribem
a aquesta fita.
Però entenem
que en tot moment
hi ha aquest principi
que no és únic
i exclusivament
un principi
teologògic
per dir-ho d'una manera
sinó que és un principi
real
i que molts presos
s'estan aprofitant
i potser ho hem de dir així
que hi ha aquesta fi
per al final
aconseguir
l'únic que volen
que és la llibertat.
De totes maneres
costa d'entendre
que
havent-hi
aquestes penes
s'ha de pensar
25 delictes
2, 4 anys
30 anys
de presó
no sé fins a quin punt
es pot parlar
d'endurir les penes
les penes ja són prou dures
les penes ja són prou dures
i una altra cosa
com tipifiques
dins el Codi Penal
si has de fer alguna
modificació
a aquest tipus de delicte
això es fa
en el Parlament
en el Parlament
al Congrés dels Diputats
però ho has d'acotar molt
molt
és una llei
diguéssim
amb certa
jerarquia important
llavors necessitaries
un compendi
de consens
molt important
dintre de l'arc parlamentari
ja s'ha fet
moltes vegades
s'han parxejat
perdó
moltes vegades
el Codi Penal
com qualsevol altra llei
d'aquesta importància
llavors queden
doncs
parxejats
és una tècnica legislativa
i jo crec
que no és de rebut
no és de rebut
jo sincerament
m'aliniu
amb aquest grup
de juristes
que consideren
que ja el Codi Penal
és molt fort
però el que sí que considero
que s'ha de fer més
és en quant
respecte al seguiment
i també considero
que moltes vegades
aquests aspectes
que un jutge
d'instrucció
que un fiscal
i que inclús
dintre de les defenses
es podria donar
aquest concepte
de quan han detingut
a una persona
i les alarmes socials
els perills de fuga
totes aquestes qüestions
s'han de
potser tornar
a revisar
una altra vegada
perquè
precisament
és quan es deté
és quan encara
el delicte
està molt calent
per dir-ho d'alguna manera
o parlen popularment
i és quan
potser
hem de
tindre
a mà
tots aquells
mecanismes
de l'administració
de justícia
que puguin
en tot moment
denotar
una certa seguretat
pel ciutadà
i m'estic referint
amb els fets
que han passat
durant aquests dies
teníem
conegut
les investigacions
d'alguna manera
per les diferents
forces de seguretat
però també
per altra manera
no sabíem
si ja
se produiria
una detenció
de quina manera
en quin jutjat
bé
l'important
és que
han estat detinguts
i l'important
és que la gent
de la ciutadania
el ciutadà de mig
conegui
que aquelles persones
demà
no estaran
pel mateix
carrer
del seu poble
merodejant
per els seus xalets
per les seves macies
etcètera
això és
directament
el que ha de fer
i posteriorment
quan passa
cert temps
també
i no és tant
del codi penal
ja és més
d'actituds
personals
i d'interpretacions
perquè diguéssim
que en tota aquesta
mena d'íter
en tota aquesta
mena de camí
hi ha una persona
o hi ha unes persones
que tenen molt poder
de decisió
no és únic
i exclusivament
el guàrdia civil
el mosso d'esquadra
el policia nacional
que la de té
sinó que
respecte a la conseqüència
d'aquest senyor
hi ha moltes persones
que tenen que decidir
i que no únic
i exclusivament
tampoc
han d'estar influenciades
per l'eco
de la societat
sinó que han de veure
el cas concret
bueno
una de les
una de les justificacions
que deien
per part de les forces
de seguretat
de per què
havien trigat tant
de tindre
aquests grups
era precisament
perquè després
aquests altres jutges
aquests altres fiscals
tinguessin
la feina
molt ben feta
per poder
tancar
per poder
en definitiva
no escapar-se
cap mena
de fuita
de drets
o de garanties
que poguessin tindre
perquè s'havia fet malament
la investigació
la detenció
i aquestes persones
immediatament
com ha passat
en tribunal suprem
i estic parlant
de terroristes
al cap de dos segons
doncs estiguessin
al carrer
les explicava
a bandes organitzades
que mai els agafaven
amb el botí
a les mans
per tant
no hi havia proves
és el que dèiem
el codi penal
probablement
ja té contemplades
les penes
diguem de raonables
en totes
és que no hi hagi
cap forat
ni cap esquerda
en el que és
tot el procés
d'investigació
perquè després
tot el que és
la maquinària judicial
pugui valorar
i sentenciar
en aquest sentit
i qualsevol advocat
donada a aquesta situació
en el seu deure
i en la seva obligació
professional
ho tindrà que al·legar
tingueu-ho en compte
aquests dies
també
des d'aquí
ens hem encarregat
de recordar
que la delinqüència
i aquest tipus
de delictes
no són patrimoni
de persones
vingudes de fora
sinó que nosaltres
també tenim
els nostres delinqüents
autòctons
sempre els hem tingut
i els continuem tenint
però en el cas
d'aquestes persones
generalment
són persones indocumentades
jo no sé
si això
en varia
alguna cosa
quan compareix
endavant de la justícia
a veure
la indocumentació
per part
dels
criminals
o els possibles
criminals
és una qüestió
que moltes vegades
té la seva transcendència
però per altra banda
com les forces
de seguretat
el primer que fan
és ressenyar-los
que és una pràctica
molt comú
ja sigui
per falsificació
dels seus documents
ja sigui
per
una mena
de consignació
d'una identitat falsa
al final
doncs
ho acaben descobrint
és molt difícil
avui en dia
excepte
amb un col·lectiu
i se'm perdona
si alguna persona
d'aquest col·lectiu
ho està escoltant
que precisament
són
doncs
els d'origen oriental
i concretament
els de nacionalitat xinesa
que tenen
molts problemes
per identificar-los
perquè
en certa mida
o ens costa
encara diferenciar-los
o moltes vegades
doncs
em sembla que és un concepte
familiar
d'ariència
de noms
assumeixen també
doncs
els mateix noms
d'una persona morta
i és complicat
a part d'això
no té cap
mena de conseqüència
més enllà
però parlarem
d'expulsions
o clar
les expulsions
ven més que per la
identificació
pel grau
d'afincament
o de residència
que tinguin aquí
però a mi
i això
sí que voldria trencar
una mica
una llança
a favor
d'aquestos col·lectius
que durant tot aquest procés
doncs
s'han alçat
amb una veu
bastant contundent
i és que
sincerament
no confonguem
immigració
amb delinqüència
és una qüestió
que crec que
aquesta identificació
és absolutament negativa
per això parlàvem
de la delinqüència
autòctona
que en tenim uns quants
en aquest aspecte
sí que és veritat
i amb la contundència
que hem pogut
veure
i com feia temps
que en el nostre
partit judicial
i en la nostra
província
no s'havia donat
sí que efectivament
és una nacionalitat
concreta
però
no és així
ni és com
moltes altres
grans instàncies
i polítics
i dirigents
han dit
que és que clar
que com aquí a Espanya
passa a tothom
doncs provoca
molta delinqüència
per molts percentatges
que facin
són sectaris
i no té
absolutament res a veure
i podem comprovar
com grans bosses
de treballadors
d'immigrants
que necessitem
són persones
immillorables
i que efectivament
aquestes persones
que eren criminals
aquí ja ho eren
en certa mida
o tenien alguna conducta
o alguna similitud
o alguna properia
també
a la vida criminal
i delictual
en el seu lloc d'origen
per tant
també
fem
aquest anàlisi
veiem d'on venen
veiem quina és la situació
i aquí podrem entrar
a analitzar
les estadístiques
i els percentatges
ens adonarem
que no es pot fer
aquesta màxima
ni es pot
en tot moment
dir que
per la immigració
és perquè
en el nostre país
hi ha més delinqüència
no és així
és obvi
Xavier Terrés
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
una setmana més
continuarem parlant
d'aquesta o altres qüestions
que despertin
la nostra curiositat
del món de la justícia
i sempre
vinculats
amb l'actualitat
de casa nostra
adeu-siau
adeu-siau