...
És l'aventura de la vida.
És un quart de dotze del migdia, efectivament,
iniciem una nova aventura de la vida al matí de Tarragona Ràdio.
Aquest divendres ja va de debò, eh?
La passada setmana vam començar l'aventura de la vida,
programa de presentació, de recordatori,
un programa, diguem-ne, com a més institucional.
Avui hem entrat, hem entrat realment,
en el que és compartir cada divendres
una estona de ràdio en directe amb vostès,
però sobretot amb els protagonistes i les protagonistes
que són joves alumnes escolars de la nostra ciutat.
Enguany han augmentat notablement els grups de nens i nenes
que volen participar d'aquesta aventura de la vida
i per això estem molt contents
i estem desitjant de començar a donar la benvinguda
a tots aquests grups que, en definitiva,
el que fan dins de les aules i en el marc de les escoles
i amb el suport absolut dels seus mestres
és treballar pràctiques de prevenció i hàbits saludables,
però sobretot treballar en la convivència.
La veritat és que pel grup que ens acompanya avui
no és que tinguem debilitat ni que siguin uns enxufats
utilitzant un llenguatge allò escolar,
però és que és l'escola que l'any passat
va inaugurar l'aventura de la vida
i enguany també la inaugura.
Per això dic, no és que siguin uns enxufats,
però ens fa particular il·lusió perquè ens van donar sort.
Per tant, d'una forma, diguem-ne,
oficiosa i no oficial els podríem adoptar
com a mascotes de l'aventura de la vida.
Estem parlant del SEIP Mediterrani.
De Camp Clar ens acompanya una bona representació
d'aquesta escola.
Són alumnes de cinquè,
que jo ja els dono la benvinguda.
Hola, bon dia a tots i totes.
Bon dia.
Ui, aquest grup és potent, eh?
Ja veig, s'ha sentit un bon dia bé,
no com altres va dir, bon dia.
Després ja la cosa s'anima, no, no,
un bon dia contundent, com ha de ser.
I escolteu, jo sé que heu treballat el tema,
sobretot, del que és la neteja de l'escola, el pati.
Ho heu treballat molt,
ho heu treballat amb un dels contes de l'aventura de la vida,
però vosaltres heu participat també
en la primera assemblea dels infants de Tarragona.
A més, no només heu participat d'estellar,
sinó que s'han pres una sèrie de compromisos.
Heu fet que determinats responsables de la ciutat
prenguessin una sèrie de compromisos
i de tot això en parlarem.
Però també sé que heu preparat algun que altre poema
que heu triat música que us agrada
i que amb una mica de sort
fins i tot ens cantareu alguna cançó, si us animeu, no?
Doncs tenim moltes coses per fer.
Jo començaria ja.
I com a persones educades que som,
què tal si ens presentem?
Qui comença presentant aquest grup
de l'aventura de la vida del Cey Mediterrani?
És el José? Doncs el José quan vulgui.
Bon dia, som els alumnes del primer,
del Cicle Superior,
del 6 Mediterrani de Campclar.
El nostre nom són
a el Marle Bautista Claveria,
qui a Bencèix,
a de Mare Boulach,
a de Maria Sifrenta Maldonado,
a de Jami Elegchi,
Paulino Fernández Fernández,
Isma Fernández Mendoza,
Raquel Gavarri Jiménez,
José Garota Gavarri,
A Hamsa es presenta el mateix. Digas, digas.
La nostra senyora es diu Adelina Jarki Comet.
Doncs l'Adelina ja sabem que ha treballat prou a l'aula,
que ja ha treballat prou l'aventura de la vida a l'aula.
No la farem treballar gaire avui, però, Adelina, com a mínim, saludar-te.
I, home, jo imagino que et sembla bé, no?,
que agafeu la vostra escola una mica com a mascota
perquè vau ser els que vau inaugurar l'aventura de la vida i en guany també.
Bon dia a tothom.
Nosaltres estem molt orgullosos que ens hàgiu triat
i, a més, perquè, com que som uns valents, atrevim a tot.
I aquí estem.
En guany portem un altre projecte, un altre àmbit de treball
i espero que us sembli interessant.
Ells ho treballen i ho seguiran treballant
i el compromís és de tot l'any.
I la veritat és que resultats ja n'hem tingut
i ara ells us ho explicaran.
I és treballar, a més, en un tema
que està dins del que és la seva vida quotidiana.
Aproximar-los a la realitat, no temes que els toquin de lluny,
sinó temes que els són propis en el dia a dia.
El tema el van triar ells.
Vull dir, el diagnòstic el van fer ells
i ho sabíem perfectament
quin era el punt feble de la nostra escola
i era el pati i la seva neteja.
I això no els hi va dir ningú, ho van dir ells sols.
Quan vam dir
hi ha algun problema a l'escola
del tema d'higiene,
ningú els hi va haver d'explicar res,
ho van entendre de seguida.
I m'agradaria que vinguéssiu i veiéssiu el canvi.
Per cert, a l'hort encara el teniu.
Sí, a l'hort encara el tenim.
Jo recordo que l'última aventura de la vida
la vam fer des d'allà,
vam visitar l'escola,
vam fer tot el programa des d'allà
i vam acabar a l'hort aquest,
que fa una mica d'enveja,
tots i de pas, no?
L'hort en guany,
s'ha portat més bé
i ara començarem una altra campanya
que serà la de l'alimentació sana
i la començarem amb una amanida mediterrània
amb els enciams de l'hort
i les cebes de l'hort
i quatre coses més que posarem.
Molt bé.
Eh, que sí?
Doncs de l'hort en parlarem,
però ara parlem del pati.
Sé que també heu triat
un dels contes de l'aventura de la vida.
Ara els micròfons són vostres
i vosaltres ja us podeu organitzar.
Voleu començar ja a parlar
o voleu que escoltem primer el conte?
Què us sembla?
Escoltem el conte?
Sí? Vinga, escoltem el conte
i després en parlem.
Hola, sóc la Yolanda.
Espero que us agradi la història
que us explicaré avui.
Benvinguts!
Diu l'aventura de la vida.
Els lavabos espatllats.
T'espero a fora, Yolanda.
D'acord, ja surto.
Fa unes setmanes
era tot un problema
entrar als lavabos de l'escola.
feien una pudor insuportable.
No puc estirar la cadena.
Està espatllat.
Per això fa tanta pudor.
I tampoc no hi ha paper higiènic.
Cada vegada les coses es complicaven més
i per això vam decidir
anar a parlar amb el director.
Hi estic completament d'acord.
Però no podem començar
les obres de reparació
fins que l'Ajuntament no ho autoritzi.
I per què triga tant?
Així són les coses en aquest país.
Però això és urgent!
Em sap greu dir-vos-ho
però no hi ha cap altre remei
que esperar.
Com vaig arribar a casa
vaig explicar als pares
què passava.
La mare em va dir
que el millor era
que tots escrivíssim
una carta a l'alcalde
per explicar-li
què passava
i per demanar-li
una solució ràpida
a aquest problema
que ens posava en perill
la salut.
Necessites la meva firma?
La teva
i la de totes les persones
que ens veiem
afectades
per aquesta situació.
I aquesta alcalde
ja en tenen l'empisteria?
Doncs en l'empisteria no
però en dret sí
o almenys
així ho espero.
L'origen de l'univers
segons la ciència
es relaciona
amb el famós
Big Bang.
Fa milions d'anys...
Em sap greu
interrompre la professora
però necessito
la Iolanda urgentment.
Que passa res?
En comptes de preguntar
acompanya'm.
Ho sents?
I tant!
Saps de què es tracta?
Estan arreglant els lavabos!
Sí, noia.
I tot gràcies
a la teva carta.
Felicitats!
Cada vegada
que entro als lavabos
em sento molt satisfeta.
Ja no fan pudor.
Les nostres firmes
van valer la pena.
Els lavabos espatllats
és un conte
per xerrar
de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura
de la vida.
És un conte
per xerrar
i és el que farem
escoltar
tot el que heu escrit
i treballat
sobretot
treballar a l'escola
al voltant
d'aquest tema
i em penso
que qui comença
és
en Rubén
quan vulguis, Rubén.
a l'escola
de la Jolanda
els lavabos
estaven espatllats
i bruts.
La Jolanda
que ja sabeu
que es preocupa
per tots
i per totes
després de parlar
amb el director
de la seva escola.
Els seus companys
i companyes
van decidir
de fer una
carta
a l'alcalde
plena de signatures
per demanar-li
que si els vinguessin
a arreglar
era molt urgent.
L'alcalde
els va fer cas
i al cap d'un dia
va enviar
uns paletes
que van deixar
els lavabos
perfectes.
A la nostra escola
els lavabos
estan bé
però el pati
estava ple
de brosses
ensenxirant
de fora
i hi ha nens
que no
sarpir
que no
fan servir
les papereres.
Qui hi ha?
Ara la Mary.
No?
A qui li toca ara?
Mira, Hamza.
Nosaltres
de la classe
diuen que
hem fet
un pla
per aconseguir
un patinit.
Primer
vam fer
un estudi
de la situació
i vam fer
fotografies
per poder-ho explicar.
Vam recollir
la brossa
que vam poder
i la vam
reutilitzar
per a construir
un collage.
També cada dia
algú
de nosaltres
vigila
que les papeleres
estiguin buidas
i si no
posa una brossa
de grossa
perquè la porqueria
no caigui a terra.
A la vegada
per parell
s'han emprenent
notas secretament
dels nens
que tiren
coses a terra.
S'Ángel, no.
també
passem
per les classes
de primària
per explicar
com està
la situació
i demanar
als companys
i companyes
que col·laborin.
que la
no
desfocin
després
cada un
de nosaltres
s'ha fet càrrec
d'alguna
nena
o nena
que encara
no
ho fa bé
i
la visem
de bones
maneres
per a que
canviïn
la seva
actitud.
Aquesta feina
la pensem
fer
durant tot
el curs
i estem segurs
que el mes de juny
el nostre pati
semblarà un altre.
Però hi ha una cosa
que no depèn
de nosaltres.
Una persona
que passi
per l'escola
netejant
tot allò
que no llancen
els alumnes
ni les alumnes.
Tot allò
que llancen
de fora.
El dia 7 de desembre
vam assistir
a l'Assemblea
d'Enfants
al Palau
de Congressos
i allà davant
del senyor
alcalde
la nostra
regidora
d'ensenyament
senyora
Carme Indú
i el senyor
Agusti Mayor.
Ho vam explicar
i els vam demanar
ajut
i ells es van
comprometre
a fer alguna cosa.
Van signar
el compromís
una còpia
per la senyora
regidora
i una altra
per nosaltres.
De moment
a l'escola
ja han vingut
uns senyors
i s'han fet
un tip
de treure
porqueria
i els alumnes
s'han tornat
més curiosos
i el nostre pati
sembla un altre.
Molt bé,
molt bé.
Ho heu explicat
perfectament
i tots som conscients
de l'experiència
i de la feina
que heu fet
però que continueu fent
perquè clar
cada dia tots
generem molta brutícia
molta porqueria.
Hem de llançar-la
en llocs determinats
i lògicament
si no anem amb cura
l'espai en què vivim
s'embruta molt.
Costa molt
de dir als companys
que no ho facin?
Què costa més?
Arreplegar el que llancen
els altres
o convèncer-los
que no han de llançar
les coses a terra?
Convèncer-los.
Àngel,
Àngel, per exemple,
tu m'ho has hagut de fer
companys teus
del pati
de dir
ep, tio,
no llancis els papers
que m'estan netejant
que està tot bé.
I com ho has fet?
A veure.
Primer hem estat
observant els nens
que tiraven brossa
al pati
i després
l'hem estat
apuntant
i després
hem anat
per classes
dient-lo.
I com han reaccionat?
Bé,
ara sembla un altre,
un altre pati.
Sempre eren els mateixos
els que llançaven els papers?
Sí.
Més o menys, no?
Però ara ja no.
Ara no.
Ara ja no.
I escolteu,
vosaltres heu aconseguit
que la vostra escola,
que el pati estigui net,
però a vegades
quan anem pel carrer
això és més difícil, no?
Perquè a vegades
sí que veiem molta brutícia
i gent que no té cura
i ho llança.
Quan aneu pel carrer
veieu això
que en penseu.
Que heu d'anar apuntant
també els senyors
i les senyores
que passen pel carrer
i després di'ls
i a casa seva, què?
Una besura.
Eh, José,
tu creus que està dient
això?
És que tu creus
que s'hauria d'anar amb compte,
no?
Sí.
Això que vagin llançant
els papers
i les escombreries.
Jo ho sabia,
perquè a més
ens heu portat
tota la documentació,
que en aquesta assemblea
que vau participar,
la primera assemblea
dels infants
que es va fer
al Palau de Congressos,
aquí tenim
un compromís
de responsables municipals
que es van comprometre,
precisament,
això diu
les professores i professors,
Montse Mercader,
bé,
les professors i professors
del CEI Mediterrani
manifesten que volem treballar
per aconseguir
una escola més sostenible
i per fomentar
la participació activa
i els alumnes
en la presa de decisió
que afecten tant
a l'escola
com a la ciutat.
I d'aquesta trobada
jo sé que vau,
doncs,
rebre el compromís
que des de l'Ajuntament
també s'ocuparien
que la vostra escola
estigués neta.
Ho han complert?
Sí?
Sí.
Van persones
a treballar a l'escola
i a netejar-la
i tot això?
Sí.
Sí?
I estareu vigilants
que no se'n cansin?
Sí.
Bé.
Tots els ens del col·le
estan d'acord amb això?
Sí.
I parleu del tema?
Sí.
Ara, ara,
ui, mira,
estan al paradís,
tots creuen,
tots ho fan bé,
ningú llança cap a terra,
jo no m'ho crec,
algú deu fer alguna coseta.
Sí, sí que tira.
Ah, ah, ara,
vinga, va, va,
que comenci,
i què passa?
Així com explicava abans
l'Àngel
que els agafava,
parlava,
Alejandro,
per exemple,
tu explica'm,
si tu veus algú,
tu has hagut de cridar
l'atenció a algú?
No.
Encara no,
però ho has vist?
Sí.
I com reaccionen
quan els hi diuen
que s'enfaden?
A vegades,
alguns.
I aleshores,
què feu vosaltres
si s'enfaden?
Els intenteu convèncer
o què?
No,
doncs l'agafem nosaltres.
L'agafeu vosaltres
i ho llanceu a la paperera?
Sí.
Déu-n'hi-do,
Adalina,
és un compromís molt important
que a vegades
els adults
no l'assumim,
només cal observar
les nostres actituds
quotidianes, no?
Sí,
és qüestió
d'un moment de reflexió
que és el que vam fer,
buscar solucions
i aplicar-les.
I això tant funciona
als grans
com amb els joves.
El que passa és
que els grans
a vegades ja no ho fem.
Molt bé.
El tema
de l'aventura
de la vida,
us agrada treballar-lo?
Desperta el vostre interès?
La Imma,
que mira molt
però no parla,
Imma,
et veig molt callada,
eh?
Imma.
I la Loli?
També,
tot li sembla bé.
Jo em penso
que haurem de canviar
una miqueta de tema
perquè jo veig
que teniu
el tema del pati
molt arreglat,
que teniu l'escola neta
com una patena,
eh?
Aquest pati
deu ser una meravella,
ja el vindrem a veure un dia,
però jo sé que a més a més
de treballar
tot el tema
de l'aventura
de la vida,
algú
s'ha preparat
algun poema,
algú sap recitar,
i home,
a mi m'agradaria
adermanar-vos
que ho compartíssiu
amb nosaltres,
si us ve de gust.
Qui s'ha preparat
algun poema
o alguna cosa?
A veure,
qui?
L'Anna Maria?
La...
No veig el cartellet?
Ara,
la Sabà,
la Imma també
i la Kia,
doncs vinga,
i la Loli també,
i José.
Ui,
si tenim aquí
un munt de poemes,
doncs vinga,
comencem per aprofitar el temps.
Kia,
comença tu,
si vols.
El fred,
quin fred que fa,
tinc les cames
arrempades,
tinc les mans
encarcarates,
tinc n'has fet
un glas.
Eh,
tranquil·la,
que no tenim
cap mena de pressa.
Si això durà,
no sé pas,
el quin fred que fa,
jo no puc pas aguantar.
Ui,
ja està.
Escolta,
és molt bonic,
aquest poema.
Quant te l'has après?
Fa molt?
O aquests dies?
Aquests dies.
I què tal,
t'ha costat molt?
Una miqueta,
no?
Però bé,
ja està,
i ho has fet molt bé.
Loli,
Meri tenia algun poema?
No.
Amb la Meri ja parlarem
d'altres coses després.
A veure,
Loli,
quin poema has preparat?
El de desembre.
Doncs vinga.
Molsa per mar,
sorra fina
per a dibuixar un caminar,
una návada de farina
sobre el pesebre de nadar.
Aquest pastor
mira un el poes
que no podrà ni caminar,
ja que tan olla capó un va,
va cap al po,
porta una hierra,
ja que el escasez
al turó,
va del río,
el pescado,
el bon palies
y auram la tierra.
Ja que el nino ve del espai,
posa en un bulgui,
se hizo ray,
un nadar
que mes va a pasar
vora d'un ram
de galcerán,
loma
dels nassos
pel carrer,
una inxacava
i una altra ve.
Ja ho tenim aquí,
ja estem al febrer,
molt bé,
molt bé,
de veritat.
Imà,
el teu torn.
Llorines noves,
fred al nas,
un esternut,
llumen de glas,
llenet en llarg,
flor de matllet,
ja que hi succes,
on deuen ser.
El sol,
naves del espai,
cap al balcó,
surten del meu televisó.
El sobro,
en compte,
el finestral,
aviat s'anyul,
tan se val.
Entre solestels,
mitja amagada,
juga la lluna,
en farinada,
i veig la reina de les neus,
ossos de plata,
els seus trineus.
Vespre d'hivern,
niques escola,
sopa mulo de farigola.
Ens han requerit així un ambient,
d'aquells bonics d'hivern,
un paisatge d'hivern,
que ens estan fent,
que Déu n'hi do,
molt bé.
tenim aquí el José,
José,
perdona,
t'he dit José i és José,
he de posar l'accent,
José,
va,
quan vulguis.
Alguns arbres s'han tornat
d'un color tot rovellat,
que algú no vagis enlloc,
caminant a poc a poc,
mira que un tristet t'espera
i el taulet de la cuinera,
o t'obre el cel,
jo a l'escola
i tu que algú de la cassola,
fugues d'arbres per camins,
llavors per ratolins,
rovellant per tot arreu,
i llum marcada de la reneu.
Molt bé, José,
molt bé.
No estem aplaudint,
estem molt desanimats
i aquí s'estan dient uns poemes
molt ben dits,
clar que sí.
Millor a l'escola
que a la cassola,
sempre, no?
Sí o no?
Ah.
Qui més té poemes preparats?
S'ha de,
quan vulguis.
és tarda de festa,
de festa major,
s'encenen llumetes
de tots els colors,
cric, crac,
cata, crac,
fa el ball de bastons,
dimones que salten
al mig dels minyons,
ja sonen les gralles
i arriben els nans,
darrere s'acosten
els nostres gegants,
vestida de verd,
la reina Maria,
vestida de negra,
de rosa,
la negra vanilla,
el negre,
el rei,
ens passa endavant,
m'agrada el bigoti
del nostre gegant,
Olga Xirinax.
Molt bé,
s'ha de molt bé.
Què us agraden les poesies?
Què us agrada més?
Les poesies o la tele?
Les poesies.
No m'ho crec.
No m'ho crec.
No m'ho crec.
Ja m'ho podeu jurar
que no m'ho crec
de cap manera.
La tele, no?
La tele.
Tenim més poemes?
Sí.
Sí?
Què és?
Anna Maria?
Sí?
Anna Maria?
Vinga, va.
Anna Maria.
La senyora sergantana
ara surt a passejar,
fa sol,
quin dia mesclar,
ai, començo a tenir gana.
La sergantana lleullera
sota el sol de Fidestiu,
lluca un mosquí
vora el riu,
a l'ombra de la pomera.
Mentre fuix aquest mosquí,
quin ansur,
quina basarda,
és d'agora lenta,
una tarda,
d'un setembre pot humit.
molt bé.
Hamza,
ara tu?
Tardor,
ja ho que les fulles
som a la tardor,
ells sí que marxen
deixant tres
del bosc.
Molt bé!
Molt bé,
molt bé,
molt bé.
Tenim més poemes?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sí?
Sento una veueta per aquí
que no sé de qui és.
Anna Maria,
tens una altra?
Mentre acabem de...
Hi ha algun més per aquí?
Abdelhamid?
Vinga!
La tardor,
ni fred ni calor.
Molt bé!
Doncs sí,
però avui fred,
eh?
Avui fred perquè encara som a l'hivern,
ja arribarà l'any que ve la tardor.
Anna Maria,
una altra?
Sí?
Doncs Rona,
tu mateixa.
Al novembre
se la porta
i com sempre a la tardor
amb les pluies
i els volers
arribaré també jo.
Mireu de ser bons minyons
i menjar moltes castanyes
i no altres coses estranyes
que valen més diners.
Els caramels
i els xiclets
fan tornar-los d'escorcades.
Un got d'aigua per la ser
i castanyes ben torrades.
Fins aviat,
si tot va bé,
ara que ja fa fresqueta
us saluda la quimeta,
Rubi Jones
i castanyera diplomada
per tot ser molt esperada.
És un poema molt saludable aquest,
eh?
A banda d'altres coses.
Em penso que l'Abdelhamid
vol dir una altra cosa
perquè m'acaba d'aixecar la mà.
Sí o no?
Sí?
O el Hamza?
Sí?
Si a l'octobre plou,
el roballó és mau.
Com dominen el refrenyer.
A veure,
val a dir que tal el Hamza
com d'Abdelhamid,
la Kia
i algun alumne més d'aquest grup,
han arribat fa poc a Tarragona,
no, Adelina?
És que clar,
no hem dit res,
però ningú es fa la idea
de l'esforç que suposa
per a aquests joves.
A més,
amb aquesta força de voluntat,
els quals sentia mal aquí,
el Hamza,
tots aquests alumnes, no?
Ja val la pena fer esment.
Sí,
aquests nanos,
per exemple,
han arribat a començament de curs
per primera vegada.
És reunidor, eh?
Aquest nen arribat més tard.
De totes maneres,
estem contentíssimes,
tenen un interès increïble,
increïble
i una educació
fora de mida.
Ja ho observem,
i tant.
Esteu molt moixos, eh?
De veritat.
No us animeu
de cap manera.
i jo crec que aquí
el que toca és escoltar
una mica de música,
a veure si us animeu,
perquè ja està bé.
Aquí us vam demanar
que trieu-s'ho,
unes quantes cançons.
Heu fet una tria,
a més variada,
que jo crec que els oients
s'ho passaran molt bé.
Com si fossin uns
disc jockeys de la ràdio,
eh?
Anem a posar la música
que heu triat vosaltres.
Aquí m'han demanat
dues cançons de Camarón.
Qui ha demanat Camarón?
Que aixequi la mà.
Un, dos,
dos mans no,
amb un en tinc prou, eh?
Que això no són votacions,
o compta per dos el vot.
Un,
i el Rubén,
ell deia,
dos mans,
perquè m'agrada molt Camarón.
Dos cops ho dic,
clar que sí.
La Loli,
el Rubén,
José,
Abdel,
perdona,
digue'm tu el teu nom.
Abdel,
Abdel,
a veure si me l'aprenc,
eh?
Mira que em costa.
Àngel,
Alejandro,
i Abdel,
a mi també m'ha aixecat la mà
que li agradava Camarón.
I per què us agrada Camarón?
Qui m'ho pot explicar?
Qui és Camarón,
d'entrada?
Que comenci a sonar
una miqueta de fons,
sempre Jo soy gitano?
L'Àngel ja es posa ballant
només sentint la música.
Escolta,
tu Camarón t'arriba,
eh?
Molt al fons.
Explica,
qui és Camarón,
per qui no ho sàpiga?
No sé,
és un gitano
que va morir
fa molt de temps.
Ara han fet una pel·lícula?
Sí.
Sobre la seva vida?
Que a més ha tingut
l'actor que fa de Camarón
ha tingut un premi Goya
d'aquests tan importants,
no?
Sí.
Home,
diuen que és la millor veu
del flamenc.
Sí.
Tu també ho penses?
Qui més em pot dir
alguna cosa de Camarón?
Algú em pot dir
alguna cosa més de Camarón?
Sí?
Home,
el Rubén que votava per dos,
que aixecava les dues mans,
deu ser un fan,
deu tenir un pòster
a casa seva de Camarón,
sí o no?
Sí.
Qui era Camarón?
Ens pots dir alguna cosa més
a banda de tot el que ens ha dit
l'Àngel?
No,
només ho conec.
Però a tu t'agrada molt Camarón?
Sí.
I quan sents Camarón
tens ganes de cantar,
de ballar?
De cantar.
No et faré cantar,
no et preocupis,
si vols cantar,
canta,
però no,
no,
no,
como que no.
Bé.
Algú més li agrada a Camarón
i ens pot explicar per què?
i si hi ha alguna cançó
que li agrada més particularment,
no?
Doncs escoltem-ho una mica més.
Vinga, va.
Perquè hi ha més d'una,
més d'una guitarra invisible, eh?
Perquè algú està allò
gretant la panxa
com si fos una guitarra
i dius, ui, ui, ui,
com ens agrada Camarón.
Com que us agrada tant Camarón
i heu triat dos temes,
un aquest de
Jo soy gitano
i després Com ho he l'aigua,
si us sembla,
l'altre el deixem pel final
per tancar el programa.
I mentre podem escoltar
altres cançons
que heu triat.
A veure,
jo aquí tinc un títol
que és Sobe son.
És aquest el títol,
correcte?
I miro la Victòria,
que em penso que és la Victòria
una de les alumnes
que ha triat
la música de Miami
Son Machines,
sí?
Explica'm per què,
Victòria.
costa't el micròfon.
A veure què t'agrada d'aquesta...
A veure,
aviam si comença a sonar
allò perquè...
Mira,
és això?
Sí?
Ole!
A veure,
tu d'entrada,
Victòria,
explica'ns,
tu saps qui són aquestes noies?
Són noies?
És un grup?
Explica'ns una miqueta
qui és
o qui són Miami
i són Machines,
perquè jo recordo
fa molts i molts anys
n'hi havia unes Miami
som Machines
però que ja deuen estar
allò,
belletes,
belletes.
Aquestes són noves
perquè són molt joves,
no?
Per què no ens expliques
qui són?
Que són tres noies,
quatre,
quantes són?
Són tres noies.
Tres noies,
i com són?
Són molt guapes,
no?
Sí.
Ui, sí,
com de guapes són.
i què tal ballen?
Molt bé.
També com canten?
Sí.
I tu quan sents
aquesta música,
què?
Penso que a l'Anna Maria
també li agrada
aquesta música,
no?
Sí.
I us agrada ballar
totes dues?
Sí.
I quan balleu?
Al pati,
al col·le,
quan esteu a casa
amb les amigues?
Amb les amigues.
Sí?
Us agradaria ser cantants
o ballarines o què?
Cantant.
Ah, sí?
I què tal canteu?
Bé?
Ah, què has de dir?
A algú més li agrada
aquesta cançó
i aquest grup?
No?
Allà tenim
la franja de Camarón,
que escolta,
només els agrada Camarón,
no els demanis res més.
A algú més li agraden
aquestes xiquetes?
La Loli no està molt convençuda.
A tu, Loli,
què t'agrada de música?
Camarón.
Ah, tu també ets
del sector Camarón.
Jo crec que per aquí
tinc una altra cançó.
En aquest grup
hi ha algú
que és així com a romàntic,
que li agrada
l'Antonio José.
Qui és?
Ah,
se va.
A tu t'agrada?
Explica'ns,
i qui és aquest noi?
Perquè és un noi jove, no?
Sí.
És un nen,
com aquell qui diu.
Sí.
I per què t'agrada?
Doncs...
per...
Perquè canta molt bé?
Sí.
I has triat una cançó
que es titula
Traigo flores.
Sí.
Vols que l'escoltem una mica?
Vale.
Doncs vinga.
Hey!
Hey!
Vale la pena
de mil puertas
a la luna llena
robarle melodías
para hacerte una canción
a mi manera
yo te canto a ti
mi flamenca
que no es osadía
que canta mi corazón
y hoy
yo te traigo flores
de abril
con tu
con tu
a ver,
yo no sé si se va
o algun altre company o companya
ens podeu parlar
d'Antonio José
que té una veu extraordinària
no?
I una força
i una presència
cantant
que déu-n'hi-do
Algú ens pot explicar qui és, Antonio José?
No?
Loli, tu ho saps?
Doncs explica'm-ho, dona, que em quedaré amb les ganes.
Tu què vols, que jo faci el ridícul, que digui, mira, canta Antonio José?
Jo, eh? No, explica'm qui és, que no sé qui és.
És un nen.
És un nen? Quina edat deu tenir, com vosaltres?
O més gran? Què creus?
Més gran.
És que no ho sé, de debò us ho pregunto perquè m'ho expliqueu.
Algú més de per aquí té més informació?
José, va.
Un nen té 10 anys.
10 anys deu tenir, més o menys.
Home, una miqueta més grandet que vosaltres.
Però vaja, si fa una fa...
I és cantant.
Canta molt bé, no?
Sí.
I jo per aquí tinc una altra cançó, que es diu Gasolina.
Qui l'ha demanat?
La Kia?
Vols que l'escoltem i després parlem?
Sí? Vinga, Gasolina.
Algú em pot dir que estem escoltant?
Sisplau, que no tinc ni idea.
Gasolina, això què és?
Això és això que anomenen reggaeton?
Kia? Va, explica'm una miqueta.
Aquesta cançó per què t'agrada?
Aquesta canta molt bé.
Canta molt bé. I fa ballar o què?
T'agrada ballar?
No.
No t'agrada ballar?
Jo em penso que és que et fa una miqueta de vergonya.
Sí?
És possible?
A qui li agrada ballar d'aquí de la taula?
Ja sabem que l'Anna Maria i la Victòria són les noves Miami Som Machine de Tarragona.
A tu també t'agrada?
Doncs mira, podríeu ser tres i ja podríeu fer les Miami Som Machine de Tarragona.
Qui us sembla?
Home, el pati, com que ja està tondent que no teniu feina, podeu dedicar a assajar, no?
Algú més li agrada ballar?
Ningú més?
Ui, Ángel, que no te vamos a liar, ara que bailes aquí, no te preocupes, puedes levantar la mano.
Déu-n'hi-do.
Cantar, a algú li agrada cantar?
Sí.
Sí?
I a tu també, Meri, que no tens sentit gaire bé la veu, Meri.
A tu quines cançons t'agraden?
Alguna?
Quina música t'agrada escoltar?
Pensa tu, i si te t'acut ja m'ho diràs.
Maria Isabel.
Maria Isabel, doncs ho podies haver dit i l'haguessin preparat, dona.
Ai, llàstima, no tenim a mà, no, la Maria Isabel, Lluís, no, em diu el Lluís que no,
que no la tenia prevista la Maria Isabel, la propera vegada que torneu a la ràdio, eh?
Prepararem la Maria Isabel.
Com que us agrada cantar, jo crec que fent un esforç, eh?
Fins i tot ens cantaré una cançó, seria possible?
Sí.
M'he de posar de genolls per demanar-vos que em canteu una cançó, no només a mi,
només faltaria, sinó a tots els oients?
O la podrem cantar?
Però a veure, primer, digueu-me quina cançó és...
Margarideta.
Margarideta.
Quan vulgueu.
Escoltem Margarideta.
Eh, però tranquils que acabarem amb Camarón, eh?
No us poseu nerviosos.
Margarideta i després acabem amb Camarón.
Vinga, quan vulgueu.
Margarideta, llevat de matí, deixa de fer matinada.
Margarideta.
Margarideta, llevat de matí, deixa de fer-me a vestir.
Però me llevaria jo, sin milletes no tenia.
Però me llevaria jo, sin milletes no tinc, no.
Pérez va a la plaça, Pérez es compra, Pérez es torna, Pérez es aquí.
Margarideta, llevat de matí.
Molt bé.
Magnífico.
Ara, jo crec que ens hem equivocat en una cosa en el programa d'avui.
Que tot ho teníem que haver fet cantant.
I així haguéssiu parlant més.
Sí o no?
Perquè canta, escolta, canteu molt bé i no teniu cap recansa.
Qui ja ha passat, no et preocupis, ja s'ha acabat tot.
Què tal?
Què tal us ho heu passat?
Bé.
Bé?
Us ha agradat venir a la ràdio?
Sí.
Ens vindreu a veure un altre dia?
Sí.
Segur, eh?
M'he quedat amb les vostres cares i els vostres noms, eh?
Compte.
Acabem amb Camerón?
Sí.
Doncs vinga.
Moltíssimes gràcies per venir avui.
De veritat que ha estat un plaer tenir-vos aquí a la ràdio.
Esperem que ens retrobarem un altre dia.
Adelina, moltes gràcies.
L'any que ve si continua l'aventura de la vida, jo espero que es treneu també vosaltres, eh?
Ja que sigui una norma.
Això esperem.
Molt rebé.
Moltíssimes gràcies i enhorabona per la tasca que feu als mestres.
Bon dia.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bràcies.
És com l'aigua, és com l'aigua, és com l'aigua.
És com l'aigua, és com l'aigua.
És com l'aigua, és com l'aigua, és com l'aigua.