Fins demà!
Fins demà!
Per l'inici del Transaventour, que ja s'ha fet, que ja s'ha valorat, va anar bé.
Sí, sí, nosaltres molt contents, tot i que, a veure, va de ballar una miqueta els participants.
Al final quants equips van ser?
Al final se van apuntar 10, però només van sortir 9.
Perquè uns van arribar allà tard i van dir que ja se preparaven per l'any que ve.
I escolta, què van triar? L'extrem o diguem-ne el més convencional?
Bé, va haver de tot.
O sigui, des de la gent que al començament va dir, no, no, jo estrem, no?
I després de la primera jornada i meitat de la segona, que tenien encara opció per poder canviar,
llavors van canviar, no?
Perquè era una miqueta això, doncs, hi ha gent que diu, no saps fins on estàs,
perquè no sol és físic, sinó també és psíquic.
I llavors, no sé, potser el que ens queda patirem, no?
Doncs llavors els donàvem l'opció i bé, va ser més o menys 50-50, no, 50%.
Guanyadors?
Guanyadors?
Molt bé.
Els de Cambrils, Ride Team, s'hi van imposar, anaven molt bé.
Anaven sobradets, allò.
Sí.
No, no, no dic sobrats, no malinterpreteu, que anaven, estaven en bona forma física.
Sí, sí, en bona forma.
A més, era una preparació per altres que ells ja tenen previst fer.
Forma part del seu circuit de rides, no?
Llavors, doncs, van ser molt seriosos i, sí, sí, a més, si alguna cosa és...
Estem contents perquè hem tornat a el que és la competició com era del TransAventure de fa 4 o 5 anys, no?
Un companyerisme entre ells, s'ajudaven.
A veure...
Aviam, davallar un nombre d'equips té aquest aspecte que dius, home, doncs, potser promocionalment,
però, clar, després la qualitat del ride guanya molt, és òbvi.
Sí, està clar, perquè els que estan, doncs, no estan tan pendents,
ostres, aquell equip va massa fort, a veure si podem...
No, perquè més o menys el nivell, cadascú el posava i contents.
Doncs no res, com les falles, ara preparar el de l'any que ve, eh?
Sí, i tant.
Ja saps que ho preparen d'un any per l'altre, tu el mateix.
Doncs, bé, des d'aquí, perquè sempre hi ha un munt de gent a l'ombra, no?, de l'organització,
doncs m'agradaria, doncs, primer donar les gràcies a tothom i, sobretot, gent aquí que, bueno,
que ve altruistament, com els d'Esperologia...
Que ara presentarem la convidada d'Aurí.
Que ara presentarem la convidada.
Estem deixant allò expectació.
Sí, perquè, a veure, tot i que es fa un ride, sempre procurem que la seguretat sigui total, no?
Llavors, a veure, en antros podem fer moltes coses, no?, que si vici de muntanya, que si orientació,
doncs, clar, cada cosa en particular, doncs, preferem que la gent que s'hi dedica...
Experts, gent que sigui experta en aquella matèria.
I, aviam, una d'aquestes persones és l'Eva González. Bon dia, Eva.
Hola, bon dia.
Gràcies per venir. Jo no sé dir que potser ens parles sota una rajola,
perquè allà estàs dedicat al tema de l'esperiologia i tens la sensació que aquestes persones
sempre estan, doncs, en coves sota terra, com si fossin un tal, però no, no és així, ni de bon tros.
L'Eva és la responsable de material, és a dir, com passa en aquests col·lectius,
tothom es responsabilitza d'una àrea, és membre de la Junta de l'Associació Esperiològica de Tarragona
i va tenir molt a veure en el Transaventure,
perquè a tu et va tocar, entre altres coses, triar una cova que tingués allò les característiques...
I això no és fàcil, trobar una cova, eh?
Home, fàcil no ho és mai, però quan tens el problema del Rally de Catalunya...
Ah, clar, que a més teníeu aquesta limitació, no?
Que t'han de dir, hi ha de passar, bueno, hi ha d'haver una cova per aquesta zona
i que a sobre sigui una cova que tingui una mica de dificultat,
no gaire, però una mica, perquè és un... a veure, és una prova.
És bastant difícil i, a més a més, per la zona on havíem de buscar.
Però, bueno, amb molta paciència i molt de temps la vam trobar i vam quedar molt contents.
Clar, perquè quan dius, una cova que tingui un grau de dificultat,
com mesureu la dificultat d'una cova?
Sota quins criteris? Que sigui molt estreta, molt ampla, molt fosca, molt llarga.
Quins són els criteris que van marcant la dificultat?
Home, per naltros aquesta cova era res, com un foradet.
Però, clar, vam valorar que hi havia molta gent que mai no ha entrat a cap cova
i que li donguessis el que li donguessis ho trobarien una mica difícil.
Llavors vam trobar una que era una mica estreta, molt gran no era, però tenia de tot.
Tenia un poet, era estreta, havien de grimpar una miqueta
i d'esgrimpar per agafar el que són les balisses.
Ho vam intentar posar una mica, bueno, tot allò difícil que es podia.
Sí, que es podia.
No, que anava en un raid, no anava en un casament.
No, clar, a veure, la cova era molt petita, però dins de lo petita que era,
ho vam posar bastant dur.
Algun equip va dir...
Una altra vegada ho posar una mica més difícil.
Si podeu, perquè, clar, van suar, van suar.
Jo ho entenc, Eva, perquè el tema de la cova, allò de l'esclaustrofòbia,
és tot això que s'explica, que bé.
El que realment és terrible és, clar, cadascú és conscient del seu cos
i de les seves dimensions, i dius, per aquí no hi què pugui, per aquí no hi passo.
Ja em poden empènyer que per aquí no hi passo.
Clar, el forat de la cova és el que és, i la teva corpulència és la que és.
Sí, i les tècniques...
Per tant, aquests senyors que estaven al raid, vull dir...
No hi ha temps d'explicar-li la tècnica de les mans estirades i...
Molt estirades, una, l'altra, i una marcada...
Sí, vam entrar tot el grup, tot l'equip, que vam col·laborar, érem cinc,
i vam baixar tots, i vam pujar tots.
Clar, jo soc primeta, hi ha gent una mica més grasseta, i vam baixar i vam pujar bé.
I tens molta experiència d'entrar i sortir de l'escola.
Sí, no, però hi havia molta seguretat, no deixàvem entrar ningú sense casc,
vam posar una corda amb Nussos, perquè, clar, era un poet molt estret,
que havies de fer una mica de grimpada per pujar, no?
Rellescava una mica, era una mica difícil, però, bueno,
al nivell d'altres aventures, la gent que corre tampoc no...
No és que no hagi fet mai res, encara que no hagin fet espel·lios,
cala d'enfant, i es ferrat es fan i estan una mica preparats.
No és com posar la primera persona que passa pel carrer.
Hi havia molta seguretat i hi havia sempre gent amb ells per si passés alguna cosa.
Comentaves la dificultat de trobar una cavitat adient,
les persones que us dediqueu a l'espeleologia,
a banda que oficiosament us coneixeu una miqueta els espais,
hi ha alguns cents o algun mapa o alguna manera d'informar-se
al voltant de les coves o les cavitats que es pot visitar?
Home, n'hi ha mítiques d'aquestes que aneu als aficionats
quan teniu uns dies de festa,
però d'aquestes cavitats més petites que pugui haver-hi,
per exemple, a prop d'aquí,
o els vas descobrint i us odieu uns als altres?
No, a veure, hi ha registres, hi ha un llibre,
però és molt antic, la topografia tampoc no era del tot,
molt, a veure, molt fidedigna, no?
Però sempre, i si no vas a qualsevol poble
i preguntes al més gran d'allà,
i segurament a algú li ha caigut una ovella,
una cabra, i la coneixen.
I escolta, Eva, quan aneu justament a un poble
i li pregunteu, escolti una cova,
no es queden una miqueta?
Per què volen una cova?
Sí o no?
Home, de vegades sí, però bueno,
la gent deuen dir, mira que hi ha coses per fer, eh?
Sí, és com a l'Astèrix, no?
Estos romanos están locos, no?
Nosaltres que anem aquí amb tota la precaució del món,
com tu dius, perquè no se'ns caigui ningú,
i ells venen i s'hi posen dins.
Sí, no, però a veure, li fa gràcia, no?
Per el trans,
vam anar a rojals,
perquè primer vam buscar per aquella zona,
i per topografies
i graus del mapa,
coordenades,
vam trobar una.
El que passa que era molt difícil d'accedir,
hi havia molta vegetació,
i clar, ells van amb pantalons curts
i, bueno,
haguessin arribat
molt destrossats.
Se'n pot fer difícil,
però no es treballen.
A veure, no, tampoc no és...
Una cosa és difícil,
una altra fer allò una pel·lícula de Rambo,
que és diferent.
Vam anar a rojals a un bar,
bueno, una casa rural,
vam preguntar,
i ens van dir,
sou les primeres persones
que mai a la vida he vingut a preguntar per res.
Mira que han preguntat coses,
però per una cova.
Diu, sí que hi ha,
però clar,
és molt difícil accés
i després les que hi havia una altra...
Bueno, per allà a la zona
eren molt, molt petites
per fer un trance
o molt estretes
per poder tenir els mínims de seguretat
per baixar tanta gent.
Clar, de cova sí que vam trobar,
però un pou molt estret
que has de baixar molts metres
no pot garantir la seguretat de tots.
Clar, molts metres...
No sé, 50, 70 metres,
vam trobar una.
I clar,
era un pas molt estret
i clar,
encara que fóssim 100 persones,
no podríem garantir la seguretat
dels participants
quan baixéssim,
perquè no teníem marge de mar i obre
ni de...
Clar, no teníem espai físic
per poder-los protegir
en cas d'algun problema.
Sigui com sigui,
sembla ser que la vas encertar
perquè et van fer aquest comentari
de podries haver buscat més difícil.
Això és que el repte era interessant.
Home, era un noi molt gran
i li va costar arribar a la balesa.
Era corpulet.
Era corpulet.
Quantes vegades no t'hauran preguntat
per què t'agrada posar-te dins de les coves?
Tants llocs macos que hi ha per anar-hi,
Eva.
I tu a les coves, sota terra.
Sí, bastant.
Per què?
No sé, a veure,
m'agrada tot,
també m'agrada la muntanya
i faig vies ferrates.
L'activitat física.
Sí, sí, i barrancs.
Però la cova, no sé,
és bastant...
És que no és un forat fosc
i tris,
com la gent pensa.
Hi ha moltes coses a baix.
I a veure,
si hi ha coves
que realment no valen la pena baixar,
les fas per fer una mica d'entreno,
de dir, bueno,
me'n vaig entrenant
i vaig agafar una mica de fondo.
Però hi ha coves
que són autèntiques meravelles.
Poder parlar d'aquesta zona no,
però hi ha zones d'Espanya
que és un veritable plaer fer espèlio.
És interessant que ho diguis
perquè a vegades es relaciona això
de posar-se dins d'un forat,
allò estret,
que vas enraptant
com si fossis una serp
quan realment pots entrar
a uns paisatges subterranis
que són increïbles.
Vaja,
jo parlo
pels documentals de la dose.
No ho comprendràs.
Tens molts de mitjans
i a tu ho veuen molt bé, no?
Sí, sí.
O sigui,
jo crec que l'aventura realment
d'una cova,
això sí que és aventura
perquè tu entres,
no tothom ho veu igual
perquè portem el llum,
no?
I llavors
un mira cap a un costat,
veu d'una manera,
totes les ombres
i les penumbres
fan completament diferent tot,
però el que diu ella,
no?
Diu que és molt bonic
i tot i que jo
tinc les meves reserves,
sempre ho he dit,
les coves m'agraden,
la miro una miqueta
i entenc que a ells
li puguin agradar
perquè ells també entenen
com a mi m'ha pot agradar
baixar a un riu
o baixar
o saltar.
Sí,
que ho fas una vegada a la vida.
Jo en aquest sentit,
i perdó per l'experiència,
però només una vegada
i la veritat és
que em va sorprendre
perquè tothom
quan es parla d'espeli
o de coves,
de seguida
la primera paraula
que se't posa al cap
és la claustrofòbia
i resulta que entres
i si no hi penses
que ni passa pel cap
que puguis tenir
aquest sentiment
d'estar en un lloc tancat.
Hi ha molta,
diguem-ne,
com a mala fama
en aquest sentit.
Estar en una cavitat,
cada persona,
però la claustrofòbia
és una patologia
prou seriosa
com per pensar
que qualsevol de nosaltres
la té,
i realment és una mica
el que has sentit dir
perquè entres a la cova
i realment no tens
aquest sentiment
d'ofegament
ni d'angoixa
ni res.
És que potser
claustrofòbia
hauria de dir
fòbia així a seques,
la por.
Hi ha coves
que sí que donen claustrofòbia.
Fins i tot vosaltres
que esteu experimentats, no?
Home, a veure,
jo he passat per passos estrets
a coves d'allà a Huesca.
I que és la sensació
de no poder sortir.
Clar, no,
és la sensació
de, a veure,
he hagut de treure pedres
per poder passar.
Home, clar,
és que aquí ja estem
a uns extrems.
Això sí que és una mica
però, bueno,
són passos molt, molt petits.
Però, clar,
no pots tenir claustrofòbia.
Hi ha coves a Cantàbria,
a França.
Jo he estat a coves
que eren com platges
per dins.
hi havia una platxeta,
li diuen la sala de la platja,
una platja.
De quina estàs parlant, així?
Estic parlant
d'una que es diu Heretics,
que està al sistema
Félix Trom,
a França,
i has de baixar, sí,
a veure,
és un pou bastant estret,
ho passes una mica malament,
perquè clar,
com que no anirem mai
ni baixarem mai,
dóna'ns més detalls,
eh,
o gaudirem amb tu
a través de la teva experiència.
Sí,
és una entrada,
és com un pou,
bé,
és un pou bastant estret,
tot de pedra,
has de tenir cuidat
perquè vas picant
amb els braços,
després baixes un pou
una mica bastant ample,
com,
és com un antic riu,
ha fet com un tubo,
i arribes a una gran sala,
un laminador,
que és una zona
que t'has de jupir una mica
per passar,
tot de pedra,
i arribes a una gran sala
que hi ha una platja dins.
I et pots banyar,
i a veure,
remullar-te els peus.
Un dit d'aigua,
dos dits,
però això és una platja.
Però a vegades trobeu
que ha evitats
que hi ha molta més aigua.
Sí, sí, sí,
però clar,
agafem bots,
perquè està molt freda.
I, bueno,
se pot fer allà viva,
si la vols explorar més,
hi ha gent que munta
les tendes allà
i se queda a dormir.
I es fa això
dins de les paleologies,
de passar-te dies
a sota terra
sense sortir fora.
Sí, sí,
si la cova ho requereix,
sí.
A veure,
nosaltres no ho hem fet mai,
perquè en quatre o cinc hores
tornes a sortir,
però hi ha gent que ho fa.
O a Cantàbria
hi ha coves
que has d'agafar bots
perquè has de passar,
has de creuar llacs
molt profuns.
Hi ha una,
la coventosa,
a Cantàbria,
que té tres llacs,
arribes,
passes amb el bot
i després continues caminant
i no veus el sostre.
Jo tinc entès
que Cantàbria
és de les zones
que ha pràcticament
el paradís
de la gent que fa esparallògia.
Sí, el ramal és de la Victòria.
És a dir que, vaja,
que és realment
el lloc que...
A Setmana Santa
està pledes,
però l'hola.
Us trobeu allò
per les coves,
hola, hola?
Sí.
No, de vegades sí.
De vegades tu vas entrant
i veus un grup que surt
eh, adéu, adéu,
com ha anat bé?
Bueno, mira,
no som els únics que entren.
Tresors no se'n troben, no?
Amagats a les coves.
No, sí, calla que...
Dic, quina motivació tindran?
Serà que es troba alguna cosa allà?
Però no, es veu que no.
Es podrien trobar tresors
són les d'Eivissa
que toquen a la costa,
els pirates
que deixaven totes les coses.
Les fotos que fas,
si són bones,
és un antic tresor
quan surtes.
Per realment dius,
és possible que jo
hagi estat aquí, no?
I després ho mires
en perspectiva.
Important,
mai anar sol
a una cova?
Importantíssim.
Mínim tres persones.
A veure,
és molt bàsic
per dir,
si a mi m'ha passat alguna cosa,
un company es queda amb mi
i un altre va demanar ajuda.
Si són coves molt llargues,
grups molt grans,
tampoc.
Perquè no es pot perdre.
No,
perquè sempre
molta gent,
el que és el recorregut
és més lent,
però com a mínim
tres o quatre persones
per la seguretat de tots.
Preparació prèvia
a banda d'estar federat
i totes aquestes coses
que són importantíssimes.
Molt important
la targeta federativa
perquè hi ha gent
que ho fa,
ha tingut algun problema
i després,
Déu-n'hi-do.
És a dir,
no és allò d'en una gràcia
que allà,
aquesta cova de no re
amb una corda de no re
i baixem a mirar.
No, no,
ara,
i cada vegada més
i ho trobo molt correcte,
però no només
per les coves,
per les pedagogies,
sinó per tots els que fan esport,
el mínim esport,
la targeta federativa.
Però per això
ha de passar
per algun curs,
una mica de formació.
A veure,
formació sí,
perquè clar,
hi ha coves que només
és caminar
i hi ha coves
que has d'estar
tota la cova penjat
i clar,
has de tenir una mica de,
bueno,
una mica no,
has de tenir coneixements
de penjar-te,
fer-ho bé,
no caure
i clar,
això s'ha de fer
un curs d'iniciació
a l'espirologia
que normalment
se fa al principi
i tenir un equip,
un equip teu
que tu puguis confiar
en el teu equip,
no un equip que et deixi,
no que hagi trontollat
per moltes mans,
no,
un equip teu personal
perquè d'aquest equip
depèn la teva vida,
realment,
és que és així de fred,
la corda i el teu equip
faran que puguis
tenir un accident o no
i després també
el teu cap
i que tu siguis conscient
d'on t'estàs ficant.
Jo no sé,
però de tot aquest tipus
de pràctiques esportives
sempre he sentit
que l'espirologia
és d'aquelles
que no fan moltes,
moltes persones,
òbviament no és una pràctica
multitudinària,
però que aquell que té
una primera experiència positiva
s'hi enganxa,
ja no ho pot deixar.
Això ho diuen de tot,
no, no,
de tot ho poden dir,
però jo,
les persones que he conegut,
un dia ho van fer
i van dir
això és per mi,
ja,
és a dir que
tant l'atxa té
una certa addicció,
no,
aquesta pràctica
de l'espiriologia,
jo no l'he sentit dir.
Home,
si no tens una mala experiència
al principi,
sí,
clar,
i per no tenir
una mala experiència
no te pots ficar
a la cova més gran
la primera vegada,
has de fer
com un procés
d'adaptació,
t'has de ficar
una cova més petita
que després
quan tinguis l'experiència
t'assemblarà,
dius,
i com m'ho he pogut
ficar allò aquí,
això és molt petit,
no,
però és com una mica
d'adaptació
a un medi
que no coneixies,
és com adaptar-te
a algú desconegut
i anar
tirant coneixements
i després,
bueno,
anar pujant
i és com quan vas a esquiar,
comences per les verdes
i després acabes
per les negres,
doncs és el mateix.
Hi ha molta afició
a l'esperiologia?
No,
hi ha molt poqueta.
Molt poqueta?
Sí,
la gent se pensa
que és un forat
on te pot sortir un cuc
i que està tot fosc
i que...
El que comentava davant,
un forat fosc
i...
Quan demà l'ha fet
al cinema.
Que hi ha bitxos,
hi aranyes,
hi ha de tot.
Home, bitxos sí
que deu haver-hi,
no?
No,
a veure,
jo tinc fòbia a les aranyes,
hi ha cobes...
Doncs per tenir fòbia a les aranyes
t'has buscat un bon hobby,
hi ha cobes
que al principi
si entra la llum,
doncs clar,
òbviament si hi ha llum,
hi ha vida,
però després
quan se fica cap a dins,
que hi ha un recorregut,
no hi ha llum,
no hi ha re,
no hi ha vida,
no hi ha re.
Hi ha petits insectes
que vivim a l'obscuritat,
però és que tu no els veus.
Has llegit el llibre
o has vist la peli
de viatge al centre de la Terra?
Sí,
però les antigues,
les d'ara,
no les miro,
perquè fan espèl·li amb piolet
i no sé què,
no sé què,
no sé què,
no sé què,
i demà sembla una mica...
I escolta,
de les antigues,
què tal amb la realitat?
Ja sabem que és ficció,
però hi ha alguna cosa
que diguis,
home,
això és que no s'aguanta.
Home,
els monstres,
no s'aguanta.
No,
home,
els monstres ja ho sé,
i aquesta platja
que ens explicava
d'aquesta cova de França
no és com quan entra
en aquell paradís
que hi ha un mar
i tot això.
Amb l'anac aquell,
no,
jo vaig veure una
que em va semblar
una borrada,
però bueno,
era una pel·lícula també,
que baixaven,
baixaven,
baixaven,
i vinc a baixar
i no els hi passava res.
Sí,
com si els nens petits,
si fas un forat
acabaràs a la Xina,
no?
No,
d'això res,
ja vosaltres ho heu experimentat
que fent un forat no...
Civilitzacions desconegudes
tampoc no hi ha res.
No,
no hi ha res segur,
quina desil·lusió,
però jo dic calla
que avui tenim un espal·leó
que de debò...
No,
bromes a banda,
és una pràctica esportiva
a banda de les emocions
molt complerta,
l'espeleologia,
no?
Bastant,
però tampoc no has d'estar
molt,
molt en forma
per baixar una cubeta,
eh?
Tampoc de dir,
és que jo no començo
perquè com estic una mica,
no sé,
una mica grasset,
no...
Una certa elasticitat.
No,
home,
per fer 25 hores una cova,
doncs podria ser
que hi ha límits,
però per fer alguna cosa
de provar-ho
i començar,
no,
vas agafant fondament
a poc a poc.
Jo tampoc no,
soc molt atlètica
i la puc fer bastant bé.
De fet,
és més potser,
el que dèiem abans,
l'accés a la cova,
si una cova està en un lloc
que necessites 4 hores
caminant per l'enai,
doncs clar,
el que pica
són aquestes 4 hores
que vas caminant
que si ets una persona
més o menys sedentària,
doncs cansa.
Però d'aquestes coves
que quasi,
quasi pots anar
amb el cotxe a peu de...
I estàs arrossegant-te
pràcticament tota l'estrònia.
Però d'aquelles
ja poques,
d'arribar amb el cotxe.
Ja quedem millor,
eh?
Per mi millor.
Molt poquetes.
Clar,
és que si vas a aquestes...
Si no,
no té gràcia.
A més,
si no,
les destrossen
perquè hi ha,
sobretot,
totes aquestes
que estan
plenes d'estalactites...
Home,
però aquestes ja són
les de Vallduixó,
totes aquestes són de visitants
i tens els souvenirs
i tot això.
Però vull dir,
hi ha coves...
Poses pèleo amb talons,
vas barallar caminant
de passejar a l'enai.
Sí,
penso que moltes coves
queden perquè
amb el seu temps
va ser un riu subterrani
i ara
s'ha aixugat.
Llavors ha deixat
una cova preciosa
la gent aprofita
i si està molt coneguda
comença a destrossar
no només les coves,
desgraciadament
no ho destrossen tot.
Perquè en això
sou molt respectuosos
i sempre que baixeu
amb algun nou
li deu
et,
no toqueu res,
no arrenqueu res...
A veure,
sempre s'amira bastant
però hi ha gent
lamentablement
que no ho fa.
Que no té cura amb això.
I nosaltres portem
per il·luminar
el que són
el carburo,
pedres,
que quan s'aconsumeixen
fan pols
i ho has d'anar recanviant.
I lamentablement
a coves com a Cantàbria
on hi ha pintures rupestres
que has de demanar permís
que és la colla albera
sota una pintura rupestre
algú graciós
que no tenia...
que no té...
Dos dies de front.
Exacte.
Va deixar una descarburada
immensa.
Va vessar tot el pols
de carburo allà.
I clar,
veus això
i dius
fa molta ràbia
perquè per culpa
d'aquesta gent
cada vegada
es posa més difícil
demanar permissos,
accedir a coves
que abans
podies entrar tranquil·lament.
Per exemple,
la cova que vam fer
al Trasaventur
està a 250 metres
de la carretera
i tot el que són
estel·lectites,
formacions,
estan totes destrossades.
Però les han arrencat.
Les han arrencat literalment.
A veure,
pot ser un accident
d'anar amb el casc
i topar
i trencar-la.
Clar,
a mi m'ha passat.
Li ha passat a tothom,
però agafar un martell
i picar
per portar-te a la casa
hi ha gent que ho fa
i això
no s'hauria de fer.
El que passa
que clar,
qui ho controla
és un tema
de la consciència.
Una part de control
és com diu ell,
cada vegada
els permisos
es restringeix més
però aquells
que sou respectuosos
us donen més ganes.
Paguen justos
per pecadors.
Eva,
què prepares?
Alguna cova
per aquí
cara a Setmana Santa?
Tens previs
amb els teus companys?
En principi
hi ha una sortida
a Cantàbria
com cada any
sempre que se pot
i bueno,
farem
farem
les que puguem.
Clar,
Cantàbria
són coves molt llargues
totes no les farem.
Desconegudes fins ara
per vosaltres
o ja conegudes?
No,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
no,
hi ha gent
que les ha fet
jo algunes
de les que
anem a fer
aquesta Setmana Santa
ja les he fet
però sempre
agrada tornar a entrar
són tan maques
que sempre
que entres
trobaràs algú nou
Molt bé.
Què aconselles
per qui vulgui
experimentar
per primera vegada
allò
i ara fer tot
i federar-me
i no sé què
i no sé quantos
i no sé si m'agrada o no
allò per fer el tastet
que dic
calla
que em vaig a provar.
L'AET
l'Associació Espelelògica
aquest any
fa un curs
d'aniciació
a l'espeleologia
i d'aniciació
a barrancs també
també en fem barrancs
al grup
i tot el que
se vulgui apuntar
l'únic
que s'apaga
per fer aquest curset
és la targeta federativa
que això sempre
ho han de portar
perquè
estiguin assegurats
i després
el material
si ells no ho tenen
ho posa al grup
per provar
perquè clar
és molt car
un equip
d'Espeleo
per comprar
si tu has de comprar
i no saps si t'agrada
i nosaltres
normalment
posem a l'equip
i després
a provar-ho.
I teniu data
per aquest curs
serà cap a el maig
en tot cas
com a Neil Travel
que avui no sé si l'hem fet
no?
No, avui
simplement
amb l'aire
bastant interessant això
o sigui que cal dir que
els donem temps lliure
als oients
ara que fa aquest bon temps
que vagin on vulguin
directament ja
cal dir que hi ha
un raid
non-stop
d'això
només el dissabte
aquí a
Hospitaret de l'Infant
precisament
un dels que van quedar
segons
el raid
d'extrem
o sigui
ells també
organitzen
que m'agrada molt
perquè així
hi ha la cosa
aquella de l'andugàmia
sí
llavors
pensar que
el patronat
d'esports
d'Hospitalet
se poden
interessar
però hi ha
perquè avui és divendres
i si és demà
suposo que encara
s'altaran
algun grupet més
per poder
participar
i avui tu això
del RAI
no ho toques?
perquè el Pep
sempre diu que falten noies
als equips
de RAI
jo aquest patiment
tan extrem
tan extrem
no
a tu que et deixin
a la cova
que hi ha
a l'equip femenil
i va fotser canya
sí
van quedar segons
Déu-n'hi-do
molt bé
Déu-n'hi-do
l'Eva no vol patir
segur que voleu entrar
no?
segur
estàs segura
no
és que les noies
quan es van mirar
a la boca de la cova
van entrar
en una pudica
i aquestes
les marandaran
doncs mira
no van quedar segons
Déu-n'hi-do
ja veus
a vegades les aparences
Eva González
moltíssimes gràcies
ha estat un plaer
t'esperem que vinguis
un altre dia
ens expliques la teva experiència
a Càntabra
la que tindràs més recent
de Setmana Santa
recordem que la Eva pertany
a l'associació espel·leològica
de Tarragona
Pep Calvet
gràcies
a descansar una miqueta
dins del possible
tenia ganes
de fer-li una miqueta
a tota aquesta gent
que ens ajuda
home
hi ha algú
que van organitzant
però aquest suport
al voltant
és missió impossible
com diu ella
la seguretat
sobretot
fonamental
gràcies Pep
fins la propera
molt bé
adeu-siau
moltes pressa
adeu-siau