Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut. Aviam si he dit tot això del geroglífic,
perquè el Jordi, com sempre, treballa molt per aquest espai,
la qual cosa li agraïm.
I avui ens ha portat allò com un pica-pica,
diferents temes que segur que tenen un fil conductor,
una relació, però millor que ens ho expliqui ell,
perquè diu que ens parlarà d'aigua, d'esports, de sants.
Clar, tot això no sé jo ben bé com ho hem de combinar.
Doncs mira, jo crec que podríem combinar-ho d'entrada
amb unes notes musicals que ens explicarà una mica
al fil conductor.
Veus quines tonades més boniques?
Molt boniques.
Molt boniques, molt tranquil·la, molt relaxada.
Aigua va?
Aigua va, o a guabar.
És un tema d'un CD que de quan en quan posem i utilitzem,
que és un CD que ens explica les connexions
que l'aigua porta pel riu Ebre,
i en aquest cas, doncs,
bueno, l'aigua i altres connexions,
ja també hi ha, seguint l'Ebre es pot anar per molts,
es pot anar per fora també, per la carretera, seguint el tren,
però aquest tema és aigua va una mica explicant-nos
les connexions de diferents tonades, no?,
que van pujar per el riu Ebre
i que hi tenen diferents versions,
amb diferents noms,
tant amb el que seria els territoris catalans,
a la franja ja pròpiament,
o bé amb els territoris ja aragonesos, no?
Bé, una mica ens expliquen
aquesta connexió històrica que ha estat l'aigua, no?
I això ens explica una mica,
doncs serveix per explicar el fil conductor d'avui,
que és l'aigua del...
precisament de les nostres comarques, entre altres,
però també farem alguna punt de fora, com sempre, no?
Perquè, precisament,
ara ha començat la temporada de rem per el riu Ebre,
i per altres llocs, també.
Però per això hem volgut fer una part, no?
En aquest programa, alguna vegada hem parlat d'esports, però poc.
Normalment hem parlat més així en molts moments de gran èxit, no?
Recordo del programa de les cerimònies espectacularitzades.
Ah, sí, sí, sí.
Però potser de l'esport aquest més autòcton hem parlat poc,
potser perquè són pocs bascos, no?
Els bascos tenen més esport autòcton, no?
Entre les pedres, els troncs i tot això,
allà, diguem-ne, que és més espectacular, i es manté.
Sí, aquí ha passat una mica més desapercebut.
Ha passat, són esports que provenen de modus de vida.
Ara penso en els reiers de Lleida, no?
Es pot considerar un esport, un aspecte, diguem-ne, del folclore,
però, en definitiva, el que estem parlant són de formes de vida,
en aquest cas, de forma de transport,
i en el cas dels esports bascos tradicionals,
també venien del que era la pràctica,
des de fer llenya fins a haver-hi saber la quantitat de coses.
Una mica, aquest esport que parlem avui,
que és l'anegació pel mar, amb muletes,
és una mica també aquest origen.
Venen a ser com una mena de...
D'embarcacions...
Com les traineres, ara, que parlaven dels bascos, aproximadament.
Sí, sí, bé, es feien servir bàsicament pel comerç
i per el transport, doncs, de fluvial, no?, pel riu Ebre fins ben avançat al segle XIX.
I ara s'ha celebrat, s'ha recuperat molt aquest esport,
precisament per celebrar una mena de lliga de muletes, no?
Aquesta lliga de muletes hi participen, sobretot, poblacions de les Terres de l'Ebre,
però també hi ha un equip de torre d'embarra, no?
Bàsicament, jo li trobo molta similitud realment al País Baix,
però és que crec que en tenim més dels que ens pensem a vegades, eh?
Amb altres tipus també d'esport que passa més desapercebut.
Algunes vegades, comentant-ho amb gent que té algunes activitats
en pobles potser no de gran projecció turística,
o pobles millor i de petits, doncs, em parlen de, per exemple, l'arrossegament, no?
També com una pràctica habitual, l'arrossegament de troncs
o l'arrossegament de càrregues en general amb animals,
això és una cosa que encara és viva,
perquè, bàsicament, encara hi ha moltes llocs
en què l'arrossegament és l'única manera de treure la fusta, per exemple,
o altres, sobretot si es vol fer de manera curosa.
Una altra cosa és que arribem a un lloc de bastem un bosc.
Home, i utilitzar el riu també per transportar els troncs mateixos, no?
Exacte, bé, aquest sí que hem fet alguna vegada alguna referència
en aquestes baixades de fusta,
amb els reiers, no?
Jo saps que recordo, Jordi, fa molts anys,
no em facis dir quants,
que van venir els equips, uns representants dels equips
d'Oxford i Cambridge a fer una estada a Tortosa
i a fer pràctiques i remar a l'Ebre.
Tu recordes això?
No, no ho recordo.
Fa uns quants anyets, sí, ho recordo perquè va ser una notícia així
com a molt destacada i molt amorosa.
Doncs mira, això s'ha posat molt...
que havien vingut a...
No sé si hi havia d'influenciar.
Però potser et parlo fa 10 anys, no ho sé.
No sé si alguno ja se'n recorda que ens truqui i ja ens ho expliqui.
No ho sé, 7, 24, 47, 67...
Jo exactament l'any que va ser no ho sé,
però recordo que va venir, no sé si anant d'Esfor i Cambridge
o només d'un dels equips universitaris anglesos
que van venir a fer pràctiques i a fer un estat a l'Ebre
per preparar-se, per fer entrenaments.
Doncs podria tenir alguna relació amb aquestes embarcacions, no?
El que és cert és que segurament el que s'ha produït
és un treball de recuperació primer de l'embarcació
i després de la pràctica, no?
Les muletes són les embarcacions amb el fons pla,
això facilita que la gent hi pugui anar més còmodament.
S'assembla en aquest sentit amb una altra
que també és prou coneguda, que són els lleuts o lleuguts,
depèn de la comarca que estigui, no?
Aquestes, les muletes respecte als lleuguts són més curtes,
tenen una panxa més ampla
i normalment quan es transportaven material
servien per transportar menys càrrega que els lleuguts, no?
Tot i així, dues o tres estones ràpidament
es poden carregar en aquestes embarcacions
i realment s'utilitzaven...
Què podríem fer des l'hora? No ho sabem, més o menys.
Ja no m'atreveixo a donar tantes xifres perquè ens equivocaríem.
Per exemple, què tens fotografies d'aquí?
Quantes persones hi caben, per fer-nos una idea de la llargària, com a mínim?
Sí, sis persones bones.
Ah, doncs, ja, jo.
Es passa que, evidentment, tampoc són molt amples i, per tant, això també limita.
El que s'utilitzaven, i també tenia aquesta memòria oral present,
sobretot per transport entre poblacions que no estaven molt allunyades,
per exemple, Flix, Mora, tenen documentats molt trajectes d'aquest tipus, no?
I després també influenciava, doncs, lògicament i ajudava el corrent del riu Ebre, no?
Que, tot i que es movien amb rems, doncs, també influenciava bastant això, no?
Els llaguts, algunes vegades s'ha vist imatges també, en el cas dels rellers, dels rais,
que a vegades les barques utilitzaven també, per acabar de transportar el material
i donat que portaven més càrrega, l'atracció animal pel costat del riu.
És a dir, en el fons, era un sistema mixta, però hi ha imatges amb referència,
imatges i descripcions del malaurat Jesús Moncada, no?, amb el seu camí de cirga, no?,
que ens expliquen aquest transport, no?, de la fusta i d'altres materials
en una combinació entre el rai i l'animal, no?
Si el rai, diguéssim, s'empaltava o s'ajudava d'aquesta atracció animal al costat, no?
El que ens hem de situar és, si avui anem al riu Ebre,
clar, el riu Ebre d'avui té poc a veure amb el riu Ebre de fa un segle i mig, per exemple, no?
Això sembla una fal·làcia i quan la gent ho expliques o t'ho expliquen,
és bo tenir-ho present perquè aquesta evolució del paisatge
que tantes vegades s'ha denunciat i a vegades tantes vegades se'ns ha advertit
dels problemes que pot comportar, en aquest cas és una cosa molt clara, no?
Per fer una idea, Tortosa, mitjans del segle XIX, és un port real amb tots els ets i uns,
és a dir, no és una... com avui una ciutat per on passa el riu, no, no,
és un port fluvial, això vol dir que té comandament, duana,
que és la seu de la província marítima, que té bandera pròpia
i que en el fons controla el que podríem dir entre el coll de Balaguer
i fins a Penlliscola, més o menys, no?
És a dir, un territori bastant ample, és a dir, per allà, més o menys,
on estarien ubicades altres parts d'Hospitalet Vandellós, no?,
podríem dir per terra, fins a les terres, doncs, de Penlliscola,
Benicarlo, Vinarós, per la zona de baix.
Aquesta influència es va demostrar, per exemple,
amb la gran quantitat de vaixells que hi havia.
S'en té constància que estaven matriculades fins al total
d'un centenar d'embarcacions, no?
I, per exemple, hi havia valers que entraven i sortien d'aquest port,
és a dir, no era una cosa només de petita embarcació
com aquestes muletes que us explicaven, no?
I el canvi del...
jo diria del paisatge del riu,
el fet que potser no es dregava suficientment
i també aquesta cada cop, doncs,
situació més canviant, no?,
de tot l'entorn del delta,
va fer, doncs, per exemple, que ja es tingui constància
que l'any 1880
un d'aquestes vaixells importants
que entrava fins a Tortosa
va embarrancar en el riu, no?
I va haver, doncs, algun naufragi i tot, no?
Això va anar obligant, doncs,
a que se n'està reconsiderant aquesta influència
de Tortosa com a seu pesquera,
i seu portuària, no?
Per exemple, l'any 1890
sabem que una embarcació de menys calatge
que aquestes que es deia de veles i tal,
el llagut anomenat Marieta,
doncs, va suposar un embarrancament
i un enfonsament tan gran
que va determinar-se ja
que des d'aquell any, 1890,
doncs, deixarien d'entrar
les naus que venien, diguéssim,
provenents del delta
i pujaven riu amunt, no?
Això no vol dir que desaparegués
el trànsit per dins del riu,
perquè una cosa és els problemes
que té el riu en el delta
per l'acumulació de l'arena...
De tots els sediments...
De sediments, etcètera, etcètera,
que és el que ha fet varia
precisament el paisatge de la zona,
i l'altre és el trànsit que hi havia,
aquest trànsit que us explicàvem,
de les petites poblacions, no?
Que mantenien entre elles
una comunicació, sobretot comercial,
doncs, per exemple,
amb les moletes o amb els llaguts.
Fixa't que ens crida l'atenció
tot això dels pilebots del Mississippi
i no ens crida l'atenció ni coneixem
aquesta navegació per un riu
tan nostre com és l'Ebre, eh?
Torno a fer referència
a aquesta novel·la
del camí de cirga del Jesús Moncada,
en què es documenta
que precisament el 1955
encara es té constància
que hi havia un trànsit molt fluid
d'aquest tipus d'embarcacions, no?
Bé, en tot cas, a Tortosa,
hi havia...
I això també m'ha portat una mica
a recuperar aquesta informació,
a Tortosa els patronatges
tenien molt a veure
amb tota aquesta navegació.
Aquesta setmana, aquest diumenge passat,
se celebrava
les possessions mariners del Carme, no?
Sí.
És a dir, per exemple,
doncs, com a terra de Tarragona,
doncs, a banda de l'Alça Rallo,
també, doncs, destacables
la de Cambrils, destacable,
molt destacable la de l'Ampolla,
per exemple,
la de Sant Carles de la Ràpita, no?
És una de les evocacions.
Però després sabeu també
que hi ha
Sant Pere,
que és un altre dels sants patrons
també de tot el món de la mar,
però hi ha un altre
que també estava confrontat
amb la Tortosa del segle XIX
que s'abarallava molt
amb Sant Pere,
que era Telm, no?
Sant Telm.
Ah, sí, sí, sí.
No sé...
D'aquí deu venir allò
del foc de Sant Telm o què?
Ja, sempre, com sempre,
em faig alguna pregunta més.
Impertinent.
No, doncs, retiro...
No, no, no.
Ara, parlarem de Sant Telm.
El foc de Sant Telm
segur que és com els altres focs
que tenim,
que s'adjudiquen als sants, no?
Una vegada hem parlat
del foc de Sant Antoni, no?
Sí.
O de malalties, no?
Que estan relacionades amb...
Tenen un nom de sant.
Més que la malaltia,
a vegades per la curació
que se li donava.
Però bé,
en tot cas,
els mariners
s'aplegaven
a la Tortosa del segle IX
sota aquesta advocació.
Després hi havia els pescadors
que o bé tenien Sant Pere,
suposo que també compartien
la mare de Déu una mica tots, no?
Però vaja,
la rivalitat entre mariners i pescadors
es distribuïa entre Sant Telm i Sant Pere, no?
És curiós també
que hi havia una certa ubicació geogràfica
dins de tota la zona aquesta fluvial
perquè els pescadors
tenien una gran...
una gran...
diria, una gran colònia
en tot el que serien
les bases del delta,
especialment
en el que avui
denominem l'encanyissada, no?
Que és, doncs,
una de les àrees marines
més interessants que hi ha, no?
Per visitar dins del delta
i que recomanem, doncs,
en canvi, Sant Telm
tenia els mariners
que estaven ubicats més
en aquest port, no?
Saps, jo...
No ho sé, eh?
No ho sé.
Digues, digues.
A mi em dóna la sensació
d'haver-ho sentit,
però és que no ho dic amb certesa,
com sempre
quan parlem d'aquests temes.
Que Sant Telm
em sona com un patró
de la gent de mar
com a més internacional,
més d'altres països, també.
Bé.
Perquè jo crec que altres països
tenen a Sant Telm
la gent de mar com a patró.
Jo, el dia que...
Em sona.
El dia que vaig veure
que les Mare de Déus
del Carme
passejaven
per molts llocs d'Itàlia
i que...
És que, clar,
em parles d'Itàlia,
el país catòlic i...
Bueno, però...
Sí, sí, sí, sí, sí.
Catòlic i no catòlic, eh?
Quines mares de Déu?
Variades, però...
Variades, sí.
Perquè hi ha...
Això també és...
No, hi ha...
Aquí sempre pensem
que passeja sobretot
la Mare de Déu del Carme
i Sant Pere,
però hi ha d'altres,
Mare de Déu, sí,
en el món europeu mediterrànic
que passegen
i altres sants que passegen.
Hi ha un munt d'embarcacions
que es diuen Sant Telmo
o...
perquè és un patró històric
del món de la mar.
Històric i dic una mica així
internacional, no, també?
Sí.
Bueno, de fet,
hi era un Sant internacional.
Telmo és un frara dominic,
per tant,
els dominics és una ordre religiós
dels més internacionals,
perquè precisament van ser
dels que van contribuir
a difondre el cristianisme
d'una manera més...
Van anar a molts a Amèrica, eh?
El descobriment,
van anar-hi...
Eren dominics, la majoria.
Però, a més a més,
jo crec que tenen una gran virtut,
els dominics,
que ajuden...
Me'l mires amb una cara
que em fa por, eh?
Que ajuden a difondre
els ensenyaments
d'una manera pedagògica.
Jo crec que és una
de les virtuts que tenen
i, si més no,
són de les persones
que van intentar
diguéssim,
amanir literàriament
una mica això
que fem en aquest programa,
que és explicar
les històries dels sants,
a vegades, eh?
Doncs els dominics,
és un dels que tenen
més pes,
sens dubte.
Hi ha d'altres hordes
també molt importants,
però jo crec que és una de les...
El cas que aquest senyor
era un dominic, no?
Molt viatjat, pel que sembla.
Un senyor
que tenia poc a veure
amb el mar,
perquè ell va néixer a Palència.
Palència, no València, eh?
Palència.
Doncs mira, Castilla, eh?
Per tant, no sé si tenia molt a veure,
però vaja, en fi,
personatge que s'adica aviat
al món de la religió,
personatge que arriba a ser
cada degà del capítol de la catedral,
que és la màxima autoritat
en una catedral, podríem dir.
Home, molt docte
en el món de la teologia,
bé,
un personatge que
s'estén per tota Castella,
Lleó,
arriba,
i aquí ve la connexió marinera segurament,
a les terres de Galícia
i
Portugal,
també tota aquella zona,
i arriba, doncs,
a tenir un gran nivell d'acceptació
en aquelles
en aquelles terres.
Però es va embarcar o no es va embarcar?
Aquest personatge va ser,
aquest personatge,
el rei espanyol Ferran
Fernando III,
el va fitxar com a
el que en diuen els militars
capellà en castrense.
Llavors, el capellà en castrense,
suposo que és que per aquí
és on li ve tota una bona part
de la connexió
amb el món aquest
de la marineria.
De l'armada seria,
en principi, no?
Sí, sí, sí.
Bé, en tot cas,
aquest senyor també va començar
a fer miracles bastants
i sembla que, doncs,
els homes de la mar
van ser un dels que,
allà per on va anar,
va triomfar d'una manera més...
I d'aquí totes les seves gràcies
relacionades amb l'aigua
i amb el mar?
Jo te puc dir
que entre els miracles
que va fer...
M'imaginava un sant
així com a mariner
i que viatgés molt...
Home, d'entrada
viatjar, viatjava.
Sí, mira,
de Palència a Galícia,
ja veus també,
quin perible.
A veure,
no t'he explicat tota la història,
aquest senyor,
precisament,
on va tenir la seu,
també una de les seus
més importants,
una de les seves vides
més actives
va ser a Còrdoba,
que tampoc diguen
poc de mar.
M'ho estàs arreglant, eh?
M'ho vas arreglant a mesura que avança.
Però sí que es movia,
sí que es movia, dona.
Viatjava, però, a l'interior...
Deixa'm explicar els miracles, dona.
Els miracles,
aquest personatge
tenia una capacitat,
que suposo que per això
el van fitxar,
que expliquen
les cròniques
que aixecava la creu
que portava,
els dominics,
els franes,
normalment,
tots porten
unes creus
així com a molt evidents,
aixecava,
i tan sols aixecant
la creu dalt
del vaixell,
s'aturava la tempesta.
No està malament.
Sembla que
aquests miracles
són els que realment
acaben vinculant
el personatge
amb el món
marítim.
S'ha de dir
que viu
en una època
en què
el món occidental
necessita
crear molts sants
i hi ha un moment
realment
de necessitat
de tenir sants.
M'estic referint
als anys 1200.
Sants protectors,
sobretot.
Sants protectors,
és a dir,
un moment,
a banda de les terribles
pestes i epidèmies
que hi ha,
és un moment
en què encara
el santural
no està del tot definit.
Per fer una idea,
situant-nos a Tarragona,
la relíquia de Santa Tecla
arriba
al 1321,
és a dir,
Santel mort
l'any 1246.
Estem en un moment
en què realment
encara s'està creant
tot un món
en què el que se'n diu
la taumatúrgia,
és a dir,
el poder
per fer miracles
té molt de pes.
Per tant,
no és estrany
que aquest personatge
agafés aquesta importància.
Fixeu-vos també
que és un moment
en què,
ens enreiem molt
d'això del capellà
en castrense,
però és un moment
en què els sants
militars
tenen molta prèdica.
És en aquest moment,
en el moment
que viu Santelm,
és el moment
en què
Sant Jordi,
Sant Miquel,
són sants
que agafen
un gran protagonisme
i que són utilitzats
precisament
per exemplificar
el triomf del bé
sobre el mal
d'una manera
molt militaritzada
amb tot el respecte
als sants,
però
Sant Jordi
és un senyor
que es passa
per les armes
aquí per Toca
i Sant Miquel
també,
i això el que fa
és traslladar
aquesta imatge
de relació,
de vinculació
entre el món
de l'exèrcit
i el món
del cristianisme
que és molt important
en la dada mitjana.
Per això,
Santelm,
jo diria
que és la versió
marinera
d'aquest
relació
entre exèrcit
i església
en l'època medieval.
Jo retiro
absolutament
tot el que he dit
i els meus dubtes
sobre si era legítim
que aquest Santelm
fos o no
patró de la gent
de la mar,
perquè si aquest sant
amb el crucifix
i amb la creu
aturava les tempestes
a la mar,
aviam.
El que és cert
és que és un sant,
no sé,
ara m'ha ve al cap
per exemple
a Torre d'en Barra,
un dels petits carrers
que donen al mar,
porta aquest sant,
està dedicat a aquest sant.
Moltes viles marineres
tenen carrers
i embarcacions
que es diuen
Santelm.
Però el que és cert
és que,
si més no
fins al segle XIX
i tal,
que està molt documentat,
aquestes,
jo començava
parlant d'això
de les muletes,
realment el que sí
que es parteix,
hi ha competicions
en què el gremi
de pescadors
s'enfronta
amb el gremi
de mariners,
que els que no som
del món de la mar
ens pot semblar
que és el mateix,
però no és el mateix.
Fins i tot,
si vostès analitzen
les confraries de Tarragona,
hi ha el gremi
de marejans
i el gremi
de pescadors,
que són dues coses diferents.
Els dos s'estan vinculats
al mar
però no és el mateix.
Precisament a Tortosa,
que es feien
aquestes regates
entre el pont de barques
i el camp
dels titets
que en diuen,
hi havia aquesta competició
molt contundent.
avui en dia
aquesta rivalitat
ja funciona
amb les colles
aquestes
que us deia
de les diferents
poblacions
més que
diguéssim
entre
mariners i pescadors.
Avui són
Flix,
Mora,
del Tebre,
en Posta,
Tortosa,
la Metlla,
Sant Carles
o Torra d'en Barra,
per exemple,
que participen
en aquestes lligues
de muletes.
entre les anècdodes
que hi ha recollides
i avui he utilitzat
un article
del Josep Ballerri
també com a mola base
que és un dels articles
que parla
d'això
de les moletes.
Hi ha
gairebé
el nivell
legendístic
de la gent
que pujava
els de Tortosa
pujaven
d'en Posta
i de les bases
del Delta
a reforçar
diguéssim
els pescadors
diguéssim
que hi havia
a Tortosa
perquè a Tortosa
realment
era una ciutat
de mariners
més que una ciutat
de pescadors.
Per tant,
aquesta rivalitat
entre uns i els altres
es va donar molt,
es va traslladar
jo diria
molt a la vida social
amb aquestes competicions
que van servir
o que són
un dels emblemes
jo diria
de tot Catalunya
és a dir,
que estan poc considerades
però que si
en aquest país
tinguéssim governs
que pensessin
una mica així
en global
doncs
i jo sempre m'ha agradat
quan referim
els bascos
que tenen moltes coses
pitjor que nosaltres
però algunes de bones
en tenen
doncs
ells sí que han sabut
exemplificar
la riquesa
d'autòctona
entre altres coses
a través de coses
com per exemple
aquest esport
que fixeu-vos
que a nosaltres
que a nosaltres
em sembla
que és diferent
perquè sembla que
només facin
aquestes
parles de les traineres
sí, sí
de les traineres
allà
i després realment
anem seguint la costa
i les trobem aquí
igual que les trobem
a altres llocs
per tant avui
un programa de reivindicació
del món de l'esport
autòcton
en especial
dedicat a la gent
de la mar
i una mica
com a epíleg
de la manera del Carme
i refrescant
que fa molta calor
i l'aigüeta
doncs és molt convenient
Jordi i Bertran
moltíssimes gràcies
fins la propera setmana
la propera
que esperem
també estar fresquets
a veure
a veure
què passarà
la propera setmana
adeu-siau