logo

Arxiu/ARXIU 2006/MATI T.R 2006/


Transcribed podcasts: 571
Time transcribed: 10d 6h 41m 31s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Molt dia, bona hora.
Benvingut. Avui parlem de l'advent.
De l'advent, l'advent.
I altres coses que s'aniran derivant.
Vols uns quants refrenyets?
Avui m'ho guanyes totalment, perquè jo no em porto.
No, saps que m'ha cridat molt l'atenció,
perquè, clar, quan he començat a buscar refrenys de l'advent,
tots feien referència al vent.
Mira.
Veus? Sents el vent de l'advent?
Lluia, l'he vist treballar.
Aquest matí, quan sentia la previsió meteorològica,
apuntaven forts vents a Catalunya, que ara a demà.
diu, per l'advent posa't el sol i guarda't del vent.
L'advent és el temps del vent.
Per l'advent, vent.
La neu d'advent gela molt fàcilment.
La neu del mes d'advent glaça les dents i escania.
Això ho afegeixo jo.
Això és de les estacions d'esquí.
Per la Concepció, fa el fred major.
Ja ho veurem.
Ja ho veurem.
De moment, Sant Andreu va baixar una mica la temperatura nocturna,
però poca cosa, eh?
Però poca cosa, no.
Poca cosa, poca cosa.
Aquí el canvi meteorològic està fent estralls en el refrenyer, eh?
Jo crec que se pot escriure un altre de nou directament.
Jo crec que sí, se'l va renovant una miqueta,
que cada any hi ha els mateixos.
Sí, sí.
Per ser, qui fa els refrenys i com una frase té la categoria de refreny?
Un altre tema que podem pensar.
Això, abans els devia fer la gent
i algun dia algú va decidir escriure'ls i posar-los en un paper.
Però és aquesta la categoria, no?
Però, clar, com es va incrementant el fons de refrenys?
Ja ho investigarem.
Investiguem, investiguem.
Si algú sap que ens truqui, com sempre.
Sempre tenim oients que ho saben tot.
Escolti, si no demanin una subvenció i diguin que investigaran això,
a veure si els hi dóna.
I la dona?
No ho sé.
Provem-ho?
Vaja sa.
L'advent és un període molt marcat de l'any, no?
Sí, l'advent són les quatre setmanes que marquen el compte enrere,
podríem dir, fins a arribar a la data del naixement de Jesús,
a la data de Nadal.
I realment, advent no vol dir una altra cosa que l'adveniment de Jesús al món.
És a dir, l'arribada, no?
L'aparició d'aquest símbol, emblema, no?
Que supera les religions, jo et diria, no?
I que marca molt tot, no?
De fet, la paraula ve de la tradició llatina,
arriba aquí a Catalunya de la tradició llatina,
tot i que veurem que hi ha d'altres,
ve de l'adventus, no?, del llatí,
que era, amb l'imperi romà,
era el temps en què les divinitats de cada temple,
doncs, feien cap, en el propi temple,
doncs, en un període de l'any.
És a dir,
cada edifici religiós estava dedicat a una o diverses advocacions,
i llavors, què passava?
Doncs, que en aquest període proper al tombant de l'any,
doncs, diguéssim que apareixien, no?,
en aquests temples.
D'aquí, fixeu-vos el que fa el cristianisme,
en el fons, és substituir personatges,
substituir noms,
i la paraula la manté, no?
És una paraula que, diguéssim,
que té una llarga, doncs, presència històrica,
de fet, sabem com a tal, no?,
que està documentada, doncs,
en la història del cristianisme des del segle VI,
i és tan, tan potent la influència d'aquesta paraula
que, per exemple, avui en dia, en basc,
al mes de desembre es diu Aventoa,
és a dir, té el nom de l'Advent, no?,
és a dir, precisament,
explica que aquestes quatre setmanes d'aquest mes,
doncs, tenen aquesta fase de preparació, no?
Realment,
sempre s'inicia el diumenge, no?,
més immediat a Sant Andreu,
que és el programa que digui...
Que és un tema de calendari,
són 28 dies, 4 setmanes,
i els finals de novembre, clar.
O principis de desembre.
O principis de desembre.
El 27 de novembre i 3 de desembre és el que marca, no?
I, en el fons, és l'inici oficial de l'any eclesiàstic,
és a dir...
L'any eclesiàstic comença amb l'Advent?
Sí, sí, començaria amb l'Advent,
i amb l'Adal seria la primera festa.
Això és molt curiós, també,
perquè depèn de quan fas un calendari per algú o per un altre,
doncs serien diferents interpretacions, no?
Hi ha una tendència,
que és la dels etnògrafs i estudiosos de la cultura popular,
dels anys 70, per exemple, no?
Que van voler trencar molt amb això,
i les cicles comencen amb el Carnaval, no?
Però no amb el Carnaval antic,
diguéssim, que podria tenir elements com,
per exemple, el Sant Nicolau que parlàvem un dia, no?
Sinó que realment amb el Carnaval, diguéssim,
més urbà de després de Nadal, no?
I és curiós, perquè realment el cicle eclesiàstic és el contrari,
si comença amb el Nadal, no?
I a partir d'aquí va evolucionant, no?
És un període que també havia rebut un altre nom,
perquè avui, aquestes quatre setmanes,
sense cap mena de dubte,
no són setmanes d'abstinència i de juni, no?
Jo crec que, al contrari,
són més aviat de celebracions de sopars d'empresa,
de comprar...
A les botigues, els torrons, ja fa 15 dies que hi són,
i qui més qui menys compra alguna cosa dolça,
és a dir, que ja arribes a les festes de Nadal una mica tit.
Sí, doncs en aquest cas, això evoluciona totalment,
perquè encara avui en dia
podríem recordar algunes persones grans
que se referien a l'advent com a la quaresma de Nadal,
perquè precisament és un...
I també hi havia restriccions...
Sí, sí, totalment,
i algunes d'aquestes restriccions
han quedat fossilitzades amb costums,
no amb el de juni o amb l'abstinència,
però sí que han quedat fossilitzades
amb altres costums que avui anirem veient, no?
I que són propis del que podríem dir
el que caracteritza aquest mes de desembre.
Però escolta, Jordi,
si escoltem una mica de música d'aquella
tan seleccionada per tu d'aquell treball
que vam dir que aniríem escoltant,
perquè avui...
És una mica banda sonora de la ràdio
d'aquest Nadal, em sembla, eh?
Sí, però és que és molt bonic,
és un disc realment increïble
i que encara no està editat aquí al nostre país,
però tenim la sort de poder disposar
d'aquest enregistrament.
A més, el disc en si mateix,
que l'ha portat el Jordi,
és molt bonic, molt vermell,
que m'ha de ser per Nadal.
I aquest tema que has triat avui
és un tema que junts,
que ens situa als Estats Units?
Sí, nosaltres el que hem volgut una mica
enguany és trencar...
O sigui, aquest programa, en el fons,
sempre parla de costums de la Terra
i, en tot cas, de quan en quan fa algun viatge, no?
Però sempre volem dir que es renova molt, no?
I els costums i les tradicions.
El que volem també, d'una manera o altra,
és exemplificar que hi ha costums
que nosaltres els celebrem d'una manera,
però altres pobles els celebren d'una altra
i per això no hi ha trencaments,
sinó que el que han d'haver són ponts, no?
Avui, com la setmana vinent,
precisament, se celebra...
Bé, perdó, aquesta setmana,
se celebra Sant Nicolau.
Sant Nicolau, recordaran que vam parlar
fa dues setmanes,
quan vam parlar de la festa del Bisbató,
doncs...
Sí, que era d'un escolanet de Montserrat,
que l'havien de fer Bisbató.
Doncs que ja està anomenat,
però que realment és investit,
doncs, el dia de Sant Nicolau com a tal, no?
Llavors, hem volgut posar un tema
que es porta al nom d'aquest Sant, Sant Nicolau, no?
I és un tema, com bé deies, del Cajún,
del territori Cajún.
El territori Cajún és al voltant de l'Oiseana,
als Estats Units,
i Cajún, en el fons,
podríem dir, és una cultura bastant diferenciada
dins del món dels Estats Units,
que té la seva pròpia personalitat
i sobretot...
Una de les zones que semblen
ha estat més deprimides, a més, no?
Sí, i molt de barreja, no?
És a dir, molt...
Molt mestissa.
Sí, la paraula seria aquesta, no?
Llavors, hem agafat, doncs,
l'altre dia estava a MIT,
doncs, avui ens ha semblat
que ens movíem una miqueta,
anàvem cap al territori, diguéssim,
de terra ferma, en aquest cas, no?
I sonava, doncs,
una banda, que és la Cheryl Corner
en Cajún Sounds,
que ens interpreta aquest Sant Nicolau,
doncs, que veureu que té uns aires
una mica diferents d'aquí.
És magnífico, escoltem-ho.
un
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Se suposa que el Passebre ja l'han començat a fer.
Sí, entre les coses que es comencen a fer en aquest període
n'hi ha algunes que tenen molt a veure amb tradicions
que s'allarguen durant tot el mes.
Evidentment, l'estrena del Passebre, tot i que la Fira de Santa Llúcia
realment, teòricament, no començava.
Ara sí, perquè aquest cap de setmana les Fires de Nadal han començat.
Hi ha una Fira també molt clàssica, que és la Fira de l'Avet d'Espinelves,
que això és Catalunya profunda, però també és d'aquestes famoses.
És molt profunda, però moltíssims personatges d'aquest país
han fotografiat en aquesta Fira.
Sí, sí, sí.
Tota la política, no?
Sí, tampoc pensis que és una Fira molt històrica.
Ens sembla que fa 25 o 26 anys que es fa.
Però té molt de ressò.
Té molt de ressò.
I en el fons tampoc ens enganya en el sentit que, evidentment,
els materials dels abets, dels arbres de Nadal,
no han estat tampoc tan allunyats de la nostra cultura.
Sembla, durant un llarg temps, algú deia
que això és una cosa importada i tal.
Doncs mireu, no sé, per exemple, aquestes fires,
que fa 20 o 26 anys que se celebren,
però, evidentment, a les zones més muntanyoses,
els arbres tenien un valor que potser...
Per això és com hem parlat moltes vegades
de la carbassa per l'1 de novembre i tots sants,
que pensem que és un invent del Halloween.
El Halloween és una cosa,
però la tradició catalana també contemplava
la carbassa perfectament com un element
de la festa de tots sants.
Exacte.
Hi ha un element que no és molt antic.
Avui parlarem de coses que no són
extraordinàriament antigues, en alguns casos,
que té el seu origen a Alemanya,
que se fa a partir de la Primera Guerra Mundial,
que és la Corona d'Advent.
La Corona d'Advent, molta gent diu la Corona d'Advent,
aquestes coronetes que es posen a les portes de les cases.
Això és molt bonic.
Que originalment estaven fetes amb branques de veritat
i amb branques verdes de vet, això és la realitat.
Tu hi poses?
Jo no hi poso, però la meva veïna sí.
Jo és el primer que poso quan arriba la Corona d'Advent,
per molt que sigui forani.
No, no, bueno, forani no ho és,
perquè, a veure, estem en un context europeu
pel que convé, es veu, no?
Oh, clar, clar.
Escolta, si som europeus, som europeus,
pot posar la Corona d'Advent.
No, però aquesta Corona realment està feta
de branques de vet amb el seu origen
i porta quatre espelmes que representaven
i representen les quatre diumenges que falten
per arribar al Nadal.
Originalment, aquesta Corona no només es posava a les portes,
sinó que també servia per posar-la als centres de les taules.
En definitiva...
Que encara s'hi posen amb les espelmes.
Servia per encendre un espelma cada diumenge d'Advent.
Això, originàriament, aquestes corones en porten quatre espelmes.
Per tant, per anar bé s'hauria d'encendre un espelma cada diumenge.
Cada diumenge d'Advent abans d'arribar al Nadal, no?
Això tampoc és una cosa excepcional,
perquè l'encesa de llums, efectivament,
és una cosa molt important per Nadal.
Les espelmes són una de les llums més rudimentàries
i més antigues de la festa.
Per exemple, a Estocolm, no?
Doncs el dia de Santa Llúcia,
que ara falten uns quants dies, però ja a tocar,
doncs hi ha una gran processó
que serveix per comemorar aquest dia
i hi ha un munt de noies
que van vestides de blanc amb una Corona d'espelmes al cap, no?
que serveix precisament per celebrar aquesta diada
que, en el fons, està dedicada a la Santa,
però en el fons també serveix per parlar de la reina de la llum, no?
Això, a Estocolm, doncs,
vegin que tenen aquesta adaptació, no?
De la festa, no?
És a dir, que n'hi ha referències a tot arreu, no?
Després, un altre dels costums més comuns, podríem dir,
és el de menjar, no?
El de menjar, avui en dia, doncs, no té res a veure
amb aquesta quaresma que ja us hi comentava, no?
Des de la cosa més simple, agradable i bonica,
que és el calendari de l'avent,
amb els 25 finestretes o caselles.
Amb les seves xocolatines.
O llapolies.
A vegades, o la majoria de vegades,
amb dibuixos al·lusius, doncs, al Nadal, no?
Que sigui una campaneta, que sigui un pare de Noem...
A la imatgeria de Nadal, bueno, és molt bonic, això, no?
Fa una certa gràcia.
Aquest, a d'altres, més ancestrals, no?
Per exemple,
entre les coses que, amb els productes clàssics
del que era l'advent,
i alguns dels quals encara, doncs,
es poden trobar avui en dia,
doncs, hi havia un codony especial, no?
Que era un postre d'advent, no?
El codony...
I també se suposa que s'ha fet a la tardor,
que és l'època dels codonys, no?
Sí, i que, a més a més, a banda de la fabricació,
també hi ha un altre costum, encara viu a Mallorca,
en alguns indrets de Mallorca,
no sé si algú també ho fa aquí, no?
Però, vaja, jo a Mallorca sí que ho he vist d'una manera especial,
que és el fet que els armaris es perfumaven amb codonys,
i això és una pràctica que encara s'ha pogut...
Sobretot els armaris de la roba blanca,
tovalloles i llençols.
Tu no ho deus de fer ara, això.
No, ja m'agradaria fer-ho, mira, això sap molt clàssica.
És una cosa que encara és molt explicada i recollida,
per exemple, a Mallorca,
i té una altra derivació culinària molt potent,
perquè, donat que hi havia aquests dejunis,
aquestes abstinències,
per exemple, no es podien menjar ous.
Durant l'advent?
Durant l'advent.
Un dels productes estrella que es fabrica amb ous
és l'allioli.
Doncs, què feien els nostres avantpassats
per tenir allioli,
o un sucedani de l'allioli,
o un allioli millor, no?
Doncs feien una cosa que li deien l'allioli d'advent,
que el feien amb all, això efectivament,
i el feien amb codony.
Ah, sí, i tant.
I sortia, i surt, perquè això...
I encara es fa, encara es fa, és veritat, sí senyor.
Cuit, eh? Un tall de codony cuit,
i és veritat que s'hi posa.
Doncs això és una variant...
Les comarques del nord de Catalunya
encara es continua fent com un plat allò molt refinat.
Molt, molt...
Bueno, sí, però té l'origen...
És tradicional.
Té un origen, diguéssim, no de refinació, sinó...
No, de refinat no dic, de restaurant bo, eh?
Et fan l'allioli amb el codony.
Però té un origen absolutament, diguéssim, de pobra, no?
És a dir, també jo deia, bueno, això ho feien
perquè no podien fer la resta de coses, no?
Bé, entre altres coses hi havia...
Ajudava molt a lligar, no?
Segurament tot el sucre i tot allò que duia, suposo...
La gent es buscava la vida, Jolanda.
La gent es buscava la vida.
I després, doncs, tenim altres elements
que, per exemple, ens connecten amb el que parlàvem l'altre dia de Sant Andreu.
Si se'n recorden, jo els deia que hi ha una pràctica
o un estel que els pastors del Pirineu,
especialment de la zona dels Ripollers,
parlant de l'estel de Sant Andreu, no?,
que era un estel que apareixia, no?,
i que indicava en funció de la intensitat de l'estel
si hi hauria moltes nevades, poques, o com estaria això, no?
Automàticament ens van trucar a Tarragona Ràdio
diferents directors de les estacions d'esquí
perquè donessin més informació sobre aquest tema.
Es va col·lapsar la centraleta.
Escolti, això...
A quin lloc del Ripollers hem d'anar perquè...
Sí, senyor.
Hi havia nervis, bé.
En definitiva, l'Advent també té el seu propi estel.
Algú diu que és el mateix
o té molt a veure amb aquest estel de Sant Andreu.
El que és cert és que el primer dia d'Advent,
el costum diu que apareix un estel en el cel
que és vigent o és viu fins al dia de Nadal
i que es fon precisament la nit de Nadal, no?
Aquests estel, aquests costums d'estel
són bastant potents a la zona de muntanya.
Home, no hi ha contaminació lumínica
i es pot veure molt millor.
Sí, sí, sí.
És on ens han pervingut, bàsicament, suposo,
per això que comentes.
Però és una de les altres qüestions, diguéssim,
aquesta més astrològica o astronòmica.
Trobo que és un període molt arregladet, aquest de l'Advent.
Sí, trobo que hi ha unes quantes cosetes.
I això es barreja, com sempre,
amb algunes visites que sempre són recomanables a fer
en aquests períodes.
Has fet una mica de guia, doncs?
Bé, he buscat un parell de coses d'aquestes
que tenen a veure amb la setmana que entrem, no?
I que sempre és curiós de parlar.
No és que siguin superoriginals, però sí que...
Ambienten el Nadal.
Sí, perquè, doncs, mira,
per Sant Nicolau passen coses que moltes vegades no sabem.
Per exemple, el Maresme, malgrat de mar,
és la festa major, no?
Fan una festa major curiosa per Sant Nicolau.
Tampoc és que sigui un dels sants amb més festa major, no?
No sé, diuen, per exemple,
que l'ofici de Sant Nicolau de malgrat de mar
és com un macroofici d'aquestos que val la pena tenir en compte, no?
O, per què no, per exemple,
hi ha d'altres poblacions,
per exemple, a la Garrotxa, a la Vall d'en Bas,
hi ha un petit nucli que es diu Mallol,
que té una fira de les més antigues de Catalunya,
també, en aquest cas,
és una fira del 1377
que va signar com a privilegi el rei Pere III.
Això, l'altre dia...
És una fira de motius nadalencs.
És una fira de Nadal, en general,
però que s'ha anat, doncs,
afegint, sobretot, oficis antics.
S'ha retobat tot el tema, també,
de les exhibicions de Bestià,
és a dir, que té alguna personalitat, aquestes, especials, no?
I el que és curiós,
ho he dit perquè l'altre dia,
després algú ha comentat això de les fires,
per què parles del rei ja amb les fires, no?
És que les fires no les podien fer.
Ara, per entendre's,
podem posar una fira a la meitat de la Rambla
i amb el permís de l'Ajuntament...
Però abans era una prebenda, no?
Exacte, és un privilegi.
És un privilegi.
És un privilegi.
La fira, a diferència del mercat,
el mercat té lloc uns dies o no
i hi ha unes autoritzacions municipals
que el permeten.
Les fires, antigament,
i encara n'hi ha moltes,
l'altre dia vam fer referència a alguna fira
d'aquestes del segle XIV,
que se'n van tingut fins avui en dia,
doncs les fires eren un privilegi reial
que atorgava el rei per als municipis
per fer un mercat extraordinari.
És a dir, a diferència del mercat
que tenia una periodicitat normalment setmanal,
la fira concentrava
tota una sèrie de parades i punts de venda
i espectacles a vegades
que només tenien lloc excepcionalment
una vegada a l'any
o algunes vegades a l'any.
Precisament per això,
quan es fa referència a una fira,
és molt important donar la data
o tenir coneixement de la data d'origen
d'aquesta fira
per saber realment
la trajectòria d'aquesta fira,
per veure precisament la diferència
entre fires que són molt més modernes
i aquestes que tenen llarga tradició.
I darrere d'aquesta data,
probablement investigant i investigant,
demanarem una altra subvenció,
doncs podríem saber quins fets
hi havia darrere
perquè el rei de torn
concedís aquest privilegi a la població, no?
Efectivament, sí.
S'hauria de fer un treball d'investigació
amb subvenció inclosa.
En tenim dos ja,
els dels refranys
i el de les fires.
És que no ha canviat el govern, no?
És ara el moment, no?
Estem recomanant coses.
En fi, això també forma part
de les tradicions,
no ens enganyem.
Ha passat...
Les fires és un dels altres
i aquests productes
és un dels altres
i ha sigut elements clàssics
de l'advent.
Molt bé, Jordi.
Si no va xerrada,
que podria ser la setmana vinent,
no tindrem aquest magnífic espai,
ja en parlarem en tot cas.
Si no és així,
ens retrobem l'altra, d'acord?
L'altra, també fent una altra sèrie
d'aquestes de Nadal.
Molt bé, moltíssimes gràcies.
Salud-siau.
Només gràcies.