Temps de Tertúlia ja al matí de Tarragona Ràdio,
matí de dijous, aquest 27 d'abril.
Per cert, la Mare de Déu de Montserrat,
no ho havíem dit encara, però felicitats avui
a totes les Montserrats.
Avui no tenim cap Montserrat a la Tertúlia,
ni, de fet, prevista al llarg del programa,
de fer cap entrevista ni cap de les nostres convidades.
Però, en fi, la nostra felicitació a totes les Montserrats.
Qui sí que tenim a la Tertúlia són els convidats
a aquest espai d'opinió i d'anàlisi.
Ens acompanya la Rosa Maria Rossell,
la portaveu del grup municipal d'Esquerra,
l'Ajuntament de Tarragona. Bon dia, Rosa.
Bon dia.
També ens acompanya l'arqueòleg Joan Menchon.
Joan, bon dia.
Bon dia.
L'advocat Antoni Obert. Tom, bon dia.
Bon dia.
I la quarta convidada, que esperem que s'incorpori de seguida,
la Maria Mercè Martorell,
tinent d'alcalde de Patrimoni de l'Ajuntament de Tarragona.
En fi, amb ells farem Tertúlia.
Ara recordàvem, just abans d'entrar en directe,
que amb el Joan Menchon i amb l'Antoni Obert
van coincidir fa unes setmanes
amb una Tertúlia en què hi havia vaga de metges
i ara, curiosament, i la casualitat,
vol que tornin a parlar,
a venir a la Tertúlia en dia de vaga de metges.
Estan bé de salut, de totes maneres?
Estan bé de salut i no sé si podrem aportar opinions noves
a les que ja vam donar.
Sí, perquè estàvem bastant en contra de la vaga.
Bastant.
Déu ni dure.
Que no vol dir que s'estigui enfrontat amb la reivindicació
o amb desacord amb la reivindicació que puguin fer els metges.
Home, amb algunes també potser sí.
O en el fons de la reivindicació,
que sembla que és una qüestió de salut pública
i d'interès col·lectiu,
en el que estic, òbviament, d'acord.
Joan, què et sembla?
Que tornin a fer vaga?
Una vaga, una segona vaga,
si fracassen,
jo espero que la propera sigui la japonesa.
També.
Déu t'escolti i que sigui la japonesa
perquè és que en aquests moments
jo penso que la situació que està vivint
la sanitat pública
és desesperant.
I ho dic perquè ho he patit jo a casa meva
des del gener cap aquí.
Vull dir, jo fa exactament
quasi dos mesos que estic esperant
que cridin a la meva filla
per una visita pel nou mòleg.
I al final he tingut d'anar a la medicina privada.
Fixeu-vos en l'impacte d'aquesta vaga
que mereix el titular al Diari de Tarragona.
La huelga aplaça 10.000 visites
i 1.000 operaciones.
Us imagineu el dany moral
que genera aquest aplaçament?
Ja no dic que l'aplaçament
pugui comportar danys directes
en el sentit d'una operació enrederida
que comporti ja danys irreparables,
que no ho crec.
Però tan sols valorant-ho
des d'un punt de vista
de l'angúnia del pacient
que ja ha hagut d'esperar no sé quan
i ara veurem el que li toca esperar de més.
Però davant d'això,
què creuen que ha de fer?
L'administració ha de cedir
davant de les reivindicacions dels metges?
Consideren que són justes
aquestes reclamacions dels professionals?
No hi ha hagut cap col·lectiu de treballadors
ja parlaria potser de l'Estat
que demanin un 23% d'augment de sou.
Així, d'entrada.
Aquesta és una de les reivindicacions que fan.
Això ja arriba als límits d'usura i xantatge.
Precisament.
Vull dir, jo ara em quedo amb aquesta.
Reconec que hi ha un sector de la medicina
que realment està tenint una pressió molt forta
però n'hi ha altres que, escolta,
que encara estan amb el contracte
de les dues hores i mitja.
A veure quin treballador...
Si en lloc de ser una vaga de metges
arriba a ser una vaga de brossaires
i tenim els carrers de Tarragona
amb un metro de brossa
al voltant de cada contenidor,
tindríem una revolta popular.
Per la pudor, etcètera, etcètera.
Però com els metges,
si no et toca, no te n'assabentes.
Clar.
Home, però Déu-n'hi-do a la gent que li afecta.
No, no, quan te toquen el crustó
i te nulen una gastroscopia
que has d'anar conscienciat,
cosa que m'ha passat a mi,
o te nulen una operació,
o coses així per una vaga,
no és gens agradable,
és angoixant
i, a més, tens un perill en la teva salut.
I no només el que deies que ens toca,
ens toca fins i tot els que afortunadament tenim salut,
perquè aquest aplaçament comporta l'enredariment,
òbviament, de tota la mecànica
i tota la cadena de la intervenció sanitària.
Per tant, si demà, esperem que no,
advinguéssim una necessitat d'un acte mèdic o quirúrgic,
entraríem en una cua que s'ha demorat
i, evidentment, arrossegaríem aquest enredariment.
Sense entrar a valorar la raó de fons,
el contingut del perquè de la vaga,
que ben probablement,
i vaja pel que he llegit,
hi ha qüestions a reivindicar
i, fins i tot, hi ha un darrere fons
de millora en el servei de la sanitat.
Per tant, això és bo.
Cal sempre determinar una proporcionalitat
en el mitjà pel que pertens l'objectiu.
I si el mitjà és que comporti aquesta paralització,
aquest enredariment,
a mi em sembla que hi ha una desproporcionalitat brutal.
Sense que es pugui associar a cap ideologia política en concret,
queda primar l'interès particular,
tot i que sigui un col·lectiu nombrós,
o un interès comú,
com és el de la sanitat de tot un país.
em sembla que no cal connotar-ho amb cap ideologia,
com per entendre tots plegats,
que és desproporcionada la mesura
i que seria bo que arribessin en un acord
o que, com deia el Joan,
fessin una vaga a la japonesa.
És a dir que, vinga, treballar tots més,
reivindicant,
però no per aquesta via.
A veure, jo penso que en aquest moment
tenim una sanitat pública
que està realment als límits.
O sigui, el que no pot ser,
doncs, és que per una visita a un especialista,
doncs, et tinguis que esperar
quasi bé dos mesos,
o que per una operació
tinguis que esperar-te mig any.
Vull dir, a veure,
això és molt delicat.
Però és que després hi ha
aquella sensació que tenim
alguns dels usuaris
de la sanitat pública
de deixadesa
en la detecció
amb la primera anàlisi
que et pots trobar
d'una malaltia.
Vull dir, ara,
jo tinc la sensació
que vas, doncs, no sé tu,
amb una grip
i el clamoxil
és el primer que et donen.
Vull dir, ja n'hi miren.
O sigui, no hi ha temps
a fer una primera...
Però, justament d'això,
es queixen els metges,
que és que no tenen temps
perquè està el sistema
pràcticament col·lapsat, no?
D'acord, d'acord,
però no crec que això
s'arregli amb una vaga.
No crec.
Vull dir, ara estem patint
una deixadesa
d'una sèrie d'anys
on s'ha permès
que la sanitat pública
funcionés de la manera
que estava funcionant.
I ara el remei
no el podem posar, evidentment,
en 15 dies.
Però, en part del permès
els usuaris,
perquè molta gent
ha anat
o ha anat
a la sanitat pública
a què?
O a urgències,
o a hospitalització,
o només a buscar receptes
i aquí,
com a societat,
molta gent s'ha col·lumpiat,
per exemple,
demanant receptes
de preservatius,
a senyors jubilats.
Ja.
No, a veure,
i també hi ha hagut
una altra qüestió,
és que els usuaris
de la sanitat,
i dic,
ens hem vist obligats
moltes vegades
a contractar
mútues
privades
perquè saps
que,
doncs,
si m'he d'esperar
tres mesos
a que em facin
una analítica,
doncs jo me'n vaig
a la meva mútua
que sé
que l'analítica
la tinc.
A veure,
hi ha un cas aquí,
avui estan operant
una persona
amb una clínica
a Barcelona
d'un càncer de pulmó.
Avui.
Aquesta persona
encara està esperant
la visita
de l'especialista
de la Seguretat Social.
I ha tingut
que anar
a la sanitat privada.
És a dir,
consideren que cada cop més
anem amb un sistema sanitari,
podríem dir,
paral·lel,
en què la sanitat pública...
És real,
és que és real.
Per una raó paliativa,
com explicava la Rosa.
Per una raó paliativa,
perquè la millor medicina
està en el sector,
en la medicina pública.
Perquè disposa
de més mitjans,
doncs perquè hi ha recerca
i, evidentment,
això és una fórmula
de transferir els coneixements.
Per tant,
és indiscutible
que la medicina pública
és la millor.
Però,
com m'explica ella,
l'angúnia,
l'angúnia del pacient,
l'angúnia del pacient,
especialment en situacions
de prediagnòstic,
que encara no saps
si aquell gra
és bo o és dolent,
o aquell mal de panxa
és un problema greu
o no és un problema greu,
que et diguin
d'aquí tres mesos
li farem la colonoscòpia.
Quins tres mesos?
Quins tres mesos
que es passa...
I la gent que no el cop té més.
I la gent diu,
que val això,
que val això,
tantes pessetes,
tants euros,
i arribo,
doncs t'embaixa
que m'ho facin
a la clínica privada
com a raó paliativa.
Però és trist.
Perquè no funciona
el sistema públic.
Perquè està col·lapsat.
d'aquí els metges
tenen raó.
Però hi ha altres sistemes
que funcionen,
o si més no mig
funcionen millor,
i em sembla
que en l'estat francès
van amb una mena de vales
i vas al metge
que vols,
pagues amb vales
i el rest del plus
el pagues amb diners.
Doncs també seria un sistema.
Seria un sistema, eh?
Jo si vull anar al barraquer
i tinc tres vales
i val 20.000 peles,
les pago.
Al final,
al final és qüestió de diners
i al final potser
que ens ho teníem
que fer mirar tots plegats
i també desconnotant-ho
d'ideologies,
especialment polítiques,
més diners
amb serveis
d'aquests tipus
i menys diners
amb altres
més que qüestionables.
Això ens recordaria
la tertulia aquella
que vam tenir fa un mes, no?
Ho he dit,
menys diners
en defensa, armament
i més diners
a la sanitat,
l'educació.
I menys missions
de pau,
i menys intervencions
en missions de pau
que ens costen un dineral
i que és un eufemisme
per amagar
el que realment
s'està participant
en qüestions bèl·liques.
Molt bé, doncs deixem
aquesta qüestió.
Si els sembla
parlem d'altres temes,
la veritat és que tenim
una setmana
amb algunes notícies
interessants
relacionades amb temes
de patrimoni,
entre altres qüestions
pel canvi
a la Direcció General
de Patrimoni Cultural.
Ara en parlarem
d'aquí uns minuts
de Francesc Terratz
i del seu substitut,
Josep Maria Carreter.
Avui però encara tenim
una notícia
més d'estricta actualitat
que és la reobertura
d'un edifici emblemàtic
per la situació
que està a la plaça
de la Font,
el que tothom coneix
com l'edifici
del Moca,
el que havia estat
el Cafè Moca
i que ahir s'obria
el públic en general,
els ciutadans en general,
a través d'una oficina
de la Caixa,
però una oficina
totalment remodelada
on es poden veure
restes del circ romà.
A més,
avui que tenim
un arqueola
com el Joan Menchon
i que ara arriba
l'atinent d'alcalde
de Patrimoni,
Maria Marce Martorell,
encara tindrem
més arguments
per opinar
sobre aquesta qüestió.
Però Joan,
tu no sé si l'has vist
com ha quedat
el Moca,
podríem dir,
que tothom encara el coneix
com l'edifici del Moca.
Què et sembla?
Jo el Moca
tinc l'honor,
si li pots dir així,
d'haver fet
les primeres intervencions
l'any 90-91
i me'n recordo
quan allò era en Colomà
i les primeres palades
de Guano,
però no dir una altra cosa,
les vam treure jo
i la gent
de l'Escola Taller de la Muralla.
L'he vist per fora,
no vaig poder anar
ahir a la inauguració
perquè era fora vila,
però penso
que em sembla
que és una de les millors solucions
a l'integrar
les restes arqueològiques
amb vida actual,
amb edificis actuals
per poder
mantenir-se
a l'alguer d'aquest patrimoni.
Després ja veurem
com s'ha executat
i els arqueòlogs
i els que treballem en Patriconi
són a vegades
excessivament crítics,
però em sembla
que la solució
és més que encertada.
Rosa,
vas anar a la inauguració?
No,
però vaig veure-ho
i vaig tindre la sort
que just en el moment
que estaven fent
la inauguració
i estaven entrant,
doncs no
queda lleig
dir que em vaig colar
però doncs vaig dir
vaig treure el cap
i a mi em va agradar molt.
Vull dir,
penso que és una manera
molt intel·ligent
i molt adequada
de preservar
unes runes
i que la gent
que siguin usuaris
d'aquest banc
doncs puguin entrar dintre
i puguin veure
com s'ha preservat,
com estan
i...
Estem creant...
Per què has dit
que et vas colar?
No em van invitar.
Però que no ets client
de la queixa?
No.
I creus que les runes
que tenen ells
són seves
i no són teves també?
No, són,
jo crec que són de la ciutat
però era un espai privat
i per tant
jo en aquell moment
vaig entendre
que no havia d'entrar...
Aquest és un tema
possible de debat interessant,
és un espai privat,
no deixa de ser
una oficina de la caixa.
Diguem que a més
com les terrasses,
aquestes terrasses
dels edificis
de comunitats
que són elements
de tancaments
de l'edifici
que són elements
comunitaris,
dir propietats
de tots plegats
però amb un dret
d'ús privatiu
del que ocupa
l'espai
proper, no?
Jo penso que
aquelles pedres
són també beves,
no només de la caixa.
Sí, però no hi podrà entrar
cada dia que vulgui,
quan vulgui.
Però és qüestió
d'obrir una llibreta.
Ah?
Bueno,
ho ha de demanar una hipoteca.
Si és qüestió d'això
potser ja ho farem,
però...
Ho ha de demanar una hipoteca.
Mària Mercè Martorell,
bon dia.
Hola, bon dia.
Què li sembla?
Com ha quedat
el Cafè Moca
amb la reobertura
per part de la caixa
d'aquesta oficina?
Jo crec que ha quedat
realment
molt maca
que ha sigut
una intervenció
espectacular,
de la delegada de la caixa.
Deia que quasi semblava
la Sagrada Família,
no?,
pels anys que havia durat
i realment,
com deia Joan,
és veritat,
perquè estàvem tots dient
quants anys fa
que es va cremar el Moca,
si 16,
si 17,
si...
Per els anys...
Molts,
perquè allà després
ja va haver-hi una compra-venta,
després s'ho va quedar la caixa,
després tots els anys
que va estar parat,
però realment allò que diem
que bé està el que bé acaba
és una intervenció
molt maca,
molt respectuosa,
a més a més,
fins i tot hi ha uns perfils
del que són les grades
i dels passadissos
entre els nivells,
el primer i el segon nivell
de grade
fet a la paret,
conservat,
perquè s'entengui
el que és el pòdium
amb el vidre
i, per suposat,
el més espectacular
que són les dues voltes,
els dos arcs,
una damunt de l'altra.
Crec que ajuda moltíssim
a entendre
que totes les altres restes
que hi ha
a dintre
de la plaça de la Font,
al cantó,
diguéssim,
mirant l'Ajuntament
amb l'esquerra,
allò que sempre expliquem,
que totes les cases
són exactament
cada una de les voltes,
totes tenen la mateixa mida
o el doble,
allà es veu molt clarament.
Llavors,
t'ajuda a entendre
que veient allò
amb els quatre arcs
o amb els tres arcs i mig
que tenim a la façana
del circ,
més les altres restes
que hi ha a dintre
de totes les cases
de la plaça de la plaça de la font,
ajuda molt a entendre
l'impressionant que era
el circ.
Jo crec que ha sigut
una intervenció
molt ben feta,
que possiblement,
a veure,
s'ha demorat
excessivament
amb el temps
perquè
si potser
s'hagués començat,
en realitat
es va tirar,
es va pagar
l'últim sprint
cap al 2002,
possiblement,
si hagués estat
en la situació actual,
no s'hagués demorat
el que s'ha demorat,
però, bueno,
eren altres temps
i les coses
és com quan parlem,
per exemple,
de l'expropiació del teatre,
que avui en dia
seria impensable
a quasi 30 anys,
però cada època
té el seu.
Ara, perdona,
en Catàlia i Maria Mercè,
hem de començar
a recuperar
el circ expropiant,
perquè tenim
un millor circ
que el de Roma,
que a Roma
hi ha una sombra
de circ,
hi ha una sombra
i et diuen
això és el circ
i veus una sombra,
no és absolutament res.
Hi ha diverses sombres
de circ
perquè hi ha diversos circs.
En canvi,
aquí tenim una capçalera
que és impressionant,
i que és bo
que es vagi allò
sanejant,
que es vagin expropiant
cases,
que es pagui
el seu justi preu,
que l'administració
no vulgui fer el viu
com normalment
fan les administracions,
pluralitzo,
jo amb l'Ajuntament
hi tinc un especial efecte
com a tarragoní,
independentment
de qui estigui
el govern
i qui estigui
a l'oposició,
però jo esperono
a l'Ajuntament
que comenci
a recuperar
aquestes construccions
que ens tapen
aquest patrimoni
que com he dit abans
és nostre
i avui el Tom ve
molt reivindicatiu,
entre els metges
i ara el tema patrimoni.
És que de quan en quan
s'ha de reacció.
S'apropa el primer de maig,
s'apropa el primer de maig.
S'apropa evolucionari.
Una mica també.
S'ha posat el barret sindical avui.
Avui tinc feina
i em tocarà parlar força
i això és ja un entrenament.
Jo li vull dir al Tom
si me representarà
com a advocat,
perquè clar,
cada vegada que expropiem
alguna cosa
acabem amb un judici,
o el de baixar de peixateria,
el de Cala Garça,
després ens posen
per destrucció de patrimoni.
Tu em representaves.
Jo puc venir a la vista?
Així vinga.
Perquè aquesta no me la perdo.
I si es tracta d'una defensa
per una denúncia tan injusta
que amb el de Cala Garça
i a més,
compte-hi que a més
t'ho faré de franc.
Molt bé, carinyo.
Carai,
si s'estan fent aquí,
que quedi gravat.
Ja puc així endavant.
Ja puc dir-ho.
Està gravat.
Escolta, Joan,
per acabar amb el tema
del Cafè Moca,
ja estima que no sigui
un espai públic,
encara que segurament...
Aviam...
Si hagués estat un espai públic,
encara potser hagués costat
més la intervenció, no?
Anem a pams.
Penso que l'administració pública,
en el nostre cas l'Ajuntament,
ha de,
com diu l'Antoni,
havia de dir la Maria Mercè,
han d'expropiar,
comprar o adquirir
o el que sigui
una sèrie d'espais
cara a la musealització.
Ara,
hi ha altres espais
que són vius,
que perfectament
poden estar dintre
d'una propietat privada
que els manté,
que els dinamitza
i que els dona una vida.
Si hem d'esperar
que el CIR de Tarragona
sigui totalment públic,
ens haurem d'esperar
potser uns 50 anys.
I després,
com el mantens?
I per què t'has de carregar,
per exemple,
un espai tan emblemàtic
com la plaça de la Font?
M'explico?
O sigui,
que potser l'ideal
és la combinació
d'intervenció pública
i de gestió
d'aquests espais.
Està claríssim
que la capçalera del CIR
ha de ser pública
i ha de ser musealitzada
amb el projecte
que està portant
a tema l'Ajuntament.
Però espais com el Moca
també jo veig bastant clar
que això ha de ser
un tema
d'aquest tipus.
Jo, Joan,
crec que aquests moments
a Tarragona
tenim per sort
una sèrie de persones
que tenen comerços
sobretot a la zona
del carrer Major
i de la plaça de la Font
que estan combinant
molt bé
la recuperació
dels espais
amb la seva activitat.
Ara, per exemple,
podrà agradar
més o menys
el resultat
que ha obtingut
la joieria personal.
a mi m'agrada molt
el que han fet
en aquella joieria
i han sapigut
conservar perfectament
les restes mitjavals
que ell s'ha trobat
dins la seva botiga.
El trist
és que això
aquí a Tarragona
ho estem fent
els últims 4, 5, 6, 7 anys
potser sí
quan hi ha llocs
com a Montblanc
en porten 30.
D'acord.
Anem amb una mica de retard
però ja anem.
Sí, però han perdut
unes pells històriques
a la ciutat
o a vegades
que
ara ja no les podem recuperar
aquest és el mal.
Seguim parlant de patrimoni
però canviem de tema
perquè l'altra notícia
de la setmana
no cal dir
és el canvi
a la direcció general
de patrimoni
amb Francesc Terrats
que ha deixat el càrrec
i l'ha succeït
just a Maria Carreter
que recordem
ja ho deia mai
a la tertúlia
que ja va ser
el successor
de Francesc Terrats
al capdavant
del Museu Nacional
Arqueològic
de Tarragona.
Vinga, opinions.
Ton, tu que segurament
estàs una mica
el més allunyat
de tots 4 del tema
com tu em mires
des de fora?
A mi em mereix
un efecte personal
en Terrats
però des que va
discrepar
un efecte personal
com a persona
res a dir
en absolut
com a gestor
dels interessos públics
quan el patrimoni
em va sentar fatal
el que
suprimís
de la comissió
d'urbanisme
a l'Ajuntament
l'Arc Abisbat
i no sé qui més
que han fet moltíssim
la real societat
arqueològica
per cert me la descuidava
i això és greu
em va sentar fatal
i bé
deia al començament
que salvant
aquesta valoració personal
el que faig d'ell
des que va discrepar
respecte a la meva opinió
que pensava
que jo vaig dir
que la tabacalera
era el millor lloc
per ubicar el museu
arqueològic
i que a més allò
donaria sentit
a un espai
de tot el món
romà
i ell
amb una tertulia
conseqüent
em va
opinar en contra
dient que
no era certada
la meva opinió
doncs bueno
no compartim
les mateixes opinions
amb aquests aspectes
per tant
tampoc he de dir
que per això
ho celebri
que l'hagin rellevat
ni moltíssim menys
però bueno
si l'han rellevat
aquests càrrecs
de designació política
és
com va dir ahir
el Bargalló
en l'entrevista
i en aquest sentit
va estar encertat
tot i que jo
no coincideixo
massa amb les seves opinions
que un
quan l'anomenen
ha dit
ha de pensar
que a partir de
llavors
l'endemà
ja pot ser cessat
de la igual manera
per tant
o assumeix
o malament
per tant
aquesta és la meva
opinió
o valoració
d'aquest
Rosa
a veure
el canvi
seguint
el que està dient
el ton
és evident
que el senyor Terrats
en el moment
que el van anomenar
sabia que el podia
cessar
a veure
jo no estic
d'acord
amb la política
que ha portat
aquest senyor
mentre ha estat
director general
amb tot el que
afecta la ciutat
de Tarragona
no hi estic
en absolut d'acord
i a més
no és la primera vegada
que ho he dit
públicament
en aquesta emissora
i en els diaris
de la ciutat
o sigui
parlem des de
anteriorment
a ser director
general
el tancament
de la necròpolis
no estic d'acord
que no es vulgui
posar
el museu
a la tabacalera
penso que és
el lloc adequat
per posar-ho
no estic
absolutament
d'acord
amb els informes
que aquest senyor
s'ha permès
fer en relació
a la cantera
del Medo
obviant un monument
que és patrimoni
de la humanitat
no entenc
el fet
de treure
el representant
de l'Ajuntament
de Tarragona
amb la comissió
de patrimoni
som l'única ciutat
de Catalunya
que som patrimoni
de la humanitat
vull dir
això
un director general
de patrimoni
no ho pot obviar
llavors jo
saps allò
la pregunta
que m'he anat fent
durant aquests dos anys
que crec que per la ciutat
de Tarragona
han sigut molt difícils
és si aquest senyor
sap on és Tarragona
i sap
quin és el patrimoni
que té la ciutat
de Tarragona
i és la pregunta
que m'he anat fent
i ningú me l'ha contestada
perquè jo no
la veritat és que
que no entenem
des d'esquerra
no entenem
quina ha sigut
la manera
d'actuar
d'aquest senyor
per tant
doncs penso que
per tant el canvi
és positiu
jo crec que és positiu
jo
el senyor Carreter
sempre
almenys
a veure
no el conec personalment
però sempre he tingut
la sensació
que té una sensibilitat
envers la ciutat
de Tarragona
molt diferent
i que
jo recordo
que quan es va
tancar la necròpolis
ell va estar
com molt en contra
i volia que s'obrís
i per tant
penso que
si més no
les relacions
poden ser
millors
de les que hem tingut
fins ara
amb el senyor Terrat
i no entengueu
que estic fent
llenya de l'arbre
que haigut
perquè
aquestes opinions
que dic ara
les he dit abans
per tant
no estic dient res
de nou
que no hagi dit
amb els darrers dos anys
Joan
un professional com tu
d'aquest àmbit
que et sembla
em venen moltes opinions
més quan
són dos amics
els implicats
Francesc i en Josep Maria
jo penso que és el moment
que
ens comencem a plantejar
que s'han de
tornar a construir
els ponts
que s'han destruït
jo no vull preguntar
ni vull plantejar-me
qui els ha destruït
i s'ha de destruir
però bueno
entra en Josep Maria Carreter
és una persona
que és coneguda
com
pel seu tarannà
i per la seva capacitat
de gestió
doncs escolta'm
parlem amb ell
i comencem
a tirar endavant
els projectes
que hi ha pendents
a la ciutat
sí senyor
i a partir de llavors
avaluem
si
és a dir
girem full
i ens oblidem del passat
per dir-ho clarament
no?
Maria Mercè
bé jo
l'altre dia
quan vam fer
la roda de premsa
amb motiu
de l'U de Pompeia
que recordareu
que va coincidir
precisament
mentre nosaltres
estàvem venint
de Roma
al sesament
i després
el nombrament
de Josep Maria Carreter
jo vaig tenir
que dir
com diu la Rosa
el que portava dient
dos anys
però que clar
havia anat
pujant
pujant
pujant
perquè
tothom
quan entra
se li dona
el benefici
del dubte
tots sabem
i coneixem
la manera
igual com
Josep Maria Carreter
és una persona
d'un tarannà
que se'l coneix
per el seu tarannà
doncs
diu
lugant
i conciliador
i de fer coses
per a les ciutats
tots coneixem
el tarannà
i el caràcter
del
Francesc Terrats
llavors
quan ell va arribar
a la ciutat
ningú
va arribar a la ciutat
me refereixo
quan ell va arribar
com a director general
i va deixar de ser
director del museu
tothom vam dir
bueno
esperem que vagi bé
i tal
i ningú
va fer
cap manifestació
negativa
però jo
vaig dir
que l'últim any
els dos anys
han sigut
molt difícils
molt
i l'últim any
ha sigut
realment
molt dur
o sigui
la tensió
que s'ha tingut
durant les comissions
territorials
de patrimoni
durant l'últim any
durant els dos
però de manera
molt clara
durant l'últim any
jo no l'havia vista mai
porto sis anys
a la territorial
i tots els que estan aquí
ho saben
perquè n'hem parlat
moltes vegades
i veieu
que ideològicament
estem llunyons
els uns dels altres
i tots coincidim
amb el mateix
que la Real Societat Arqueològica
i la Conselleria de Patrimoni
de l'Ajuntament
diguin exactament
el mateix
és simptomàtic
perquè vol dir
que sembla
que nosaltres estiguem
amb la protecció
de patrimoni
i altres estiguin
amb no sabem en què
i en qualsevol cas
jo la situació
amb sis anys
amb la presidència
amb la direcció general
de Marc Maier
que va coincidir
quan jo vaig entrar
amb la direcció general
de Sants Travé
va haver-hi sempre
una exquisitesa
amb el tracte de tothom
l'atenció
dels últimes
comissions territorials
ha sigut increïble
l'eliminació
de l'Arcabisbat
primer de la Real Societat
després de l'Arcabisbat
i de l'Ajuntament
que recordem
que només teníem veu
no teníem vot
però que en canvi
Sants Travé
abans a marxar
es havia deixat
un decret preparat
que es havia aprovat
en època
que es havia ja començat
a preparar
en època de Marc Maier
en el qual
tothom tornava
a tenir la representació
que li corresponia
Rassat
Ajuntament
amb veu i vot
etc.
i en comptes d'això
eliminar
com deia la Rosa
l'única ciutat
de tot Catalunya
que és patrimoni mundial
és gravíssim
és gravíssim
diguin
a veure
la representació
a través de les entitats
municipalistes
eh perdoni
no és lo mismo
o sigui
no en vinguem històries
és que és molt greu
és que és un decret
per tot Catalunya
molt bé
i quantes
com deia la Rosa
i quantes ciutats
té Catalunya
que siguin patrimoni mundial
però que ho va explicar
que ho va explicar
perquè va suprimir
suprimir
l'Ajuntament
el societat arqueològic
que ho va explicar
ni tan sols
ens va arribar una carta
dient
gràcies per la seva
col·laboració
al llarg d'aquest temps
o sigui
ni això
o sigui
absolutament res
però és que a més a més
la Rosa
deia molt bé
del tema del mèdul
el tema del mèdul
es nombraven
dos vecins
i s'obviaven
el que era
l'apotecari
declarat patrimoni mundial
el 98
com a l'art rupestre
del Mediterrani
i s'obviava el mèdul
o sigui
quatre vecins
del qual dos
eren patrimoni mundial
que s'obviaven
amb l'informe
recordem que l'Ajuntament
ha hagut de declarar
que al·legar-se
vecil
o sigui
ve cultural d'interès local
perquè la direcció general
contra els informes
seus propis
o sigui
el director general
ens va denegar
la declaració de vecín
ve cultural d'interès nacional
i així
una darrere d'una altra
de darrere d'una altra
darrere d'una altra
darrere d'una altra
clar
la culminació
ja ha sigut l'eliminació
que bueno
com que no hi ha mal
que per bé no vingui
jo crec que ha estat molt bé
perquè ens ha permès
reactivar
una comissió de patrimoni
que en el seu moment
com que hi havia representació
a dintre
i una bona relació
dintre de la territorial
doncs es va
podríem dir
suspendre
i que ara l'hem tornat
a reprendre
amb tots els ens interessats
però
en comptes de sumar
que va ser el que jo vaig dir
i que de veritat
és el que desitjaria
que es fes a partir d'ara
no sols amb Ajuntament
amb Bisbat
amb Rassat
sinó amb molts altres
igual com amb la nostra
amb la municipal
que s'ha reactivat
doncs que s'assumi
en comptes de restar
els últims temps
s'ha anat restant
restant
restant
i curiosament
quedant
direcció general
a una banda
i ciutat
real societat
ajuntament
Bisbat
o sigui
tothom que està
excavant
treballant
i fent unes intervencions
magnífiques
amb un altre cantó
això és greu
i si a més a més
això
l'arribada del nou director general
de Joan Maria Carreter
suposa
que tornin a treure
del call l'aix
aquell projecte
de la necròpolis
que en pic
ell va marxar
el següent director general
va amagar immediatament
el següent director
del museu
perdó
va amagar immediatament
ja seria
per tirar coets
i el fill d'aix últim
que diu
de la necròpolis
i de la tabacalera
que comentava abans
aquí els quatre contartulis
serien partidaris
això
que amb la nova etapa
que s'obre
de poder impulsar
el nou museu nacional
arqueològic
a la tabacalera
Joan
o ara o mai
però a la tabacalera
sens dubte
però aviam
amb el concepte de museu
del gran centre
a la tabacalera
que pot ser
i no parlem tan sols
de museus
sinó pot ser
museu
institut de l'arqueològia
clàssica
ciutat arqueològica
el que convingui
el gran espai de patrimoni
una mena de complex
arqueològic
el gran
el gran erosqui
o el gran part central
arqueològica
allà baix
i després
centres d'interpretació
de patrimoni
on pertoqui
és que sembla
de sentit comú
això no?
a mi a vegades
el tindre que discutir
coses que són evidents
em costa més
que altres qüestions
d'opinió
és que és de sentit comú
per l'espai
per l'ubicació
per les possibilitats
que ofereix l'entorn
per la situació
de la necròpole
és allà
i física
la Rosa també?
però ha d'anar
a acompanyar
d'altres coses
com per exemple
unes llançaderes
que portin del museu
els espais de patrimoni
el cirque
la muralla
etc
i una infraestructura
interessantíssima
que s'ha de treballar
no ho podem fer a mitges
tan clar
doncs a veure si sobra
una nova etapa
amb el nou director general
que sembla que és
el desig coincident
de gairebé tothom
i s'obre la necròpolis
per lo menys
home és que 11 anys
si no vaig descomptada
són 11 anys
és que has tenim
fer il·lusió
tornar-la a veure
gairebé tant com
que el nostre
puja a primera
no?
quasi quasi
l'important
de les necròpolis
és anar-hi
no que t'hi porti
i perdoneu un segon
10 segons
i aquest any
ni tan sols
l'únic dos dies
o les dues úniques nits
que s'obria la necròpolis
que era per Sant Fructuós
no es podrà obrir
perquè també s'ha denegat
senyors i senyores
acabem la tertúlia
Toni Obert
Maria Mercè Martorell
Joan Menchon
Rosa Rossell
gràcies a tots quatre
per compartir aquesta estona
amb els ulls de Tarragona Ràdio
i fins la propera
bon dia
bon dia
gràcies
gràcies
gràcies a tots
gràcies a tots
gràcies a tots
gràcies a tots
gr choking
gràcies a tots
gràcies a tots
de 핑s
bi asp
gràcies a tots
gràcies a tots
gràcies a tots
gràcies a tots
gràcies a tots
gràcies a tots
gràcies a tots