Un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Iniciem, doncs, el temps d'un quart de català amb Enric Garriga,
tècnic del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Ja ho he dit en el temps de sumari, que avui també tenim una qüestió
i uns regalets, uns obsequis, un lot de laqueta, podríem dir,
per regalar a la persona que després, més tard,
a través del 977244767, respongui correctament a la qüestió
l'aparell de ràdio de laqueta i el macro-calendari de paper bo de laqueta.
Ja està, ho hem dit així molt resumidament,
perquè la veritat és que l'Enric avui ha portat moltes informacions.
Disortadament, la primera arriba en forma de nota necrològica,
perquè des d'aquest espai ens volem també fer ressò
de la mort de Francesc Ferreri Gironès,
que ens va deixar el passat dia 17.
Sí, no m'agrada començar amb males notícies d'aquest tipus.
Males notícies sovint ho faig, però no d'aquest tipus.
No d'aquest tipus, esclar.
Però després de calibrar el tema, el que hi havia per avui,
realment, i sent aquest programa del que és,
que és un quart de català,
em semblava que era obligatori començar per aquí.
Per què?
Des del punt de vista de la normalització lingüística,
la política lingüística,
l'aportació de Francesc Ferreri Gironès
ha estat molt important en els últims 20, 30,
de fet, durant tota la seva vida.
Francesc Ferreri Gironès va explicar...
Ja sé que ha sortit de diversos mitjans, etcètera, etcètera,
però calia aquí explicar-me una mica.
Nascut el 1935,
Francesc Ferreri Gironès s'ha distingit pel seu activisme
socioeconòmic, sociocultural i sociopolític,
i en aquest sentit, des del punt de vista polític,
que és, diguem, la seva carrera pública,
va ser senador a les Corts Espanyoles des del 77 al 93,
va ser diputat del Parlament de Catalunya del 96 al 2003,
i fins ara, actualment,
era tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Girona.
va ser, la padeixo, senador a les Corts,
per primer, per competència democràtica de Catalunya,
partit al qual ell va contribuir a la fundació,
després va ser com a independent pel PSC,
després va ser diputat del Parlament de Catalunya
del 93 al 2010,
com a independent per Esquerra Republicana,
i ha sempre anat amb aquesta formació política,
i pel que ha escrit,
el punt de vista cultural,
la banda de participar en infinitat d'entitats,
i, diguem, de la vida sociocultural catalana en general,
Gironina en particular,
des de l'Òmnium Cultural,
fins a ser, per exemple,
un dels que va contribuir a la creació de la vista presència,
que ja té més de 20 anys, etcètera.
Tot això, i a més a més de tot això,
l'aspecte estrictament lingüístic
és autor d'una sèrie de llibres,
bàsicament de temàtica catalanística
i estrictament de temàtica lingüística
o de política lingüística,
un dels llibres fonamentals
que tots els del meu gremi ens hem llegit
i ens hem estudiat,
és els drets lingüístics dels catalanoparlants,
de l'any 1990.
Un llibre que fa una...
Ell era jurista,
si no m'equivoco.
I s'ha dedicat tota la vida
a estudiar el tema
de la persecució política de la llengua catalana,
que aquest és un altre dels llibres
de l'any 91,
va publicar un llibre que es diu exactament així,
La persecució política de la llengua catalana,
i en el qual fa un resseguiment històric
des del decret de Nova Planta l'any 1714,
però potser també des d'abans ja les històries abans,
però sobretot des del 1714 s'acaba aquí
tota la legislació que s'ha dictat
a l'estat espanyol i a l'estat francès, etc.,
en diferents èpoques
sobre la qüestió aquella
de les llengües imposades
i les llengües no imposades,
tot això, en diversos llibres.
Per exemple, també va escriure,
abans de l'any 90,
el 89 havia publicat lletres de batalla
captes per la llengua catalana,
i bé, doncs sempre s'ha distingit
en aquest sentit per tot això.
A banda, aquests són els llibres,
diguem-ne, més estrictament
de terme de lingüística
o de política lingüística,
però també molts dels seus llibres
han sigut sempre al voltant de temes
de catalanisme,
del catalanisme com a concepte cultural,
polític, social, etc.
Bé, doncs, d'aquesta manera,
també des d'aquest espai
calia fer aquest reconeixement,
aquest esment.
Apuntem un altre nom propi,
un quart de català d'avui,
aquest per raons ve diferents.
Torna a ser notícia
a l'Institut Ramon Llull,
un quart de català,
i també per dimissions
o per renomenaments,
coses d'aquests.
El cas és que ha dimitit
Xavier Folk,
com a director de...
Sí, també l'he inclòs
a l'apartament de Necrològiques,
per sort d'aquesta
no és tan terrible.
És una necrològica,
entre cometes,
metafòrica,
perquè Xavier Folk
ha dimitit
com a director
de l'Institut Ramon Llull.
Aquest senyor
havia estat nomenat
i havia acceptat el càrrec.
Massa vegades és notícia
el Ramon Llull
per aquestes coses.
Sí, però és que,
de fet,
els últims dos anys,
el Ramon Llull
acostuma a ser notícia
per la banda negativa,
per les coses
que surten malament.
També és veritat.
Dimissions, baralles...
També hem de dir,
normalment,
quan les coses es fan bé,
no tenen ressò mediàtic.
El ressò mediàtic
el tenen els problemes.
I llavors,
però clar,
abans no hi havia
ressò mediàtic
de problemes del Ramon Llull
i ara sí.
Després hi ha bones notícies,
també.
Sí, no,
però aquí s'acaben,
per això la secció necrològica
s'acaba de seguida.
Es van dir la part negativa.
Xavier Folk ha dimitit,
havia estat nomenat
el 19 de maig del 2004,
ha estat quasi un any i mig.
Raons per la seva dimissió.
Diguem,
aquest senyor és famós
i conegut
com a fundador
del Grup 62,
n'era el director
i ara hi torna,
a la seva feina
d'editor de la vida.
I ha demanat
una excedència, segurament, no?
No, no,
ha presentat la dimissió.
No, dic a l'editorial.
És que l'empresa és seva.
Per això, tu dius.
Si l'empresa és seva,
no cal demanar-te excedència,
suposo,
no ho sé,
no ho sé.
Però vaja,
motius de la dimissió,
doncs,
malestar per tensions
amb la Conselleria de Cultura
i amb la consellera en concret,
la Carolina Mieres.
Que avui la tenim a Terraona.
Ah,
doncs,
això no ho sabia jo.
No deu ser per una qüestió lingüística.
No,
per això.
Una qüestió de dinerets.
Per això no ho sabia.
De pressupostos.
Per això jo no ho sabia.
Doncs bé,
tensions amb la consellera
i poc marge d'autonomia
com a institut,
com a tal,
l'Institut Ramon Llull,
doncs,
Folk tenia uns plantejaments
com a institució
que s'ha vist,
doncs,
allò limitat
per les pressions polítiques
o per les condicionants
que se li han posat
des de la govern
i des del Departament de Cultura,
la Conselleria de Cultura.
I un altre dels motius
que dueix per dimitir també
és que
la manera com s'està afrontant
el tema
de la Fira del Llibre de Frankfurt,
que és un tema
que jo fins ara
he procurat no parlar-ne
perquè és una cosa
de llibres.
Ja arribarà,
a més a més.
És una cosa de llibres,
però des del punt de vista empresarial,
més que
no del punt de vista lingüístic.
Sí,
però ja veus les implicacions
institucionals que té.
Tard o d'hora
haurem de parlar.
De totes maneres,
doncs bé,
com que això
de la Fira del Llibre de Frankfurt
és l'any que ve
i la comissió organitzadora
per part de l'Institut Ramon Llull
encara no està construïda,
ràpidament
s'ha anomenat
Borges Sitjà,
que actualment és el director
del Festival Grec de Barcelona,
perquè sigui el director
del Programa Artístic de Cultura Catalana
per a aquesta fira
del Frankfurt del 2007.
I fins aquí
l'apartat negatiu del dia.
Obrim a l'apartat positiu.
Bones notícies.
Ara, per contrapassar,
petites notícies breus
del món de la comunicació, també.
Molt bé.
La primera és que
hi ha un nou web
de l'Avenç.
L'Avenç.
Què és l'Avenç?
L'Avenç és una revista
decana
de les revistes catalanes,
nascuda l'any 77
en plena transició
just allò al principi
i fundada
per un grup
de joves historiadors
que ara ja no són tan joves
perquè...
Però continuen sent historiadors.
Continuen sent historiadors
i continuen sent
tots
els que hi participen,
els que hi escriuen
són gent
de solvència contrastada.
I, bé,
el propòsit
des del naixement
d'aquesta revista
el seu propòsit
era la normalització
de la història
que havia estat falsejada
i voltada del franquisme
i tot això.
I també,
en aquell moment,
anirem votant
la normalització
de la llengua catalana
com a instrument
de difusió cultural.
I, per tant,
aquests dos grans objectius
continuen sent vàlids
per aquesta revista.
El que tenim ara
és una web renovada,
l'adreça
és senzilla,
la dic,
3bdobles.labenc.com
Ara ho explico això.
L'Avenc,
s'escriu en post,
ho hauria de ser trencada,
però a internet
això encara no és gaire possible,
en general.
Doncs,
de moment,
la manera com està això
és
labenc,
L-A-B-E-N-C,
no sé,
trencada.
.com.
Això és l'adreça
i aquí es nota que és nova
perquè l'estètica,
la presència,
el disseny,
la tipografia
és tot molt modern,
molt actual.
I, bé,
de moment la web
no és molt completa,
però en principi
la previsió
de l'Avenc
és que en els pròxims temps
la web s'anirà ampliant
de manera que
s'hi podran consultar
tot l'arxiu de dades
que té a la vista
des de fa 30 anys ja.
Molt bé,
doncs,
sense deixar el món
de les noves tecnologies,
el diari Mediterrània
que l'hem d'ubicar
al País Valencià
tindrà edició digital
en català.
Bé,
és que avui parlarem
de quasi tot el domini lingüístic
de quasi tots els territoris.
Hem parlat d'una cosa.
L'Avenc
és una cosa
que es fa des de Catalunya.
Al País Valencià
hi ha un diari
que es diu Mediterrània
que casualment
pertany al Grupo Z,
que és el Grupo
del Periòdico de Catalunya.
Diari que ja fa temps
que té una edició doble
català i castellà
que es fa
amb traductors automàtics
i informàtics, etc.
Doncs bé,
la Generalitat Valenciana,
el president
de la Generalitat Valenciana,
el Francesc Camps,
va signar
a principis d'aquest mes
un conveni de coloració
amb aquest Grupo Z
perquè l'edició digital,
en paper no de moment,
de moment l'edició digital
d'aquest diari Mediterrània
sigui en català.
en versió valenciana
i això
és el que s'està fent ara
durant els pròxims mesos
estan fent
aquesta transformació
de l'edició digital
que sigui totalment
en valencià,
no només els articles
sinó també
la tipografia,
la publicitat,
és a dir,
tot,
absolutament tot,
igual que tenim
l'edició del Periòdic
en català i en castellà,
digitalment
les podem veure les dues,
doncs en aquest cas
la catalana,
la versió valenciana
del Mediterrània
serà així.
a més a més,
això com que és el grup Oceta
no només té
no només té diaris
sinó que també
hi ha ràdios i televisions
i per tant aquest conveni
també afecta
a televisions i ràdios
de manera que
hi haurà unes ajudes
per a la traducció
del valencià
dels mitjans
en les seves versions digitals.
Hi ha una adreça electrònica,
no?,
per si algú vol...
Sí,
l'adreça d'aquest diari
també la tinc,
l'adreça del diari
Mediterrània,
atenció,
de seguida es veurà
el que és,
3B2.elperiodicomediterráneo,
tot junt,
elperiodicomediterráneo,
sense accent,
punt com.
És ben fàcil.
Deia...
Sí, digues.
No, no,
dic jo,
com vulguis.
Digues.
Parlaves de territori
i el català,
diferents fronts,
doncs el diari de Teruel
incorpora una columna
d'opinió en català,
una columna d'opinió,
no parlem aquí
de temes...
En paper,
no parlem de...
Bé,
no, no,
sí,
parlem en paper,
en paper.
Aquest és un diari,
això és franja de ponent.
Clar.
I per tant,
com que la franja...
El diari de Teruel
o el diari de Tarol,
no sé com dir-ho.
El diari de Teruel,
la capital Teruel
no està a la franja,
és aragonesa i tal,
però,
doncs,
proporcionalment,
la vèncer és tot en grava
perquè va a estar
tot el territori,
el Mediterràneo,
com que és
a tot el territori valencià,
és a tota l'edició
i aquí,
en proporció,
com que la franja
només és una petita part
de la província,
doncs,
hem dit,
bueno,
una columneta.
És proporcional.
És proporcional.
Però està bé
perquè,
de fet,
això ja faig
se l'havia intentat.
perquè és que realment
era invisible
el català.
Clar,
per això
i que des del diari
del diari de Teruel,
des de la capital
de la província,
que són aragonesos,
tinguin la sensibilitat
d'acceptar aquest espai,
de fet,
ja fa uns anys
s'havia intentat
i havien tingut problemes
per corregir els textos,
la informàtica
els jugava en compte
i tot això
i s'havia deixat d'estar.
Ara s'ha reprès
i ara sembla que sí
que hi ha amb continuïtat
i amb regularitat
i una columna
que es diu
Locresol,
és en català
i té el suport
de la...
com es diu allò?
Els amics de la franja,
les associacions
d'amics de la franja
i tot això,
entitats de,
diguem,
de signo català
que hi ha
en aquella zona
són les que aporten
aquestes columnes d'opinió
periòdicament.
Molt bé,
deixem les publicacions.
Ahir segur que ho van sentir
era el Dia Internacional
de les Llengües Maternes.
Aprofitant aquest dia
es va presentar un informe.
Sí,
i aquí és on hi ha
la cosa,
no està tan bé.
Me fa gràcia,
perquè llegiré dos titulars
de dos mitjans diferents.
Un diu
un estudi assegura
que el català
no té un futur assegurat.
L'altre titular
d'un altre mitjà
diu
l'Institut de Lengua Pax
creu que la salut del català
no està en perill
comparada amb altres llengües.
Tots dos titulars
són certs,
tots dos són
extrets
d'aquest informe
de l'Institut de Lengua Pax.
Diguem que,
primer,
què és això
de l'Institut de Lengua Pax?
És un institut,
és una ONG
que té la seva Barcelona
que es va crear l'any 2001
a Ixupologada
per l'UNESCO.
És una entitat
que és un organisme
que està englobat
dins de l'UNESCO
i per això
té una xarxa
que arriba
a tot arreu del món
diguem
i que es dedica
principalment
a la protecció
de les llengües minoritàries.
Llavors ja comencem
a entendre la cosa.
Parlem de llengües minoritàries
i aquí ve aquest informe
que vam presentar
ahir,
dia 21 de febrer,
Dia Internacional
de la Llengua Materna
instituït per l'UNESCO
també fa
uns quants anys.
Doncs,
no ho veig,
és igual,
ja fa uns quants anys.
Doncs presenta un informe
per alertar
sobre la situació
de les llengües minoritàries
en general
i del català en particular.
I què diu?
Coses que diu,
per exemple,
diu
la pressió
de l'anglès
del xinès
o del català
fa que les llengües,
perdó,
la pressió de l'anglès
del xinès
o del castellà
fa que llengües
com el català
no tinguin
el futur assegurat.
No tinguin
el futur assegurat.
Però per altra banda
la directora
de l'Institut
que és una noia
que es diu
Marie Amélie
per tant
és francesa
Ponce,
no ho sé,
doncs destaca
que però de totes maneres
vull dir
malgrat això
el nostre país
Catalunya
i el Quebec
són dues
de les unitats
subestatals
que no s'ho han estat
amb polítiques
lingüístiques
més desenvolupades
que les que mateixen
en un model
a nivell mundial.
En proporció
tenint en compte
que hi ha pressió
i tot això
doncs el futur
no està assegurat
perquè hi ha llengües
demogràficament
que tenen molt de pes
i que es mengen
a les petites
com nosaltres.
N'hi ha de pitjors,
n'hi ha que ser pitjors.
Això,
tenint en compte això
però en proporció
i en comparació
amb les altres llengües
minoritàries
que hi ha pel món
el català
és de les que estan millor.
Per tant,
per això
aquesta aparent paradoxa
que amb un escrit
amb un titular
no té un futur assegurat
i l'altre és
la salut del català
no està en perill
comparat amb altres llengües.
És això
l'informe
de l'Institut Lingüapax.
Bé,
el que sí
sembla que té futur
el català
com a mínim
fins a la propera edició
del Festival d'Eurovisió.
Fins a la semifinal.
És veritat.
Cada any m'equivoco
perquè és allò
vas directament
no,
has de passar semifinals,
tens raó.
Andorra torna a cantar en català
a Eurovisió.
Sí,
de moment
la notícia només és aquesta
perquè...
No sabem ni qui ni com...
No, no,
i ara explico per què.
Perquè hi haurà...
El 8 de març
és quan es farà
la gala,
diguem-ne,
per triar
la...
És a dir,
que de qui
faran la tria aquí?
Primer la selecció aquí?
Qui anirà d'aquí a cantar allà?
O ja la tenen triada,
la persona?
Ja la tenen triada.
Ah, veus.
Però no es pot saber,
no es pot saber encara.
Però l'han fet així molt...
No ho sabrem
fins al 8 de març.
Qui la presentarà a Andorra
en català
del Festival d'Eurovisió?
Hi ha 37 cançons participants.
Sí que el que se sap ja
és que la cançó
que han triat,
que això ja està triat també,
és del mateix autor
i compositor
que la de l'any passat.
Com que els hi va anar també?
No ho sé,
però bé,
això ho han fet
una tria entre 37
cançons presentades, etcètera.
Total,
això,
el 8 de març
hi haurà aquesta gala
que es fa
al Centre Cultural de Congressos
l'Oredà,
eh?
I després
la final
és el 18 de maig,
perdó,
la semifinal
on va a Andorra,
a veure si passa a la final,
i la final de tot
és a Atenes,
en Guanyes i Atenes,
el 20 de maig.
d'aquí a allà
ja veurem com està.
Doncs sí,
per allò,
fidel seguidors
d'aquest festival,
apuntin bé
les dates
a l'agenda.
Fem una petita pausa
i plantegem
la qüestió d'avui.
No podem fer la pausa?
Sí?
Endavant.
Has oblidat el títol
del llibre comentat?
No has pogut apuntar
a la web
on trobar
aquell programa informàtic
en català?
T'has perdut el telèfon
o l'adreça electrònica
que t'interessa?
No pateixis.
Envia un missatge
a
egarriga
arroba
cpnl
punt
org
o truca
a l'Enric Garriga
al 977
24
35
27
i t'ho tornarà
a repetir
per correu
o per telèfon.
No t'ho perdis.
Un quart de català
et respon.
Finalment sí que ha arribat
aquesta pausa
i obrim ja el 977
24
47
67
avui.
No sé si l'Enric donarà
alguna que altra pista.
De totes maneres
la pregunta
que planteja avui
a la subsecció
de la qüestió
a més un tema
que anem parlant
moltíssimes vegades
molt atents
perquè ens han de donar
la resposta correcta
si volen aconseguir
l'aparell de ràdio
la queta
i el macro calendari.
ja tenim trucades.
Diem bon dia
o primer la pregunta
Enric?
Què et sembla?
Digue'm bon dia.
Digue'm bon dia.
Bon dia.
Hola, bon dia.
En qui parlem?
Pilar Aleu.
Què tal, Pilar?
Bé.
A veure,
avui la cosa està...
No saps que has de contestar
perquè no coneixes
la pregunta.
Bueno,
però quan he sentit
el programa
esperem que me'n recordi
tot el que m'ha dit.
Esperem, esperem
perquè probablement
la pregunta d'avui
l'Enric no l'ha dit.
Però tranquil·la.
No, tranquil·la.
Tranquil·la.
Jo confio
que te'n sortiràs
prou bé.
Enric,
fes els honors
a la Pilar.
La pregunta
no és gaire complicada,
però reconec
que la resposta exacta
jo no l'he explicat
avui.
Bé.
T'explico.
L'Institut Ramon Llull
es dedica
a la promoció
de...
Punts suspensius.
Primera opció.
La llengua
i la literatura catalana
fora de Catalunya.
La llengua catalana
a les comunicats
autonòmiques,
en general.
o la llengua
i la literatura catalana
a les Illes Balears
i el País Valencià.
Vols que t'ho repeteixi?
Sí.
L'Institut Ramon Llull,
que és aquest
que ha dimitit
el director
i tot això.
El Javi Foc.
Sí.
Es dedica
a la promoció
de,
primera possibilitat,
la llengua
i la literatura catalana
fora de Catalunya.
Dos,
la llengua catalana
a les comunitats
autonòmiques,
en general.
O tres,
la llengua
i la literatura catalana
a les Illes Balears
i al País Valencià.
Què et sembla?
O la primera
o la segona,
o la tercera
no ho crec,
vamos.
La tercera,
vinga,
doncs entra primera
i la segona.
fora de Catalunya
o a les comunitats
autònomes?
A fora de Catalunya.
Exacte,
molt bé.
Home,
la cosa de Frankfurt
era una pista,
no era la intenció,
no et pensis
que és tan generós,
però el tema de Frankfurt
i com que tenen
tota aquesta polèmica
a la Fira de Frankfurt,
dius,
home,
el Ramon Llull
que pinta a Frankfurt.
Doncs justament
fer el que ha de fer
la promoció
de la llengua
i la literatura catalana.
Molt bé,
Pilar,
doncs ja tens la ràdio,
eh?
Moltes gràcies.
És una ràdio muníssima
amb els colors
de la que té color taronja.
de la Món.
Molt bé,
quants fills tens?
Tres.
Tres,
doncs et donem
una ràdio i tresquetes?
Molt bé,
perfecte,
gràcies.
Doncs vinga,
i al calendari
no et donem tres
perquè no t'hi cabria a casa,
perquè és enorme.
Amb un...
Amb un no el podeu mirar
tota la família.
Exacte,
perquè és enorme.
Molt bé,
Pilar,
gràcies per participar.
Molt amable,
gràcies.
A tu,
adeus i bon dia.
Adéu.
Déu-n'hi-do molt bé,
eh,
la Pilar?
Sí,
i escolta,
quina soltura,
jo vi fol,
pim-pam-pim-pam,
no,
no,
s'ho mereixia,
s'ho mereixia.
I no era fàcil,
perquè jo no ho havia explicat.
No,
avui no era fàcil,
les coses com siguin.
Avui la cosa era una mica
anar a les palpentes,
la persona que trucava
a veure si sortia o no sortia.
Molt ràpidament,
novetats editorials informàtiques.
Doncs ràpidament,
un parell de cosetes
de diccionaris.
Una,
una web que es diu
diccionaris.net,
l'adreça és òbvia,
3b12.diccionaris.net,
i bàsicament,
català-anglès,
anglès-català,
en els dos sentits.
Simplement és això.
Fa pocs mesos que existeix,
una de les grans coses
que té aquesta web,
que té aquest diccionari en línia,
és el tema dels phrasal verbs,
amb 900 verbs
que es poden consultar,
i per tant,
que ja sabem,
els que estudiem anglès
o els que n'hem estudiat,
o els que n'estan estudiant,
o els que n'estudiaran,
sàpiguen i saben
que això dels phrasal verbs
és la cosa més complicada
de la cosa d'aprendre gramàtica anglesa.
No són les conjugacions,
però és una cosa més complicada
per nosaltres,
que venim de llengua romànica.
Més encara, bastant més.
Aquí hi ha un apartat específic
de phrasal verbs
on es poden buscar
i, per tant,
ajuda bastant
els estudiants d'anglès.
Mira, la Iolanda,
que estudia anglès,
ja s'ho ha marcat,
ja s'ha apuntat l'adreça.
Jo m'apunto totes les adreces
que dones
perquè són bones.
Sí,
per això les donem.
No, no,
que no s'alluminen,
anem a omplir
l'apartat de novetats informàtiques,
no, no, són bones.
I l'altre és una cosa
que, com a mínim,
per curiositat,
ens interessa,
encara que suposo
que no l'haurem d'utilitzar,
que és el primer diccionari
de sànscrit català.
Fantàstic, aquest diccionari.
A banda de com a diccionari,
tot el que explica d'aquest món.
Sí, per això,
vull dir,
és més de curiositat
que no pas de necessitat
perquè poca gent de nosaltres
potser necessitarem el sànscrit.
El sànscrit és,
per a què ens entenguem,
equival al llatí i al grec
per a les llengües romàniques
i per a Europa,
atenció,
no només per a les llengües romàniques.
El lletí i el grec
són la base de les llengües romàniques,
però també influeixen
en moltes altres llengües.
És allò quan estudiàvem
de petitets
que deien
hindoeuropees.
Exacte.
Llengües hindoeuropees.
Doncs,
l'hindó ve per aquí,
pel sànscrit.
I el sànscrit
equivale al lletí grec
per a l'hindú.
És la llengua clàssica
de la mare de l'hindú.
Parlem de 400 milions de parlants,
només.
I coses importants,
no només això,
sinó que per a la típica influència
entre llengües,
per exemple,
diguem que el basc
és una llengua
que no és romànica
i els lingüistes diuen
que és hindoeuropea
i que l'origen més llunyà
i més clar del basc
és el sànscrit.
Paraules que tenim nosaltres
catalanes que venen del sànscrit,
te les diré i diràs
això,
doncs sí,
sucre.
Ah, sucre.
Sucre,
allò que ens posem al cafè,
allò és una paraula
que ve del sànscrit.
També els calés.
Calés,
que és una paraula
que utilitzem en català
a partir del calor,
del gitano,
però que en el gitano
que també ve del sànscrit,
el calor ve del sànscrit,
aquesta paraula ve d'allà.
Serp,
l'animal,
la serp,
és una paraula del sànscrit.
Nas,
això que tots tenim a la cara
és sànscrit.
Tots tenim el sànscrit
a la cara.
A la cara,
marcat.
O un xal,
coses d'aquestes.
A més,
passa una mica
com li passa al llatí
al grec.
És una llengua
que fa 2.500 anys
que no la parla ningú.
Però aquí la tens.
Però en canvi no,
però és que en canvi
sí que existeix a internet,
es fan publicacions,
es fa ràdio en sànscrit
i això,
quan a publicacions,
es publiquen més coses
en sànscrit
que no pas en llatí o en grec
avui dia.
És el que deies
a poques persones.
I és la llengua original
del Kama Sutra.
Però mira,
aquest apunt ja t'ha agradat
fer-ho.
A més,
el que dèiem,
aquesta llengua
nosaltres quotidianament
no la utilitzarem,
però per als curiosos,
per a aquells que vulguin saber
per saber,
sense cap utilitat pràctica,
doncs és molt interessant
publicar
Enciclopèdia Catalana.
I l'autor
és un senyor
que es diu
Òscar Pujol
que s'ha passat mitja vida
allà
i va anar de viatge
a l'Índia
i s'hi va trobar
el sànscrit
i s'hi va quedar
i s'ha dedicat
un terç de la seva vida
a això.
Ara l'ha editat
a aquest diccionari
Enciclopèdia Catalana.
Molt bé,
Enric Garriga,
tècnic del Centre
de Normalització Lingüística
de Tarragona,
com sempre,
gràcies per acompanyar-nos.
Si no hi ha novetat,
que esperem que no n'hi hagi,
ens retrobem
la propera setmana.
Dimecres més.