Iniciem, doncs, el temps que cada dilluns
ens dediquem a parlar de les activitats
que es duen a terme des de la Biblioteca Pública de Tarragona.
Ens han agafat ara, mentre anava la publicitat,
la Núria Gondolbeu. Bon dia, Núria.
Hola, bon dia.
I una servidora parlant d'algunes de les pel·lícules
que s'han incorporat al fons de la biblioteca.
Una d'elles és la darrera pel·lícula,
ja més que coneguda, de la Isabel Cuixet.
En parlarem d'aquí uns moments,
perquè, de fet, les primers minuts d'aquest espai
de la Biblioteca Pública els volem dedicar a parlar
d'una novetat.
Avui parlem del que és l'àrea audiovisual de la Biblioteca,
no, Núria?
Quan ve la Núria ja sabem que és aquest tema que ens ocupa,
però sobretot d'una novetat musical
que imaginem agradarà molt als amants de la música
i als amants de l'òpera, que són uns veris de la Biblioteca.
Això esperem.
Què és el que fareu exactament?
Doncs, a veure, enguany hem programat una activitat
que es titula De la llotja a la Biblioteca, una tarda d'òpera,
i que, com molt bé dius, girarà en torn del món de l'òpera.
Bàsicament, l'objectiu és donar a conèixer un fons important
que hem adquirit darrerament
i que, doncs, ha completat tot el que és la nostra col·lecció d'òpera
a la Biblioteca,
i després també donar-ho a conèixer, sobretot,
a la gent que potser no és un gènere que conegui gaire
o que no li agradi gaire, i que, bé, creiem que es poden sentir
atrets per aquest món, no?
Ben servit, segur que troba comensals, no?
Podríem dir-ho d'aquesta manera.
Per tant, això ens fa pensar que la Biblioteca Pública,
en quant a material d'àudio, sobretot,
ja ha començat a tenir un fons important d'òpera, no?
Doncs sí, ara ja podem parlar d'uns quants títols.
Això de les xifres no és el meu fort.
No, tampoc no cal, eh?
No cal.
Però realment sí que hem portat,
hi ha hagut tot un treball darrere de selecció, també, de títols.
El món de l'òpera és molt peculiar,
perquè la veritat és que no és una mateixa obra cantada
per uns intèrprets o per un altre,
i bé, la gent que hi entén, a vegades,
no acaba de trobar mai el que potser a ell li agradaria.
Vull dir, com en del futbol, però en òpera,
a vegades hi ha, doncs, unes tendències,
unes línies molt marcades, eh?
En quant al que tu deies, cantants,
en quant a directors i fins i tot interpretació d'orquestra.
Aquesta, l'òpera italiana no la interpreta gairebé,
és millor per l'alemanya, vull dir que...
Exacte, sí, sí, és tot un món.
Això els experts, els experts en saben molt.
Sí, sí.
I després també vam pensar que hi ha molta gent
que quan els preguntem si els agrada l'òpera,
el més fàcil és dir, doncs, no, no,
jo a l'òpera no m'agrada música clàssica i tal,
però hem vist, doncs,
que moltes vegades és qüestió de desconeixement, també.
Jo, la primera, no?,
a vegades quan em van dir que t'agrada l'òpera,
dic, és que no ho sé, vull dir,
m'he d'introduir d'alguna manera abans, no?
És la resposta més en certa, dir, no, no m'agrada,
no sé si m'agrada perquè realment el que he sentit
no ho he sabut veure, no?
Exacte, doncs, aquesta activitat és una mica això, també, no?
Una mica de cridar a la gent, doncs,
que no coneix el que és l'òpera,
que s'hi pugui, doncs, endinsar d'una manera planera i amena
i després que també sàpiga que la biblioteca
té una varietat de títols importants
per si realment, doncs, veu que la cosa li agrada
i vol anar-hi introduint-s'hi.
Sense oblidar, i em permetrà a la Núria que ho afegim,
tota la bibliografia que hi ha,
el que és la sala de lectura,
i el fons bibliogràfic que té la biblioteca
en quant a enciclopèdies musicals,
que alguna vegada amb la Cristina i amb l'Anabel n'hem parlat,
i llibres específics de determinats autors
i determinades òperes.
Ah, exacte.
Com heu estructurat?
Com voleu dur a terme aquesta activitat d'òpera musical?
Doncs, a veure, l'hem pensada en dues parts diferenciades.
La primera serà més en plan teòric
i anirà a càrrec d'una xerrada
a mans de Josep Maria Rota,
que és un musicòleg especialista en òpera,
a part, doncs, de ser professor de música
i de llengües clàssiques a la Salle Tarragona.
És una persona, doncs, que és fins i tot compositor,
membre del col·lectiu de compositors de Tarragona,
crític i articulista a la revista mundoclassico.com,
i bé, conferenciant habitual,
ja pels amics de l'òpera de Tarragona,
com pels amics dels clàssics de Barcelona,
al Conservatori de Tarragona...
Sí, sí, és una persona prou coneguda i sovint.
Exacte, exacte.
Llavors, doncs, hi haurà aquesta primera part introductoria
en la qual, doncs, ell ens explicarà una mica
que és això de l'òpera,
i després hi haurà una segona part ja més pràctica,
per posar-ho, per dir-ho d'alguna manera,
que anirà a mans, doncs, d'un recital
a mans de Júlia Fortuny, que és soprano,
i Domenico la Viola, que és un baix.
És a dir, que cantaran?
Cantaran, cantaran en directe a la biblioteca,
i llavors, doncs, ens han fet una selecció
també molt interessant, fragments, doncs,
de diferents òperes, doncs, de Verdi, de Puccini,
de Bellini i de Mozart.
Llavors, doncs, unes quantes peces.
Serà un concert només,
o també hi haurà una introducció,
es comentarà una miqueta,
el que després es podrà escoltar,
per vincular el que serà la xerrada
del Josep Maria Rota amb el que és el recital.
Sí, a veure, la intenció és també
que vagi una mica tot acompassat, no?,
una cosa amb l'altra.
Llavors, tenim la sort, doncs,
que aquestes dues persones, doncs,
ho viuen molt i s'hi dediquen molt, no?,
tant els cantants com en Josep Maria Rota,
i, per tant, crec que serà la combinació perfecta
per fer-ho, doncs, amb ell i agradable, doncs, a tothom.
Els entesos i, ja dic, i els que no, eh?
No, realment, la biblioteca ja,
sempre es pot anar un pas més enllà,
i això ho demostreu, perquè els tallers d'informàtica,
l'hora del conte, presentacions de llibres,
xerrades d'autors més que coneguts
a través dels clubs de lectura,
i ara l'òpera, també. És a dir, ja poseu en dansa
i mai millor dit la sala audiovisual
en el que va més enllà del préstec de material.
Doncs sí, doncs, perquè en l'àmbit del cinema,
doncs, sí que hi ha, doncs, la idea, doncs,
del racó del cinema, que és el que jo vinc presentant
aquí, doncs, molt sovint,
però en la part de la música, doncs, com que és un àmbit
tan extens i realment que toca
tants àmbits, a vegades es fa difícil, no?,
trobar maneres de dinamitzar-lo, aquest fons,
i, bé, hem cregut que aquesta seria una bona ocasió
per començar i no se sap si la cosa continuarà.
Tot depèn de la resposta i que esperem que sigui positiva.
Per cert, ara continuarem parlant de l'òpera,
però ara que has dit això de la informació,
continueu, no?, fent la crida als grups locals
que treuen un disc, que us portin una còpia,
per també dinamitzar-ho des de la biblioteca.
Doncs sí, doncs sí, sí.
Hi ha un espai dedicat a la música i als músics de Tarragona.
Llavors, l'anem incrementant amb tot allò que es va, doncs,
que es va, doncs, sortint al mercat de músics, doncs, d'aquí, no?
Llavors, sí que és interessant tenir un contacte fluid
amb l'associació de músics i sempre que poden, doncs,
ens fan enviar tant el seu butlletí d'informació
com els CDs, doncs, que van rebent.
Tornem a l'òpera. Quant serà?
Ah, doncs és molt important.
Importantíssim, perquè jo m'imagino que,
donades les característiques, serà molt atractiu.
La biblioteca només té un problema, només un, l'espai.
Sí, és una mica complicat. Per tant, és molt limitat i val la pena
dir-ho amb temps, que la gent, no sé si feu inscripció prèvia o no...
En principi no, serà lliure, però, esclar...
Gratuït, lògicament.
Només parlem de limitació de l'aforament de la sala.
Quan serà?
Sí, doncs serà el dimecres 25 d'octubre,
és a dir, aquesta setmana, no, la setmana vinent,
a les 6 de la tarda.
I l'espai serà, segurament, a la planta primera de la biblioteca.
Doncs farem...
Bé, mirarem d'acomodar-ho, sí, d'acomodar-ho allà,
doncs perquè tothom hi pugui cabre.
I déu-n'hi-do l'esforç que fan els cantants,
perquè, clar, cantant en una sala,
quan acústica no és el mateix que en un teatre,
per tant haurem de fer un esforç important,
però...
Sí, sí, s'ha de valorar i tant i tant.
Molt bé. Respecte a aquesta activitat, alguna cosa més, Núria?
Bé, jo crec que això en principi és tot.
Allà mateix també posarem un expositor amb totes les novetats,
també perquè us les pugueu endur en préstec
i doncs pugueu veure el que hi ha.
Perfecte.
Tornarem a recordar, eh, abans d'acabar el programa,
perquè s'ho apuntin, prenguin nota,
perquè és una activitat gratuïta, molt atractiva i molt interessant.
Parlem de les pel·lícules que s'han incorporat al fons de la biblioteca.
Com a mínim, avui ens porta 6.
Exacte.
Perquè tornem de l'estiu i hem volgut fer una renovació de la cartellera que teníem.
I bé, comencem amb 3 títols catalans.
El primer d'ells és Sevigné,
és una pel·lícula de Marta Vallès-Bocoll de l'any 2004.
I bé, és un drama, ens parla d'una directora de teatre
que decideix posar sobre de l'escenari una obra basada en Madame de Sevigné,
que era una marquesa parisina, cèlebrada per les seves cartes a la filla.
I bé, tan bon punt la Júlia, que és la protagonista, comença a treballar amb aquest text,
comencen a sorgir-li un seguit de dificultats tan professionals com personals.
És d'aquelles pel·lícules difícils de veure en els circuits comercials.
És una de les pel·lícules que es va projectar en el seu dia al Festival de Cinema de Dones de Barcelona,
que després va venir aquí a Caixa Tarragona, també en una mostra,
però que si no és en aquests circuits i en aquests festivals
és molt difícil de veure en sales comercials.
Per tant, ara hi és a la biblioteca també.
Sí, és una bona oportunitat i a més de conèixer una directora catalana
que bé, que jo també em vaig sorprendre gratament de descobrir.
És sorprenent perquè no tenen la difusió,
però quan veus el treball, dius Déu-n'hi-do el treball que fan algunes directores.
Són pel·lícules que es veuen molt, com es deia abans, a l'estranger,
i que aquí a vegades ens passen desapercebudes.
Passen més paraules.
Molt bé, la segona pel·lícula és Fràgils, del Jaume Balagueró.
Aquest sí que ja és més conegut internacionalment.
Aquest és de cinema fantàstic, sobretot, no?
Exacte, sí, cinema de terror i fantàstic, sí.
La veritat és que ja la seva trajectòria s'ha centrat molt en aquest tipus de cinema,
amb altres pel·lícules com són Los sin nombre o el Darkness.
I en aquest de Fràgils, bé, continuen aquesta línia del cinema pur i dur de terror,
d'ambients ombrívols, de situacions tenses i inquietants.
En aquest cas, l'ambienta en un hospital infantil,
en el qual han de desollotjar,
i bé, és tota l'aventura que passa una de les infermeres
amb els nanos que hi ha allà encara.
Ha de ser terrible, perquè a més aquestes de por,
si a sobre posen canalla pel mig, encara fa més por, no?
Doncs sí, la veritat és que sí.
És una mica per posar els pèls de punta, aquesta.
Bé, doncs, si l'agafen ja saben que han de veure, eh?
Després no diguin que ningú els ha enganyat.
Que no els hem avisat.
I aquesta altra incorporació,
doncs, nosaltres no direm res de nou,
que no s'hagi dit fins ara, no?
Exacte.
La darrera pel·lícula de la Isabel Cuixet.
Exacte.
La vida secreta de les palabres,
que, com ja hem comentat, vull dir, ja és prou coneguda
i que fins ara no l'havíem tingut tant al racó del cinema,
cap pel·lícula d'Isabel Cuixet,
i bé, creiem que aquesta darrera segueix en la línia de...
Bé, no és ben bé el mateix, no?
De mi vida sin mi, que és l'anterior títol,
però sí que és el que dèiem, no?
Retraten moments molt durs, molt dramàtics,
però sempre amb un positivisme
i amb una força, doncs,
que la vida continua i va endavant, no?
No, no, sempre deixa una finestra oberta,
angoixa molt, però al final dius, calla,
que encara ens podem sortir.
Exacte.
Seria aquestes tres incorporacions
signades per realitzadores i realitzador català,
i en altres, algunes d'elles clàssiques,
que no podien faltar tampoc al fons de la biblioteca,
i ara arriben.
Exacte.
I comencem amb un clàssic, molt clàssic,
que és, com fa el desia lo loco,
en català ningú és perfecte.
Ah, dic, a veure si fan la traducció literal,
seria terrible, eh?
Sí, seria terrible.
Ningú és perfecte és el títol català.
Ningú és perfecte, en català, sí, sí.
És, doncs, una de les comèdies estrella de Billy Wilder,
i l'hem seleccionada, doncs,
perquè enguany es commemoren els 100 anys de naixement
d'aquest director.
Imagina't.
I llavors, doncs, bé, ho hem volgut celebrar
i també col·laborar en aquesta aniversària
i seleccionant, doncs, aquesta pel·lícula.
I, bé, realment, és una comèdia molt divertida
en la qual, doncs, els dos protagonistes,
que són, bé, el Toni Curtis, els actors Toni Curtis i Jack Lemmon,
doncs, també passen una sèrie de peripècies
perseguits per la màfia i, bé...
La famosa frase del final, aquella que diu
realment no soc una dona i ningú és perfecte, no?
Exacte.
D'aquí deu venir el títol del català.
Aquest final, quan estan a la barca,
li diuen és que resulta que no soc una dona
i li diu que ningú és perfecte.
Exacte.
Doncs, bé, jo crec que a hores d'ara gairebé tothom
ja l'ha vist aquesta comèdia, però...
I els joves que no l'han vist, que l'agafin,
perquè tot i que és en blanc i negre
i totes aquelles coses, els encantarà, segur que sí.
I, a més, no cansa, eh?
O sigui, els que l'hem vist...
No, no, no caduca.
Podem tornar, exacte.
No caduca, ara pots tornar a veure'n altra vegada.
Què més tenim?
Molt bé.
Una altra pel·lícula, en aquest cas, del suec,
Ingmar Bergman,
una de les últimes pel·lícules.
Aquestes sí que són només per a aquells que els agrada molt,
el realitzador suec, eh?
Exacte, sí.
La pel·lícula es titula Sarah Van,
és de l'any 2003,
i bé, doncs, en aquesta pel·lícula,
Bergman ens posa davant de dos personatges,
la Marianne i el John,
que és un matrimoni que havia estat separat durant molt de temps
i que, quan arriben, doncs, hi ha la maduresa,
diguem-ne, la bellesa,
es tornen a retrobar
i tornen a conviure plegats, no?
I és una mica la relació que s'estableix
tant amb els fills, doncs, del marit com ella, no?
Que retorna a la casa familiar.
Molt de diàleg, molt de fantasmes del passat.
Exacte, sí.
És una altra proposta.
Ben diferent a l'anterior, eh?
Interessant.
Res a veure.
Sí.
I també una pel·lícula oriental
que cada cop, com passa a les sales de cinema,
també a la biblioteca,
cada cop en teniu més demanda, no?
Exacte.
De cinema oriental.
De cinema oriental.
I realment és una proposta
que jo em recomano moltíssim.
És una pel·lícula que es diu
Hierro 3,
del director Kim Ki-duk.
És de l'any 2004.
És coreana,
de Corea del Sud.
I bé,
és una pel·lícula
que jo només la sé definir
dient que és com poesia, no?
És una poesia pura, no?
I a més explica
la història molt curiosa
doncs d'un noi,
d'un jove,
que el que fa és viure,
viure,
entrar a les cases,
diguem-ne,
de la gent que sap que no hi ha ningú
i allotjar-s'hi allí,
doncs, temporalment,
una nit o dues nits.
És realment un sense sostre
que el que fa és introduir-se
silenciosament en aquestes cases
que en aquest moment
no estan habitades
i, bé,
doncs s'arregla petites coses
que puguin fallar a la casa.
Ah, veus que bé.
Fa l'abogada,
com a canvi...
Escolta,
sí, sí.
Quasi que
que passés per casa nostra, no?
I ens faria...
O sigui,
és un sense sostre,
doncs,
molt peculiar.
Es recorda allò de
rinxos d'or
i els tres ossets, no?
Exacte.
Que es ficava dins de la casa
i tastava la sopla.
Sí, sí, sí.
O sigui, ell ni roba,
ni...
No, no, al contrari.
Exacte.
Ho fa, doncs,
com a acte vandàlic, no?
Al contrari, simplement agafa, doncs,
aquesta hospitalitat forçosa
dels inquilines.
No té sostre entre les cases
i ja veiem una miqueta
com a pagament
d'haver-hi estat allà, doncs...
Exacte.
Arregla quatre coses
i fa quatre xapuses,
com si diguéssim.
Llavors, dintre, doncs,
d'una d'aquestes cases
coincideix amb una noia
d'estils ajunta,
de la qual, doncs,
una dona, doncs,
que és maltractada
pel seu marit
i des d'aquell moment, doncs,
inicien un camí plegats
que els portarà, doncs,
a una sèrie d'aventures,
també, i, doncs,
d'un desenllaç, no?
I realment
és molt interessant.
Jo la recomano
tant per la...
com per la fotografia,
la música,
la interpretació
dels actors
i també, doncs,
per la originalitat,
no?
De la història.
De la història, clar.
La pel·lícula rodona, no?
Sí, jo crec que sí.
No trontolla res.
Molt bé, molt equilibrada.
Molt bé.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, doncs,
escolta,
has solucionat el tema audiovisual
pels propers dies.
Recordem, en tot cas,
quant de material
podem endur-nos
cada vegada?
Sí, doncs,
amb el carnet
us podeu endur
tres pel·lícules,
és a dir,
tres vídeos o DVDs,
i tres CDs o CD-ROMs.
I això
durant una setmana.
Molt bé.
Recordem la sessió
aquesta extraordinària
d'òpera.
Exacte, sí.
El proper dimecres
25 d'octubre
a les 6 de la tarda
a la planta primera
de la biblioteca.
Oberta a tothom,
una xerrada
a cardecant
de Josep Maria Rota,
musicòleg,
i una actuació musical
que era una soprano
i un baríton.
I un baix.
I un baix.
Recordem els noms
que els tens aquí a mà.
Sí, són Júlia Fortuny
que és soprano,
és raosenca,
i Domenico Laviola
que és italià,
que és un baix.
Seran el dia
25 d'octubre
a les 6 de la tarda
a la biblioteca.
Acte, insistim,
oberta a tothom
de caràcter gratuït
com tot el que ens ofereix
a la biblioteca pública
de Tarragona.
Núria Gondolbeu,
moltes gràcies,
que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Adéu-siau.
Adéu.