Saludem ja Jordi Tinyena des del punt de lectura.
Bon dia, Jordi.
Bon dia.
Recordem que aquest punt de lectura
arriba en col·laboració amb el col·lectiu d'escriptors
del Camp de Tarragona
i setmanalment amb la companyia de Jordi Tinyena.
Normalment parlem de corrents, parlem d'autors,
no mirem la cronologia.
Ens és igual parlar d'un autor de fa 300 anys
que contemporani.
Vull dir, el que importa és l'autor i la seva qualitat.
Avui parlem d'un tema, no d'un autor.
Perquè, clar, s'acosta a la primavera, s'acosta a Sant Jordi,
i hi ha una tradició aquí a Catalunya molt nostrada
que continua encara, que són els llocs florals.
Els llocs florals, sí.
El primer certamen literari modern, per entendre'ns.
Que no és tan modern perquè té les arrels a l'edat mitjana, però vaja.
Clar, és que se'n parla i tota la vida s'ha parlat
i amb el Jordi deia, no?
Per què no parlem dels llocs florals que són, on van néixer,
si tenen vigència avui en dia,
si són necessaris en un moment que hi ha tants premis literaris?
Parlem-ne, doncs.
Parlem-ne, sí.
Dius que es remunten a l'edat mitjana, allò si filenprem?
L'origen dels llocs florals està a les Corts Occitanes,
a Tolosa de Llenguadoc, per ser exactes,
i a la primer terç del segle XIV, 1320 i tant,
sembla que és que se celebra el primer, no?
És el moment dels trobadors,
és el moment que l'Occità és la llengua literària,
poètica per excel·lència,
d'Occitans, de Catalans, de Nord, Italians.
I llavors, bé, doncs,
se celebra a les Corts de Tolosa.
És una cosa molt pautada, molt reglada,
com era la poesia trobadoresca,
i a partir d'aquí, doncs,
celebra una llarga tota l'edat mitjana.
No es devien batejar així com els coneixem ara.
No, no, jocs florals, sí, sí, sí, sí, jocs florals.
És a dir, que quan modernament els recuperem,
mantenim el nom, la denominació.
Sí, clar, la mantenen
perquè els recuperen
una mica partint
d'aquella tradició literària, és a dir,
com un intent de recuperar la tradició literària,
amb algun punt d'error, fins i tot,
perquè en els primers...
estem parlant de la Renaixença, ja estem al segle XIX.
Que és el moment de recuperar.
Que és el moment de recuperar
o de crear els jocs florals de Barcelona,
perquè aquests ja es diuen jocs florals de Barcelona,
per distingir-los dels jocs florals de Tolosa medievals.
I quan es fa,
es fa amb aquesta pretensió
de lligar, d'entroncar
l'impuls de renaixença
de la literatura catalana
ja al XIX
amb l'antiga tradició medieval
d'aquesta literatura.
I es fa buscant aquesta connexió
a través també de la llengua.
El que passa és que s'equivoquen una mica, no?
Mira, l'equivocació
em refereixo a confondre el català amb l'oxetà,
que és una equivocació que es produeix en aquell moment
i que està des dels primers textos
que apareixen a la Renaixença,
celebrada,
o de la pàtria de Bonaventura,
de Carles Arribau,
que és de 1833
i que passa per fer el primer text
publicat en català
ja en èpoques modernes
després d'uns quants segles
de foscor literària,
per entendre'ns.
Doncs ell ja confon
el català amb el llemusí.
I a part que el llemusí sona
el meu primer vegit,
el meu primer crit,
va sonar amb llemusí.
I és un error
que es va repetint
al llarg dels primers anys
de la Renaixença
de etiquetar el català com el llemusí.
Per què es produeix aquest error?
Doncs perquè els trobadors catalans
escriuen en Òxita.
És a dir, avui sabem
que tota la literatura lírica
catalana del nord d'Itàlia
i del sud de França
es va escriure en Provençal,
en fi, en un Provençal literari,
però en un Provençal,
amb llemusí,
entre altres coses.
I llavors, bé,
a partir d'aquí
hi ha una certa confusió
pensant que
ella devia ser una llengua
o no català o sí català,
però en tot cas
molt semblant.
Avui sabem que no,
que és occità
i que simplement
la van adoptar els catalans
com a llengua poètica
fins gairebé al segle d'edat,
a finals del XIV.
Per tant,
però en aquell moment
es confon, no?
I aquesta confusió terminològica
de denominar el català
llemusí
es manté al llarg
de bastants anys
de la renaixença.
Però era això,
era un intent
de trobar els orígens
i dir,
ei, recuperem-los,
per què no hem de recuperar-los?
Amb aquest esperit romàntic
de l'època...
Sí, sí,
és un esperit romàntic
que no només es produeix
a Catalunya,
es produeix a tota Europa,
amb tota certesa.
El romanticisme.
Sí, sí,
el romanticisme
que busca les arrels
en la història,
en la geografia,
moltes coses.
En el cas català,
el primer text articulat
d'alguna manera
d'aquest estil
és el d'un llibre
de poesies
de Joaquim Rubio Llors
que es publica
el 1841
i que es diu Poesies,
es diu,
i que recull
un conjunt de poemes
que ja havien estat
publicats a la premsa.
El que és interessant
d'aquest llibre
és per al pròleg,
el coneixent
com el pròleg de Rubio,
el pròleg de Rubio Llors,
i que ve a ser
una mena de manifest
de l'Ernaixença.
I amb aquest pròleg
ell,
que ja confessa
que no és literat
i que no escriu bé,
que ja ho sap,
però que com que no hi ha
ningú que ho faci,
s'hi posa ell,
a veure si el segueixen,
i a veure si s'anima a tothom,
doncs comença a donar arguments
de per què fer-ho.
Un activista,
un activista de l'època.
Sí, sí, un activista cultural.
I llavors dona arguments
de per què fer-ho
i anima la gent
amb més criteri
i més qualitat que ell
a que el segueixi.
I diu, bé,
doncs hem de recuperar
tots els nostres passats,
els trobadors,
despenjar la lira,
tornar-la a fer sonar,
etcètera, etcètera.
És a dir,
aquesta connexió amb la d'edat mitjana
com a tradició
està en l'origen
dels joves flores.
I, per tant,
quan es decideixen
a donar pas
a una de les peticions
de Rubió
del pròleg del 41
que demana
que es restableixin els jocs,
i diu, escolta,
per què no els hem de restablir?
I tornem a donar vigor
a la poesia.
Doncs quan es restauren,
naturalment,
parlen sempre de restauració.
No de creació,
sinó de restauració,
de restabliment.
I, per tant,
es diuen immediatament
jocs florals.
I es mantenen,
si es tenia coneixement,
una estructura similar
a aquella de les cors occitanes?
Ben bé, no, similar,
però sí que els jocs florals
són una cosa també
molt reglada.
A més, a més,
molt curiosa
vista en perspectiva
del temps,
molt curiosa.
Fa gràcia.
Sí, estem assistint.
D'altra banda,
aquest és el naixement,
no només de la renaixença
com a moviment,
sinó de la recuperació real
de la literatura catalana.
Això és veritat.
Som deutors
d'aquella iniciativa,
la literatura catalana.
I tant, i tant.
No és deutora.
I tant, i tant.
Ho hem dit alguna vegada
i és veritat.
Si algú té temptació
de menyspreal
els jocs florals alguna vegada.
Entre els jocs florals,
naturalment,
com que és l'inici
i s'ha d'entendre
que en el moment
en què es restableixen
no hi ha ni lectors,
ni autors,
ni editors,
ni crítics
de literatura catalana
perquè no n'hi ha,
simplement no n'hi ha.
Els jocs florals
el que faran
serà impulsar-la
i crear
tota aquesta infraestructura
absolutament imprescindible.
Doncs lògicament,
com és molt normal,
hi ha pàgines
i pàgines
i pàgines
d'escriptors entusiastes,
aficionats,
com és lògic.
Però també s'ha de dir
que Guimarà,
que Verdaguer,
que Narcís Uller
van passar pels jocs florals
i que van escriure
els jocs florals
i van guanyar premis
els jocs florals.
Abans de continuar avançant,
Jordi,
fem una breu referència.
Què són els jocs florals?
Perquè l'estem parlant aquí
com si fos una cosa
molt sabuda per tothom.
Expliquem què són els jocs florals.
Un certament literari,
uns premis literaris.
Fonamentalment poètics,
neixen com a premis poètics,
després s'ampliaran,
però no perdran mai
aquesta característica
de centrar-se
especialment en la poesia.
Com els premis moderns,
és a dir,
hi ha una convocatòria
en la qual es diuen
les condicions de la convocatòria,
uns premis,
uns jurats
i uns patrocinadors
per entendre'ns
mutatis,
mutandis
amb les diferències
que el temps dona.
Llavors,
en el cas de 1859,
que és la primera edició
dels premis aquests,
dels jocs florals restaurants,
s'organitzen
amb el que ells van anomenar
un consistori,
que de fet és el jurat,
per entendre'ns,
i en el qual van participar
tots els prohoms
de la cultura catalana
de l'època,
absolutament tothom
va passar pels...
En fi,
tothom vull dir
el Milai Fontanals,
que és el pare
dels filòlegs d'aquest país
i dels del costat,
de tots.
Va passar-hi
novelistes
en aquell moment
amb actiu
en castellà
com el Joan Cortada,
com el Víctor Balaguer,
polític liberal
de Vilanova
i el Xiltrup
ben conegut,
Joan Illés i Vidal,
jo què sé,
va passar-hi tothom.
Tothom que comptava
en aquell moment
en el món de la cultura,
l'Antoni de Boferull,
el Roser,
que va ser després
arxiver
de la Corolla d'Arago a Barcelona,
doncs bé,
un consistori de pes,
de pes i de prestigi
en aquell moment,
que comptava,
que va comptar
amb el suport
de l'Ajuntament de Barcelona
i, per tant,
les sessions
dels jocs florals
es van celebrar
al Consell de Cent,
al Consell de Cent,
i després
van instituir
tres premis
poètics,
les poesies
s'havien de presentar
sota el lema
de pàtria,
fe i amor,
que és una triada
una mica conservadora,
però...
Aleshores,
però és el que era
i
es donaven
tres premis.
Aquests tres premis
tenen un rebus
molt medieval,
també,
són de flors,
per això de los jocs florals,
que són la flor natural,
és el primer premi,
la viola d'or
és el segon premi
i l'anglantina de plata.
Abans t'he dit
l'anglantina d'or
i dius,
no, no, perdona,
l'anglantina és de plata,
l'or és la viola, eh?
No, no,
però l'anglantina
també era de plata, eh?
També era d'or,
vull dir,
sí,
perquè l'objecte
que es va donar
almenys
alguns anys
era d'or.
El que passa
és que la terminologia
del premi
és la de plata
perquè és el tercer premi,
la flor natural,
or i plata,
primer,
segon i tercer premi,
però l'objecte,
l'objecte,
la reproducció
de la flor
era d'or,
sí.
Clar,
els jocs florals
de Barcelona,
com bé deia,
es va ser
el punt de partida,
però després
aquest certamen
es va escampar
per tot el territori
i des de la població
més petiteta
fins a l'entitat
més humil
celebraven
els seus jocs florals
particulars,
no?
Sí,
de seguida
es va extendre
als territoris
que avui
en denominem
culturalment
dels països catalans,
és a dir,
van néixer immediatament
després els jocs florals
de l'Orrat Penat
a València,
també van néixer
els jocs florals
al Rosselló,
a la Catalunya Nord
i amb el temps
naturalment
això que dius tu
a multitud de ciutats
i aquí properament
els de Torroja
del Priorat
que jo recordo
i fa anys
que es continuen convocant
i ara actualment
també, no?
Sí,
es van celebrar
l'exili també
quan després de la guerra
amb els anys
més difícils
es van celebrar
fora de Catalunya
i ha hagut continuïtat
avui ja celeberen
encara els jocs florals
de Barcelona
el que passa
que han canviat de caràcter
com és lògic
en aquells primers temps
el lema és diferent
sí, sí, sí, clar
i en aquells primers temps
tenen sobretot
l'aire dels descobridors
dels impulsors
en aquest cas
del reconeixement
de l'existència
de la cultura literària catalana
i del seu retrobament
tant és així
que es viu
amb una mena
d'entusiasme col·laboratiu
avui dia impossible
per exemple
a més del consistori
hi ha una cosa
que es va dir
en el seu moment
el cos d'adjunts
el cos d'adjunts
eren voluntaris
que pagaven
és a dir
si podia apuntar tothom
mirant les llistes
del cos d'adjunts
de tots els anys
hi ha tota la societat
cultural
de Catalunya
sensibilitzada
amb el tema català
uns patrocinadors
sí, sí
però individual
a títol individual
és a dir
tu que ets metge
tu que ets advocat
tu que ets ferrer
jo què sé
el que vulguis
doncs
t'apuntes al cos d'adjunts
i pagues
una petita quantitat
una aportació econòmica
per ajudar
a tirar endavant
els jocs florals
perquè tenien dotació econòmica
també a banda
de l'estatueta
i hi ha l'actualitat
hi ha les despeses
que origina
els jocs
perquè
els jocs
mira
hem dit abans
hem comentat
que quan apareixen
el panorama literàri català
és un desert
ho hem de tenir clar
perquè és així
no hi ha lectors
no hi ha editors
no hi ha autors
això què vol dir?
doncs vol dir
que els jocs florals
en la mesura que
creen per impulsar
la literatura
es creen per impulsar
en tots aquests terrenys
per tant
una de les primeres coses
que fan és
clar
estimular
l'aparició
de nous autors
el fet que els autors
escriguin
i enviïn les obres
i surtin a la llum
al mateix temps
es preocupa de l'edició
els jocs florals
editaran tots els anys
el llibre dels jocs florals
que recull
totes les obres
premiades
les actes del jurat
en fi
tota la documentació
relativa
i aquest
i a més
hem de potenciar
després
l'aparició de l'actors
perquè aquest llibre
s'envia inicialment
a tots els que s'han apuntat
al cotxe de junts
aquests
que ajuden econòmicament
al certamen
de manera que
és l'impulsor
de tota aquesta
infraestructura
absolutament imprescindible
pel món de la literatura
en 150 anys
el panorama ha canviat
òbviament
si no hagués canviat
es continuen celebrant
els més emblemàtics
els de Barcelona
no sé si s'han celebrat
de manera ininterrompuda
des d'aleshores
jo crec que
hi ha hagut algun any
que no
però
però en general
sí
en general sí
va haver-hi uns anys
després
o sigui
quan acaba la guerra
se'n van a l'exili
després tornen aquí
i va haver-hi
alguns anys
en què allò
va semblar
carrincló
va semblar
molt antiquat
i van tenir
no sé si els va deixar
de celebrar algun any
és possible que es deixés
no m'asseguraria
però
s'han recuperat
l'Ajuntament de Barcelona
els ha recuperat
els ha tret
aquest aire
els ha tret la pols
en les darreres edicions
ha guanyat
algun cadre dels imparables
que són tan moderns
exactament
hi ha una voluntat
hi ha una voluntat
de convertir-los
en una cosa ben moderna
clar
avui continuen sent
només de poesia
en el seu moment
van néixer només de poesia
però esclar
en el seu moment
de seguida
es van adonar
que no n'hi havia prou
que era tota la literatura catalana
s'ha obert a la prosa
es va obrir
no, ara no
ara són jocs florals
vaja em sembla
que són només de poesia
però en el segle XIX
quan es van crear
si es van crear
es van restabilir
la primera edició
és del 59
1859
doncs
el 1862
tres anys després
el consistori
ja convoc
un prèmie narrativa
no ben bé de novel·la
ni de prosa
de creació
però sí
un prèmie narrativa
i el guanya
oral
l'entusiasta
és a dir
aquell Joaquim Rubió Llors
que ja havia estimulat
l'aparició de la poesia
i els jocs florals
ara presenta
una narrativa
una narració
sobre
sobre
la llegenda
de l'emperiador d'Alemanya
i el compte de Barcelona
que
que s'ha d'entendre
també com una voluntat
d'impulsar la narrativa
però novel·la
no n'apareixerà
fins al 69
al 69
hi haurà una primera novel·la
als jocs florals
que és la història
d'un pagès
de Joaquim Riera i Valtran
i aquest
amb això ja donem
el tret de sortida
de la novel·la
des del punt de vista dels jocs
des de la Renaixència
n'havia sortit una abans
als 62 també
que és la coneguda
orfaneta de Menargues
del Buferull
diguem fantasiosa
però jo m'imagino
que en determinades èpoques
això d'haver estat
mereixedor
d'un premi
dels jocs florals
donava una certa
qualitat
al personatge
en el món cultural
i intel·lectual
era un valor afegit
sí
naturalment
no, no, és que jo he guanyat
els jocs florals
això donava
és que
aquesta societat
hem d'entendre
que de totes maneres
això és una part
de la societat només
es circunscriu molt
a Barcelona
i a les grans ciutats
hi ha una burgesia
sí
i en les grans ciutats
on hi ha moviments
més o menys
catalanistes
i culturals
per exemple
Reus
Reus
el centre de lectura
de la biblioteca
del centre de lectura
de Reus
es conserva absolutament
tota la col·lecció
de les actes
dels llibres
dels jocs florals
des de la primera edició
és a dir
es van subscriure
immediatament
i es van rebre
i hi ha les novel·les
que van publicar
i és tot
perquè el centre de cultura
de Reus
s'hi va subscriure
és a dir
això sí que es va estendre
com una taca
el que passa és que
esclar
això hem d'entendre
com un fet
relativament reduït
de persones
una de les causes
que als jocs florals
hi hagi aquests de Barcelona
que s'han reconvertit
etcètera
però que resten allà
com una cosa
diguem-ne
més simbòlica
que una altra cosa
i no n'hi hagi
moltes més convocatòries
ho veig el tema
dels premis literaris
a la gran quantitat
de premis literaris
que hi ha al llarg de l'any
és que avui dia
parlar de jocs florals
si no
és per respecte
una tradició
que és el cas
de l'Ajuntament de Barcelona
o dels ajuntaments
que els han mantingut
en el seu moment
no té massa sentit
és a dir
avui dia si crees un premi
doncs ja crees un premi
i li poses el nom
d'un escriptor
d'un prócer
del poble
però ja és el mateix
sí
la idea és la mateixa
naturalment
és un premi literari
és que al final
és això
que entre altres coses
engreixa l'engranatge
de tota la indústria literària
del nostre país
sí
avui
avui té un vessant
o pot arribar a tenir
un vessant
diferent
del que va tenir
en aquell moment
perquè allò
tenia un caràcter
doncs això
de recuperació
i de militància
de militància
sí, sí
de militància
de voluntat
d'impulsar
i de treure de l'oblit
i per tant
de rescatar
la literatura catalana
que es tornés a fer
val a dir
que se'n van sortir
és obvi
en aquell mateix moment
hi ha
tots els escriptors
que després
alguns dels quals
s'han esborrat
del tot de la memòria
parlo ara per exemple
de Francesc Pelaibriz
que en el seu moment
va ser molt conegut
i molt prolífic
i que avui naturalment
no se'n recorda ningú
o per exemple
Josep Feliu Codina
que era un escriptor
que hauria merescut
millor sort
perquè hauria estat
un bon folletinista
i no va trobar
el país
que el pogués acollir
o el Gaetavi
de l'Evalenciano
que era autor
de quadres de costums
tota aquesta gent
va passar
pels jocs florals
i tota aquesta gent
va treure llibres
perquè a l'empara
dels jocs
van anar sortint
petites impremtes
sense els jocs
probablement
no hagués sortit
no, no, difícilment
els jocs van catalitzar
tot aquest esforç
que a la millor
hauria existit
però hauria estat dispers
el va catalitzar els jocs
sense ells no ho sé
mira
per exemple
en el decurs del temps
van aparèixer
doncs això
impremtes
que van començar
a editar
van començar
a sortir revistes
una d'elles
denominada
l'Arnaixença
o l'Opoble Català
tal
que prestaven atenció
i escrivien articles
sobre la literatura
o van sortir
per exemple
ja cap als anys
70
80
una mena
del que avui coneixem
com a clubs del llibre
circullectores
o coses d'aquestes
doncs apareix en aquell moment
una cosa que es deia
la protecció literària
i la idea de la qual
hi era la mateixa
és a dir
una sèrie de gent
que voluntàriament
dona uns diners
i que
l'organització
doncs amb aquells diners
els edita un, dos, tres llibres
l'any i els hi dona
doncs bé
aquestes coses
les va potenciar
els jocs florals
i és evident
que va tenir èxit
perquè
doncs home
la nostra literatura
avui
doncs no té
en fi
està en plena
en plena marxa
encara hi ha entitats
en determinades associacions
que per no donar nom
a un premi literari
ho etegen
com a jocs florals
i també
doncs fan
lliurement
ni que sigui simbòlicament
dels tres premis
característics
això es pot seguir fent
es pot fer perfectament
el que passa que avui
una gran quantitat
dels premis
o la majoria dels premis
com que van lligats
a editorials
són premis comercials
i tenen
tenen
hi haurà altra intenció
no?
que és doncs
vendre
vendre llibres
subsidiàriament
en algun cas
de premi
doncs descobrir
algú nou
però això és molt subsidiari
perquè premis
autors inèdits
o n'hi ha molt poquets
la majoria són genèrics
i aquests
en principi
tenen intenció
de treure un llibre
i de vendre-ho
ja que parles de premis
aprofitem
aquí al punt de lectura
per dir que el dijous
a la una
si no m'equivoco
tindrem entre nosaltres
Mario Serra
guanyador del premi
Ramon Llull
el Ramon Llull
sí, sí
el Ramon Llull
una novel·la farsa
ho dic perquè
a partir d'aquesta setmana
més o menys
jo imagino Jordi
que per Tarragona
passaran molts autors
i autores catalanes
perquè s'acosta a Sant Jordi
s'acosta a Sant Jordi
que malgrat tot
a mi és una festa
que particularment m'agrada
mira
aquest any els llibreters
estan preocupats
per aquest diumenge
això passa cada set anys
o cada sis
però
però després veuen que no
perquè quan Sant Jordi
no assistim
que tothom diu
hauria de ser festa
home, doncs ja és festa
sí, però els llibreters
pensen que no
sí
pensen que un diumenge
convida la gent
a estar-se a casa
veient el futbol
sortir el matí
i anar a donar un tomb
en lloc d'anar a la Rambla
de manera que
que ells sempre s'ho miren
jo també estic segur
que de totes maneres
serà el magnífic Sant Jordi
perquè les tradicions
aquesta almenys
està molt consolidada
i sigui diumenge o no
home, si em diguessis
hi ha un pont
no, aquí ja no
no hi ha res a fer
la cosa de la millor
seria diferent
però hi ha gent per tot
jo estic segur
que hi ha gent per tot
segur que si nosaltres
òbviament no cal dir-ho
ni que sigui diumenge
el matí de Tarragona Ràdio
sortirà al carrer
i farà un programa especial
però no avancem
esdeveniments
que encara queden
unes quantes setmanes
Jordi, algun apunt més ràpid
respecte als llocs florals?
Molts, no?
Moltes coses
Només un
perquè ha sortit ara Sant Jordi
si no
potser no caldria dir-ho
però coincidint
amb la data de Sant Jordi
vaig un dia abans
el dia 22 d'abril
se celebrarà
a Valls
un acte
organitzat
per la institució
de les lletres catalanes
i l'Ajuntament de Valls
sobre Pilar Prim
de Narcís Uller
que és l'última novel·la
que va escriure
Narcís Uller
i que si l'última
és aquesta que celebrarà
al centenari
la primera que va escriure
que era una novel·la
històrica
que es deia Isabel de Galcerán
va ser premi dels llocs florals
Home, doncs mira
tot molt lligadet
i amb una previsió
al calendari
Jordi Tinyana
moltes gràcies
Adéu-siau