.
Aquesta és la sintonia de la Tartúlia.
Tartúlia en aquest matí de dimarts.
Temps per comentar algunes de les notícies
que ja us estem explicant des de primera hora del matí,
des de les 7 en punt, aquí a Tarragona Ràdio.
Avui tenim una Tartúlia amb tres convidats.
Joan Besora, vicepresident de la Societat d'Estudis Econòmics.
Joan, bon dia.
Molt bon dia.
També ens acompanya el botiguer Anton Guas,
botiguer de la plaça La Font.
Bon dia, Anton.
Bon dia, bona hora.
I el David Enraquena,
company periodista del diari de Tarragona.
David, també, bon dia.
Bon dia.
Doncs avui repassarem algunes de les notícies.
Tenim alguns noms propis destacats de l'actualitat
de les últimes hores, dels últims dies.
Segurament un dels més destacats
és el nou conseller de Governació
i Administracions Públiques de la Generalitat,
Xavier Sabaté,
el fins ara delegat del govern al camp de Tarragona,
que, en fi, ahir prenia possessió del càrrec de conseller.
Tenim, doncs, d'anar un tarragoní al govern de la Generalitat.
No sé si podem començar per aquí,
si els hi ha sorprès o no el nomenament,
en fi, o ja formava part dels possibles canvis
que hi havia,
que podia fer el president Maragall
després de la sortida dels consellers d'Esquerra Republicana.
I en qualsevol cas que els hi sembla.
Joan, jo me n'alegro doblement.
Primera, per l'amistat que tinc amb ell,
perquè, evidentment, sempre vols per una mica tingui el millor, no?
I per ell, doncs, arribar a aquest lloc
és una fita important
i, evidentment, sé que farà un bon paper.
Per segon lloc, també, clar,
alegrar-me, perquè és un tarragoní
que, en definitiva, doncs, sempre esperes alguna cosa, no?
I alguna coseta diu
que alguna cosa podrà caure més per Tarragona
o alguna cosa es podrà decidir
amb aquells cercles tan tancats del govern cap a Tarragona.
I n'estic segur que ell és un tarragoní
que no és nascut a Tarragona,
però és un tarragoní que exercita molts anys
i, evidentment, hem d'aprofitar aquesta situació.
És un nomenament, crec, important.
I, a veure, jo, quan rumiava
i pensava qui podia ser tot això,
a veure, no se'm va acórrer que podia ser ell,
però sí se'm va acórrer
que, evidentment, el càrrec de Consell de Governació
hauria de ser un càrrec molt polític, no?
Evidentment, tenen pel davant
dues fites importants,
com és el referèndum
i l'avançament de les eleccions,
que aquí cal, doncs, que hi hagi una persona
que hi entengui en aquest tema
més que buscar un tècnic de l'administració, no?
Què més?
A veure, jo, la meva opinió
és que el primer sorprès va ser ell.
La primera sorpresa se la va emportar ell.
Llavors, jo estic molt content,
igual que el Joan,
primer pel fet que és d'aquí de Tarragona,
pel fet que alguna cosa farà per Tarragona,
això és el que d'alguna manera també esperem,
i després, doncs, bueno,
jo com a ciutadà de Tarragona també sorprès,
perquè a mi em donava la impressió, doncs,
que el Xavier Josepeter estava la mar de bé
amb aquesta delegació territorial
i, doncs, m'imagino jo que se li ha...
Se li ha complicat la vida, potser.
Se li ha complicat la vida, eh?
Llavors, doncs, m'imagino jo que...
A veure, estar a Barcelona,
estar amb aquestes conselleries tan bèsties,
després, amb el que deia el Joan,
amb la feina que hi ha per fer d'aquí a final d'any,
doncs, Déu-n'hi-do el que li espera.
Li desitjo molta sort
i espero, doncs, que, bueno,
que de tant en tant, doncs, pensi també en Tarragona.
David, com ho interpretes?
Sí, sí, no, cal que l'interpretar-ho, com diuen ells, no?,
com una persona de Tarragona.
El govern, sempre la tendència natural de les persones
és escombrar cap a casa, no?,
i, per tant, alguna cosa de positiu
pot portar a les comarques de Tarragona.
El que és llàstima
és que sigui un nomenament provisional
per un temps tan curt
que donarà poc temps per fer iniciatives noves.
És més un càrrec, doncs,
per gestionar un temps fins a les eleccions.
Sí, això em sap greu a mi, també, és veritat.
Perquè dius, carai, ja que en tenim un allò ben aposentat a Barcelona,
doncs...
Hi ha coses encallades
que crec que estaran a les seves mans per desencallar-les.
Però creuen que en el cas de Javi Sabater
i dels altres dos consellers
el fet que ja sigui nomenat
sàpiguen que tenen com una data de caducitat,
això mentalment...
Perdona, jo crec que tots els polítics
quan signen o juren el càrrec
tenen una clausula d'assassament el dia següent, o sigui...
Sí, però aquí ja saben
que hi haurà eleccions el mes d'octubre o el mes de novembre
i que, per tant, el seu marge és relativament curt i petit.
En aquest cas, al Javi Sabater
potser se li acabarà d'aquí 6 mesos ser conseller,
però ell és un polític que, evidentment, continuarà i continuarà.
Doncs, bueno, vas canviant de despatx,
com tu dius, ara cap a Barcelona
o ara cap a Tarragona, no?
Jo crec que ell ho ha d'afrontar, diguéssim,
amb tota primer il·lusió,
amb ganes de treballar
i, bueno, que té unes fites pel davant,
seran 6 mesos, però 6 mesos molt intensos.
El que diu el David és cert
perquè aquesta provisionalitat
el que fa, d'alguna manera,
és l'única i exclusivament aplicar programa
que ja està d'alguna manera establert.
Llavors, aquesta provisionalitat
és el que sap greu,
perquè, verdaderament, el que diu el David,
clar, llàstima que no tinguem més temps
a aquest conseller d'aquí de casa nostra
perquè pugui desenvolupar coses més atractives
o, inclús, més interessants per a Tarragona, no?
Que sempre,
siguent una persona de Tarragona,
doncs és el que tu dius,
es comprarà una mica cap a casa.
De fet, tothom fa el mateix.
Vull dir, pensa tu
el que va fer el conseller d'Agricultura
que se'n va emportar la conselleria cap a Lleida.
Vull dir que no t'ho perdis, el tema.
No doni idees al Xavier Sabatec,
que potser se'l vol portar a Tarragona.
Jo crec que ell ha de treballar
pensant en això,
amb la il·lusió pel càrrec que ocupa
i pensant que d'aquí sis mesos
pot passar qualsevol cosa,
que tampoc no es pot descartar
que reediti un tripartit
o que hi hagi un altre tipus de pacte
i que ell puguis continuar, no?
I que ell continuï com a conseller
perquè el president
o la persona que hi hagi al davant
està content amb la seva tasca.
Per tant, això és el que ha de guiar
el seu camí,
encara que, òbviament,
hi ha aquesta provisionalitat,
i a tu no se li escapa a ningú,
que són sis mesos d'entrada
i després és un còcnic.
Després, si puja el Nàstic a primera,
jo m'imagino que si tenim
un Tarragoni a dalt al govern,
doncs m'imagino jo que...
Què pot fer el conseller?
No ho sé, home,
ajudar-lo.
Però és que, a veure,
quan hi ha un partit important,
sempre està tot rodejat de consellers
i tot això,
i jo m'imagino que si necessitem jugadors
o alguna cosa d'aquestes,
doncs alguna cosa pot ser.
Com que no, com que no.
Vés enllà del nomenament de Xavier Sabatec,
en fi, això forma part d'una remodelació
produïda, en fi, per obligació,
perquè el president unes hores abans
havia destituït els consellers d'Esquerra Republicana.
Això, en fi, en clau política,
com ho valoren?
Tot aquest nou canvi de govern
que s'ha produït
arran del no d'Esquerra Republicana a l'Estatut
i quan falten, per cert,
un mes i dos dies pel referèndum.
Joan, justificat el canvi,
és a dir, la sortida d'Esquerra Republicana?
Jo crec que totalment, totalment.
A veure, s'ha tensat molt la corda
al llarg d'aquests dos anys i mig de govern,
en diferents discrepàncies del tripartit
i això ha portat que ven en una situació, diguéssim,
de falta de govern
i que, evidentment,
tot desembocava en un estatut.
Aquest estatut, evidentment,
que hi ha hagut, per part d'Esquerra Republicana,
diferents opinions des del seu començament,
ha arribat a portar una conclusió
o una decisió totalment diferent
al reste del govern.
Evidentment, això llavors no té sentit
seguir governant i tot això, no?
Però a mi el que em preocupa més
és que aquesta trencadissa
ha fet que,
en parles del president Maragall, no?,
que sembla ser que el govern
s'adricarà exclusivament
al tema de l'Estatut, no?
I això em preocupa,
perquè, doncs,
quan parlem de govern
és sinònim de la paraula governar
i potser aquesta fenya de l'Estatut
o de donar,
quan és que l'Estatut és més fenya
dels propis diputats,
dels partits que estan implicats,
que no pas dels governants.
I els governants vol dir que aquelles persones
que tenen un departament al seu càrrec
l'han de desenvolupar, no?
I aquesta és la única preocupació que tinc.
Però que, evidentment,
se tenia d'haver arribat en aquesta situació.
Llàstimosament.
David, o Anton.
Sí, no, és obvi que un govern
ha d'estar ben cohesionat
i ha d'estar ben liderat,
en mà ferma, podíem dir,
i des del principi, malauradament,
s'ha vist això,
les discrepàncies contínues,
i, bé, ara no hi havia més.
Jo crec que no hi havia altra alternativa
que prendre aquesta decisió
o que la mateixa Esquerra Republicana
decidís sortir del govern
pel seu propi peu, no?,
per evitar, doncs, ser expulsada, no?
Al final, doncs, ha estat així,
ha estat una expulsió.
Però, bueno, ara entrem en un període,
això, en què, bàsicament,
l'Estatut serà
gairebé l'únic motiu de preocupació,
sembla que no existeixi res més, ja,
i després, superat aquest període de l'Estatut,
entrem en la següent fase,
que és eleccions.
Eleccions, no?, de cara al futur,
doncs, bé, què passa aquí,
quants són les eleccions,
tothom preparant-se,
tothom agafant posicions per la cursa,
i, bé, són sis mesos que serà difícil
veure accions de govern
noves o concretes, no?,
una mica anar passant el temps.
Sí, perquè a més recordem
que el govern està en minoria,
i, per tant, projectes de llei al Parlament
poc se'n podrà aportar.
Ton, també tu consideres
que Esquerra Republicana
havia de sortir del govern?
A veure, ha sortit
per una cosa molt senzilla,
i és el canvi de postura
en el referèndum de l'Estatut,
és a dir, passava d'un vot en blanc,
un vot nul,
ha passat el no.
Llavors, com ha passat amb aquest no?
Ha passat a través de la consulta
de les seves bases, d'acord?
Que jo ho trobo molt bé,
és a dir, la coherència d'Esquerra Republicana
li ha afectat en el tema de govern.
No sé, no sé al final
quina repercussió tindrà això
a les pròximes eleccions.
No ho sé.
Era un projecte...
Si ho sapiguessis, et pagaríem molt, eh?
Home, ja.
Però és que el projecte del tripartit
era prou atractiu
per fer canvis importants.
El que passa, doncs,
que jo m'imagino que hi ha hagut allà
un estirarronse constant, constant, constant, constant,
i, esclar, arriba un moment
que el que deia el Joan
es trenca la corda
i aquesta corda, doncs, al final s'ha trencat.
Llàstima, perquè el projecte
era prou interessant.
No sé si es tornarà a reeditar això.
Home, depèn del primer dels resultats electorals
i segurament, en fi,
si Pasqual Maragall es presenta
no com a candidat,
que aquesta és una de les grans incògnites.
I esperat, perquè les forces que hi ha
a través del no i del sí
i a través del referèndum de l'Estatut,
no sé el resultat que hi haurà aquí.
Al fil d'això,
perquè els hi volia plantejar justament el referèndum,
clar, mirant la data,
estem a 16 de maig,
estem just a un mes del referèndum,
tindrem una campanya intensa,
a més, segurament radicalitzada,
deien que justament la sortida
d'Esquerra Republicana al govern,
ara farà que el sí i el no
doncs quedi molt polaritzat,
i el tema de l'abstenció
o de la participació,
segons com ho vegin, dels ciutadans,
en fi, alguns diuen que el ciutadà
de carrer està tan fart
dels merders polítics
que, en fi,
hi haurà una abstenció molt alta,
i en canvi altres diuen
que potser hi haurà
molta més motivació
per anar a les urnes.
Com ho veuen?
Creu que pot ser preocupant
l'índex de participació al referèndum?
Jo crec que has dit,
has parlat de la clau del tema,
que l'abstenció serà la clau
d'aquest referèndum.
I aquesta és la por que han de fer,
vull dir, jo crec que aquí
s'hi ha debat a tothom
a buscar la posició,
sigui afirmativa o sigui negativa
a l'Estatut,
però sobretot s'ha d'anar a votar.
Aquest matí,
que també estava pensant
en el referèndum i tot això,
obros mitjans de comunicació,
i per exemple veig
l'extreccionista que hi va haver
ahir amb la votació
del rector de la universitat.
Sí, i després volia parlar
també d'això a la cartuglia.
Això, bueno,
doncs perdona que m'hagi avançat.
No, no, no.
I tot això,
però en definitiva
això és una mostra, no?
O sigui que hi hagi
un 91% d'extensió,
gairebé,
doncs et fa preocupar,
primer que tot,
o sigui,
hi ha una part de votants importants
que són els docents
i l'altra part també els estudiants.
Els estudiants són gent jove.
Què faran les gent jove
que són un col·lectiu
cada més important
de cara a aquest referèndum?
Aquesta és la meva preocupació, no?
Gent jove que està patint
diàriament situacions
rocambolesques dels polítics,
que veu per la televisió
que un senyor mal educat
contesta el president
del Congrés de Diputats
i l'expulsa de la sala,
com els nens petits
quan s'ho porten malament
i després s'aixequen
tot un col·lectiu
ensenyant unes manilles,
etcètera, etcètera.
Que aquí,
ara canviem,
ara canviem de consellers,
ara fem això,
ara dient que no ha passat res.
Bé,
la gent està,
diguéssim,
tot això desencantada.
Clar,
i demanar-los
que vagin a votar
és complicat,
és complicat,
però serà la clau.
Serà la clau.
David.
Home,
jo crec que l'abstenció
serà alta,
però en tot cas...
Alta?
què podria ser alta?
No sé,
atrevir-se a dir
una xifra impossible,
però serà elevada.
El que passa
és que serà menys elevada
que en l'escenari anterior,
crec,
perquè aquesta divisió
que hi ha hagut,
aquests fets a la Generalitat,
el que faran
és empènyer a molta gent
que la millor
hagués dit,
bueno,
ja està tot fet,
tothom d'acord,
tothom feliç,
escolta,
que no cal que vagi a votar,
aquest estatut ja està,
ara,
aquesta discrepància,
aquesta divisió
que hi ha hagut,
si més no,
els partidaris del no,
aquests,
hi aniran,
per tant,
això obligarà
que els partidaris del sí
hagin de mobilitzar
molt més
les seves bases
i mirar de motivar la gent
amb la qual cosa
la participació
serà més alta
que en l'escenari anterior.
Ara,
el resultat
m'atreveixo a dir
que serà molt ajustat,
jo crec que a favor del sí,
però molt ajustat.
i això què suposaria?
Que sortís un estatut
una mica feble?
Suposaria,
doncs,
que la figura
del president Maragall
crec que llavors
ja està clar
que s'ha de prendre una decisió
i ja s'ha de acabar
una mica la seva etapa política
i que potser
val la pena
avançar
el més aviat possible
les eleccions
i replantejar
entre tots els grups
amb el màxim d'unitat
què es fa amb l'estatut
si es torna
a començar de zero.
Fixa't bé
quina cosa més curiosa
perquè tots pensem
que d'alguna manera
sortirà el sí.
Però,
mireu quines forces
hi ha actualment
que hauran de treballar
pel no.
D'acord?
És una Esquerra Republicana
radicalitzada a l'Esquerra
i una força
radicalitzada a la dreta.
D'acord?
Aquestes forces
avui per avui
tenen...
Sí, però bueno
però en l'estatut
votaran el referèndum
votaran el mateix.
Però esclar,
què passa?
Que d'alguna manera
aquesta gent
el que faran
és treballar pel no.
si nosaltres
fiquem a la part conservadora
de la població
al costat del PP
hem de ficar
la part jove
que és una població
important
també al costat
d'Esquerra Republicana
de Catalunya.
Tants uns
com els altres
votarem que no.
Bona pregunta.
I si surt no
en el referèndum
de l'Estatut
què pot passar?
O si surt un no
que perd
com diu el David
però que perd per poc, no?
Perquè esclar
què passa?
Que tots
desitgem que surti el sí.
Tots anem
que surti el sí.
Però s'ha explicat
prou bé
aquest estatut
se li ha dit a la gent
l'important
que és els recursos
que nosaltres
tindrem
amb aquest nou estatut
se'ls ha explicat bé
el que passa
que el que li arriba
a la població
és
que d'alguna manera
els únics beneficiats
que en surten
d'aquest nou estatut
són els polítics.
Aquesta és
la imatge
que arriba
a la gent, és a dir
aquí els únics que van a fotre
fotre calés són els polítics
i de fet també és així
és així perquè el que es va a buscar
és recursos, però s'ha d'explicar
que per governar
s'ha d'aplicar recursos i aquests recursos
s'han de tindre, d'acord?
Llavors, si governar és aplicar recursos
ojo, aquest estatut ens interessa
perquè són recursos
Hi haurà temps per explicar només això?
O realment hem entrat en una època
en què la política és picabarall
i confrontació contínua
i fins i tot pensant en les eleccions
que hi haurà d'aquí uns mesos
el referèndum també es pot anar a votar
en clau de favorir
o perjudicar el govern actual
Tens tota la raó, evidentment
en lloc d'explicar els avantatges que comporta
aquest estatut per Catalunya
i que evidentment s'ha elaborat i s'ha treballat
moltíssim per arribar on s'ha arribat
En canvi, la gent té més present
perquè els mitjans de comunicació
han fet més ressò
per exemple, explicar el que era un vot nul
el que era un vot no
i tot això ha provocat una confusió
Jo, perdona que faci una
no sé, ho explico una anècdota
Jo he anat moltíssimes vegades
a moltes eleccions
diguéssim, com a interventor
o apoderat
i tal, a les taules
i recordo el tema del vot nul
doncs allò al acabar
al començar l'escrutini
doncs bueno, sortia
una papereta o bé tatxada
o bé amb una inscripció
doncs determinada
i tot això
i això era un vot nul
per tant, aquí el que m'emprenyava
era que un partit del govern
demanés un vot nul
no tenia sentit tot això
i això a la gent encara se li ha quedat
aquest nul, aquest no i tot això
que no té res a veure
amb el que tothom estàs dient
i que tens tota la raó
de dir, escolta
expliquem les avantatges
evidentment
que podien ser molt millors
aquests avantatges
evidentment
que del Parlament
va sortir
un estatut
millor del que ara tenim
però és que és lògic
teníem que anar a Madrid
amb una cosa superior
és com si tu ara vols vendre un pis
i tens una expectativa
de vendre-ho per 40
no demanis 40
demanes 50
que el millor
se t'ha quedat en 42
i mira, ves per on
encara en guanyaràs dos més
doncs això és el que ha sigut
però jo crec que és molt digne
de l'estatut com ha quedat
però clar
la gent ho ha de veure això
ho ha de veure
i no som nosaltres
els que estem aquí tertulians
o en tot cas el David
que és un professional
que ho ha d'explicar
això són els polítics
que són els que
tenen l'obligació
Amb això
jo et dono totalment la raó
però m'has donat
la clau de la solució
per què ha radicalitzat
tant la seva postura
Esquerra Republicana de Catalunya?
Per fer-se notar potser?
No ho sé
perquè és que ell
és un dels primers
que hauria d'explicar
d'acord
no tenim la nació
no tenim una sèrie de coses
per les quals ells treballen
d'acord?
Però
ojo
és que hem aconseguit molt
amb aquesta estatura
I tant
Llavors jo em dóna la impressió
que ells mateixos
estan dintre d'una
contradicció tremenda
perquè
volguem dir
sí
primer van dir
bueno
com que no ho tenim tot
diguem
vot nul
però és que ara les bases
li diuen que no
Llavors esclar
jo em dóna la impressió
que hi ha de fer
una feina pedagògica
importantíssima
i se'ls ha de dir
és Esquerra Republicana
de Catalunya
perquè necessitem
els vots de la joventut
per aquest nou estatut
ells
la joventut
farà el que digui
l'Esquerra Republicana
de Catalunya
la joventut
la part més
radical
però és que no és patrimoni
d'Esquerra
la joventut
estem equivocats
perquè hi ha molta joventut
que serà
conservadora
o de receptre
l'espectre
és molt
variat
que si ha crescut
Esquerra Republicana
de Catalunya
a les últimes eleccions
d'aquí del Parlament
català
és precisament
per la gran quantitat
de canalla
de nous votants
vull dir
que una de la part important
dels votants d'Esquerra
són gent jove
de totes les maneres
i tenir en compte
que el Joan posava
abans l'exemple
de la universitat
que avui també és notícia
i que és una de les qüestions
que volia plantejar
Déu-n'hi-do
veure
quan avui
els mitjans de comunicació
les ràdios
les teles
els diaris
expliquem
que hi ha un 91%
d'abstenció
no sé si dir-ne David
que ens quedem
amb els braços creuats
què passaria
si estiguéssim
en una situació
com aquesta
en una elecció política
i en canvi
a la universitat
tenim un rector
una única candidatura
que ha sortit
a l'Egit
amb un suport
de més del 60%
de la comunitat universitària
però és que resulta
que d'aquesta comunitat
universitària
només ha votat
el 8%
del conjunt
en fi
són unes xifres
jo no sé si dir-ne
que més que preocupants
bé
i a més a més
si teniu en compte
només el grup
d'estudiants
que són 13.000
i pico
a la universitat
Rovira i Virgili
per tant
13.000 sobre 15.000
persones que tenien
dret de vot
o sigui que el gran gruix
ja són els estudiants
i d'aquests
han votat
un 1,90 i pico
no arriba al 2%
menys del 2
o sigui que encara
és més desastró
si tu ho agafes
des d'aquest punt de vista
a veure
jo crec que era
era previsible
que l'abstenció
seria alta
perquè normalment
la universitat
tampoc té
una gran participació
en les eleccions
en aquest cas
hi havia una única candidatura
una candidatura
definida
com a continuista
una campanya
d'unes setmanes
escassa
per donar
conèixer una mica
el programa
perquè s'havia de fer
perquè era obligat
de fer-ho
per tant
clar
la majoria de gent
sobretot els estudiants
els estudiants
que a més a més
ara deuen estar
preparant exàmens
ara t'ho anava a dir
no és la millor època
per anar a votar
doncs
ja està bé
si sortirà igualment
doncs ja no cal anar-hi
potser qui s'ha motivat més
és el personal
d'administració i serveis
el personal docent
que hi ha hagut
que hi ha hagut una participació
més alta
però bueno
potser ho tenen més a mà
o estan més motivats
perquè formen part
una miqueta
de l'engranatge
de la gestió
de la universitat
se senten més implicats
en aquestes coses
i per tant
doncs
bueno
tampoc no ens hem de posar
les mans al cap
no?
perquè la situació era
era certament previsible
deventi només una candidatura
i que a més a més
no trencava res
del que hi havia fins ara
per tant
de totes maneres
jo insistint en una comparació
amb les eleccions polítiques
diríem que
en fi
si això hagués passat en política
en un parlament
es parlaria fins i tot
de la legitimitat
de la votació
no?
és molt diferent
no cal dir que
la universitat
no és que posem en dubte
l'elecció del nou rector
Javier Grau
però en fi
són xifres més que preocupants
no?
no sé
són ells fins i tot
que s'han de fer
aquest examen
de com s'han fet les coses
i buscar els paràmetres
pels quals no s'ha aconseguit
una fita certa
no?
però
home
és preocupant
és preocupant
perquè jo crec que
vaja
a Tarragona
la veig
una societat universitària
i que
una cosa
que en els darrers anys
anant pujant
i tot això
que es vegi
aquest poc interès
doncs és preocupant
quan hi ha
tota una sèrie
de projectes
d'ampliació
de les facultats
dels ensenyaments
a nivell
diguéssim fins i tot
d'edificis universitats
i tot això
llavors no ho veig
perquè aquest senyor
tindrà d'aquí quatre anys
unes tasques
molt importants
a realitzar
no només en temes docents
sinó en temes
de l'expansió
d'aquesta ciutat
universitària
que és Tarragona
no ho sé
potser no
com dèiem
potser no eren
les dates més oportunes
fer tot això
perquè els estudiants
ara no us expliquen res
que estan immersos
en la recta final
del curs
i tot això
però
no ho sé
potser si tingués
alguna universitat
aquí diria
no és que era la data
que es tenia que convocar
bueno pues perdoni
no passa res
però
home
tocava ara
això sí
no?
era la data
que tocava
jo el que penso
és una cosa
seguint amb el que diu el Joan
lo llastimós
és que no hi hagi
més candidatures
és a dir
que no hi ha projectes
que no hi ha idees
que no hi ha
que no hi ha
és que possiblement
amb una altra candidatura
segurament
s'hagués augmentat
la participació
on està la febre
de fer coses
i de fer coses
per Tarragona
i fer alguna cosa
per Tarragona
és que aquí
això què passa
que bueno
doncs no calia anar a votar
escolti
a partir d'ara
jo marxo
vindrà aquest senyor
no calia anar a votar
perquè és que clar
no hi ha projectes
va home va
no fotem
no fotem tu
és que són coses aquestes
que són de cajón
on està la joventut
on estan els projectes
inclús els projectes de partit
perquè no
vull dir
els mateixos projectes de partit
dintre del que és una universitat
però esclar
és que no hi ha projectes
doncs llavors
què hi ha d'anar a votar jo
per la salut de la universitat
seria bo
que hi haguéssim
dos, tres i quatre
candidatures
i
que els estudiants
hi estiguessin molt implicats
però la pròpia universitat
de Vita
el que valora
positivament
és que només hi hagi
una candidatura
aleshores es diu
és que hi ha el consens
tota la comunitat universitària
és curiós
no?
Sí, clar
és un contrasentit
és un contrasentit
segurament seria molt debat
però en canvi
el que es dona
peu
és que tothom
conflueixi en una única llista
però després
a l'hora d'anar a votar
resulta que hi van
quatre gats
llavors
si tothom està tan d'acord
amb aquesta candidatura
s'hauria de notar
amb una participació alta
i un suport
i no cal oblidar
que dels votants
que no van ser molts
una tercera part
va votar
en blanc
una tercera part
va votar en blanc
és molt significatiu
també això
llavors
no sé
és descontent
no, no és res
és que no calia anar a votar
és que no calia anar a votar
home
això que és una pantomima
home no
per l'amor de Déu
si hi ha projectes
s'ha d'anar a votar
si hi ha entusiasme
s'ha d'anar a votar
si hi ha alegria
joventut
és que escolta
és el posto ideal
per fer coses
en cas un ronde
en fi
hi ha altres notícies
per acabar
la recta final
de la tertúlia
hi ha altres notícies
que Puigda
val la pena comentar
hi ha un parell
que en part
estan relacionades
són notícies
de la jornada
una nova parella
multitudinària
al port esportiu
una certa sensació
un altre cop
d'inseguretat
en aquesta zona
lúdica de la ciutat
i també
un anunci
per part de l'Ajuntament
de l'equip de govern
d'incrementar
per part de la Guàrdia Urbana
els controls
de les zones
on s'han produït
en els últims dies
en les últimes setmanes
actes vandàlics
s'han cremat contenidors
en fi
el mobiliari urbà
destrossat
tot i que són
dos notícies diferents
sí que és una mica
aquesta sensació
de vandalisme
d'inseguretat
de nits
sobretot de cap de setmana
doncs amb baralles
i amb gent jove
cremant contenidors
en fi
és un problema
que segurament
no l'arreglarem
per posar-hi més Guàrdia Urbana
ni més policia
però és un problema
que de tant en tant
van sortint
aquestes baralles
multitudinàries al port
actes vandalis
s'escremen cotxes
contenidors
s'esdestrossen bancs
dels carrers
què hem de fer?
amb tot això
hi ha un comú
un denominador
que és la seguretat
tampoc
evidentment
la seguretat
es manifestarà
més en els llocs
de màxima afluència
en aquest cas
són els caps de setmana
el pol esportiu
però vull dir
que tampoc
és significatiu
perquè últimament
el pol esportiu
semblava que estigués
una cosa
més o menys regulada
ja no hi havia
els darulls
que van haver-hi
amb una punta determinada
de fa un perill d'anys
però
és un tema
de seguretat
perquè també es cremaven
contenidors
a la via Agusta
al centre de Tarragona
etcètera
aquí és un debat
que cada dia
per desgràcia
escoltem
per qualsevol mitjà
de comunicació
vull dir
siguin robatoris
siguin
domiciles particulars
siguin robatoris
a empreses
a botigues
aquesta seguretat
jo crec que ens ha de posar
amb alerta
més policies
al carrer
evidentment
i no vull donar la culpa
als policies
que prou fan
simplement no són
no arriben a tot arreu
quants cotxes patrulles
veus patrullar
els Mossos d'Esquadra
encara no estan desplegats
com haurien d'estar
la Guàrdia Urbana
ja no pot fer més
no arriba
a més llocs
vull dir
és un problema d'això
llavors la gent
se'n beneficia
les possibilitats
que hi hagi patrulles
doncs patrullant
pels carrers
pel port esportiu
o tot això
és una manera dissuasòria
que aquesta gent
facin el que facin
ara si tu et trobes
amb un camp robat
i que és tot obert
i pots fer el que vulguis
doncs passa el que passa
evidentment
això va incrementat
em sembla que l'última
tarduja que vaig estar aquí present
vàrem parlar
d'aquesta inèrcia
del camperrisme
que potser
doncs
està creixent
potser massa
o molt més
del que hauria de ser normal
dintre d'una societat
ja em dóna la impressió
que la joventut
d'alguna manera
s'està
sociològicament
està necessitada
de valors
i d'alguna manera
el que fa
és apuntar-se
a tribus
tribus urbanes
tribus d'aquestes de barri
que d'alguna manera
el que fan
és radicalitzar
segurament moltes postures
que poden ser
tranquilles
i normals
però les radicalitzen
llavors què passa
que jo m'imagino
que d'alguna manera
doncs aquestes baralles
que ja són baralles
d'entrebandes
i coses d'aquestes
que jo penso
que en ciutats
molt més grans
ha de ser
una...
Estava pensant
en Barcelona
i en el que va passar
amb la celebració
del Barça
ara fungies a la Lliga
a la Rambla
i les previsions ja
l'alarma dels comerciants
i botigues
de la zona de Canaletes
per demà
amb previsió
que el Barça
pugui guanyar
la Champions
i en fi
hi ha gent
que es dedica
a celebrar això
cremant cabines
contenidors
cotxes
era bastant llestimosa
la imatge
d'uns quants
sequejant una òptica
després de la celebració
i a més a més
des dels mitjans
se'm va fer molt d'èmfasi
precisament d'això
i clar
no sé si fins a quin punt
és contraproduent
perquè
a veure
no hem d'olidar
que en aquest cas
que comentem
d'una celebració esportiva
són quatre
que es descontrolen
i que no és la immensa majoria
està clar
el que comentàvem abans
sobre el vandalisme
que es va produint
cada cap de setmana
o dia a dia
això jo
no convertir
la ciutat
en un estat policial
no es tracta d'això
però sí que convé
d'una vegada per totes
incrementar els efectius
no pot ser que
un cotxe
de la Polició Nacional
sigui l'únic
que patrulla
per tots els barris
de Ponent
on viuen 30.000
o 40.000 persones
a la ciutat
mentre estàs en un lloc
no pots estar a l'altre
és evident
i això
els que es dediquen
a delinquir
ho saben
no pot ser tampoc
que es digui
reiteradament
o es vagi dient
ara la Guàrdia Urbana
incrementarà
el control
sobre això
perquè
quan incrementa
el control
sobre això
l'està
traient
d'un altre costat
perquè els efectius
són els mateixos
els números
i les hores
que es treballen
per tant
hi ha d'haver
un increment policial
i hi ha
ja
el que sigui
perquè estem
en aquest compàs
d'espera
que ja dura
fa temps
en què
els números
s'han desplegat
i la policia nacional
i les dates
es van sempre allargant
desplegament
ara el 2008
no
ara no
ara el 2009
doncs
mentrestant
jo crec que
s'han de vendre
altres mesures
per exemple
la regulació
d'horaris
de tancament
de locals
d'oci
en el sentit
que
i això ajudaria
a evitar
tu analitza
si analitzes
tots els incidents
i jo veja
jo al Port Esportiu
he estat
durant uns anys
amb el seu consell
d'administració
i he vist
els incidents
principalment
passen
a partir
d'una certa hora
no passen
a les dues
de la matinada
no passen
a les tres
de la matinada
és de les quatre
anem amunt
a veure
si això ho reguléssim
una miqueta
potser enviaríem
la gent a casa
abans d'hora
i no permetríem
que el seu estat
etílic
per dir-ho així
pugés més
d'un grau determinat
llavors jo crec
que pot ser
una de les mesures
a veure
si no hi ha
si hi ha pocs mitjans
el primer que hem de fer
és unir mitjans
per aconseguir
una cosa
justa i òptima
però si no hi ha
aquests pocs mitjans
hem d'aplicar
altres mesures
hem d'aplicar
no podem deixar
no podem estar
de braços crogats
en fi
no tenim tens
per més
la tertúlia
amb aquest tema
segurament podríem
allargar-la
hores i hores
perquè és un tema
el de la seguretat
i inseguretat
el de la cultura
en fi
el dels valors
que comentava abans
el Ton
que en fi
de tant en tant
va apareixent
no podem oblidar
també que aquests dies
està creant una certa alarma
en altres jocs de Catalunya
alguns assalts
violents
xalets
a casa
són en fi
hi ha violència realment
per part de les bandes
que cometen
aquests atracaments
ho deixem aquí
Joan Besora
David Raquena
Anton Guas
gràcies a tots tres
per compartir aquesta estona
amb els ulls
d'aterrar una ràdio
i fins una altra
que vagi bé
bon dia
un boi ai
volgens
bon dia
volgens
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bè faut
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia