Un minut, serà un quart d'una del migdia,
ens han agafat així, el David Serra, bon dia, David.
Hola, bon dia.
I servidora cantant les elevances de George Clooney.
Adéu-n'hi-do, sí, sí.
I això que la peli aquesta siriana encara no l'has acabat de deixifar,
però ens continua agradant molt George Clooney.
Trobo que quan tingui el DVD me la mirarem més calma.
Prenen apunts.
Aniràs mirant la peli i prenen apunts, no?
Segurament, segurament, perquè és una peli...
Jo no l'he vista, jo parlo per parlar, per tant, el que dic jo no té...
Vaja, el que dic jo, ho diu la majoria de gent...
Però tu sí que l'has vist.
Sí, però és que...
No sé, és d'aquelles pel·lícules que realment surts del cinema una mica...
Jo he sentit dir, no, no, si dolenta no és.
No, no, en absolut.
Però és que no l'acabo d'entendre.
Perquè després parlin del cinema aquell anomenat d'art i assaig, eh?
Exacte.
Que deien que no en tenia ningú.
En fi, tornem a l'actualitat del cinema,
de les pel·lícules que s'estrenen a les sales aquí a la ciutat de Tarragona.
Torna Harrison Ford.
Evidentment, torna Harrison Ford.
Jo el que passa és que aquesta setmana faria una analogia amb la setmana anterior,
que teníem un plat tan fort com era precisament la pel·lícula de l'Almodóvar,
el Volver, que encara no l'havia vista.
I la vols tornar a veure.
I la tornaria a veure.
I que, clar, ara aquesta setmana l'elecció és complicada, no?
O sigui, què desportem?
El Harrison o l'Almodóvar?
Tu creus que faran un altre...
Ara diràs ja que bé això, mira,
perquè si tu creus que faran un altre episodi d'Indiana Jones...
És que tal com veig el Harrison Ford?
No, no, no.
A veure, el Harrison Ford ja ha dit directament que farà una altra pel·lícula de l'Indiana Jones
i s'està preparant.
Però no...
És que, clar, el temps passa per tots, eh?
Però és que la idea és aquesta.
El Harrison Ford farà aquesta pel·lícula...
De pare d'un fill que es diu també Harrison Ford,
el tirant les tres generacions.
Jo espero que no.
Però el tema és més aviat del que tu apuntaves.
O sigui, que l'home es fa gran...
És que ho espavila o...?
I que Indiana també se farà gran.
Vull dir, la pel·lícula, jo suposo...
Jo tothom tenia moltes ganes de veure aquesta pel·lícula d'Indiana Jones.
La quarta seria, i probablement serà l'última,
dirigida també per l'Espir,
veiem un guió de George Lucas, que va ser el guionista original.
Doncs en aquest cas, la idea és aquesta, portar una bona aventura,
però amb un Indiana que...
És que, com deien abans, i per altres coses, se li passarà l'arròs, eh?
Clar, exacte.
Segur.
Però jo estic convençut que ho farà molt divertit,
i a més el Harrison Ford li té ganes, aquest personatge.
Doncs si vols, comencem per la de Firewall,
que és una pel·lícula realment entretinguda,
d'acció, pura i dura,
però molt adequada per la dada del protagonista.
O sigui, vull dir, ho han pensat tot, eh?
O sigui, és una pel·lícula que no corre...
Amb els diners que costa fer una pel·li així,
per no pensar-s'ho.
Clar, i evidentment té el ganxo del protagonista,
i la veritat és que té el dolent, que també és un bon actor,
que és el Paul Bethany,
que és un individu extraordinari,
que posa una cara dolent-dolent.
És una història que, a més,
està molt adequada al nostre temps,
en què l'acció, jo penso que va més...
se reflecteix més amb els ordinadors
i amb el tema de la seguretat dels bancs,
i precisament el Harrison Ford interpreta aquest home
que es dedica precisament al tema de la informàtica,
que és l'home que fa aquests firewalls,
que són aquestes barreres electròniques,
per, evidentment, complicar la vida amb la seva família.
És una pel·lícula molt previsible.
Vull dir, ningú...
Que pateix molt, Harrison Ford.
Sí.
Perquè en aquestes pel·lis sempre pateix molt.
Pare de família, compromès,
que li posen una mica entre l'espai de la paret,
i diu, ara us agafaré jo pels collons, directament.
El que ens agafa per collons és el Modóvar.
Ara em permets que torni a la teva del començament...
No, no, si em penso que avui la pel·li del Modóvar
la tindrem aquí present,
com si fos un gerro a la taula.
No, perquè és que jo ho tinc molt clar.
Aquesta setmana s'ha d'escollir entre aquesta i aquesta altra.
Entre qualsevol altra hi ha el Modóvar, no?
Exacte.
Si no has vist la del Modóvar,
vés a veure la del Modóvar...
I ja aniràs a veure la resta.
Exacte.
A no ser que vulguis,
doncs, bueno, el rostre,
la pell del Harrison Ford,
perquè el Modóvar hi posa tota la cara
i tot el cor i totes les vísceres
en una pel·lícula.
Jo penso que el reconcili, fins i tot amb mi,
que havíem parlat la setmana passada,
que la mala educació no em va agradar gens ni mica,
i amb aquestes que jo penso que brilla
en una alçada descomunal.
El comentari general és que torna l'Almodóvar,
aquell que havia aixecat passions tradicionalment, no?
Sí, sí.
Hi ha alguna pel·lícula que te la tens que mirar,
sí, amb temps.
Penso que tenim una setmana bastant potent,
de pel·lícules.
Què més tenim?
Mira, ja que parlaves d'Almodóvar,
parlem d'una altra estrena del cinema espanyol.
Aquesta és una pel·lícula,
està basada en una novel·la d'Almodena Grandes,
i en els aires difícils.
Però aquesta no he llegit la novel·la,
que és estrany,
i tu l'havies llegit.
Sí, la novel·la sí.
I, bé,
una història acostumista d'aquestes d'ara,
de família moderna que avui en una d'usat.
Doncs la previsió del cronista,
en aquest cas soc jo,
és delicada,
perquè l'equiniel mental,
perquè no l'he vista,
en els aires difícils,
és que pot ser molt avorrida.
A veure, jo tinc un problema amb Gerardo Herrero
i ho dic clarament.
Les persones que els agrada aquest director,
doncs cap problema,
perquè segurament connectaran,
però a mi és un home que penso que fa les coses
molt feixues.
El trobes avorrit?
Per mi és un director avorrit,
i és una persona que, ja ho veig,
sempre agafa materials
i ho porta en un territori sempre molt avorrit.
I què en penses de Manuel Iborra?
Doncs penso que és un director
amb molt de talent com a artesa,
que és un director que no s'ho creu,
i que a més ha agafat una obra meravellosa.
Molt valent,
perquè porta al cinema una obra clàssica
del segle d'or,
de Lope de Vega,
la dama Boba.
Fantàstica, divertida.
Ara deien com aquells Estudios Uno,
que feien abans a la tele.
Però bueno,
aquí la gràcia està precisament,
suposo que tenim una mica de...
No sé si és una vergonya
o una falta de costum,
ja que els britànics
tenen aquesta facilitat
per agafar sèspia.
Bé, sèspia, sèspia, sèspia...
I, escolta'm,
i va llançant en les obres de Dumas,
de què sigui,
els mosqueters i tot això,
no tenen cap complexa,
i aquí sembla que ens costa agafar...
A nosaltres ens costa molt,
i tenim obres meravelloses.
Ho va fer amb El perro de l'Hortelano,
de Pilar Miró,
i Memories Té,
però que era una pel·lícula
que estava molt bé,
i aquesta adaptació de la dama Boba,
doncs jo l'aniré a veure amb molt gustosament,
perquè l'obra és bona,
és que a partir d'aquí,
i divertida una estona.
No falta una pel·li de terror,
com cada setmana,
perquè hi ha molts amants del gènere...
I aquesta no te la recomano,
jo la vaig veure a Sitges...
Ah, et feia un gest com dient boníssima,
no, no, al contrari.
Sí, sí, per amants del cinema fantàstic,
doncs va la pel·la perquè...
Ah, que no me la recomanes
perquè fa molta por,
a mi en particular.
Ah, pensava que no la recomanaves en general.
Que va, que va, que va, al contrari.
Fa molta, molta por.
A veure, Eli Roth és el director
d'aquella meravellosa pel·lícula de sèrie B,
o Z, com prefereixis,
els amants del gènere,
que era el Cabin Fever.
Cabin Fever era una pel·lícula
que a mi em va agradar força,
perquè feia una adaptació
d'aquelles pel·lícules de terror,
de virus,
amb l'Amèrica profunda,
que tenia força gràcia.
Doncs, en aquest cas,
estem una altra vegada
en un territori molt més humà,
aquí no hi ha virus,
aquí el que hi ha és un terror físic,
un terror que som nosaltres mateixos,
i és una història
que ve apadrinada
pel senyor Kent Interlantino,
que li va donar tot el seu suport,
i suposo que algun consell,
algun consell,
o més que un consell,
i alguna idea.
Hi ha alguna idea,
però aquesta història personal
de Lili Roth,
que és una història
per sortir del cinema...
Però no és por de fantasia.
No, en absolut.
És por real,
d'aquella que fa por de veritat.
I es basa en una història,
que pot ser precisament
una legenda urbana,
de que...
Tipo l'autostopista
i coses d'aquestes, no?
Bé, en realitat
està basada en una web,
que segons Lili Roth
va localitzar un dia,
això testejant per internet,
que deia que hi havia
en un record perdut
de Malàcia,
hi havia com una mena
de centre
que permetia
a gent adinerada
poder fer en realitat
el seu somni
més macabre,
que és assassinar algú,
torturar algú.
O sigui,
una cosa realment espantosa,
terrible,
o sigui,
que porta molt més enllà...
És a dir,
igual que fas una oferta
de cap de setmana
d'anar a fer esports d'aventura...
és los movies,
doncs no,
mira,
vingui vostè,
que nosaltres tenim un terreny,
en un terreny,
tenim persones,
i vostè podrà fer el que vulgui.
I parteix d'aquí la pel·lícula?
Parteix d'aquesta idea.
Ara bé,
la idea és terrorífica,
però el punt de partida
encara ho és més sinestre,
que és el fer el retrat
d'aquests hostets,
d'aquests joves nord-americans...
Joves que van d'excursió
amb la moxilla, no?
Que van d'excursió,
que són moxilleros,
que tenen una idea d'Europa
absolutament,
que ell no renuncia,
i el va estar a Europa
i, de fet,
el retrat és bastant poc agraït
d'aquesta joventut nord-americana
que va als països d'Europa,
si se sapigui on van,
només amb una idea al cap,
que és, bueno,
cardà, directament.
Turisme sexual.
Turisme sexual.
I que pensen que, bueno,
que són americans
i s'ho menjaran tot.
Doncs aquesta idea perversa
s'ajunta amb l'altra idea
i, clar,
el resultat és realment desassossegant.
Una bona pel·lícula de terror.
Ara,
no hi té més pretensions.
Si hagués que recomanar aquesta
enfront de les que hem parlat...
Enfront del Modóvar,
quedaria el Modóvar.
Quedaria el Modóvar per davant de tot.
Però, vaja,
per amants del gènere de terror,
gens de fantasia,
tot molt real,
massa real i tot, no?
Exacte.
Aquí hi ha una altra
de difícil pronunciació
al seu títol,
que es podria confondre
amb el Tutsi famós,
del Tutsi Hoffman,
però no és...
Sotsi.
Sotsi.
Doncs, bueno,
aquesta és la pel·lícula
que ha guanyat aquest any.
Mira,
me va fer la guitxa
el premi a la pel·lícula estrangera,
a l'Òscar,
a la pel·lícula estrangera.
Llavors,
el referent que jo tinc
a aquesta pel·lícula
que no he vist
és directament
que és una pel·lícula amable
que ens parla
d'un delinqüent africà
que en un moment donat
doncs es veu obligat
a raptar un nen,
un nen petit,
un bebè.
I a partir d'aquí
estem amb una història...
Això de Ficca en la pel·lícula.
Sí,
i que penso que...
Bueno,
ha guanyat precisament
perquè aquest to visual
una mica com a Ciutat de Dios,
però que ningú pensi
que serà una pel·lícula
tan crua
molt amable.
Ciutat de Dios
és una pel·lícula
que pràcticament
no es pot en veure.
No, no, exactament.
I aquesta pel·lícula
doncs, bueno,
segueix la línia estètica
però no la línia de contingut.
No de la duresa.
Doncs és agraïc.
I el tot documental
que podia tenir Ciutat de Dios
també hi és?
Doncs no ho sé clarament.
Jo penso que la gent
que l'ha anat a veure,
gent de la qual
jo em refio bastant,
jo l'aniré a veure aquesta setmana,
ja parlarem,
si vols,
em van dir que era tubeta.
Molt tubeta.
Los productores.
Mel Brooks,
però sense Mel Brooks.
Doncs, bueno,
una altra vegada
anem a aquest clàssic
del Mel Brooks,
el musical.
A alguns els hi va agradar.
A mi no em va acabar
d'agradar del tot,
però a los productores
és una mena d'història
de Hollywood,
d'època,
en la qual
doncs uns productors
veuen que fent
una pel·lícula terrible,
dolenta,
poden guanyar molta pasta.
I és un musical.
I aquí la gràcia
és que precisament
tenim el Matthew Modín,
tenim l'Oma Turman,
ballant.
És una pel·lícula
que el millor que s'ha dit
d'aquesta pel·lícula
és que els protagonistes ballen
i ballen de veritat
i se'ls veu ballar
i que, bueno,
recupera una mica
aquest tot desqueregut
del Mel Brooks,
el millor és el seu,
és la seva obra.
És el Gerrat.
Exactament.
Una pel·lícula
una mica delirant
però divertida.
Suposo que molt millor,
intuïtivament parlo,
evidentment,
que la Pantera Rosa.
Això segur.
Mira que no t'agrada, eh?
I la quantitat de persones
que estan encantades
de la vida
amb aquesta Pantera Rosa
no coincideu.
però una pitjor
que és la Data Movie
doncs està
ara mateix
està funcionant molt bé
i li està fent ombra
inclús al Pedro Almodóvar, eh?
Ja, ja.
Que és dur.
Això és una mica terrible, terrible.
A banda de la pel·lícula
de Pedro Almodóvar,
naturalment,
hi ha altres coses
a la cartellera
que val la pena tenir en compte?
Alguna que estigui a punt de marxar?
Doncs, a veure,
la que està a punt de marxar
directament és el Skyhike
i aquella pel·lícula
que jo vaig dir
que era molt amable
entre el Fatur i el Skyhike.
Doncs, bueno,
aquesta setmana
podria posar directament
el Skyhike
com a preferència
però només per una raó
perquè és una pel·lícula
que es marxa.
És una pel·lícula familiar.
És una pel·lícula
que la vam veure a Sitges,
tenia una gràcia relativa
però, bueno,
era Los Increïbles
una mica en versió
sense algun guió tan estupendo,
evidentment,
però amb personatges,
diguem-ne,
de cariosos.
Pel·lícula per adolescents
i divertida
per un públic
més aviat familiar.
Aquesta dirà adeu
directament
i el que queda,
doncs, bueno,
són, evidentment,
totes les grans pel·lícules
dels Oscars
que hi són totes
pràcticament.
El Truman Capote,
Esta Tenim el Buenas Noches
y Buena Suerte,
El Siriana
i pràcticament
el que diríem
és que
la pel·lícula recomanada
Pedro Almodóvar.
No sé si ho havies dit encara
però
per si no ho havies dit
Pedro Almodóvar.
Ho tinc que dir.
No està malament
la cartellera
aquesta setmana,
força variada
per a tots els gustos,
per a tots els públics
que es deia abans
i bé,
ens quedarem
amb aquesta
o d'altres segons
el gènere
que ens estimem més.
David, gràcies.
A vosaltres
i volver al cinema.
Al cinema,
veure Pedro Almodóvar.
Ens trobem la propera setmana.
Adéu-siau.
Vinga.
Vinga.