És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic! Tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Comença l'aventura de la vida aquí al matí de Tarragona Ràdio,
a la sintonia de la Ràdio de la Ciutat.
Com cada divendres estem molt ben acompanyats.
En aquesta ocasió hem rebut una bona representació
dels alumnes de quarta primària del Col·legi Campclar.
I ens acompanyen aquí a l'estudi el Pavel, el Sergi, l'Àngel,
la Cristian, Sara, Mireia, Cristina, Elena i Mimi.
Tots ells representen, subratllem aquesta paraula,
representen a tots els seus companys del Col·legi Campclar.
Venen a explicar-nos un dels aspectes que han treballat
de l'aventura de la vida, aquest espai que fem en col·laboració
amb les àrees de serveis socials i ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona i amb el suport
de la Fundació Catalana de l'Esplai.
L'aventura de la vida, ens agrada recordar-ho,
a cada programa és una iniciativa que el que pretén
és crear espais per treballar als centres educatius
i sempre amb el treball i el suport dels mestres,
hàbits saludables basats en la convivència i en valors.
En aquest sentit, aquest jove grup que avui ens acompanyen
han treballat el tema de la seguretat.
A casa, avui en dia, els pares, les mares, tots treballem
i els nens i nenes, a partir d'una certa edat,
es queden a casa sota la seva responsabilitat,
que ja veuran que tenim un grup molt responsable
i aleshores pensen una miqueta com ells han de tenir cura
de la seva pròpia seguretat.
Parlarem d'aquesta qüestió, de com es treballa aquesta seguretat
en funció dels veïns, de les famílies, dels coneguts
i per això han treballat un conte de l'aventura de la vida,
però ells també han creat un altre.
Feta aquesta introducció, per cert que ens acompanyen
responsables del centre, només faltaria el seu professor,
que és el Joan, i el director del col·legi, en Carles.
Ells volen donar tot el protagonista amb aquests nois i noies
i a nosaltres ens sembla perfecte.
Bon dia! Sempre ho dic perquè els oients pensen que parlo sola.
Hola! Hola! Oh, hi ha algú!
A veure, aquí m'explica una miqueta modus d'introducció
què és el que heu treballat i què és el que farem avui
a l'aventura de la vida.
No sé qui és, em penso que és la Cristina,
que ha fet una introducció, o és el Pavel?
A veure, aquí comença, el Pavel?
Doncs vinga, quan tu vulguis.
Més val acompanyat.
Vinga, endavant.
En Josep és un nen de vuit anys
que es queda sol i tecat amb clau
a casa seva mentre els seus pares treballen.
Fa algun temps que viu al barri
i coneix alguns i els seus veïns
i a d'altres no.
Avui s'ha aixecat a les vuit del matí.
La seva mare li ha deixat l'esmorzar preparat.
Es renta, es vesteix i esmorza.
Agafa la seva motxilla.
I com cada dia va a buscar les claus
de casa al clauet del rebador.
Sorpresa!
Les claus no hi són.
Les claus no hi són.
La mare se les ha emportat.
Què puc fer ara?
En Josep pensa que pensaràs
fins que se li ha acut
mirar l'agenda que els seus pares
tenen al costat del telèfon.
És una agenda organitzada
per les lletres de l'abcetari
i resulta que aquest curs
l'han estudiat a l'escola.
No hem de ser els noms dels veïns
i això que cada dia
ens veiem i saludem
per l'escola.
I si els pares tenen apuntats
els telèfons dels veïns
a la ve baixa
mirem
R
S
T
U
ve baixa
aquí
veïns
fins i tot
hi ha la paraula subratllada.
En Josep agafa el telèfon
que ja fa servir
per trucar
als seus amics i amigues
i marca el número
del senyor Andreu
del tercer primer.
Ring, ring.
Bon dia.
Sóc en Josep
de tercer segona
i m'he quedat tancat
a dintre del pis.
Què em podria ajudar?
Josep,
jo estic al llit
bastant malalt
i la meva filla
no hi és
en aquests moments.
Per què no truques
als teus pares?
El meu pare
és camioner
i treballa fora
tota la setmana
i la meva mare
avui
és al camp
a collir maduixes.
Per què no truques
a la senyora Carme
del segon
i primera?
No tinc el seu telèfon.
Ja te'l dono jo.
És el 977?
Moltes gràcies,
senyor Andreu.
Que es millori.
En Josep
truca la senyora Carme.
Ring, ring.
Bon dia, senyora Carme.
Sóc en Josep
del tercer segona
i m'he quedat
tancat
a dintre del pis.
Què em podria ajudar?
I dius que
en Josep,
un veí,
no es conec de res.
Sí, dona.
Sóc aquell nen moreno
i de cabells xerrissats
que juga sempre
a pilota
al parc
de davant
del bloc
de pisos.
No sé qui ets
i tinc molta feina.
Adeu.
En Josep
busca el telèfon
d'un altre veí.
Ring, ring.
Bon dia,
senyora Maria.
Sóc en Josep
de tercer segona
i m'he quedat
tancat
a dintre del pis.
Què em podria ajudar?
Bon dia, Josep.
No tinc les claus
de casa teva,
però,
però,
però,
crec que et puc ajudar.
Com?
Puc mirar
de trucar
als bombers.
Mira,
ho faig ara mateix.
La senyora Maria
busca el telèfon
dels bombers.
Ring, ring.
Bon dia,
sóc la Núria
del Parc de Bombers
de la ciutat.
En què la puc ajudar?
M'haurien d'ajudar.
Un veí meu
que es diu Josep
s'ha quedat
tancat a casa seva
i no pot sortir.
Viu al carrer Madrid
número 14,
tercer segona.
Immediatament
passo l'avís
als meus companys
perquè vagin
al domicili
del seu veí.
Moltes gràcies.
La cap
de la brigada
dels bombers
crida
als seus compats.
Agafen el cotxe
i surten disparats
cap a casa
d'en Josep.
Davant
la porta
del seu pis
li diuen
Bon dia, Josep.
Som la brigada
dels bombers
de la ciutat.
Hem rebut
l'avís
d'una veïna
que t'havies
quedat
tancat
a casa.
Estigues tranquil.
Ara obrirem
la porta
del pis
perquè
pugues sortir.
els bombers
aconsegueixen
obrir la porta
i en Josep
respira
finalment
tranquil.
Dóna les gràcies
als bombers
i a la seva veïna
Maria
pel gran favor
que li ha fet.
Molts pares
i mares
treballen
nosaltres
a vegades
ens hem de quedar
sols
a casa.
Som nens i nenes
que quasi sempre
fem cas
als nostres pares
però alguna vegada
són imprevistos
i hem d'intentar
solucionar-los
i més ben acompanyats.
Doncs sí
i Déu-n'hi-do
el perible
i el camí
que ha hagut de fer
el Josep
el personatge
d'aquest conte.
Un conte magnífic
que heu fet vosaltres
que heu treballat
a classe
i que és una introducció
esplèndida
per tractar
el tema d'avui.
Us sembla
si escoltem
una altra proposta
relacionada amb el tema
i així també
respirem tots
una miqueta
profundament?
Sí?
D'acord.
Doncs escoltem
aquest conte
més ben acompanyats.
Avui
a l'aventura
de la vida
us explicaré una cosa
que em va passar.
Sóc la Yolanda.
Diu
l'aventura
de la vida.
Més val acompanyat.
Fa uns mesos
sortia de casa
i ja havia arribat
a l'altre carrer
quan vaig sentir
com si algú
s'estigués desinflant.
Nena.
Parles amb mi?
Sí.
Com et dius?
Em dic Yolanda.
I tu?
Em dic Josep.
Ens vam conèixer així
i sempre que em veia passar
em saludava.
Hola, Yolanda.
Un dia
em vaig aturar
i li vaig dir
que el convidava
a jugar a casa meva
amb els meus amics
i la seva resposta
em va sorprendre.
No puc.
Per què, Josep?
Els meus amics
et volen conèixer.
Vine.
La porta està tancada
amb clau.
No puc sortir.
Aquell nen de 8 anys
estava sol
i tancat a casa
totes les tardes
fins que la seva mare
tornava de la feina.
I si se li cala foc a casa?
I si es posa malalt?
Deu estar molt avorrit
i molt trist.
A tots ens preocupava molt
la situació del Josep
i ens vam dedicar
a buscar-hi una solució.
Jo el puc portar
a prendre un gelat.
Jo el puc ajudar
a fer els deures.
I jo el puc portar
al poliesportiu
a jugar una estona.
Entre tots
vam organitzar
una programació especial
per acompanyar el Josep
tota la setmana.
Després vam anar
a casa seva
i la vam presentar
a ell
i a la seva mare.
Us ho agraïm molt
però crec que no cal.
El Josep
ha demostrat
que és un nen
molt responsable
i que sap cuidar-se
tot sol.
I per això
no puc tenir amics?
Em preocupa molt
que surtis al carrer.
Hi ha tants perills.
Però no dius
que em s'hi cuida
tot sol, mare?
Sí,
però és diferent.
No vull prendre
una decisió així
tant de sobte.
Provem-ho
a veure com surt.
Esclar.
Segons els resultats
de la primera setmana
decidirem si continuem
o no amb la proposta.
Què us sembla?
La prova
no va ser gens fàcil.
El dia
que va sortir
amb el Xavier
a jugar a bàsquet
va caure
i es va pelar
els genolls.
Quan va sortir
amb el Sergi
va menjar
tanta xocolata
que li va agafar
mal de panxa.
I per acabar-ho
d'adobar
l'últim dia
no hi va haver
ningú
que el pogués
acompanyar
tal com havien promès.
Però sorprenentment
va ser el dia clau.
Bona tarda.
És vostè
el pare de la Yolanda?
Sí.
Que li ha passat
alguna cosa
a la meva filla?
No senyor,
però sí que em passarà
a mi si no m'ajuda.
Sóc el Josep,
el nen que viu
quatre cases més enllà.
Tinc una emergència.
Què passa?
L'aixeta del lavabo
s'ha trencat
i el lavabo
sembla una piscina.
Agafo el salvavides
i de seguida vinc.
No t'amoïnis.
Així van passar
aquesta dura prova.
La mare del Josep
va acceptar
la nostra proposta.
Ara el Josep
no està tancat
amb pany i clau.
Està sota la protecció
i la companyia
de tots nosaltres.
Més val acompanyat
és un conte
per xerrar
de l'aventura
de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura
de la vida.
Jo tinc la sensació
a mi em sonava
com a més
nostre
el primer, no?
El que feu vosaltres
o aquest també?
Què us sembla?
Quin conte creieu
que estem més a prop
de la vostra vida,
de la vostra experiència?
Digues, Helena.
El que hem llegit
nosaltres.
Jo crec que també.
Cristian,
que en penses?
Sí, el que hem llegit
nosaltres.
I tu, Sara?
El que hem llegit
nosaltres.
Pavel.
El que hem llegit
nosaltres.
Sergi?
El que hem llegit
nosaltres.
Angel.
El que hem llegit
nosaltres.
Mimi.
El que hem llegit
nosaltres.
Tu també, clar, Cristina,
estàs d'acord amb això.
Doncs parlem-ne.
Parlem-ne d'aquest conte.
Perquè vosaltres coneixeu
nens i nenes
que per diferents
circumstàncies
es queden sols a casa
després de l'escola.
Cristina?
Sí, jo.
Tu mateixa, no?
Sí.
A les dotis i mitja
em quedo sola
i després
està la una
que ve el meu pare
i després
des de les dues
menys quarts
està les dues sola.
Clar, hi ha alguna
estoneta així curteta
fins que tornes a l'escola
un altre cop.
Tu, Sara?
Sí, conec una nena
que m'ha explicat
que els seus pares
sortien a les vuit
per treballar
i tornaven
a les dues
i mitja.
Clar, i aleshores
també es quedava sola.
Cristian,
tu també coneixes algú?
Sí, conec un amic meu
que es queda sol
quan ve del col·le
fins a les tres.
Fins a les tres de la tarda.
Sí.
Tu, Àngel?
Sí, conec un amic meu
que es diu Elias
que es queda de la una
fins a les tres.
Als migdies normalment, no?
Sergi, i tu també?
Sí, un amic meu
que els seus pares
van a treballar
i es ha de quedar
sol a casa seva.
I tu, Pàvel?
Jo, a vegades
els seus pares no estan
i els meus germans
estan a l'institut
i em quedo sol.
I et quedes sol.
Hi ha algú més?
Conèixer algú?
Sí, Helena?
Un amic meu
que sempre que els meus pares
tenen que treballar
es queda sol
que els seus pares arribin.
I a vegades jo també.
I tu, Mimi?
El meu germà
quan nosaltres
marxem
de casa
ell se queda sol.
A veure,
ens quedem sols
no passa res
perquè a més
abans ho hem dit
que ja
jo he vist aquí
cares molt enresponsables.
Però home,
és interessant
que coneguem
les persones
que ens envolten, no?
Perquè ens pot passar
o que se'ns tranqui
l'aixeta de lavabo
com el primer cas
o en el cas
del Josep
que es quedava
tancat dins de casa
i entra doncs
com una mica
d'angoixa
digues tu
que has de sortir.
Aleshores, clar,
és molt interessant
conèixer
els veïns,
pares d'amics.
Vosaltres coneixeu?
Teniu contacte
amb els veïns,
amb les persones
que viuen a prop?
Comencem per aquí,
Pavel?
Sí?
Jo,
els meus veïns
no els conec
però crec que
els meus pares sí.
I tu creus
que si tinguis
algun problema
no hi hauria
cap dificultat
per contactar amb ells?
Sí, sí que em connectaria.
ràpidament,
sense dificultat.
Sergi,
tu els coneixes?
Sí,
alguns sí
i alguns no.
Àngel?
Sí,
alguns sí
i alguns no.
Però els que coneixes
tens prou confiança
com per un moment
determinat
poder parlar amb ells?
Cristian?
Sí,
jo conec
quasi tots,
menys els de davant
de casa meva
i tinc confiança en ells.
Teniu confiança
i relació,
sabeu com es diuen,
a vegades us saludeu,
si us trobeu,
esclar.
Mimi,
tu coneixes els teus veïns?
Sí,
jo conec tot
però ha vingut
un nou
que no conec.
Fa molt
que ha vingut?
No.
Doncs dona-li temps,
segurament ja us coneixereu.
Elena?
Sí,
tinc un veí
que sempre que necessito
alguna cosa
li truco
i me la dona.
Clar,
això us dona
molta tranquil·litat,
no,
Cristina?
A pensar que hi ha algú
al costat
que en un moment determinat
si tinc algun problema
em pot ajudar,
digues.
que també
jo conec
a tots els veïns
però alguns
els conec
però de vista
però alguns
no.
No tinc contacte.
Teniu els telèfons
i coneixeu els noms
dels veïns?
Pavel?
Ja no,
però els meus pares
que...
Els teus pares sí.
I saps on tenen els telèfons?
No.
Els hi preguntarem,
no?
Avui mateix,
Sergi?
El d'alguns.
El d'alguns.
Home,
tenint un parell o tres
malament aniríem
si no hi hagués ningú
a casa en aquell moment.
Mala sort seria.
Cristian?
No tinc els telèfons
de tots
però
alguns sí.
D'alguns sí,
no?
Algú més,
Sara?
Tinc
els números
d'alguns
però
alguns no
perquè
no els coneixo molt.
Que no tens prou
confiança,
no?
Clar,
normal.
Mireia?
No,
no els tinc
ninguns
perquè la meva mare
tampoc
me deixa trucar.
No et deixa trucar així,
com així,
no?
A qualsevol.
Cristina?
Que no tinc molts
però els que conec molt
sí que els tinc
i tinc molta confiança
més.
Que algun dia
que passa alguna cosa
doncs
la puc trucar.
Pots trucar
i que et donin
un cop de mà,
Elena?
Sí,
tinc alguns
però la meva mare
no em deixa
trucar el telèfon.
Mimi?
Jo solament
tinc
el telèfon
d'un veïn meu.
Com que ens ha agradat
molt el primer conte,
eh,
que l'altre estava molt bé
però particularment
ens ha agradat
el primer,
parlem del que li passa
al Josep.
Al final,
qui li soluciona
el problema al Josep?
Aquí intervenen
diferents persones,
no només una.
Pàvel,
qui li soluciona?
La senyora Maria.
Aquí truca la senyora Maria,
Sergi.
Als bombers.
I vosaltres sabríeu
trucar als bombers
o a la policia?
Àngel,
tu sabries?
Sí,
i a més més
els números
de memòria
és 1-1-2.
Molt bé,
el 112,
perfecte.
Cristian?
Sí,
tinc els seus números
de la Guàrdia Urbana
i de la...
I sabries trucar
perfectament,
no?
En cas de trobar-te
amb una dificultat.
Molt bé,
Sara.
Sí,
els tinc
però la meva mare
no em deixa
trucar pel telèfon.
Home,
si haguessis de trucar
al 112,
jo crec que la teva mare
ho entendria, eh?
Jo crec que la teva mare
no et deixa trucar
per telèfon
perquè si agafeu
el telèfon per trucar
a les amigues,
ens hi podem estar
molta estona, eh?
Jo crec que la cosa
deu anar per aquí.
Cristina?
Que no estic
però m'ha dit
el meu pare
que puc trucar
als veïns
o posar-me a la finestra
i cridar a algú
i que truqués
als metges
o a algú.
És un sistema
més clàssic
però sempre funciona.
Treure el cap
per la finestra
i cridar,
digues que sí.
Em sembla una postura
molt intel·ligent.
Elena?
No,
perquè la meva mare
no em deixa trucar
i a més
no em sé
els números
dels bombers.
I tu, Mimi?
Jo sí,
tinc el telèfon
de la policia
de l'ambulància.
Molt bé.
L'Àngel
ha dit
una cosa
que és molt important,
el 112.
El 112
és un número
que si tenim aquest
ja no cal cap altre més.
Si tenim el 112,
ara si ens escolten
els nostres amics
del centre d'emergències
diran,
veus que bé
que ho estan dient
per la ràdio,
perquè se'n cansen.
No els nois,
a la gent gran
de dir
truquin al 112
que és el número
d'emergències
per a tothom.
Si tens aquest telèfon,
molt bé,
Àngel,
ho tens claríssim,
si tens aquest telèfon,
marcant aquest telèfon,
ells ja saben
si han de trucar
a una ambulància,
si han de trucar
a la policia,
si han de trucar
als bombers,
ells saben
a qui han de trucar
per solucionar
l'emergència.
Per tant,
a banda de tots
els telèfons
que vulguem tenir
allò a la nevera
enganxat amb un imant,
el 112,
és fonamental.
Per tant,
si no sé
el número directe
dels bombers
o no sé
el número directe
de la policia,
on truquem?
El 112.
El 112.
Per tant,
teniu claríssim
com solvantar
problemes d'aquest tipus.
Abans heu comentat
que els vostres veïns
esteu segurs
que us ajudarien.
Sí.
Sí.
Són veïns oberts
i allò,
bon rotllo,
bona relació amb ells.
Alguna vegada
heu tingut
algun problema,
alguna dificultat
en trobar-vos sols
a casa?
Cristian.
Jo sí,
un dia...
A veure,
explica.
Sí,
un dia
que em vaig quedar
sola a casa
amb els meus irmans,
ma mare estava treballant
i el meu pare també.
I tardament,
una miqueta,
hi vaig baixar a veure
i els vaig esperar
a casa dels veïns.
Perquè no estaves bé
d'estar...
Estic ja,
estic sol,
me'n vaig a casa...
I bé, no?
A casa dels veïns?
Sí.
Vas xerrar una miqueta?
Molt bé, Sara.
Jo no,
perquè la meva mare
no vol deixar-me sola
a la meva casa.
Però coneixes
alguna persona
que li hagi passat mai
alguna dificultat
o algun problemet d'aquests,
sí?
Una veïna meva.
Sense dir noms,
el podem explicar?
O què et sembla?
L'expliquem o no?
Doncs no l'expliquem.
No, no, dona-hi ara.
Pavel?
Jo a vegades
em quedo sola a casa...
Alguna vegada
has tingut algun incident?
No.
No.
Cap ni un.
Perfecte.
Ja ho he dit jo
que era un molt responsable
i el que passa
que per molt responsable
que un sigui
a vegades
poden passar coses
que un...
Mira allò de l'aixeta
que escoltàvem abans, no?
Poden passar coses
que un no preveu.
Sergi?
Alguna vegada.
T'ha passat alguna cosa
o t'has quedat sol?
M'ho he quedat sol, però...
Però no t'ha passat mai res.
És que no...
En principi no ha de passar mai res, no?
Mimi?
Un amic meu,
la seva mare i el seu pare
estava treballant
i va encendre la casa.
Uh, això sí que és greu, eh?
Què van fer?
La meva mare
va avisar
als bombers.
Als bombers.
A l'ambulància
i em va arreglar.
Quina ensura,
això sí que és preocupant.
Elena?
A vegades me quedo sola
però no passa res.
No passa res.
Que fas, jugues?
Fas els deures?
O no?
Sí, que està aquí el profe.
Fem els deures.
Cristina?
Que un dia
vaig quedar sola
perquè el meu germà
se'm anava
i el meu pare
es tenia que quedar
a treballar
una mica
més de rato
i
pare
me puc quedar
amb una veïna
i me'n vaig anar
a casa de la veïna
i després
me'n va buscar,
me'n va vindre a buscar.
I vas estar millor
més tranquil·la, no?
Sí.
algú més ens pot l'explicar?
Digues, Àngel.
jo a vegades
em quedo
però no em passa res.
Mai t'ha passat res.
Molt bé.
Tu, Mireia,
tens alguna experiència?
Alguna vegada
quan la meva mare
es va a comprar
i
jo em quedo
amb els meus germans
i el meu pare
està treballant.
Però mai ha passat res,
tampoc?
No.
Clar que no.
Més mans per aquí,
jo sí, veig la mà
de la Mimi,
que ens vol dir alguna cosa més.
algunes vegades
jo em quedo sola a casa
i no fa res.
Ho faig tot bé.
Et mires a la tele,
no?
Fa dibuixos.
Dibuixes.
Coses allò
entretingudes, no?
Cosa música.
Què us agrada fer
quan esteu a casa?
A veure, Cristina.
Jugar a l'ordinador,
jugar amb les nines
o els ninos.
O ballar,
perquè la Cristina
balla a Sevillanes,
com la Mimi,
que tot s'ha de dir.
O veure la televisió.
També t'agrada.
Què més us agrada fer, Cristina?
A tu què t'agrada fer
quan estàs a casa?
Jugar a Play,
jugar a l'ordinador
i amb els cotxes.
Els deures,
feu els deures,
els deures.
Sara.
Jo,
quan estic de una homòfag,
només els deures
quan estàs de bon humor.
Si no estàs de bon humor,
no fas els deures.
Això ho faré jo ara.
El dia que estigui de bon humor,
vindré a treballar.
Els dies que estigui de mal humor,
em quedaré a casa.
Què et sembla?
No, no ben pensat.
I quan estàs de mal humor,
què fas?
Bon humor,
jo o fas alguna cosa.
Pabel,
tu què fas
quan estàs a casa?
M'agrada mirar la tele
o jugar a la Play,
que són dos,
però els deures no els faig
perquè ja els hauré acabat.
Ah,
un cop et tens fets els deures,
clar,
Sergi.
Escolta música
i mirar la tele.
Quina música t'agrada?
Tota la música.
Totes les coses d'ara,
no?
Així,
les coses més modernes.
Digues,
Àngel.
Mirar la tele
i
anar a casa dels amics.
Això està bé,
no?
És com
ens ho passa millor.
Digues,
Mimi.
Escolta música
i banyar.
I,
però,
a banda de tot això,
faig el deure.
Sobretot.
Ballar sevillanes
o ballar de tot?
De tot.
De tot.
Elena?
En jugar amb les lines,
veure la tele
i passejar el meu gos.
Tens un gos?
Com es diu?
Blanquita.
Què tal?
Bé.
Es porta bé?
Sí?
Molt bé.
Algú més ens vol explicar,
Mireia,
el que fa quan està sola a casa?
Si veig la tele
o si estic amb la meva germana,
jugo.
I a qui jugueu?
A nines?
A nines o a altres coses.
Jugeu amb les brats?
Sí.
Ho teniu brats?
Ja tinc brats.
Tu tens brats?
De les petites o de les grans?
Grans, sí.
A mi em fan angúnia
perquè els has de treure els peus
per canviar-los les sabates,
no?
I el cap.
Fa mal rotllo,
sí o no?
Sí.
I el cap també.
És molt gros.
Sí,
si tenen un caparró,
que Déu-n'hi do.
Ai,
anava a dir una inconveniència.
moltes brats.
Quantes en tens?
Deu
i de nois.
Pots posar una escola
o fer un equip de futbol, eh?
I de nois
tinc tres.
Nois brats,
que també hi ha nois.
Molt bé.
I dos,
dos,
cinc-te.
Escolteu una cosa,
abans hem parlat dels veïns,
alguns els coneixeu més,
altres els coneixeu menys.
Per què penseu
que és important
conèixer els veïns?
Pavel,
per què és important?
Perquè ens podria
encendre la casa,
però si us passa alguna cosa
als veïns,
també els podrem ajudar.
Clar.
Però també és bo
que us coneguin ells a vosaltres.
Sergi,
per què és bo conèixer els veïns?
Per si tenim una emergència
o alguna cosa.
Tu, Àngel,
què en penses?
Per si ens falta alguna cosa.
Per ajudar-vos,
en definitiva,
no?
I Christian?
Per si tenim posta
d'estar sols a casa,
baixem
o posem i li diem
si ens podem quedar
una miqueta.
molt bé.
Molt bé.
Sara?
Per si alguna o algú
està malalt,
la podem trucar al metge
perquè vingui.
I tu, Mireia,
per què és important?
Per si alguna vegada
ens encenem la casa
o alguna cosa
i també per si
hi ha una dona
que és un poquet vella
i està subint la compra,
l'ajudem.
Molt bé.
També podem anar a demanar
allò clàssic,
la taceta de sal o de sucre,
no?
També és un clàssic
de relació veïnal.
Cristina?
Que alguna vegada
pots passar alguna cosa
que fa mal la panxa
o el cap,
pots trucar als veïns
i si pots anar
a la seva casa
o que vinguin ells
a fer-te companyia
o portar-te al metge.
I si alguna vegada
ells estan vellets
i estan mals,
i mals
i fa la panxa
o el cap,
pots portar al metge
o trucar-li.
Molt bé.
Helena?
Necessitem els veïns
perquè si estem sols
i trits
truquem
i ens ajudem.
I si alguna vegada
li fas alguna cosa
als veïns
també anem a la seva casa
i dir-li com està.
Molt bé.
I tu, Mimi,
què en penses?
Per ajudar
ells a nosaltres
i no saltes a ells.
Això de saludar la ràdio
ja no està de moda.
Antigament es feia molt
però avui dia ja no es fa.
Jo si voleu saludar els veïns
fem una excepció.
Voleu saludar
algun veí o alguna veïna?
No?
Particularment
a tots els vostres veïns?
Sí?
No, no, perfectament.
Sara,
vols saludar
algun veí o veïna
que tingui relació
i que et vingui de gust saludar?
Doncs fes-ho.
Saludo a qui sigui.
Saludo als meus amics
i saludo
als meus germans
i tota la meva família
Home, aquests són veïns
segur, eh?
Aquí m'ha escoltat salutacions.
Veïns o veïnes
també es dona per vàlida
la salutació.
Pavel, tu vas saludar
algun veí o veïna
en particular?
Sí.
Com vulguis.
Saludo
tots els companys
que m'estan escoltant
a l'escola.
Saludo els meus pares
i també saludo
els veïns
que tinc a casa.
Els companys
de l'escola
els saludem tots.
Sí.
Jo dic veïns o veïnes.
Algú vol saludar
algun veí o veïna?
Helena?
Saludo els meus veïns,
la meva família
i tots els meus amics.
Són insistents.
Mimi?
Saludo a la meva família,
als meus veïns
i a tot el que m'estan escoltant.
Al món mundial.
Mireia?
Saludo a la meva família,
als meus veïns
i als meus amics
anònims tots, eh?
A l'escola.
Cristina?
Que saludo
als meus avis
i a tots els que m'estan escoltant
i als del col·le
i als veïns.
I sobretot
a la meva veïna,
Olga,
que és la que més
m'agrada
més anar amb ella.
Un aplaudiment
per la Cristina!
que ha saludat
a una veïna.
Olga,
ets l'heroïna del dia.
Molt bé.
Bé,
marxem ja,
però jo sé
que heu triat
una cançó
que us agrada
a tots i a totes.
La Cristina
i la Mimi
ballen sevillanes.
Fa poc
que va estar ballant
a la fèria d'abril
de Bonavista,
no, Cristina?
No et posis vergonyosa
perquè a més
a mi m'han dit
que déu-n'hi-do, eh?
I la Mimi
ballarà d'aquí poc
al Metropol,
no?
També sevillanes.
Quants vestits
teniu d'aquests?
De tot ballaràs.
De tot.
Quants vestits teniu?
Perquè això del vestit
és molt important
per la sevillana, no?
Jo ara m'he fet un
però és el primer
que em faig
i també tinc una faldilla.
Molt bé.
I tu, Mimi?
Jo tinc un molt bonic
que és blanc
i taronja.
Les brats
tenen vestits
de sevillana, no?
No.
No.
Heu triat la Shakira
per acabar el programa, eh?
Sí.
Una de les cançons
de la Shakira
que està sonant molt ara.
Abans deieu,
no, no,
també ens agrada
el reggaeton.
Bé, aquesta cançó
de la Shakira
jo no hi entenc gaire
però em penso
que barreja moltes coses, no?
Sí.
Moltes maneres
d'entendre la música,
fa moltes mirades
a molts ritmes.
Per què us agrada
la Shakira?
Per què?
Perquè sí,
balla molt bé
i balla molt bé.
Balla molt bé.
Perquè balla molt bé
i m'agrada molt
tot.
Algú sap
d'on és la Shakira?
D'on és, Pabel?
A tu, Àngel,
ho saps?
Del Brasil.
Jo em penso
que és d'un altre país.
Ah, no,
de Colòmbia.
Molt bé,
de Colòmbia.
Per què més ens agrada
la Shakira?
Per alguna cosa més?
Digues, Mireia.
Perquè és molt guapa
i balla molt bé.
Balla molt bé.
I això de la dansa
del ventre, a més a més,
com ho anomina?
Déu-n'hi-do, Cristina.
I canta molt bé.
I canta molt bé.
I perquè sí,
perquè ens agrada
i perquè a més
la dediquem a aquesta cançó,
si us sembla,
a tots els companys i companyes
de l'escola,
del Col·legi de Camp Clar,
a tots els veïns i les veïnes
i sobretot a la Olga,
a la veïna de la Cristina,
que és l'estrella
del programa
d'aquesta aventura de la vida.
Pabel, Sergi, Àngel,
Christian, Sara, Mireia,
Cristina, Elena, Mimi,
moltíssimes gràcies
per la vostra companyia.
Ens ha agradat molt
tot el que ens heu explicat
i quan vulgueu
ens podem tornar
a retrobar.
Un aplaudiment
pels companys de l'escola
que també treballen
l'aventura de la vida,
tot i que no han vingut avui.
Acabem amb la Shakira.
Gràcies.
No fightin'.
We got the refugees
over there.
No fightin'.
Shakira, Shakira.
I never really knew
that she could dance like this.
She make a man
wanna speak Spanish.
Como se llama?
Bonita.
Mi casa.
Shakira, Shakira.
Oh, baby,
when you talk like that,
you make a woman go mad.