Com cada dimarts, en dediquem uns minuts al matí de Tarragona Ràdio
a parlar al voltant d'alguns aspectes relacionats amb les lleis
i l'administració de justícia.
Aquesta que abordarem avui és una qüestió que, curiosament,
no havíem tractat mai.
Víctor Roca, bon dia.
Molt bon dia.
I mira que el tema de l'esport és d'aquells que desperta una falera
en tots els àmbits de la societat realment impressionant
i mai no havíem parlat.
Avui és el dia de parlar-ne, de començar a parlar-ne, no?
I de tractar-ho amb esportivitat.
I tant que sí.
Hi ha una persona que ens mostrarà la seva expertesa
perquè, de fet, ha estat durant un cert temps,
no menys preable, dins del que es diu el Tribunal de l'Esport.
Fernando Huidobro, advocat, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Bé, i cap advocat, podríem dir més coses,
però no és qüestió de presentar els currículums i anar per feina.
Però, si ens ho permets, volíem enviar una salutació molt, molt, molt especial
a algú, al Javi Terres.
Per què? Perquè ja saben vostès que és col·laborador habitual dels dimarts.
I avui hem de fer una petita, dic petita perquè no té una gravetat,
però és molesta una petita intervenció quirúrgica.
i bé, si no ha entrat en quiròfan, deu estar a punt.
I mil coses que no tingués res millor que fer que escoltar la ràdio,
doncs que rebí des d'aquí una salutació ben afectuosa de tots.
I per motius esportius, a més que està.
I a més per motius esportius.
Defensant els interessos del Col·legi d'Advocats al damunt.
Perquè va ser un partit de futbol contra el Col·legi d'Advocats de Reus.
Tu també estaves en la mateixa equip, en contra, o anava amb el mateix?
Jo en aquella època encara era el capità de l'equip.
Del mateix equip.
Encara ens manteníem, no?
Per edat.
Javi, aviam, doncs que et vagi molt bé i a veure que l'has de demanar allò de tornar a jugar,
que et deixin jugar a l'equip una altra manera.
Molta sort i una abraçada ben forta.
Sobretot, i que estigui ben aviat, ni que sigui amb la seva crossa enmig de la recuperació,
que torni aquí a la ràdio.
Si un es fa una lesió durant un partit de futbol, al cas del Javi,
que no vol dir que hagi de demanar ningú al Javi, que ja sap el que ha de fer,
però en general, perquè abans de començar el programa em deies
home, és que l'esport és una part molt important del Lleure
i a vegades no parem compte que tot això també està regulat
perquè en la pràctica de l'esport poden haver-hi moltíssimes incidències.
Sí, a veure, el que comentaves, per exemple, el supòsit del Javi.
El supòsit del Javi és una qüestió una mica més complicada
perquè és un partit sense cap mena de recolzament federatiu
ni sota l'emparament de llicències,
sinó que es tracta d'un partit d'aquells que anomenem de costellada.
Llavors, això forma part d'aquelles activitats lúdiques
que no tenen cap tipus de reconeixement ni transcendència,
a menys que estiguessin parlant que aquesta lesió ve produïda per una agressió,
que ja entraríem en un terreny inclús penal,
però hi ha moltes coses d'aquestes,
que en la competició professional menys,
però també s'ha arribat a donar d'esportistes
que han arribat a posar una denúncia,
ja sigui per via penal,
inclús efectes de responsabilitats civils
per les lesions que els han causat.
No és la primera vegada que, per exemple,
àrbitres agredits,
se'n van als jutjats d'instrucció,
a denunciar i a cobrar una indemnització
i a pretindre la condemna penal d'aquella persona
que el que ha fet és una agressió.
A part d'una infracció a les normes esportives,
l'ha agredit físicament.
I això pot arribar a ser una falta
o pot arribar a ser un delicte,
depèn de l'abast de les lesions que produeixi.
Per tant, aquella eina que s'utilitza
per treballar en temes legals
que estan relacionats amb l'esport,
ho podem encabir en funció de les circumstàncies
dins del que anomenem el dret civil i el dret penal, perfectament.
Absolutament, sense perjudici
que hi ha el que és la qüestió merament esportiva,
estaríem parlant de dret administratiu
o pseudo-administratiu
perquè no et reconeixen excessivament.
La jurisdicció esportiva és una jurisdicció
d'alguna manera una mica maltractada de vegades.
Però haureu vist que més d'una vegada
han recorregut a tribunals de justícia.
Recordareu, per exemple, el Nasti,
quan va ser sancionat amb els incidents aquells del Poli Elegido,
va acabar recorrent a la justícia ordinària.
que se'n van als tribunals contenciosos administratius.
I els jutges, això sí, normalment,
doncs el concepte que tenen és que ells són competents.
Ells admeten el tema, l'admeten.
El problema que hi ha és que les federacions,
ja sigui l'Espanyola de Futbol,
les federacions internacionals com la UEFA o la FIFA,
són molt reticents a que això s'escapi del seu àmbit
i potser recordaran oients que quan el Deport de la Coruña
va voler recórrer a la justícia,
a la justícia ordinària la FIFA i la UEFA
el van avisar que, evidentment,
l'exclourien de les competicions esportives.
Serà legal o no serà legal fer-ho?
Excloure un club de l'àmbit per recórrer a la justícia ordinària?
Jo penso que no és legal.
Però el problema és que amb la lentitud de les resolucions
pots arribar a tenir un perjudici molt greu.
Hi ha un cas, pel Mari,
que era el d'un equip de bàsquet a l'Obradoiro,
que el van descendre de categoria,
l'Obradoiro era aquell equip de Santiago de Compostela
que jugava a bàsquet,
el van baixar de categoria
i al cap d'11 anys la justícia contenciosa administrativa
li va dir, sí senyor,
vostè tota la raó no el tenien que haver baixat mai,
però aquell club ja havia desaparegut.
Aquests perjudicis es produeixen
i tot i que jo reconec la legalitat
de recórrer a la justícia ordinària,
penso que a l'esport ha de regir-se
amb tribunals esportius, bàsicament.
És més operatiu, és més ràpid
i si ens sotmetem a unes regles esportives
crec que hem de viure sota aquelles regles esportives.
Però ara penso, per exemple,
una agressió amb conseqüències físiques greus.
No, a part de l'esport...
Aquest aspecte penal sí que hauríem de...
Això, evidentment,
però el que són qüestions merament competitives...
jo entenc que no haurien d'anar.
Qui forma el Tribunal de l'esport?
A veure, jo per explicar una mica
el Tribunal Català de l'esport
penso que hauria de fer una visió una mica més de conjunt.
I a l'esport,
cada esport, cada federació esportiva,
és a dir, des d'esgrima, a badminton, futbol, bàsquet,
totes les federacions reconegudes,
tenen un comitè de competició.
Comitè de competició que és el que resol en primera instància
les incidències que es van produint,
és a dir, el futbol, doncs el nàstic,
juga el diumenge, expulsant un jugador,
hi ha un comitè de competició
que estableix quatre partits de sanció
per agressió o per insults a l'àrbitre,
el que sigui.
A partir d'aquí, hi ha un comitè d'apel·lació,
és a dir, tenim un sistema de doble instància,
no tens per què tenir-te que conformar
amb aquella resolució que et fa un comitè de competició
i pots apel·lar.
I finalment, existeix,
en m'àmbit autonòmic,
el Tribunal Català de l'esport...
I un paral·lelisme amb la justícia ordinària, no?
Sí, sí.
El Tribunal Català de l'esport vindria a ser el Suprem.
Sí que hem de fer l'explicació
que aquí hi ha una separació.
Una cosa són les lligues professionals
i una altra són les lligues que depenen ja
de les competicions autonòmiques.
Explico, per exemple,
en el cas del futbol.
La Federació Espanyola de Futbol
regeix el seu comitè de competició
sobre la primera divisió,
la segona divisió,
la segona B i la tercera,
que són les competicions nacionals.
Qualsevol incidència que es produeixi
en aquestes divisions
va al comitè de competició
de la Federació Espanyola de Futbol.
Si no estàs d'acord amb la resolució,
apel·les al comitè d'apel·lació
d'aquesta Federació Espanyola de Futbol.
Per damunt...
Perquè estàs en el mar de la lliga professional espanyola.
Exacte, espanyola.
Estàs en una competició d'àmbit nacional.
I a partir d'aquí tens una última instància.
Una última instància
que és comú a tots els esports.
Perquè aquesta situació que et deia del futbol
es produeix també amb la Federació de Tenis.
La Federació Espanyola de Tenis,
doncs amb el que és competició nacional,
hi ha un comitè de competició,
hi ha un comitè d'apel·lació,
i també té un òrgan superior,
comú a tots els esports,
que és el Consejo Superior de Disciplina Deportiva.
Són aquests senyors que li acaben tancant
el camp al Betis,
o el Madrid de bàsquet,
o el que sigui.
I llavors,
tot el que és la competició que va per sota,
és a dir,
hi ha a territori autonòmic,
que depèn de les federacions catalanes,
andalusa,
tenen els seus propis comitès.
I així,
doncs,
la Federació Catalana de Futbol
té un comitè de competició,
té un comitè d'apel·lació,
i tot això que escapa ja l'última instància,
comuna també a tots els esports,
és el Tribunal Català de l'Esport,
en aquest cas.
Qui el formen professionals de la justícia,
imagina't?
El Tribunal Català de l'Esport
té una composició
en la que hi ha set membres.
Quatre d'ells venen designats
per la Unió de Federacions Esportives Catalanes
i tres d'ells pel Consell de l'Abogacia,
pel Consell Català de l'Abogacia.
I per aquesta via
és per la que vaig entrar jo al seu moment,
substituint
a un advocat molt il·lustre de Tarragona,
que és el José Luis Calderón,
que va ser el meu predecessor.
I es feia així, d'alguna manera,
perquè el que pretenia el Consell de l'Abogacia
era territorialitzar,
és a dir, una representació territorial,
i en aquells temps hi havia
els de l'OFEC,
que eren casualment quatre advocats de Barcelona,
però els designats
per al Consell de l'Abogacia
era un advocat de Girona,
un advocat de Tarragona
i un advocat de Lleida.
Bueno, però la capacitat de fagocitació
del Col·legi d'Advocats de Barcelona
ha fet que,
a mi ja em va caducar el mandat al seu moment,
fa un any,
però em va caducar fa tres,
però vaig haver d'estar prorrogat,
perquè hi va haver moviments complexos
en els quals no era bo substituir-me,
com era, per exemple,
a les eleccions de la Federació Catalana de Futbol,
que es van acabar anul·lant.
doncs no era un moment bo
per començar a rellevar membres del Tribunal,
perquè la gent hauria pogut arribar a sospitar
que aquests relleus
no eren per transcurs de pla,
sinó haurien pogut arribar a pensar
que ho veien a altres circumstàncies,
que els ponents poguessin ser uns altres.
Però bé, la situació ha sigut
que amb la nova composició,
els nous membres són majoritàriament de Barcelona,
n'hi ha un de Lleida,
però hem perdut el que eren Girona i Tarragona,
el seu membre dins del Tribunal Català de l'Esport.
On pensa que el Tribunal de l'Esport Català,
que aquestes altres instàncies
que esmentaves ara del món de l'esport,
i en particular el futbol,
perquè tot i que estem parlant
de tota pràctica esportiva,
és inevitable,
i la culpa o la gràcia
és dels mitjans de comunicació,
no ho neguem,
és el futbol.
Però on pensa que
tota conflictivitat
o resoldre conflictes
que es puguin produir
en el terreny de joc
generalment pertany
a la lliga de futbol professional
i no a àmbits més quotidians,
més petits,
més d'anar per casa
en el bon sentit de la paraula,
quan realment
també aquí,
és a dir,
no, no,
com que estem jugant un partit
aquí,
doncs dos poblets
del Tarragonès,
doncs tampoc no cal
fer un gran massa.
Home,
els drets
sempre són els mateixos
a tot arreu,
no?
I les infraccions
sempre són les mateixes.
Ressó mediàtic
és un altre tema,
però en termes jurídics
és el mateix.
No, no,
però en un àmbit comarcal
pot tenir un rassó mediàtic
espectacular, eh?
És a dir,
en diaris de les Terres de l'Ebre
un partit entre l'Emposta
i no sé,
i el Tortosa
que hi hagi incidents,
a veure,
no se parlarà d'una altra cosa
en unes quantes setmanes.
I és molt comprensible,
perquè forma part,
doncs,
de la vida quotidiana
d'aquella zona.
Jo,
amb això sí que t'hauria de dir
que voldria esperonar
la gent
a que utilitzés
aquests mitjans.
Jo,
quan vaig arribar
al Tribunal Català de l'Esport,
i vaig arribar
molt jove,
i vaig arribar
una mica ple de supèrbia,
ho haig de reconèixer.
I era l'última instància esportiva,
la que resolia,
contra la que ja no cabia més
que anar-se'n als tribunals ordinaris,
i veia recursos.
I, bueno,
doncs,
home,
amb un foli mal escrit...
De quin tipus?
Quin tipus de problemàtica
se't va trobar?
Per exemple,
un partit entre el Bonavista
i la Canonja.
És que trobo que això serà
més il·lustratiu
que no pas llegir la llei, no?
Cosetes d'aquestes, no?
Entre partits
de segona categoria territorial,
de tercera categoria territorial,
doncs que li expulsen un jugador
i li posen 15 partits
per agressió a l'àrbitre.
I diuen,
és que no ha sigut aquest jugador
o no s'ha produït realment
aquesta agressió.
I això té
una transcendència
molt important.
Però el que anava a parar
és que jo m'ho mirava
i deia,
qualsevol recurs,
no?
Un foli
i, bueno,
doncs era un escrit
que t'ensenyava
la indignació
que portava
aquella persona.
I deies,
quina poca fonamentació jurídica.
I després,
afortunadament,
vaig ser capaç
de donar el tom
i començar a pensar
que el futbol,
el bàsquet,
el handball,
tots els esports,
l'esport modest,
es mou pel sacrifici
de persones anònimes.
És a dir,
el president del,
jo què sé,
del Vilavella,
és un senyor,
que es gasta temps
i diners
del seu patrimoni personal
per fer un bé
a la col·lectivitat.
Són gent que t'acompanya
els nanos del juvenil
a jugar,
els aposen en tres cotxes
i és el seu temps,
és el seu diner
i el dediquen.
Es dediquen a marcar el camp
el diumenge
abans de començar
perquè algú l'ha de marcar
i fan tota una sèrie de tasques
que es mereixen un respecte.
Un respecte molt important
perquè si funciona
l'esport modest
és gràcies
a aquest tipus de gent.
A partir d'aquí,
quan aquesta persona
doncs l'expulsen un jugador
i creu que se li ha comès
una injustícia,
hi ha que saber-ho valorar.
Hi ha que saber
valorar aquell escrit
que et presenten
i intentar escoltar-los.
Perquè la gent
el que vol és ser escoltada.
La gent el que vol tenir
és la impressió
que aquell tribunal
li dictarà favor
o li dictarà en contra,
però se'ls ha escoltat
i ha valorat
el que ells exposaven.
I això és molt important
de fer-ho.
a partir d'aquí,
les resolucions,
ja et dic,
poden anar en un sentit
en un altre
i de vegades
tens un problema de prova.
I porten un timing
similar al que poden
portar els tribunals
de justícia ordinaris.
Van una mica més ràpid.
És a dir,
per exemple,
els comitets de competició
són absolutament ràpids
i la gent es queixa.
Oh, és que no em diuen res,
m'han posat quatre partits.
Sí, bueno,
però és que són també
un grup d'advocats
normalment
que ho fan
per amor a l'art,
que estan cada dimecres
allí a la seu
de la federació
i tenen
un munt d'actes
de tots els partits
és que no et podries
fer idea
dels partits
que s'arriben a jugar.
Entre Primera Catalana,
les territorials...
Incidents,
n'hi ha molts partits.
Jovenils,
cadets,
infantils,
n'hi ha moltíssims.
Això també arriba
el que són infantils,
cadets,
tot arriba allà.
Arriba tot.
Clar,
aquesta gent
va absolutament desbordada
i l'únic que et pot posar
és,
article total,
quatre partits,
dos partits.
El comitè d'apel·lació
ja arriba molt més filtrat
tot això.
i, evidentment,
al Tribunal Català de l'Esport
hi arriben moltes...
Casos molt puntuals,
clar.
Molt puntuals,
però, bueno,
nosaltres estàvem a 150,
200 expedients a any,
ja t'entren coses.
Però,
l'important que et dic
és donar-los una resposta,
escoltar-los.
Sí que després
és molt difícil
de fer entendre la gent
determinades posicions.
Per exemple,
oh,
és que és la paraula
de l'àrbit
contra la meva.
Oh,
és que nosaltres
no tenim els mitjans
que té el Barça
de filmar els partits
en vídeo,
que és el que et diuen.
Moltes vegades
en el recurs t'ho deien.
Però, bueno,
de la mateixa manera
que
te pot passar això
amb la Guàrdia Urbana
de Tarragona.
El Guàrdia Urbana
té una presumpció
de veracitat,
però això és un problema
de seguretat jurídica.
A la persona
que li confereixes
una autoritat
li has de donar
un plus
de validesa.
I has de pensar,
en principi,
que la persona
que es dedica
a l'arbitratge
en l'esport
està dient la veritat
i que no tindrà
cap interès
en perjudicat.
Pot ser que sigui,
que tingui interès
en perjudicat.
Pot ser.
És que l'àrbitre,
a vegades parlem,
i no deixa de ser
la primera instància
dintre d'un procediment,
dit figuradament.
És a dir,
se li ha d'investir
una miqueta
en cert grau d'autoritat
perquè,
si no,
la comparativa
és totalment clavada,
no?
És la Guàrdia Urbana.
És l'urbano
que et posa la multa
i el qual,
en principi,
té un grau
una miqueta
més alt
que la persona
que fa el recurs.
De tota manera,
si em permets,
jo volia
introduir una idea.
Quan un club esportiu
té un problema
d'efectuar
o de realitzar
unes al·legacions
o un recurs
per motius
de qualsevol aldarull
o qualsevol incident
o qualsevol circumstància
que li hagi sobrevingut,
efectivament,
es troba moltes vegades
amb la situació
que, bé,
gent anònima
efectua
o realitza
o escriu
aquelles al·legacions.
Esclar,
òbviament,
se'l té que sentir
i em consta
que els tribunals,
les instàncies esportives
intenten captar l'essència,
però, òbviament,
no és un professional.
El no ser un professional,
moltes vegades,
hi ha una mancança
d'haver,
no en quant a la redacció,
sinó de no haver utilitzat
una sèrie d'elements
de prova
que poden ser molt importants
i que, en principi,
el professional
de seguida
o en seguida
capta o veu
i que aquesta persona anònima
no percep.
Què vol dir això?
Doncs que ja no cal gravar en vídeo,
sinó que, a vegades,
recórrer a l'assassonament
d'un professional,
bé,
és com una multa de trànsit.
Aquest professional
no vol dir
que et vagi a salvar l'assumpte,
però, possiblement,
li posi les coses més difícils
al tribunal de l'esport.
Té més creativitat,
és capaç de dir-te
escolta,
podries utilitzar això,
això i això
com a mitjans de prova.
I,
amb això sí que vos haig de dir
que la jurisdicció esportiva
procuràvem ser una mica
més laxes,
no?,
de permetre una mica
més els mitjans de prova
i la creativitat de la gent
perquè entenem
de la dificultat que hi ha.
Clar,
ens centrem
i és inevitable
al futbol,
en particular,
a la Lliga Professional
o no,
però, de fet,
aquest tribunal,
aquesta jurisdicció esportiva
és competent
en altres àmbits de l'esport.
Pràcticament,
és a dir,
que es pot ocupar
des d'un tema
que estigui relacionat
amb un campionat de trial,
gimnàstica rítmica,
escacs...
Escacs,
escacs,
vols una anècdota?
Per exemple...
Hi ha un llibre molt bonic
que es diu
La Catedral del Mar,
que el vaig llegir,
està molt de moda
i em va encantar.
Em va costar molt llegir-lo.
I et diré per què.
Doncs perquè el senyor
Ildefonso Falcones...
Que és advocat.
És advocat.
I és jugador d'escacs,
o no recordo si és àrbitre,
i és una persona
que ha recorregut
el Tribunal Català de l'Esport.
Ah, sí?
Més d'una vegada
havia presentat
els seus escrits, clar.
I jo me mirava a l'escriptor
i deia,
no,
aquest dia me'l conec.
I veia La Catedral del Mar
i me feia...
I et visualitzaves a l'autor
amb la seva...
No,
d'aquest ja he llegit molt jo.
I no m'agradava
perquè em donava pal.
I llavors,
no,
però realment,
després vaig fer
un esforç de consciència
i vaig dir,
a veure,
siguem seriosos,
llegim-se el llibre
i després ja opinarem.
I m'atrec el sombreró
del senyor Ildefonso Falcones.
A nivell d'esportistes individuals,
ara penso aquí,
quin tipus de casos
poden arribar a un tribunal?
Et pot arribar
absolutament de tot.
Inclús,
t'arriben sancions
internes de clubs.
És a dir,
pensa que nosaltres tenim,
teníem,
quan estava jo,
l'àmbit competitiu,
l'àmbit disciplinari,
a mi me va arribar una vegada,
doncs,
d'un club de golf
que a un senyor
va tenir un comportament
poc correcte
amb altres jugadors,
concretament
amb unes noietes
de 12 anys
que es va negar
a jugar al partit
amb elles
perquè deia
que quan niñas
no jugava,
vaja bestiesa.
Molt esportiu,
aquest esperit d'aquest senyor.
Molt esportiu
i que, bueno,
de què tenia que parlar
aquest senyor,
que era un professional
liberal
amb nenes.
El recurs,
inclús,
era d'una advocada
que a mi em va sorprendre
que fos capaç
de dir coses d'aquestes
que deia
de que parlava
del cine,
del cole
o d'actores,
no?
Jo pensava,
doncs,
potser les que s'avorreixen
són les nenes
perquè si tu jugues
un torneig de golf
és que tens el nivell
per jugar-lo,
tens el hàndicap
per jugar,
per tant,
potser eren molt superiors
en ells
i s'avorrien a elles.
i els hi vaig acabar dient
que evidentment
el golf
tenia un vessant social
molt important
però que aquestes
practicava el local social,
no a baix en el camp.
I l'havien sancionat
amb una
pèrdua de condició
de soci,
una sanció
durant un mes
i aquest senyor
va recórrer
al Tribunal Català
de l'Esport
contra la resolució
del club de golf
que li posava
aquesta sanció.
És curiós,
no?,
aquest tipus de casos
que realment es donen.
Només pensem
en el futbol,
clar.
No, no,
hi ha absolutament
de tot.
i han de saber
tot tipus,
els membres del Tribunal Català
de l'Esport
i el Ferran
moltes vegades
l'he comentat,
han de saber
de tot,
han de saber
normativa d'esgrima
moltes vegades,
a vegades m'explica anècdotes,
ho que hi ha sobre patins,
automobilisme,
les verificacions,
un determinat
un campionat català,
terminologia
de determinades piruetes
que es fan en gimnàstica,
és a dir,
absolutament tot.
Hi ha temes de paritatge,
hi ha pèrits
o és el que diu el Víctor,
tots heu de saber de tots
o com a mínim anar a Sant Google
i anar a buscar coses.
Hem de saber,
tenim les reglamentacions
de tots els esports.
Amb xuleta,
una mica,
perquè és que és impossible
arribar a tot.
A veure si home,
saps que amb elterofília
hi ha arrencada...
La delterofília
també en saps, Fernando?
Una miqueta,
una miqueta,
perquè és que
t'atraves de tot,
no?
Sí, sí, és clar.
El que sí que és com
el futbol,
no reàrbitres partits,
és a dir,
jo les piruetes de gimnàstica,
si no li van valorar
el doble lutz aquell,
això no hi puc entrar.
No, no, clar.
Igual que el futbol,
si era córner o no,
o si aquella jugada era penalti o no.
Però has de conèixer
el que és cada cosa,
és a dir,
tu saps que és un córner.
Després la valoració
de si va ser córner o no
ja és un altre tema,
però has de saber
que és un córner.
Sí, però aquesta història
ja no hi entres.
Però, si em permets,
li faré una pregunta.
Però de futbol,
com que en sap tothom
en aquest país?
El problema és que tothom
se'n pensa saber,
que és una altra cosa.
Però volia fer,
com a antic membre
del Tribunal Català de l'Esport,
el Ferran Alnando,
li volia fer una pregunta
potser un tant retòrica,
però que crec que és un tema
bastant interessant
i que moltes vegades es parla.
Es valoren els vídeos?
Sí.
L'antiga movió o la?
No, perquè és que ja...
És un tema molt discutible
i ho extrapolo
al tema o a la qüestió
d'un partit professional de futbol.
Es miren els vídeos
a l'hora de valorar
agressions, sancions?
És un tema molt de discussió.
No se'l miren,
si se'l miren...
Més encara,
des de l'aprovació
de la nova llei
d'enjudiciament civil,
perquè entra com a mitjans
les proves videogràfiques
i tota una sèrie
de medis de reproducció
intentant adequar
la justícia
als temps moderns, no?
I seria absolutament
descabellat
que nosaltres,
com a jurisdicció esportiva,
no els féssim servir.
El problema és que,
de vegades,
la gent vol veure en els vídeos
coses que no veus.
Jo m'he tregat
algun partit de futbol
sencer,
perquè et deien
que va ser
una constant persecució
de l'àrbitre
contra el nostre equip
i tregar-me partits d'aquests
de segona o tercera divisió
de futbol,
sala,
amb una cridòria espectacular,
amb ambient crispat,
això sí,
i et fas creus.
Et fas creus
de molt seriosament
i poc esportivament
que de vegades
es pren la gent
al tema de l'esport.
Pot haver-hi
una agressió
d'un jugador
a l'altre,
però també,
disortadament,
a vegades assistim
a agressions
entre el públic
o el mateix públic.
Aquest tipus de casos
també regeixen
per la jurisdicció esportiva
o ja entraríem
en els tribunals
ordinaris,
perquè és un tema
d'ordre públic,
o d'agressions...
espectador contra espectador
ja és un tema
d'ordre públic
en el qual...
I espectador
a jugador
o àrbitre...
Espectador a jugador,
sí que aquí
em vaig tenir
que dictar
una vegada una
d'espectadors
que havien entrat
al camp
i hi havia hagut
agressions.
Dius,
bueno,
i aquest senyor
jo no el tinc
identificat,
però tinc
que presumir
que el futbol
comporta
tota una sèrie
d'elements
com són
els seguidors,
que és un entorn
de l'equip
i si
s'aprodeix
una agressió
sobre jugadors
d'un determinat
equip,
té que presumir-se
que això ve
determinat
per l'entorn
de l'equip
contrari
i llavors
sanciones
aquell equip
amb les mesures
que preveu la llei.
Això ha passat
més una vegada.
Hi ha un altre cas
també
un tant
sotmès
a aquestes presumpcions
que és un jugador
que surt del camp
i es troba
a l'àrbitre
fora del recinte.
Al carrer,
com si diguéssim.
l'endemà
o en una discoteca
o en un bar
prenent una copa a la nit.
Clar,
estan parlant
jugador i àrbitre
o fora del recinte
no cal anar tan lluny
ni física
ni temporalment.
Es troben fora del camp
estan traient
els seus respectius vehicles
i es troben
i tenen una discussió
o algun tipus
de
tractament
entre cometes
sobre el que ha succeït
dintre del partit.
I no deixa de ser
una figura
un tant híbrida
perquè és clar
és indiscutible
que s'està
en condició
d'àrbitre
i jugador
però fora de...
Qui seria compatri?
Jo crec que nosaltres no.
Jo crec que tampoc
però no deixa de ser
un híbrid.
Podríem parlar,
podríem...
com a advocats
doncs la nostra obligació
és trobar arguments
de favor i en contra.
però en principi
jo
em posicionaria
en contra.
El meu primer plantejament
després
totes aquestes coses
cal estudiar-les.
Però sí que
abans d'acabar
m'agradaria fer també
un últim apunt.
No només
estem parlant
de temes disciplinaris
i competitius
sinó que
el dur del Tribunal Català
de l'Esport
per mi
el més dur
era que érem competents
amb el tema electoral.
Electoral
de clubs
i de federacions.
és l'última instància.
Això és un jardí.
A veure,
a mi
avaluar
una agressió
d'un...
Entra en un partit de futbol
entre dos clubs
el Vilavella
i el Vilarrodona
és menys complicat
per dir-ho així.
Estàs parlant
d'uns fets
molt fàcilment tipificables
que t'abasa un article
que t'estableix
entre 4 i 15
partits
en funció de...
I fet
un recurs
amb molt bona voluntat
per una gent
que tampoc
farà un recurs
excessivament complicat.
Però si estem parlant
per exemple
per posar un exemple
de les eleccions
del tenis Barcelona
i hi ha una impugnació
d'aquelles eleccions
i arriba el Tribunal Català
de l'Esport
i ja estem parlant
de gent
que els hi val honor i tot.
I no et venen pas
amb un recurs
de dos fulles.
Et venen amb un recurs
d'aquests grans bufets.
Et venen exacte
amb un bufet d'advocats
de primera línia.
De nom.
Hi ha un cas
molt recent
i abans hi ha dit
al club
les eleccions del Barça.
Les eleccions del Barça.
Hi havia un informe
d'un il·lustre bufet
de Barcelona
a favor del Barça
la jurídica...
Bueno,
encara està pendent
de recursos
a la justícia ordinària
si no recordo malament.
Curiosament,
a mi el cessament
me'l van donar
el dia abans
d'admetre tràmit
el tema aquest.
Va ser l'any passat,
no?
Els voltants del Nadal
que es va admetre tràmit.
El 12 de desembre,
concretament.
El 13 teníem la sessió
i el 12 vaig cessar,
curiosament.
Jo crec que hem de tornar
a parlar d'aquest tema.
Hem fet...
Abans d'iniciar
el programa
dia, Fernando,
però voleu parlar
de tot això?
I ja...
Jo crec que estàvem
atents al gran...
No, no, home,
una pinzellada
i realment és una pinzellada.
Finalment,
vosaltres com a advocats
i també practicants
d'esport,
ja sabeu vosaltres
que es parla molt
i que la justícia
al nostre país
té la imatge que té,
segons qui parli,
etcètera.
a nivell general
diríeu que,
per exemple,
el Tribunal Català
de l'Esport
té bona imatge,
bona reputació?
No tan bona,
té credibilitat,
no en té tanta...
El Tribunal Català
de l'Esport
no tenia
una imatge
excessivament bona,
però vam tenir
la sort
i la desgràcia
de tenir
la impugnació
de les eleccions
de la Federació Catalana
de Futbol.
I les eleccions
de la Federació Catalana
de Futbol
van portar
molt de ritme un bori.
I el Tribunal Català
de l'Esport,
a veure, jo quan ens va arribar
aquest tema
vaig pensar
fem el que fem
i amb perdó
dels oients
sortirem amb el cul cagat.
Afortunadament,
doncs,
vam ser capaços
de fer una...
i vam dedicar moltes hores.
És a dir,
pensa que això
són càrrecs no retribuïts
més que el desplaçament
i anàvem dimarts
i divendres
a Barcelona
cada setmana,
ens reuníem constantment
i jo em vaig passar
moltes hores
treballant el tema,
però crec que vam donar
una imatge
molt correcta
d'independència.
Pressions?
N'hi ha en aquest món.
però vam ser
bastant capaços
de prescindir
absolutament
de totes les pressions
i d'intentar
ser justos.
I crec que és
la resolució
que més bé
li ha fet
als òrgans
disciplinaris,
als òrgans jurisdiccionals
esportius catalans.
de fet,
més enllà
d'aquestes qüestions
com les eleccions
del Barça
que esmentava el Víctor
o la del Tenis Barcelona
que deies tu mateix,
el que és interessant
és que aquell directiu
del Vilavella
realment confi
en les altres instàncies
que li pugui resoldre
aquell problema
i allò que
a ell no li va
la vida ni l'honor
però sí que li va
la il·lusió
de fer esport
en el seu poble,
en la seva comunitat.
Però això s'hi van veure
molt tocats
amb el tema
de la Federació Catalana
de Futbol
perquè votaven
tots els clubs,
no votaven més el Barça,
votaven els petits clubs,
el Pobla de Massaluca,
el Canà,
el Sant Climent Sacebes.
Va ser una cosa
que la vam viure
i nosaltres
els vam reclamar
el seu ajut a tots,
els vam enviar circular
a tots
dient als senyors
expliqui'ns
si han l'otorgat vostès
vot en representació
o delegació de vot
i es van veure
que ells també formaven part
i això va ser un tema
per mi fonamental
per l'esport català.
Fernando Uidobro,
Víctor Roca,
moltíssimes gràcies
i fins la propera.
Bon dia.
Gràcies, bon dia.