I el seguim acompanyant des del matí de Tarragona Ràdios.
El temps de curar-nos en salut com cada setmana
des d'aquest espai que fem en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director, gerent doctor, Joan Marietzana.
Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Benvingut.
I saludem avui Sandra Pedretes, infermera.
Sandra, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Gràcies per acompanyar-nos.
Ho anunciàvem aquest matí.
Avui abordem una qüestió d'aquelles
que bé, creiem que des del punt de vista de la salut,
sobretot de la salut comunitària,
és important perquè no se'n parla gaire,
tot i que és una pràctica habitual la del piercing.
I si ens dona temps, doncs, poc o molt una referència al tatuatge
que sempre que estigui lligat farem, no, doctor Azarà?
Bé, de fet, no té res a veure els piercings amb els tatuatges,
però d'alguna manera són dues pràctiques
que o es fan bé o són de risc.
I el tatuatge té els seus riscos importants,
que també, almenys una referència ens agradaria dir.
Però bé, el motiu d'avui, de la ràdio d'avui,
seria parlar dels pírcings, no?,
aquest famós nom que jo, personalment,
no sé d'on surt, això, el pírcing,
però sí que és un tros de ferro
que es posa com una arracada, no?,
a través d'un cartíl·leg, normalment,
o d'un teixit que és la pell,
per tant, estem parlant normalment
de teixit pell i teixit sucotani,
i a vegades cartíl·leg,
amb orifici d'entrada i sortida,
perquè sol tenir, doncs, una rosca o alguna cosa que el fixa,
amb algunes excepcions, com en el meu en parlarem,
que són els que es posen a les dents,
que són carregolats,
i que això, per tant, vol dir que és un ferro,
un tros de ferro, que es fa una ferida,
i que aquesta ferida provoca dins de la pell
o dins del teixit un canal, una canalera,
que allí s'està,
i que, igual que la arracada,
i que, doncs, mentre no es retiri aquest cos estrany,
doncs, allò és un cos estrany dins de l'organisme.
Aviam, nosaltres aquí, òbviament,
no entrem a valorar des del punt de vista estètic
si és bonic o és lleig o un piercing,
això és un tema molt personal,
cadascú és molt lliure de fer el que vulgui.
Personalment, tots tenim la nostra idea,
dius, vés, ara foradar-te el cos,
fes el que vulguis.
Ho tractem des d'un punt de vista de salut.
I, a més a més, coincideix que la Generalitat,
des de la Conselleria de Salut,
doncs, ja ha anunciat que vol, doncs,
revisar tota la normativa que regula
el que és, doncs, aquesta pràctica,
i fins i tot apunta que en aquesta regulació
podria, prohibiria usar la pistola perforadora
al pavelló auditiu.
Això ja ho veurem, ho han d'acabar de fer.
Nosaltres avui, i amb el doctor Atserà i amb la Sandra Pedret,
el que parlarem és de cadascuna d'aquestes zones
que habitualment s'aforaden,
doncs, quin risc hi ha
i quines mesures higièniques
per prevenir futures infeccions
podem prendre.
Partint de la base, evidentment,
que cadascú que faci el que vulgui.
És a dir, de fer el que vulgui, no?
Tu veig que no...
que com no estàs en la onda, eh, del piercing.
Digues que em vaig portar un
i el vaig tindre que treure per problema d'al·lèrgies.
Vull dir que...
Sí, és que hi ha persones que són...
Hi ha persones, mira, la primera punta,
hi ha persones que poden ser, doncs,
més susceptibles a patir infeccions
o mostrar algun tipus d'al·lèrgia
a l'arracadeta, a l'orella
o a qualsevol altra part del seu cos.
La predisposició al·lèrgica existeix.
De fet, fins fa poc érem les dones
les que patien més predisposició al·lèrgia
al níquel,
que és el principal component
que porten les arracades i això,
perquè érem les que més joies portaven.
El que passa que ara ja està sent hasta amb els homes.
Perquè cada vegada es perforen més
i com més contacte hi ha amb un al·lèrgent,
hi ha més probabilitats
que facis al·lèrgies, no?
Antigament, les nenes quan neixien,
doctor Azzerà, les nenes quan neixíem
ja directament ens fredaven les orelles,
la qual cosa de grans ja ho agraïen
perquè no ens ho havíem de tornar a fer,
però ja d'uns quants anys cap aquí
en general no es fa això.
Depèn, depèn dels pares,
si hi ha molta gent que sí.
No, no, però dic que en el moment
allò ja t'ho feien directament a l'hospital,
avui en dia no, no,
ho dic des de com a pràctica habitual.
Bueno, el que està,
com a pràctica clínica habitual molt normalitzada
és que qualsevol tipus d'actuació, intervenció,
sobretot si és traumàtica,
vull dir que es parantarà el que en diem nantros,
evidentment s'ha de demanar autorització a la persona
i en tot cas a la tutor,
que és els pares.
Per tant, per defecte,
i només naixent-se i sent-se rutinàriament,
en absolut,
ara si algun pare ho demana i tal,
llavors es fa,
però tampoc és una pràctica molt de l'hospital.
O sigui, si la llevedora ho sap,
si ho vol fer,
però diguem-ne així com a protocol i en absolut.
Les dones d'una certa generació
ja naixien amb els forats fets a les orelles,
directament, ja sortien.
Jo crec que sí,
era un concepte ja de comadrones
i d'un pensament del temps.
Encara que farem els foradets a les orelles
per les arracades,
que es vegi que és una nena,
d'aquesta cosa,
avui dia la cosa no serviria,
perquè hi ha nens que també porten un piercing,
nens, no nois,
sinó nens.
Per on comencem?
Fem revisió corporal
de la llista de possibles llocs
on habitualment la gent es posa els piercings.
Et sembla, Sandra?
Doncs tu mateixa,
vés traçant aquest mapa,
si et sembla,
i anem parlant una miqueta
quins són els llocs més habituals.
Un dels més habituals,
comencem per la cara,
és els que solen posar l'aleta nasal,
que ara ja hem passat d'aleta nasal,
a tabics nasals,
Ah, sí?
Sí, fins i tot a l'entrecell,
vull dir, hi ha piercings
amb moltes varietats de la cara.
Aquell que veus el brillantet aquí a l'aleta,
aquest perfora tot el que és el cartíl·lec?
Això és un cartíl·lec, no?
Perfora el que és el cartíl·lec,
i l'única diferència que hi ha
amb una arracada convencional
que en tendríem per una rosca,
és que és la mateixa barreta
que travessa la perforació,
porta com un...
fa com una volta,
que és el que la fixa...
Com una mena de ganxet,
una mena de ganxet,
perquè no pugui sortir
una altra vegada cap a fora.
Com l'am dels peixos, no?
Home, no es clava la carn,
però sí que fa com una mena de tope
perquè no pugui sortir cap a fora.
Això l'aleta,
el que dius aquí entre les celles?
Aquest és com els que hem vist
a vegades sobre la cella,
és un tub que passa,
llavors porta normalment dos boletes,
una fixa i la segona,
que és la que s'enrosca,
que és la de fixació.
La diferència important és la zona,
no?
O sigui,
hi ha aquí la zona del nas,
és aquella cosa que no és ben bé així,
però ho dic perquè el nom popular
se coneix bé el triangle de la mort,
que en deien, no?
O sigui,
el voltant d'aquí,
la vascularització de la zona del nas
és una vascularització tremendament...
és diferent de la resta de la cara,
d'alguna manera,
hi ha una gran vascularització
lògicament pel fet que nosaltres
el pavelló olfatiu,
de l'olfacte,
que el que hi ha darrere,
que hi ha l'edmoides,
que és l'os que està just sota del frontal,
hi ha els dos pavellons dels ulls
i al mig hi ha un forat,
i en aquest forat hi ha una cosa
que no diem una làmina cribosa,
que és com una mena de...
com si fos pa esponjós,
absolutament esponjós,
que és on hi ha totes les terminacions nervioses
per poder fer l'olfacte,
que és un sentit tremendament desenvolupat
que tenim nosaltres
i, de fet,
hi ha animals que molt més que l'home,
no?
I, per tant,
és un òrgan neurològic
molt especialitzat,
però si l'ullo és,
l'olfacte també.
Tot això necessita,
lògicament,
una gran zona de gran vascularització
i molt alternativa perquè mai ser un element vital,
hi ha animals que és vital, vital, vital,
perquè bé no hi veuen i amb l'olfacte es mouen,
no?
El ser molt vital està molt protegit
des d'aquest punt de vista vascular.
Què vol dir això?
Infeccions en aquesta zona
poden passar la sang molt fàcilment
des del punt de vista
d'infectar a qualsevol òrgan de...
O sigui,
convertir-se en una infecció sistèmica,
una infecció que agafi al cor,
que vagi al ronyó,
que vagi als pulmons,
però també pot,
amb molta facilitat,
infectar aquesta làmina
que està just sota el cervell
i provocar una infecció cerebral
tipus meningitis.
És un casos extrems, no?
Sí, clar,
però estem parlant
que qualsevol infecció
en aquesta zona
compta
perquè pot realment
ser potencialment greu.
Estem parlant
que facilitar,
i el que deia la Sandra abans,
cada cop amb més risc
en aquesta zona,
doncs jo diria
que és una pràctica
amb una certa imprudència.
La TET té un risc,
òbviament,
el risc zero no existeix, no?
Sí, només si tenim en compte
que determinades parts del cos
ja són contaminades de per si,
el nas no deixa de ser un filtre
per on filtrem nosaltres
els bacteris
que entren dins del nostre cos.
Està colonitzada, per exemple,
igual que podria passar amb la boca.
Això pel que fa a la infecció,
però, per exemple,
en el moment d'executar,
de fer forat,
ara penso en la cella, no?
Precisament hi ha tota una geografia
subcutània
que dius
per aquí passen moltes coses
i moltes terminacions,
no pot ser que et toquin alguna cosa.
És una zona molt sensible,
molts nervis,
molta irrigació sanguínia.
Si alguns hem fet algun tall
a la cella alguna vegada
ja sabem que s'angnen moltíssim
perquè és una zona
que pràcticament tenim pell,
os, nervis
i molts vasos sanguinis.
Amb què es fan generalment
aquest tipus de perforacions?
Perquè abans esmentaven la pistoleta,
aquesta clàssica,
de les orelles,
però en aquestes altres parts...
Normalment hi ha una tendència
cada vegada més
a utilitzar materials d'un sol ús,
que solen ser agulles
d'un sol ús
o que es puguin esterilitzar fàcilment,
tant químicament
com amb calor,
amb un autoclau o així.
I solen ser hueques
per poder passar a través d'elles
el que seria ja després
el piercing en si
i després només
tindre que col·locar les fixacions.
Això deu fer una miqueta de mal, no?
Sí, n'hi ha alguns
que utilitzen algun tipus
d'anestèsics tòpics
que, bueno,
fins a quin punt
són útils o no,
jo crec que és també
una qüestió psicològica,
que si et posen
a algú sembla que et fan menys mal.
Per tant,
una infecció
en aquests pírcins,
el nas,
aquí la zona
de la cella,
la cara,
també el llavi,
n'hem vist sovint, no?
Pírcins al llavi
o varios al llavi,
també és habitual.
El llavi
i tot el que és zona de boca,
a part del risc
que poden tindre d'infecció,
hem de pensar
en el risc
que poden tindre
per les dents
i genives.
Poden provocar fractures dentals,
poden provocar lesions
a les genives,
fins i tot
que fan que la geniva
es vagi sensibilitzant
i es vagi com a retraient
i fins i tot
poden perdre
peces dentals
per culpa
d'haver anat
danyant la geniva.
També n'hem vist
a la barbeta,
aquí sota el llavi inferior,
n'hem vist algun també?
Però aquests també van
enclats
per dintre de la boca.
És com de malparlar això
que li diuen
és allò que visualitzes.
O hi arribarem
a altres llocs del cos
que veuràs tu,
ja ho arribarem ja.
Déu-n'hi-do.
Perill o risc
d'infecció
en el cas
que es produeixi
ràpidament
el metge
s'ha de treure
aquella arracada,
aquella joia
i aleshores
procedir
a un tractament
per la infecció.
Sí,
sobretot
acudir
a un metge
que al canvi
a la fi
és un especialista
que et pot donar
bon consell
perquè
remers casolans
en coneixem tots mil
però sobretot
en la majoria
dels casos
passa per
extreure aquell piercing
perquè al canvi
a la fi
és el que està
provocant el dany
i a vegades
fins i tot
tindre que prendre
antibiòtics orals
per fer un tractament
d'aquella infecció
depèn del grau que sigui.
En el cas
de l'orella
a banda del tradicional
el lòbul
que bé
en principi
sí que pot haver-hi
una mica d'al·lèrgia
a infecció
i a vegades
és temporal
i en altres parts
de l'orella
totes elles
són
diguem-ne
rebasteixant
el mateix risc
a l'hora d'aforadar-les
és el mateix
el lòbul
que la part superior
del cartíl·leg
La part superior
és
el cartíl·leg
té més propensió
a vegades
a fer ferides
que anomenen
més granulomes
que es facin
avultacions
perquè
el cos
al cap i a la fi
intenta batallar
contra allò
no deixa de ser
un cos estrany
i el cos
no ho vol allò
per molt que nosaltres
per estètica
ho vulguem
llavors
es poden fer
cicatrius
diferents
engruixides
més lletges
a part és una zona
menys irrigada
per sang
costa més
de cicatrizar
les ferides
al dormir
també exercim
una pressió
diferent
també
és diferent
la pressió
que fas
sobre l'òbul
de l'orella
que sobre el cartíl
que t'aguanta més
el pes del cap
llavors tot això
fa que no t'arribi
tant la sang
amb aquella ferida
que al cap i a la fi
és el que t'ajuda
a tu
a curar-la
a vegades ho hem vist
perquè generalment
són persones joves
en principi
que tenen aquesta pràctica
d'acabar de fer el piercing
i allò em fa mala cara
no no
és normal
els primers dies
és normal
els primers dies
no és normal
vull dir
si feu
és una inflamació
o una supuració
per molt que diguis
els primers dies
és normal
anem al metge
jo crec que qualsevol
tipus de dubte
més val
anar al metge
i que em digui
mira tranquil
no res
és la inflamació
del primer moment
que t'han estat manipulant
i quedar-te tranquil
que no dir no és res
i acabar amb una infecció
important
la ferida és ferida
i els dies de curar
de la ferida
no se'ls treu ningú
per tant
una certa reacció
inflamatòria
i la reacció inflamatòria
porta una mica
una certa supuració
perquè alli has provocat
un tall i una ferida
és inevitable
el fet
de l'òvol
de l'orella
o la zona
més del cartíleg
vull dir
que estàs agafant
un tegit
o sigui
li estàs sumant
un factor de risc més
que no pas
la zona habitual
del pavelló auditiu
en el qual
pràcticament
no hi ha cartíleg
hi ha espell
i tegit greixós
i res més
però dins de tot
a diferència
del que dèiem abans
aquesta zona
no té aquells riscs
d'estar tan
fàcilment contaminant
com és la zona
de l'orella
o bé
de la boca
jo crec que
el risc
és molt inferior
vaja
de llarg
és molt inferior
en el cas
d'una infecció
en un lloc
o en un altre
l'altra qüestió
que he comentat
és que si
aquesta infecció
té de mal curar
dit d'aquesta manera
o bé
es provoca
una reacció
tipus
de fer
una cicatriu
que a vegades
hi ha persones
que tenen tendència
a fer
una cicatriu
anòmala
i això
doncs
acabes posant-ho
en la zona
més bonica
que és
la frontal
de la cara
pots acabar
provocant
una autèntica
cosa lletja
que és
com un gra
o una cicatriu
un queloidi
que en diem nosaltres
que és aquesta cicatriu
que és
com avoltada
i aberrant
perquè hi ha persones
que quan se fan un tall
o una ferida
doncs tenen aquesta tendència
a hipersicatrizar
diguem-ne
i això
crea un avoltament
i és una ferida
aquell tall
que quan
pràcticament tots
al cap d'un temps
ni es veu
i tens que guaitar
a veure on t'està
aquest determinat
número de persones
que tenen tendència
a fer queloides
que de lleig
es fan com
com un bunyigo
en aquell lloc
de la ferida
la llengua
perquè n'han parlat
i també és molt habitual
el tema del piercing
a la llengua
i de vegades
et surt un granet
i et costa de parlar
i vostè
t'allà allà
home de fet
durant el període
sobretot
el primer període
de cicatriuització
no podem ni menjar sòlid
hem de tindre en compte
que hi ha una inflamació
molt important
la llengua
la necessitem
per salivar el menjar
i per poder-nos
l'empassar bé
llavors
hi ha un cert temps
que s'ha de tindre en compte
sobretot
no menjar coses sòlides
més aviat líquides
ni molt fredes
ni molt calentes
perquè no puguin danyar
la zona
de
de cicatrizació
per no
donar detalls
i no ser desagradables
el procediment
és el mateix
que el que hem dit
a forat
fredet
i recadet
bé
jo crec que en el cas
de la llengua
des del punt de vista
que anem de risc
d'infecció
la llengua és molt agraïda
a qualsevol infecció
o sigui
la llengua és un tegit
que
s'ho proposa
que com que el necessitem tant
és molt musculat
i està molt irrigat
però té una irrigació
molt diferent
és un tegit
molt agraït
a la cura
i el risc
jo crec que en el cas
de la llengua
el problema més important
és
és la incomoditat
i els efectes
de la temperatura
perquè
pensem que la calor
o sigui
que el menjar
estigui calent o fred
normalment és la llengua
que ràpidament el detecta
i darrere
poses els gusts
no
el gust
pel menjar
vull dir que
el fet
que estigui
un metall
en contacte
transmet la temperatura
moltíssima més rapidesc
que no pas
si no hi sigui
això
a la nevera
poses una cosa de ferro
i la temperatura
l'agafa
molt més ràpid
amb positiu
i amb negatiu
la inèrcia
que té el metall
és molt més
menys
que no pas
la que tenim nosaltres
per tant
refreia més ràpid
i s'escalfa més ràpid
dit així
que el propi cos
que l'aigua
que en el fons
som aigua
majoritàriament aigua
i per tant
el temps
de refredar
i escalfament
és diferent
i estàs posant allà dins
que és
diguem-ne
el teu sensor
de la temperatura
i del gust
un instrument
que està alterant
aquest sensor
anem baixant
cap a altres zones
del cos
els pits
la zona dels mogrons
també hi ha qui esforada
aquesta zona del seu cos
és una zona molt delicada
tant homes com a dones
sí
sobretot en dones
si hi hagués
algun problema
de danyar
alguna gràndula
mamària
en certa manera
podria afectar
si després
volguessin allotar
en un futur
un fill
en un futur
més o menys proper
i un risc
d'infecció
també és
una qüestió
important
també és una zona
molt vascularitzada
amb molts nervis
i amb unes
glàndules
que són
molt sensibles
i
que les podem necessitar
algun dia
un programa
una miqueta
d'esgarrifar
perquè allò
que anem descrivint
ara no és perceptible
però a l'estiu
veiem molts pírcins
als malics
sobretot
de les jovenetes
aquests sí que són pírcins
majoritàriament
femenins
de dones
i no pas tant d'homes
no?
Sí
mira
m'agrada que diguis
això de
sobretot ara a l'estiu
perquè hi ha com una tendència
de cara a l'estiu
que és quan més es veuen les coses
més estapats anem
a fer-nos tatuatges
fer-nos pírcins
l'únic que hem de tindre en compte
és que si realment
volem lluir
a l'estiu
o alguna cosa
més valdria
que ens ho féssim a l'hivern
ah sí
fer-ho ara per exemple
per una senzilla raó
els tatuatges
i això
no els pot tocar el sol
almenys els primers dies
de cicatrització
i tot el que són pírcins
bé
tot el que és una ferida
més val que no hi hagi
una immersió
en un líquid
que pugui estar contaminat
o sigui
no ens podríem banyar
al mar
no ens podríem banyar
en una piscina
per risc d'infecció
la pròpia sudoració
de la persona
i la pròpia sudoració
també és molt important
sobretot el melic
es recomana molt
portar roba holgada
per deixar respirar
el pírcim
el melic
és
molt superficial
a la pell
o
agafa
una mica
de teixit subcutani
perquè
normalment
si ens fixem
si veiem
un pírcim
de melic
des de fora
fa com una
una forma
còmcava
que
com l'aleta del nas
que dèiem abans
no
l'aleta del nas
és recta
i acaba
amb una volta
que fa un tope
seria com una anella
com un aro
el melic
o són com aros
o són
una forma
que fa de semicercle
que això és el que va dintre la pell
i dos boletes
que la fixen
una per la part del melic
i l'altra per la part superior
aquests són els més fàcils de treure
vull dir que tenen dos boletes
i són de l'enrosca
i ja està
els riscos són similars als altres
que comentàvem
les infeccions
jo el tret de la neteja i tal
és de les zones de menys risc
que estem dient
vull dir
perquè al final allí sí que és
greix i teixit subcutani
vull dir
i la gent es pot fer perfectament
de forma externa
jo crec que de tot el que hem estat parlant fins ara
des de la ubicació
no és una ubicació de risc
molt diferent
amb el que estàvem parlant
de la boca
o de l'orella
o del nas
o alguna zona d'aquestes
molt sensible
o la llengua
que és una altra
jo crec que fins i tot
anava a dir
és una barbaritat
però que ningú s'ofengui
però realment
no és una mica barbaritat
curiosament
la llengua i el melic
que semblen zones tan sensibles
estan qualificades
com a de menys en risc
que les altres que són més habituals
no?
curiosament
però el melic
és perquè allò
és un restu cicatritzal
i pràcticament mai
bueno
en alguns casos
se revascularitza
però en tot cas
ja va fer el seu servei
en el seu dia
va fer el seu servei
és una
és del cordó umbilical
diguem-ne
tot
fora d'això
que és una
zona molt ben cicatritzada
estem parlant
a l'entorn
majoritàriament
s'exposa
a la volta
no dins
del
del que seria
la cicatria
del cordó umbilical
vull dir que això
se sol posar al voltant
és una zona
que té el problema
que s'ha d'estar net
perquè
doncs evidentment
el seu forat
i un clot
allí
la brutícia
com en tots els racons
s'hi posa fàcil
però fora de que allí
s'hi posa fàcil
estem parlant de pell
tant com si
el poguéssim posar
la meitat d'un braç
no té més risc
que aquest
hi ha també
els pírcins
els genitals
el penis
i el clítoris
també són pràctiques
no direm habituals
però que si són
vull dir que hi ha persones
que ho fan
no sé si habituals
o que se saben menys
escoltar
això està molt amagat
no es pot saber
lògicament
no ho expliquen tant
però sí que es contempla
com una pràctica
que fan determinades persones
i també deuen tenir
un risc important
aquestes dues
si costa a vegades
curar una ferida
en qualsevol lloc
també estem parlant
d'una zona
en principi
potencialment contaminable
vull dir
al cap i a la fi
són orificis
per on expulsem
secrecions
és una zona
molt sensible
a infecions
és molt sensible
en cas dels homes
s'ha de tindre
molta cura
perquè poden donar
problemes
amb la pell
que recobreix
el glande
poden fer
parafimosis
vull dir
jo crec que és una pràctica
que no s'hauria de pensar
gratuïtament
que s'hauria de plantejar
molt bé els beneficis
i els riscos
que comporta
jo seria una mica
des del meu punt de vista
com que ja
m'ho puc permetre
des del meu punt de vista
jo crec que és
absolutament inadequada
o sigui
jo és desaconsellable
almenys
des de l'òptica
de la salut
no no no
és que clar
jo crec
des de l'òptica
de la salut
i des de la
des de la visió
de la protecció
de la salut
i del risc
que pot comportar
realment
és absolutament
desaconsellable
perquè
una infecció
una necrosis
amb un tejit
tan vascular
com aquest
després dels efectes
poden ser
molt dolents
no dic catastròfics
perquè
no estem parlant
de qüestions vitals
però realment
no
el cos benefici
no és ual
i el risc
és important
jo crec que
s'hauria de desaconsellar
oberta
i contundentment
de fet
un dels objectius
és fer aquesta guia
no
d'explicar
els pacients
que té
i desaconsellar
determinades pràctiques
no prohibir
desaconsellar
que aquí ningú
prohibís
si no
perquè és prohibint
i el suïcidi
està prohibit
vull dir que
ha posat-se a dir
però sí que
jo crec que
s'ha de dir
contundentment
que no té
un excessiu risc
excepte que es faci
bé
correcte
i net
com és el pavelló auditiu
o fins i tot
el malic
o alguna altra zona
del cos
que no té riscos
per ella mateixa
i altres que sí
que tenen riscos
importants
com el que estem
anomenant
i evidentment
els òrgans
o sigui
tota la zona
aquesta
tan hipervascularitzada
perquè té una funció
de sensibilitat
lligada
a les relacions sexuals
doncs allò
pot
amb molta facilitat
provocar
infecció
cicatrizacions
anòmales
pot
necrosis
etcètera
etcètera
isquèmica
isquèmia
d'aquesta
ferida
d'aquesta lesió
i bueno
ara són
baixa unes ganes
d'assumir
aquests riscos
innecessàriament
doncs la veritat
que sí
ens hem deixat
posats a fer forats
podem fer forats
allà on vulguem
però en principi
ens hem deixat
alguna de les parts
del cos
que generalment
home
de fet ara
jo crec que es deu poder
perforar gairebé tot
només que introduïm
piercing a internet
ens poden sortir
algunes fotos
hi ha coses molt
extravagantes
diguem que no les trobaríem
pel carrer
en el dia a dia
en el dia a dia no
però cada vegada
hi ha més una tendència
fins i tot
se posen com unes
dilatacions
sota la pell
amb boles
què dius
ara
està deixant les altres
així molt clar
allò per fer
per dins de la pell
una vegada
va sortir un reportatge
per la televisió
que un senyor
que volia semblar
un reptil
i de fet
es posava boletes
a sota la pell
per deformar
la fisonomia
sí que ho recordo
i a més es va fer
la llengua com a bífida
fer una intervenció quirúrgica
perquè l'hi fessin
en dues parts
sí
sí que es va tatuar
tot el cos
doctor Atserà
que no és un guany últim
torno a ser contundent
eh
torno a ser contundent
des de la mateixa òptica
que no
jo crec que són
hi ha circumstàncies
que estaríem parlant
jo crec que obertament
de processos patològics
no
clar
ja no és qüestions
ni de modes
ni de res
vull dir que estem parlant
amb quasi tota seguretat
d'un procés
mental patològic
i ja està
no no no
o sigui
una cosa és la moda
i l'altra
és
doncs
clar
coses que són
estan fora
d'una ment ordenada
des del punt de vista sanitari
a vegades és difícil
no traspassar
l'altra línia
no però vull dir
de la mateixa manera
que assimilem
i és veritat
que per exemple
els trastorns de l'alimentació
l'anorexia
l'eulímia
etcètera
que estan
provocades
per un tema estètic
vull dir que l'origen
d'aquesta malaltia
que és una malaltia
psiquiàtrica
no ens oblidem d'això
perquè si no
no entendríem el que passa
l'origen
comença
per una persona
que visualitza
un estereotip
físic
que és l'estereotip
de prima
persona prima
etcètera
etcètera
que el vol aquell
i la búsqueda
d'aquell estereotip
li comporta
un problema psiquiàtric
una malaltia
que instrumentalitza
no menjant
negant-se a menjar
i entra en una cadena
que acaba
complementant-se
amb un problema
físic
des del punt de vista
que llavors
el propi cos
rebutja el menjar
no?
Això és el procés final
conseqüència
d'un origen
que és clarament
acceptat
de tothom
que allò és una malaltia
psiquiàtrica
i sense el tractament
psiquiàtric
no es curen
d'aquí ve
el tema
d'aquests últims anys
de posar
en crida
a la gent
que no frivolitzi
els trastorns
de l'alimentació
ni ho tingui
sense parar-hi
compte
perquè
si no li poses
tractament
no es cura
o sigui
has de posar
tractament psiquiàtric
i a més a més
el tractament alimentari
doncs de la mateixa manera
que hem conceptualitzat
això clarament
i posant-ho
obertament
i explicant-ho
i no passa res
perquè les malalties
mentals hi són
i existeixen
i s'han de poder explicar
altres temes
vinculats a
també un estereotip
estètic
però que
es
diguem-ne
s'abúsquen
altres fórmules
també per anar a buscar
un altre estereotip estètic
també hi ha un component
patològic
hi ha un component
patològic
de búsqueda
d'autoestima
de búsqueda
d'una rellevança
perquè no està
en un altre entorn
hi ha tot un component
clar, ha arribat aquest punt
que desmentaves
d'aquest personatge
molt bé
això claríssim
entre el 0 i el 10
entre el 0 i el 10
de certes
o sigui
no tot està
simplement
amb l'estètic
aquí
quan ens anem
acostant als extrems
hi ha un component
diguem-ne
de malaltia
que
no és una malaltia
diguem-ne
bacteriana
no és una infecció
però és una malaltia mental
hi ha les malalties mentals
hi ha les grans psicòsis
i també hi ha
totes aquestes malalties
que estan associades
a
pèrdua d'autoestima
trastorns
de la pròpia
estats depressius
estats de búsqueda
de la seva identitat
manca
de valors
i tot
tot aquest gran conjunt
s'associen
moltes vegades
en desviacions
que
un busca
sortides
cap a
fórmules d'aquestes
i jo crec que
en el temps
això s'ha d'anar
identificant clarament
perquè si no
tampoc no ho resoldrem
Sandra
de pírcings
jo crec que
més o menys
ho hem explicat tot
bàsicament
jo crec que sí
que sigui destacable
no
l'únic que m'agradaria
dir és que a vegades
des del punt de vista
sanitari
sembla que donem
una visió
una mica
catastrofista
de les coses
jo
almenys personalment
no vull dir
que ningú
no es faci un pírcing
cadascú és
amo del seu cos
i pot fer el que vulgui
l'únic que sí
ja que ens l'hem de fer
fem-nos-ho bé
adrecem-nos
informem-nos
de quin lloc
anem a fer-nos el pírcing
que aquest és un altre tema
que no entrarem
però com t'informes
com ho saps
clar
aquest és un altre territori
que ja tractaríem
un altre dia
per exemple
hi ha pràctiques
que hi ha grans professionals
i correctíssims
però clar
no ho saps ben bé
per exemple
hi ha pràctiques
que estan totalment
prohibides
i que realment
encara es fan
paradetes
de tatuatge
de pírcing
en concerts
en fires
en mostres
a menys que no siguin
mostres especialitzades
que tenen els seus permisos
en principi
estan prohibides
o aquesta cosa
de la N
que no res
que és pintat
que no intervé
l'agulla
ni res
però
jo n'he vist
en concerts
festivals
de música
paradetes
de pírcing
això ja
per exemple
ja ho podem veure
que no és el lloc
més adequat
buscar una mínima higiene
o informar-nos
de quins mètodes
utilitzen
quin és el material
que utilitzen
si és estèril
si és d'un sol ús
totes aquestes coses
jo crec que sí
que estan
al nostre
no anar allà
i dir
faci'm el pírcing
sinó
ensenyi'm on ho fa
com ho fa
el material
que em prea
tot aquest tipus de coses
i aleshores
prendre una decisió
és per tota la vida
eh
ens agradi
no
i saber quins són
les zones
jo crec
personalment
que hi ha gent
que li queda molt bé
i a més
doncs
de la mateixa manera
que hi ha
les arrecades
que al fons
és el mateix
doncs
amb les zones
de poc risc
i ben fet
i tot això
és bonic
però
a partir
que ens passem
a l'extrem
i llavors
aquesta mateixa
pràctica
la posem
en zones de risc
és on
jo crec que obertament
hem de dir
que no és aconsellable
evidentment
que tothom faci
el que vulgui
però d'aconsellable
des de la meva vessant
no ho és
evidentment
que cadascú faci
el que vulgui
però sobretot
que sàpiguen
el que fan
i després prenguin
la decisió
és el més important
a partir d'aquí
cap problema
però que estiguin
ben informats
aquí estarà la voluntat
si més no
fer una mirada
que no fos
catastrofista
com deia la Sandra
però sí que
ens faci
tenir coneixement
del nostre propi cos
jo volia apuntar
només per un punt
de confluència
amb el tema
dels tatuatges
que s'ha comentat
i dels piercing
només que hi ha un punt
de confluència
que és molt més
problemàtic
amb els tatuatges
i menys amb el piercing
que és
el risc
de la punxada
el risc
de la punxada
és el risc
de la infecció
que
sense
com deia la Sandra
material rebutjable
i que sigui
un material
d'un sol ús
doncs si és un material
que ha pogut ser
a més d'una persona
i no està ben esterilitzat
exactament esterilitzat
el risc
de la punxada
i pot transmetre
malalties
d'una persona
a una altra
i pot permetre
les malalties
que tots sabem
que es passen
per les drogues
per via parenteral
que és
que ho passes
per la punxada
no per la substància química
qui passa
d'una persona
a una altra
els virus
i els virus
de la hepatitis
i els virus
de la sida
són per la punxada
llavors
un dels mecanismes
de transmissió
és aquest
i molta cura
el que vostè deia
és que siguin
hi ha llocs avui
acreditats
o sigui
la Generalitat
ha fet
demana una acreditació
pels centres
on se puguin fer això
per tant
que siguin llocs
acreditats
i que
evidentment
amb la professionalitat
d'aquestes persones
d'aquest ofici
és que el material
sigui veritablement estèril
i jo diria
que en quasi
totes les
casos
hauria de ser
material
rebutjable
perquè
el risc
és aquest
és el risc
d'una
d'una
injecció
és el risc
perquè fas una
punxada
i pots posar
dins d'aquell cos
una transmissió
d'una malaltia
infecciosa
mírica
d'una persona
amb una altra
el mateix tatuatge
és com si
volen tatuar-se
tot el cos
però amb garanties
que és el
sí
jo tot el tatuatge
si anem d'algú
en parlem un altre dia
perquè jo també
desaconsellaria
alguns
que després
jo els aconsellaria
a tots
però
fora d'això
perquè és posar-hi
una substància
química
que pot tindre
molts problemes
hi ha zones
on al damunt
després poden tindre
més problemes
sobretot aquests
que es fan a l'esquena
i que després
doncs t'impossibiliten
el poder fer
pràctiques mèdiques
necessàries
a vegades
com és una punció
per poder fer
una sedació
dormint
en el cas d'un parc
no
que es fa a través
de punxar
al mig de l'esquena
i poses una anestèsi
i que això
si allí
hi ha
una substància
química
el fet
d'arrestar-la
o el risc
d'arrestar-la
i una substància
que no coneixes
que són materials
perquè perquè es quedi allí
i no marxi mai
has posat
allí sota
una química
i has posat
un material
un mineral
i aquest mineral
arrestar-lo
pot provocar
una meningitis química
llavors
t'estàs
tu mateix
amb un trosset
del peu
no passa res
no és l'esquena
però sobretot
a l'esquena
vigili molt
mirin un altre
lloc del seu cos
per posar-se
aquell amor de madre
o allò que es vulguin
tatuar
en fi
bromes a banda
és un tema
prou seriós
per això justament
val la pena
deixar una mica distès
moltíssimes gràcies
doctor
et serà
fins la propera setmana
Sandra Padret
infermera
gràcies
fins la propera ocasió
fins quan vulguis
adeu-siau