Sintúnia de Tertúlia en aquest matí de dijous,
com dèiem, amb regús de dilluns,
i a més a més amb aquest ambient de ressaca electoral
després de la jornada d'aï dimecres,
de la diada festiva de Tots Sants.
Avui, temps de Tertúlia amb polítics,
amb representants dels partits polítics a l'Ajuntament de Tarragona.
Saludem ja els nostres convidats, tal com s'han situat a la taula.
Rosa Rossell, portaveu d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament.
Bon dia, Rosa.
Bon dia.
Al seu costat, Josep Feliç en Ballesteros,
portaveu del grup municipal socialista.
Bon dia, Pep.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya Lluís en Valar,
portaveu del grup municipal d'Iniciativa per Catalunya vers la plataforma.
Bon dia, Lluís.
Bon dia.
Tenim entre nosaltres Carles Sala,
regidor de Convergència i Unió,
un dels candidats de la llista de la Federació Nacionalista en aquestes eleccions.
Substitueix a última hora Joan Arejo,
portaveu de Convergència i Unió,
que per un problema familiar no pot estar en aquests moments entre nosaltres.
Carles, bon dia.
Hola, molt bon dia.
I esperem que s'incorpori d'aquí uns instants
Mària Mercè Martorell,
portaveu del grup municipal del Partit Popular a l'Ajuntament.
Amb ella també comentarem i analitzarem els resultats de les eleccions.
En fi, grans titulars,
els oients segurament i els ciutadans ja saben els grans números de la jornada,
però els grans titulars del dia electoral d'ahir
és que Convergència i Unió ha guanyat les eleccions.
Hi ha la possibilitat que hi hagi un govern en minoria.
Aquest és un dels plantejaments que farem ara als contartulis.
El tripartit, la reedició del tripartit és possible,
sumen 70 escons.
També és factible el pacte nacionalista entre Convergència i Unió i Esquerra Republicana.
Sumen 69 escons.
També hi ha la possibilitat, encara que sembla remota,
d'una gran coalició entre Convergència i Unió i el Partit dels Socialistes.
I un altre gran titular de la jornada
és que entra una nova força política al Parlament,
al Partit Ciutadans,
que entra al Parlament amb 3 escons.
En fi, valoracions globals de la jornada.
Rosa, comencem...
Em toca a mi?
Ja que estem així situats a la taula.
A veure, la valoració, part negativa.
Comencem amb les coses negatives de la jornada.
Penso que l'abstenció és una part negativa.
Hem cansat tant els ciutadans
que ha arribat al punt d'anar a votar
que s'han decidit quedar-se a casa.
I això crec que és una lliçó que hem d'aprendre tots.
No pot ser que en unes eleccions al Parlament de Catalunya
o on es decideix el govern nostre de Catalunya,
la gent decideixi quedar-se a casa.
Això és per fer-s'ho mirar.
No la gent que s'ha quedat a casa,
sinó els partits que no hem sabut engrescar la ciutadania
per anar a votar.
Per altra banda, des d'Esquerra Republicana,
et dic que evidentment no hem guanyat les eleccions,
però que creiem que hem aguantat l'estrabada prou bé.
hem consolidat un espai polític el 2003,
quan vam aconseguir els 23 diputats.
Penso que ens vam vindre una mica fàcilment donats,
però ara hem aconseguit consolidar un espai polític,
ser la tercera força
i passar la barrera psicològica del 2,
vull dir, mantindre'ns en 21.
Penso que per nosaltres és un resultat molt bo,
evidentment que hi ha un cop de tensió,
però penso que és un bon resultat
i que per tant nosaltres estem molt contents.
D'alguna manera podem tornar a ser claus
a l'hora de decidir el govern de Catalunya,
però també som conscients
que no tenim només la clau nosaltres.
Hi ha una altra clau que tomba per Catalunya
i que per desgràcia no està dins de Catalunya mateix.
Aquesta clau la té a la butxaca el senyor Rodríguez Zapatero.
Esperem que no la faci servir
i que ens deixi decidir en els catalans
què és el que volem fer.
Doncs si no decidís només et diríem una clau,
la d'Esquerra Republicana, però en fi.
Josep Félix.
Bé, jo no faré allò que diuen que fem tots
quan s'acaba la nit electoral,
que tots guanyem.
Nosaltres, evidentment, no hem guanyat,
no hem tingut un bon resultat.
A la demarcació, doncs, Déu-n'hi-do,
els resultats pràcticament amb escons són semblants,
fins i tot amb percentatges també,
però això no és un consol.
A nivell global, doncs,
convergència guanyat amb escons i amb vots,
i nosaltres ens mantenim com a segona força política,
i és preocupant l'abstenció, realment és preocupant.
Sí, que és veritat que no és la més alta de la història,
el 92 va haver més abstenció,
però és preocupant perquè dona senyals
d'una certa crítica al conjunt de la política catalana,
i també és veritat que cal recordar
que no fa ni cinc mesos i mig
que teníem una contesa electoral
amb el referèndum de l'Estatut,
que també va ser força complicada
i amb un nivell d'abstenció alt.
Dit això, efectivament aquí s'han de fer
lectures molt nítides del que ha passat,
i la irrupció d'aquesta nova força política a Ciutadans
també és un tema a llegir a nivell global
i a nivell de Tarragona, també a nivell de demarcació.
També he dit això, i finalment felicitar els companys d'iniciativa,
perquè són els que nítidament han pujat de vots,
de percentatges i d'escons.
Doncs agafen el fill, Lluís Balarra.
Ells sí que poden dir que estan contents, no?
Sí, nosaltres estem força satisfets dels resultats,
agraeixo la felicitació,
i valorar positivament el treball que hem fet
i que s'ha reflectit en aquests resultats.
Bàsicament estem creixent,
el model d'agraixement també ens és molt satisfactori,
perquè el que hem fet en aquest context electoral
és créixer territorialment,
és a dir, hem ampliat la nostra base territorial
al conjunt de la demarcació
i això ens situa en molt bona posició.
En el conjunt de Catalunya,
bé, estem presents, seguint aquest mateix model,
ja estem presents a totes les demarcacions,
hem obtingut representació a Lleida
i millorem la de Barcelona.
Aquests escons han de servir
per seguir treballant per un govern d'esquerres.
Nosaltres no ens preocupa tant qui té o no té la clau
o les inscripcions i preferències de la gent,
sinó aconseguir que a Catalunya hi hagi un govern d'esquerres.
Jo crec que en aquest moment els resultats
fan molt difícil fer governs monocolor,
que s'ha d'anar a algun tipus de coalició,
i nosaltres, tal com hem dit a la campanya,
apostem per aquesta.
Carles, el punt de vista de Convergència i Unió?
Sí, bé, primer farem això que hem fet tots una mica,
intentaré portar alguna cosa nova,
que és sobre el tema de la participació,
que és un element que no perdurà el començament
i allò de feina feta,
sinó que és un element que realment
ja ens va fer reflexionar moltíssim
després del referèndum de l'Estatut,
i crec que després d'aquestes eleccions catalanes
totes les forces polítiques hem de valorar moltíssim
aquesta abstenció tan alta que hi ha hagut.
No només l'abstenció tan alta,
sinó també els vots en blanc.
Hi ha hagut rècords de vots en blanc.
Un 2% de l'electorat va decidir no votar ningú.
60.000 vots en blanc són molt vots en blanc,
i per tant jo crec que reflexa un desencís del ciutadà
cap a la nostra feina i la nostra manera de fer la feina.
Segurament per intentar captar el vot del ciutadà,
tots plegats,
utilitzem tècniques que al ciutadà no li agraden gens
i que parlem molt pocs dels seus problemes
i parlem segurament de qüestions que els importen ben poc.
Fins i tot el vot a ciutadans,
jo crec que el vot a ciutadans
no és un vot al programa de ciutadans,
sinó és un vot contra tots els altres.
És un vot anti-tot,
un vot una mica Jiménez Los Santos
i ja m'entendreu els tots plegats.
Dit això,
nosaltres estem satisfets del resultat,
evidentment ens considerem en aquest cas
que hem guanyat les eleccions.
He de dir amb humilitat
que al final tots ens havíem cregut
i tot i jo que jo mateix deia
i m'ha sortit un titular a l'Aquí de dissabte passat,
no fem cas de les enquestes,
doncs tots ens havíem cregut nosaltres
que arribaríem al 50,
al 50 aquest psicològic,
doncs creiem que hi arribàvem,
fins i tot vist els resultats de totes les previsions,
doncs fins i tot igual el superàvem.
Això no s'ha sol·lit,
no ha estat així,
però bé, hi ha una diferència important
respecte a les demes eleccions,
ho ha dit el Pep Fèlix Ballesteros abans,
que la Convergència i Unió
ha guanyat aquesta vegada amb escons i amb vots,
allò famós després de la discussió
que va durar durant uns mesos de la llei electoral,
doncs aquest cas no s'hauria de produir
i que s'ha incrementat la diferència amb escons
amb el Partit Socialista
fins a arribar no als quatre que teníem,
sinó als onze escons
i que això és una diferència suficient.
Jo crec que hem d'intentar analitzar més que els números,
perquè en aquest sentit, doncs home,
és molt important per nosaltres
que Tarragona haguem guanyat
després de dues legislatures sense fer-ho,
és molt important que el Tarragonès i el Baix Penedès,
que eren dues comarques que s'havien perdut
com a Convergència i Unió,
doncs aquest any s'han revalidat.
Tot això són números i són realment xifres
que a la nit vam valorar molt positivament
i que són molt importants per nosaltres.
Tarragona, Tarragonès, Baix Penedès,
haver guanyat aquí fins i tot el Garraf, no?
Hi havia sis comarques,
enguany han quedat reduïdes a tres
les comarques que ha guanyat el Partit Socialista
respecte a les altres 38
que ha guanyat Convergència i Unió.
Però jo crec que hem de saber llegir ben bé
què és el que vol l'elector
i l'elector el que vol és una estabilitat
que hi hagi un pacte que doni govern de veritat
al país, que no hi hagi aquestes trífolques
que hi ha hagut aquests tres anys
independentment ara en aquest moment
dels partits que l'hagin composat
i el que s'ha d'anar a buscar és això.
Mirar de quina manera es pot garantir
que els propers quatre anys es governi Catalunya
amb tranquil·litat, amb estabilitat, amb lideratge.
Una miqueta allò que havíem dit
però segurament des d'un punt de vista una mica diferent
el no assolir, tot i una important diferència de diputats
aquesta voluntat que aquells tres partits
que formaven el tripartit no sumessin el 68.
Tanquem aquesta primera ronda
amb la portada del Partit Popular, Maria Mercè Martorell.
Bon dia, Maria Mercè.
Hola, bon dia, Ricard.
Una valoració ràpida del PP de les eleccions d'ahir dimecres.
Sí. Bé, primer de tot, jo diria que
felicitar tots els companys que estem aquí
perquè tot i que el Pep deia
això no farem-ho de sempre, que tots hem guanyat
jo sí que diria que a Tarragona
els resultats, podríem dir, d'escons finals no s'han mogut
i que per tant, en definitiva,
s'ha revalidat la confiança en tots.
Per tant, també està bé que després d'haver passat
i a més a més, que el que sí que hem de valorar
de manera molt negativa
i coincideixo totalment amb la Rosa
i amb tots, perquè tots ho heu valorat,
la qüestió que l'abstenció ha sigut molt alta,
vull dir, ha sigut una participació més pròpia
d'unes europees, que nosaltres normalment
ja ens queixem que és baixa
perquè diem que sembla que siguin unes eleccions
que no sentim com a pròpies
o que el ciutadat no senti com a pròpi,
que això passi en unes autonòmiques realment és greu.
Per tant, jo crec que tots ens ho hem de fer mirar.
Evidentment, felicitar de manera molt especial
tant el guanyador de les eleccions
i per tant a Convergència,
perquè ha guanyat claríssimament
i ha guanyat, a més a més, a Tarragona,
com molt bé deia el Carles,
a nivell per primera vegada
després de dos contestes electorals
i iniciativa, perquè també ha tingut un resultat molt bo
i a més a més ha sigut el que més
s'ha salvat dels tres membres del tripartit
amb un molt bon resultat.
A part d'això de dir que, a veure,
que sense dir que tots hem guanyat,
jo diria que després del que ens ha estat caient el PP
durant tot aquest últim temps
i de les valoracions que s'havien fet
que això seria terrible
i que en perdríem un munt,
i tenint en compte també
la incorporació dintre del mapa polític
i dintre de la incorporació dintre del Parlament nou
de Ciutadans,
que ha sigut un partit que ha anat esgarrapant vots
amb un molt bon resultat
i per tant també felicitar-nos
ha anat esgarrapant vots de tots
perquè s'incorporava nou
i per tant el que entra sempre es tira dels que hi ha,
però claríssimament també he estirat vots del Partit Popular
com de deu haver estirat el Partit Socialista.
Doncs bé, jo diria que el resultat és bo,
el resultat de perdre un diputat
després de tot el que ens estava caient
i tothom estava dient
que en podrien perdre quatre,
que en podrien perdre tres,
que en podrien perdre molts,
doncs no serà perdut cap a Tarragona,
a més a més s'han mantingut els dos,
per tant un bon resultat
i després permeteu-me que digui també
que a veure que Tarragona és l'única capital de província
en la qual el PP segueix sent tercera força,
o sigui s'ha mantingut,
hi ha hagut alguna capital
en què inclús hi ha hagut una davallada,
les altres s'han mantingut
com a nivell català s'està fent que és quarta força,
però de fet a Tarragona concretament
s'ha mantingut la tercera força,
hi ha hagut una petita davallada
d'unes dècimes d'un percentatge,
que és normal, vull dir,
hi ha anat a una luz general molt petita,
repeteixo pel que ens estava caient,
és com que deia la Rosa,
hem salvat jo crec molt bé els mobles,
però en qualsevol cas sí que ens mantenim com a tercera força,
jo crec que això és molt important,
perquè és una cosa bastant atípica
dintre del que seria el mapa de Catalunya en general.
Doncs amb tot aquest mapa
i després d'aquesta primera ronda de valoracions,
com que tampoc s'han mullat gaire sobre possibilitats de govern,
jo insisteixo,
aquí els que ho tenen més clar són els d'iniciativa,
Lluís Valar i, en fi,
tots els dirigents d'iniciativa
continuen apostant pel govern d'Esquerra,
també ahir José Montilla
va apostar pel govern progressista,
pel govern catalanista i d'Esquerra,
Convergència i Unió,
també té clar que volen tenir la presidència de la Generalitat,
però en fi,
quines possibilitats de pacte o de govern veuen més factibles?
A veure, jo penso que nosaltres ara ens posem a discutir
quins seran els pactes que hi haurà,
no quin serà el govern que sortirà,
em sembla que no.
Que no perquè és que no tenim la decisió
de qui pactarà o qui no pactarà,
cap dels que estem aquí.
Jo els demano les seves preferències, en tot cas.
A veure, les meves preferències, doncs, són claríssimes.
Esquerra va estar en el govern de la Generalitat
el temps que se li va permetre abans
que ens obrissin la porta,
per dir-ho d'alguna manera.
i durant el temps que hi vam ser,
penso que Esquerra,
des del poder que va tindre per governar,
hem fet les feines ben fetes
i ens ha quedat molta de la feina que volíem fer,
ens ha quedat per fer.
Per tant, què ens agradaria?
Doncs, evidentment,
poder acabar la feina que vam començar
des del govern de la Generalitat
i poder demostrar, doncs,
que sabem governar
i que sabem fer les coses ben fetes.
I amb qui?
Amb qui?
Amb qui ens ho permeti.
Així de clar.
A qui permeti
i qui estigui més d'acord
amb el programa que portem nosaltres
i amb els punts que hi ha,
doncs, el nostre president,
doncs, ahir mateix al vespre ho estava dient.
Nosaltres tenim uns punts a la butxaca
i qui ens garantitzi
l'acompliment dels nostres desitjos de govern,
doncs, bé, en què t'espectarà.
Evidentment,
jo soc de les que estic convençuda,
doncs, que el govern del tripartit
ha sigut un govern que ha funcionat,
que ha fet feina,
que ha fet moltes coses ben fetes
i que, diguem-ne,
des de l'oposició a la Generalitat
se'ns ha tractat bastant malament,
que era la seva obligació, també,
de tractar-nos malament,
les coses com siguin.
Però penso que el govern del tripartit
no ha fet la feina mal feta.
Com a Vergència i Unió, Carles,
buscarà l'aliança amb Esquerra Republicana?
Jo crec que hem de parlar,
i molt, amb Esquerra Republicana.
Per cert, m'ha fet molta gràcia
aquesta expressió de la Rosa Rullo,
abans que se'ns obrís la porta.
També podia haver dit el de la patada al cul,
però, doncs,
m'ha semblat més prudent la porta oberta.
A tot cas,
intentant,
tot i que ahir la nit,
doncs,
mentre analitzàvem els resultats,
anàvem donant missatges
als diferents consellers,
algú,
o ex-consellers,
alguns amb un to més crític,
altres, doncs,
amb missatges molt més clars.
doncs,
jo diria que,
escoltant els missatges,
i el que deia la Rullo,
no estic d'acord,
ara podrem nosaltres parlar-ho aquí,
però no sabem nosaltres tan...
És a dir,
que vostès no ho decidiran,
jo els hi demano opinions.
A tot cas,
doncs,
fa tres anys hi havia moltíssimes ganes,
per part dels tres partits
que després van formar el tripartit,
d'obrir la porta a Convergència i Unió,
no?
Hi havia moltíssimes ganes,
segurament,
d'aquesta alternança política,
i que les coses es podien fer d'una altra manera
i que aquestes coses es farien millor.
Ahir a la nit no detecto
el mateix tipus de missatge,
jo crec que això ha canviat moltíssim
i, per tant,
jo crec que el tripartit és possible,
numèricament ho és
i, per tant,
és una possibilitat.
Seria un tripartit més feble
que el de fa tres anys,
tres anys tenia 74 diputats,
ara serien 70 diputats,
aquesta és una realitat,
a més a més hi ha iniciativa
que en té moltíssimes ganes,
o en tot cas,
veu,
creiem que és l'única opció
que té iniciativa
per estar al govern,
doncs és la del tripartit.
I Convergència què prefereix?
Però a partir d'aquí
hi ha tres escenaris
que no se'n pot descartar
cap dels tres.
El govern en minoria,
però que jo descarto
perquè crec que Esquerra
té moltíssimes ganes de governar
i, per tant,
si no pacta amb nosaltres,
pactarà amb el Partit Socialista
i Esquerra Republicana.
Que teniu una bola de vidre.
No, no, no.
Ell sí, ell sí.
Simplement és aquesta opció,
per tant,
el govern en minoria
jo crec que és el més difícil
i a partir d'aquí hi ha
els dos altres.
És a dir,
tripartit de 70 o...?
No, no, no.
Hi ha dues opcions.
És el pacte nacionalista,
és el 69
o és el 85
que és la sociopergència.
No, 69,
perdoneu,
48 més 21.
És el 69
o el 85,
que cadascú escolleixi
el que prefereixi.
Però jo crec
que aquestes dues vies
són molt possibles,
són molt factibles
i que el diàleg
i els programes
damunt de la taula
són els que ho han de fer.
El que garantitzi
més estabilitat,
tot i el que em costa a mi
arribar-ho a pensar,
fins i tot és el que preferiria.
Els socialistes
sembla que aposten clarament
pel govern catalanista
i de progrés,
com a mínim
ho deia el líder José Montilla,
però, clar,
vostès ho haurien de negociar
amb menys força, no?
Els socialistes
ho sabrem aquesta tarda
que a les 5 de la tarda
hi ha executiva nacional.
Aquest socialista
el que diu és,
en primer lloc,
el que cal
és que Catalunya
tingui un govern sòlid,
estable,
progressista
i que parli
i negociï
i governi
els problemes
que més propers té la gent,
que més afecten la gent,
la sanitat,
la salut,
l'educació,
el medi ambient,
les infraestructures,
en fi,
tot allò,
els serveis socials,
tot allò que més proper
li és el ciutadà,
perquè probablement
una de les causes
de l'abstenció
ha estat
que hem parlat
de coses
que no afecten
directament
a la vida del ciutadà,
no?
Per tant,
aquesta és una primera lectura
que hem de fer.
Per tant,
govern fort,
estable,
progressista
i per mi,
aquest socialista,
no l'executiu nacional,
la primera opció
seria el govern
i partit,
és evident,
és evident.
I fins allà
on jo sé,
Madrid no s'hi posarà
pel mig,
ho dic,
per la tranquil·litat
de la Rosa,
no?
I per tant,
aquesta és la meva opció.
Seria un tripartit
de totes maneres,
insisteixo,
amb un PSC
més feble
respecte a Esquerra Republicana
i iniciativa.
amb una composició diferent,
també amb unes formes diferents,
amb uns objectius molt clars
de desenvolupament
del marc estatutari
i per tant
del major autogovern
que tenim en aquest moment,
de les majors dotacions
pressupostàries
de les que Catalunya
disposaran al futur
i el que és evident,
sigui com sigui,
és que aquest govern
que surti,
que jo tinc la intuïció
que no tardarà gaire
en configurar-se
o en concretar-se,
ha d'estar molt
i molt i molt a prop
dels problemes de la gent.
Si no ho fem així
i si els debats
no són
sobre els problemes
reals de la gent,
cada vegada
estindrem més lluny
i els culpables
no serà la gent,
serem nosaltres
com a partits,
col·lectivament, no?
El Gisbaler
i en Càssing
no cal ni preguntar-li,
però en fi,
ha de participar
a la tertúlia.
A veure,
deixant a part
les combinacions numèriques,
que n'hi ha moltes
que són possibles
i crec que això
no és dolent
en un Parlament
perquè li dóna
més vivacitat.
Jo crec que aquí
estem parlant
de combinacions polítiques,
de quines polítiques
volem fer.
I nosaltres,
que volem estar al govern
i volem estar
per fer unes polítiques
molt concretes,
que en essència
són ampliar
i prosseguir
el que ha fet
el govern
catalanista
i d'esquerres
que ha governat
anteriorment.
És a dir,
un canvi de tendència
en la despesa pública
en el que respecta
als serveis socials,
a despesa social
en general.
considerem que aquestes polítiques
han estat bones
i positives
per al país,
que cal
amb la nova
ènia de l'Estatut
aprofundir-la
i millorar-la
i la nostra aposta
i inequívocament
és per reeditar
la composició
del govern
que havíem tingut.
I la Maria Mercè,
ja que el Partit Popular
s'ho mirarà des de la barrera
o no s'ho mirarà
des de la barrera?
A veure,
mai se sap amb aquesta vida.
Nosaltres hem anat
a cap notari.
Què?
Nosaltres hem anat
a cap notari.
Que tampoc s'ha de fer
anar al notari,
eh?
Ja sabeu que els abogats
són corporativistes
i entre nosaltres,
no, Carla.
A cal notari
que es deia.
Bé, a veure,
jo,
aquí,
els tres companys
del tripartit...
Què seria millor
pel Partit Popular?
Un govern minúria
de Convergència i Unió?
A veure,
espera un segon.
Espera, espera,
Ricard, espera, espera.
Quin partit Popular?
Primer de tot,
a veure,
jo ara anava a dir
els tres companys
del tripartit
que els tinc davant
perquè estan situats
avui justament davant.
S'han col·locat així
perquè han volgut, eh?
Ja ho sé, ja ho sé.
A veure,
ja saben que jo...
O pot ser promonitori.
O bé, també.
O no.
Però en qualsevol cas
ja saben que a nivell de Tarragona
i per això he volgut començar
més a més felicitant-los
i a nivell de tot,
no?
Doncs els aprecio moltíssim.
Però sí que s'ha de dir una cosa,
que a veure,
que amb les últimes eleccions
hi havia allò de dir,
això que dèiem abans,
el percentatge,
l'escor,
el tema de la llei d'OM,
que ja sabem tots com funciona,
no?
Però,
i que en definitiva
és molt més cara
l'escor del partit petit
que del partit gran
i tots sabem aquest funcionament.
Però aquesta vegada
això no ha passat.
Llavors,
en realitat,
a veure,
hi ha hagut una davallada
de dos dels partits
que formaven el tripartit,
en aquest cas el Partit Socialista 5,
la Esquerra 2,
i només que iniciativa,
en comptes de pujar
s'hagués mantingut,
doncs home,
la davallada
hauria sigut important.
O sigui,
vull dir,
la davallada del tripartit,
la parada iniciativa,
perquè ha sigut el que
en comptes de mantenir-se
o baixar ha pujat.
Per tant,
jo no crec que hi hagi
un bon resultat,
no?
Per part del tripartit,
per poder al·legar
que novament
un tripartit
és el que vol.
Hi ha hagut un resultat claríssim,
Convergència i Unió ha guanyat
i a més a més,
doncs ha guanyat
de totes maneres,
amb escons
i amb percentatge.
Jo crec que això legítima
que evidentment
que totes les combinacions
són possibles
i com que el que dèiem,
què ens agradaria?
Doncs home,
a cadascú de nosaltres
que venessin els nostres.
Però ni això és possible
ni nosaltres
estar a les nostres mans,
no?
Per tant,
en definitiva,
sí que jo crec
que es tindria
que haver-hi un govern
d'aquell
que realment
ha guanyat les eleccions
i que aquest cas
és Convergència.
Com ho faci,
ell veurà
quines són les combinacions
que es puguin haver-hi.
Però en qualsevol cas,
jo repeteixo,
els toros des de la barrera
també es veuen bé
perquè sempre permeten
una perspectiva molt interessant
de la qüestió
i nosaltres no hem anat
a cap notari
per tant,
mai se sap.
Deixi'm reservar
els últims minuts
entre la Tartulens.
Quedarà una intervenció
per cadascú
i breu apuntar
en tot cas
el tema de la ciutat
de Tarragona
no ha guanyat
Convergència i Unió
i una aldada
que a mi també
em sembla significativa
Ciutadans obté
gairebé el 5% dels vots
i estem a 6 mesos
de les eleccions municipals.
No sé si volen
comentar altres coses
però en qualsevol cas
també deixo apuntat
el tema dels resultats
de Tarragona Ciutat
per si consideren
que pot tenir
alguna incidència
de cara a les pròximes eleccions.
El Carles se l'havia demanat
torn
i en fi
parlen tots ràpidament.
Molt ràpidament
ja que la Maria Mercè
no t'havia contestat
jo diria que el PP
el que li va millor
almenys el PP espanyol
és el tripartit
perquè doncs
jo crec que
hauríeu d'estar d'acord
amb el tripartit.
Dóna molt
una conselleria
perquè ja que el fa tan bé.
Dóna molt arguments
a la Cebes i al Zaplana
per poder fer
a la sala
de la Moncloa
que és la màxima
aspiració en aquest cas.
Carles, vereu sisplau.
Sí, molt ràpidament.
Jo en tot cas
de les intervencions
el que sí crec
que una de les qüestions
per les quals
la gent no ha anat a votar
és perquè no sabí ben bé
per què serviria el seu vot
el dia següent
de les eleccions.
Aquesta era una realitat
que te trobaves algun dia
i el meu vot
per qui servirà
o per què servirà
qui serà president.
Per tant
en aquest cas
jo en tot cas
deixo una reflexió
molt sincera
damunt de la taula.
En aquest moment
l'única combinació
que deixa fora
la convergència i unió
d'un govern
la força més votada
la força guanyadora
és el tripartit.
Jo el que demanaria
a les forces del tripartit
és que almenys
almenys
deixessin liderar
entre cometes
i sense cap tipus
de prepotència
la paraula liderar
és les negociacions
a la força política
que ha guanyat
amb una diferència
d'11 escons
i de 300.000 vots
respecte a les altres
forces polítiques.
Crec que
tot el que es faci
evidentment és legal
però que legítimament
les urnes
han donat un resultat
i que s'hauria de respectar
almenys
més enllà que després
ells arribin a un acord
que insisteixo és legal
que deixin d'escoltar
a qui ha liderat
a qui ha sigut
el presidenciable
i a qui ha guanyat
aquestes forces polítiques
perquè intenti
almenys fer govern.
Algun comentari
sobre Tarragona Ciutat?
A veure, jo sobre
Tarragona Ciutat
estem molt contents
del resultat
tenim els mateixos
diputats
que ja teníem
el 2003
per tant hem aguantat
l'estrabada molt bé
però a mi realment
el que m'ha sorprès
a veure, la veritat
és que sorprendre'm
no perquè
amb en Pep
i amb en Lluís
un dia a la plaça La Font
n'estaven parlant
precisament
dels ciutadans
i jo deia
tindrem un susto
i jo he tingut un susto
la veritat
perquè jo quan vaig veure
la quantitat de vots
que estaven recollint
vaig pensar
a veure, ho hem fet
molt malament
no hem tingut en compte
realment
la possibilitat
que aquesta formació política
treguis uns quants escons
i la veritat
és que ens ho hem de fer mirar
una mica
vull dir
què està passant
perquè
hagin tret de cop i volta
la circunscrició de Barcelona 3
i que aquí a Tarragona
hagin tret el 4
em penso que és com a 8%
gairebé el 5
vull dir
escolta
fem-se mirar
Pep
a Tarragona
en fi
sorprèn la derrota
o la victòria de Convergència
i Unió
per 200 vots
davant dels socialistes
no, no, no
a veure, aquí hi ha una cosa
a la demarcació
hi ha una diferència
entre el Partit Socialista
i Convergència Unió
de 4 punts i mig
a la ciutat de Tarragona
de mig punt
per tant
aquesta nosaltres
hem tingut una davallada
Convergència també ha tingut
una davallada
a nivell de demarcació
i a nivell de ciutat
amb vots i amb percentatge
per tant
podem fer l'exercici retòric
de traspassar-ho
allò
diguéssim
mimèticament
a unes municipals
és un exercici retòric
però en tot cas
si vostè me'l demana
li diria
mira, l'exercici retòric
significaria
que Convergència
i el Partit Socialista
empaten a Tarragona
i per tant
un govern de color diferent
és possible
en aquesta ciutat
però és un exercici retòric
jo no vull allò
ara
atribuir
allò
resultats mimètics
perquè el ciutadà
és molt intel·ligent
i vota
molt i molt diferent
en funció de cada elecció
afortunadament
afortunadament
i en cada elecció
hi ha
components
i dinàmiques
internes
personals
locals
que imprimeixen
una imprompta
diferent
al resultat electoral
és veritat
que el tema
dels ciutadans
es preocupen
però a mi em preocupa
no tant per la situació
en Amèrica
que també
sinó perquè és un partit
anticatalanista
és a dir
que es defineix
com a anticatalanista
i aquest és un problema
més enllà
dels 2.500
i escats
vots
que són
importants
a la nostra ciutat
és perquè
ha aparegut
una força
anticatalanista
que es defineixen
directament
com a anticatalanistes
i jo espero
que en el Parlament
en fi
no es dediquin
a fer teatre
segur
que no es dediquin
a fer teatre
perquè
això encara
anirà
en perjudici
de la pròpia figura
del Parlament
i del prestigi
d'una institució
com el Parlament
de Catalunya
finalment molt breu
jo entenc perfectament
que Convergència
i Unió
vulgui liderar
diguéssim
les converses
però miri
a Suècia
els socialdemocrates
van guanyar
140 escons
i el següent
va ser de 90
i ningú va discutir
que parlessin entre ells
no no
ni legalment
ni legítimament
a Calafell
i a Torra d'en Barra
el partit
dels socialistes
de Catalunya
va ser el partit
més votat
i ningú va impedir
que en el seu moment
hi haguessin
perfectament
coalicions alternatives
ja per no parlar
de Galícia
i altres llocs
per tant
en fi
és un sistema parlamentari
i tot
no sé si per sort
jo crec que sí
està molt obert
Lluís
Tarragona ciutat
amb la voluntat
de no reiterar
coses que ja s'han dit aquí
només assenyalar
que per nosaltres
els resultats obtinguts
ens situen
en condicions
de treballar
per ampliar-los
a la ciutat de Tarragona
i tenim present
que a cada elecció
el cos electoral
es comporta
té un comportament
específic
pensem que
això ens posa
en bones condicions
per fer
una majoria diferent
a l'Ajuntament
de Tarragona
Mari Mercè
Partit Popular
ja ho ha dit
tercera força política
Bé, jo diria
que si algú
pretenia
que aquestes eleccions
fossin unes primàries
d'alguna cosa
el resultat
ha sigut
bastant clar
després de dos
conteses electorals
que no guanyava
convergència
ha guanyat
a nivell de ciutat
de tota manera
vull dir
ha guanyat
200
els vots
que hagin sigut
però ha guanyat
per tant
això ja és
alguna cosa
que dir
i després
el que jo deia
a nivell del Partit Popular
és cert
que tots hem aguantat
perquè tots hem repetit
el resultat
però el Partit Popular
amb el que ens estava gaient
ha aguantat
ha aguantat molt bé
perquè hem aguantat
els dos representants
que teníem
i a més a més
hem mantingut
com deia
tercera força
a l'hora no ha passat
a moltes capitals
de província
que el PP
ha quedat més descabalcat
nosaltres hem mantingut
exactament aquest tercer lloc
jo crec que això
si la pregunta
que estaves fent Ricard
que era el trasllat
amb el tema
de municipals
doncs home
està bastant clar
que la ciutadania
en general
sense posar en dubte
ningú
dels que no estan
a l'equip de govern
però sí
que dona un vot
positiu
als que estan
a l'equip de govern
que en aquest cas
és Convergència
i Partit Popular
per tant
jo crec que sí
que de cara
a les municipals
en principi
la posició és bona
i de cara
a Ciutadans
doncs bé
per primera vegada
jo crec que si a nosaltres
moltes vegades
com a PP
se'ns ha acusat
de ser anticatalans
o no sé quantes coses
tu ho has dit clarament
ara veurem
el que val un peine
vull dir
ara sí que es desmarca
realment un partit
el qual us he de dir
que també està molt bé
que també sa
que també sa
Carles sí perdona
que m'està fent senyes
10 segons
Carles Sala
no m'havia dit res
de Tarragona Ciutat
sí exacte
Tarragona Ciutat
tant sols dir
que algú ha dit
que realment
a les municipals
es vota un candidat diferent
i que segurament
els resultats
seran diferents
en aquell moment
nosaltres estaríem
molt contents
que això es reproduixi així
perquè guanyaríem
a Mataró
a Barcelona
a Cambrils
a Girona
a Lleida
però escolteu-me una cosa
sincerament
nosaltres i la nit
una de les satisfaccions
més grans
va ser veure
que Tarragona Ciutat
havien guanyat
després de les legislatures
serà baixant
percentatge de vot
com també s'ha dit aquí
però això va ser
una satisfacció molt gran
i en tot cas
dona il·lusió
i força renovada
de cara al maig d'enguany
ja estan veient el rellotge
s'acaba la tertúlia
Rosa Rossell
Josep Félix Ballesteros
Lluís Valar
Maria Mercè Martorell
Carles Sala
gràcies per compartir
aquesta tertúlia
de ressaca electoral
i fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau