...
Jordi Bertran, molt bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut.
Avui no hem de felicitar cap Antoni, ni de bon tros,
això ho deixarem pel mes de juny,
perquè avui és el Sant Antoni dels animalons.
I és lleig, felicita...
Com a mínim haurem d'invocar a Sant Antoni
perquè ens protegeixi de la gripe aviària.
Això sí.
Uf, és veritat, és veritat.
Si ho sé que li heu de tocar.
No sé, jo aquests temes m'estimo més no tocar-los,
perquè no saps què pot passar.
El Sant Antoni que tractes avui,
la manera de tractar aquesta qüestió,
em penso que és una mica diferent, no?
Que ens proposes una ruta, una ruta de Sant Antoni.
Sí, avui farem una reconstrucció a partir d'un treball
que alguna vegada hem recomanat,
tot i que no hem tocat molt especialment aquí,
que és un treball que ens parla de...
Com a banda a banda del riu Ebre,
doncs es va anar muntant tota una sèrie de temes tradicionals.
I curiosament, aquest treball,
que és un treball musical fet per bastants músics
de les comarques catalanes i les comarques aragoneses,
doncs té molts temes que ens expliquen
petites coses que havien existit o existeixen al voltant de Sant Antoni.
Són treballs discogràfics,
músiques que ens porta el Jordi,
que així com a molt rigoroses, molt treballades,
relacionades amb la música d'arrel, la cultura popular.
Jo avui t'ho obsequiaré amb una cançoneta.
Molt bé.
És molt més modesta, però és tan entranyable.
Escoltem-la.
Els voltants de l'església de Sant Antoni
ja a les deu plens estaven de gom a gom
i la gent tot fent fresa i movent xivarri
s'esperava per veure passar els tres tons.
Va arribar al cap d'un rato la comitiva
que portava les bèsties a beneir
Feien tots molta tropa, però era el meu nòvio
el que a més cors de llauna feia patir.
Com que de banderado hi anava ell
de content no cabia dins de la pell
i al veure'l tan guapo i estar rufat
li vaig dir de carinyo amb un dolç esclar.
Ai, Antonè del meu cor, rei dels tres tons, jo...
Em diràs que no t'ha agradat aquesta cançoneta.
Estava aquí ballant ja al ritme del comple, no?
És una cosa...
Les Mirandes, les Mirandes, diuen aquestes veus
que recuperen aquesta cançó que jo m'atreviria a dir
que és un copler, no?
A mi m'ho sembla, tampoc no hi entenc gaire.
És com a bonica, fresqueta.
T'ha agradat, eh?
Sí, sí.
Estic vist content, veus?
En aquest moment...
Què et penses, que només tu pots portar músiques així singulars?
Tot el matí buscant un tema que quedes bé avui, eh?
Home, en aquest moment, mira, això ha d'estar una cosa semblant
sonant a Vilanova, que s'estan fent els tres tons,
i a Barcelona, en algun dels barris de Barcelona,
també, el recorregut oficial.
Déu-n'hi-do, mira, Vilaseca, Escó.
Aquest matí a les 11 han fet la benedicció
al gremi de pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre,
aquí a Tarragona, també, dels animals domèstics.
És un dia que...
Avui hi ha tomate, vull dir...
Ha moltes cosetes, sí.
És nit Vilaseca, però Escó, Flix, el Parelló...
La Canonxa, em penso que també fan festa.
Avui comença Sant Sebastià, sí.
La Torre de l'Espanyol, Vilaseca...
Déu-n'hi-do.
Molt bé, doncs vinga, comencem a fer aquesta ruta de Sant Antoni,
aquesta ruta per les Terres de l'Ebre.
Bé, sí.
Pels ports més aviat, no?
Bàsicament...
No, no, agafarem des de baix d'Ebre, avui és això.
El que passa és que hi ha moltes coses que veureu que són...
farem referències perquè, en aquest cas,
hem seguit l'excusa del Compaq aquest,
que es diu, doncs, Baix Ebre, Bajo Ebro,
navegant per la música i la tradició popular d'Aragó i Catalunya.
I és una excusa perquè, realment,
algunes de les coses que veurem aquí
existien en moltes altres poblacions
i realment no és que siguin pròpies del lloc en què direm a la tonada.
En tot cas, per exemple, per Sant Antoni existia i existeix i existirà
una cosa que se'n diu el ball de Sant Antoni
que, en la seva època, al dobé sonava així.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
El ball de Sant Antoni.
Sí, això és una representació teatral
que podem continuar escoltant de fons
perquè, fins i tot per aquí al mig,
apareixen algunes cançonetes de tant en tant.
I és la representació típica
que ens explica com Sant Antoni Abad
era perseguit, colpejat i vilipendiat
pels temptadors dimonis
encapçalats per una molt temptadora astúcia
o temptadora, o firoseta o filandrona,
depèn del nom de la població,
en moltes comarques.
En aquest cas,
hem volgut començar amb aquesta tonada
que és del dobé
però que es podia també sentir
això o una cosa molt semblant
a la ciutat de Tarragona,
cada festa de Sant Antoni
i també en altres festes importants d'any.
Se sentia abans.
Sí, se podia sentir.
Se podia sentir.
Perquè, precisament,
aquesta representació de Sant Antoni
acompanyada d'aquesta música o similar,
doncs s'havia representat aquí
des de l'època medieval,
primer pels freres
i després, posteriorment,
per confraries.
Però era una de les representacions
a geogràfiques més importants que hi havia
fins al punt que no només sortia per Sant Antoni,
sinó que Corpus, per exemple,
era una festa que també apareixia.
En tot cas,
seguint l'Ebre,
podríem trobar-la en diferents comarques,
Baix Ebre,
també podríem trobar-la a la zona de l'Aragó,
poblacions com Favara,
Nonasp,
Esther Quel,
o sigui,
de gran extensió,
i bàsicament
és una representació
amb text teatral,
amb text escrit,
i en què surten
aquests dos cantons,
el bé i el mal.
A meitat de la cançoneta...
Sí, no,
però escolta,
jo estic esperant la lletra aquesta anunciada
i no s'ha esborrat.
No, mira,
aquí la tenim.
Antoni,
una cosa te vull dir,
los pobres planten la viña,
los rics se beuen lo vi.
Veus que bé?
Sí.
Los pobres planten la viña,
los rics se beuen el vi.
Sí, sí,
això és aquesta faceta també important,
diria,
de la representació de Sant Antoni,
que es manifesta
a través de diferents cançons.
Per exemple...
A veure...
El dimoni
jugaven
a 31.
El dimoni
va
fer
30.
Sant Antoni
31.
Bé,
és aquests versets
que s'estenen
per tota la geografia.
Aquí podríem parlar
no només
de Catalunya,
sinó que ens hauríem d'anar,
per exemple,
a les Illes Balears.
No és el cas d'avui,
perquè ja ho hem fet
en alguna altra ocasió,
però els glosats
de les Illes Balears
surten moltíssim,
aquestes tonades,
i precisament
la crítica
a través
de
parcets,
cançons,
corrandes,
relacions,
platicates,
hi ha diferents sistemes.
Platicates.
Hi ha moltes coses,
moltes coses.
Paraules curioses
i xules.
Sí.
hi ha unes quantes,
relacions.
La música
començava
amb un so
així com a molt
tradicional,
però hi ha uns
arranjaments,
modernets,
contemporanis,
que estan molt bé.
Avui el que hem portat
és un enregistrament
basat en la reu,
però molt actualitzat,
i amb una,
jo diria,
una orquestra
gairebé treballant aquí.
Concretament,
si no m'ho col·lo,
hi ha una dotzena
pràcticament
de cantadors
i de músics
aquí darrere d'aquest tema.
Bé,
en tota la festa de Sant Antoni
això era una de les coses
fonamentals,
però al mateix temps
això podria durar,
per exemple,
des del migdia
de la vigília,
que era el normal,
fins a la nit.
S'ha de dir
que una població
propera
a nosaltres,
Escó,
que té una de les seqüències
de Sant Antoni
més importants,
una de les seqüències
rituals més importants,
en guany
ha recuperat
aquesta representació
de Sant Antoni
i la va fer
el diumenge a la nit,
a quart d'onze de la nit,
i és un cas
concret,
però a banda
d'aquesta representació
de la nit,
una cosa indispensable
en les festes
de Sant Antoni,
i més en aquest cas
si estàvem parlant
a l'Ebre,
si estéssim parlant
a Mallorca,
segurament també
podríem trobar-les,
doncs són ritmes
de Ballaruca,
com per exemple
aquest que correspon
a la pobla
de Massaluca.
hoheu,
va feruristicament
a la nit,
La balladora quan balla, la balladora quan balla, sempre mira el ballador.
Si l'hi penja o no l'hi penja, Catalina meu a la punta del mocador.
L'hi penja o no l'hi penja o no l'hi penja.
L'hi penja o no l'hi penja o no l'hi penja o no l'hi penja.
A la pobla de Massaluca s'acostumava a començar amb una jota que era la jota de la tisora,
que era molt pròpia de la població.
Per això a vegades quan se parla d'una jota d'una població o de l'altra se l'acostuma a identificar en un moment ritual.
Tot i que així les jotes normalment tenen com els baix de bastons o com els baix de gitanes o els baix de corredets,
tenen molts punts en comú entre unes poblacions i les altres.
En aquest cas, bàsicament, el que podríem dir és que es va singularitzant aquesta població per uns moments concrets que es feia el ball.
Però vaja, seria molt comú.
Fixeu-vos que a més a més la interpretació d'aquesta tonada, hi apareixen instruments absolutament allunyats,
el que serien habitualment les jotes, perquè sentíem perfectament uns acordions,
que segurament estarien en una versió de Sant Antoni més aviat de les comarques pageses o ramaderes del nord de Catalunya.
Vull dir que és una cosa també curiosa.
O, per exemple, aquestes cobles que apareixen al mig de les cantades,
en aquest cas, concretament a la Póla Massaluca, en dirien una canta, perquè precisament és en castellà,
i que seria, doncs, absolutament comú també el fet d'intercalar tonades en castellà en mig de peces en català
en qualsevol de les poblacions de la Franja d'Aragó, doncs, banyada per algun...
Bé, sobretot pel riu Ebre, no?
I el tema de les picardies, no? Dels Mossos i les Mosses i...
Sí, això apareix molt, eh? Vull dir que no...
És un tema, jo diria, molt habitual.
Però, en tot cas, el que és important, hem parlat de teatre, hem parlat d'això és jota,
tot i que, evidentment, tant en el teatre com la jota hi ha text, però seria un dels elements, no?
El tercer element important de les festes de Sant Antoni, que també es manté en alguna altra població,
són els jocs, no? I els jocs em refereixo als jocs que poden fer els infants, els joves, els quintus o la gent gran, no?
Per exemple, normalment es poden acompanyar com a pauls en una tonada així.
Fins demà!
Fins demà!
En aquest itinerari hem fet una aturada, hem fet una aturada a Escó, i amb el joc de les bèsties.
Ja anirem a pauls, eh? Podem anar-hi, cap problema.
Tenim bitllet d'anada i tornada, no hi ha cap problema.
Sí, normalment això succeeix temporalment, anàvem bé, és a dir, després de la vigília de festa,
succeeix normalment al migdia, cap a l'hora de les dotze o a la una, són els jocs amb animals.
En aquest cas, normalment, per exemple, les coses anomenen les corrides, però no és una paraula que pugui sonar només de...
A toros.
Sí, o que soni d'un pèl castellanitzat per la zona sud del país, sinó perquè podem trobar, per exemple, a la zona del Bergada,
hi ha moltes festes de Sant Antoni a Cavalls que no fan ni corregudes ni curses, sinó que fan corrides, no?
Com és el cas aquest que durant divendres, dissabte, diumenge i ahir, a la vila d'Escó, s'interpretaven, o s'interpreta aquesta tonada
al voltant del que són les corrides de cavalls rucs i machos, no?
Que són aquesta prova esportiva, mig divertida, mig en sèrio, no?
Vig divertida perquè, evidentment, té un aspecte dos graciós, moltes d'elles es fan sense cadira,
es fan, doncs, sobre a pèl o a manta, no? Sobre manta, i no deixa de ser una cosa divertida,
però hi ha uns preus no estatusfèrics, però sí que estan en cada categoria,
doncs, sigui cavalls, sigui rucs, sigui machos, es paguen uns premis que tenen un valor econòmic
i també, normalment, un valor simbòlic, perquè és molt habitual, per exemple, que el primer premi
sigui un gall, no?, gall mort, però que és un...
O cabesses d'alls, també, en algun lloc, dones, també de premis, són coses així...
Hi ha aquests valors, diguéssim, jo diria simbòlics, que a vegades tenen més importància,
productes de la terra en general, perquè, clar, estem en el món rural, en definitiva.
Sí, sí, sí, en tot cas, això avui aquí hem portat aquesta tonada molt suau, molt light, no?,
és a dir, molt amable, diria jo, és molt habitual que es toqui en banda de música, això.
Però bé, en tot cas, aquí, les interpretacions són una mica variades
i jo crec que valia la pena, també, d'escoltar aquest tipus d'interpretació.
Vols que tornem a pauls?
Tornem a pauls, que falten els altres tipus de jocs.
Anem a pauls.

És una banda sonora de jocs, podríem dir, no?
Sí, aquí anem a la faceta més, podríem dir, infantil,
tot i que, insisteixo, que també hi participen adults, a vegades, en aquest tipus de...
o quintus, no?, en aquest tipus de jocs.
Concretament, aquí, aquesta tonada és una tonada que coincideix molt
amb una explicació que el Joan Amades feia de pauls, no?,
perquè, doncs, ell explica que aquesta tonada s'utilitzaven precisament per animar els jocs,
s'interpretaven normalment en el seu origen amb el que seria la versió abrenca de la gralla,
que seria la gaita, que ells en diuen, és una gralla o una dolçaina, exactament el mateix,
una petita variable, però vull que estem dins de la mateixa família,
i aquestes curses podien ser diferents tipus.
A banda de les que ja hem parlat d'aquestes corrides, no?,
o corregudes o curses d'animals, també n'hi ha d'altres, no?,
per exemple, doncs, el tema que estem sentint servia normalment
per acompanyar el que serien les curses a peu,
o sigui, les que es corria de la manera normal,
però també una varietat curiosa que explica l'Amades
i que fins i tot en altres terres de l'estat, doncs, el mateix Goya va dibuixar
i li va plasmar, és a dir, que les carreres de xancles,
que són les xanques d'aquí, podríem dir, amb estàndard català,
són les xancles en poblacions com Pauls o Prat de Comte, no?,
de fet, la petita població de Prat del Comte potser és la que lidera actualment,
no per Sant Antoni, però sí en altres moments de l'any,
aquesta recuperació de tot aquest conjunt de jocs, doncs, molt populars que existeixen.
Aquí podríem parlar des de les estirades de corda fins a altres coses que són...
Totes de sacs?
Sí, o per exemple, el fet d'alguns jocs de certa inspiració fins i tot medieval,
o d'origen medieval, que alguna vegada hem comentat
quan hem parlat dels Sant Joans a la illa de Menorca,
o concretament a Ciutadella, aquests jocs en què es tracta d'encertar una llança o una...
Un naro, en un cercle.
Exacte, doncs, això seria una possibilitat d'aquestes variants, no?,
que normalment amb aquesta versió de Sant Antoni
no hi ha cavalls enormes que corren a grans velocitats.
Però, Jordi, aquesta tonada que sonava ara sonava molt medieval, de fet.
Sí, sí, sí. A veure, les tonades que hem estat escoltant avui
segurament són de les tonades més antigues que es tenen conservades de Sant Antoni.
i les hem triat una mica... Hi ha moltes més, eh?
Però hem triat aquestes quatre, una perquè ens expliquen,
en un cas, el teatre, en l'altre la dansa,
en l'altre el joc més infantil o el joc més popular,
en l'altre el joc amb els animals, per tant, quatre modalitats
o quatre trets identitaris del que seria aquesta festa de Sant Antoni,
que ajuntada amb el cuple dels tres toms que tu has portat,
algú encara podria dir que ens falta alguna cosa de foc
que realment avui no hem portat,
però, vaja, que en tot cas sí que dóna una imatge
del que serien les característiques
del que seria un Sant Antoni estandaritzat
i que podríem trobar, insisteixo, d'una manera molt estesa.
Si més no, jo m'atreviria a posar la mà al foc
entre Vilanova, Sitges i...
per baix, fins a baix de tot del País València
i que seguim cap a dalt, pràcticament, fins a la zona d'Aragó,
de Saragossa, perdó.
Vols que acabem amb aquell cuple per escoltar, el senceret?
Sí.
Aquell que iniciàvem al... Si et ve de gust, eh?
Sí, sí, sí.
Farem un parell de recomanacions, també.
De fet, jo ara et volia dir, abans d'acabar,
que has superat un nou repte d'aquesta temporada
que no sé quina és.
Tornar a parlar el dia de Sant Antoni
d'algun tema relacionat amb Sant Antoni
sense repetir arguments d'anys anteriors, eh?
Bàsicament, perquè el Compa m'ha passat malteria, eh?
Clar, però fixa't, per festes de Nadal ho vam aconseguir, també.
Aquestes festes de Nadal també vam continuar parlant
de temes relacionats amb les festes nadalenques
sense esmentar aspectes tocats en temporades anteriors.
No, res, que quan continuïs així...
Home, i sense...
Alguna vegada s'acabaran els arguments.
Tenint en compte que Tarragona Ràdio
no ha subvencionat el Compaq de Baix Ebre,
hem d'agrair als músics del Baix Ebre
que agraressin aquest Compaq.
De totes maneres, la propera vegada que vulguis reivindicar
ho has de fer en forma de corranda o de jota
o alguna cosa així d'aquest espai,
si no, no et deixarem reivindicar.
No reivindicava, no reivindicava,
no reivindicava.
Em preferia al fet que el Compaq no porta el logo de Tarragona Ràdio.
No, no porta el logo de Tarragona Ràdio,
i n'hem fet una bona publicitat, però s'ho mereix.
El Govern d'Aragona estarà content amb nosaltres,
la Diputació de Saragossa, la Diputació d'Òsca,
l'Institut d'Estudis Turalenses,
i suposo que en aquest cas els catalans ens han fet el ronso
i hem decidit no pagar.
No, no, no paga res.
Ja ens enviaran un...
Com eren aquells caramels que venen a Saragossa?
Ladrillos es diuen o no?
No ho sé.
Pel detall d'haver fet promoció d'aquest disc.
Un disc magnífic per la gent que li grava la música d'arrel
i la música relacionada amb la cultura popular.
Deia Jordi que un parell de recomanacions per acabar?
Sí, dins d'aquesta línia,
evidentment poden agafar el cotxe o anar a dinar a Vilanova,
veuran encara els tres toms més importants del país.
Fins i tot podrien arribar a Barcelona
i encara veurien el punt dels rituals de cavalls
que se fan avui encara a Barcelona,
cosa que sembla impensable.
I si no, no pateixin,
perquè de tres toms tindrem fins al mes de juliol,
com a mínim, en diferents poblacions.
Segur que no tan autèntics com aquests que estem recomanant.
O, per exemple, si volen veure representacions de Sant Antoni
més o menys complertes,
ho poden fer des del cap de setmana que ve
fins al cap de setmana del 4 o 5 de febrer.
Pràcticament cada cap de setmana
amb una població relativament propera.
La d'Escolla no la podran veure perquè ja s'ha passat,
però poblacions de la zona dels ports de Morell,
en aquest cas,
mantenen representació ja sigui a Sorita,
que és el proper cap de setmana,
la Mata, l'altre, o 5 torres l'altre cap de setmana.
O, si volen veure un dels Sant Antonis més complets,
doncs també no en tres toms,
perquè pràcticament els tres toms no tenen importància,
però sí una presència de músics gairebé mítics,
com són els dolçanyers de la Todolella,
amb una població d'origen medieval
que el dissabte anterior a Carnaval
realitza encara aquest Sant Antoni.
És una mica el mateix que ha passat aquí amb els tres toms,
és a dir, en general podem dir que
de poblacions, actors i animals
no n'hi ha tants ara com fa 100 anys,
per la qual cosa es munten aquests calendaris
en què un cap de setmana darrere l'altre
es pot anar veient coses.
També hem neixat un altre, Morella,
també ho fa aquest cap de setmana,
però vaja, que hi ha bastantes possibilitats de veure-ho,
i si no, ja ho saben.
Doncs ja veuen pel mateix preu,
fins i tot agenda hem tingut avui,
en aquest temps dedicat a les tradicions
i la cultura popular amb Jordi Bertran.
Moltíssimes gràcies.
I anem a cantar el cumple.
Doncs sí, amb les germanes Miranda.
Gràcies, Jordi. Fins dimarts. Adéu-siau.
Salud.
Als voltants de l'església de Sant Antoni
ja les deu plens estaven de gom a gom
i la gent tots fent fresa i movent
un xivarri s'esperava per veure passar els tres toms.
Va arribar al cap d'un rato la comitiva
que portava les bèsties a beneir.
Feien tots molta tropa, però era el meu nòvio
el que més corç d'allà on feia pata.
Com que de banderado ja anava ell,
de content no cabia dins de la pell.
i a veure'l tan guapo i estar rufat
li vaig dir de carinyo amb un dolç esclar.
Ai, en tonet del meu cor,
rei dels tres toms, jo per tu,
que em donaria de pols.
Ai, ja em pots estar ben segur.
Com que el sang del meu nòvio aquell dia era,
va amenaçar celebrar-lo a Sant Agustí.
Érem trets a la taula,
més ell va dir-me
la més vella és ta mare,
no cal patir.
Tinc estet al meu pla del costat en feia,
però la mare bevava i no ho veia ell.
Doncs prou feina tenia a drapar la dona,
que es va clavar per postres.
Quatre torters!
El surt i el siret i ara ens en vam anar,
i allà sí que el cotxe se'n va desbocar.
I per no disgustar-lo, jo sóc així,
m'ho vaig prendre amb paciència i fins li vaig dir...
a la nit.
Ai, en tu, nen, del meu cor,
rei dels tres tons,
jo per tu,
que em donaria de pols.
Ai, ja em pots estar ben segur.
A la nit vam anar,
vall que la bohèmia,
els cotxers dedicaren al seu patró.
I per més que no duia pas,
la librella,
el meu nòvio hi va anar,
de vint i un botó.
Ell i jo no vam perdre ni una tocada,
i ballant,
disfrutaren com dos lidons.
Sobretot cargolant una americana,
que és alta i segons diuen,
de fer petons.
però va ser molt casual dans el petonet,
me'l va fer a la mitja hora on un raconec.
I a l'anar a fer una mica de,
de res sucó,
li vaig dir,
puc tornar-li aquell petó.
Ai!
Ai, en tonel del meu cor,
rei dels tres tons,
jo per tu,
que em donaria de pols.
Ja em pots estar ben segur.
Ai!
Noi!
Noi!
Noi!