Ja el tenim entre nosaltres,
en David Serra disposat a comentar-nos,
recomanar-nos o no,
ja veurem alguna de les pel·lícules que s'estrenen aquest cap de setmana,
algunes que ja estan estrenades,
que ja estan vistes també,
i que de ben segur han de tenir la seva opinió.
Saludem doncs en David Serra
i el seu encostipat bon dia.
David, benvingut.
Jo sóc aquí.
Estem arreglats tots, eh?
Déu-n'hi-do, ja hi ha moltíssimes,
no diré baixes al programa,
però sí de persones molt tocades properes a aquest programa,
afectades pel tema dels refredats.
És normal.
És que tocava una miqueta, no?
Una miqueta de...
A qui canvi de temps també t'han sobtat?
Al David no li agrada,
però jo si no ho dic rebento.
Digues, digues.
Jo no sé el van veure a la televisió.
Sí, no participo al concurs.
El David és el nostre Santiago Segura particular.
Va ser...
Té un currículum televisiu
de participar a programes i concurs.
No, no, i és veritat.
És un apassionat.
És un apassionat dels concursos de la tele.
I deia el David,
escolta, que jo vinc aquí a parlar de cinema,
però no m'hi puc estar,
perquè a mi sempre m'ha cridat molt l'atenció
a aquest tema dels concursos de la tele.
Té la seva gràcia, no?
Jo crec que en el fons
és que m'agradaria anar-hi i no m'atreveixo.
Doncs mira, aquí estic jo,
que sempre estic disposat a participar en el que sigui.
Però en molts, eh?
Tu has estat en concursos memorables.
T'ho he dit de l'un, dos, tres?
Sí, bueno, jo he estat pràcticament en molts concursos.
La veritat és que...
Però en molts, eh?
De molt jove ja.
Com el Santiago Segura, igual.
I participant molt en aquesta bèstia,
que és el Constantino Romero.
Jo penso que ha anat a tots els concursos
que ha presentat aquest home.
Sí, perquè jo recordo que a tu t'agraden molt
els que feia Constantino Romero.
Sí.
A mi també eren els concursos
que més m'han agradat sempre.
Era una manera d'estar proper.
De preguntes, dels de tota la vida.
Preguntes, respostes.
Però clar, mira,
és aquelles coses que dius, mira.
És divertit.
És la part extramediètica, no?
Del tema.
I com us tracten els concursos en general?
Són moltes hores d'estallar.
Bueno, et tanquen en folos,
et maltracten psicològicament.
Té un punt masoca.
L'últim va ser si és a Traïció, a TV3.
Correcte.
que és un programa per masclipses.
Rau complicadíssim, aquest concurs.
Sí, sí.
Jo tenia ganes de sentir
una experiència sensorial,
psicològica, de gran pressió.
És un concurs per fer amics, no?
Realment.
Sobretot per fer amics.
Sí, sí.
Ho has dit molt bé.
Fas molts amics.
Déu-n'hi-do.
Molt bé, doncs, escolta,
una altra vegada avisa,
perquè ens agradaria molt
assistir com a públic, fins i tot.
Ahir vaig d'anònim.
I animar-te, i animar-te una mica.
Sembla que no sabien ni a casa.
Va ser sorprenent, va ser sorprenent.
Però si és David Serra, no ens havia dit res.
Jo em poso la Gapartina i vaig a un concurs.
Són experiències.
Tu, com el George Clooney,
que arribarà ara també la propera setmana
amb una pel·lícula relacionada amb el món televisiu,
ves adquirint experiències
i a fer el teu guió
al voltant dels concursos televisius.
Ho farem, ho farem.
Tenim ganes de veure aquesta pel·lícula de George Clooney.
Serà la propera setmana.
Home, serà una gran pel·lícula.
Ara, podem dir que tenim una bona carterera.
Aquesta setmana, sí?
A veure, d'entrada et diré que
la carterera és tal com estava.
O sigui, tenim pel·lícules molt bones
per escollir el que no hagi vist,
per exemple,
les que hem comentat reiteradament.
Doncs té una carterera que durarà temps.
Però no s'han entrat pel·lícules bastant potents.
A veure,
L'orgull i Prejuicio,
que és la pel·lícula que tocava d'època de la gent Austen...
Per cert, les novel·les de gent Austen
s'han fet tantes pel·lícules,
tantes obres de teatre,
tantes versions, sèries televisives, fins i tot, no?
A veure, la gent Austen
és com el Shakespeare en femení.
O sigui, automàticament
és el personatge literari més adaptat,
un dels més adaptats de la història del cinema.
I quants espectadors de cinema
no s'hauran acostat a les novel·les
després de Jane Austen a través de...
No, i a més han estat editades
a partir que es van estrenar
amb l'editorial,
va fer tota una aposta
molt seriosa de recuperar.
O sigui, és un món interessant.
Hi ha un llibre que no recordo l'autora,
el títol, crec que sí,
que a les persones que els agradi
el plantejament de la gent Austen,
la literatura,
hi ha un llibre que es titula
El club de lectura de gent Austen.
Sí.
I ve a jugar amb les vides personals
de les dones
i algun cal trauma
que integra aquest club de lectura
amb les novel·les clàssiques
i conegudes de gent Austen.
És un llibre molt que és recomanable
i a més que situa els personatges
en l'època actual
jugar molt amb l'època
aquesta victoriana
de la gent Austen
i l'època actual.
El club de lectura de gent Austen
és un llibre molt recomanable.
Pensa que,
jo penso que encara tenim,
o sigui,
és un món que tenim
tan a prop i tan lluny,
perquè pràcticament
podríem dir que ja no existeix
aquest univers
o aquest tipus de món aristocràtic,
burguesia,
com se barregen les emocions,
aquest toc tan britis.
Per això, com deies tu,
de Shakespeare,
hi ha temes molt universals
que no caduquen
i que encara tenen...
I que seran sempre presents.
a la història del cinema
i de la literatura.
Doncs, bueno,
aquesta versió del Joe Wright
és una pel·lícula
que no l'he pogut veure,
però l'altre dia
vaig veure el tràiler
i quan vaig veure aparèixer,
sincerament,
el Donald Sutherland,
vaig pensar,
home,
feia temps que no veia
aquest bon home,
que és un dels grans actors
i dels grans secundaris,
i penso que és una pel·lícula
que té el seu públic,
que realment a mi m'interessa,
o sigui,
m'interessa perquè
totes aquestes adaptacions
moltes vegades
són molt vibrants
i tenen molts tocs
de melodrama
que ja no existeix,
que ja està pràcticament,
a veure,
s'està reinventant el melodrama,
però aquest és el genuí.
A tu t'agraden aquestes pel·lis?
Sí,
perquè bàsicament jo
quan surto d'una pel·lícula
de cinema de terror o fantàstic
m'agrada a vegades
posar-me una miqueta romàntic,
o sigui,
jo necessito
barreges gèneres
i aquest és un dels meus favorits,
o sigui,
és molt probable
que sigui la primera pel·lícula.
Totalment,
totalment.
Doncs tenim una cartellera curiosa,
perquè després hi ha una pel·lícula
que jo no tenia molt classe
arribaria aquí o no,
que és aquesta de les aventures
futbolístiques,
de les Fieres Futbol Club,
que també està estrenada.
I que em sembla curiós,
perquè moltes vegades
ens queixem,
i jo el primer,
que hi ha pel·lícules
o pel·lículetes
que no arriben a la nostra cartellera
i que a l'hora de la veritat
doncs, bueno,
ben mereixent un visionat.
Aquesta és una pel·lícula
que evidentment
parla del món del futbol
des d'un punt,
diguem-ne,
de la infantesa.
Pel·lícula familiar.
Sí,
i a més,
és una pel·lícula alemana.
Vull dir que té un punt,
fixa't el que diré ara,
un punt exòtic.
Tot i que és una pel·lícula alemana,
té un punt exòtic
perquè no és gaire freqüent
que aquest tipus de filmografia
arriben a les nostres cartelleres.
Fixa't,
les pel·lícules asiàtiques
ja no són exòtiques
per la nostra cultura,
però a les Alemanyes sí.
No, no,
claríssimament.
Ara,
és un tipus de pel·lícula
que malauradament
passen molt desapercebudes,
té un públic fidel
que és aquest que va buscant
les realities,
les peces així estranyes
i que, bueno,
que sàpiguen
que aquesta és una pel·lícula
que pot,
jo no l'he vista,
no puc jutjar-la
des de cap tipus de punt de vista,
però, bueno,
té un punt interessant.
A més,
el director,
que és el Joaquim Massaner,
que evidentment és immigrant
i suposo que li donarà
una volta interessant
a aquest tema.
Home,
cinema d'aquell profund
i de pensar
i tot allò,
tenim una pel·lícula
de l'Arts Bon Trier
aquesta setmana.
Aquesta és la que he vist,
el Manderlei.
I què tal?
A veure,
també tenia els meus dubtes
que arribés a Tarragona
i ha arribat.
És una estupenda pel·lícula.
Diguem-ne que
a mi me resulta,
a mi personalment,
notablement superior
a la triada aquesta
que ha fet
parlant d'aquesta
Amèrica profunda
i que realment
el que jo destacaria
d'aquesta pel·lícula
és que,
tot i que és llarga,
que això sí que es ve d'edit
que són pel·lícules.
Quan diu és llarga...
Sí,
que té un metratge potent,
però és que realment
ara mateix
al cinema
li agrada fer pel·lícules.
Sí,
no,
no,
no.
O sigui,
no hi ha cap pel·lícula
a la carta vena.
Que s'obri,
que s'obri.
directament va anar
a fotre-li canya.
Però l'Asbom Trier
parla de coses
que interessa.
Parla d'una situació,
parla d'una herança,
parla precisament
de tot el que és el racisme,
de tot el que és
precisament
la cultura americana
profunda,
fa un reflex
del passat
i que pots fer la lectura
cap al present.
I per una altra banda
he de dir que...
Són anys després
de l'abolició
de l'esclavitud
que es desenvolupa.
però que precisament
per això té tota la força
o sigui de dir
bueno,
què canvia realment?
O què tenim ara?
Una pel·lícula
per fer-se preguntes
molt ben filmada,
intel·ligent,
de la sua plantejament
i que és l'aposta
diguem-ne més
i perdona la paraula
una mica més elitista
de la cartellera.
Tot i que jo penso
que és una pel·lícula
que la pot veure.
Cadascú fa la tria
i sap el que vol
trobar en aquell moment
en el cinema.
Evidentment,
evidentment.
Doncs de moment
no està gens malament.
Encara n'hi ha més.
Animales seridos.
A veure,
Animales seridos
és una pel·lícula
que ahir vam fer
a la prestació
a Barcelona.
Jo no vaig anar.
Un glamour
però sense el Coronado.
O sigui,
va anar tothom
però el Coronado
no va estar.
No et venia de gust,
Anari.
No, a veure,
jo crec que el Ventura Pons
és un director
que se li ha donat
tota la canxa
que han pogut.
Que està vivint
precisament
d'històries,
d'adaptar relats.
En aquest cas
em passa amb
aquest del Jordi Puntí.
És un extracte de contes.
i realment
el tema
gira al voltant
de les relacions humanes.
Històries de parella.
Històries de parella,
lectures que moltes vegades
toquen més
i altres vegades
toquen menys.
Actors solvents.
Guapos i guapes
també.
Exacte.
Perquè té molta importància
l'aspecte físic
dels actors
en aquesta pel·lícula.
i amb ell
és un director
que els actors
se senten còmodes,
fan bones interpretacions
i és una pel·lícula
d'aventura.
És ja un gent
en si mateix.
A veure qui
li s'agradi
i veure
igual que és ingestit
el Puntí
i aquest relat
pot ser
una aposta
interessant.
José Coronado,
Itana Sánchez Gijón
i Marc Cartes.
I el Marc Cartes
que a més
em va fer molta gràcia
perquè és l'actor
que hi faltava
per anar a la televisió.
Benvingut,
perquè realment
és un bon actor.
I ho està demostrant
cada dia més.
Què més tenim per aquí?
Sin control?
I Jane,
Ladrones de Rissa.
D'aquesta sí que
volia parlar
perquè és un remake
d'un clàssic
i que han fet
una lectura
del moment
en concret
del tema
d'Elron
i l'han adaptat
partint de la premissa
d'un jove
executiu
d'una gran companyia
que evidentment
fa una banca rota
total
que en certa manera
sembla que li
li carrega
les culpes
amb ells
troba
el dia de demà
al carrer
Enron
i a partir d'aquí
inicia una carrera
delictiva.
El que tinc que dir
d'aquesta pel·lícula
és que el Jim Carrey
tu ja saps
que la vaig anar
rehabilitant
progressivament.
Des de la màscara?
Sí, sí.
Des de llavors
hem anat a fer
una rehabilitació
i una reivindicació.
Però tu el vas
reivindicar
a partir del xou
de Truman.
Clar,
i jo sempre dic
que amb el Jim Carrey
m'agrada molt
quan el dirigeixen
i quan controla
la seva tendència
gestual.
En aquesta pel·lícula
tenim el millor
i el pitjor
del Jim Carrey.
I llavors això,
clar,
tenim dues parts.
Una primera part
que és estupenda
però és qüestió de temps
i perdona David
que és una apreciació
personal però
Jack Nicholson
que era el rei
de les ganyotes
a mesura que es va
anar fent gran
va deixar de gesticular
i cada cop
doncs es consolidava
com un actor
com a més creïble
i més bo.
No és que mira
que ara gairebé
tots els actors
ho han fet bé.
Jo ho feia
des del començament
i ara
la seva mobilitat
cada vegada és millor
és el Silvestre Estalone.
Ara em permés
una reflexió.
Sí, sí, sí.
Si em permés
una reflexió
el Silvestre Estalone
s'ha anat a fer l'actor
a mira que han passat el temps.
Fora del Rocky
que era una cosa
que tenia la seva gràcia
i punto
doncs
sí
doncs
No, no, i tant
home, vas-hi
va marcar una època
No, no, no
i a més era un bon guió
era una història
que en el seu moment
va marcar
i era seu.
Jo me'n recordaré
per mi que és la pel·lícula
Ja seu aquest comentari
Sí
Assassinos
la pel·lícula amb els banderes
que fa poc la vam veure
per televisió
no sé en aquella cadena
que jo
recordo que la meva frase
en el cinema va ser
dic si
ho fa millor
l'Estalore
que el Banderes
en aquesta pel·lícula
se'l menjava
Com a bon actor dius
Sí, sí, sí
o sigui
era una cosa increïble
i saps per què?
Perquè el Banderes
no parava de fer gestos
i ara va com a boig
d'un costat al altre
Sobreactuant, no?
Però una sobreactuació
a veure
té moments el Banderes
però aquest era
d'aquelló de dir
escolta
aquest noi
demà la no vine a fora
perquè és que
era perillós
i l'Estalore
només
alçant una sella
o sigui
se'l menjava
amb una seqüència
que era el feix
tu feix
i jo anava
evidentment
el Banderes
era dels meus
i jo deia
ostres tu
aquesta immobilitat
que ja li va bé
doncs ara
com ha aconseguit
controlar
la mínima gestualitat
per donar
per semblants
a un personatge
doncs aquí estem
al cas contrari
i encara
se'n va de la bola
i no controla
comença a robar bancs
la seva dona
perquè és un modus operandi
per sobreviure
i els hi va bé
el tema
però a partir d'aquí
és el que dius
ja és la part de la pel·lícula
que no t'interessa
la que més sembla
el remake de la comèdia
del tasking
en el seu moment
a recuperar
i bueno
la pel·lícula serà divertida
i tenen el seu punt
tenim alguna cosa més
si jo per aquí
doncs a veure
el sin control
amb la Jennifer Aniston
vale
aquesta no la he vist
però és la pel·lícula
que surt el Vincent Castle
i que és un thriller de parella
i que diuen
que té una certa gràcia
és una pel·lícula
d'aquelles de tensió
i que bueno
que és una pel·lícula
que evidentment
tenen el seu públic
i ara doncs
continuen en la cartellera
algunes que ja es van estrenar
fa temps
i ve la consolidació
que encara continuaran més temps
ser bé avalada
perquè com que tenen
les nominacions pels Òscars
si alguna via de marxar
no marxa
són els Òscars
ara mateix
la que millor està funcionant
és la que és tan fluixeta
que és l'Underwall
que diguem la veritat
per mi és molt fluixa
tot i els efectes especials
la Geixa es manté
bastant ferma
en el seu reinat
i després
que també no ho entenc
perquè té un punt d'avordiment important
i després
l'altra pel·lícula
és la La abuela
que és una cosa
que fa tremolar
suposo que
perquè és l'única pel·lícula
que pot anar al mercat familiar
a banda del Bambi
que no ha tingut gaire èxit
però Bambi ja no hi és
o encara hi és?
doncs el Bambi
si vols que digui la veritat
existeix encara
i és a la cartellera
però bueno
que el resultat
ha sigut pobre
però és allò que
diem sempre
i no descobrim res
ens trobem
als períodes abans
i després de Nadal
que a la cartellera
només hi ha pel·lícules familiars
després ens tirem
fins que arriba
Setmana Santa
que és un altre període
de vacances escolars
que no arriben
pel·lícules familiars
i clar
tampoc ho hauríem
podríem equilibrar-ho
una miqueta
ara sí
la veritat és que sí
però bueno
és el que hi ha
si hem de sacrificar-nos
amb l'abuela
aquesta
no no
és ben trist
o sigui
jo vull dir
que és una pel·lícula
que tindria que estar prohibida
directament
m'he posat una mica
no
saps què passa
que és un tipus de pel·lícula
que me resulta
molt complicat
de suportar
quan a bandera
una campanya
escoltar
no no
a mi resulta difícil
jo me costa riu
en aquestes pel·lícules
ho passo malament
recordem el títol
perquè ningú s'equivoqui
i entre dins de la sala
no vagin a veure
esta vuela és un pel·ligro
és que el nom ho diu
o sigui
la gent li agrada arriscar
i després passa el que passa
bueno
i la que s'anirà
és la terror de la niebla
el remake fluixet
fluixet
fluixet
del nostre amic John Carpenter
de la diversió de la niebla
que era bona
i ja està
tot el que més
continuarà en cartellera
i bueno
i no es perdin
en la cuerda floja
que és magnífica
també aquesta
ens la recomana
és que l'ha tornat a veure
un altre cop
i m'hi reafirmo
que tenim uns Oscars
molt potents
tenim unes pel·lícules
el Muni
que vam parlar
del Muni
que té un moment
que per mi
és el pitjor
que ha fet el Spielberg
que amb això
coincideixen molts de crítics
però després
la pel·lícula
sense aquest moment
és estupenda
a veure
hi ha aquest moment
que dius
ostres tu
però a partir d'aquí
la pel·lícula
ja la cosa funciona
sí sí sí
molt bé
David Serra
gràcies
per venir aquí
ha estat un plaer
com sempre
si no hi ha novetat
ens la trobarem
no la propera setmana
que Tarragona Ràdio
oferirà un programa
especial del 20 aniversari
si no serà
ja a l'altre
però no pateixin
perquè recuperarem
el temps perdut
i parlarem també
del que s'estreny la propera setmana
gràcies David
un saludo
un saludo
i bon s'estrenyar
i bon s'estrenyar