TEMPS DE TERTÚLIA
TEMPS DE TERTÚLIA
I el quart contertúli, tampoc es tirem d'alcalde, avui només en tenim un, que és l'Albert Baller.
El quart contertúli és el Pitu Rovira, president del Gremi de Llibretes, que esperem també, a veure si s'incorpora de seguida a aquesta cintúria.
Doncs aquí també arriba Pitu Rovira amb el que podrem fer tertúlia.
I en fi, parlar d'algunes de les notícies de l'actualitat local i de l'actualitat general de la jornada.
Ara podrem saludar el Pitu. Pitu, bon dia.
Molt bon dia.
No sé si volen cafè el Pitu i el Joan.
Xefendí, què diuen a l'apartalda?
Cafè? Cafè sol?
Xefendí no es veu estalladet o no?
Li direm a veure si ens poden portar un cafè sol pel Joan Menchon.
En fi, amb ells volem fer tertúlia i comentar l'actualitat.
Més enllà dels temes estrictament locals, que ja tindrem segurament temps de comentar,
avui no cal dir, igual que ahir, ja ho avançaven alguns mitjans de comunicació,
la decisió del president de la Generalitat, Pasqual Maragall, de no presentar-se a la reelecció
i de tancar aquesta etapa política de Catalunya.
Doncs, en fi, és una de les notícies que obre les pàgines de tots els mitjans de comunicació en les últimes hores.
En fi, quins comentaris o quines valoracions els hi mereix aquesta decisió del president?
Albert, que és el més polític dels contartulis.
Aquí polític ho som tots. Tothom que es preocupa per la cosa pública és polític.
I aquí hi ha gent que sempre han tingut aquesta preocupació per la seva ciutat,
estigui o no estigui en l'Ajuntament.
A veure, jo per Pasqual Maragall tinc una simpatia, una creixent simpatia.
Ahir deia el senyor Isseta per la televisió, deia que els morts sempre se'ls posen un bon color, no?
És un conyón de molt de cuidado.
Però jo, quan el president Maragall un dia va dir sis consellers de la Generalitat d'Esquerra Republicana
per fer-ho al carrer, crec que va demostrar que els tenia ben posats.
I que crec que, malgrat que això, realment, políticament,
li hem tirat a la Convergència Unió moltes vegades amb cara,
crec que va ser un acte de valentia política.
Llavors, i en segon lloc, home, jo crec que el president Maragall ha tingut una part important
amb l'Estatut de Catalunya, com ha digut el Mas, el Durant, tothom, tothom s'hi ha posat, no?
Llavors, jo crec que era una persona certament carismàtica per l'esquerra d'aquest país
i que no entenc que...
És encara.
Bé, bé, no, no, però no entenc que com a gran premi haver obtingut un Estatut
que serà més o menys bo, però és un Estatut i és un avenç important a la vida política d'aquest país,
com a premi de consolació, cony, no pot anar.
A mi, si em diuen entre Maragall i Montilla, continuo preferint el senyor Maragall
davant que el senyor Montilla.
No per re, perquè jo sóc el primer xernego del rei, no, que la meva mare és agonesa, no?
Però crec que no, que no, crec que és l'entrada dels sindicalistes a la Generalitat de Catalunya,
crec que és l'entrada del PSOE puro i dur a la Generalitat de Catalunya
i, evidentment, home, el proper president serà l'Artur Mas, jo està claríssim,
però com a contrincant prefereixo el senyor Maragall que no el senyor Montilla i companyia.
I no ho dic ara, Xavier, per fer el caldo gros al meu interès,
sinó com a lector del diari, com a opinant poc informat del que passa a la cúpula dels partits.
Vinga, més opinions.
Home, a veure, si tu vas sentir ahir el que deia el Miquel Iseta...
Sí.
És a dir, escolti, el senyor Montilla és el que està millor col·locat.
Té que passar per l'executiva federal del partit,
té que passar pel Consell Nacional,
i una vegada fet això encara s'ha de donar compte a totes les federacions...
I a la caixa.
...per si algú...
Es conya.
...per si algú...
Bo i bona.
...té la intenció de ser candidat pel PSC.
Per tant, la candidatura del senyor Montilla,
segons el Miquel Iseta està molt ben situat,
però no vol dir que sigui el candidat del PSC.
Sí.
En segon lloc, en el supòsit que fos el candidat del PSC,
bueno, a veure, en primer lloc,
agrair al Pasqual Madagall jo crec que ha sigut una decisió
molt meditada, molt pensada,
que ha produït certes especulacions
i certes coses que s'estan dient i tal,
que jo crec que no són certes,
que no són certes,
sinó que el Pasqual ha agafat un moment molt important
perquè, com a mínim, podrem dir,
com a alcalde de Barcelona,
jo entenc que ha sigut dels millors alcaldes de Barcelona
i com a clavell que té dintre del seu bagatge polític
com a alcalde de Barcelona, els Jocs Olímpics.
Marxa de president de la Generalitat,
no marxa, decideix no presentar-se a la reelecció,
que és molt diferent marxar a decidir
no presentar-se a la reelecció,
al moment en què ell ha fet i acabat
el primer i gran punt del programa que ell tenia,
que era l'aprovació d'un estatut d'autonomia
molt millor que el que teníem fins ara.
Això també ho ha assolit.
Per tant, entenc que es pot constituir
i té un bagatge com a alcalde i com a president de la Generalitat
que l'autoritza, l'autoritza tranquil·lament
a prendre la determinació de dissenyors i acabat.
I tot això que s'està muntant,
que si pressions d'aquí, pressions d'allà,
que si això estava pactat entre el senyor Mas i el senyor Zapatero
i tot això, tot això són,
jo suposo que deuen ser de les mentes pensantes que té,
cert partit amb ganes de governar
i que passarà molts anys a l'oposició
apujat per certes emissores
apujades amb sotanes
que l'únic que estan fent és desprestigiar el nostre cop.
A veure, Joan, a part de la Caixa...
El que està clar és que el pacte...
M'han dit que t'han concedit el crèdit a la Caixa.
Bé, gràcies, també era petitet.
El concedeixen a tothom.
Què et sembla la decisió de la...
El que està clar és que una conspiració entre el Zapatero i el Durán i Lleida
són els anys llibres, això no va ser, no?
A mi és que quan sento el Maragall
amb aquella cançó que cantàvem una àvila
dels al·lacris blaus subjetrats en candaus
i que la veien el Pasqual és un original com cal, no?
Ha tancat un altre episodi de la història.
Ha passat que la història últimament en aquest país va molt ràpida, no?
Ha passat amb un tripartit que després s'ha desprescut,
unes eleccions...
No ho sé, jo m'he de situar una miqueta, no?
Però aquestes coses passen
i el Maragall em sembla que és un personatge polític
que no ens deixarà mai de sorprendre.
És una bona decisió que us...
És original com cal.
És original.
Pitu, perdó.
Estes coses passen.
Pitu, què et sembla?
Ai, li cau el micrófon.
No, a veure, què em sembla?
Doncs que a mi no em va sorprendre
perquè penso que era una decisió o un resultat esperat.
Almenys jo m'ho esperava, eh?
Jo no contemplava que el Maragall tornés a presentar-se a la reelecció
després del batibull que ha tingut durant tota la legislatura.
És una legislatura que no s'acaba.
No ho sé si políticament en el seu historial
això l'afavoreixo o no.
Que és original, senyor?
Home, doncs sí.
Tota la vida que ha sigut
i que ha tingut sortides de to bones i dolentes
quan era alcalde de Barcelona
i potser aquest barreig de seny i rauxa
doncs li ha anat bé, no?
Quan va ser alcalde de Barcelona
li va funcionar moltíssim, no?
I em fa la feita que això no li ha funcionat a la Generalitat.
I jo això que dius de les...
No sé què ho dic, eh?
Això de les pressions externes
i jo també estic convençut
que hi ha hagut pressions externes
cap a aquest govern des d'un bon començament.
No, home, no.
Jo pressions externes, evidentment que sí.
I penso que d'alguna manera
algú hi ha guanyat aquestes pressions externes.
És a dir, amb la decisió de Maragall, creus que...
I amb el trànsit d'aquest govern
que des d'un bon començament
no va tindre la simpatia de nuclis durs d'aquest país.
I em sembla que s'ha de ser bastant mal pensat de la vida
per encertar-la alguna vegada.
I amb la decisió del president de la Generalitat
canvia el panorama polític
de cara a les pròximes eleccions?
Perquè, en fi, acabem de sortir d'un estatut.
Diumenge passat estàvem convocats a les urnes
per aprovar o no.
Al final es va aprovar l'estatut
i ara tenim ja convocatòria electoral
per l'octubre o pel novembre.
Canvia el panorama?
Amb aquesta decisió, home, sobre un nou escenari...
Sí, però en el fons tenim un panorama
fa molts mesos o potser dos o tres anys
d'incerteses.
Continuem tenim un panorama d'incerteses,
al meu entendre, no?
No sabem què passarà a les properes autonòmiques.
No sabem què passarà a les properes municipals.
No sabem si hi haurà al març generals o no.
I tampoc sabem el que passarà.
Però també perquè l'electorat,
els que anem a dipositar el vot,
potser també ens movem,
i això és tothom,
amb una incertesa i amb un no sapiguer on som.
Allò que deies tu abans potser
és que ens corre massa de pressa la història, no?
I llavors arriba un moment que
de vegades les enquestes les poden encertar,
però jo davant d'unes eleccions
com hi poden haver a l'octubre, sembla, sí,
no ho sé com pot anar la cosa, eh?
No ho sé.
És molt possible que tampoc es mogui gaire la cosa.
O just al contrari.
O que hi hagi una sacsejada.
O sí o no?
Jo crec que hi ha un...
A veure,
la gent que li interessa la política van a votar
i els que no els interessa no van a votar.
I això es va demostrar prou clarament
amb el tema de l'Estatut.
I això tampoc no es té que dramatitzar més.
Espera, Xavier.
Encara prou bé que va sortir.
Exacte, exacte, no, però vull dir que...
A veure, és que aquí...
Ei, que em tocava a mi ara, eh?
Sí, a veure, podem parlar, però no tots a l'hora.
El cert és que s'ha volgut utilitzar el tema de l'abstenció
per aquí, pel Partit Popular i per Esquerra Republicana, punto.
Perquè el que és cert és que es va fer un estudi,
o diversos estudis,
d'afluència pública, de participació
amb altres comissis semblants, altres estatuts,
i la cosa anava per allà i per allà.
Llavors, escolta'm,
l'important és que tenim un resultat
i que el que demostra és que hi ha gent
que preveix anar a la platja que anar a votar.
I això ha de respectar.
Perquè també és una postura democràtica.
Molt bé.
Llavors, després de plorar
per l'abstenció,
deixat a banda aquest tema,
el cert és que jo crec que
hi ha una sèrie de gent
que perteneixen a partits polítics
i que tenim el nostre vot decidit.
Normalment.
Que a vegades tampoc no passa.
Normalment.
Llavors, i després hi ha una sèrie de personatges,
de ciutadans,
que no són de cap partit polític
i voten segons consciència
i segons el moment adequat.
Jo tampoc m'ho crec que aquesta gent,
que són gent que més o menys
estan al dia del que passa políticament,
home, aquesta gent sí que poden fer
canviar el sentit del vot, no?
És a dir, home, jo crec,
i no és una crítica,
o potser sí que ho és,
el fet que el tripartit
no ha donat el resultat que ha convingut.
I no se preocupa d'aquí.
Francament, no ho sé.
Però el cert és que,
és que, bueno,
els aconteixements són clars
i estan als diaris, no?
Sis consellers cessats en un sol dia,
un partit polític
que actua en contra del govern
del qual forma part.
És a dir, bueno,
que d'alguna manera
s'estan reeditant coses antigues.
I d'aquí una conferència
fa uns quants dies
del Sánchez Cervelló
al Consell Comarcal
que parlàvem de la Marcella i Domingo,
i amb el Sánchez Domingo
deia que ell no volia
fer govern
amb Esquerra Republicana de Catalunya
perquè eren,
en aquest sentit,
eren com a molt revolucionaris
o que eren com a molt...
que políticament
no haurem de fiar
en última instància, no?
Bé, doncs això,
aquí s'ha produït.
I clar,
ara ja el senyor Carles Rovira
després de muntar el polló
que ha muntat,
diu,
i ara podem reeditar
una altra vegada el tripartit.
Home,
jo ho faria mirar, això.
Jo ho faria mirar
perquè, evidentment,
llavors potser sí que la ciutat
encara n'hi ha més gent a la platja.
Però jo crec que en política
hi ha d'haver
una voluntat
que les coses siguin
una mica serioses.
I amb aquest govern
de la Generalitat
d'aquesta vegada
no ho ha estat gaire seriós el tema.
A veure,
més coses
sobre el nou panorama.
Joan,
o a Javier.
No, jo,
això respecte a l'abstenció
que hi va haver
a l'estatut,
el dia de l'estatut,
el votar a l'estatut i tal.
Jo he fet una reflexió
com a conseqüència
de les manifestacions
que va fer
l'ínclit senyor Rajoy
dient que estan disposats.
Perdona?
Mari Complegines,
que ho he dit.
Exacte.
Va fer unes declaracions
al final dient
escolta,
nosaltres estem decidits
a anar al Tribunal Constitucional.
Doncs jo us donaré
una opinió
que potser és la primera vegada
que la fei pública.
Potser és la primera vegada
que la fei pública.
em fa por
al Tribunal Constitucional.
I us diré el per què.
I us diré el per què
perquè és molt greu.
Ho considero molt greu.
En tota la història
del món democràtic,
en tota la història
del món democràtic,
és la primera vegada,
com a conseqüència,
aquest raonament
és a conseqüència
de l'abstenció.
És la primera vegada
que la Junta Electoral
Central d'un país
o el Tribunal Suprem
d'un país
prohibeix
propaganda institucional
per excitar
el ciutadà
que el dia
més democràtic
que és el dia
de fer el vot
hi hagi propaganda
per excitar
el ciutadà
a anar a votar.
I això,
des del meu punt de vista,
i també ho he sentit
comentar amb algun altre,
aquella sentència
que prohibia
aquella propaganda
institucional
que l'únic que deia
és ciutadà,
tal dia tens dret
a anar a votar,
que pots votar
o no votar,
però tens dret
a anar a votar,
li fa memòria
que té dret
a exercir
el més important
que hi ha
a la democràcia
que és posar
el vot a la urna,
està,
per mi,
des del meu punt de vista,
ratllant la prevaricació
i em fa por,
em fa por
que ens trobem
amb un tribunal suprem
pressionat,
mediatitzat,
etcètera,
etcètera,
i que es pogués
donar alguna sorpresa
que no desitjo
que es doni,
però aquella,
la fe ciega
en la justícia
no la tinc
en aquest moment
sobre aquest tema
en concret
perquè hi ha
aquest precedent
que és molt preocupant
en un país democràtic.
El poder judicial,
aquí tenim
el Constitucional
a l'audiència,
etcètera,
etcètera,
una sèrie de senyors
molt conservadors,
molt percúndiosos.
El Tribunal Constitucional
no pot tindre
el moment
que dicta
qualsevol resolució
cap pensament polític.
Oh, és que potser
en tenen masses.
Té que tindre
només l'aplicació
de la llei.
Què va passar
amb les atencions
d'abans d'ahir
al País Basc
i implicant
gent d'ara l'art
que parlant amb gent
que està vinculada
amb ara l'art
veu molt clar
que segons qui
no pot estar implicat
amb el tema
del cobrament
d'impost revolucionari
d'ETA.
Potser són ganes
de dinamitar
des del poder judicial
un procés de pau
o són ganes
de poder dinamitar
des del poder judicial
i des del constitucionisme
a l'Estatut.
O sigui que
no diguem
que la justícia
o els senyors
que exerceixen
la justícia
a aquest estat
són totalment imparcials
sinó que estan
perfectament manipulats
o estan ells manipulant
les ordres
que donen
des del senyor
Mariano Rajoy
amb els altres.
Pitu,
aquest aspecte judicial
de la política
de l'Estatut
de la campanya
de la decisió
de la Junta Electoral Central
patètic
no té sentit
no té cap ni peus
com deia el Xavier
que potser és l'únic cas
en tot el món mundial
una cosa així
però
a mi el que
em sobta
i
no m'ho cloro
fins que no ho vegi
és aquesta
aquesta anúncia
del Partit Popular
a mi fa molta gràcia
aquest partit
perquè sembla
que se la busquin
se la busquin
es queixen
que la gent
a les cridà
si no és que volen
que s'esperen
que els abraçin
i la culpa
no de Montilla
és que s'ha de ser
amb els milers
que tenen el cinisme
de fer una manifestació
contra el terrorisme
i passar pels despatxos
de totxa
sí
però és que dius
és que no l'acabes d'entendre
llavors anuncien
que presentaran això
al Tribunal Constitucional
que volen dir
amb això
que no se n'enfien
d'aquest percentatge
que hi ha hagut
de votants
dels que no han anat
a votar
que han refrentat
aquest estatut
llavors
que estan despreciant
el poble
és que el poble
és tonto
o què
arriba un moment
que
que no saps
si hi ha cap on girar-te
al veure aquest actiu
hi ha uns polítics
que pensen
que quan el poble
s'equivoca
se l'ha de corregir
però això té un nom
eh
sí
això es diu Pinochet
es diu Franco
es diu Estàlin
això vas en un terreny
molt perillós
ha de sortir
amb això dels tants
percents
de les abstencions
ha sortit
que el senyor Rajoy
va ser vicepresident
d'un govern autonòmic
que només va votar
el 38%
28%
perdona
el 28%
però és que això és igual
us recordo una cosa
però si això és igual
no es va qüestionar
mai per ningú
que la primera vegada
que guanya
el senyor Aznar
guanya amb el 31%
dels vots
i us recordo
les paraules
de Felipe González
que diu que queda rota més dolce
perquè va anar 50-50
i ningú s'ha qüestionat mai això
però és que això
no es pot qüestionar
perquè
si qüestionem això
si qüestionem això
podem qüestionar la democràcia
ja està
això és que
ni passar-hi pel damunt
ara a mi
jo dubto
jo dubto
i penso que
que rucs no són
i que hi ha gent intel·ligenta
dintre d'aquest
d'aquest col·lectiu
polític
que és el Partit Popular
dubto
que arribin a l'extrem
de presentar uns recursos
d'anticonstitucionat
contra la democràcia
ho va dir públicament
jo ho dubto
retractar-se d'aquesta manera
home
jo crec que seria
un greuge important
al país
a Catalunya
és evident que l'exercici
de les accions
és un fet també democràtic
però jo crec que
aquest és un estatut
que té una història
és a dir
aquest estatut
l'aprova al Parlament
de Catalunya
per un 96%
dels diputats
i alguna cosa
representen els diputats
però no representen tant
no representen tant
com els resultats
del referèndum
això ho tenim en compte
Pitu
escolta
però damunt
del 90%
del Parlament
intentava explicar-te
que hi ha hagut
aquest estatut
no es proveix
sol
el dia
del referèndum
aquest estatut
ja té un camí
on
les altres instàncies
del país
han anat fent
i cada vegada
que s'aprovava
guanyava
una legitimació
popular
jo crec que
després de passar
els tres sedassos
del Parlament
de Catalunya
al Parlament
de l'Estat
i les urnes
del referèndum
que vinguin
els senyors
és a dir
estic amb el Xavier
és a dir
a mi m'esborronaria
pensar que
cinc o sis senyors
puguin
resoldre un tema
que el poble
d'una manera clara
s'ha pronunciat
no?
Descalsat
no home
a veure
jo potser sóc més vell
que el Xavier
i encara vull creure
tinc un sentit romàntic
bastant més que el Xavier
un sentit romàntic
i crec que encara hi hauria
una mica de seny
perquè els magistrats
a part de ser via dret
també tenen
un sentit de la vergonya
i des del meu
si aquest Estatut
quedés sense efecte
per com a qüestió
d'un recurs
del tema constitucional
seria
seria una
seria molt gros
a veure
seria incitat
a senso contrari
si el Tribunal Suprem
diu que és bo
com que
els senyors
del Partit Popular
pitjor no poden quedar
pitjor no poden quedar
diran
que estan
complint
un deure
telúric
de defensar
l'unitat de la Pàdria
aquelles coses
aquell general
a part de Santa Iana
aquest
que va fotre un brindis
l'altre dia
brindant pel rei
el garante
de la unitat
de la Pàdria
aquestes coses
a veure
aquests països
són uns covards
perquè fixeu-se
que són
els militars
normalment
alguns militars
i els d'alcabismes
espere un moment
deixem anar per torns
aquests tios diuen
quan hi hagués
només per jubilar-se
llavors se'n recorden
que són fidels
quan els hi hagués
només per jubilar
abans no
abans no
si mireu la constant
si mireu la constant
sempre és
l'última pasqua militar
o l'últim acte important
abans de jubilar-se
i llavors si es veuen amb corda
això és un acte de covardia
el tio que ho pensa
ho diu des d'aquesti nen
i a més
penseu una cosa
penseu una cosa
del Partit Popular
penseu una cosa
però jo no sé
perdona
jo no sé per què hi perdem
tant de dins
parlant d'això
estaven parlant de Maragall
també convé
fer memòria
a la ciutadania
de les coses
l'únic partit
que justifica
un pronunciament militar
és el Partit Popular
quan aquell senyor Sevilla
va dir el que no tenia que dir
i va justificar-ho
dient que era normal
que passés això
perquè passava això
això
i l'Espanya
se rompia
justifica
un pronunciament militar
i això és molt sèrio
deixa'm tornar per un moment
al tema de l'Estatut
i de la decisió de Maragall
el fet que ja hagi anat
menys del 50%
de la població a votar
creuen que
d'aquesta manera
l'Estatut
al marge de les qüestions
possibles
del Tribunal Constitucional
si és que hi ha
el recurs del Partit Popular
creu que
l'Estatut neix
una mica feble
per gestionar
pel govern que sigui
a partir de les eleccions
d'octubre
o que això no
el tema de l'abstenció
ja ens hi hem d'anar
acostumant
d'alguna manera
un 50% d'abstenció
o un 50% de votants
que és el que ha hagut
em sembla que no és un mal resultat
en percentatges
el problema hauria sigut
un 75% d'abstenció
i un 75%
gairebé
de gent a favor
de l'Estatut
porta molt a pensar
i a plantejar-se
inclús per exemple
Esquerra Republicana
què passa aquí
hi ha molt a parlar
pensa una cosa
que en totes les eleccions
i més les autonòmiques
el referèndum aquest
de l'Estatut
i tot això
hi ha un índex
d'abstenció
que ja és el fix
que està al voltant
del 20 o el 25
és que tu et dius
que hi ha una participació
gent que no participara mai
no, no, gent
que no hi poden participar
a veure
sabem conseqüents
una participació del 90%
estàs pensant automàticament
en un país
que hi ha una dictadura
home, clar
clar
digues
que hi ha un percentatge
i hi ha un percentatge
de votants
que per la seva
no poden anar a votar
pensem
pensem una miqueta
i no
o no hi han mai
ni volen anar
ni els interessa
vull dir
en què ets ja has de comptar
que són un 10 o un 15%
de gent molt gran
estem entre el 20 o el 25
eh Pitu
sí, sí
20 o 25
doncs llavors això
s'ha de tenir en compte
llavors si
no són
que hi hagi una extensió
del 50
és que no són
una extensió del 30
l'altra cosa
és l'ànima
en què vas a votar
això s'hauria de poder
avaluar quantativament
si vas amb fe
vas perquè ho has de fer
o amb quines ganes
han anat els ciutadans
a votar
això és un altre tema
i si va votar més
quan el ciutadà
té la percepció
que hi ha alguna cosa
en joc
alguna cosa important
el que va passar
amb les últimes eleccions
generals a l'estat
aquelles eleccions
no les podem agafar
com a referència
entre participació
perquè es va produir
un escenari
molt peculiar
i no
volgutament repetitiu
i a més
hi ha una altra cosa
això es pot
tornar a repetir
les eleccions a l'octubre
o no serà tant
a Catalunya
aquesta mena de sensació
que hi ha alguna cosa
molt en joc
no
home
és que llavors
hi havia
l'atemptat
les mentides
del partit popular
i això evidentment
això jo crec
que això va
va solidientar
la ciutadania
però fixi-t'hi
bé
hi ha un fet
molt important
que diu el partit popular
que això s'ha d'anul·lar
i tal
perquè la gent
no ha estat motivada
i com que la gent
no hi ha anat
per tant
no hi ha hagut participació
es té que anul·lar
escolti
a senso contrari
per major participació
no es tenia que haver anat
a la guerra d'Iraq
i llavors
això
no els hi va interessar
hi havia també
participació
una és activa
i l'altra
és per passiva
la passiva
això anula
i l'activa
aquesta no
home
jo crec que les manifestacions
contra la guerra d'Iraq
van ser impressionants
en tot el país
en fi
deixem aquesta qüestió
ens queda pocs minuts
de tertúlia
la casualitat va fer
que ahir
el dia en què
el president Maragall
anunciava al Palau de la Generalitat
que no se tornaria a presentar
a la reelecció
la casualitat
va voler que a la tarda
ja que és una delegació
de l'Ajuntament de Tarragona
al Palau de la Generalitat
per parlar
de la façana maríptima
una reunió convocada
ja des de feia setmanes
presidida en aquest cas
per Joaquim Nadal
com a substitut
en aquest tema
del que havia estat
fins fa poc
conseller primer
Josep Bargallau
una nova reunió
de la comissió mixta
entre Ajuntament i Generalitat
que posa un preu
que avui destaquem
als mitjans de comunicació
un preu
un cost
de 300 milions d'euros
al soterrament
de les vies del tren
i un nou pas
en aquest abans
d'un projecte lent
però complex
com és el de la façana marítima
en fi
com ho veuen
com s'ho miren
bona notícia
sembla ser que
s'ha despejat
la incògnita
si el tren
es podia soterrar
sembla que es pot soterrar
al Bricias
molt bé
i bueno
ahir també es va produir
una altra circumstància
quan el president Maragall
llibre que plega
arriba a l'Ajuntament
al bust
que ha encarregat l'Ajuntament
del president Maragall
que és el despatx de l'alcalde
perquè el vulgui anar a veure
per col·locar-lo
col·locarem el més ràpid possible
perquè doncs clar
si no es pot
és trist dir-ho
a veure
jo crec que està molt bé
he llistat el diari
com vosaltres
que arribaria
des del pont d'Armes
però avall
jo què diria
encara que sigui
de càrrec de l'Ajuntament
tot el que és el carrer
el carrer Ernest Lluc
que és el carrer que linda
amb la via del tren
com que hi ha una trinxera important
quan hi ha que veu de tapar
i que torni a sortir el tren
fins a la rebessada
fins a la rebessada
Pitu
això de la façana
de totes maneres
tu vas tindre una idea
una vegada
que et van dir que no
sempre
que era
jo
a mi em semblava bé
fer passar el tren
per l'interior
exacte
exacte
ho va dir en una tertúlia
en aquesta casa
que va provocar
en qualsevol ciutat
on fan
l'estació de l'AVE
no la fan
ni dintre de Reus
ni dintre de Tavegona
la fan
a peu
aquí la presidenta
de la Comunitat Autònoma de Madrid
no té terrenys
a veure
a mi aquí
l'iniciativa
no parlin en clau
perquè si no
els oients no ho entenen
a veure
però saps què passa
Xavier
que quan jo vaig dir això
que jo entenia
que es tenia que alliberar
el litoral
des de Torre d'en Barra
hi va haver gent
que m'ha dit escoltim
jo vaig cada dia
en tren
a Barcelona
i necessito
un tren de rodalies
i necessito que estigui
dins el cas Corbà
això també és un argument
a atendre
però bé
jo crec que
hi havia solucions
i la parada de l'autobús
davant de casa
sí
Pitu
no
això de la façana marítima
tu deies que és
una obra complexa
aquestes obres
evidentment són complexes
i són d'aquelles
que quan s'inixin
les veurem
durant anys
i anys
i anys
i que la percepció
de quan s'acabi
per la seva complexitat
però tens la sensació
de que ara sí
va de debò
jo em sembla que sí
jo em sembla que amb això
es van complint
tota una sèrie de passos
i ara es deuen estar
mirant
d'on surten els calés
per fer tot això
perquè de grans idees
tothom n'tenim
des de fer el tren
passat
enganxat per globus
el que passa
que esclar
aquí el que s'acabi
els calés
i de calés
no sé si n'hi ha masses
i han de sortir
per algun lloc
i també
sent dolents
no són prioritàlis
nosaltres encara que ens diguin
quan s'acabi
la gent dirà
veieu per què es deia
la platja del miracle
ja s'ha fet
ahir parlàvem
en aquesta reunió
el director general
d'urbanisme
i en un altre compareixent
el president del port
Josep Anton Burgessé
vam parlar
des de dos punts de vista
del tema dels tinglados
què feia amb els tinglados
amb el projecte
Nito Carlos
els tinglados pertanyen
al patrimoni
arquitectònic
industrial de Tarragona
com la G3
és a dir
els quatre tinglados
jo crec que dos
seguríssim
jo que els refugis
se'ls carreguin
mira
ho lamento
pel museu del port
però jo crec que els tinglados
tenen una història
vinculadíssima
a la història tarragonina
jo soc portuari
carrer Podaca
vaja
doncs jo crec que
a part que els dos primers
tenen un interès
artístic
importantíssim
els altres dos
compleixen una funció
social
el tinglados
el tinglados
per exposicions
el dos
el tenim sedit
a l'ajuntament
per l'arcut d'en Burani
el tres
també fan exposicions
i el quatre
és on està
bueno
hi ha el restaurant
hi ha una altra
sala d'exposicions
home
jo crec que allò
és una part
de la història
de la ciutat
l'altre comentava
amb l'alcalde Nadal
que en quin mal moment
es va enderrocar
l'antic edifici
del nàutic de Tarragona
que s'hagués pogut deixar
tal com estava
evidentment per darrere
les barques dels pescadors
hagués tingut el seu lloc
per atracar
però pel davant
hagi tingut un edifici
que tenia una gràcia
importantíssima
històric
se l'ha mandut
la riuada
van dir que farien un hotel
llavors jo crec que
hem de ser molt curosos
abans
cada vegada que s'enderroca
alguna cosa
que tingui un mínim
un interès històric
Tarragona per fesumia
molt bé
molt bé
és que acabem
Pitu
tinglados i refugis
series partida de conservar-los?
amb els tinglados
sí
evidentment
sí sí
perquè formen part del paisatge
i llavors
hi faltaria alguna cosa més
em sembla que
m'ho he deixat a dir
el que s'hauria de resoldre
ja d'una manera immediata
i hauria de ser la primera obra
és el pas a nivell
de la plaça dels carros
allò
ja és insultant
ja ratlla
ja ratlla
ahi a la tarda van atropellar
una altra
l'assunto criminal
Joan
per què els heu de tirar?
per què els heu de tirar?
aviam quina hora se fan
a més tenen una utilitat
molt important
ja bé
tu els conservaries també?
i tant
i el que sí
el Pitu té tota la veu
el de la plaça dels carros
és clama
el cel
és que és criminal
allò
allò no pot ser
l'únic problema dels refugis
se t'escapa una criatura
de les mans
ui
adéu
l'únic problema dels refugis
deia que
seria el problema
pel
pel museu del port
no?
el museu del port
es pot substituir
i suposo que
els refugis
són necessaris
perquè hi hagi
una vinguda guapa
però això no vol dir
que els tingladus
els de primera línia de mare
aquests s'alvi
és que jo crec que seria
bueno
seria per anar-se'n
encadenar a la porta
perquè no els toquin
en fi
acabem així
parlant de la façana marítima
i dels tingladus
del moll de costa
acabem aquesta tertúlia
avui amb l'Albert Vallbé
el Pitu Rovira
el Joan Menchon
i el Xavier Soler Poblet
a tots quatre
moltes gràcies
en tertúlia ens tornarem
a retrobar
a partir del mes de setembre
doncs que tingueu
molt bones vacances
així que bon estiu
bon estiu
bon estiu
bon estiu
bones vacances
per tots
vinga
adeu-sia
bon dia
adeu-sia
bon dia
adeu-sia
bon dia