Com cada dimecres ens curem en salut al matí de Tarragona Ràdio
en col·laboració amb la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
Saludem el seu director gerent, el doctor Joan Maria Atzarà.
Bon dia, doctor Atzarà.
Hola, molt bon dia.
Benvingut avui, ens acompanya el doctor Carles Hernández.
Bon dia, Carles.
Hola, bon dia.
És integrant dels serveis mèdics del Nàstic.
Aviam, no parlarem de la part esportiva,
parlarem de la part mèdica del Nàstic
i és que si els jugadors a segona
ja han de portar tot un control estricte
i hi ha una observació constant de la seva salut, dels seus hàbits,
a primera, jo no sé si encara més s'haurà de contemplar tot això,
ara ens ho explicarà el Carles.
Ens ho explicarà el Carles.
Però sí, vaja, és amb més pressió conforme la lliga professional,
que també ho és a segona B, segona A i ara en primera divisió,
doncs com més d'elite sigui, més rigorosos són els controls.
Això, evidentment així, des de l'òptica, si ho parlem de control,
hauríem de parlar des de l'òptica del control del dopatge
o que malauradament amb això del ciclisme ha tornat a estar,
diguem-ne, no només dels mitjans de comunicació,
sinó amb una qüestió judicial, no?
Sinó també des de l'òptica de la cura de la persona,
de la cura del professional,
del que és molt més intens
tot el sistema d'estar damunt d'ell
perquè realment no tingui lesions musculars,
perquè l'entrenament que es faci sigui correcte,
perquè l'alimentació sigui la dient,
perquè estalviï el màxim possible de lesions,
que al final és un motor, és una màquina,
que sigui molt bèstia el comentari,
però, diguem-ne, són persones que el seu cos
és la seva eina de feina, és la seva màquina.
I, per tant, aquesta màquina, que val molts diners,
que els clubs paguen molts diners per poder fitxar un jugador,
doncs té l'eventualitat del risc d'una lesió,
però que sigui per un accident,
no perquè sigui perquè hi ha hagut un entrenament defectuós
o perquè realment hi ha hagut una transagressió
des del punt de vista de passar-se de voltes
amb les cuergues o amb alcohol o amb altres coses, etcètera,
perquè estàs malmetent una inversió molt important
que tindrà unes repercussions econòmiques també molt importants
a banda de la persona.
Jo crec que hi ha la visió professional des del procediment
de dissenyar un procés que estalviï el màxim possible de lesió
i posi aquella persona des del punt de vista de l'esport físic
amb el màxim del seu rendiment, aquesta és una òptica.
La segona és la vigilància del que es fa fora del camp
i fora de l'entrenament.
I la tercera seria una altra qüestió
que hi ha molt d'allò que seria el topatge.
Des del punt de vista mèdic, tots tenim claríssim
que quan un jugador té algun problema, alguna lesió,
hi ha aquesta tensió immediata, aquest seguiment.
Però si parlem de rutines, d'entrada,
quan un equip fitxa un jugador, el primer que fan és la revisió mèdica.
Quan d'entrada no sé si l'haurien d'exigir abans de fitxar-lo, no?
Bé, sí.
O també deu haver-hi aquesta revisió prèvia, uns informes mèdics, prèvis.
Normalment és així.
A part que el jugador que es fitxa, ja bé, sol venir uns informes,
el club ens el passa primer a la xarxa
i es fa una revisió mèdico-esportiva
i si detectem alguna anomalia, la fem arribar al propi club.
Normalment fem la revisió abans que s'assignin els papers.
Nosaltres fem un informe pel club
i a partir d'aquí el club decideix si es fitxa o no.
Normalment no sol haver-hi problema,
però més d'un cop s'informa d'alguna anomalia o alguna coseta
i el club almenys té la informació per part nostra.
És una revisió molt exhaustiva?
Doncs sí, perquè és no solament una exploració del perill locomotor,
sinó que amb els informes previs que ens porten,
si ha estat lesionat, si ha estat operat alguna cosa,
se'ls fa proves complementares, radiologia, control analític...
Realment és una ITU-B bastant exhaustiva.
Imagino que com a tots els mortals també se'ls ha preguntat
allò de si han tingut les malalties clàssiques infantils,
tot aquell tipus de coses, no?
Sobretot si han tingut lesions prèvies,
perquè la qüestió és que amb els jugadors,
lògicament, tots aquests accidents han anat passant,
un jugador que arriba en aquest nivell,
sobretot ara en primera divisió,
però també en segon A vol dir que és una persona experta,
no és una persona que debuta,
no és gent jove, però no és tan jove,
porta molts anys jugant al futbol professional,
i llavors han anat tenint accidents, lògicament.
Llavors les seqüeles, la recuperació completa o no,
d'aquests accidents és un tema important,
de valorar i difícil, difícil de mesurar fins a quin punt
aquell creuat, aquell manisc,
aquella lesió que va tindre el seu dia,
que li va estar uns mesos de baixa,
doncs avui com està i realment si és que la recuperació
és complerta o no,
o garanties suficients que no tornen a recaure.
Això ha millorat molt respecte a dècades anteriors,
que un jugador davant d'una determinada lesió
havia d'abandonar el futbol professional avui en dia,
les tècniques quirúrgiques i les noves eines de recuperació
fan que pugui tenir continuïtat un esportista.
Abans el doctor Atzerà esmentava el tema del dopat,
ja que per una, per raons,
en diverses sempre associen al món del ciclisme,
i no pensem a vegades en el futbol, no sé per què.
D'entrada a mi, el primer que em passa pel cap és clar,
els jugadors juguen molt bé al camp,
però aviam també poden agafar una grip,
una gastroenteritis,
algun tipus de malaltia eventual
que no sigui greu, però que necessita d'una medicació.
Com es combinen aquestes dues coses?
Doncs bé, hi ha tractament farmacològic
dintre de la legalitat,
que no hi ha cap problema per prescriure el jugador,
i ells es mediquen i es tracten
amb els medicaments que tenim un llistat que està permès
i no tenim gaire problema.
Nosaltres mai sortim dels límites legals,
perquè amb la medicació regular
que els podem administrar
no tenim cap problema per tractar les malalties sovint que tenim.
Aquests llistats sempre es diuen que són tan amplis
i que deixen molt poc marge.
No parlem de dopatge,
parlem de tractaments farmacològics per malalties,
que queda poc marge, no es diu?
Bé, però mira,
al llarg de l'any tenim reunions amb la Comissió d'Antidopatge
i el llistat que tenim actual és molt específic del futbol.
Sabem amb quins medicaments es movem,
sabem quins podem utilitzar i quins no,
i no tenim gaire problema.
Canvia la llista de medicaments d'un esport a l'altre?
Sí, segons les federacions i els esports,
tenen uns medicaments que sí que es poden utilitzar i uns no.
i nosaltres no hi ha gaire variació,
però sí que hi ha cosetes particulars segons els esports.
I amb el tema del futbol,
concretament tenim un llistat que cada any s'actualitza,
es treuen alguns i es fiquen uns altres de nous,
i nosaltres es movem dintre d'aquest llistat.
Enviar al cap un cap podríem prendre els mortals i ells no.
Doncs mira, hi havia antigament pels refredats el frenador
que portava un complex que era l'efedrina,
que és un estimulant, i era doping, és doping.
Doncs jo quan em prenc un frenador, escolta,
estic exactament igual, déu-n'hi-do, és ben curiós.
En el tema del dopatge, a segona A, com a primera, els controls,
qui els fa?
Qui els feia a segona A?
I qui els fa a primera divisió?
L'organisme.
L'organisme.
El Consell Superior de Deportes.
Ells ens envien a segona A,
fan uns controls regulars en cada partit.
Nosaltres, et comentava abans,
que cada quatre o cinc partits teníem un control.
Que el fèieu vosaltres, per l'iniciativa vostra.
No, no, el Consell Superior,
d'Esports, envia a dos metges,
especialistes en control antidopatge,
que no són de la província,
es presenten a mig partit,
el metge de cada equip,
fan saber que ells estan allà,
a la mitja part ens reunim en una sala,
fa un sorteig per escollir tres jugadors de cada equip,
i a la finalització del partit,
aquests jugadors tenen que passar el control antidoping.
A l'atzar, doncs.
A l'atzar, això és a l'atzar, aquestes dos.
Sí.
I després també et comentava que al llarg de la temporada
es presenten per sorpresa,
al llarg d'un entrenament,
i aquí sí que venen també dos metges
a fer un control que es diu
por sorpresa y dirigido,
que diuen ells.
Ells, perquè sospiten o perquè volen seguir
a dos jugadors en especial,
et diuen,
venim avui i volem fer un control antidopatge,
aquest jugador i aquest altre.
I al llarg de la temporada
doncs es fan bastants controls d'aquest tipus,
sobretot dels regulars,
cada quatre o cinc partits
tens un control antidoping,
i d'aquests dos fora dels partits
amb entrenaments n'hi ha algun.
Nosaltres hem tingut un sort,
no hem tingut cap en guany,
però tenim diversos equips,
diversos companys d'altres equips
que sí que s'han tingut.
Això, lògicament,
a primera divisió serà molt més sovint.
Un control que es basa,
tècnicament, en una analítica.
És una mostra d'orina.
Una mostra d'orina s'analitza,
bàsicament van a buscar uns estimulants,
farmes que no es poden prendre,
que amb una analítica d'orina
ja són fàcilment detectables.
En el cas que es detecti,
aleshores es torna a repetir aquesta analítica?
Amb la mostra d'orina que fan els jugadors,
la mostra que ells proporcionen,
que són com a mínim d'uns 80 centímetres cúbics,
es divideixen dos frascos,
amb dos pots,
i llavors un és l'A,
que és el que analitzen,
i en cas de sortir positiu,
fan el contraanàlisis amb el frasco B,
que parteix de la mateixa mostra d'orina.
Déu-n'hi-do,
s'ha de portar un control estricte
per no trobar-se després amb sorpreses, no?
Sí.
En això també fer una miqueta de pedagogia, no?,
entre els jugadors,
perquè ja ho dèiem,
són gent jove i que tenen ganes de sortir també,
a banda de jugar.
Sí, però també són professionals,
aquesta és la seva professió,
i saben que han d'estar estrictament
dintre del que marca la llei, no?
Nosaltres no hem tingut problemes,
al començament de temporada
sempre els fem una xerrada
i els expliquem quin és el marco legal
amb el que es poden moure,
els fem palesa la proximitat que tenen amb el metge
perquè qualsevol malaltia, problema,
ens ho facin saber
que nosaltres els prescrivim els medicaments.
Quan va anar amb algun especialista
i els dona alguns medicaments abans de comprar,
els truquen,
escolta, m'han receptat,
això ho puc prendre, no ho puc prendre?
I amb aquest tema ho tenim bastant controlat,
perquè si fem arribar una informació bastant propera al jugador,
que sàpigui ben bé què és el que es pot prendre, el que no,
i es mogen per aquí,
no tenim problema nosaltres.
Clar, el fet que puguin sortir,
prendre una copa,
consumir alcohol,
tot aquest tipus de coses,
no és una qüestió de forma i disciplina només,
sinó que després això, objectivament,
té efectes sobre el seu organisme, no?
És que jo crec que tenim una visió una mica distorsionada,
això del dopatge.
El dopatge no és que hi hagi un senyor que ens digui
això no se toma perquè a mi m'he de la gana.
El dopatge, una substància,
és doping perquè és nociva per l'organisme,
fa mal a l'organisme.
I llavors, a nivell nostre d'entrenament i de rendiment,
hi ha substàncies,
i l'alcohol n'és una,
que enlenteix el procés de regeneració tisolar,
de rendiment,
de les lesions,
no es cura una si un...
no veu que s'hi veu, no?
I això, a nivell de rendiment,
es veu molt.
I, bueno,
per això aquestes substàncies són doping,
o almenys no afavoreixen el rendiment
de l'esportista,
que al fil i al cap la seva professió
consisteix en rendir.
I estan a un nivell d'elit
que tots són molt bons,
tots en saben molt,
i només, doncs,
els millors i els més preparats
són els que surten endavant.
Clar,
s'observen altres aspectes
de la salut dels esportistes,
la pròpia pell,
pel tipus de roba que han de dur,
perquè pugui provocar alguna al·lèrgia,
algun tipus de problema.
Abans ens comentaves també,
que en determinats casos
si ens necessita una plantilla
podològica
per la posició del peu,
perquè pugui crear alguna lesió,
vull dir,
aquest tipus de coses
també s'observen
i d'una manera continuada,
rutinària,
gairebé, no?
És una mica el que comentava
el doctor Gera abans,
que amb aquests jugadors
es fa una inversió
tan important
perquè es controla absolutament
tots els aspectes
del seu entrenament.
La nutrició,
l'antropometria,
aquests jugadors
estan sotmesos
a un control antropomètric
cada mes,
se'ls demana
un percentatge mínim
de greix
i un pes ideal,
si superen aquest pes ideal
que està marcat
dintre del cos tècnic,
doncs tenen sancions,
tenen controls analítics
molt sovins,
inclús se'ls fa
un estudi podològic
i normalment
tenen una plantilla
adaptada al seu peu,
recolza més d'aquí,
és un peu pronador,
és un peu buit
i llavors
es fa una inversió
de tants aspectes
amb aquest jugador
que és una llàstima
que per una indisciplina
d'aquest cas
que tu comentaves
tiri una mica pel terra
tot el treball que es fa.
Són sancions econòmiques
generalment
o també esportives?
Dintre de l'equip
hi ha un règim
de disciplina interna
que normalment
són sancions econòmiques
que si es transgredeixen
amb un cert grau
acarrea també
una sanció administrativa.
Per tranquil·litat
dels seguidors del Nàstic
no teniu problemes
habitualment
amb els nostres jugadors.
Aviam, si algú es pensa
que perquè estem parlant d'això
no, però que val la pena
sàpiguer que realment
existeix
i que això està
dintre d'un equip
ja professional
com és el Nàstic
tot això està regulat.
No hem tingut problemes
no tenim problemes
perquè
tots els jugadors
es porten molt bé
però que clar
hi ha un marc legal
que dintre
de disciplina interna
que això ho regula.
I després
el que comentàvem
també
o sigui
al final
acaba configurant
una cultura de club
o sigui
si
si és un hàbit
i la gent ho sap
i altres jugadors
que s'han d'incorporar
i han de sortir
hi ha una certa manera
de treballar en el club
que ja és història
que ja és hàbit
que tothom que entra
sap on va
els propis entrenadors
doncs són
una peça clau
en aquesta disciplina
perquè doncs
si l'entrenador
té una mentalitat
molt
objectiva
amb això
i molt col·laboradora
doncs
perquè després
és qui ha de posar
l'ascensió
i per tant
els jugadors
com totes
totes les escoles
saben
el mestre
aviam
aviam
aviam
aquest mestre
si és més tolerant
o menys
o si em puc saltar
les normes
o no me les puc saltar
i això ajuda molt
el cos mèdic
i que realment
doncs
no són els dolents
de la pel·lícula
vull dir que
totes aquestes mesures
perquè
volia posar en valor
també
vull que al final
n'estic apujat a primera
doncs
que dins de totes les coses
que acaben aconseguint
que un equip
pugui a primera divisió
també està
també
no és
no és que sigui
una peça
no és el que marca el gol
evidentment
no es pitja el peu
però aquell peu
ha d'estar sa
i perquè aquell peu
estigui sa
i a final de temporada
després de tants partits
i que arribi
doncs
amb les tensions
habituals
d'aquests moments
i que sigui
el minut
90
i que encara estigui
en condicions
de xutar la pilota
i posar-la dins
vol dir que
aquella massa muscular
està ben ajudada
ben treballada
ben continguda
ben mantinguda
perquè
tots fem besties
és un dia
però aquí se n'han de fer
molts dies seguits
i això
vol dir una feina
de cada dia
cada dia
cada dia
de molta disciplina
i un control
com el que avui
estàvem comentant
molt acurat
i portat
per professionals
nosaltres
de la xarxa
de Santa Tecla
vam engegar
la unitat de medicina
de l'esport
i la col·laboració
amb el Nàstic
ja és molt històrica
de fa
no sé
jo
quasi quasi
ho recordo
de tota la vida
fa 20 anys
jo i pico
que ho feia
el meu germà
quan estava bé
i després
pobra
es va posar malalt
i després
es va morir
i no
va poder continuar
evidentment
quan va al decurs
de la seva malaltia
just llavors
va néixer
la unitat de medicina
de l'esport
que farà
12 anys
em sembla
15 ja
fa 15 anys
i va donar continuïtat
en aquesta
trajectòria històrica
i
el que jo crec
que
el bo
que
té
ha tingut
dins dels grans clubs
de la ciutat
és
anar portant
ja una trajectòria
històrica
de cultura
en tots
perquè
amb això
també a vegades
com que
amb tants anys
hem passat de tot
i després de tants anys
es poden explicar
les coses
també hi ha hagut
directius
i hi ha hagut
entrenadors
que tot això
que estem dient aquí
tampoc ho han vist
com a tan rellevant
i probablement
en la cultura
doncs
d'altres
de divisions
quan estàvem
en altres divisions
no estàvem
tant amb l'élite
i doncs
les persones
doncs
a vegades
tot això
que estem explicant
no ho tenien
tan interioritzat
i a vegades
algunes
alguna vegada
hi ha hagut dificultat
fins i tot
de fer prevaldre
dins de la pròpia
estructura tècnica
i els propis equips
directius
que aquest rigor
era necessari
perquè si no
això
les coses
no anaven bé
jo crec que
tots aquests anys
de posar
professionalisme
de posar
bon ofici
i l'especialitat
de la medicina
de l'esport
ha anat creant
una cultura
que és molt important
i que després
ho fa fàcil
tot això
perquè si quan tu entres
en un lloc
on hi ha silenci
estàs callat
i si hi ha molt de julgor
i llavors fer callar tothom
costa molt
doncs jo crec que això
és molt important
mantindre el dia a dia
i que no es perdi
que no es trenqui
aquesta cultura
del rigor
en el seguiment sanitari
amb tot allò
que és preventiu
perquè tot això
que estem parlant
és preventiu
per poder assolir
aquell alt rendiment
que els jugadors
necessiten
si no
no s'aconsegueixen
els èctics
s'arriba a meitat
de temporada
els jugadors
s'atrenquen tots
a més tenim
el tòpic
aquest equivocat
determinades estrelles
del futbol
que surten
per la televisió
que no tenen
precisament
pràctiques
molt exemplars
i hem de trencar
una mica aquest tòpic
que són una minoria
i ara que som a primera
nosaltres no tenim
per què entrar
en aquesta dinàmica
a més
el Carles ens deia abans
que l'entrenador
del nàstic
és molt estricte
molt disciplinat
i els té a ratlla
sí
i això també
és fonamental
és un home
molt estricte
en aquest sentit
parlava el doctor
de prevenció
quan surten
a l'estadi
jo no sé
fins a aquest punt
aquesta forçada
a la màquina
malgrat el control
quan els jugadors
abandonen
la seva vida esportiva
també es pensa
que puguin
que el seu organisme
el seu cos
no per jugar
no per ser esportista
d'elit
però sí
no tenir
o no tenir
cap mena de lesió
o problema
quan ja tenen
una edat avançada
o això és inevitable
el desgast
que tenim
les persones
que no som esportistes
doncs un esportista
lògicament
també li ha de venir
una miqueta incrementant
no?
sí
és un risc
que ja assumeixen
també
és un risc
per llei de vida
doncs
la pròpia
dinàmica de la vida
ja fa
ja per dir
és un desgast
però sobretot
els jugadors
de futbol
l'esportista
d'elit
la seva professió
és molt agressiva
i normalment
ja saben
que al llarg
de la seva carrera
han tingut lesions
han tingut un desgast
més accelerat
i normalment
doncs sí
tenen
algun problema
i hi ha més gran
a mesura
que van deixant
a l'esport
però com que també
han adquirit
una cultura
de prevenció
normalment
són persones
que van molt controlades
que han anat
molt assessorades
i intenten compensar
això una mica
amb l'assessorament
mèdic
i físic
amb preparadors físics
i intenten compensar
una mica
els dèficits
que han anat adquirint
perquè l'esport d'elit
és molt agressiu
i locomotors
sobretot
ara quan arriba
a l'estiu
que fan l'estagi
tot plegat
també és un moment
en què hi ha
una altra etapa
del que és el control mèdic
és bàsicament
l'etapa
que fem més prevenció
perquè fem
es demenen
totes les revisions
a tots els jugadors
que ens venen
tant els nous
com els que ja teníem
totes les proves complementàries
per tenir
una informació
de referència
perquè pugui passar
el que pugui passar
al llarg de la temporada
es fan els primers
controls analítics
l'estudi podològic
els controls antropomètrics
per nosaltres
és una etapa
de molta feina
perquè quan comencem
a processar
tota la informació
que tindrem
durant tot l'any
i en aquesta col·laboració
com abans
comentava
l'Hospital de Sant Pau
i Santa Tecles
el centre de referència
quan hi ha algun tipus
d'intervenció
de problema
de prova diagnòstica
Sí, hi ha els dos mons
hi ha el món
de la prevenció
que és tot aquest
que volíem posar-lo
en valor
perquè és molt important
jo crec
jo crec que a més
és tan important
que jo crec
que el final
com el final
de les etapes
és com si el dia
de l'examen
no estàs bé
però molt
tot el que hagis fet
durant el curs
no té resultats
i al final
els resultats
són els resultats
tota aquesta cadència
fa que els jugadors
puguin arribar
a final de temporada
i els equips
que són
on hi ha
l'últim
els despits
en bones condicions
i després hi ha
aquell accident
si tot això
s'ha fet bé
només estarem parlant
d'accidents
no estarem
no estarem parlant
de lesions
provocades
per contractures
per mala preparació
contractures
per haver estat
en males condicions
al moment
de la partit
per no haver
descansat
el suficient
per no haver
pres algun tòxic
que faci
que jo no
tingui contractura muscular
etc.
si només parlem
d'accidents
llavors
l'accident
és l'imponderable
no?
Aquest accident
què passa
amb un professional?
doncs que
diem
el que no ens podem
permetre el luxe
és que
posar la dubte
amb qualsevol
de nosaltres
potser aquest accident
un cop
dius
mira
espera't una mica
amb repòs
i segons vagi
la evolució
que és lo normal
segons l'evolució
ja anirem veient
si és més o menys
perquè si no hi ha res
trencat
doncs a veure què passa
això
aquest temps
aquest temps
d'observació
no faci res
espera
torna d'aquí una setmana
és algú
que un esportista
professional
que aquell canell
aquell jonoll
aquell en mans
són
o aquell peu
és necessari
per seguir treballant
doncs això
no t'ho pots permetre
llavors
cal
fer una
una intervenció
majoritàriament
amb proves diagnòstiques
amb ecografia
amb TAC
amb radiologia complementària
per saber segur
l'abast d'aquell cop
per no esperar
l'evolució natural
sinó poder-lo preveure
per poder determinar
si realment
és alguna cosa
lleu
o no és tan lleu
en quin temps
se podrà reincorporar
l'entrenament
o no
s'haurà de reincorporar
l'entrenament
i poder valorar
l'abast
d'aquesta lesió
amb el supòsit
que no n'hi ha
de lesió
i en el supòsit
que n'hi ha
estaríem
amb el món
d'intentar-lo
arreglar
el més ràpid possible
també
perquè la recuperació
fa que tenim
un motor parat
que el necessitem
per treballar
i que hem d'intentar
recuperar-lo
a treballar
doncs avui hem fet
aquesta aproximació
mèdica
que probablement
entre tant d'entusiasme
no havíem parat a compte
i no ha estat
gens malament
fer aquesta mirada
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
doctor Joan Marietxerà
doctor Carles Hernández
fins a la propera
perquè de ben segur
que serà una qüestió
que caldrà abundar
en properes ocasions
gràcies
bon dia
gràcies
a vosaltres
moltes gràcies
gràcies