...
Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia, bona hora.
Benvingut de Tornada.
Va estar en alguna cosa així també de Setmanes Santes i coses, no?
El dijous vam fer una passió mostrada a la plaça del Rei.
I ara l'hi comentava al Jordi,
perquè a vegades aquests pensaments ens agrada compartir-los
amb els seguidors d'aquest espai de cultura popular,
que l'any vinent,
perquè també és cert que això s'ha de fer coincidir quan toca,
hauríem de fer uns monogràfics sobre la Setmana Santa de Tarragona,
així com a molt...
Perquè hi ha moltes coses que no sabem.
Bé, o sigui que saben, però...
que bona part de la gent que estàvem allà al programa no ho sabíem.
A més a més vam fer en un escenari privilegiat.
Home, t'ho diràs, eh?
Semblava amb l'Exceomo, eh?
Jo recordo.
No es va fer cap foto ningú?
No, jo crec que...
Som una mica sossos en això, veus?
La nostra modestia arriba fins a aquests punts
que no ens fem fotografies.
Van passar primer...
Sí, perquè a més vas dir que estàvem situats
en la unitat mòbil justament on se situava l'Exceomo, no?
Hi havia uns centímetres...
Un pan més, un pan menys...
Home, tampoc no anirem allò mesurant, eh?
Però la foto ho veurem, eh?
Molt bé, ja ho tindrem en compte per l'any vinent,
que si cal repetirem a escenari i afegirem altres elements.
Avui ens vols parlar de la primavera,
les festes, els cicles festius de la primavera,
amb la qual cosa jo que dic,
calla, que fa temps que no fem refranyets,
enlluiré, però no sé si lluir-me,
perquè, clar, la primavera va estar com a mínim tres mesos.
Com a mínim.
Sí, com totes les estacions.
Per això t'ho dic.
I, clar, què dic?
Refranys del març, de l'abril o del maig?
El maig és el més bonic, gairebé.
Doncs ja en buscar-hi uns quants, eh?
Tranquil que jo...
Ara, la majoria fan referència al temps, al clima, a la pluja.
Sí.
Perquè tothom diu,
ai, això és l'aigua, la pluja a l'abril.
No.
La pluja, segons el refranyer, el maig.
Però, clar, aquests refranyers
estaven fets abans de l'anomenat canvi climàtic.
Per tant, no sé, jo...
Va variant una mica.
Tu fes, que jo, si ho trobo que és adient,
doncs ja aniré a introduir alguna cosa.
A veure, de tant en tant convé fer una situació amb el calendari,
perquè si no comences i et perds, no?
Jo dius, ja no sabem ben bé on estem, no?
Doncs de tant en tant cal anar allò, els calendaris,
i fer un petit recordatori, crec,
de com s'estructuren els diferents cicles, no?
Aquí, d'entrada, el que sempre succeeix
és que quan parles de festes
hi ha gent que utilitza el cicle estacional pròpiament,
els cicles, els quatre cicles que hi ha,
doncs l'hivern, la primavera, l'estiu i la tardor,
hi ha gent que utilitza més els cicles,
doncs, podríem dir, religiós o teatrals, no?
Religiós o teatrals en el sentit que normalment,
doncs es barreja el tema, doncs,
pròpiament de les creences religioses
amb el que ha estat els estudis més importants
d'història del teatre, no?
Llavors, precisament la història del teatre popular
explica bona part de la seva història
a partir de la religió, també, no?
Per tant, doncs, hi ha aquesta doble dualitat, no?
Aquesta doble percepció que tenim d'entre cicles estacionals
i cicles, doncs, podem dir, religiosos o teatrals, no?
Nosaltres avui parlarem de cicles estacionals, pròpiament,
tot i que veureu que dins dels cicles estacionals
doncs, evidentment, s'hi va posar mà
i hi ha una sèrie de festes, doncs,
que avui en dia coneixem, no?
Que ja han passat algunes, però que continuaran durant tres mesos
però que amaguen al darrere el que seria
el gran temps, no?, dels arbres sagrats, no?
La primavera en l'àrea mediterrània
si es caracteritza per alguna cosa
és precisament per això, no?,
per el temps dels arbres sagrats, no?
Tot i que nosaltres, a vegades,
doncs, en altres moments de l'any
hem parlat, doncs, d'algun arbre, no?
Però, realment, si hem d'anar als orígens
més històrics, més antics
de la primavera i de les festes de primavera
realment ens hauríem d'ubicar, això com a idea
en què estem en l'època, un temps sagrat
però un temps sagrat d'arbres en general
de plantes, d'arbustos, de diferents tipus de vegetació
Però això està molt relacionat amb nosaltres també
perquè a vegades sembla que sigui més de cultures del nord
i no dic dels països nordis, eh? Parlo de culturas celtes
com a més...
No, no, el que passa que, a veure, nosaltres
sempre en aquest país i en aquesta àrea
moltes vegades perdem de vista allò que tenim més a prop, no?
Sobretot en una ciutat en què precisament
no és que la vegetació abundi massa
Perquè...
Home, nosaltres aquí sí, eh?
Fixa't, el privilegiat, només veiem verd
aquí, és fantàstic
Però vaja, tampoc és que tinguem uns grans jardins
i uns grans parts
Doncs a vegades costa adonar-se
de la importància de la vegetació, no?
Home, però deixa'm que...
Més enllà del canvi climàtic
Que em posi una mica bucòlica
Aquests dies sorties al camp a buscar la farigola i tot això
i escoltes, estava tot, Déu-n'hi-do, una preciositat
Ara arribarem
Aquí, ara arribarem
Bé, si no...
Per això que sí que fem cas
No, gaire gent no vaig veure jo
l'acollit farigola, però vaja
El camp i el bosc estava molt bonic, eh?
Però realment té una estructura
Les plantes d'aquesta època han tingut històricament
una estructura molt important dins de la societat
I, bueno, l'altre dia abans del programa passionístic
que fèiem nosaltres
Tu parlaves de les herbes remeyeres
Programa passionístic
No, no, ho era, ho era
I abans vam parlar de les herbes remeyeres
Tot lligava, veus, la religió i el cicle així més natural
Té molt a veure, té molt a veure
Si vols comencem una mica aquesta estructura
que hi ha dins de la primavera
Podríem dir que hi ha quatre blocs dins de l'època primavera
associats a festes religioses, no?
Evidentment, ara, des d'un punt de vista del cristianisme
Anteriorment, segurament, des d'un altre punt de vista
Des d'un punt de vista també sagrat
però a unes religions, doncs, pre-cristianes
El primer cicle, conegut avui en dia
doncs se situaria al voltant de la festa del diumenge de Rams
diumenge de Palmes, en alguns llocs
o del Palmons
És un dia que, si us fixeu
realment, és el primer moment
podem dir que realment
les plantes tenen un pes important
perquè, precisament, l'escena
que se commemora aquest dia
l'entrada de Jesús al Jerusalem
està protagonitzada
absolutament per plantes
d'una manera genèrica, podríem dir
pel llorer i per l'olivera
d'una manera genèrica, podríem dir
Tot i que sempre se'ns ha representat
sobretot a les pel·lis
les palmes de les palmeres
Sí, evidentment
Per baixar
Sí, sí, sí
i les palmes i les palmeres
ara hi anàvem adaptats segurament
en bona part del territori mediterrani
perquè, evidentment, hi ha palmes i palmeres
Si viatgem cap a ells
el dia que fem la Setmana Santa
de les Terres del Sud de l'Acan
doncs, evidentment, fins i tot
Serà per palmeres, allà
És diumenge de palmes, no diumenge de Rams
Però, realment
Segurament, aquesta imatge del llorer i de l'olivera
serien les més esteses
de forma absolutament genèrica
i jo diria que tenen un pes
molt important
no únicament en aquest moment
sinó que l'olivera apareix també
El símbol de la Mediterrània, claríssim
Sí, sí
i el següent, podríem dir
una de les altres escenes importants
també de la Setmana Santa
és també l'olivera, normalment
en què té lloc l'alauració a l'or
Normalment ho hem identificat d'aquesta manera
Realment, el llorer
no sé si l'altre ja ho vau tocar
però el llorer és el plantar
amb propietats al·lucinògenes
Home, jo, si no recordo malament
el Josep Gironés ens va dir
del llorer
que en un estat de nervis
però a veure si ho dic malament
ja em disculparé aquí per to
aquí, en un estat de nervis
si et posaves una fulla de llorer a la panxa
així com si fos un pagat
que et relaxava
Com allò amb els parxes de deixar de fumar
De sorb i gíndia
Sí, aquell sorb i gíndia d'aquests antics
Doncs tu t'hi poses allò al baix ventre
allò al ventre
però amb una fulla de llorer
i es veu que relaxa
Mal no farà, segur
Mal no
Doncs el llorer el tenim molt present
De fet, llorer és una planta
com bé sabeu
de triomf
És una planta
Per fer corones
Exacte
Per tant, en aquest cas
I per tirar l'estofat també
Escolta, no ens enganyem
També té la seva part més material
I aromàtica
Per tant, és una planta
que per sort hem sabut conservar
I ja sigui a la cassola
On les desfilades triomfals
On les cadisjos
Que diria el francès allà
On les desfilades triomfals
A llorer existeix i ha existit
A costat d'això, evidentment, rams i palmes
Pensem que la palma, per exemple
Encara avui en dia
Sobretot en els territoris
Doncs on la palma té un conreu especial
Sobretot a les hortes murcianes
A les hortes alacantines
O il·licitanes
La palma fins i tot
Arriba a substituir
L'olivera
En els passos
De
L'auració a l'hort
És a dir
L'hort són horts
De palmeres
I no pas d'oliveres
I no d'oliveres
O algunes vegades combinats
Això no és estrany
Perquè si anem a Elge
Doncs veurem que
Realment
Els horts
Eren de palmeres
Avui en dia
L'especulació urbanística
Com tantes altres coses
Doncs els ha gairebé esborrat
Però hi ha gent
Que encara fa la resistència
Dins del nucli urbà
De mantenir els seus horts
De palmeres
De fet
Hi ha un macrocomplex
Hotelè dins
D'Els
Que es diu
Alberto del Cura
Però aquest és un clàssic
Sí
Que de fet
Està al costat d'un altre hort
De palmeres
I de vegetació
Que es caracteritza
Per aquesta gran abundància
De les palmes
Fins i tot
Els poders
De les plantes
Arriben
En aquest moment
De la Setmana Santa
Perquè
No ben bé
A l'entrada de Jesús
A Jerusalem
Però sí
A l'alba
Del divendres sant
Quan surt
Un dels passos
Més emblemàtics
D'un imaginer
Doncs molt important
Del 18
Que és el salcillo
Doncs surt amb una palmera
Carregada de dàtils
I els dàtils
Quan s'acaba
La professora
Del salcillos
Que és precisament
La que surt
Aquesta primera hora
Del matí
És una professora general
De gran impacte visual
Doncs les dones
Van a recollir
Els dàtils
De la palmera
Perquè
Se suposa
Que té propietats
Per afavorir
Els embarassos
Això vull dir
Que fins i tot
En aquests
En aquests moments
D'un cert
D'una gran potència
De sentir religiós
Hi ha aquesta religiositat popular
Que queda
Implicada
Dins d'aquest tema
Bé
En tot cas
Abans ho apuntaves
O te n'anen a buscar
Els dàtils
I al final
Ja veus
Bé
El dàtil és una planta
Bé
És un fruit
Perdó
Que té una tradició
Molt històrica
En totes les festes
I de fet
En l'última festa
Que parlarem avui
També es reprèn
Perquè en el corpus
Precisament
Que és l'última
Que clou diguéssim
Aquest segle de primavera
El dàtil
És el fruit
Que les autoritats
Dels consells municipals
Regalaven a tots els participants
En els
En els equissis
Processionals
És a dir
El dàtil
Obra i tanca
Aquest cicle
Per allà
Els que vulguin anar
Buscant dàtils
Ara normalment
El dàtil
Molta gent l'associa més
El Nadal
Perquè venen a anar
Amb els lots de Nadal
Amb el bacon
És horrorós
No anem bé
De cap manera
O les tavernes basques
Però el seu origen
És un altre
En tot cas
A Trenc d'Alo
Al matí
El divendres sant
Hi ha també
Aquest gran caire
Miracle
De les herbes
Per això
Aquest costum
Evidentment
Segons aquests llocs
Més practicat
I en d'altres menys
Que és el de recollir
La farigola
Al romaní
Jo et diria
A veure
No ens enganyem
A nosaltres estem ara
En un context urbà
On el viacrucis matinal
Té lloc
Dins d'un àmbit urbà
I per tant
Per als jardins
La gent no va robant
La farigola
Al romaní
Aquest tipus d'herbes
Però en canvi
En totes les viacrucis
Que es fan
A les nostres comarques
A l'àmbit rural
Que hem parlat alguna vegada
Que és un viacrucis rural
Rural
Però podríem trobar
Doncs el d'Ullacona
També teatralitzat
O el del Cuber
Molts
Hi ha molts
En totes aquestes poblacions
El que sí que es veu
És que evidentment
Estem en un context
On recollir
En el Calvari
O recollir
En el camí del Calvari
Aquestes herbes
És una cosa
Doncs ja diguéssim
Molt més fàcil
I per tant
Aquestes pràctiques
Continuen
Doncs men vigents
Diuen
Evidentment
Que a banda
D'altres propietats
Doncs
Saludables
Doncs
La osulós
D'aquestes herbes
En aquest matí
Són especialment
Són molt intenses
De fet
No tornarem a trobar
Fins la nit
De Sant Joan
Un altre moment
En què les herbes
En aquella hora del matí
Tenen tanta potència
Bé
Però això ja sabem
Que no és superstició
Ni creença
Sinó que forma part
Del cicle de la naturalesa
Lògic i raonable
Jo crec
Que si tinguéssim aquí
El Ferran Adrià
Del Bulli
Segurament ens diria
Que algunes
De les seves receptes
Passen per alguna
D'aquestes herbes
Cullies en algun moment
Determinat
Ja el veig jo
Anar buscant la farigola
No ell no
Però segur que
Algú altre sí
Bé
El segon
El segon moment potent
Ficiós que
Hem enllaçat
Una mica
El diumenge
De Rams
Amb el divendres sant
Però estarien
Pròviament
Encara dins
De la setmana santa
El segon moment
És la Pasqua
És ahir
La Pasqua
Florida
Pasqua precisament
El que vol dir
És trànsit
És a dir
Ens recorda una mica
L'Església cristiana
El que fa
És recordar
El trànsit
Del poble d'Israel
Des d'Egipte
A la terra promesa
D'una manera o altra
I
Diuen els estudiosos
Que estudien
Doncs la superposició
De festes
Que
El que es va produir
Aquí
En la configuració
D'aquest
D'aquest
Moment
Del religiós
I d'aquest moment festiu
Era
La coincidència
En un moment
De molta cega
I recol·lecció
Des productes
Del camp
És a dir
La Pasqua
D'una manera o altra
El que
Ve
També
A simbolitzar
És aquest moment
En què
El camp
Ja ha florit
D'aquí
La Pasqua
Florida
I que és
Propici el moment
Per procedir
Per procedir
A tota una sèrie
De tasques
D'agrícoles
De recol·lecció
I de cega
Doncs
De
Únicament del blat
Sinó d'altres productes
Evidentment
El nomenclàtor aquest
De Pasqua
Florida
És
No
No ens enganya
Sinó que és
Molt
Molt
Molt
Evident
Possiblement
Per això
També
La Pasqua
Amagui
Una cosa
Darrere de seu
Tan evident
Com
Com anar
Als aplecs
De
De
De
De
De
De
De
De
De
Podríem dir
O sigui
Anar a menjar
Al camp
És a dir
Una mica
Aquest moment
És evident
No
La gent
Anem al camp
O
Anem
Fins i tot
Dins dels nuclis urbans
Doncs podem anar
Passaves per Tarragona
I veies
Aquí
Al Parc Fluvial
Al llit
Del riu
La gent menjant
La mona
Bé
Una mica
Aquest sentit
De
De
Moment
No
D'eclusió
Del temps
Del bon temps
Parlaves de dàtils
Ara parlaves
Del rumiatge
Anar a menjar la mona
I de les pasques
Hi ha un bonic refrany
Que diu
Entre les pasques
Venen les basques
Molt bé
I a l'an d'un
Jordi Bartanzero
Estava lligadet
No l'he col·locat allò
Lligava bé
Amb el tema
Totalment d'acord
Estava contextualitzat
El que és cert
És que evidentment
La pasqua
És un moment
D'anar al camp
No és una festa
Urbana
Pròpiament
Sinó que és una festa
Absolutament
Doncs d'ocupació
Del camp
I per tant
D'inici
D'aquest ritual
Clar
Hi ha una altra dita
Que diu altes o baixes
Per abril
Les pasques
Dos a zero
Clar
Que pot tocar
Al començament d'abril
O més cap al final
Déu-se'l sentir
Les variables
De les llunes
Això també ens dona
Evidentment
Les temperatures
És a dir
Quan la pasqua
És més de març
Doncs
La dificultat
De vegades
D'assistir
A
Els actes previs
Doncs
A matinals
Aquells
Que dèiem
De recollir
La farigola
Molt d'hora
Doncs millor
T'has d'anar
Una mica més tapat
Bé
La quarta celebració
Seria pròpiament
La celebració
Del maig
El maig
Evidentment
Entès
Com a mes
Sí
Però
Entès
Com a arbre sagrat
En el sentit
De la culminació
De l'esplendor
De la vegetació
És a dir
Això que dèiem abans
De la pasqua
Ja ho anuncia
Ocupem el camp
En el maig
El que es produïa
Era realment
El moment
Diguéssim
Ja
En què no hi havia
Cap mena de dubte
D'això
De fet
De l'arbre de maig
Podien derivar-se
O es van derivar
Moltes festes
De flors
S'escau Sant Isidre
Pel maig
Sí
És un moment
És a dir
Un moment
Relacionat amb la pagesia
I celebracions
Aquí hi hauria
Tota teoria
Aquella
De les madrilenyos
I no madrilenyos
San Abdo
I San Sanen
És els patrons catalans
Veig que te'n recordes
Una mica
No parem avui
Parlem d'ària mediterrània
Bé
En tot cas
El maig
Com a arbre
Com a arbre
Que es planta
O que com a personatge sagrat
Que forma part d'una
Iconografia anterior
Al cristianisme
Té les seves restes
Evidentment
Amb personatges
Més o menys comuns
Les maies
No eren altres coses
Que les noies
Vestides amb cintes
De colors
De flors
De joies
Diferents elements
Que posteriorment
Acaben
Acaben
Esdevenint
O acaben
Fosilitzades
Amb els vestits
De comunió
Dels nens i nenes
Molt guarnits
I molt vestits
Aquests dies
Hi hagi un reportatge
En què algú deia
Que a vegades
Les cerimònies
De comunió
S'assimilaven més
Ja els casaments
Però una mica
Això
En el fons
Diguéssim
Que té un cert sentit
Si més no
Amb la part ornamental
Anterior
Bé
Maies
O maillets
Perquè evidentment
La paraula existeix
En masculí
En femení
I els personatges
Existeixen
En masculí
En femení
Això té
Moltes
Moltes variables
Evidentment
Possiblement
El que algú
Vegi més
O hagi perdurat més
En determinades poblacions
Són les creus
De maig
Cruces de maio
A la zona andalusa
Però que existeixen
També encara
Practicades
En moltes poblacions
De la zona
Doncs del litoral
Mediterrani
I de la zona
Doncs també catalana
En tot cas
Al voltant
D'aquests moments
De floriment
De la vegetació
D'èxtesi
Màxim del maig
Avui en dia
Tenim una celebració
Molt més comuna
Que totes aquestes
Encara
O tan comuna
Com aquestes
Que és
El lliurament
De les roses
De Sant Jordi
Les roses
De Sant Jordi
En el fons
No és altra cosa
Que una adaptació
D'aquestes festes
Evidentment
En altres sentits
Si voleu
Amb la seva vessant
Més d'amor
Més
Avui diria
Fins i tot
D'amor cortès
Més capellaresca
Que la rosa d'abril
En val mil
Sí, sí
Això és veritat
En tot cas
És potser
El moment més evident
A Catalunya
D'aquest sentit
Jo diria
Més unànim
Tot i que fixeu-vos
Que quan hem parlat
De Rams
O hem parlat
De la Pasqua Florida
De l'anar a menjar
A la mona
Per entendre'ns
D'acupació del camp
En el fons
També són cerimònies
Molt comunes
I molt esteses
Que segueixen pervivint
I a més a més
Tenen un valor
Potser Rams
Una mica menys
Però
L'anar a menjar la mona
O les roses de Sant Jordi
Tenen el gran valor
Crec
D'aquestes cerimònies
Rituals no organitzades
És a dir
Encara que no es posi
Cap anunci
De que demà és el dia
Tots tenim clar
Que aquell dia
Han d'anar a menjar la mona
Ningú cal que ens ho digui
Altra cosa és
Si les mones
Ja tenen jugadors
Del Barça
Del Nàstic
Però això ja és molt personal
O són de xocolata
Però escolta
I cap tot
Perquè encara hi havia gent
Que ahir menjava la mona
Clàssica dels ous durs
I d'altres que menjaven la mona
Amb el jugador del Nàstic
Etc
Una festa absolutament oberta
En moltes poblacions
La mona de xocolata
Encara
En moltes poblacions
En moltes territoris
De parla catalana
La mona
Diguéssim
Evolucionada
Amb pastís
Amb xocolata o no xocolata
Amb mantega o no mantega
Amb els ous
No existeix
És a dir
Si anem al territori
Valencià
O fins i tot més a baix
A les Terres de l'Ebre
També encara es fa molt
La coca amb els ous durs
Exacte
El que podríem dir
La coca o briolls
És a dir
Aquest element més essencial
Bé
En tot cas
La quarta festa cristiana
Que em marca
Aquest temps de primavera
Aquest temps d'arbres sagrats
És el corpus
I el corpus ho és
Perquè aquí
Es va aprofitar
Fixeu-vos que en tota la resta
De celebracions
Que hem parlat
Potser una mica
Amb l'excepció de Rams
Tot i que hi hauria variables
Però la resta de celebracions
Són celebracions que podríem dir
Molt
Encara d'un caràcter molt
Preurbà
No diria agrícola
Però sí preurbà
Ja el corpus
És una festa
Absolutament el contrari
És una festa urbana
Molt posterior
Que s'estructura
En el segle XIII-XIV
I
Que el que fa
És intentar
Passar
Totes aquestes cerimònies
I tots aquests rituals
Que s'havien mantingut
En la religiositat popular
Relacionats amb cegues
Amb flors
Amb majus
Convertir-los
En la celebració
Una mica
Del pas espiritual
És a dir
Del cos de Crist
Com el pas espiritual
Per això
Molts personatges
D'aquestos
Que avui en dia
Doncs
Apareixen guarnits
Doncs
Amb cintes
Amb flors
Amb molts valls
Moltes vegades
A la nostra zona
El veiem més
Per les festes majors
Però
Històricament
El seu origen
És en el corpus
Aquestes cintes
Aquests mocadors virulats
Aquestes flors
Que guarneixen
Els diferents elements
Doncs
No són altra cosa
Que restes reals
D'un procés
D'assimilació
Per part de l'església cristiana
De tota una sèrie
De rituals anteriors
Que es van col·locar
Dins d'un context urbà
I es van
Fer
Processionar
Davant
D'aquesta custòdia
Davant
D'aquesta imatge
Doncs
Del cos de Crist
Hi ha
Però
Alguns elements
Que encara
Testimonien
Molt clarament
Més enllà
D'aquestes interpretacions
Que poden semblar
Més o menys
Doncs
Erudites
Hi ha
Alguns elements
Que són
Claríssimament
De mercat
Tot primaveral
Les catifes de flors
No són una altra cosa
Que aquestes
Enramades
Aquest vestir
Als carrers
Amb flors
És a dir
O amb flors
O amb altres coses
I si vas
Amb una població
On estàs al costat
D'un riu
Doncs a millor
El que es fa
És agafar plantes
Més aviat
Doncs
Del costat del riu
Que no s'utilitzen
Per altra cosa
És a dir
Guarnir-ho
D'aquesta manera
O per exemple
Els vols de pètals
Els vols de flors
Que es llancen
Damunt de la custòdia
Doncs
No és altra cosa
Que
Aquest terrestre
Evident
D'uns rituals
Que evidentment
Es van
Eren preexistents
I es van adaptar
A l'església cristiana
En el sentit
Que tampoc
Eren contraproduents
Sinó que
Tenien un sentit
Que es podia
Relegir
Des d'un altre punt de vista
Per tant
Això no ens ha d'estranyar
I
Les flors
Doncs
Per sort
Doncs
Han existit històricament
Abans
Segurament
Que les religions
La religió també
Per tradició
Estava allò
Del mes de mai
O el mes de Maria
I el mes de les flors
Aquesta tradició
Potser és de les més tardanes
Era la menys ecumènica
Segurament
De tot
Segurament
A fi
Són cicles de la primavera
Relats a la terra
Però vestits moltes vegades
Amb la tradició catòlica
Que durant molts anys
Doncs ha estat present
En el que és
El cicle ritual
Jordi Bertran
Gràcies
Ens trobem la propera setmana
Porta algun refrenyet
Home
Entrarem
Que hi hagi una miqueta de competició
En algun d'aquests períodes
Hi ha concrets
I
En la cursa dels refrenys
Prepararem uns quants
Farem una miqueta de
Duelo a muerte
Del refreny
Moltíssimes gràcies
Jordi
Adició
Bonapisaglia
Bonapisaglia