Tres minuts serà un quart de dotze del migdia.
Aquí seguim en directe amb tots vostès des del matí de Tarragona Ràdio.
Cada dimícres ens corem en salut en col·laboració
amb la xarxa social i sanitària de l'Hospital de Sant Pao i Santa Tecla.
Avui estem sols a l'estudi perquè els nostres convidats
estan al Palau Firal i de Congressos de la ciutat de Tarragona.
Aprofitant una petita pausa entre conferència i taula rodona,
han sortit a l'exterior del Palau,
que per cert ens han dit que fa un sol considerable.
I els saludem primer que tot el doctor Joan Maria Atzerà,
que és el director gerent de la xarxa social i sanitària
de l'Hospital de Sant Pao i Santa Tecla.
Doctor Atzerà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia, Jovanda.
Gràcies per acompanyar-nos.
Bé, tenim un sol magnífic.
Segur que tots els que ens visiten de fora
estan encantats de la vida amb aquest bon temps,
però de totes maneres, jo espero no tenir-los molta estona
sota aquest sol, l'espai.
Suposo que estaran còmodament instal·lats, malgrat tot, no?
Sí, sí, sí.
Hem fet un break ara, que s'acabarà la primera conferència
i ara començarà la primera taula rodona.
Li demanaríem, doctor Atzerà,
que ens fes una miqueta allò de presentador avui de l'espai
i que ens presentés els convidats que tindrem
i que compartiran aquesta estona de conversa
el matí de Tarragona Ràdio.
Què li sembla? Assumeix aquestes tasques?
Bueno, és una...
Després de tu això és molt complicat, eh?
Ui, ara.
Però sí, o sigui, jo el que voldria comentar
és que tenim dos convidats.
Un que em fa moltíssima il·lusió
perquè és un home molt conegut de Tarragona
i ja que som a Tarragona Ràdio,
crec que l'oportunitat de tornar a saludar el doctor Guardiola
que ha estat molts, molts i molts anys metge aquí a la ciutat,
fill de metge i fill d'un exdirector de Santa Tegla
que va ser el seu pare, cap de servei intensius
de l'Hospital Joan XXIII, professor universitari,
i que fa uns anys va decidir que acabava la seva vida professional.
Espero que torni, eh?
Quan s'encansi dels Estats Units als Estats Units.
ha estat la persona que vam poder connectar,
i gràcies a ell, amb algú de la xarxa de veterans dels Estats Units
que ens pogués venir a explicar el seu dispositiu informàtic.
A les Estats Units hi ha una xarxa d'hospitals,
que li diuen hospitals de veterans,
que és la més gran xarxa d'hospitals,
diem-ne públics, del govern americà, als Estats Units.
i lògicament, llavors, és la més gran del món.
Aquesta xarxa d'hospitals té un sistema d'història clínica única,
una història clínica compartida,
que és el que nosaltres estem promocionant,
i aquesta història clínica compartida vol dir
que tots els hospitals tenen accés al mateix registre de pacients,
i estem parlant de molts milions de persones
que ells han aconseguit tenir una història clínica única.
Llavors, el doctor Guardiola treballa actualment a la Universitat de Louisville
i en un dels hospitals de veterans,
i gràcies a això ens va poder fer els contactes amb el doctor Kelly,
que ha estat el que aquest matí ens ha fet la conferència.
Jo voldria parlar amb tots dos,
donat que un, com a tarragoní fill de Tarragona,
li voldríem preguntar, doctor Guardiola,
què tal veu Tarragona i els dispositius de Tarragona?
Cada vegada que vinc a Tarragona em quedo sorprès
del creixement tan important que està experimentant la meva ciutat natal,
i també estic sempre molt content de veure el progrés
que està fent la xarxa sanitària de Santa Tecla,
allà on vaig treballar una sèrie d'anys,
amb el pare del doctor Gerà i també amb el doctor Gerà, Joan Maria,
i també va ser una sorpresa per mi el veure que estàvem fent servir
el sistema d'història clínica informatitzada
que tenim nosaltres als veterans,
i això parla molt bé a favor del doctor Gerà,
que és un pioner en medicina,
amb aquest tipus de medicina informatitzada,
i crec que el rest del país, almenys a Catalunya,
podria seguir el mateix exemple,
ja que això millora la qualitat del cuidador de malalt,
així com disminueix costos.
Doctor Guardiola, molt bon dia.
Molt bon dia.
Sí que em sent?
Sí.
Molt bon dia i molt amable, gràcies per acompanyar-nos.
Feia temps que no venia a Tarragona?
No deixo mai Tarragona, sempre la tinc a la meva ment,
i físicament intento venir dos cops a l'any.
Per tant, va controlant una miqueta la ciutat.
Sí, però cada sis mesos veig un creixement molt important de Tarragona,
econòmic, intel·lectual, mèdic, etc.
Com molt bé diu el doctor Gerà,
el fet de conèixer de prop per la seva vida professional
l'experiència als Estats Units,
però també tenir la referència del funcionament aquí a Tarragona
serà de molta utilitat la seva visió i l'experiència
per aquesta doble duabilitat.
No sé si, em penso que també els acompanya el doctor Kelly.
Sí, el doctor Kelly està aquí.
Molt bon dia, doctor Kelly.
No sé si ens farà el doctor Guardiola les tasques de traducció, segurament, no?
Good morning, doctor Kelly.
Good morning.
I'll translate for you.
Digui, digui.
No, en principi, que ens seria bo conèixer una mica les característiques
d'aquesta xarxa hospitalària del veterans que comentava vostè,
que és ben diferent a la nostra, eh?
Per tant, no buscant diferències, sinó similituds
en experiències que es puguin aprofitar.
Fora interessant que ens donés una visió,
en principi, aquesta xarxa d'hospitals,
a qui dóna servei,
quina és la implantació en el territori, etc.
She would like to know what kind of patients the VA takes care of
and what are the differences between Spain and the United States
as far as medicine is concerned.
We certainly take care of all kinds of patients.
Simple illnesses, as well as transplantation of organs.
I cuiden des de malalties bàsiques fins a transplantament d'òrgans.
El sistema americà de salut és molt diferent del sistema de Catalunya
i d'Espanya i Europa en general.
Però, per altra banda, el sistema de veterans té moltes similaritats
amb el sistema de medicina de si.
Amb la xarxa pública d'aquí.
Amb la xarxa pública d'aquí, sí.
Perquè aquest hospital de veterans sí que és l'única
o de les poques xarxes públiques que hi ha als Estats Units.
En aquest sentit, amb el tema de la història clínica compartida,
es pot intercanviar informació amb la xarxa privada hospitalària americana?
Can you, can the VA Health System exchange information
with the private system?
It is not done easily with the electronic system,
so it has to be done with a paper.
No es pot fer fàcilment l'intercanvi d'informació
entre el sistema informàtic de la història clínica dels veterans
i les històries dels hospitals privats.
Llavors, moltes vegades s'ha de dir que ens enviïn per fax
la història dels altres hospitals.
Ho hem de demanar per fax i després, si en cas,
ho entren, ho han d'escanejar dintre del sistema de veterans.
Però no, no es parlen.
dintre del veterans es poden parlar tots els centres del sistema de veterans,
però el veterans no pot parlar amb el sistema de medicina privada americana,
que és un sistema molt fragmentat.
Si ens referim al veterans, estem parlant de quants historials clínics,
de quants pacients per terme mig?
Tenen 7 milions de veterans al sistema.
Déu-n'hi-do.
I van des de la Segona Guerra Mundial,
veterans de la Segona Guerra Mundial,
fins als veterans d'Iraq.
I quina mena d'informació conté el historial clínic,
tal com està formalitzat dins dels veterans?
Perquè suposo que hi ha un patró a través del qual
hi ha tota una sèrie de dades que formen part d'aquest historial
i altres que potser no calen o es rebutgen,
o per pura confidencialitat tampoc es tenen en compte.
Quin tipus de dades conténen els historials?
Quina manera de dades conté el sistema conté?
Quina manera de dades?
Tot el que és informació clínica,
inclús la radiografia, els electrocardiogrames, etc.
també hi ha dades d'història social,
domicili, família,
les directives en cas d'aturada cardíaca,
si volen ser ressuscitats,
si no volen ser ressuscitats,
si volen ser posats al respirador
o no volen ser posats al respirador.
És a dir, si volen un suport vital
o volen un amor natural,
tot aquest tipus de dades.
Més endavant ho comentarem amb vostè mateix,
doctor Guardiola, amb el doctor Atzerà,
però alguna vegada, sobretot amb aquestes xarxes incipients
d'història clínica aquí a Catalunya,
hi ha un tema que sempre està damunt de la taula,
que és el blindatge que pot tenir el propi sistema
per a la confidencialitat dels propis historials.
Aquest tema com el resolen els veterans?
Com es resol la confidencialitat
i la seguretat del rècord?
Hi ha unes mides molt importants de seguretat
i que els metges les tenen que seguir,
per exemple, per entrar dintre de la informació,
un ha d'haver estat, diguéssim,
ha d'anar a la policia,
té les empremtes digitals preses i la foto,
i després ha de fer servir un còdic cada vegada que entra,
ha de fer servir un còdic,
aquest còdic a més canvia cada tres mesos,
i ha de fer l'assignatura electrònica,
que també és secreta.
És a dir, que jo no puc entrar com a doctor Kelly,
doctor Kelly no pot entrar com a amics,
si cada vegada que un entra dintre del rècord queda reflexat
i solament pot entrar el que té la clearance,
el que té permís per entrar-hi.
Doctor Atzerà, m'imagino que la xerrada que ha fet el doctor Jason Kelly
aquest matí ha estat molt il·lustrativa i molt profitosa.
Suposo que en alguns aspectes,
per l'experiència que tenen,
ens poden admirar allà per construir la nostra.
Sí, jo crec que fonamentalment el que ens interessava
a banda que ens expliqués i aprendre d'ells,
que el coneixíem bé,
era poder portar una experiència pràctica,
concreta, que funciona,
d'allò que molts estem defensant,
que és possible,
i no és cap utopia,
sinó que és possible,
i amb uns mitjans com els que avui,
tecnològicament, té Catalunya,
que els té els mateixos,
que té en aquests moments els Estats Units,
que són la xarxa internet,
anar a un model on tots puguem compartir una xarxa integrada,
que en lloc de fer macrocentres on concentrar tota la informació,
perquè això s'acaba i té una capacitat,
però molt gran que sigui el centre, té la capacitat que té,
el món ha donat un canvi
des que va néixer internet,
que avui és el dia de reconeixement,
on és molt més profitós
a xarxes interconectades
que no a un gran macrocentre,
és molt més profitós
de tots els punts de vista,
pots anar creixent
amb molta més facilitat,
el gran volum de persones
que van aportant el seu coneixement
és molt més fàcil
i molt més àgil
i avui el segle XXI
és el segle del coneixement compartit.
El segle XXI ja no és el segle dels grans savis,
són de moltes petites persones
com un gran cervell
que tots junts interconectats
fan aquesta gran capacitat de gestió
que té,
que dona avui la interconexió.
Ells són molts hospitals
distribuïts per tot Estats Units
que atenen a més de 7 milions de persones
a les seves bases de dades,
persones, veterans i les seves famílies
i des de qualsevol dels punts
d'aquests centres,
com nosaltres estem procuritzant aquí,
qualsevol té accés
a les proves de radiologia,
a la imatge, per tant,
a l'analítica, a la medicació
i no hi ha diferència significativa
que un ciutadà vagi a un centre
i s'hi ha assistit o a un altre centre.
Era portar algú
que viu al dia a dia això
i que és possible
fer-ho i que també és possible
fer-ho aquí.
M'ha cridat l'atenció
quan preguntàvem
al doctor Kelly
sobre la confidencialitat
de les dades.
Ell comentava
que també inclou
fets manifestats
pels propis pacients
de què volen
que es faci
en un moment de crisi.
el testament vital
a la nostra societat
encara és molt recent,
no està generalitzat,
però comencen a haver-hi
uns quants...
És voluntat
també de la xarxa
incloure aquesta informació
al testament vital
que puguin tenir
alguns pacients?
Sí,
però recordi
que qui té el registre
en aquest moment
és la Generalitat.
per tant,
jo crec que aquest seria
d'aquelles camps,
o sigui,
nosaltres defensem
que l'administració,
probablement la Generalitat,
l'Estat espanyol
en conjunt
i probablement
la Comunitat Econòmica Europea
han de definir
una tarja bàsica
d'informació
molt simple
que ja podrà créixer
de futur,
si convé,
però a més val
començar amb alguna cosa
que no passa
no tenir res,
on hi hagi
les dades registrals
de totes les persones,
com un carnet d'identitat
on hi hagi
que es posin d'acord
els clínics,
que hi hagi
segurament
els antecedents,
les al·lèrgies,
les coses més rellevants
d'aquella persona,
que no calen moltes,
sinó simplement
les més rellevants
i que això
pugui estar a disposició
de qualsevol dispositiu sanitari.
Tothom tingui l'obligació
de posar-ho a la xarxa,
posar-ho a la red,
a través d'un pas
de confidencialitat,
evidentment.
En aquesta fitxa bàsica
que pensem
que ha de ser així,
en aquesta fitxa bàsica,
lògicament,
aquests temes
que són dipositaris
de l'administració
hi haurien d'estar.
L'experiència
aquest matí
com a conferència inaugural
d'aquest hospital
dels Estats Units
ha iniciat aquesta jornada,
però avui,
de fet,
d'aquí uns moments,
segurament ja començant,
no els entetindem gaire més,
hi ha la intenció
de presentar
experiències estatals
d'història clínica
i després
el que són
experiències sectorials,
com diferents organitzacions
utilitzen internet
com una eina
de comunicació
i de compartir informació.
En el cas,
més específicament,
de l'àmbit de la sanitat,
hi ha altres punts
de l'Estat,
comunitats autònomes,
que també estan treballant
en històries clíniques
compartides
a través de la xarxa?
Sí,
sí, sí, sí.
Jo crec que això
és un camí imparable.
En aquest moment,
nosaltres hem convidat
la comunitat de Balears,
hem convidat
a Canàries,
hem convidat
a Andalusia,
hi ha punts
de referència,
a Castella,
hi ha comunitats
en què tots
estan treballant
en aquest moment
la busca
d'un sistema
que vagi
en aquesta línia
que estic
amb nosaltres
apuntant,
que és la
interconnectibilitat,
la xarxa compartida.
No hi ha
que fer coses monogràfiques,
hi ha que fer
temes compartits.
Aquesta és la taula
del matí,
que és aprendre
i a veure
fins on ha arribat
cadascú
d'altres comunitats
autònomes
i a la tarda
volíem donar
una volta
per altres entorns
econòmics
que no sigui el sanitari,
perquè moltes vegades
els sanitaris
només ens mirem
en altres mateixos
i molts dels problemes
que tenim
els han tingut
i els tenen
a altres entorns
com pot ser,
per exemple,
la banca.
Tot això que em comentàvem
ara fa un moment
de com accedir
i no accedir
i la confidencialitat
també ho és
en els comptes corrents,
no?
Sàpiguer
els meus números
doncs només
els he de saber jo
o qui jo deixi
i per tant
és tan important
que els meus antecedents
des del punt de vista
de salut
només siguin
privatius meus
com també
els meu compte corrent.
Per tant,
la banca també ha hagut
de superar
les barreres
aquestes
que ara ja
tots els donem
com a bons
però també ha hagut
de superar
les barreres
i les limitacions
de la confidencialitat.
Si ens posem
amb la imatge
la radiologia
per exemple
el gran problema
de la transmissió
de les imatges
i com s'aguarden
doncs qui més
que la televisió
que també
viu de la imatge
i té que
rescatar imatges
per fer reportatges
per coses
per muntar
etcètera
cada dia
tenen els seus bancs
d'informació
i han de veure
com ells resolen
el tema de la imatge
i com resolen
les autopistes
de la comunicació
perquè arribin
amb les imatges
arreu
és la taula
de la tarda
busca això
busca altres
entorns econòmics
que ens expliquin
on t'han arribat
i si podem copiar
algunes de les solucions
que ells han trobat
per temes comuns.
Una jornada
intensa
sens dubte
que també tindrà
la seva part
protocol·laria
tenim entès
que a l'ona del migdia
hi serà present
i participarà
la consellera
de Salut Marina
Gelli
ha anunciat la seva visita
a aquesta jornada
no doctor?
Sí
l'acte inaugural
formal
institucional
farà la consellera
ja fa molt temps
que n'havíem parlat
amb ella
d'aquesta jornada
ella és bona
coneixedora
del nostre dispositiu
i de les nostres inquietuds
els ha recolzat
sempre des del començament
ens consta
que
des del departament
tenim taules
de treball
amb ells
molt sovint
per anar
intentant
fer plantejaments
d'aquest estil
i ve a fer
i li agraïm
l'acte
formal
institucional
d'inauguració
que per temes
d'agenda serà
l'una del migdia
molt bé doctor
et serà
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
d'aquesta forma excepcional
al matí de Tarragona Ràdio
moltíssimes gràcies
al doctor Guardiola
per la seva presència
i les seves tasques
com a traductor
ha estat un plaer
de veritat
i gràcies al doctor Kelly
no sé si tindran temps
amb tanta feina
thank you very much
de portar-lo
a fer una miqueta de turisme
podran portar el doctor Kelly
a fer una mica de turisme
per Tarragona?
sí, sí
aquest és el plan
el doctor Kelly
s'estima molt a Europa
i vol veure tot el Mediterrani
i sobretot Tarragona i Barcelona
o sigui que farà turisme uns dies
abans de tornar cap als Estats Units
és un nom molt treballador
abans de les 7 del matí
està ja a l'hospital
i no surt
fins després de les 7 de la tarda
però ara aprofitarà
aquests dies
per fer turisme
uns dies de descans
i ens diran
què els hi sembla a Tarragona
moltíssimes gràcies
i que la jornada
acabi de ser un èxit
gràcies, bon dia
molt bé, moltes gràcies
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau