Jordi Bertran, bon dia.
Bon dia.
Benvingut. Parlem de focs, però focs artificials, com els coneixem ara,
o de quina mena de focs parlem avui?
Avui, aprofitant el marc del concurs, no parlarem de les pirotècnies,
perquè ja parleu prou amb altres.
Parlarem una mica d'allò que hi ha a l'origen del foc festiu, podríem dir.
Ah, festiu, perquè dic, a veure si ara anirem allò de la pedra, del pedernal,
a buscar com s'ensenya.
No parlarem tan lluny, no parlarem tan lluny,
però sí que intentarem veure alguns dels elements, una mica triats a l'atzar,
que ens van donar pistes de quins van ser els inicis del que després serien els focs artificials.
Una mica com vam veure que el foc servia per alguna cosa més que per escalfar els aliments,
com el microones, no?
Bueno, el foc d'entrada servia per escalfar i per fer mal.
Crec que són les dues coses que ja d'entrada ens vam trobar, no?,
quan analitzes aquesta evolució al llarg de la història.
llavors el fet de fer mal, és a dir, l'ús d'una arma, no?,
perquè el foc ha estat això,
també va fer veure que precisament es podia intentar afrontar aquesta arma d'una manera positiva, no?
És a dir, veure quins eren els valors rituals
i com es podia jugar amb el foc d'una manera o altra
per evitar precisament aquesta visió només d'element mortífer, element negatiu, no?
Per això ja parlarem sobretot ara d'Europa, no?,
la cultura celta històricament, doncs, ja tenia una de les quatre celebracions
doncs més importants que tenien al seu calendari,
ja era una dedicada al déu balenos, que és el déu celta del foc, no?
I des d'aleshores, doncs, podem dir que en aquesta cultura celta
ja s'ha mantingut aquesta tradició, no?
No era l'única, eh?
Perquè, de fet, si anem seguint el calendari celta,
bueno, no era ni és l'única, perquè realment encara això és per viu,
ara veurem algun exemple, hi ha una sèrie de dedicacions, diguéssim,
durant tot l'any del Mont celta a aquesta activitat, no?
Aquesta que us deia del balenos, més o menys, per situar-nos avui en dia,
correspondria en aquell programa que nosaltres fem
al voltant de l'inici del mes de maig, no?
De l'1 de maig, doncs, al voltant de les festes de l'arbre de maig,
que correspondrien a la cultura mediterrània,
la cultura celta celebraria aquesta celebració del balenos, no?
Però Belenos, segur que tu és molt familiar per altres coses,
quantes vegades el còmic d'Astèrix no evoca, precisament, a Belenos, no?
Però és, precisament, aquest còmic...
Tu, que també ets un addicte als personatges.
Està inserit, precisament, dins d'aquest context.
Portutatis, l'altre, Port Belenos.
Fixem-nos, doncs, que tenim un bon referent,
ara, Jolanda, ho has introduït,
per veure el que seria l'ambient celta
en què es desenvoluparien aquestes celebracions, no?
Del foc.
No només era aquesta, eh?
Hi ha una altra, en aquest cas també, per exemple,
el que correspondria al nostre 1 de novembre,
la festa de tots sants, també té una vinculació amb el foc, no?
En tot cas, aquesta evolució de la festa
comença a donar notícies històriques clares,
més enllà dels còmics de l'Astèrix,
a fin...
O sigui...
Mangeida sí que no tenen rigor històric,
però és una temptació massa.
No, però estan molt ben fets, estan molt ben fets.
El que està clar és que comencen a donar notícies històriques
al món de Saltíbar
i això arriba fins a finals del segle XVIII,
en què sabem, tenim constància,
que en aquest cas el Regne Unit, Escòcia, el País de Gales,
doncs els cims de les muntanyes, no?
S'ensenien fogueres.
És una mica el que al voltant de Sant Joan explicàvem
de les festes de les falles...
Del Pirineu.
Exacte, les festes del Aro
i dels faros aquests que estaven col·locats a dalt
o estan col·locats a dalt de les muntanyes, no?
Una mica seria el mateix, no?
Correspondria a aquestes celebracions.
Al voltant d'aquestes grans fogueres
també hi havia coses més simples,
que era, per exemple, fer travessar els ramats
per damunt de fogueres més baixetes
que es col·locaven als centres dels pobles
i tenien una virtut purificadora.
Bàsicament, més que pel foc, jo et diria pel fum, no?
Vull dir que era una de les coses característiques.
Encara hi ha alguns rituals
que avui en dia es pot veure,
per exemple, al voltant, precisament de la setmana passada de Sant Pere,
en alguna població castellana,
doncs es veu aquesta gent que travessa unes brases, no?
Descalços.
Exacte, doncs una mica aquesta idea
que quan travesses i trepitges fort no et cremes, no?
No és l'únic moment de l'any que succeixen aquestes coses,
no és l'únic ritual que és del voltant de Sant Joan,
n'hi ha d'altres, no?
Després també, per exemple, un altre
que també s'ha mantingut a la zona pirinenca,
en alguns llocs,
és el fet d'usar rodes de foc
i llançar-les muntanyes avall.
Una mica això ho vèiem,
que una de les seccions de les falles d'Isil
era aquesta.
Doncs això encara perviu també en els rituals celtes.
O bé, també es pot veure una altra,
que és agafar com una mena de corda de foc.
Això ens ha arribat més a la via malabarista, nosaltres, no?
Però cordes amb rodes de foc
que es fan girar a voltant sobre el cap de les persones, no?
A nosaltres ha arribat la imatge més circense,
podríem dir,
però això, si anem a Escòcia,
hi ha una població que és Stonehaven,
que és molt característica,
precisament a la nit de cap d'any,
encara es manté aquest ritus de,
el que en diuen les five balls,
les moles de foc,
que es giren a voltant sobre el cap,
A més, és un lloc sagrat, aquest,
segons la tradició escocesa, no?
Un dels llocs sagrats,
perquè en tenen moltíssims.
De totes formes,
és curiós de veure aquestes moles de foc
que tenen tot un mecanisme intern
que ja ens fa veure una mica aquest món de l'espectacle.
Abans del foc d'artifici,
algú va pensar que això podia tenir un cert interès
més enllà del ritual
i es construeixen unes cistelles de xarxa metàl·lica
que s'omplen de fusta i de tella
i es fan, doncs, i a voltant.
Evidentment, amb una finalitat, doncs,
molt clara, no?,
de fer una mica d'espectacle.
I no és només en aquesta cultura celta.
Això ens ha arribat,
tot i que no tenim notícies,
podem dir,
potser tan històriques,
però que sí que sembla que les investigacions,
doncs, apuntarien a que són una llarga tradició, no?,
o provenen de temps enrere.
A banda d'aquestes falles del Pirineu,
hi ha giragonses molt clares,
per exemple, a l'ES,
a l'ES, a la població també pirinenca de l'ES,
es fan, doncs, una mena de...
Ells en diuen, en Occità, en Aranés,
alles, no?,
són falles, no?,
aquestes boles també per dalt,
o bé, per exemple,
al País Valencià una petita població
que es diu agullent,
que fa el mateix amb unes altres paraules, no?,
que es diuen esportins, no?,
és una mena d'adaptació.
Per tant, aquesta idea d'usar el foc,
sí, com a ritual, estem d'acord,
però també hi ha una voluntat espectacular,
si no, no s'entendria per què,
precisament, el món del circ
adopta aquestes fórmules i les aplica, no?
I, per tant, això ja estaríem parlant
que històricament hi ha aquesta voluntat
de fugir de la guerra
i també apropar-ho una mica al ritual i a l'espectacle, no?
Però, si...
Més enllà del que podríem dir per vivències, no?,
amb aquestes cultures,
tant celtes com mediterraneres,
el que és cert és que
si venim cap a la nostra zona
podem historiar molt clarament
una sèrie d'elements
que alguns s'han perdut, lògicament,
però que sí que sabem que es feien, no?
Perquè es fa una idea,
ja a prop de 500 anys abans de Crist,
els grecs, doncs, ja
tenien una concepció
del foc com a espectacle, no?
en alguns casos vinculat a la guerra,
per exemple, quan ells, doncs,
derrotaven amb un exèrcit contrari,
hi ha una famosa batalla,
que és la batalla de Platea,
en què els perses derroten...
perdó, els grecs derroten els perses,
i la gran manera de celebrar aquest triomf
és encendre grans pires
i abocar-hi tot els...
que serien els trofeus, diguéssim, militars,
i tots els estris que haurien quedat, doncs...
Al camp de batalla.
Exacte, no?
Això és, en el fons, un ritual,
però també té un gran efecte espectacular, no?
Més enllà de, diguéssim,
del que seria pròpiament la ritualitat, no?
O sigui, hi ha una voluntat, no?
De fer un espectacle.
La prova més evident és que, ben aviat,
no només hi tiraran els estris de guerra
i abocaran el que seria, doncs, fusta,
el que serien elements, doncs, consumibles,
sinó que també hi voldran donar
alguns tocs extres, no?
Per exemple, sabem que per fer canviar
el color propi del foc,
ja usaven, en aquests moments de ritual,
usaven sofre i resina,
de manera que, al utilitzar aquests productes,
es aconseguien canviar els colors d'aquestes fogueres.
Clar, això pot semblar una tonteria,
però, clar, nosaltres estem acostumats
a veure fogueres majoritàriament amb foc normal.
Però ja ho feien amb una finalitat concreta.
Era la intenció més que el resultat, no?
El que ens fa veure...
Sí, sí, sí.
Jo crec que és artística, aquesta finalitat,
perquè, si no, no té massa sentit
d'afegir-hi productes
per generar només despesa, no?
Hi ha una voluntat, clar,
de barrejar el foc amb altres substàncies, no?
Que precisament va adquirir aquesta pràctica
de tanta importància
i van arribar a ser tan artístiques aquestes realitzacions
que a la nostra zona,
a la zona del Llevant Mediterrani
i a la zona del País Valencià, de Catalunya,
quan els documents de l'època medieval
de la Constitució dels Països Catalans
com a Corona, Catalano-Aragonesa,
comencen a parlar d'aquestes cerimònies,
no parlen de fogueres només,
sinó que parlen que es fan focs grecs, no?
Aquesta és una paraula que cal retenir,
que algunes vegades la utilitzem,
sense saber ben bé a què es refereix,
però és, podríem dir,
el primer efecte pirotècnic que coneixem
abans que s'inventi la pòlvora
en les nostres terres, no?
És a dir, ja no només és el foc aquest
que parlàvem del Pirineu,
o el foc de les fogueres normals,
sinó és un foc amb voluntat artística.
Aquesta seria la gran diferència.
És a dir, que ja hi ha algú
que ja ha pensat en com dissenyar una foguera
i afegir-hi una sèrie d'elements
perquè tingui una vistositat determinada.
Potser algú podria dir
que això no és res més
que el que podrien ser avui
unes bengales de color.
Segurament, però jo crec que
el gran abans que fan els grecs
és sobretot dissenyar
a partir del que els hi havia arribat,
és a dir, de les fogueres,
del foc pur,
però ja amb una feixita de disseny.
Tot això, a partir d'aquí,
es comença a complicar,
perquè això està en sobre terra.
En els focs d'artifici,
ara avui en dia,
des d'aquí aixequem el cap
per veure les coses,
els grecs també van ser els primers
que van començar a aplicar la seva ciència.
Moltes vegades coneixem precisament
el món dels grecs o dels romans
perquè tenien grans intel·lectuals,
grans pensadors,
també tenien grans inventors.
El món dels grecs i dels romans
tenien inventors al darrere.
I els inventors el que feien
era generar màquines, per exemple.
Per tant, podem veure
que una de les coses tan essencials
com podem dir que és la propulsió,
això que avui veiem als circuits de Fórmula 1,
això qui ho va investigar
són els romans, per exemple,
i ells es refereixen al món grec.
És a dir, hi ha dos personatges,
un grec i un romà.
El grec seria un personatge
que es diu Arquites,
Arquites, perdó, seria?
Arquites, la pronunciació.
Situat a la població de...
Avui seria al peu de la bota,
a Taranto,
a la població de Taranto.
Aquí ve la Tarantela.
A les hores és la població de Taranto,
amb el sud de l'Itàlia,
que ja,
no 500 anys abans de Cris,
però 400 anys abans de Cris,
ja se li va ocórrer una cosa
que era muntar una mena de bèstia voladora,
en diu en Colom de Fusta,
que mitjançant un principi molt bàsic
i molt rudimentari,
que és la reacció,
aconseguia que amb un vapor,
amb el vapor que sortia
de la fabricació que portava aquesta màquina,
es desplaçava per uns cables metàl·lics
al llarg d'un trajecte.
Això va tardar molts segles,
encara fins al segle XVII,
no es va definir pròviament
com a llei física,
però algú ja va pensar
que si fèiem vapor amb una màquina
l'aconseguiríem propulsar.
Doncs això va ser
un antecedent molt clar
i vital
que després van recollir
precisament els romans,
un tal Gèlius,
que el van aplicar
en el món del teatre
i en el món de la festa.
Se'n van sortir en aquest cas?
Perdó?
Se'n van sortir els romans
amb la propulsió i tot plegat.
Sí, ho van fer d'una manera
molt bàsica,
perquè el que utilitzaven
aquests coloms,
que algú ha dit
que s'ho va inventar el cristianisme
com a colom representatiu,
d'alguns han parlat
de l'Esperit Sant,
d'altres han parlat
de Sant Joan
i el seu símbol
com a evangelista,
doncs res,
l'anai de l'anai de l'anai
i això.
Això ja els romans
ja ho havien utilitzat
i els feien volar
per damunt del cap
dels espectadors,
com unes veritables màquines
que propulsaven
a partir de vapor.
Això era amb un gran efecte.
Evidentment,
el vapor devia desprendre
alguna cosa semblant a fum
i poca cosa més.
Però aquest seria un principi
que després
s'anirà,
doncs,
ja molt més modernament
a l'edat mitjana,
doncs veurem
en moltes catedrals
que apareix aquest esperit sant
que ja no només tira vapor,
cosa que potser hauria convingut,
sinó que es dedica
a tirar tronadors,
focs d'artifici,
dies de les catedrals,
i això genera
molt de lío.
Hi ha un famós incident
de l'edat mitjana
de la ciutat de València
en què el bisbe
arrenca en còlera
perquè li cremen
tots els tresors
de la catedral.
És que t'ho diràs també
quina pensada, no?
Bueno,
per això
es va inventar
o ho van reinventar
precisament per...
No coneixien la seguretat,
aleshores,
el concepte de seguretat
que tenien.
volien traslladar
el concepte
que l'esperit sant
baixava d'aquesta manera,
no?
I clar...
Volien teatralitzar la cosa.
O van teatralitzar
un pèl massa, no?
Els romans
ho feien més moderada...
Bé, els grecs i els romans
ho van fer d'una manera
més moderada
i a l'edat mitjana
aquí la vam liar, no?
Bé,
la següent...
Amb aquest món
d'inventors
també hi ha una altra ciutat
que és bàsica,
una ciutat també
molt important
avui en dia,
encara,
que és Alexandria.
tothom ha sentit parlar, no?
És a dir,
de la cultura d'Alexandria,
si més no,
l'Astèrix també surt.
També, també.
Doncs aquí hi ha
un altre personatge
que és Heró,
que és un altre inventor,
en aquest cas
un grec també,
que va desenvolupar
aquest procés
dels vapors, no?
I es va inventar
una mena de bola,
podríem dir,
que posava
a la part superior
d'una gran caldera, no?
Aquesta caldera
hi posaven aigua
i es...
generava vapor,
connectava...
Aquest vapor
es connectava
amb la bola,
amb l'esfera,
amb uns tubs,
amb un mecanisme
de tubs
molt rudimentaris,
i
produïen, també,
aquest moviment
de l'esfera, no?
És a dir,
a través d'aquest efecte,
doncs,
de l'acció-reacció,
propulsaven
l'esfera, no?
I la feien, doncs,
girar, no?
Això es feia a través
d'un mecanisme,
doncs,
d'una mena d'L,
per entendre's,
que generava
aquests vapors
i que feia rodar
la bola, no?
Per tant,
estem en un moment
en què tota aquesta gent
el que està fent
és treballar
allò que molt temps
després ens arribarà aquí,
en el sentit
que avui en dia
veiem que les coses
es propulsen, no?
se'n van
cap a un...
cap a dalt, no?
Se'n van cap al mar
o se'n van
amb el món
del foc d'artifici
i doncs,
aquesta gent
ho estan experimentant
i encara no
ho utilitzen
d'una manera
molt potent,
però ja estan
generant una sèrie
d'invents
que seran bàsics
perquè després
puguem arribar
a aquest concepte
de gran espectacle, no?
Els romans
van desenvolupar
tots aquests invents
d'aquests senyors
d'Arcrites
i del Heró
La cosa de la propulsió, no?
La van desenvolupar molt, no?
I llavors el que
van començar
a fer
és
una cosa
que podríem dir
molt limitadament
no m'agradaria
ni utilitzar la paraula
coet
sinó que utilitzaven
una mena de
voladors
podríem dir
una cosa
que volava
molt rudimentaris
i que eren
una mena
de canyes
o sigui
canyes
d'aquestes
que trobem al riu
que s'introduïen
doncs
dins seu
s'introduïa
una mena
de barreja
aquí
hi ha moltes teories
però bueno
els documents
les explicacions
parlen
que
hi posaven
oli de llinosa
o oli de llorer
de penia
barrejaven
alguns productes
com per exemple
ells en deien
el salnitre
que és el nitrat
de potassi actual
el sofre
i la colofònia
i amb això
hi afegien
a més a més
encara
alguns residus
m'imagino
molt contaminants
de color
groc
pàl·lid
diuen les actes
o els textos
que
es desprenien
un cop
se destilava
la trementina
les trementinaires
encara és un ofici
que encara hi ha
alguna població
que
precisament
encara es manté
destilaven
una sèrie
d'olis
per dir
imagina't quina
compota
que feien aquí
i
a més a més
hi afegien
també
algunes espècies
derivades
que es
treien
del
pi
pròpiament
com si fos
una olla barrejada
tira això
i tira allò altre
i tot el que trobes
tot el que es replegaven
ho tiraven allà
tot això
ho posaven
en unes canyes
que els calaven
diguéssim foc
i això
generava un principi
de propulsió
que era molt rudimentari
i evidentment
feia un efecte
jo et diria
que si avui
un pum
i poca cosa més
avui en dia
si ho veiéssim
això
només amb la contaminació
lumínica
que hi ha
fins i tot
quan apaguem
totes les llums
d'un espai
on es fan focs
d'artifici
ni es veuria
però no hem de ser
desagraïts
perquè això és el precedent
del que podem gaudir
avui dia segur
o un dels precedents
sí
i a més a més
jo crec que hi ha
un altre element
no és
evidentment
ha evolucionat
i no és tan complex
com això que us deia
però
aquestes
combinacions
de productes
encara es mantenen
avui en dia
vives
per fer
les boles
que porten
els bous
embolats
de les terres
de l'Ebre
o de la resta
de la península
encara
hi ha barreges
no és aquesta
que dic
els bous embolats
no porten
elements de propulsió
però tenen
unes barreges
en què s'utilitzen
molts productes
diguéssim
que avui en dia
doncs la majoria
d'ells
tenen poca utilitat
diguéssim
pirotècnica
però al contrari
mantenen
aquesta mena
de foc
molt rudimentari
que
va més enllà
d'encendre
un misto
i pagar-lo
sinó que
el que serveix
és per mantenir
una espectacularitat
una mica
la festa
dels bous
en aquestes mateixes
descripcions
d'aquestes
compotes
rares
doncs
ja hi ha
també una sèrie
de referències
que se'n parla
i hi ha
concretament
uns segles més tard
hi ha
un senyor
que és el bisbe
Eusebi
de Barcelona
en el segle VII
que
ja
parla
dels bous
d'una manera
molt elogiosa
i aquest senyor
fa referència
en aquestes
aquestes
barreges
en aquestes
combinacions
és a dir
que sabem
que
en el segle VII
ja tot això
funcionava
d'una manera
molt clara
en els nostres
territoris
i que
sense
cap de les maneres
podem parlar
de foc d'artifici
perquè fixeu-vos
que jo no estic
utilitzant en cap moment
ni la paraula polvo
o tot això
però hi havia uns senyors
que anaven fent
unes combinacions
la paraula
seria
viscoses
allò
que feien
que s'encengués
un foc
amb un efecte
artístic
bàsicament
anaven fent putingues
i anaven
doncs
experimentant
i provant
n'hi ha
n'hi ha molts
casos d'aquestos
per desgràcia
alguns
ens han quedat
no per l'ús festiu
sinó
sabem
que
bé
van haver
diferents exèrcits
no només els romans
que
van
utilitzar
aquestes combinacions
que precisament
havien estat creades
per fer un efecte artístic
i precisament
també
per
demostrar
que el foc
no només era una arma de guerra
sinó que
sempre hi ha gent
que pensa malament
van
reutilitzar-les
amb el món de la guerra
novament
i hi ha
bueno
algunes
algunes
evolucions
també
ja estem parlant
del segle VII
després de Cris
que hi ha
algun
doncs
inventor
creador
que
va arrasar
doncs
algunes ciutats
i algunes
flotes
no
a partir de
combinacions
de
de foc grec
diguéssim
d'aquest primitiu
d'aquest foc
artístic
amb d'altres
elements
no
ells posaven
una mena
de sifons
o artefactes
no
que
semblarien
més o menys
el que són
els llançaflames
actuals
no
s'ubicaven
a la proa
dels vaixells
normalment
això per exemple
a Bizanci
les tropes
de l'imperi de Bizanci
eren molt potents
i
llançaven
doncs
aquests focs
grecs
no
encara va haver gent
que va
després va muntar
uns recipients
posava aquests líquids
viscosos
els col·locaven
una mena de catapultes
de les de l'estèrec
per entendre
també
i
les llançaven
i les llançaven
i enfonsaven
això ja ens ha arribat
fins i tot
a través de les pel·lícules
la gent ha recreat
una mica
això
realment
això que es veu en les pel·lícules
que són com una mena de boles
o de recipients
que es llancen
i enfonsen
no únicament
els vaixells
perquè això es tirava
a la costa
les fortaleses
també
els castells
i fins i tot
però clar
el que es veu en les fortaleses
a vegades
es veu ja més
en pel·lícules
diguéssim
de l'edat mitjana
estem bastant
aquí parlem
de la temps
dels grecs
parlem de segles
del segle
de l'emperi de Vizància
segle VII
és d'aquella època
hi ha
fins i tot
alguns casos
molt cru
en què
les descripcions
de les batalles
parlen
que quan s'afonsava
un vaixell
amb aquests productes
quan els supervivents
es tiraven a l'aigua
els enemics
continuaven tirant
aquest foc grec
damunt de l'aigua
i que aquest foc
s'apagava amb l'aigua
i cremava
els exèrcits
damunt de l'aigua
era molt potent
i realment
va tenir
malauradament
una finalitat
també molt negativa
doncs aquests
valicosos
no
de cap manera
però en tot cas
ens sentim una mica
d'autors
d'aquests grecs
i romans
després
que van començar
a enginyar
aquests dispositius
de propulsió
i que bé
podrien ser
un dels molts precedents
d'altres n'hem parlat
en aquest programa
ens hauríem d'anar
cap a altres moments
de la història
en què ja hem fet referència
també
ja en parlaríem
de la pòlvora
però això
seria
un altre capítol
i no vindria
d'aquesta tradició
de les canyes
voladores
dels romans
doncs seria
una altra cosa
de moment
nosaltres tenim la sort
que aquí a Tarragona
podem gaudir
dels focs
d'artifici
absolutament inofensius
i meravellosos
no endevades
doncs apleguen
milers i milers
de persones
a cada jornada
Jordi Bertran
moltíssimes gràcies
i fins la propera setmana
avui hem sortit amb cara d'astèrics
sí, jo crec que sí
por delenors
just
he
he