...
Saludem ja a Nabel Lambea, que ens acompanya aquest dilluns,
dins del temps que dediquem a la Biblioteca Pública de Tarragona.
Nabel, molt bon dia.
Molt bon dia.
Benvinguda.
Aquesta setmana, si no va xerrada, ara m'hi han recordat,
ja es posa a la venda el darrer volum de Harry Potter el dijous,
em penso, i no ho sé segur, però aquest cop em penso
que la versió catalana i castellana es posen a la venda simultàniament.
No com altres vegades que hem hagut d'esperar la versió catalana,
que en aquesta ocasió les dues versions es posen ja a la venda a les llibreries.
Cada vegada passa més això.
De totes les formes, les llibreries ja tenen llista d'espera.
Sí, això també passa.
Que el té encarregat de fa mesos ja.
Sí, aviam, s'encarrega i després dius, home, tampoc no calia,
perquè veus que el llibre és allà, però imagino que forma part d'anar creant
aquest ambient d'expectació.
Hi ha moltíssimes persones que són seguidores, i no m'estranya,
dels llibres de Jodh K. Rowling.
Nosaltres no parlem de Harry Potter avui,
nosaltres parlem d'altres llibres que ens ha portat l'Anabel,
un llistat llibres, noves adquisicions, que s'incorporen al fons de la biblioteca.
Al fons de la biblioteca, recordeu-m'ho, s'incorporen novetats editorials,
però a vegades s'incorporen també clàssic i altres publicacions
que puguin tenir interès per la pròpia temàtica
o perquè des de la biblioteca els professionals s'han considerat,
a partir del suggeriment dels lectors, que val la pena tenir-los, no, Anabel?
Sí, sí.
Val la pena recordar com es va nodrint,
a partir de quins criteris es nodreix el fons de la biblioteca.
Sí, de vegades ho recordem pel fet de les tauletes que tenim a l'entrada,
que són tauletes de novetats,
clar, de vegades et trobes la divina comèdia,
i dius, home, novetat, novetat, sí,
la traducció al català per determinada persona és una novetat.
Clar.
Moltes vegades traduccions...
Però aquella tauleta és miraculosa,
perquè la divina comèdia, per exemple,
que Déu-n'hi-dos i fa segles que es dà els prestatges,
probablement ningú no s'interessi
perquè és d'aquells llibres que dius,
ah, ja el vaig llegir a l'institut, per exemple, no el torno a agafar.
I el veus en aquella tauleta,
i escolta, aquella taula té com un imant,
i llibres que si els veus al prestatge no els agafaries mai,
allà sí que els agafes.
De fet, hi ha una quantitat de gent que no passen d'allà,
o sigui, que fan el recorregut per les taules de novetats,
ben sigui de matèries o de narrativa,
i un cop han fet el recorregut,
doncs s'emporten el que han trobat allà,
no?
Jo no sé...
Insisteixes en dir, escolta, dins...
Però jo no sé, Anabel,
si conscient o inconscientment feu servir aquella tècnica dels supermercats
de posar determinats productes a l'alçada dels ulls,
perquè el client no els agafi.
Jo crec que sí que indirectament feu servir aquestes tècniques de màrqueting,
que estan molt bé.
Sí, de fet, és veritat que ens movem per allò que ens posen al davant, no?
Evidentment, hi ha molta gent que fa recerques al catàleg,
però hi ha molta gent que fa aquest mini-recorregut i deia no passa.
Doncs comencem a parlar de novetats.
Avui ens has portat...
No sé si és el darrer llibre, Dominic Lapierre,
perquè aquest home fa tants llibres que no saps mai
quin és l'últim, el penúltim o el següent, eh?
Aquest és l'últim, però de fet és d'una història
que va passar a ell fa molt de temps.
Aquest es diu Era sona vez la urs.
A veure, nosaltres l'hem comprat perquè és lectura,
recomanada al 100%, és un bon escriptor,
realment pots gaudir molt d'un llibre seu
i a més a més té sortida,
o sigui, realment la gent el demana, no?
Continuen.
O Jerusalem, que imagina't si té temps, si hi ha anys i panys.
I continuen demanant-la.
Continua sortint, no?
Hi ha llibres d'aquells que quan es fa malbé
l'has de tornar a comprar una altra vegada
perquè realment es continua demanant, no?
En aquest cas, ell explica un recorregut que va fer per l'URSS,
quan era l'URSS.
Exacte, quan era l'URSS.
Llavors, ell era periodista del Paris Match,
llavors va demanar, va pensar que volia fer un viatge
amb cotxe, amb la seva dona i un fotògraf,
per un país així com la Xina o l'URSS, un país que en aquell moment...
No era ortodoxa segons els paràmetres d'aquella època.
Exacte, que estigués tancat, no? Que estigués una mica tancat.
Va demanar permisos, va fer cartes, va estar molt de temps
intentant aconseguir poder fer aquest viatge
i el 1956, o sigui, fa molt de temps, va aconseguir que sí,
que li diguessin que sí.
Llavors va agafar un cotxe amb la seva dona, amb un periodista,
la dona del periodista i un amic, que és el que feia d'allà,
un conegut periodista d'allà que parlava rus,
realment els van deixar circular perfectament.
Ell diu que va poder entrar a cases, fotografiar a tothom,
no va tenir cap problema.
Seria interessant que tornes a fer aquest viatge ara, no?
Sí.
Amb la capacitat que té per relatar i per explicar coses, estaria molt bé.
Sí, sí. Llavors, a veure, és molt curiós,
perquè és el punt de vista de la gent que va trobant pel carrer.
Realment no era l'URSS de polítics ni personatges, no, no.
Ell agafa carretera...
Vida quotidiana, gent que està pels pobles...
Sí, sí, treballadors de fàbriques, va a les fàbriques,
parlar amb els treballadors, va intentar parlar amb gent molt ortodoxa
dins del comunisme d'aquell moment, no?
És un viatge, un viatge en cotxe per l'URSS,
però l'URSS d'aquell moment, no?
Realment és molt curiós.
I a part d'això, dic que suposo que tothom sap
que el que ell guanya amb els llibres, els drets d'autor,
sempre els té...
Sempre els dona causes solidàries, no?
Ell munta escoles a Calcuta, sobretot es va quedar com a enamoradíssim
de la mare Teresa de Calcuta, va anar a parlar amb ell,
i realment fa moltes coses a la Índia.
Però això ho ha fet des de fa dècades.
Sí, sí, sí, fa molt de temps.
No és ara que, diguem-ne, la difusió de les ONGs està com a més...
No, no, no.
Tothom s'apunta a una bona causa, per dir-ho.
Aquest home ja fa dècades que dedica part dels beneficis
a determinades societats i entitats.
Incluso jo el vaig sentir una vegada en una entrevista
que el que havia fet era des...
O sigui, no té una ON muntada amb una infraestructura, no?
Tot això ho ha desfet perquè realment, doncs,
tenir una oficina...
Deia que molts diners se n'anaven en això, aguantar l'ONG.
Per tant, és una ON pràcticament sense infraestructura, no?
Ell arriba, els diners van...
Em sembla que tenia una persona a Madrid
que s'encarrega de recollir tots els diners,
totes les gestions,
però una única persona que ho gestiona tot, no?
Perquè vol que realment els diners no es perdin pel camí, no?
Això l'honora també, d'altra banda.
Molt bé.
Bé, doncs, un primer títol.
És un.
Molt bé.
L'altre és un llibre molt curiós.
Jo reconec que l'he descobert.
Es diu
Lo que Einstein le contó a su cocinero 2,
perquè aquest és el segon volum.
Té molt bona cara, això, eh?
És molt curiós.
Parlant de cuiners, té bona cara.
Aquest senyor, el Robert Wolk,
que és l'autor,
és un professor de química
dels Estats Units,
de la Universitat de Pittsburgh,
i a aquest home li agrada molt la cuina.
La cuina i la química realment van totalment lligades.
Bé, és que està molt lligat, eh?
Són reaccions químiques, la cuina.
Exacte, molt lligat.
Llavors aquest home durant set anys
va escriure una columna
al Washington Post de cuina.
Llavors contestava...
Al químic, el professor què?
Al químic, sí.
Llavors ell contestava preguntes
que li feien els lectors,
entre ells molts cuiners.
Per curiositat,
coses que els passaven a la cuina,
i això per què passa, no?
Llavors durant set anys va contestar,
va fer aquesta columna.
A partir d'aquí,
se li va ocórrer fer aquest tipus de llibre, no?
Aquest dia és el segon,
l'ha estructurat d'una manera...
Són molt semblants,
però estructurat d'una manera diferent.
El primer se centrava molt en certs aliments, no?
Per exemple, parlava molt de la sucre,
molt de la sal,
reaccions que tenien a veure
amb aquell aliment en concret.
Llavors ara aquest segon
té uns vuit capítols
dedicats a grups d'aliments, no?
Els làctis, les espècies,
diferents coses.
I llavors té un apartat
que parla dels utensils,
dels estris que utilitzem a la cuina.
I a cada apartat, diguem,
ell respon a preguntes reals
que se li van fer en el seu moment, no?
Per exemple, per curiositat.
És res d'anar a dir
que es posessin un exemple allò
per veure contingut el llibre.
Sí, per curiositat.
Hi ha una pregunta que és
m'han dit que si jo tiro
una cullerada de sal
a l'aigua
abans de fer bullir els ous,
la closca no es trenca.
No es trenca.
Ho he provat tres vegades
i és veritat.
Llavors, resposta d'ell,
no.
No té res a veure.
O sigui, la closca de l'ou
es trenca
per la diferència de temperatura.
Llavors, si tu poses l'ou fred
amb l'aigua calenta,
la closca es trenca.
Per tant, has de fer l'escalfament.
Exacte.
Per tant, tu has de posar l'ou fred
amb aigua freda
i llavors posar-lo.
que t'hagi funcionat tres vegades,
no és cap experiment científic,
o sigui, això ho hauries de fer
amb cent ous,
cinquanta amb sal,
cinquanta sense sal,
o sigui, realment per dir...
Sí, sí, no, no,
el que és la metodologia
per plantejar una hipòtesi
i després de...
Per dir que funciona
ho has de fer així.
Jo et dic que químicament
no hi ha,
no té res a veure.
ha sigut casualitat.
És a dir, que trenca mites,
trenca mites i...
Llavors, en el mateix sentit,
diu, però,
hi ha una sorpresa,
no?
Continua llegint.
Llavors, continues llegint
i hi ha una altra pregunta
que és, m'han dit que si tiro vinagre
a l'aigua,
no es trenca.
Llavors,
una altra vegada,
no,
no és cert,
no?
En realitat el que passa
és que sí,
que hi ha la sal
i l'àcid del vinagre
actuen sobre la clara,
sobre les proteïnes de la clara.
Per tant,
diguem que coagula una mica la clara.
Llavors,
si es fa una petita esquerda,
no surt la clara,
no se surt.
Però es trenca igual.
Però es trenca igual.
O sigui,
diguem que tapona una miqueta,
però es trenca igual, no?
Llavors,
és aquest tipus
de pregunta-resposta.
Home,
aquests llibres tenen
una escapitació increïble,
però som curiosos,
els hem detingut,
útils.
Sí,
al voltant de l'alimentació
i inclou unes quantes receptes,
que les receptes no les fa ell,
les fa una altra persona.
I llavors,
la novetat en aquest respecte al primer
és que a cada apartat,
per exemple,
quan parla d'ous,
explica unes quantes coses,
respon a diverses preguntes d'ous.
I al final d'aquest minicapítol
fa un apartat que es diu
La ciència al marge.
I aquí el que fa és donar una resposta
molt més tècnica.
O sigui,
el llibre no és tècnic,
és un llibre,
un llenguatge molt senzill,
no?
Però per qui vol una resposta realment tècnica,
fa Ciència al marge.
Llavors,
ja parla de molècules,
de trencament,
de saturació i no saturació,
una resposta breu d'una pàgina,
moltes vegades,
però tècnica,
realment tècnica.
Que tu,
si no hi entens,
te la pots saltar,
però qui vol més,
qui entén una mica més i vol més...
Pot anar més enllà.
Exacte,
pot anar més enllà.
Per tant,
és un llibre
per a tothom.
Sí.
Per a tothom,
qui tingui un cert nivell de coneixement químic
i per a aquells que no entenen cap.
Pot despertar també l'interès.
D'on ens ho apuntem?
Robert L.
Wolk?
Robert L. Wolk,
lo que Einstein le contó a su cocinero.
És el mateix autor
de lo que Einstein le contó a su barbero
o lo que Einstein no sabia.
Tu si feia confidències Einstein, eh?
O sigui,
són curiositats tot de la química i la física,
sobretot química,
perquè ell és químic.
Un altre que no he portat,
no el veus aquí,
no he portat tants apunts.
No,
no dic el títol
perquè veig que tens apunts i llibres
i apunts i de tot.
Llavors,
volia comentar
que ha sortit la nova novel·la
de la Laura Esquivel.
La Laura Esquivel
és l'autora de
Com a Agua per al Xocolata.
La novel·la es diu Malinche.
Malinche és un personatge real,
és una...
era l'amant d'Ernant Cortés.
Es diu Malinari,
la Malinche,
la Malinche era el sobrenom, no?
I que fa una recreació històrica
del personatge.
Sí,
realment al llibre
hi ha molta bibliografia,
ha fet una barreja entre...
És novel·la.
és novel·la,
però ella intenta...
Ser fidel amb l'història.
Entendre què va passar, no?
Realment aquest personatge
durant segles
se li va acusar
de vendre
als seus compatriotes,
als esteques,
a l'enemic,
a l'estranger,
a l'espanyol, no?
Nosaltres tenim un parell
de biografies
d'aquest personatge
perquè
no sé per què últimament
sembla que ha sortit
una mica la llum,
una mica per compensar
que realment
no va ser així, no?
No va ser una persona
que va atrair
el seu poble, no?
És una persona
que va
tenir un error, no?
Ella va pensar
en la seva època
la religió asteca
feia molts sacrificis humans,
molt cruents
i molt
sanguinaris
i ella va creure
amb l'estranger
va creure
que l'estranger
acabaria
amb aquell
amb aquella
sang, no?
Perquè com que l'estranger
era tan pietós i tan bo
que no feia mai res mal fet
Evidentment
es va equivocar
i quan va arribar
el conqueridor
doncs realment
va veure que
era més cruel
i més sanguinari
encara que
Calla
que m'he equivocat
aquí
com és un petit error, no?
Ella feia d'intèrprete
li parlava la llengua
que parlava en ells
i parlava
parlava espanyol, no?
Per tant
feia d'intèrprete
i no és que va vendre
el seu poble
sinó que ella va creure
que realment
milloraria
i la veritat
és que la pobra
es va equivocar
però
uns fets
que permeten novel·lar
molt, eh?
Llavors
és cert
que el llibre
té molta bibliografia
molta biografia
sobre ella
molt sobre
la història
de Mèxic
però
és novel·lada
vull dir
que ella ha posat
una part
en cap moment
diu que és
històrica
al 100%
no?
Són dos
temes
que utilitza molt
la Laura Esquivel
molt, molt, molt
que és
la Mèxic
i la condició
de la dona
no?
a les seves novel·les
sempre hi ha
molta dona
i com
funcionen
i les sensacions
i les emocions
els sentiments
tot plegat
sí
per tant
crec que
explica moltes coses
de la religió
asteca
molta il·lustració
explica coses
de mitologia
asteca
és curiós
un llibre curiós
Laura Esquivel
el darrer llibre
és una autora
prou coneguda
i que té
moltíssims seguidors
segur que quan el vegin
allà a la tauleta
que dèiem
si és que arriba
a la tauleta
segur que més d'una
i més d'una
el prendrà
què més tenim
Anabel?
Molt bé
jo volia
comentar
que ja està
a la biblioteca
l'última novel·la
de José Carlos Somoza
que això és com
una secta
sí
som una secta
jo m'hi afegeixo
jo també
els lectors
de José Carlos Somoza
un home que
fa un temps
és un escriptor cubà
afincat a Barcelona
a Madrid
no era
un autor de masses
però
Déu-n'hi-do
de mica en mica
els adeptes
que estàs recollint
amb les seves novel·les
tan diferents
i tan singulars
sí, sí, sí
a veure
ell és cubà
però de fet
va venir a viure
en pocs anys
a Madrid
és psiquiatre
o metge
o alguna cosa així
jo crec que és l'èxit
del seu
o sigui
realment
munta una atmosfera
té uns episodis
de bogeria
quan escriu
els seus relats
i
a veure
a mi
jo reconec
que a mi m'agrada molt
les novel·les
que he llegit d'ell
francament
són molt diferents
sí
realment
hi ha una vessant
molt policia
amb una trama policia
que no
hi ha una altra més
però sobretot
probablement
el que treu més
és la capacitat
de crear mons irreals
però que te'ls posa a l'abast
d'aquests mons
tan absolutament irreals
tan absurds
però que un cop hi entres
ho trobes tan natural
determinats personatges
determinades atmosferes
tot allò
tot allò inversemblant
ho trobes molt normal
i molt corrent
que pugui passar
per mi narra
narra molt bé
descriu molt bé
realment
hi pots
no
mostrem la nostra debilitat
per aquest autor
en aquest cas
la nova novel·la
es diu
zigzag
a veure
en aquesta novel·la
barreja una mica
aquells mons
ja és un món
que
ell
recrea molt bé
però en aquest cas
barreja moltes coses
de física
a mi
m'ha recordat una mica
un llibre que va sortir fa poc
que es deia
l'Equació en Dante
que també
parlava molt
de les possibilitats
que et pot donar
la física
o sigui
quins avenços
és com una nova
ciència-ficció
que abans
realment
també hi era la física
el tema de la ciència-ficció
és un món
parla del passat
dels visionaris
però del passat
no del futur
és una cosa
una cosa curiosa
i curiosament
aquesta última novel·la
zigzag
l'hem vista
en els llistats
aquests que treuen
els diaris
dels més venuts
i les llistes
de supervendes
cosa que
en Somoza
no n'havia estat mai
que jo sàpiga
és la primera vegada
no sabem a què ho veig
però de totes maneres
si algú vol atensar-se
no cal que vagi
a la novetat
perquè si mirar enrere
a la biblioteca
teniu altres novel·les
d'aquest mateix autor
val la pena
si no troben
perquè algú
ja ha agafat
aquesta novel·la
agafar les altres
pot agafar qualsevol
com a mínim
per veure
quin tipus
de llibre
t'ha d'agradar
això sí
perquè segur
Anabel
que algú t'haurà dit
escolta
això no val res
home
jo l'he recomanat
a determinada gent
no l'he recomanat
agafa-te això
hi ha lectors
que el poden llegir
tothom
després t'agafarà
t'agradarà més o menys
però no sé
per dir-te'l
per reverte
li pots donar
moltíssima gent
després pots dir
home
t'agrada
però per passar l'estona
és un tipus
de lectura
que no és complicada
és previsible
no té un llenguatge
difícil
bueno
li pots recomanar
moltíssima gent
les novel·les
en Somoza
no són complicades
en quant a entendre
són peculiars
peculiars
en quant a l'univers
que crea
el llenguatge
és molt proper
molt senzill
sí sí sí
molt bé
que siguem familiars
però no
ja saben
els nostres cognoms
no són Somoza
no tenim res a veure
amb aquest senyor
què més tenim Anabel
molt bé
i l'últim
l'he portat
per la curiositat
del tema
a mi m'ha cridat
molt l'atenció
a la portada
perquè és
un cel
ple de núvols
preciós blau
del que penja
en tota una sèrie
de cames
amb sabates
i peguets
de diferents mides
i intueixo
de diferents edats
breu història
dels que ja no hi són
uff
el títol
sí
i és exactament
allò que diu
el que diu
és una novel·la
de la gent
que ja no hi és
o
que no hi és
físicament
per tant
sí
gent que va a morir
o que està morint
o que acaba de morir
té a veure
una mica
amb
durant quant de temps
hi ha una ciutat hipotètica
que és la ciutat dels morts
que estàs allà
mentre algú
et recorda
mentre estàs a la memòria
d'algú
a mi que és un tema
que m'agrada molt
el tema de la
de la mitologia
que hi ha al voltant
de la mort
és un
però això és un clàssic
molt clàssic
mentre estiguis a la memòria
d'algú viu
tu no moriràs
no?
bé
morts el dia que ningú te'n recorda
de fet és la tècnica
que s'utilitza
per
diguem
perquè un dol
no sigui dolorós
no?
mentre tu aquella persona
ja no la veuràs
i no estaràs amb ella
no?
però està
el teu record
els teus sentiments
mentre tu penses en ella
està
no?
que tu a un nen
no li pots dir
a la teva àvia
està aquí
si s'ha mort
no
però està
està
amb el teu pensament
està
amb el teu sentiment
busques una imatge
que sigui agradable
pel nen
i que la
la lligui
amb aquella persona
no?
a veure
realment
l'autor
d'aquesta novel·la
és la primera novel·la
que fa
el que ha fet
són històries molt curtes
històries per joves
a mi m'agraden
els novel·listes
que han fet
novel·les per joves
perquè
s'apropen
d'una manera
a la narrativa
d'adult
que
pot
pot agafar
molta gent
la gent
que és molt
lectora
que li agrada
determinat tipus
de lectura
probablement
no els hi arriba
tant
perquè volen
més
vols més
perquè a vegades
hi ha molts autors
que presumptament
escriuen
per joves
i menys
tenen la seva
capacitat
i escriuen
novel·letes
o contes
que no tenen
cap interès
per tant
això que dius
és important destacar
hi ha autors
que respecten
moltíssim
el lector jove
i s'esmercen
en fer novel·les
de qualitat
i en condicions
jo penso
que el que
té molt clar
que escriu
per joves
o en aquell moment
escriu
per adults
fan novel·les
totalment diferents
i n'hi ha
a veure
el Carlos Ruiz Zafón
era un autor
de literatura juvenil
que no estava gens
malament
les seves novel·les
de literatura juvenil
no estaven malament
i després
amb l'ombra del vent
la seva voluntat
no va ser
de fer una novel·la
per adults
un autor juvenil universal
el Roald Dahl
que és un clàssic
de la novel·la
infantil i juvenil
i ha fet coses
per adults
realment extraordinàries
exacte
i l'Andreu Martín
és un tio
que té
moltíssima novel·la
juvenil
molta
per venir
més cap a casa
però d'exemples
d'aquests
n'hi ha moltíssims
però aquest concretament
en principi
per a tots
però és adient
per als joves
aquests que dius
aquest llibre
que ens has portat
o no?
no
després de tot aquest discurs
dic calla
que no sé
si estem parlant
d'una novel·la juvenil
o d'adults
no
jo l'obico
més per adults
el que passa
que sí que és
un tipus
de narrativa
que és fàcil
d'assimilar
no?
el tema
jo
jo l'he portat
per curiositat
del tema
el tema és curiós
o sigui
és un plantejament
d'entrada
de muntar una novel·la
amb gent
que no existeix
que no hi és
que sempre està
físicament
no existeix
i és en forma
de relats breus
no no no
això és novel·la
és una novel·la sencera
l'autor
fins ara
només havia fet
relats breus
té molts premis
però com a narrativa breu
i ara
per molt que es digui
breu història
dels que ja no hi són
és una novel·la
ja no és un relat breu
i té les seves pàgines
en volum considerable
i tot
com ha de ser
breu història
dels que ja no hi són
recordem el nom
de l'autor?
sí
es diu
Kevin Brockmeyer
doncs Déu-n'hi-do
Anabel
ens has portat
ara ens has deixat
les dents llargues
com sempre
a l'hora de triar
ja veurem
com ho farem
moltíssimes gràcies
per venir una setmana més
Anabel
amb ella
bibliotecària
de la Biblioteca Pública
de Tarragona
i t'esperem molt aviat
aquí al Matí de Tarragona Ràdio
gràcies
molt bé
Gràcies